L'Escala, la teva pizzeria, organitza per al dia 8 de febrer
un gran concurs de disfresses.
Vine a disfressat, entra i participa al nostre concurs.
Et pots emportar un sopar per dues persones
i premi sorpresa per a grups.
L'Escala, al carrer Apodaca, número 20.
Telèfon per reserves 977-24-2810.
977-24-2810.
Les millors pizzas de la ciutat a preus únics.
L'Escala, vine a aquest carnaval!
Nois ja tenim aquí amb nosaltres el responsable,
el propietari del restaurant, la pizzeria, La Escala,
el Lluís Martínez.
Lluís, bona tarda, benvingut!
Bona tarda, Sílvia!
Com estàs?
Bona tarda a tothom!
Com estàs?
Molt bé, molt bé!
Bé, bé, bé!
Preparant el carnaval!
El que passa és que heu agafat una nit una mica complicada,
té de dir, avui,
perquè hi ha un munt de concerts, un munt d'històries,
però encara així esperem a tota la gent
que s'apropi aquesta nit per aquest concurs de disfresses,
que encara hi som a temps d'apuntar-se, no?
Sí, evidentment, fins que no comenci la nit,
el que hem de fer és vindre al local
i allà ja farem tota la festa.
Molt bé!
És el millor dia, perquè demà és un dia molt, molt, molt difícil.
Hi ha molta gent al carrer i, bé, molt complicat.
O sigui, que avui seria dient, allò que dius,
abans de marxar de concert
o després de passar pel restaurant,
poder caudir d'aquest...
Això sí, porteu una bona disfressa,
perquè aquí el que llueix...
Bueno, fem una cosa més, que jo explica'm tu
com funciona aquest concurs de disfresses
que per aquesta nit heu organitzat.
Doncs mira, tota la gent que vingui a sopar
o vingui amb la seva parella, amb els seus amics,
o el que sigui, doncs nosaltres agafarem el nom
i ells estaran a la seva taula,
li posarem una sangria o un lembrusco
perquè comencin a saborejar una miqueta més el carnaval
i després, entre tots, agafarem uns clients
que ells seran els que escolleixin, diguem-ne,
el millor disfraç.
I aquest te portarà també un sopar.
A part del que tu estàs sortejant,
sortejarem nosaltres un altre.
Un altre sopar per a dues persones,
el que trobeu més original,
el que trobeu segurament exacte, més acurat,
més divertit,
i que moltes vegades hi ha disfresses increïbles, eh?
Ja t'ho dic ara.
Sí, ja he vist, ja he vist algunes al carrer.
Sí, sí, ja he vist.
És fantàstic.
Però fem una cosa.
Abans de continuar parlant d'aquestes disfresses,
i que això ho recordarem just al final de l'entrevista,
m'agradaria que m'expliquessis,
que me posessin antecedents,
i que quan va ser que va néixer la pizzeria a l'escala?
Quan va ser que un dia et vas decidir,
i vas dir, vinga, tirem-ho endavant,
em lligo del que sigui,
perquè jo m'agradaria que Tarragona
gaudeixi de les nostres pizzas.
Quan va ser això?
Doncs mira, nosaltres treballàvem
la cadena Trastevere Pacifico,
i després va sortir la idea
de muntar una franquícia,
que es diu la Tagliatella,
que encara existeix, evidentment,
i n'altres vam muntar una Tagliatella,
n'altres mateixos.
Llavors van estar uns anys amb la Tagliatella,
i després van sortir de la franquícia
i vam muntar l'escala,
que és el mateix producte,
un producte molt semblant,
i amb ja altres preus, altres ofertes,
i ja, diguem-ne, volant lliures, no?
Molt bé.
Que és el que volíem.
Però és el mateix,
és el mateix bioc, el mateix local,
i el mateix tot igual.
Fantàstic.
Però això va ser molt valent per part vostra?
