L'estiu torna a ser protagonista d'aquesta secció de salut
que durant aquests dos mesos, Julià i Agost,
realitzem amb el Centre Mèdic Rambla Nova,
amb els seus professionals en diferents especialitats.
Ens acompanya per a fer també de conductora d'introductora
en els diferents temes, una de les responsables
del Centre Mèdic Rambla Nova, la doctora Teresa Maria Argemi.
Doctor Argemi, bon dia de nou.
Hola, bon dia, Núria, ja tornem a ser aquí.
I tornem a ser aquí amb un tema que potser d'entrada
no hi hauríem caigut, però la doctora Germia ens va dir
que val la pena, ara que ve l'estiu, parlar de psicologia.
Sí, a veure, avui ens acompanya la Ivana Ijosa,
és especialista en psicologia clínica,
i ja veureu que té moltes coses a dir.
A veure, hi ha trastorns psicològics que no tenen època,
no són del gener o de l'estiu o de l'hivern o de la tardor,
en concret, no?
Però sí que a l'estiu,
les característiques de la durada del dia que és més llarg,
esperem fer vacances desesperadament gairebé tot l'any
perquè gairebé tothom les fa a l'estiu,
passem més temps amb la família del que passem habitualment
durant quan els nens van al col·legi,
i això ens crea a vegades dificultat d'adaptació,
i inclús també el que passa quan se'ns acaben les vacances
i tornem a treballar, no?
Que molta gent diu ja s'acaben, ja s'acaben.
No ho sé, jo crec que la Ivana té moltes coses a dins,
no només de les que són realment greus i patològiques,
sinó com poden afectar en la nostra vida,
en la nostra relació personal amb la família i amb la gent del voltant,
aquests canvis que es donen a l'estiu,
des que fa més calor, des de...
Bé, un munt de coses que ella ens anirà explicant.
Doncs sí, el tema és molt ampli,
ja ho és la psicologia durant tot l'any,
i ho hem centrat a això,
en potser els casos que ens podem trobar en aquesta període.
Doctora Ivana i Jossa, bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
La pregunta, contestis-la vostè, de manera resumida,
de què s'ocupa una psicòloga clínica?
Bé, una psicòloga clínica s'ocupa principalment del patiment psíquic,
és a dir, de qualsevol alteració de l'estructura psíquica de la persona
que impliqui una desadaptació a la seva vida quotidiana.
Hi ha múltiples factors,
poden ser el que és el patiment psíquic per cada persona és subjectiu,
per una persona un ensurt pot ser alguna cosa que li limiti,
que li desadapti en el dia a dia,
i per a una altra persona se li ha de passar alguna cosa molt greu
perquè pugui arribar a fer una demanda de consulta.
Diguem-ne que és una cosa molt amplia.
Tarragona, com a ciutat, com a demarcació,
per la seva experiència,
té algun tret característic en aquest camp?
Veu algun tipus de pacients,
algun tipus d'alteració de conducta o de trastorn
que fa incidència, bàsicament, aquí a Tarragona, la ciutat?
Porta alguna malaltia psicològica associada?
Jo diria que això seria complex de veure estadísticament
tot el que seria tota l'afectació de la població,
però sí que, bàsicament, per ser mediterrània,
bàsicament per estar en costa i estar en una situació
de cultura, diguem-ne, d'abús de les substàncies addictives,
hi ha un alt percentatge de consum de conductes,
o sigui, de substàncies tòxiques,
tant del beure com del consum de drogues en el jovent.
Però no seria proporcionalment més gran
que potser en Barcelona o que una altra,
però sí que podríem dir que és una de les característiques.
De la relació entre trastorn psicològic
i consum de drogues i alcohol,
bé, també seria un tema a part,
però simplement, potser seria també
un dels afegitons de l'estiu?
Absolutament, absolutament.
