RESTAURANT MESSON DEL MAR
RESTAURANT MESSON DEL MAR
Carles Cabero. Carles, bona tarda i benvingut.
Hola, bona tarda.
Què tal, com estem?
Bé, molt bé.
Abans jo comentava als oients de Tarragona Ràdio
que tenim un diamant en bruta al costat del mar,
al Port Esportiu de Tarragona,
com és el restaurant MESSON DEL MAR,
i que ja fa 10 anys esteu d'aniversari des d'aquest mes de febrer.
Certament 10 anys, sí.
I que molt contents i, sobretot, segurament que deu ser també per vosaltres,
no sé si un repte diari, per tenir contents de tothom.
Clar, i el bo és el lloc on estem, al costat del Mediterrani,
a la platja del Miracle.
El que passa és que a Tarragona té la mala sort
de no gaudir d'aquesta platja que tenim tan bona del Miracle
per culpa del desnivell aquí tan gran que hi ha del Balcó de Mediterrani
i que es podia arreglar molt fàcilment fent una passarel·la,
però sembla que costa molt fer la passarel·la.
Són coses que no se n'entenen, però bé.
A veure, a veure si algun dia...
A veure, ara sembla que comencen a anar a jugar.
Potser que si fan això del tercer fil de ferroviari,
fiquin dues passarel·les, que seria fantàstic.
per estar unit a el que és Tarragona, a la platja.
A més, a més, ho tindríem molt fàcil,
perquè dintre del què, fins i tot podrien agafar ja
la part del pàrquing que ja està feta
i que no sigui potser una passarel·la massa alta,
sinó fins i tot més suau de cara a la gent, no?
Fixa't que el museu més romà, més visitat a Tarragona,
és l'amfiteatre, i està a 800 metres del nostre
i a 100 metres de la platja.
I sinó, en canvi, la gent no sap baixar,
no sap com se fa per baixar a la platja.
Me'n recordo quan era petit que estava a la vista del Miracle,
que anaven de casa que vivia al centre de Tarragona,
baixàvem hasta la platja del Miracle,
i, bueno, hi eren dos minuts.
Ara és més difícil que mai, perquè, bueno, està molt enredat.
Has de donar massa volta, no?
Massa volta.
Arriba un moment que ja et perds, i depèn de com,
i dius, va, a veure, a veure, Carles, a veure si donem les solucions,
què seria el seu.
Recordes com va ser que vas proposar-te d'obrir el restaurant?
Quines il·lusions tenies en aquell moment?
Un febrer del 2003, si no recordo malament.
Les mateixes que ara, no?,
doncs la meva mentalitat sempre ha sigut d'empresari,
i, bueno, donar servir a la gent,
i, bueno, i donar també postures de treball,
i, bueno, i sobretot,
servir el que estem fent ara,
que és servir peix d'aquí Tarragona,
perquè nosaltres tenim la sort de comprar dintre de Cofradia,
i moltes de les coses que fiquem dintre,
el que és el pelut, el cranc, el gambó,
tot el que fiquem dintre el peix de roca,
tot el que fiquem dintre les paelles,
els arroz de llamàntol, l'arròs caldós,
doncs boníssim.
T'he de dir que m'han parlat meravelles, eh?
Tothom que ens ha trucat és que ja ha passat per casa vostra,
ja ha passat per les vostres mans,
i volen repetir, volen repetir.
És que aquí a Tarragona ho tenim tan fàcil,
tan fàcil estar aquí al costat del Mediterrani.
El bonic que és estar...
Tarragona està encara per explotar.
Jo crec que arribarà a un punt que la gent es donarà compte.
potser s'ha de donar compte els de fora,
que Tarragona és un diamant brut que està sense explotar.
No sé per què, està una mica oblidada, no?
Pot ser, a veure si ara saben,
quan facin els jocs aquells del Mediterrani,
pot ser que algú es doni compte...
Ja es dono compte el que teniu aquí,
perquè la gent de Tarragona encara no s'està donant compte
del que tenim aquí.
Això ho comentem algunes vegades, Carles.
