Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Grat Belarus!
Fins demà!
Fins demà!
ingarna verdams!
Fins demà!
Bueno!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La resta del sostí!
la resta de mostres ens hem quedat una miqueta
amb les ganes de tastar més coses
i sobretot d'aprofundir
en els cellers, perquè aprofites,
és un dia que aprofites per fer feina.
Perquè això com funciona? Són les mateixes parades
o us fan un lloc a part, llavors
us tutoritzen o aneu per lligar?
És un lloc completament a part, jo és que
a la fira no hi he estat, de fet no hi he estat mai
perquè és que sempre treballo jo, el divendres,
sábado i diumenge estic treballant
i no he pogut pujar mai a la fira oberta al públic,
llavors no puc opinar de la fira perquè és que no ho sé,
la veritat, no ho sé. Sé que
molta gent m'ho ha comentat que està molt bé,
que agrada molt i que hi ha molta gent i tot el que vulgueu
però jo no ho puc dir directament perquè no hi he estat.
El que sí que sé és que
fa tres anys ens ho van fer
amb un institut que hi ha
a Falset,
allí entre les aules
i unes sales que hi ha de poliesportives
i tal, doncs allí es va fer
la fira aquesta i aquest any
ha sigut a dalt el castell de Falset, el castell
que hi ha a dalt de tot, el castell del Vic, que li diuen,
doncs a dalt el castell
s'hi van muntar dues sales, una pel Montsant i una pel Priorat
i allí es va fer el tast, el tast aquest professional.
I com deia, doncs, la sala del Montsant era més petita,
estava dalt el primer pis
i doncs hi havia,
ara no t'ho sabria dir,
però uns 15 cellers, 15-20 cellers
i doncs amb dos vins cada celler.
i llavors, doncs, bueno, anaves passejant i anaves tastant,
anaves mirant què portaven de novetats,
què no, i tastaves l'anyada.
I en el cas dels Priorats,
estaven a baix, a la planta baixa,
en un espai més gran,
hi havia, doncs, el doble de cellers, més o menys,
i la mateixa, hi havia,
cada celler portava dos vins,
i també anaves tastant, doncs, sobretot el de l'anyada,
el 2011, i després, doncs, el que
portaven de més a més.
O sigui, passaves per tots.
Sí, a veure, depèn.
I t'anaven explicant.
Si n'hi ha molts, algun t'assaltes,
perquè, doncs, jo, per exemple, no feia gaire,
havíem fet un altre tast al Mas Gallau,
amb un distribuïdor,
i hi havia vins que ja estaven repetits,
doncs aquests aprofitava que ja els havia tastat.
Perquè, clar, jo crec que en un dia
tastar més de 40-45 vins
és complicat.
És que no pots assimilar, tampoc.
No pots assimilar, la boca no acaba de funcionar, no?
De totes maneres, si tens l'ocasió,
com és aquesta, com havies sigut d'altres anys,
i en tastes uns quants més,
fins a 40, doncs, pots seleccionar una miqueta
i pots dir, doncs, mira, tastaré aquests 40.
I després, és una bona ocasió,
ja que els tens allí, per tastar
i opinar sobre el vi,
si val la pena tornar-la a tastar i aprofundir
o no, o senzillament el descartes i ja està.
O sigui, arriba un moment que ja,
jo l'únic que faig és dir, doncs, sí o no, no?
I llavors, en una altra ocasió, doncs, els de sí,
els tornes a tastar més a fondo
per arribar, doncs, una miqueta més als matisos
i a mirar, doncs, les característiques bàsiques
de cada un d'aquests vins, no?
Les preguntes són moltes.
Per tant, tu destaca el que consideris oportú,
perquè et preguntaria si hi havia cellers nous,
si repetien, com està la producció, així en general.
El que sí que en general et puc preguntar,
una bona anyada, el 2011, va fer la impressió?
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Una bona anyada.
Era una anyada que va ploure poc, eh?
Això deuen que està bé perquè s'estressa, no?
Sí, sí, hi va bé.