De fet, el 2003 va haver una,
no sé si algú se'n recordarà,
però hi va haver una onada de calor molt important
i, bé, es va estudiar que hi ha onada de calor a l'estiu
i es va veure que les consultes d'urgències
augmentava tant l'índex de consum de substàncies
com la conducta d'agressivitat,
de conflictes, de baralles,
que arribava, la demanda que arribava a urgències llavors
era molt més gran.
L'estiu, gent que, evidentment,
s'associa l'estiu amb diversió,
amb passar-s'ho bé,
i, doncs, s'atendeix a abusar molt més,
llavors s'agreuja aquesta conducta, evidentment.
La doctora Ejos ens ha plantejat un programa
molt ben plantejat i molt acotat,
perquè, clar, el tema, ja us dic,
de la psicologia clínica dona molt de sí.
Ens parlarà de conductes que s'alternen durant l'estiu,
de trastorns específics d'aquesta època
i després de tot el que el concepte de vacances
pot comportar psicològicament.
Potser hauríem de començar explicant
diferència entre conducta alterada i trastorn.
Sí.
A veure, la conducta alterada
tothom podem tenir en un moment determinat
una conducta que, a veure,
que ens estigui afectant.
Jo crec que diria que la diferència
entre tenir una conducta
que temporalment se'ns altera
o que ens afecta,
torno a dir, és que la persona que realment
aquesta conducta
li limita les seves relacions,
li comporta una desadaptació
en el dia a dia
i es converteix en una...
on hi ha un dany,
on hi ha una mancança interna
que li afecta
i que li limita les seves relacions amb els altres,
podríem començar a veure
que hi ha un trastorn psicològic.
La diferència és aquesta.
Vull dir, tothom podem tenir
en un moment determinat
una conducta alterada
i modificant aquella conducta
soluciona el problema.
En el moment que hi ha
alguna cosa que la pròpia persona
no sap què li passa,
no sap com resoldre'l,
és on s'apoyaria
en la possibilitat
de fer demanda del psicòleg.
Doncs entrem a parlar
d'aquest gran grup
que serien les conductes alterades
durant el període d'estiu.
Bàsicament,
jo crec que tots
podíem fer aquesta resposta,
una mica,
la llum.
La llum és un condicionant
que ens afecta a tots.
Hi ha estudis
que demostren
que les persones
que tenen una depressió
de llarga evolució
se'ls fa un procediment
de posar-los a exposició
a la llum
perquè millorin
la seva funció neuronal.
Clar,
parlem de conductes alterades
a vegades en positiu.
Absolutament.
És a dir,
que no estava plantejant
que la llum
sigui algo dolent,
ja parlarem
després dels trastors
que sí que limiten
a la persona
pel fet
d'estar més relacionat
a l'estiu.
Ara estem parlant
que tothom
amb quasi principis
de primavera,
a finals,
hi ha una espècie
d'estimulació
que arriba l'estiu
i arriba l'estiu
perquè hi ha
un condicionament social
però també hi ha
una cosa que és biològica
i que també condiciona
i afecta
el psicològic.
Estem més actius,
estem més alterats,
es veuen la conducció,
es veuen les relacions,
es veuen
en molts
desconductes
a poc que observem.
A la vegada
que la llum
també la calor,
la calor
per si,
en funció de,
estem parlant
que totes les persones
tenim una tolerància
millor o pitjor
a la calor
però després
si tenim una vulnerabilitat
que és el que estem dient,
podem tenir una conducta alterada
però si tenim
una vulnerabilitat psíquica
ens afectarà
molt més
els moments més d'humitat,
els moments més de calor
a la nostra irritabilitat
que no pas una persona
que té una estructura
més estable
o que té una capacitat
d'adaptar-se
millor que una altra.
Podríem dir
que aquests són
els dos factors
que afectarien
en termes generals
tant la llum
com la humitat.
Ah,
la llum,
la humitat,
aquesta calor
més nociva
són això,
formen part
de les conductes
que es poden veure alterades
i les patim tothom,
eh?
Exacte,
això no tindria
per què ser
una patologia.
Això és motiu
a vegades
de consulta psicològica
també?