Hem de marxar fora per veure, com jo ho dius,
pedres trencades per donar-te compte
que aquí tenim uns monuments fantàstics.
I no només això, sinó la seva gent.
És que Tarragona en si, és el que dèiem, no?
Encara ha d'explotar i el dia que exploti...
És que serà massa.
Mira, els romans se van donar fa 2.000 anys,
se van donar compte del que era Tarragona.
Però nosaltres que estem aquí no ens donem compte
del que és Tarragona.
No sé quan s'ho donem compte.
Perquè ho tenim aquí.
Ho tenim aquí, no ens donem compte.
La gent que ve de fora, a vegades ve gent de fora,
per exemple, jo me'n recordo una anècdota
de fa uns dos o tres mesos.
Van vindre uns que eren de Madrid,
van agafar l'AVE i van vindre aquí d'allò.
Érem sis o set persones.
I van arribar, van arribar allà i van anar a dinar
i estava mirant allò i dir,
però això és fantàstic, tu.
És massa.
Diu, pensava que fa tres hores
estava a mixt del Madrid
i ara estàs aquí veient el mar,
veient el bonic que és això.
I diu, i lo raro és que no hi ha gent.
No es veu ni gent passejant per allà.
Només passen gent corrent fent una mica d'esport.
Però en altres puestos, en Sant Sebastià,
en altres puestos, allò seria massa.
Aquí no sé què passa.
Ens abocaríem.
Sí, sí, sí.
A més a més, un dia de sol com el que hem tingut avui,
jo crec que les platges haurien d'estar plenes.
Massa, massa, massa.
A més a més, venim de dos o tres dies
que ha estat nubul, que ha estat plovent,
que ha estat fosc
i que necessitem la llum del sol com energia, no?
Sí, sí.
I què millor que la platja que tens aquí al costat,
150 metres, la teniu de casa vostra.
És que, és que...
Mira, hi ha gent que sap on està a Mallorca,
a Chicago, el que vulguis, a París.
I si en canvi diuen, escolta,
el port esportiu, on està?
I són de Tarragona.
I li tens que dir on està el port esportiu.
Què em dius?
Escolta, el balcó de Mediterrània, sota la dreta.
Ai, jo em pensava que el port esportiu estava...
No estava abans allà al Serrall.
Per això fa un munt de temps que estava al Nàutic allà.
Que ha canviat, que ha canviat.
Però la gent a Tarragona no se li costa.
I sobretot, a Tarragona i la comarca, no?
Sí, sí, sí.
Les li costa.
La gent tira més cap a Cambrils.
O sigui, la gent no pensa en Tarragona.
Quan venen allò restaurant,
diuen, oi, les de vegades,
què han passat?
I molt, molt, has pensat que estigués aquí,
el restaurant aquest, no?
I entrant després,
bàsicament tornen, per això estem aguantant, no?
Sí, sí, sí.
Con la cacau, gràcies a Déu, anem aguantant, no?
I, oi, mira, no havia pensat mai que estigués això aquí, no?
I, bueno, i la platja Miracle no havia pensat mai que estigués.
La platja està aquí, eh?
Que no l'hem tocat, eh?
Que no l'hem tocat.
Nosaltres potser sí que s'ha hagut de moure alguna pedra,
però poca cosa més, no?
Però poca cosa més.
I, per cert, això que comentaves tu ara, Carles,
amb la cacau, vosaltres continuem lluitant cap endavant?
Sí, aguantant, lluitant molt, la veritat.
En aquests moments tothom estem passant,
doncs, no massa sobrats, no?
Però el que sí que és veritat és que, bueno,
a força de tenir un bon equip de cuina,
molt bon equip de cuina,
la bassa la tenim, el xef de cuina, per exemple,
nostre, és de l'escola d'estrangeria de Cambrils,
i, bueno, i ha agafat una...
Entre el que teníem abans i la gent una mica més gran,
i el que està de xef ara, que ja dic,
que és una meravella...
Ara fa ja tres anys que estem nosaltres.
És una meravella,
i ho fem molt bé.
