Comença un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Ens posem en marxa, doncs, un divendres més, i ho fem amb aquest tram final del programa,
començant amb el quart de català, que ens porten des del Centre de Normalització Lingüística.
Enric Garriga, sembla que té un problema, una lluita interna, amb els auriculars.
Enric, bon dia.
Era una lluita acústica.
Bon dia, bon dia a tothom.
Una lluita acústica.
Bon dia a tothom.
Com estàs?
Quasi, quasi primaveral.
Sí, és veritat, ja tens un aire.
Mira, ara que parlem de primavera, la setmana que ve, tens el web que ja posarem els colors de primavera,
amb aquests logotips tan monos que tenim ara, la setmana que ve, com que ja serà primavera,
posarem els de primavera.
O sigui, aquesta setmana és l'última setmana que es veuen els colors d'hivern fins d'aquí una temporada llarga.
És que recordeu que els continguts del quart de català, més altra informació,
ho trobareu via internet, pel que fa als àudios a la pàgina web de Tarragona Ràdio,
sinó també al blog.
Al blog i al Twitter i hem piulat que avui tenim un convidat.
El presentem o no?
Sí, vinga, va, sí.
Vinga, va.
Hola.
Samuel E.
Bon dia, Arba.
Bon dia.
Què tal?
Escoltem, escoltem, perquè el Samuel ha parlat de parlar-nos de la llengua,
ens ve a parlar també de la seva música i la seva creació artística.
Sí, escoltem-la una mica.
Que lleguen.
Com un bag un bog a serena,
jo i és d'aguna raza doncza,
Subordo, volta, contento, que sempre i de brejo se prena.
Subordo, volta, contento, que sempre i de brejo se prena.
Su histori i gesti impostau, n'espeta serena o ser sida.
Ferranca digueta que sida, n'encarrigo un fort a crevar-ho.
Ferranca digueta que sida, n'encarrigo un fort a crevar-ho.
Samuel i Alma, sona així. Darrer risc o què?
Sí, l'últim treball que vam fer, vam registrar aquesta tardor,
i res, ara estem fent una campanya en Verkami per financiar l'edició,
aquella que serà l'edició.
I estem a l'última setmana, així que s'esgota el temps i estem una mica nerviosets.
A mi m'agrada que em portis músics en directe, estupendo,
però per què has portat el Samuel?
Perquè el Samuel és un cantant multilingüe,
perquè canta en uns quants idiomes
i perquè, com que el 21 de març va ser el dia de la llengua materna...
Perdó, el 21 de febrer va ser el dia internacional de la llengua materna.
I hi ha dia internacional de la llengua materna?
Sí, i el dia 21 de març, que és la setmana que ve,
és el dia internacional de la poesia.
I llavors...
Entre mig.
Entre mig.
Hem ajuntat conceptes.
Clar, hem ajuntat conceptes i a més a més,
clar, el Samuel és un cantautor,
i ja sabem, els cantautors cuiden especialment la lletra,
vull dir, les lletres dels cantautors són poesia.
I doncs, mira, tenim un element que ens unifica
i ens uneix tots aquests conceptes
i després al final en parlarem una miqueta més amb ell de tot això.
Molt bé.
Explica'm una mica l'actualitat, potser, no?
Vinga, va, comencem amb l'actualitat del Centre de Normalització Linguïstica.
Nosaltres anem parlant, Samuel, i tu si vols dir alguna cosa la dius, eh?
Perfecte. Pots intervenir.
Sí, aprofito l'ocasió per convidar-vos el 21 de març
a la biblioteca farem una lectura de poesies, això.
I jo llegiré la poesia en sartre.
Ah, és com ho tenim lligat.
Tot lligadet.
Tot lligat i anava a dir, això em recorda,
té reminiscències xungues, això de atado i bien atado, no?
Deixem-ho estar, deixem-ho estar.
Mira, l'actualitat, aquesta és una de les coses
que anàvem anunciar per la setmana que ve.
Efectivament, el dia 21,
que és el Dia Mundial de la Poesia,
des del Centre de l'Educació Lingüística ja fa anys que hi participem
i es fan lectures.
Cada any es tria un poema,
Enguany és un poema de la Ferreira de Burgos,
s'edita des de la Generalitat,
s'edita en un fulletó amb ben bé una dotzena i mitja de llengües,
entre les quals, doncs, com acaba de dir Samuel,
ell serà l'encarregat de fer la lectura en sart.
I també tindrem, per exemple,
un aprenent i un voluntari
de les nostres parelles lingüístiques
que llegiran també el voluntari en català
i l'aprenent en el seu idioma,
encara no me'n recordo quin és,
i també alguns alumnes nostres que llegiran.