O la gent
ja ens ho acostumem
a entendre
com alguna cosa
normal i transitori?
Jo crec que això
cadascú s'ho assumeix
com a algú...
Pensa que perquè una persona
arribi,
i això és un dels hàndicaps
que tenim els psicòlegs clínics,
que quan una persona
li fa mal
un os
o estat
un os trencat
sap directament
que ha d'anar a un traumatòleg.
La capacitat
d'assumir el patiment
de cadascú
és molt
relatiu.
Vull dir,
que hi ha persones
que fins que
no estan
molt malament
no arriben
al psicòleg.
És a dir,
normalment un
s'acostuma
a estar deprimit,
s'acostuma
a estar malament,
s'acostuma
a assumir
o pensa
que així és la vida,
que així
això és el que hi ha,
no?
I llavors,
evidentment,
està irritable,
o no pot pensar
que és per culpa
de
o poder
entendre
què és el que em passa
perquè jo estigui
tant així.
Vull dir,
aquesta és la diferència,
no?
Estic intuint
que aquella paraula
que hem dit
al començament,
adaptació,
és una mica clau
de tot plegat.
És la base.
Ara ens acostumem,
al començament d'estiu
potser no ho portem tan bé,
ens acostumem
i després,
pam,
arriba la tardor,
que també té
les seves conseqüències
psicològiques.
A major capacitat
d'adaptació,
a major capacitat
d'adaptació,
doncs major,
diguem-ne,
possibilitat
de salut mental,
a millor capacitat
de poder-te relacionar,
poder tolerar
que no estàs bé
i que els altres
també t'ho acceptin,
diguem-ne,
que això t'ajuda
a anar una miqueta
per la vida
millor acompanyat.
Les persones més vulnerables,
qualsevol cosa,
tants canvis de llum
com canvis d'estació,
com canvis del que sigui,
canvis vitals de la vida,
els desmunten
i els desestructuran
molt més.
Podem fer una mica
de fotodescripció
de la persona
que seria més vulnerable
o això és tan personal
que depèn de cadascú?
És molt personal.
Perquè aquí no parlim
ni d'edats,
ni de sexes?
No, no, no.
És molt personal,
vull dir,
vulnerable que seria
aquella persona
que davant d'una situació
dolorosa,
d'una situació traumàtica,
d'una situació difícil,
no sapigués demanar ajuda
o no sapigués
fer una autoreflexió
de buscar una solució.
Llavors,
aquí estaria la vulnerabilitat
que tendim a aïllar-nos
quan pitjor estem.
L'estiu és bona
o és mala època
per la gent
que ja pateix
d'una malaltia,
d'un trastorn psicològic?
Això és curiós
perquè jo a vegades
també dic
amb els pacients
que venen a consultar
de llarga evolució
que portem anys
en tractament,
em demanen
de fer vacances,
em demanen
de fer vacances
també,
jo els hi pregunto,
però el trastorn
també fa vacances?
I sí que és veritat
que, clar,
si estàs treballant
i és un afegit
l'estrès,
si a l'estiu
te ho planteges
de sortir més,
d'estar més social,
més obert,
etcètera,
les persones
que tenen un trastorn
de llarga evolució
milloren una miqueta,
milloren,
diguem-ne,
que es palia una miqueta
l'estar tan centrats
en el seu mal,
tot i que al setembre,
octubre,
tornen una altra vegada
a posar-se
que depèn del trastorn
que sigui,
perquè en realitat
també hi ha el problema
que es trenca la rutina
i hi ha persones
que no porten gaire bé
això de trencar la rutina.
Això ho parlen
de les vacances
ja ho parlarem,
perquè veritablement
és un dels factors,
el trencament de les rutines.
Doncs parlem
de trastorns específics
que vostè es troba
a la consulta
o que poden ocupar-nos
durant els mesos d'estiu.