I, a més a més, he pogut veure,
a través dels vostres menús,
que la carta és fantàstica,
entre vuit i nou plats
es pot triar de primer i de segon,
i, a més a més, el que més m'ha sorprès,
clar, a part de la quantitat,
és la qualitat que doneu en aquests plats,
i pel preu que és,
que són cinc euros i va inclòs.
El menú diari, la gent que ve, torna.
És fantàstic.
El que passa és que ho fem perquè vingui la gent.
Entens?
Perquè el local és molt gran.
Llavors, a ser un local,
que són quatre locals seguits,
un al costat de l'altre,
a ser un local tan gran,
jo la manera que tinc de fer d'empresari
és que en vingui gent,
que tingui un marge molt petit,
però, bueno, com ve molta gent,
si ve gent,
més val guanyar un euro que no guanya res.
Llavors, bueno, que vingui gent.
El que important és que vingui gent.
Si ve gent, doncs vas aguantant.
Clar, i a més a més, segurament que també,
el que fa moltes vegades, no?,
el bo caureia.
I tant, i tant.
Perquè, clar, si tu atens bé a la gent,
la gent se'n va contenta,
se'n va feliç,
allò que dius,
és que hem de tornar.
Aprofita en qualsevol excusa.
Sí, sí, sí.
Que dius, mira, aquest cap de setmana vinent,
doncs mira, fem l'aniversari de noces,
o la celebració del teu aniversari,
pel marit, per la dona, pels fills,
i és un moment de trucar al restaurant
meson del mar i dir,
Carles, guarda'm, que venim quatre,
que venim sis, que venim vuit,
o que, mira, m'emporto a tota la família, no?
Sí, sí, és claríssim.
Nosaltres, el bo que tenim,
que estem aguantant també,
és perquè tenim una base de clients,
que, mira, jo, el dissabte i el diumenge,
sobretot, que és quan ve més gent,
que ve amb famílies i tal,
doncs, bueno, vas xerrant de taula en taula,
perquè es coneixes a tots.
Un ve una vegada al mes,
un ve cada dos mesos,
i l'altre ve dos vegades a l'any, no?
Cadascú dintre les seves possibilitats.
Però ja coneixes a la gent,
ja tens una base de clientes,
en deu anys,
doncs, que va venint.
O sigui, no et deixen tranquil.
En el moment que entres per la porta,
Carles, ja et deixen, no?
Sí, sí, sí.
El que passa és que a vegades
tinc que fer de cambrer
i les taules que feia jo
sé que a vegades una mica coixes.
Me tindran que ajudar els cambrers a ajudar-me
perquè, mira, jo estàs xerrant una altra vegada.
No, però jo crec que entenen,
i sobretot amb el carinyo que els trec joveixi,
que ho entenen perfectament, no?
Ja ho veuen, ja ho veuen,
que dius, bueno, ja veig que estava parlant.
I el Carles, no et deixis sols, eh?
No et deixis sols.
Clar, sí, sí.
Que estem per aquí.
Et sembla que parlem d'aquests plats
que tenim durant la setmana?
Sí, sí.
O fem una cosa?
Tenim ja aquí cap de setmana,
ja el tenim aquí a tocar,
tant dissabte com diumenge
i esbrinem una miqueta
quins són els plats,
quins és el que ens heu preparat
per aquest cap de setmana,
tenint en compte que avui és el dia
de la dona treballadora
i, per què no,
per fer una celebració demà o demà passat, no?
Sí, sí, i tant.
Doncs mira, nosaltres el que passem més
és tot el que és mariner, eh?
El que és producte,
és que ho tenim tan fàcil,
tan fàcil, el producte de Quitarabona, no?