Home, en aquell moment no hi havia crisi.
No hi havia crisi.
Ah, d'acord.
El 2003 no hi havia crisi.
Ah, estem parlant del 2003,
o sigui, ja teniu la vostra...
Sí, ja fa deu anys.
És el que t'anava a dir?
Sí, sí, sí, ja farà deu anys aquest any.
Quin dia ho feu, els deu anys?
Ho tens controlat, segur.
Sí, a l'11 d'agost.
A l'11 d'agost fareu deu anys
que esteu oferint les vostres pizzas a Tarragona?
Ah, exacte.
És molt maco, això s'ha de celebrar.
Ho teniu alguna cosa pensada?
No, ho sé encara,
encara estem al febrer,
però sí que farem alguna cosa.
Sí, sí, evidentment.
alguna cosa especial.
Aviseu-nos, eh?
Deu anys.
Sí, apeteixis.
Encara que no que sigui per donar la notícia,
nosaltres amb això ja saps que ens conformem, eh?
Sí, sí, sí.
Ens conformem amb això.
Molt bé.
I la gent que treballa ara mateix amb vosaltres,
segurament que els millors, clar que sí.
Sí, bé, nosaltres ho fem tot el que millor puguem, no?
Sí.
Que és un moment difícil per tothom,
i evidentment per l'hostaleria també.
M'imagino.
Però, bueno, la qüestió és no perdre la il·lusió,
i l'esperança, i lluitar, i fer les coses ben fetes,
i tractar el client com Déu mana, i ja està.
També es converteixen, Lluís,
segurament que molts d'aquests clients
que entren per primera vegada, per curiositat,
i es queden ja com amics.
Us ha passat, no?
Sí, home, evidentment tenim molts.
En aquests deu anys, m'imagino.
Sí, tenim molts amics que, bueno, que venen,
abans venien més sovint,
ara venen una miqueta menys,
però, bueno, és el que té.
Clar, clar.
És el que passa.
Les butxaques no estan tan...
No estan tan...
Tan bollant, seria la paraula, no?
També hem baixat els preus,
tenim els mateixos productes que tenen,
bueno, la piteria de la cadena,
però tenim uns preus més econòmics,
fem ofertes per emportar, en fin.
Treballar-nos una miqueta de crisi, intentar...
No, no, que sí, i donar-li el que deies tu abans,
ens donen una mica d'il·lusió i de ganes
i que la gent, quan vingui, se senti a gust
i, quan marxi, tingui ganes de tornar, no?
No només pel sabor de les pizzes,
sinó també pel tracte personalitzat que feu a la gent que ve.
Exacte, exacte, sí, sí, sí.
I la música italiana que m'agrada posar
i, bueno, tot una mica, no?
No, no, i t'he de dir que, de tant en tant,
veig que, almenys, com ja sabeu que ho seguim
a través del Facebook,
també veieu que estàveu molt posats a les reds socials,
que esteu a Twitter, que esteu a Facebook
i que, a més a més, de tant en tant,
organitzeu alguna de les vostres,
perquè pel dia de Halloween
també vau tenir les vostres coses,
per dia de Nadal també feu alguna cosa.
Sí, sí, sí, vam tindre un ràquim
el dia 31 d'octubre,
el Halloween, molt divertit,
va estar molt bé, molt bé, molt decorat i...
Molt bé, s'han de fer coses, s'han de fer coses,
hem d'enviar el millor,
que la gent estigui el millor possible,
que sopari bé,
que només no estigui un restaurant per anar a sopar i ja està,
sinó que, doncs, bars i sopes, o diners,
però també hi ha una miqueta de tot, no?
Ah.
I, bueno, és el que intentem.
I, a més a més, el que dius, no?,
que també acostumes moltes vegades al bon tracte,
acostumes a que la gent se senti bé, com dèiem,
i que dius, ostres, sembla que no hagi passat el temps
i tornem aquí i ens tornem a trobar gairebé les mateixes cares...