Durant,
específicament
dels mesos d'estiu,
podríem dir
que hi ha un trastorn
que s'anomena
trastorn efectiu estacional
que sí que per percentatge
està molt més ubicat
al que coneixeríem tots
com el setembre,
octubre,
la tardor,
la primavera,
que tenen a veure
amb estats anímics baixos
de depressió,
però darrerament
faran uns anys
s'està estudiant
que hi ha un percentatge
que aquest trastorn
també afecta l'estiu
en termes,
en simptomatologia
com de dormir menys,
menjar menys,
estar més irritable,
tenir...
Jo què dic
que és el que dèiem abans,
que jo crec
que hi ha un factor important
també amb el que dèiem
de la humitat,
del calor,
però que aquestes persones
tenen una tendència
a deprimir-se
justament
en una època
en què tothom està
molt alegre
o suposadament
més obert
o més per festes
o més actiu.
És un petit percentatge
però existeix
aquest tipus de trastorn
a l'estiu.
També tenim d'altres,
sobretot a l'estiu,
jo crec que
això ens passa a tothom,
la famosa operació
en biquini,
a la primavera
tots estem pensant
que ens exposarem
molt més sense roba,
a veure què tindrem,
com ens veurem,
com ens veuran
i sí que n'hi ha
trastorns
força greus,
força greus
estan diagnosticats
com és el trastorn
per la imatge,
vull dir,
el fet
que la persona
té una imatge
distorsionada
de si mateixa.
s'anomena
dismòrfia corporal,
la persona
creu tenir
una part
del seu cos
deformada
i tot i que
possiblement
no sigui
objectiva
o no sigui
una cosa
objectivable
per la persona
ho és
i la limita
extraordinàriament.
estem parlant
de les famoses
bulímies
estaríem parlant
més de la
l'anorèxia
tindria
una
com a trastorn
tindria
una sèrie
característiques
concretes
amb el tema
del menjar
la dismòrfia
només seria
un tema
específicament corporal
aquesta persona
no deixaria de menjar
no deixaria
no tindria
uns factors
de control
amb el menjar
sinó senzillament
pateix
perquè
no es vol
exposar
físicament
perquè creu
que no està
adequadament
per als altres
també hi hauria
trastorns
com ara
per exemple
la vigorexia
que és un trastorn
que és el típic
persona
que
obsessivament
fa culturisme
fa un
excessiu
abús
de la musculatura
i això
dius
home
pot ser tot l'any
però sí que és veritat
que s'aguditza a l'estiu
és on més es veuria
el que suposo
que també es veu molt
és el tema
del broncejat
exagerat
exacte
aquest és un trastorn
que està diagnosticat
només que com a trastorn
com a conjunt
de símptomes
que
perillosament
perillosament
dius
aquí estem parlant
ja de
el que dèiem
una conducta alterada
és
vull estar maca
vull estar bé
vull estar broncejada
i això seria una conducta
normal
quan això
comença a fer-se
com una mena d'obsessió
i comença a ser
una cosa que em limita
i que per damunt
d'altres coses
ocupa espai
en la meva ment
seria un trastorn
i en el cas
de la tanorèxia
que seria
el que estem parlant
una obsessió
pel broncejat
arriscant
arriscant la pell
arriscant la vida
vull dir
a nivells de
exactament
el mateix funcionament
que seria
a nivell cerebral
una conducta
addictiva
transtorns psicològics
de llarga durada
com serien
les esquizofrènies
els transtorns
bipolars
tot això
s'agreuja
l'estiu
enteniu
a veure
l'esquizofrènia
a nivell psiquiàtrici
està compensada
medicament
evidentment
tornem-hi
el fet de sortir
el fet d'estar
exposat
el fet d'estar
en situació
de festa
evidentment
qualsevol persona
que està vulnerable
com dèiem abans
té més risc
d'esbordar-se
que una persona
que bàsicament
vagi més controlada
per la vida
el que sí que és veritat
que està vist
i està demostrat
que en la fase maníaca
o fase més alterada