Com la palla de marís,
l'arròs caldós,
l'arròs caldós de marís
o bé de llamàntol,
o ara mateix estem fent
en Galera d'aquí Tarragona,
estem fent risotto de Galera,
que ho fem pintat,
o sigui, la gent que va allà
ho disfruta perquè ho ha de ells,
perquè és un producte boníssim
i, a més,
ser freds d'aquí Tarragona
és que té un gust especial,
el fet de poder comprar,
ja et dic,
com comprem a la confradia,
doncs,
en cas de Déu,
és un producte tan bo
i una qualitat tan elevada,
un preu tan raonable,
que, bueno,
ja et dic,
els productes són aquests,
després tenim calamars,
per exemple,
Picoteo al principi,
doncs tenim, per exemple,
calamars a la romana,
o braves,
o xipirons,
o esquixada de bacallà,
o croquetes de pernil ibèric,
o croquetes de bacallà també,
o d'espinaques en gambes,
o sigui,
tenim un sortit molt gran,
o sigui,
un abenic de productes molt gran,
però el que sí que fem,
ja et dic,
és basar-nos,
que també donen carn,
però el producte sobretot
d'aquí del Mediterrani,
és peix que també,
si venen carn,
doncs també donem
de tota classe de carn,
però el que veia,
ja ho diu el nom,
el mesón del mar,
doncs és el mar.
Clar, clar,
hem de donar l'oportunitat
de tastar tot el que té el mar,
i a més,
des de la llotja,
això vol dir que el Carles
ha d'aixecar molt d'hora
per poder fer?
No, no,
perquè es compra,
mira,
ara mateix vinc d'allà.
Ah, molt bé.
Sí, sí,
és que la subhasta
comença a les 4 de la tarda.
Ah, de carles.
El que és el peix,
tot el que és el peix blanc,
que diguéssim,
que no la sardina
i el cito que ve a la nit,
o sigui,
es pesca a la nit
i arriba ja a les 6
o a les 7 del matí,
i llavors sí que l'anem a comprar
a les 9 i pico,
a les 9 i pico del matí,
anem i agafes una caixa
o el que faci falta,
el que necessitis.
No,
l'altre,
el que és de subhasta,
comença a les 4 de la tarda
i acaba,
avui bé he vingut
inclús abans d'acabar la subhasta
perquè,
gràcies a Déu,
avui ha sortit molt,
molt de peix
i avui ha sigut un dia bui.
O sigui,
un dia generós, no?
Jo m'alegro pels pescadors,
pels pescadors també,
que els hi fa falta també,
que a vegades el temps que fa
i la feina de pescador també
és molt dura
i no està recanuda
i és una feina duríssima.
Si fa mal dia no pots sortir
i si t'agafes una tormenta dintre
t'has d'aguantar.
I després et tenen que respectar
després les vedes que hi ha.
Molt bé,
les vedes és tot.
Al qual cosa ja tens camarrar la barca
i no pots sortir.
És un gremi,
de veritat,
que el favor que no s'està fent
a tothom,
perquè és un ofici molt dur.
Sí, sí, sí,
i tant.
Per cert que hem de dir
que durant aquesta setmana,
encara estem a l'època d'hivern,
diguem-ho així,
tenim obert el migdia.
El migdia, sí.
Els divendres també,
avui ja he obriut
el migdia i el nit.
Avui ja, aquesta nit també
obrim a la nit
i el dissabte també.
I també vigílies i festius
també esteu, no?
Sí, sí,
sempre que és festiu,
perquè nosaltres tanquem el dilluns.
Si el dilluns resulta que és festiu,
llavors ho passem el dia següent.
Molt bé.
Fem la festa el dimarts
en contra del dilluns.
I quan comencem la temporada?
La temporada a l'estiu,
allà al mes de juny.
Al mes de juny?
Sí, a juny ja comencem
a obrir ja dia i nit.
Molt bé.
Ara només obrim de dia,
cada dia,
almenys el dilluns,
cada dia obrim al migdia
a la una,
fins a les cinc de la tarda.
I els demès dies,
el que és el divendres i el dissabte,
s'obrim també a més del migdia,
a la nit també.
Recordem de les vuit
fins a dos quarts de dotze de la nit
i poder gaudir.
I si hi ha un dia de festa
allò puntual,
truqueu abans.
Sí, sí.