Sí, sí, això m'ho diu tothom.
I coincideixen en taules, no?, fins i tot.
Sí, sí, sí, això m'ho diu tothom.
Tu ja estaves aquí, sí, sí,
és que jo, a part que és meva ara fa 10 anys,
jo treballava també al Trastevere, no?,
al mateix local, llavors ja fa...
quasi 15 anys, més o menys.
Llavors, clar, arriben aquí i diuen,
ostres, però és la mateixa persona fa un munt d'anys.
Sí, és la mateixa persona fa un munt d'anys.
I, home, i a més, pensa, allò que li pots dir directament,
i pensa que encara ha de durar uns quants anys més, eh?
Això esperem.
Què hem de fer als 20?
Per això lluitem, per això lluitem, sí, sí.
A veure què passa, però per això lluitem, sí.
I què hem de fer als 20, als 25, als 30, i si pot ser als 50, no?
A veure, a veure, passa que la gent encara no situa, no?,
el que és l'antiga tagliatela,
ens trobem a l'escala, semblen que és algo nou,
i no, no, som els mateixos, és la mateixa, tot igual,
però passa que ja portem 10 anys.
I, a més, que és un lloc, jo crec que, com es ve també de pas,
no sé si, a l'estat, a prop de la plaça dels Carros, en Renfe,
és un lloc que moltes vegades us ve molts de viatgers,
seguríssim, també, no?
Sí, sí, sí.
Home, ja et dic, s'ha notat tot,
la comissió s'ha notat moltíssim, no?
Lògic, sí.
Però que sí, que, evidentment,
està en l'estació i deixem pares,
que puja, que baixa...
És un local emblemat, i ja fa molts anys,
que és una pizzeria, llavors.
Tothom que situa el carrer Pudà,
que ja sap que, més o menys aquí,
hi ha una pizzeria italiana, un restaurant, no?
Vull dir que...
Sí.
Bé, a veure què.
A veure què.
Que no la posin a l'estació molt massa lluny,
si la volen canviar de lloc.
No, no, no, que continuï més o menys a veure vostra, no?
Que continuï aquí una mica de bé, sí.
Que facin un tercer raïl.
Això del tercer raïl, el que volem fer...
A tu t'agrada la idea, eh?
A mi sí, però que me la posin ja cap a la pitjoria, no?
Que vagin entrant, no?
Que vagin caminant, sí, exacte.
Ja ho dic, sí.
D'acord, d'acord.
Aquesta seria la idea.
Tu, clar, mirant cap a casa, això s'ha de fer, clar?
És que si jo dic, no?
Oh, diranem, evidentment, sí, sí.
Està clar, que n'hi ha de fer.
Lluís, en aquests deu anys,
has notat que el gust de la gent d'aquí de casa,
de Tarragona, o potser la gent també de fora,
ha canviat molt en respecte de les pizzes?
Heu tingut molts maldecaps en aquest temps
sobre les pizzes que oferiu?
O a la gent li agrada molt allò que es dius...
Ni una vegada que agafem la costum
de provar una pizza o de tenir una pizza
sempre caiem a la mateixa?
Mira, Tarragona és una ciutat molt pizzera.
Sí o no?
Això ho hem dit sempre.
Sí, molt, molt pizzera.
Molt més que pasta, eh?
Molt més que pasta.
La pasta també surt.
Sí, sí, sí.
La pasta surt també,
perquè, bueno,
en un restaurant italià has de tindre i variada, no?
Però la pizza és la reina i de sempre.
Des que jo porto en aquest món de l'ostreria
on tens un restaurant italià,
la pizza és la reina, és la que mana.
És la que mana.
Llavors, la gent li agrada de tot tipus,
de totes formes.
Hi ha gent que li agrada molt una cosa,
altra gent, altra.
Vull dir, però sí, és la que mana.