Al final, una anyada difícil a l'hora de la recol·lecció,
hi va haver una miqueta de pluges al setembre-octubre.
acostuma a passar, eh?
Però no hi va haver masses problemes de polidura,
perquè allà dalt hi ha un ambient molt sa i molt sec,
encara que plogui, de seguida fa vent, de seguida seixuga.
A més, la gent hi té molta cura, està tot molt cuidat, eh?
És un vi...
Era una gent que en saben molt.
Ja són molts anys, ara, cuidant el vi,
i cada vegada en saben més.
I la veritat és que hi ha poques anyades dolentes.
i aquesta, doncs, ha sigut una...
A mi, és una anyada que promet moltíssim.
En el cas dels vins joves, me'n van agradar molt
i els vins que estan en criança, doncs, prometen moltíssim, moltíssim.
Vins que potser alguns ja estan embotellats,
però d'altres no, és el que deies.
Estan drets de barri, que potser n'hem d'esperar l'any vinent.
Sí, sí, o l'any vinent, o...
A veure, ara també amb la crisi el que ha passat
és que moltes bodegues han fet el que ja s'hauria d'haver fet
des del començament, no?
El priorat com va sortir, diguem-ne, com a priorat,
que va ser als anys, a principis dels 90,
amb tot el boom dels quatre grans del priorat,
doncs, amb els clossos, amb els grans clossos,
el que va passar és que es va fer el boom,
però, clar, hi va haver una inversió forta,
hi va haver una aposta forta,
i es va haver de treure el vi ràpid
per poder amortitzar aquesta inversió i aquesta aposta, no?
Això, en el cas del vi, no és massa bo,
perquè el vi, sobretot si és bo,
si és un vi jove no passa res,
però si és un vi bo, un vi de guarda,
el que vol és això, és guarda,
és repòs, és temps,
i llavors, què passa?
Si el consumeixes fora de temps,
és massa aspre,
és massa... està una miqueta...
no està al seu punt òptim de consum,
és una miqueta més agressiu,
i llavors agafa aquesta fama
que tenia el priorat al començament
de ser amb vins forts,
i vins no sé què, i vins no sé quantos.
Que sí, que ho són,
que ho són quan són joves, sobretot,
però que aquests vins són així
perquè evolucionen molt bé,
perquè si els dolci dones temps,
una persona jove,
molt vital arribarà a la bellesa normalment,
molt millor que una persona ja
que en la seva joventut estigui ja
en el seu moment òptim, no?
Vull dir, llavors,
en el vi li passa el mateix.
El vi, doncs,
aquests vins tan impetuosos,
joves i del priorat,
i amb tantes coses a dir,
la seva maduresa, doncs,
ho es poden explicar bé,
perquè tenen arguments,
i tenen moltes coses a explicar-nos, no?
I això, doncs,
fa que aquests vins
s'hagin de consumir
amb una certa edat
i amb un cert envelliment,
i sobretot amb temps, no?
I això, la crisi ha fet, doncs,
que algunes anyades
se retracessin,
doncs, la gent anaven venent,
doncs, això ara,
per exemple,
si estiguéssim parlant
de fa, doncs,
15 anys,
ara mateix el mercat
potser hi hauria 2011, ja,
o 2000,
com a molt, molt, molt,
2010.
I ara, en canvi,
el mercat te trobes 2009, 2008,
d'acord?
I això ja comença a estar molt bé.
Encara que són vins
que, segons per quins vins,
doncs,
encara podrien esperar
bastant més,
doncs, ja són anyades
que ja es poden començar
a veure,
que ja es poden començar
a disfrutar.
I això crec que ha fet
molt bo
els vins del Priorat,
i ha fet que, doncs,
perdin una miqueta
aquesta fama
de vins imbevibles
en quant a agressivitat,
que no és veritat,
sinó simplement
que eren molt joves
i que s'havien de domar.
I ara, doncs,
això s'està veient molt
en les bodegues,
senzillament
amb aquestes anyades
atreçades
que surten al mercat
i que fa, doncs,
que puguem disfrutar
d'aquests vins
amb el seu punt
òptim de consum.