Enguany, la diferència és que es fa al migdia,
això, i es farà un vermut poètic.
Suposo que treuran a treure
olives, patates...
I això a la biblioteca pública.
Sí, un de les olives i patates
m'ho invento, però estaria bé.
És un vermut poètic,
que ens donin una mica de vermut.
Que portin el vermut.
Vermut miró.
El podreu portar vosaltres també.
Encara que sigui d'arreus,
que portin vermut miró,
que és molt nostrat i és molt bo.
El podreu portar vosaltres, el vermut?
Ja ho comentaré.
A veure si ens el porten.
Aquesta és una de les coses que estem fent.
Ah, que portin, que portin.
Sense el vermut no el llegirem, eh?
El vermut va bé per lubricar la llengua
i que et proeixi millor la poesia.
Això és veritat.
Bé, doncs aquesta és una de les coses
que tenim entre mans
i que serà dijous que ve.
Ara, abans d'això,
avui mateix estem fent proves de col·locació
perquè la setmana que ve
fem ja la matrícula dels cursos de català
del tercer trimestre
que començarà just l'endemà de la mona.
No sé com vénen els alumnes.
Alguns vindran ressaca
perquè l'endemà de la mona ja passa.
Vindran monos, eh?
Vindran tips
i algun amb una mica de ressaca.
Per cert, el Samuel també has sigut alumne del centre, eh?
Sí.
I has vist que parla un català estupendo.
Bueno, sí, encara soc.
He d'arribar encara al nivell D, eh?
Ja estàs al nivell C?
Estic al nivell B.
Bé.
Que estupendo.
Estupendo.
Jo el vaig tenir al nivell intermedi.
Just el primer mòdul del nivell bàsic
era l'alumne meu.
I mira, ja m'ha deixat enrere a mi.
Perquè jo continuo fent cursos de nivells bàsics i això,
però ell ja estava al nivell bé llarg, eh?
Ahà.
Bé, la matrícula bàsicament és això.
El dilluns i dimarts matriculem els alumnes que són ara alumnes, eh?
I a partir, doncs, de dimecres i dijous i divendres matriculem a tots els nous alumnes.
Tenim no sé quantes desenes de cursos.
Tampoc he portat a la dalt perquè no cal, diu.
Tot això, la informació dels cursos i matrícula, això està penjat al web del centre, eh?
Al cpnl.cat barra Tarragona.
Altres coses que hem fet aquests dies.
Ahir mateix vam fer una presentació de parelles lingüístiques a la pobla de Mafumet, eh?
D'això que anem fent per la comarca, presentacions i tal.
Això va ser ahir, eh?
I la setmana que ve, dimecres que ve, fem una cloenda de parelles lingüístiques
a un altre poble d'aquí a Brupet, que és de Vilallonga del Canvi, en aquest cas.
Cloenda?
Sí.
És a dir, igual que fem actes de presentació,
doncs als pobles que els agrada fer activitat i això,
doncs hem proposat de fer una cloenda i farem un acte de cloenda.
Però tanqueu les parelles lingüístiques?
No, vull dir, tanquem aquesta ronda que hem fet ara de deu setmanes, eh?
I després en farem una altra.
Val.
Però farem un acte com que ve, també, mira, veus, és el dia abans del dia de la poesia,
doncs regalarem llibres als assistents.
I si no ho saben, si m'estan sentint, ja ho sabran.
Que vinguen?
No ho saben.
Que assisteixin.
Però que assisteixin les parelles perquè tindran regalet i tot, eh?
I dit això, te'n recordes que la setmana passada vam presentar una cosa curiosa
que era l'app de la setmana?
Sí, i quina app vam parlar?
La setmana passada vam parlar de l'app de quin era, espera't, espera't.
No, no, si no te'n recordes ja ho revisarem.
Sí, home, d'allò del DIEC 2.
per a iPhones i per a telèfons, eh?
L'aplicació de l'Institut d'Estudis Catalans amb el diccionari normatiu,
aplicació per a mòbil perquè puguis consultar-lo des del mòbil.
I quina aplicació presentem aquesta setmana?
Aquesta setmana és la tercera setmana en marxa del portal,
l'app es publica el dijous, cada dijous,
i jo ahir al matí buscava i no vi prou.
Ho deuen posar a la tarda perquè després a la nit ja hi era.
Per donar-te feina.
Sí, jo estava dubtes.
Per fer-te patir.
No sé si hi haurà, però sí, aquest dematí, efectivament,
l'app d'aquesta setmana és una que es diu simplement GenCat.
I és una aplicació que reuneix totes les aplicacions i serveis
que té per a mòbil el web de la Generalitat.
I aquí, doncs, hi ha aplicació per a trucades d'emergències
i consells de protecció civil,
aplicació de trànsit, càmeres i incidències viàries,
el temps, predicció meteorològica,
Mouta, horaris i itineris de transport públic.
Tenir tot això al mòbil és pràctic.
Però això què és?
La GenCat és una aplicació portal o sac o conjunta?
És clar, és un grup d'aplicacions.
Sí, és igual que l'aplicació del dia
que és per consultar el dicionari des del mòbil,
doncs aquesta és una aplicació per consultar
tots aquests serveis de la Generalitat des del mòbil,
d'una forma que aquí hi ha unes pantalletes
i la impressió de pantalla es veu,
que es veu tot això a mà.
També hi ha, dèiem, el de Mouta,
que és horaris i itineris de transport públic,
rodalies, això no ens afecta
perquè són horaris i incidències
del servei de rodalia de Barcelona
i Tarragona ja queda lluny de l'àmbit de rodalies,
per tant, aquí no ens afecta.
Tenim altres problemes, són horaris.
Hi ha una que està molt bé,
que és equipaments, museus, hospitals, biblioteques,
de manera que pots trobar informació
d'horaris, de lloc, on són,
i serveis que ofereixen, tot això,
dins d'aquest pack de l'app de la setmana
del web de la Generalitat.
Molt bé.
I també aquesta setmana
tanquem ja el cicle d'hivern
de Cinema Infantil 5.
La setmana passada ja es va tancar
el de Montblanc,
i aquesta setmana tancarem a Tarragona,
a Vendrell i a Vilaseca,
amb la pel·lícula En Ralf, el destructor,
que és una pel·lícula que es va estrenar
aquest estiu passat als cinemes,
i doncs bé,
ja els qui s'ho va passar de llarg al setembre,
que la van estrenar als cinemes al setembre,
més o menys,
doncs mira, estem al març,
ja la podem veure,
encara la podem veure aquest cap de setmana
en català a un quart de cinc,
tant a Tarragona com a Vendell i a Vilaseca,
a l'empresa aquesta,
Ocine,
pel mòdic preu de 4 euros.
I ja està.
Després d'aquest pack de notícies en bateria,
notícies breus,
després de la publicitat,
Rustim Tòpics.
Atenció.
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
Rustim Tòpics com cada 15 dies,
però clar,
estem en temps de quaresma
i aquest Rusti Tòpics
a la cuina ens limita una mica.
Sí,
per això,
a veure,
amb el nostre aliat,
Jaume Fabra,
que ens forneix informacions
de sobres de tot
i que a mi m'agrada molt
perquè et dona molt
de context cultural
i social
i de països
i de llengües
i tot això,
si fa,
si l'anterior número
havíem parlat
del plat principal
i més conegut de dos
que és el bacallans en feina,
que és típic
a tots els països catalans
i tot això,
avui parlem
d'un parell de plats
també típics
de la Quaresma
i d'aquesta època
pre-Setmana Santa,
que ja són una mica
més geogràficament localitzats,
però també són propis
dels països catalans
en un lloc o un altre,
com són el peixopalo
i el bòbo adubat.
Jo no sé què són,
a mi m'ho hauràs d'explicar.
Ha apareixen vingut aquí,
per explicar-ho.
Jo el bacallans en feina sí,
però aquests altres,
tu ho saps, Samuel?
Peixopalo no,
ha de ser un peix
amb sabor de palo.
I tu de menjar també.
Típic de Quaresma,
allò per petit.
El peixopalo
és una variant
del bacallà
assecat
però sense sal.
El bacallà
assecat
amb sal
queda més tou
perquè la sal humiteix
i fa que el bacallà
quedi sec
però no
com un cartró.
Doncs el peixopalo
és el bacallà
assecat
i el palo
aludeix
al palo
on s'ha clavat
el peix
obert
i desventrat
i netejat
perquè s'assequés.
Però
no s'hi posa
de manera
que queda molt sec.
Doncs bé,
amb aquest ingredient
principal
es fan
diferents guisos
i plats,
sobretot
a la Costa Brava
perquè això
té a veure
també
amb la cuina occitana.
Vull dir,
que és una cosa
d'aquelles
que demostra
que la cultura
catalana
i l'occitana
són germanes
i que els Pirineus
són una frontera
més als mapes
que no real.
I va dir això.
És una recepta
que es fa
amb aquest bacallà
sec i sense sal
i es fa
de diferents...
Però no només
el fan
aquí,
sinó que fins i tot
és una recepta
que era típica
dels vikings.