Vull dir, Tarragona sempre ha sortit molt a la pizzeria,
molt més que altres restaurants.
Però, quan estem parlant de pizzes,
són pizzes que sempre caiem a la margarita,
a la hawaiana,
allò que dius, mira, veia, mira...
No, però hi ha gent que s'avança,
hi ha gent que s'avança a coses noves
i a provar...
I coses que posem noves.
Ara tenim una amb demorfilla de ceba,
que està molt bona.
Espera, espera, espera, espera.
Què m'has dit?
Quina pizza m'estàs dient?
Sí, tenim una que es diu Bedovanera,
que és nova.
Bedovanera?
Bedovanera.
Bedovanera.
Oh, a Vida Negra.
Sí, jo pel carnaval,
per donar-li una mica més de rotllo.
Molt bé, molt bé.
Aquesta és la...
Aquesta és per al colesterol,
és el millor.
Sí, sí, sí.
Té un ou al mig,
llavors una part de la pizza és de chorizo picantet,
una miqueta,
que està molt bo,
i l'altra part és de morfilla,
de ceba.
Negra, molt bona.
Llavors, per al colesterol va molt bé.
Fantàstic, fantàstic.
Espero que no m'estigui escoltant cap metge.
Això no ho diguis, això no ho diguis, Lluís.
Això no ho diguis.
Clar.
Llavors,
és una molt bona,
i està sortint molt,
i mira,
hi ha gent de tot,
hi ha la de Trenil 2,
que és tota la vida...
La margarita, no?
La margarita,
sí, la margarita no,
la margarita,
la realitat és que no porta res.
La margarita és la mozzarela.
Ah, clar,
és la bàsica.
La tomàqueta és la base,
sí,
no porta res,
és una miqueta d'orenga,
mozzarela i tomàquet,
i ja està.
La que porta la pinya,
també,
que no sé si...
També la teniu vosaltres,
la tropical.
Exacte,
ara va dir tu,
la tropical,
després algú,
algun agosarat,
que demana una tal calzone.
Home, la calzone.
Sí,
ja és molt coneguda,
aquella pizza gran,
que sembla un dinosauri,
que hi ha una gent,
molt gran,
que està aborcida.
He de dir que la vegada
que vam passar per casa vostra,
i tu saps que ho vam fer
amb dos companys més d'aquí de la casa,
tu saps que no va quedar ni l'ombra
d'aquella pizza.
Està molt bona.
I tothom em deia,
però, Sílvia,
te la pots menjar tota?
Diu,
deixa'm a mi tranquil·la,
i jo aquí,
pim, pim, pim, pim, pim,
a poc a poc,
en pas ferm,
però, eh?,
però sense parar.
Bé,
és el que diu tothom
quan hi portem la pizza,
tothom diu,
que és gran,
és grandíssima,
però sempre se l'acaben.
Sí,
és el que diu això,
és la cosa que té.
Sí, sí,
és fineta, fineta,
però...
És que entra molt bé,
i a més a més,
i després,
el que dius tu,
acompanyem amb una miqueta
de l'embrusco,
una miqueta de sangria,
i la qual cosa,
com que ja baixa,
com que ja baixa,
no?
Hi ha un bon preu,
que també,
escolta,
s'ha de mirar tot.
Sí, sí, sí,
això sempre,
això sempre.
I llavors dius,
hòstia,
mira,
és baratet,
és un bon preu,
està molt bona,
i ara ja m'hi puc anar
a la festa.
Exacte,
tens bona companyia,
que aquest és una altra,
perquè una altra
de les coses
que m'ha agradat molt,
Lluís,
jo et vaig veure
anar de taula en taula
saludant a la gent
que estava allà,
i jo dic,
és que això no ho havia vist mai,
o molt poques vegades,
però si el Lluís,
que és el propietari,
doncs va a les diferents
taules,
perdó,
i vas parlant
amb la gent
que està allà,
i no ets la persona
que s'encarrega
de la taula,
sinó,
com a modo de dir,
benvinguts a casa meva,
no?
Sí, sí,
clar,
és que és el que és,
són clients,
alguns ja s'han convertit
en més que clients,
són amics,
que venen
i has d'haver
de mirar
que tot estigui bé,
no?
Perquè, clar,
són persones
i podem fallar
en algun moment,
llavors has de preguntar
si està bé,
t'has agradat,
vull dir,
clar,
no pots fallar
en aquests moments
ni mai,
ni en aquests moments
ni mai.
Ni mai ni mai.
Bueno,
torneu una altra vegada,
he fet un incis d'aquí,
he fet un kitkat,
m'ha comentat
sobre les pizzas,
i em deies
que la pasta,
que nosaltres aquí a Tarragona
també ens agrada la pasta,
encara que tirem més
cap a la pizza.
M'han preguntat
o m'han dit
que hi ha una pasta
que es diu
els fusiolinis,
tu saps què és això?
El fusili.
Ah, fusili.
Ai,
però jo també he dit,
jo he entès els fusiolinis
i m'he apuntat així,
eh?
Què són els?
Fusili, fusili.
Ah, fusili,
què són?
Són com una pasta,
és pasta seca,
nosaltres diem
pasta seca
la pasta que de gradú,
diguem el macarró
o l'espagueti,
perquè fes una idea,
no?
D'acord.
Llavors,
el fusili
seria una pasta
que és com la Caragolada,
que hem espiral,
una espiral,
diguem-ne,
això és el fusili,
sí.
Vale,
jo no sabia,
que segur que m'ha dit
aquest nom, eh?
És la mateixa pasta
que un macarró
o el rigatone
o l'espagueti
o alguns taglatele,
també.
Home,
en 10 anys,
la de pasta
que hauran passat
per les teves mans?
Doncs imagina't.
Farcida,
sense farcir,
de color verd,
de color groc,
de totes les formes,
si ho diguin maneres.
I en qüestió de pasta
ara mateix,
Lluís,
què és la que,
també abans comentàvem
que la pizza
és la reina indiscutible
i en qüestió de pasta
continuen guanyant
no sé si els macarrons
de cara als més petits
de la casa
o la gent ja
són més agosarats
a l'hora de demanar.
No, no, no,
els nens,
els paguetis,
macarrons,
i si pot ser la guanyessa,
això és...
Intocable.
Intocable, sí, sí.
Ja és la gent gran
la que va fer
amb passa farcida
i el fagoti
de formatge i pera
que tenim altres
que està molt bo,
un cuore també
que porta
també formatge,
vull dir,
tenim un nou
que es diu
que porta escamorsa
que és mozzarella
humada,
que està molt bo també,
que és molt gran,
vull dir,
tenim varietat,
vull dir,
s'ha de tindre varietat.
anava a dir-te
que ara pensava
que em deies
això de lo del cuore,
ara que s'apropa
el dia de Sant Valentí.
Home, és ideal.
Seria lo seu, no?
Clar,
a la dona,
a la teva parella,
demanes un cuore
als quatre formatges.
Exacte,
i seria una manera
de conquerir-la
un altre cop,
allò que dius,
mira, carinyo,
que te convido
a la pizzeria a l'Escala
i quan arribes allà
te fa jo el cloquet d'ulls
com dient,
tu ja saps
el plat que t'he demanat,
no?
Sí,
hi ha gent que ha vingut
que em portarà un pastelet,
perquè nosaltres ja deixem
que la gent porti el pastís
o si volen,
no?
Molt bé.
De compleans
i de tot això.
Llavors,
m'aportarà un cuore,
un corassó
de partís.
Per donar la sorpresa.
I després
li donarem la sorpresa.
Sí,
la gent s'ho munta
i nosaltres,
doncs,
ja ens agrada.