Aclarim una cosa,
els vins,
que ara entrem ja a la llista,
de les vins
que han sorprès
o que el Francesc
ens recomana.
Estem parlant només
de Deo Priorat,
Deo Montsant...
Deo Priorat i Montsant.
Ja està, eh?
És tot el que...
Sí, sí,
és que falset
són les dues úniques
que hi ha, sí.
I Déu-n'hi-do.
Sí, sí,
el que és
a Falset i Voltants
perquè després
si parléssim de Terra Alta
seria la fira
que ja es fa a Gandesa
i si és
la Deo Tarragona
serà a finals de mes
i després
n'hi ha alguna altra
una altra fira
del Montsant
que es fa també aquí
a la Rambla
es va fer també
l'any passat
però doncs
les fortes
diguem-ne
la Deo Monts...
La de Falset és...
La de Falset és
Montsant i Priorat, eh?
Molt bé.
I després també
ara a final de mes
el dia 1
em sembla que és
que hi ha la Deo Tarragona
aquí a Tarragona
Ja?
Una altra vegada?
Molt bé.
Sí, sí, hi ha la filla
de la Deo Tarragona
que per cert
ahir ens vam reunir
els que participem
en el tast
del concurs de vins
de la Deo
ahir es va fer
el concurs
a porta tancada
evidentment
no s'han donat resultats
així com altres anys
així ja us heu reunit
ja heu valorat
ja sí
ja està tot fet
està tot dat i beneït
el que passa
és que no hi ha resultats
oficials
ni extraoficials
no sabem res
o sigui jo
només vaig tastar els vins
tu vas tastar i vas votar
i no sabem el que ha guanyat
no sabem res
no ens ho han dit
en tot cas
tu vas trobar
només te faig aquesta pregunta
i ja passem a la llista
no, no passa res
va ser fàcil de triar
o hi havia molta igualtat
i dius
no sé quin triar
com a millor
a dintre de la Deo
hi ha sempre
doncs un 50%
almenys dels vins
que es presenten a concurs
hi ha
cada vegada un percentatge
més elevat
de vins de qualitat
això ho estem veient
any a any
però sempre n'hi ha
uns quants
que destaquen
si s'hi fixeu
en els guanyadors
sempre hi ha
dos o tres
bodegues
que són
les que estan allí
de fet
és lògic
vull dir
que cadascú
té el raïm que té
i té els anòlegs que té
els professionals que té
i doncs la gent
sí que hi ha bodegues
que cada any
surten noves
que això està molt bé
que s'espavilen
i que procuren
fer un producte
millorar la qualitat
perquè és la millor manera
de vendre avui en dia
i a més jo crec que
costa pràcticament igual
a veure
no és veritat igual
però a nivell econòmic
a nivell de feina
no
però és que la feina
a vegades l'hem de fer
encara que no sigui
fer un vi dolent
com un vi bo
és una qüestió de saber-ne
i és una qüestió
de posar-hi carinyo
és igual que la cuina
i hi ha molta gent
que s'està apuntant
en aquest carro
de la qualitat
i jo crec que aquí
és un dia al futur
amb la qualitat
i això s'està notant
en els tastos
doncs que cada any
el nivell és més alt
encara que
doncs sempre hi ha
uns quants
que ja els hi porten avantatge
perquè fa temps
que aposten per aquesta qualitat
i realment se nota
es nota
a l'hora de tastar
no perquè sàpiguen
quin bé
és perquè la carta
és totalment a cegues
les botelles van embolicades
amb un paper de plata
és impossible saber
quina botella és
però doncs
ostres
és que es noten
vins francs
vins molt afruitats
i sempre n'hi ha
doncs
bueno
en concret
ahir
es van tastar
es fan dos grups
som uns 20 iscats
de membres del jurat