de l'eufòria
del bipolar
sí que augmenta
l'estiu
per el mateix
que parlàvem abans
si hi ha
unes personalitats
normals
i anem una miqueta
més activades
o intentem estar
més alegres
etcètera
hi ha una tendència
que la bipolaritat
la part més
maníaca
la part més eufòrica
doncs
es pugui
descontrolar
una mica
algun consell
així d'entrada
per fer prevenció
perquè no ens alteri tant
l'època estiuenca
o perquè
no arribem
a treure un trastorn
que comenci
per una conducta alterada
i vagi més enllà
home
jo crec que
si es pot haver
el consell
seria serviria
per tot l'any
no sé si serviria
només per l'estiu
jo crec
sobretot
el sapiguer-se
deixar-se acompanyar
vull dir que
quan una persona
està
en un cercle tancat
que només pensa
en el seu problema
només pensa
en el que li passa
i s'angoixa
i està malament
tindrà molt més tendència
a fer-se mal
que si una persona
sap que està tensa
que està nerviosa
que té un mal dia
que no en facis gaire cas
que avui
fa massa calor
jo crec que el respecte
de la paciència
el sapiguer-nos acompanyar
el sapiguer estar
amb respecte
amb un mateix
i amb els altres
diguem-ne
que és un pal·liatiu
ajuda
a portar èpoques
que són potser
més complicades
que d'altres
entrem
en el tema
que hem deixat
pel final
i que també
té
molt de què parlar
però el resumirem
sota l'etiqueta
vacances
i clar
associem vacances
amb estiu
tot i que serviria
també si féssim
les vacances
a l'abril
o per Nadal
l'etiqueta
vacances
comporta
trastorns
o conductes alterades
absolutament
curiosament
trastorns no
però sí que ens altera
a tots
estem parlant
que l'home
com estem veient
tota la convència
estem dient
que som més vulnerables
del que ens pensem
ens afecta la llum
ens afecta el clima
ens afecta
els canvis
de rutina
som animals
de costum
nosaltres
llavors
en l'època
de vacances
evidentment
partim d'una estructura
partim d'un estrès
partim d'una
organització horària
i és un art
el saber relaxar-se
no ho sabem fer
llavors
la tendència
és que
les vacances
es converteixen
també
en coses a fer
amb més exigències
amb més pressions
a més a més
amb un afegit
normalment
durant els mesos laborals
cadascú
anem
amb la nostra feina
a les vacances
compartim
una altra vegada
un munt d'hores
amb la família
que tot i que
ens estimem molt
és el que diem
les confiances
fan fàstic
llavors
el conviure
amb la calor
amb la humitat
amb la irritabilitat
i amb uns nens
que estaven ocupats
durant molt de temps
a l'escola
i que ara estan a casa
tot això
fa
que hi hagi
unes majors tensions
i conflictes
no és perquè sí
que realment
hi ha demandes
de més separacions
o demandes
de problemes
o dificultats
a la parella
post-vacacionalment
a les vacances
després
per l'experiència
que té vostè
doctora i josa
li venen
moltes
parelles
per aquesta
qüestió
i atén
moltes consultes
psicològiques
de parella
les atenc
durant tot l'any
específicament
a l'estiu
és el que diem
ara mateix
estan de vacances
potser
quan tornin
és quan començaré
a atendre-les
Déu-n'hi-do
quin seria el consell
perquè això no ens afecti
la paciència
seria una mica
aquí
la paciència
i el respecte
és que
no hi ha secrets
aquí no fa falta
ser especialista
tothom
podem tenir
una miqueta
d'entendre
que si canviem
els nostres costums
i estem en una situació
d'esbarjo
hem de saber
aprofitar
d'aquest temps
en companyia
aprendre a relaxar-se
és molt complicat
sí
em quedava aquí callada
però sí que em fa
com gràcia
dir alguna cosa
jo crec que
amb la Ivana
amb la que
jo
sense dir res
ens entenem molt bé
moltes vegades
crec que potser
a vegades
la paraula és