Teniu un número de telèfon,
recordo que és el 977 24 71 96,
que us truquin abans,
dius,
a veure,
que teniu oberta avui,
que és festa,
però a mi jo,
clar,
a mi jo és festa
a la seva població,
però aquí a Tarragona no,
que també algunes vegades
s'ha coincidit, no?
Ara, en aquest moment,
l'estem agafant,
afortunadament,
tenim apuntats ja dos casaments
i tenim tres comunions.
Molt bé.
De moment,
de moment,
així la gent també,
que no és el nostre fort,
de moment,
perquè sí que ho serà,
perquè hem de fer unes,
d'aquí quatre,
sis mesos potser,
o a final d'any,
ja ho veurem,
tancarem un mes
i farem unes obres
per ficar dintre,
perquè la gent no està,
no s'està demanant
tot això,
el que són bodes,
i saps què passa?
Clar,
les bodes que passen
normalment són dissabtes i diumenges,
dissabte i diumenge
ja està ple de tota la gent
i de tot el públic que ve,
llavors,
clar,
t'esqueda una mica,
quan sou?
No,
és que som 80,
80,
no pot ser,
llavors,
ara sí que tenim en ment
d'agafar dos locals
i fer un,
el que es diu
un menjador maco
per ficar dintre 70,
80 persones.
O sigui que,
és que m'estàs dient
que tancareu
més o menys
a quin mes teniu previst.
Jo crec que serà
més bé a l'hivern,
tancarem,
al millor,
el gener de l'any que ve,
o el novembre,
ho estem pensant,
o el novembre o el gener,
per tancar i fer aquestes obres
perquè la gent,
els clients que venen,
però esclar,
escolta,
una boda,
però clar,
no la pots agafar,
perquè clar,
les bodes són dissabte i diumenge.
Sí, sí,
i a més a més,
el que també comentaves,
que són 80,
a 90 persones,
100 persones.
Jo no puc ficar
els meus clients fora,
escolti,
mira,
avui no pot entrar
perquè hi ha la boda,
si no puc vindre,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
els veus de mi,
perquè el senyor que ve
tampoc vindré.
No, no, no,
que és una manera de dir,
doncs mira,
podem agafar una miqueta més
de pes,
sense deixar de mimar
tota la gent
que ens ha reconegut
i que està aquí amb nosaltres,
no?
Clar, clar, clar.
O sigui que haurem de tenir
una mica de paciència,
però això serà l'any vinent.
Sí, sí.
O sigui que res,
ara anem gaudint
que encara tenim tot aquest any
per poder gaudir.
I em deies
que ja teniu diverses bodes
en cartera,
també comunions.
Sí,
el que passa que et dic,
el màxim,
per exemple,
una de les bodes que hi ha,
per exemple,
són 85 persones,
no?
I bueno,
l'agafes també perquè són clients
i en compromís i tal,
però el nostre forç
serà l'any que ve
en aquest aspecte,
no?,
quan sí que tinguem
local adient
per ficar dintre la gent
i puguis fer les dues coses,
no?
O sigui,
atendre la gent
al públic normal que ve
i a aquestes bodes
o batejos
o comunions
o comunions
que demanen la gent
però que a vegades
és que no els pots agafar
perquè
s'ha de tindre el client.
Per volumen.
Clar,
per volumen
perquè s'ha de tindre el client.
Llavors quedes malament
amb el client que ve sempre,
m'entens?
Perquè ens ha passat alguna vegada
de
no tinc lloc,
no,
és que
clar,
mirant-me la cara
i tenen raó
perquè el client és el client.
El client que ve sempre
el tens que dir que no.
però una cosa,
Carles,
si algú s'està sentint ara
i precisament havia pensat,
m'agradaria celebrar-ho
al costat del mar
en lloc incomparable,
maquíssim,
com és el Port Esportiu de Tarragona,
en quant de temps
s'ha de començar a mirar aproximadament?
Si el grup no és massa gran,
que són 40 o 50 persones,
encara es poden agafar.
Ara més no agafem
perquè,
ja et dic,
no perquè no,
no per capitat,
perquè,
perquè,
perquè,
sí que acaben,
no,
però,
per això,
el que t'estic dient,
que el que hem de fer
és respectar el client
que ve cada dia.