Els antics vikings
menjaven ja
el bacallà
d'aquesta manera
i després
també es menja
el llenguadoc
el llenguadoc
en fan un estofat.
A la Provença,
a la Regió de Neixa
també es menja,
a la Ligúria,
que això ja li toca
més a prop al Samuel.
A la Sardenya també.
A la Sardenya també.
A la Sardenya també.
Veus?
A Sardenya també.
Com es diu això allà?
Com?
Com es diu això allà?
Bacallari.
Bacallari.
Bé, com el català,
bacallari,
no va dir res.
Doncs exacte.
És que a més
el sard i el català
tenen mútues influències.
Ah, sí.
i, doncs bé,
això és una recepta
que ja sortia
en receptaris
del segle XVIII
i tal.
Fins i tot,
pensem que al segle XVIII
ja hi havia el decret
de Nova Planda
i ja no es podia publicar
res en català,
però encara apareix
algun llibre
com el de Frasaber
d'Olot,
el llibre de l'art de cuinar
que és del segle XVIII
i en el qual explica
com en aquella època
es feien diferents receptes
amb peixos salats
i assecats,
no només amb el peixopalo,
sinó també amb altres,
els mateixos guisados
que ja estan dits
de bacallà
pots fer amb les llengües
i el peixopalo
i diablillos
que en diuen
i amb el congre sec,
sinó que el congre
ama molt
les panxes i pinyons
en terres
i el peixopalo
i diablillos
aman molt
la lliol i negat.
Doncs bé,
totes aquestes coses
que es feien al segle XVIII
encara avui ni es fan
perquè hi ha llocs
del País Valencià
on es fa receptes
amb el que en diem
llengua de bacallà
i també
el que abans es feia
amb panxes i pinyons
que eren els diablillos
ara no eren els
què es feia?
El congre es feia
amb panxes i pinyons
ara es fa amb el peixopalo
amb panxes i pinyons
aquest tipus de coses.
L'altre
hem parlat d'una cosa de peix
una de carn
que és el bou adobat
això també ve de la cuina occitana
i és que
explica el Jaume Fabra
que aquí a Catalunya
no tenim tradició
de menjar bou
però que a Occitània sí
i som molt veïns
llavors ell explica
doncs el bou adobat
bé la paraula ve d'adobar
que vol dir
què vol dir adobar
no vol dir això
arreglar
però doncs en aquest cas
quan se ho de bou menjar
vol dir posar-la en condimentació
en una sèrie de coses
i bàsicament
i bàsicament
és un tipus d'estofat
i es fa
a Occitània
però doncs també
a la zona
de la costa brava
i a la Cerdanya
i a tot el Pirineu
de fet es fa tot el Pirineu
receptes d'ou
al Pirineu se'n fan
però al mes del sud
ja no en tenim gaires
i bé
doncs
aquest tipus de
el tipus d'estofat
que es fa
amb el bou
doncs per exemple
ens explica que
al segle XVIII
també en aquests receptaris
que hem dit
que ja encara existien
receptaris en català
al segle XVIII
apareix també
referències a aquest plat
i encara avui dia
per exemple
al País Valencià
fan arròs de bou
a l'Horta
a l'Horta de València
una recepta tradicional
és l'arròs de bou
sí
ja saps
els valencians
amb arròs ho fan tot
doncs fins i tot
fan arròs de bou
i en algun altre lloc
de per aquí
també fan alguna altra
recepta
a partir de
de
de la carn de bou
tot i que
ja diem
que ja diu ell
que a Catalunya
no tenen gaire tradició
excepte la zona de muntanya
clar
perquè és que són plats calòrics
sí
sí
pensa que aquest adobat
mentre aneu parlant
jo vaig mirant la recepta
per internet
ah què et penses
què et penses
m'estava fent una bona
què diu
que es posa a adobar
la bou
que és a Jarret
de bou
que a més és una bar
supermelosa
es posa a adobar
juntament amb diferents herbes
i tal
i espècies
tot
home
3 litres de vinagre
durant
durant
mínim 24 hores
vull dir
clàssic
és molt calòric
finalment
i molt gustós
boníssim
haurem d'anar al Pirineu
a menjar d'això
és per sucar i pa
no?
oh
vinga va
parlem de
i com que aquesta setmana santa
el papa no és argentí
els divendres es menjarà
només parrillada
fora el peix
m'agrada això
m'agrada això
clar
els argentins
el bou
i tenen molta tirada
potser ara
aconseguirem una bunlla
papal
perquè el divendres sant
es mengi estufat
és igual si no reforma la cúria ni res
mentre s'introdueixi
el divendres estufat de bou
divendres sant estufat de bou
dijous paella i divendres estufat de bou
dijous paella d'arròs de bou
també
de l'horta
i després divendres
parrillada
bou adubat
bou adubat o parrillada argentina
Samuel
això de cantar en diferents llengües
com ho portem?