el terme mig
l'equilibri
no fer ni més
ni de menys
no pensar que és estiu
o hivern
el ser humà
quan aconsegueix
un cert equilibri
amb el que sigui
es troba bé
llavors
hem de desterrar
aquells mites
que anar al psicòleg
abans estava mal vist
no senyor
o sigui
ara tenim
tants estímuls externs
ja no només
la calor
i els nens
que no van al col·legi
no sé
la carretera
l'autopista
el peatge
quatre hores fent cua
ho hem vist
a pel·lícules
hem de
trobar
aquell terme mig
i sigui
quan sigui
jo que moltes vegades
us parlo
de la prevenció
de les malalties
i prevenir
és millor
que curar
doncs prevenir
i ajudar-nos
en els problemes
aquests
que la ment
que té tant de poder
a vegades
no sabem controlar
doncs bueno
hi ha especialistes
que ens poden ajudar
tot l'any
hem de saber
explicar el que ens passa
i no ser
forts
o molt agosarats
i dir
jo ja ho faré
jo ja ho controlaré
no passa res
no no
si passa
llavors prevenir
està bé
i per això
estan els psicòlegs
que ens saben
molt més que nosaltres
i ens poden ajudar
això durant les vacances
però s'acaben les vacances
i hem de tornar a la rutina
és que clar
quan t'estàs acostumant
a una situació
t'estàs adaptant
i et torna a canviar
què passa
existeix realment
el síndrome postvocacional
assisteix
està detectat
està diagnosticat
i augmenta
és un moment
en què augmenta molt
la demanda
d'anar a consulta
i veritablement
hi ha simptomatologia
d'angoixa
de depressió
hi ha ansietat
prèvia
inclús els dies
abans d'acabar
les vacances
la persona
sobretot
si ha deixat una feina
on evidentment
avui en dia
a nivell laboral
les coses estan complicades
i cada vegada
crec que més
en aquest sentit
el fet de pensar
que he de tornar
una altra vegada
a la feina
he de trobar-me
una altra vegada
amb aquell company
que ja tenia dificultats
o amb aquell jefe
que ara estarà
molt més exigent
tornar a la dinàmica
implica un esforç
i molt sovint
en persones
que estem dient
que ja tenen
aquesta tendència
a angoixar-se
per situacions
que no controlen
doncs el fet
de tornar
a la realitat
entre cometes
és un dels motius
d'agòbio
de consultar
per tant
les persones
que podrien patir
d'aquest síndrome
post-vecacional
com d'altres qüestions
psicològiques
pel que estic veient
és això
persones que voldrien
controlar
si troben en situacions
que no controlen
molt autoexigent
suposo
exacte
amb molta necessitat
de controlar
de pamar
tot el que passa
clar
la persona
que sap reaccionar
i sap preveure
el que una mica
deia abans
la Teresa Maria
que pot dir
bueno
doncs
no passa res
acaba això
vull dir
puc racionalitzar
puc tenir capacitat
de segons com
em vagi venint
les coses
els canvis
els vaig adaptar
exacte
més flexibilitat
més tendència
a poder anar
per la vida
una miqueta més
ben acompanyada
en aquest sentit
és pitjor
de cara al síndrome
postvocacional
fer vacances
molt llargues
millor fer-les
curtes
jo crec que les vacances
sempre s'han de fer llargues
si es pot escollir
vull dir
a veure
jo crec que ja treballem molt
i ja anem tots
bastant carregats
jo crec que no
que a fi de compte
sempre
si són 10 dies
la persona
quan torni
patirà
si té
que tenir l'estrès
de tornar
i si són
dos mesos
millor que s'enporti
dos mesos
en el cos
que no pas 15
a grans trets
i molt resumits
això és el que us hem volgut transmetre
sobre psicologia clínica
i estiu
ens ho explica tota una professional
doctora Ivana Ijosa
doctora Ijosa
moltíssimes gràcies
moltes gràcies a vosaltres
i doctora Teresa Maria Argemí
fins al programa
vinent
fins la propera
gràcies Núria
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres