Miguel Ángel, bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda.
Doncs parlem de canyes i tapes.
Quan fa que esteu a Tarragona,
quan fa que esteu al carrer Apodaca de la nostra ciutat?
Doncs vam obrir, primer de tot, bona tarda.
Bona tarda, perdó, que m'ha anat a sac, eh?
Vam obrir l'any 2007, a mitjans dels 2007,
i no res, doncs jo tant, i fent tapes, el que millor podem.
T'he de dir que aquesta setmana he anat preguntant tapes
a tota la gent que ens ha trucat pel concurs,
i he descobert que hi ha unes tapes que es diuen matrimoni,
que no sé si són les vostres directament,
però hi ha tapes de tota manera, eh?
I de tots els colors i per tots els gustos.
Jo m'he quedat parada.
És que la cuina mediterrània és molt àmplia, molt, molt àmplia.
Quantes teniu vosaltres?
Nosaltres tenim 65 plats a escollir.
65?
65, entre tapes i plats, 65.
Ah, però entre tapes i plats.
Exacte.
Perquè d'etapa 65, per l'amor de Déu,
vosaltres teniu una imaginació de por?
Doncs sí, doncs sí.
També s'ha ajudat, no?
No ens hem de treure mèrit, eh, tampoc.
No, no, no, això mai.
Però quina és la que més us demanen?
Aquella que diu, ostres, que aquesta, si no la fem, ens la reclamen.
Doncs el nostre plat estrella són els ous trencats,
que són patates fregides, ous fregits,
tot remogut, tot trencadet, tot ben trencadet,
i després hi ha set opcions.
Però amb un puntet, no?
Perquè es noti molt a l'ou i també...
Exacte, l'ou poquet fet,
poquet fet perquè la melositat de l'ou sigui amb la patata,
i llavors, doncs, amb pernil ibèric, amb un xix torre,
amb pollasta i ceba caramelitzada...
Oh, aquelles dones, que n'hem veranat, per l'amor de Déu!
Doncs mira, com em veus?
Jo soc el millor exemple.
Les tapes són boníssimes.
Sí, sí, sí.
A més a més, puc signar, eh?
Jo crec que també, eh?
Per cert, explica'ns, entrem a la porta,
hola, bona tarda, hola, bona tarda,
segurament que teniu la vostra carta...
Exacte.
Doncs entra el client, l'agafem, el seiem a la taula,
o es pot quedar a la barra,
perquè després hi ha una altra opció,
tenim una barra molt àmplia,
i tota la persona que entra al restaurant a la barra,
amb la consumició té un aperitiu.
Ah, de...
Amb cada consumició té un aperitiu,
com a Andalusia, com a Madrid,
doncs, igual.
Això és fantàstic.
Sempre t'emportes alguna coseta a la boca.
Molt bé.
I després, si no, doncs, a la taula.
A la taula et seiem,
tenim un restaurant molt gran,
té tres salons.
Tres?
Tres salons.
Déu-n'hi-do.
Són 440 metres quadrats,
i llavors, doncs, per events, ideal.
O sigui, per aniversaris, per celebracions,
pel que faci falta.
Per veure el futbol.
Exacte.
Però ell m'han dit que també de tant en tant.
Sí, sí.
Per veure monòlegs.
Sí, sí, sí.
És que fem un munt de coses,
a part del que...
S'ha de reinventar un.
S'ha de reinventar.
S'han de fer cosetes,
s'ha de donar coses a la gent.
Estem a la ciutat,
dins de la ciutat,
però estem una miqueta avall.
Llavors, doncs,
donem motius a la gent,
doncs, perquè vinguin.
I perquè tornin.
Sí, sí.
Per cert, que em comentaves,
que des del principi
teníeu clar que volíeu
posar canyes i tapes.
Exacte, sí.
Era el que volíeu fer?
Era el que notàveu
que mancava a Tarragona?
Sí, sí, perquè, a més a més,
per aquella part baixa
hi havia molt de tapes
i que s'anava perdent.
Oh.
I hi havia molta pizzeria,
molt de xinès
i vam dir,
eh, tapes, tapes.
Aquí falta, aquí falta.
Rapidesa, rapidesa.
Exacte.
I tu pots trobar segurament
que, clar,
des que va a obrir fins ara,
doncs, famílies,
gent jove,
gent jove...
Sí, hi ha molta gent, clar,
s'ha perdut molt de gent al carrer.
Això també ho hem de dir, no?
O sigui, a la gent li costa.
Però el que passa
és que la gent que ve
torna.
Perquè és un preu econòmic
i llavors, doncs,
això també fa molt.
O sigui, tu pots demanar
uns ous trancats
o unes croquetes
i que tenim de quatre varietats.
Quatre varietats de croquetes?
Quatre varietats, sí, sí.
Ara, així, de pronto,
m'assurten dues.
De brandar de l'acallà,
de pernil,
de cabrales
i de bolets.
Veus, aquí se m'havien escapat
algun d'aquests.
Mira tu.
Veus, aquestes croquetes
les teniu allà, eh?
Sí, sí, sí.
I arriba,
si les tens allà
sobre el mostrador
i les pots veure
o les demanes.
Exacte, les tenim a la carta
perquè es puguin demanar.
Sí, tenim la carta de barra
i tenim la carta de taula.
Fantàstic, fantàstic.
O sigui, i per avenç,
ideal,
perquè després,
clar, podem agafar,
per exemple,
si ve un grup gran
de 30-35 persones,
els hi podem ficar
en un saló per ells sols.
Ostres,
això és molt personal, eh?
Això és molt maco, eh?
Això està molt i molt bé
i com avui en dia
s'ha de fer de tot,
doncs agafem.
Nosaltres tenim uns menús
ja predeterminats
i si no,
que el client mateix
se'l faci
perquè com hi ha 65 plats
d'escollir,
doncs es pot fer
el que es vulgui.
Però això, Miguel Ángel,
ho han de fer en previ, també, no?
Exacte, sí, molt millor.
I si no,
allí mateix, eh?
Sí?
I si no, allí mateix,
que no hi ha problema,
que la cuina és molt ràpida.
D'acord.
Diguem que és un fast food,
però amb tapes.
Amb qualitat.
Doncs la sípia,
tenim els calamars,
els xopitos,
la pavia de bacallà,
el cazón,
el cazón,
que és...
Què és això?
És veritat?
és família del tauró.
Família del tauró,
però és més petit.
Vale.
I el fem adobat
i queda boníssim.
Sí, és que un senyor
que me va trucar aquí a la ràdio
que me va dir,
jo ho vaig tastar,
a més a més,
me va dir que ho va tastar
a casa vostra
el cazón en adobo.
El cazón en adobo.
Deia cazón en adobo.
Sí.
Jo em pensava que s'havia equivocat
i que era una altra...
No, no, no.
És família del tauró.
Família del tauró.
Ah, sí que és família del tauró?
Exacte.
Després tenim ibèrics i formatges,
també amanides,
espàrrecs a la planxa,
bolets a la planxa...
Home, ara que és temps de bolets,
ara és el seu moment, no?
Exacte, ara és el millor moment.
Sí, sí, sí.
I després, doncs,
les set varietes dos trencats,
torrades.
Tenim unes torrades boníssimes.
Veus?
És que aquí hauríeu de posar
canyes, tapes, torrades
i tot el que vulgueu.
Tot el que vulgueu.
És que el nom del restaurant
queda curt, eh?
Sí.
Per totes les coses
que podeu arribar a oferir, no?
Molt, molt, molt.
Una carta molt...
I després, doncs,
també tenim el carls,
tenim el pollastre
amb seva caramelitzada,
formatge de cabra
i passes.
Bueno, això és brutal.
M'estàs fent patir ara mateix?
M'estàs fent patir?
No és possible, home.
No, no, no.
Potser que a dos quarts
i una mica més...
Tenia que haver portat
alguna coseta per tu.
A la tarda ara
m'estàs explicant tot això
i que ja hem passat,
ja hem fet sal i vera
durant tota la setmana
parlant de tapes
i parlant de canyes...
Jo he vingut a posar la puntilla aquí.
No, no, tu...
És que m'ho estàs acabant
d'arrodonir, eh?
Per això que hem de parlar
dels dinars
i hem de parlar també dels sopars.
I tant, i tant.
Perquè teniu uns menús
molt recomanables
i a més a més
amb molt bon preu.
Sí, sí.
El menú diari
el tenim a 9,50.
Són 4 plats de primer
i 4 plats de segon
amb pa, beguda
i postre
tot 9,50.
Fantàstic.
Fantàstic.
És una passada.
A més a més,
hi ha molta gent
que segur que treballa
per allà al voltant vostre
que els teniu fixes
de cada dia, no?
Exacte.
Ja els teniu allà,
dius, a veure,
què m'ho faria avui, no?
A veure què tenim avui al menú, no?
Exacte.
Solament li tenim de preguntar
avui què serà?
Perquè la beguda
i tot això
ja se sap.
Després ja ve
que si vol un cigalogues
i tal,
això ja ho sabem.
Per exemple,
avui si anéssim a sopar,
perquè encara tenim temps,
avui si vinguéssim a sopar
a casa vostra,
què és el que teniu
més o menys?
Quin és el menú
que tenim preparat?
Jo recomano
ara mateix
les llírgoles,
que són els bolets,
ara mateix
és època,
uns ous trencats,
amb una de les set varietats
que tenim,
que pot ser amb botifarra,
que pot ser amb solomillo
i amb una reducció
de Pedro Ximénez
que hi queda un toc dolcet
molt bo.
Que bo.
I després,
doncs,
amb unes patates braves
o patates amb salsa cabrales
o patates amb salsa alioli.
És que hi ha molt.
Hi ha molt.
No, no, no.
Hi ha molt.
Però jo pel que m'estan explicant,
hem d'anar d'hora
a anar a sopar, no?
Perquè depèn del que demanem,
això després
s'ha de cremar
d'alguna manera, no?
Clar,
després tenim locals a la vora
com per exemple
la Sala Cero
o per exemple
les Golfes Club
que ens estan
apujant molt,
venen grups
a tocar
en aquestes sales
i doncs
a mi em porten
els músics
i acaben meravellats.
O sigui que els tens allà
com a qui dius
jo que deu-vos una miqueta més,
fem un concert aquí, home,
ja que esteu, ja que esteu.
A més a més que hi ha local.
Ha vingut a menjar, per exemple,
el Raimundo Amador.
Déu-n'hi-do.
Ha vingut a menjar,
doncs,
el Quimi Portet.
I el Quimi Portet
ha vingut ja tres vegades.
Qui dius?
Sí, sí, sí.
I li encanta.
Li encanta.
O sigui, cada vegada que passa
per aquí per Tarragona
i té l'excusa d'això,
ve a casa.
Exacte.
quan ve a tocar
per aquí per Tarragona
s'apropa.
Miguel Ángel,
has de tenir la foto, no?
Penjada de...
Doncs...
De tal evento.
No, però s'ha de fer, home.
És que no m'agrada
la fotografia de mi.
No, però és allò de...
No, però tinc fotografies
al local,
al local de Tarragona Antiga,
maquíssimes.
Maquíssimes, també.
Sí, que quedem bocabadats
amb el que mengem
i bocabadats
amb el que veiem al voltant, no?
Exacte.
O sigui que millor companyia
no podem necessitar més, no?
Ja ho teniu tot allà, no?
Exacte.
I després,
una altra cosa que fem
és el que has comentat abans,
els monòlegs.
Ah, sí.
Ens venen dijous sí, dijous no.
Sí.
Monologuistes
de la Paramount Comedy
o del Club de la Comèdia.
Ostres.
I com va ser
que va obrir aquesta porta?
Jo que dius, mira,
necessitem donar-li
una miqueta més
d'enfoc al restaurant.
Doncs això és culpa
del Javi Sancho.
Javi Sancho
és un monologuista
d'aquella Tarragona,
molt reconegut
i és el que ens està movent
i és el que coneix,
tots els monologuistes
i és el que ens està fent
la guia aquesta.
Molt bé.
I jo li he de donar
les gràcies a ell
perquè, a més a més,
ens ho passem de conya.
O sigui,
que va enredar aquell dia,
tu li vas dir que sí,
vas cedir
i a partir d'aquí
no et vas arrepentir gens,
pel que sembla, no?
No, no, que va, que va.
Tenim el saló de dalt
muntat ja
amb cadires,
hem fet un escenari
amb el seu micròfon,
tot,
i està agradant moltíssim,
la veritat.
Però fem una cosa,
primer sopa
i després es veu el monolog?
Ah, exacte.
O sopa amb un suc
veient el monolog?
Primer sopa
i després a les 11
monolog.
D'acord.
Perquè és que
si tens menjar a la boca...
No, no per riure.
No, no, no.
No pots arribar a ofegar.
No és bonic, no és bonic.
No, no, i te pots arribar a ofegar.
O a ofegar
o a llançar-li el de davant.
Sí, pot ser un perill.
Veus, aquí ja anava jo a l'altra part
totalment diferent.
Totalment diferent.
I teniu ja per aquí aquesta setmana,
no?
Doncs mira,
el dijous vinent ve el Miqui de Cai,
que és un noi de Càdiz
que té una gràcia brutal.
Sí?
Brutal.
Jo, nosaltres al Facebook
del Canyes i Tapes,
que us podeu apuntar,
que és el Canyes i Tapes
Tarragona,
doncs us feu amics del Canyes i Tapes
i allà tindreu tota la informació
de cada event que fem.