Precisament això,
he de dir-te
que també fas
d'altres celebracions,
que deies,
aniversaris,
acomiadaments
de solter,
soltera...
I si passen
de 15 persones,
nosaltres posem
la tarta d'aniversari,
també.
Molt bé.
Però clar,
tot això
ho han de fer
amb avís.
Us han de trucar abans
per dir,
Lluís,
apunta'm
que serem tants.
Som tants,
molt bé.
I et recordes
això de la tarta?
Llavors ja,
sí, sí, sí.
Ah, molt bé, molt bé.
Llavors nosaltres
l'escoltem.
I segurament
te demanen,
diuen, mira,
pensa que li agrada
molt el xocolata
o que això de la nata
millor que sigui,
no?
O no agrada gaire massa,
que acostuma a passar.
Això de la nata,
no ho sé,
hi ha molta gent
que li té falera
però d'altres
que se la miren
una mica tot arrencant-se,
eh?
Bé, hem parlat
de la passa així
en general
però també trobeu
dins de la pinzeria
a l'escala
trobem canelons,
lasanya
i etcètera,
etcètera,
etcètera.
Sí,
que no ens ho podem
deixar escapar,
no?
Sí, sí,
nosaltres tenim de tot.
Tinc risottos,
per exemple,
que també estan sortint
molt bé.
El risotto Nero
i Sépia,
el risotto Maremonte
amb gambes.
Tenim una varietat
molt ample,
lasanyes,
de Senya Verona
que són de la Virginia
i gambes.
Vull dir que
està molt bé.
Tenim una miqueta de tot.
Ho he deixat,
però també teniu
les vostres amanides
especialitat de la casa
que també,
Déu-n'hi-do,
com a tipen, eh?
Boníssimes.
Sí, són molt bones.
Sí, sí, sí.
Jo crec que, bueno,
t'has de passar
molt de la gala
que t'invitaré amb una.
Ja veràs que bona que és.
T'agafo la paraula
que sàpiguis
que queda gravat, això, eh?
Agafa-la, agafa-la,
sí, sí, agafa-la.
Després no me diguis
no, no, no,
m'ho posaria al mòbil,
jo.
Sí, sí, sí,
ja ho he de fer
en aquesta.
I quines són les que teniu?
A veure, explica'm.
Alguna d'elles.
Bé, mira,
per començar tenim
una molt de la terra
que és del xató,
que no quedarà molt
en un restaurant italià
però que surt molt bé
i això no li agrada.
Llavors,
a part que tenim
les quatre estacions,
una que tenim
amb pernil
amb pernil
a la sartén,
llavors,
que està molt bona,
que es diu
traviata,
amb formatge fresc.
Molt bé.
I, bueno,
tenim vàries,
les quatre estacions,
el tropical,
és que no sé
com dir-te ara en un,
una que porta
formatge fresc
amb tomàquet,
un carpatxo,
diguem-ne,
un carpatxo de tomàquet
i formatge fresc
que està molt bo.
I, bueno,
vull dir,
hi ha un munt,
la Itàlia
que és de patata hervida,
amb una salsa especial
que fem,
una salsa de iogurt,
que la gent mira
molt, molt aquesta,
la Itàlia.
La salada de la manina
d'Itàlia,
molt bé.
És la que m'he surt,
també.
Ens estàs fent
agafar una gana,
que no t'ho pots arribar,
no t'ho pots arribar a imaginar.
És que, de veritat,
porto unes setmanes
fent salibera
i dic,
com me puc aprimar
amb tot el que estem parlant
aquests dies?
És que és impossible.
Entre el farfarales,
que tampoc no m'ha surt,
que no sé si existeixen,
però jo ho vaig apuntar,
els macarrons,
els tortellinis,
els assanyes,
els espaguetis,
tot això que hem anat parlant
ara mateix,
Lluís,
és que ens agafa...
I el radiol i difungui,
per exemple,
el radiol i difungui
que s'ha farcit de setes,
molt, molt, molt bo.