es fan dos grups
de 10 iscats
o 10, 11, 12
i tastem uns 40 vins
més o menys
en el panell
començant per uns blancs aromàtics
després fem blancs normals
blancs secs
en el meu cas
després vaig fer
negres joves
i després vins especials
els rancis
i un dolç
el nivell
a mi em va agradar
és un nivell acceptable
els blancs aromàtics
n'hi ha de molt interessants
els blancs secs
és un dels punts forts
que tenim
a la
a la Deo Tarragona
i dels
negres joves
doncs hi havia
almenys
5-6 vins
que s'havien presentat
que tenien força qualitat
i un parell d'ells
molt destacables
i en els rancis
bueno
jo soc un apassionat
dels rancis
un incondicional
i estaven tots
molt bons
especialment dos d'ells
i crec que
per aquí hem de tirar
també
jo m'agradaria
si soc algú
per dir-ho
però jo també m'hi apunto
a invitar la gent
a que faci birranci
diuen que és car
que està infravalorat
però jo crec que
tampoc és tan car
i en definitiva
és la marca pròpia
és allò
el trobar la marca
que decideix la Deo
i és algo molt nostre
és algo molt de Tarragona
i a més
jo crec que tampoc és tan car
sí que tens un immobilitzat
d'un vi
però és que
ara n'hi ha molt de vi
mobilitzat
llavors
jo crec que
si algú es posés
a fer birranci
al final
doncs d'aquí
5-6-7 anys
i comences ja
perquè clar
això és una inversió
a llarg plaç
però en pic
tens la roda engegada
jo crec que podria funcionar
perquè tenim
una tradició
i un nom
en aquest aspecte
i a més una particularitat
que avui en dia
les particularitats
són les que venen
són les que triomfen
i en aquest món
en aquesta
economia
i en aquesta
fama
que tenim ara mateix
amb la cuina catalana
amb els germans
Roca
dalt de tot
i amb tot això
jo crec que ens podem apuntar
amb aquest carro
i jo crec que
podríem vendre
el força bé
aquest birranci
i des d'aquí
apostar per aquest producte
tan nostre
mare de Déu
ja no et pregunto més
perquè ja en parlarem
a començaments
del proper mes
quan es faci la fira
aquí de la D.O Tarragona
la fira de la Rambla
en parlarem
i també d'aquests
guardons
d'aquests premis
d'aquests reconeixements
pel que fa als vins
de la D.O Tarragona
tornem cap a Falset
cap a la fira del vi
de Falset
D.O. Montsant
D.O. Priorat
i aquest tas per a professionals
fes-me una miqueta de llista
que anem apuntant
jo sobretot
a la D.O. Montsant
vaig trobar a faltar gent
vaig trobar a faltar cellers
i a la D.O. Priorat també
però per què?
perquè no participen
o perquè ho han deixat?
bueno
una miqueta de tot
una miqueta de tot
hi ha cellers que tanquen?
hi ha cellers que
no, no
que tanquen no
no és un problema
que tanquin els cellers
és un problema
de, bueno
la gent no estava massa d'acord
amb això
que anem a dir
dos vins
amb el tema
no ho sé
hi ha moltes coses
que fan
que faltés
jo trobo que faltava gent allí
no érem tots els que hi havíem d'haver
i en canvi de visitants sí
de visitants
l'únic que vaig trobar a faltar
és el Josep Roca
encara que era super comprensible
perquè
aquell dia mateix
a la nit
tenia el sopar
aquest tan famós que ha fet
i llavors
era més que evident
que no podia venir
però cada any el trobem
i és un plaer
doncs
poder-lo saludar
i disfrutar
de la seva sabidoria
dit això
destacar
a la D.O.