bé
allò que hem dit
la llengua materna teva era el sart
és el sart
però tu ja en parles unes quantes
sí
ara ja parlo
com sabeu el català
el castellà
bé l'italià
perquè també és la meva llengua materna
per obligació
i bé
ara
sempre
cada dia
millor
parlo
i canto també
parlant de cantar
això que hem sentit avui
és un disc que està preparat per editar-se
però depèn encara d'obtenir el Capitals Evident via Verkami
sí, encara estem en la campanya de Verkami
i ens falta una setmana per acabar-la
i després de la campanya l'editarem
sí, tenim èxit amb el Verkami
i farem una edició més guapa
amb lletres, caràtula, fotografia i tal
sí, tot això
si no ho aconseguirem
anirem a demanar diners al carrer o als bancs
on sigui
i farem una edició més petita
sobre això estàs preparant un espectacle
tenim l'espectacle
sí, estem preparant un espectacle
tenim la data per presentar-lo al Teatre Magatzem
el 26 d'abril
i serà un espectacle de teatre cançó
i aquest teatre cançó és una barreja
entre teatre, entre monòlegs i cançons
la cançó d'autor
i el protagonista és un dels aturats
que avui dia n'hi ha quasi 6 milions o més
mira, com quasi tants catalans
és com si tots els catalans estiguessin aturats
no és així
no, per això no
i bueno, és la història d'aquest aturat
que es demana
es troba un dia sense feina
sense diners, sense recursos
i es planteja si viure val la pena de veritat
com diuen
al final descobre que sí, que val la pena
perquè hi ha moltes altres coses més importants que no pas els diners
i el poder
diguéssim
i les cançons de l'espectacle són en quines llengües són?
les cançons de l'espectacle són en castellà i en català
i en alguerès
n'hi ha una en alguerès també
de Pinopiras que vam venir al maig per fer la presentació
sí, vam editar una d'aquestes també
i res, al disc hi ha també una cançó en italià
i dues en cert
però l'espectacle el vam fer en castellà
i és el francès calçada
vals calçada
que una cançó, la lletra és seva
i l'està traduint al català
tot l'espectacle és essencial
així que més endavant hi podrà haver versió catalana també
a veure si consiguim fer-la
i les cançons que no són la del Pinopiras i la del francès
les has escrit tu
sí, les altres són meves
i tu les escrius
ara anem cap a la cosa multilingüe
tu ets capaç d'escriure cançons en català
en italià, en sart, en castellà
en castellà, sí
bueno, de català sempre he tingut la supervisió d'un del lloc
d'un col·laborador
sí, un col·laborador, un filòleg
un que sap que té el català com la seva llengua
perquè jo quan escric
sempre avança i la faig en italià
després al cap, després traduint-la
sempre queden taques de com se dir
italianismes
italianismes, sí, o sardismes
i sempre, clar, necessito alguna persona que em porti en la recta via
per cert, el francès Valls Calçada
escriptor tarragoní d'origen de Santa Coloma de Canal
però tarragoní d'adopció des de fa moltíssims anys
també és un dels escriptors que ens ha visitat al Centre de Normalització Lingüística
més d'una vegada
allò de fer xalades amb els alumnes i tot això
i ens coneixem i també
estàs amb bones mans
sí, que monomar, sí
quan comença l'espectacle?
l'espectacle
l'estrenarem el 26 d'abril
al Teatre El Magatzem
a la dos quart de 10
i res, esteu tots convidats
i ahir us esperarem
amb aquest espectacle
que es diu
jo soy yo
ah, doncs quasi que acabem el quart de català
amb un tastet d'aquest espectacle
perquè té a veure amb el teu darrer disc
sí, és una cançó de Pino Pires
en català, en alguerès
que es diu
La vida nostra
i és cantada amb el Joan Isaac
que
ens ha colaborat en aquest disc
Déu-n'hi-do, molt bé
molt bé
Samuel Arba, moltes gràcies per venir
a vosaltres
adeu
Enric Garriga
moltes gràcies per venir
i vendre'ls més
adeu
La vida nostra
és un somniu vivit
i és qui l'volcru
i qui l'volcuit
Lo que sabeu
no és realitat
Divan tempos
si és veritat
Lo que sabeu
no és realitat
Divan tempos
és veritat
com si és realitat
i no és realitat
a recorregir
la своей
suport
que enlliberació
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!