Fantàstic.
Jo recordo el telèfon,
que si tot això
volen comprovar-ho
a Lleiperson,
al carrer Apodaca,
número 20,
teniu el telèfon
per reserves,
que és el 977-24-2810,
que us truquin
i que quedin
i diguin
mira, Lluís,
que vindrem a sopar
aquesta nit
o que vindrem
a celebrar l'aniversari
de...
que som 14,
20,
35,
40,
els que sigueu,
que estigueu
més que ben rebuts,
eh?
O sigui,
que no se n'estiguin,
que no se n'estiguin
de passat
per la vostra pizzeria.
I ara, Lluís,
tchan, tchan, tchan, tchan,
tchan, tchan, tchan,
arriba aquell moment
que m'has de dir
un número
de l'1 al 24
per a veure
qui s'apunta
i us fa una visita
en persona
i s'emporta
aquest sopar
per a dues persones
que hem anat
agafant les trucades
durant la setmana
i que avui
ha arribat
el seu dia.
De l'1 al 24?
De l'1 al 24.
Quin nom no me diries?
Doncs mira,
per exemple,
el número
La Niña Bonita,
el 15.
El número 15?
Però què té
el número 15?
Mira.
Mira,
t'ha agafat
el número 15
La Niña Bonita
i dius,
doncs mira,
alguna cosa
ha de tenir
perquè és el 15,
no?
Exactament.
Molt bé.
És que,
com surt el número 15?
L'hauré de comprar
la 11
o alguna cosa d'aquestes,
eh?
Sí, sí, sí.
Però és un número
d'aquells
que crida l'atenció,
no?
Sí, sí.
Perquè està just
aquí al mig,
eh?
Molt bé.
Doncs mira.
Lluís.
A veure,
qui ha sigut?
Qui ha sigut?
A part d'aquesta nit
de carnaval
que teniu a casa vostra,
teniu alguna cosa
en perspectiva,
alguna cosa
que ens puguis explicar
que diguis,
doncs que s'hi apuntin?
Per exemple,
comentàvem el dia
dels enamorats.
Clar, és el següent,
és el següent,
és aquest dijous,
és una bona nit,
perquè serà el cap de setmana
molt apropet,
i tenim els diaris
enamorats,
que és una nit
que estarem tranquil·lets,
amb llum d'espelma,
molt bonic,
posarem tot molt guapo
perquè la gent estigui
enamorada.
Clar que sí.
I si volen portar,
el que deies tu,
si volen portar els seus cors
o alguna cosa,
no sé,
un anell o...
El que vulguin.
El que sigui.
El que sigui necessari
per continuar enamorant
a la seva parella,
no?
A través de la pizzeria a l'escala.
Lluís,
gràcies per atendre
la trucada de Tarragona Ràdio,
gràcies per haver estat
amb nosaltres
i amb el teu restaurant
durant aquesta setmana,
que de veritat
que ens ho hem passat molt bé,
i esperem que d'aquí
a poc temps
puguem tornar a repetir
i amb el teu permís.
I tant,
que si quan vulgueu.
Ja saps que
nosaltres i Tarragona Ràdio
som molt amics.
Moltes gràcies,
i un petonàs
i bon carnaval
per a vosaltres.
Igualment.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
I quan veu-te pegar
você vai ficar louca
vai ficar doidinha,
doidinha de duda.
L'escala,
la teva pizzeria
organitza
per al dia 8 de febrer
un gran concurs
de disfresses.
Vine a disfressat.
Entra i participa
al nostre concurs.
Et pots emportar
un sopar
per dues persones
i premi sorpresa
per a grups.
L'escala,
al carrer Apodaca,
número 20.
Telèfon per reserves
977-24-28-10.
977-24-28-10.
Les millors pitxes
de la ciutat
a preus únics.
L'escala.