Doncs mira, jo, mira, Àngel,
si vols,
ja t'ho dic ara aquí en directe,
t'ho dic públicament,
si me vols passar els telèfons
d'aquesta gent,
abans que vinguin per Tarragona,
abans que passin per casa vostra,
els tindrem per aquí
i podem comentar una miqueta
i a més a més convidar-los.
Doncs parlo amb el Javi Sancho.
Digui, Javi, passa't per la ràdio,
que a Tarragona Ràdio
ens farà alguna coseta també
per anar promocionant
aquests monòlegs.
Perfecte, sí, sí, sí.
És una manera també de conèixer els monòlegistes
i de donar una miqueta més d'èmfasi,
però jo crec que ja el teniu tot,
d'aquests monòlegs,
què feu a casa?
Perquè nosaltres fem una hora
en un principi de monòleg,
però al final es quedem una hora i mitja,
gairebé dues,
perquè estan tan a gust allà al local.
Ja que esteu aquí,
no marxeu, no marxeu.
No, no, si ho fan ells.
Ah, ja són ells mateixos?
Sí, ja estan a gust
i la gent...
Agafen carradilles.
Trau d'ells a rabiar
i s'ho passen molt bé,
molt bé, molt bé,
i llavors ja es queden
una estona més.
Això per aquest dijous,
en comentaves...
El dijous 29,
miqui de cai.
Molt bé,
a partir de les 11,
però passeu abans,
farem una copitxuela,
fem uns bons sopars...
Exacte,
usos trencats...
i després ja arribo a dalt.
Exacte,
i a més ja veureu
que desestressant que és.
Uf, fantàstic.
Que un dijous...
I veus el divendres
amb un altre color.
Clar.
Que jo deia,
quan començava el programa,
dic,
tota la setmana
que em tingui uns colors
així com foscos,
quan arriba el divendres
sembla que tingui
la seva brillantor pròpia.
Doncs imagina't
després de passar
una nit de riure,
de bona companyia,
amb bona gent,
bon menjar...
Exacte, exacte.
Que estic es pot demanar?
No, no, no,
és genial, eh?
És genial.
Heu d'obrir de cada dijous,
divendres, dissabti i domenzi,
eh?
Fer-ho totes les dies.
Ah, que hauria de ser
alguna cosa d'aquesta.
Estaria bé, estaria bé.
Necessitem riure.
I tant.
Necessitem treure l'estrès
aquest que portem a sobre, eh?
I tant, i tant.
I una manera de fer-ho
doncs anirà a passar per aquí, no?
I tant, com ho saps, sí, sí.
Hem parlat de dijous,
però s'apropen unes èpoques,
podríem dir que molt boniques,
com són les nadalenques.
Exacte.
Segurament que hauran trucat
a casa vostra ja molta gent dient
guarda'm una taula
que van dir que sí.
Exacte, els sopars de dinal.
Els sopars de Nadal, sí, sí.
Ja, per exemple, pel dia 1,
em sembla que el tenim complet,
el dia 1 de desembre.
El dia 1 de desembre.
I han començat?
Doncs sí, sí, sí.
Entre un aniversari
i les noies del Pull&Bear
que venen a sopar,
tot complet, em sembla que tenim.
És una meravella.
Sí, sí, sí.
Està molt bé.
O sigui, que no us dormiu.
No, no, no, s'ha de treballar.
Que no s'adormi,
que vagi fent.
Sí, sí, sí.
O sigui, truqueu i reserveu
o passeu per local,
així el coneixeu,
i feu la reserva
perquè ja comencen
les dates complicades.
Per cert,
de cara als dies de Nadal en si,
els que són el 24, 25, 26...
Doncs mira, el 24 i el 25
tanquem per...
Per estar amb la família, també, vosaltres.
Exacte, perquè els treballadors nostres
i nosaltres mateixos
estiguem amb la família.
Molt bé.
Que pensem que és el més important.
Doncs sí.
Al final és el més important
i el que et queda.
I mira, depèn de com,
que no feu el vostre propi dinar
o sopar allà mateix.
I el fem, i el fem.
Ah, també el feu.
Quan el feu vosaltres?
Nosaltres agafem un dia
i agafem els treballadors
i ens n'anem tots a sopar
a un restaurant amic.
O sigui, que aquella manera que dius,
aquesta vegada ens serveixen a nosaltres, no?
Que si, els hi puc donar
una miqueta de publicitat
és a la Botifarra,
d'aquí de Tarragona,
que són veïns nostres.
Veus, això vol dir
que en aquella zona
teniu un molt bon rotllo, eh?
Sí, sí, sí, molt bé.
Això és molt bonic, eh?
Entre els locals d'oci
i de restauració,
hem de dir que estem molt avenits.