Clar,
clar,
clar.
I a més,
és una manera també
que dius,
no deixem de banda
la gent
que sí,
que ens recolza
i que està aquí
i no volem dir
que si algú
que ara ens estigui sentint
té ganes de fer-ho allà,
que truqui,
que es parla
i que es queda en una entesa,
que tot és començar a parlar-ne,
no?
Si no és un grup gran,
no hi ha cap problema,
no?
Però,
aquest menjador
que farem nosaltres,
que són uns locals
que tenim nosaltres ja,
recondicionarem l'an que ve,
doncs,
cabran 80 o 90 persones
o 100 pot ser,
però estaran individuals,
no estaran en tot el restaurant
del costat,
o sigui el restaurant
serà el restaurant
i les persones
que faixen la celebració
estaran a part.
Molt bé.
Nosaltres estem esperant,
eh?
Jo espero que valgui la redundància
que de cara a l'any vinent
quan ja tingueu ja
les obres fetes,
que tornem a convidar
i així m'expliques
com ha anat
i com està
el nou meson del mar,
a veure si podem anar
a la inauguració.
Tu imagines
en aquests moments
pots tindre l'il·lusió
que tenim,
no?
De tirar cap endavant
i si tenim aquesta il·lusió
primer per el producte
que tenim,
que és fantàstic,
i després per la cuina
que tenim també,
que tenim uns cuiners molt bons
i, bueno,
gràcies a aquesta gent
i al personal
doncs podem tindre
aquestes il·lusions
de tirar cap endavant.
Bueno,
n'hem dit els plats,
però crema de galeres
de Tarragona,
crema de carbasso
i espinacs...
Sí, sí, sí.
El menú de cada dia,
el menú de cada dia,
doncs mira,
crema de galeres
de Tarragona,
després hi ha
una manida
de gambes
a la vinagreta
que està molt bo,
amb fruits secs,
després musclos
a la marinera,
després foar,
després hi ha
també,
aprofitant el temps
que estem ara,
fem un plat
on hi ha formatge de cabra,
hi ha calçots també,
en el mateix plat,
sí,
en el mateix plat,
però és un calçot
fet especial,
no com una calçotada,
està presentat,
com t'he dit,
com la presentació
que tenim nosaltres
als plats,
està copiat
o fem,
com li van ensenyar
a l'Escola
d'Història de Cambrils,
no?
Doncs és una presentació
molt ben presentada,
no?
No hi ha un calçot,
són uns calçots
ficats,
bé,
amb la salsa
al costat
de romesco,
bueno,
és...
Mira,
se m'està agafant
el lliberat,
per favor,
Carles,
no,
no continuïs,
no continuïs.
I de segon,
doncs bueno,
poden agafar,
per exemple,
o salmó,
o confit
d'ànic també,
o risotto
de galeras,
que també el tenim
dintre del menú,
o arròs caldós
de marís,
també,
o arròs negre,
o fiduà,
ja no en bon dia plats.
El que em deies,
el solomí,
jo també el tenim,
el solomí ibéric,
també,
és ibèric,
el rocafort
i amb patates.
És boníssim,
també.
Sí,
el que l'agrada,
la carta també pot vindre,
perquè també tenen carn,
però a mi m'agrada més...
Tu tires més cap al peix,
eh?
Sí, sí,
Tu tires més cap al peix.
Perquè soc de Tarragona,
perquè soc de Tarragona
i m'agrada...
Bueno,
jo defenc el producte d'aquí.
Molt bé,
molt bé.
Però has vist
quina hora és,
no?
Ah, sí.
S'està tensant
l'hora d'anar a fer el sorteig.
Sí, sí, sí.
Ja hem de dir
que el Carles
s'ho ha preparat
tot fantàsticament.
Sí.
M'ha preguntat
quants números n'hi ha.
Li he dit
que hem arribat
fins al número 24
i ella ha fet
una sèrie de números
abans just de començar
el sorteig,
el que és l'entrevista
i ja ha estat
tot preparat
i a més ho ha portat
en una bosseta
i que dius
si algú vol
que si estigués
algú mirant-nos per aquí
veurem
que no tenim
ni trampa ni cartró.
No, no, no.
Que tot ho estem fent legal
i que dius
mira,
m'he preocupat
de poder fer-ho bé, no?
Jo el que vull
a les persones
que li toquin
que ho deixin
d'aquesta mariscada
que veurà
que és boníssima
i molt producte
d'aquí a Tarragona
també.
I de Tarragona
el marís
per exemple
els musclos
els comprem
són del Delta
de l'Ebre,
saps?
Ah.
Sí,
perquè en aquest moment
ara està venent
però sempre no ve,
no?
Ara el muscló de roca
ara comença el temps.
El muscló de roca
és fantàstic,
del Delta
és fantàstic.
I després
el que és l'ostró
rissat del Delta
també és boníssim.
són productes
o de Tarragona
o de la província
de Tarragona.
Que sàpiguis
que durant tota la setmana
els he fet
les dents
molt llargues
explicant
com anava
aquesta mariscada.
A més a més
que estava
podríem dir
que banyat
per allò de la platja
i el mar
banyat amb una bona
ampolla
de cava
brut nature
i que a més a més
acompanyat
de postres
i cafè.
O sigui que sortiran
ben servits
que l'únic
que podrem fer
és de bon profit
i fins a propera.
de Jaume Jo Park
que és un cava
boníssim
brut nature
boníssim també.
Nos desvellem?
Sí, sí.
A veure,
remena una miqueta
per aquí
fes la tria
i tu mateix
ens dius
quin número surt
de l'1 al 24
qui és
la persona guanyadora
que avui
o a partir d'avui
podem dir
poder gaudir
d'aquest dinar
per a dues persones
al restaurant
Mésson del Mar
al port esportiu
de la nostra ciutat.
Doncs mira,
ja he sortit.
A veure, a veure,
remena...
Sí, ja el tens?
Fantàstic.
El número...
El número...
Mira, el número 1.
El número 1.
Doncs el número 1
és la Victoria Segado.
La Victoria Segado
que si ens està sentint
sisplau que ens truqui
al 977 24 47 67.
Veus?
Si és que moltes vegades
és que estan tots els números
ho diem
estan tots els números
dins
aquesta vegada
d'aquesta bossa.
Tots, tots, tots.
Doncs Victoria
si ens està sentint
ens hem de trucar, eh?
Si no, no farem res, eh?
la Victoria Segado
que ens truqui aquí
a Tarragona Ràdio
que comentarem amb ella
jo crec que no s'ho esperava,
Carles.
Ah, segur.
Perquè normalment
és allò que dius,
mira,
normalment truca
o toca
de cara al 10 cap amunt.
Ja.
Però no, no,
Calú també està.
Ja, ja.
Bona tarda.
Hola, buenas tardes.
Qui ets?
La Victoria Segado.
Hola, Victoria.
Vamos,
que es la primera vez
que me toca algo, eh?
Què me dius?
És la primera vegada
que també,
si no recordo malament,
que ens has trucat?
Sí.
I, a més a més,
te'n portes el premi, eh?
No pot ser això.
Que bien.
Es que no estoy nunca
en casa por la tarde
y ahora coincide
que esta semana estoy aquí.
Sí.
y lo estaba escuchando
y por eso llamé.
Molt bé.
Victoria,
doncs tenim aquí el Carles,
que és el propietari
del restaurant
Messon del Mar,
que ha sigut
la mà inocent,
la persona
que t'ha regalat
com aquí que diu
aquest dinar
per a dues persones.
Vale,
pues muchas gracias.
Señora Victoria,
pues enhorabona, eh?
Gracias, gracias.
¿Qué, señoreta o señora?
Señora, señora.
Ah, señora.
Pues enhorabona, eh?
Enhorabona.
Muchas gracias
y nos daremos por ahí.
Yo ya os puedo ir, eh?
Sí?
Sí.
Ah, bueno,
pues quan vinguem,
bueno,
ja os coneixerem.