Vine a aquest carnaval.
i aquesta setmana
qui s'ha emportat?
La nina bonita?
que ens truqui la persona
que s'ha emportat
el número 15.
I és que aquest número
té falera.
Ho dèiem, eh?
Ho dèiem.
Ho comentàvem
amb una persona
que es va quedar
a les portes
d'emportar-s'ho
i que...
No dic res més.
Bona tarda.
Bona tarda.
Hola, Gerard Pacheco.
Felicitats.
Gràcies.
Com estàs?
Bé.
Quan has sentit
que era el número 15
que has pensat?
Que era el teu, no?
Sí.
I dius...
Ai, que m'ha tocat
el sopar
per a dues persones.
Sí.
Però tu saps
que has d'anar a tu també, no?
Sí.
Ah, perquè el sopar
t'ha tocat a tu, eh?
Sí.
Ja diràs,
diràs a la mama
i al papa.
Ah, si voleu venir...
I també a l'abuelita.
I també a l'abuelita.
Clar que sí.
Tots quatre cap allà.
A la pinzeria a l'escala.
Gaudir d'una bona nit.
Gerard,
i a tu,
que comentàvem l'altre dia
que t'agradaven
els tortalinis
amb formatge.
Què és el que demanaràs, això?
Sí.
Molt bé, molt bé.
I també una pizza.
I també una pizza.
O sigui,
les dues coses.
Sí,
i també de formatge.
I també de formatge.
Molt bé, no, no?
A veure,
jo t'adono,
després una vegada
que et quedis entès
amb el propietari
de la pinzeria a l'escala,
en tot cas,
ja mireu a veure
què és el que feu
i com ho feu,
d'acord?
D'acord.
Gerard,
moltes, moltes gràcies
per la trucada.
Felicitats
per la per que toca,
però abans d'anar cap a la pinzeria
has de passar per aquí,
per la ràdio.
has de venir
a buscar-me
al bal
que et donaré,
també el número de telèfon
de la pinzeria,
on hauràs de trucar
i dir,
mira,
que sóc el Gerard,
que a mi m'ha tocat
aquest sopar
per a dues persones,
però que,
per cert,
aquí t'emportaràs,
a l'abuelita
o t'emportaràs
al papa
o a la mama
o anireu tots junts?
Tots junts.
Tots junts.
Home,
doncs llavors aviseu,
aviseu que s'ho passareu molt bé.
Gerard,
felicitats,
de veritat.
Gràcies.
Un petonàs,
guapo,
cuida't,
bon cap de setmana
i bon carnaval.
Bona tarda.
Gràcies,
bona tarda.
Adéu.
Adéu,
adéu.
Doncs,
el propietari,
el Lluís Martínez,
el propietari
de la pinzeria
a l'escara
del carrer Apodaca
número 20
ens deia
el número 15,
la niña bonita.
I el guanyador
aquesta setmana
del sopar
per a dues persones
ha estat
el Gerard Pacheco.
És increïble,
de veritat,
eh?
És increïble.
Però clar,
ho hi ha dit
el número 1
o el número 24
o el número 21
o el 10
o el 9.
No, no,
hem repetit
una altra vegada
amb la niña bonita,
amb el número 15.
Fins aquí
ha arribat
el nostre concurs.
Tornarem de cara
a la setmana vinent,
però us hem de dir
que la setmana vinent
potser
marxarem de viatge.
L'escala,
la teva pizzeria,
organitza
per al dia 8 de febrer
un gran concurs
de disfresses.
Vine a disfressat,
entra i participa
al nostre concurs.
Et pots emportar
un sopar
per dues persones
i premis sorpresa
per a grups.
L'escala,
al carrer Apodaca,
número 20.
Telèfon per reserves
977-24-2810.
977-24-2810.
Les millors pizzes
de la ciutat
a preus únics.
L'escala,
vine a aquest carnaval.
Ai, se eu te pego,
meu menino.