Heu pensat que ara en futur?
A veure, no sé si ara ficaré la pota,
però jo feu una espècie d'associació.
Sí, sí, sí, sí.
Està una miqueta en marxa, sí.
Sí o no?
Està en marxa.
Heu dit una miqueta així de casualitat, eh?
Està una miqueta en marxa.
No per fer competència en altres zones,
però, clar,
és una miqueta d'impulsar la nostra zona.
Exacte.
Perquè pensem que és important, clar.
Sí, sí, a més a més,
que és una zona de la vostra
que sempre ha tingut molt de moviment.
Sí, i a veure si acaben les obres de la via
i ja fem un passeig ben bonic de Tarragona.
Toquem fusta, toquem fusta.
A veure, a veure, a veure.
Que les coses, tu saps que el de Palacio
en van despacio.
Sí, bueno.
Que passa que es passen una miqueta d'espacio, eh?
Bé, hem de donar el nostre suport, també.
També és veritat, també és veritat.
No hem de queixar-nos tampoc tant.
No, no, no.
El que passa és que...
El que sí queixem...
És que estem tot el dia queixant-nos.
Per això hem de donar bon humor.
Exacte.
Hem de donar bon tracte.
I tant.
Hem de donar carinyo,
que jo crec que per això,
per si, no només pel que doneu de menjar,
sinó també per la forma que tracteu a la gent
quan s'apropen al restaurant,
pel carinyo en el qual es fan les coses.
Exacte.
Jo crec que tot això ho percebim.
I tant.
Que gust més sentit.
I tant.
Qualsevol excusa que tingui,
allà m'hi tenen, no?
Exacte.
I tu ja saps que et parlo
perquè tinc gent que tenim aquí a l'emissora,
un company meu, precisament,
que m'ha parlat meravelles de vosaltres.
Diu el nom.
Diu el nom.
Ho dic?
Vinga.
Segur?
Sí.
Me faràs que ho digui?
Bueno, sí, sí.
Doncs el Joan Maria.
El Joan Maria va a l'estat,
el nostre company de l'emissora,
que és un amic també del Miguel Ángel,
i que de tant en tant trenquen pilotes
i pàdels i coses d'aquestes.
Exacte.
Però què d'això?
Bueno, això és mon germà, eh?
Mon germà.
No, també?
Jo, veus la corbeta aquesta d'aquí?
Aquesta és la felicitat.
Jo de deport,
de deport,
aquestes són els xalets,
són els xalets a dos aos,
i ara, com la crisi és del ladrillo,
no els podem vendre.
Saps el que dic jo?
Com tinc un restaurant de tapes,
doncs això és màrqueting.
Clar, o?
Això és màrqueting.
Clar.
Jo dic, com la història de la crisi,
com això són xalets adosats,
que se m'han enganxat,
i el problema és que no els puc vendre.
Jo tenia els pàrquings, també.
Ai, doncs mira.
Mira.
Mira, ja està, ja està.
Ja ho he trobat, eh?
No busquem més, ja.
Això és boníssim, eh?
Doncs, sí, imagineu,
tot això ho fem aquí a la ràdio,
d'una manera tan espontània.
Imagina't el bar,
amb una canya de mà.
I allà que estàs a casa teva,
exacte.
Que te'n sent més a gust encara,
i que estàs més relaxat.
Però aquí, en principi,
una miqueta nerviós,
al principi sí, no?
Mira com su.
Veus?
Veus?
No, no poso l'aire,
que si no te me refredaràs,
i encara serà pitjor.
I jo no sé el Joan Maria,
que s'acupaveu el refredat.
No, no, no, no.
Doncs fem una cosa.
Recordem on es troba el restaurant.
Exacte.
Recordem una miqueta
el que poden i no poden fer.
Exacte.
I que just després fem el sorteig.
Perfecte.
Sí?
Sembla molt bé.
Ara tornem, ara tornem.
Si busques un indret únic i acollidor
per fer unes canyes o tapes,
ho tens fàcil.
Canyes i tapes al carrer Apodaca,
número 34.
Aquí trobaràs les millors canyes i tapes de Tarragona.
La millor qualitat,
el millor preu i el millor servei.
Tenim menús diaris a partir de 9 euros i mig.
Vine i descobriràs un ambient acollidor,
on també podràs disfrutar dels partits de Lliga i de Champions
en algun dels 5 televisors del local.
Disfruta de l'autèntica cerveceria tradicional.
Canyes i tapes,
al carrer Apodaca,
número 34.
Reserva la teva taula al telèfon
977 23 68 57.
los 3 podres.
Fins demà.
Fins demà.
Machinat.