Segur que,
ara estava dient que,
claro,
parlo amb tanta gent
que segur que os coneixem,
no?
Sí, seguro, seguro.
Además,
el arroz con vos garante
es lo que más me gusta.
Pues muy bien.
Pues mira,
aquí dintre de Mariscala
també hi ha màntol,
també.
Bueno,
també podràs disfrutar-lo.
Me encanta.
Pues muy bien.
Doncs fem una cosa,
Victoria,
abans de passar
pel restaurant Messon del Mar,
vine aquí a Tarragona Ràdio,
que et direm,
et donarem el número de telèfon
i tot el que necessitis.
A més a més,
també ens han fet una carta
conforme que te la donarem a tu
perquè tu una vegada així
puguis donar-la
al restaurant Messon del Mar
i dir
que sóc la guanyadora
de Tarragona Ràdio
i que venim a dinar, eh?
Muy bien.
Que vagin preparant la taula,
que venim.
Tarragona Ràdio,
on està?
En què call està?
Està a l'Avinguda Roma.
Vinguda...
Sí,
ara conforme entres,
vens de direcció de Torrefort
cap a la plaça Imperial Tarraco,
en aquesta avinguda que tenim,
en un dels costadets,
et quedaria a la part esquerra.
Muy bien.
I veuràs que posa a Tarragona Ràdio
i tenim uns finestrals de Mar de Macos
que posa
i allà ens trobes.
D'acord, Victòria?
Muy bien.
¿Qué día paso?
Doncs, home,
a partir de dilluns?
Sí.
Muy bien.
Si vols.
Pues muy bien.
Mira, Carles,
que no d'un diumenge o abans
potser ja la tingueu a taula, eh?
Sí.
Perquè la Victòria està aquí, eh?
Sí, la Victòria és que té ganes de marxar.
Y pienso ir, eh?
Home, home.
Però, Victòria,
dime.
Et portaràs el teu home?
Pues no lo sé.
O el tens castigat?
Va ser que sí.
Muy bien.
Gràcies, Victòria.
Vale, a vosotros.
Gràcies per la seva trucada, eh?
Gràcies.
Gràcies a vosotros.
Fins la propera, Victòria.
Gràcies.
Adéu-siau.
I a nosaltres només ens resta dir,
Carles, moltes, moltes, moltes gràcies
per haver volgut col·laborar en aquest programa.
A vosaltres.
Gràcies als amics del restaurant
Més són del mar
i el que dèiem,
que teniu una joia a Tarragona
que es troba al port esportiu de la nostra ciutat,
que l'heu de descobrir,
que passeu-vos,
que no sigueu tímids,
que algunes vegades ens quedem a la porta
i no acabem de donar el pas
i quan veieu els preus
i veieu que precisament pensen en vosaltres,
a la gent de la nostra ciutat,
no serà ni la primera,
ni la segona,
ni la tercera vegada
que fareu part de la família
del restaurant Més són del mar.
Carles, gràcies.
Només m'ha quedat que digui
que visc a Tarragona
i visc al Mediterrani,
a veure si de veritat
un dia arrenca cap endavant
al Mediterrani nostre.
Esperem que sigui així,
Carles de Nou, gràcies.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu, buen día.
Restaurant Més són del mar,
el port esportiu de Tarragona.
Enguany fa 10 anys que cuinem per a tu
i volem celebrar-ho amb els nostres plats.
Preparats amb els millors productes
i triats a la llotja de Tarragona.
Arròs caldós amb llomàntol,
arròs negre, fideuà, paelles marineres,
risotto de galeres de Tarragona.
El millor sabor de la cuina mediterrània i marinera.
Restaurant Més són del mar.
Obrim tots els dies
d'una a dos quarts de cinc de la tarda
i el cap de setmana i vigílies de festius,
també de vuit a dos quarts de dotze de la nit.
Dilluns tancat.
Restaurant Més són del mar,
el port esportiu de Tarragona.
Telèfon per a reserves,
977 24 7196.
Parking gratuït pels nostres clients.
Restaurant Més són del mar,
el gust de la mar a taula.