Montsant
a mi
me va encantar
com sempre
el Cabrida i el Perag
que són dos vins
de la cobertiva de Capçanes
dos clàssics
que
l'Àngel Mima
l'anòleg
i que
la Terra
i tot
ho dona tot
per fer aquests dos grans vins
aquests dos grans clàssics
com ho has dit això
el Perag és el vi Coixar?
el vi Coixar
sí
és el vi aquest que fan
seguint les tradicions
de la cultura jueva
perquè el puguin consumir
aquest grup ètnic
o aquest religiós
proveu-lo si no l'heu provat
perquè més enllà de la tècnica
no sé si és la tècnica o el què
però és especial
és especial
més que res que també
està molt seleccionat
està molt bé
està considerat un dels millors vins
coixars del món
vull dir
és un vi molt especial
i el Cabrida
que seria una miqueta
la versió sense coixar
d'aquest vi
que no és ben bé exacte així
però
és un vi molt cuidat
és el vi més cuidat
també de la cooperativa de Capçanes
amb una base de garnatge
molt i molt important
molt bé
els cellers Laurona
presentaven també
botelles noves
imatge nova
preus nous
interessants també
les sorts vinyes velles
de la cooperativa del Marroig
bueno
en la seva línia
un clàssic
un vi fantàstic
molt interessant
els cellers
sedua venguera
que hi havia
presentaven el clònic
presentaven vins també
amb uns preus molt interessants
una carinyena 100%
amb un preu molt bo
ara s'està
una de les tendències
que he vist
és aquests monovarietals
sí
aquest
tornar als orígens
amb la garnatxa carinyena
aquests monovarietals
de garnatxa
o monovarietals
de carinyena
sobretot de carinyena
que donen aquesta fruita
tan brutal
sí perquè fins ara
s'havia treballat moltíssim
la garnatxa
sí la garnatxa
i la carinyena
sempre amb copatge
i a vegades
s'hi posava carnets
s'hi posaven ciràs
s'hi posaven marlots
però ara tot això
estem tornant
una mica als orígens
hi ha una tendència
de panys
monovarietals
però una carnatxa monovarietal
pot ser molt
és molt bona
sí
sí
si es treballa bé
sí
el que passa és que
amb la carinyena
també queda molt bona
la combinació és molt bona
però les monovarietals
també són bones
tot és interessant
en aquest món
i sobretot
en aquestes esfinques
que tenim
al Montsant
és fantàstic
poder
poder veure
totes aquestes coses
no
en general
el nivell del Montsant
em va agradar
en la seva línia
aquestes fruites
aquestes fruites madures
es tendeix ja
no tant a la sobremaduració
els principis
d'aquesta zona
doncs
t'estic parlant
de fa anys
hi havia aquesta tendència
pels gustos
potser del mercat
a la sobremaduració
i a la presència
de fustes
i ara
tornem una miqueta
més als naturals
a les vremes
més
més
més en verd
no tan sobremadurades
més al seu punt
amb vins més francs
molt més
molt més afruitats
amb més acidesa
més fàcils de veure
per mi també
potser no tan resultons
el primer cop
però doncs
molt més profuns
i per
i per disfrutar
es noten més
tota l'essència
dels vins
i després també
què dir del celler
de Falset
amb els ètims
amb el castell de Falset
vull dir
tothom en la seva línia
però tot això en la línia
no grans sorpreses
les sorpreses
eren els monovarietals
aquests de garnatge
i carinyana
que ja eren l'any passat
i fa dos anys
ja començaven
que són aquestes dues fires
que em vaig perdre
i que no vaig
però que jo he anat seguint
fora de la fira
sobretot això
i després
en la banda
dels priorats
doncs
el plaer
de poder tastar
grans vins
com va ser
Clos Mogador
com va ser
Clos Martinet
com va ser
Dufí
que són
una miqueta
els grans vins
de la D.O
junt amb altres
evidentment
que n'hi ha de molt bons
amb els dits del terra
el terror al límit
són gent
que fan vins
l'Erasmus
no hi era
i és un dels grans
grans
també
aquests són dels vins
com de gama alta
que trobem també
uns preus més elevats
sí
i que són una miqueta
els que van marcar
el canvi
en el priorat
als anys 90
i ara són els sèniors
i ara són els
exactes
que també han anat
evolucionant
en la seva composició
i jo per exemple
a l'Abà
a part que és una persona
que aprecio
l'Alvaro Palacios
aquest canvi
als orígens
del Terrasses
que ja fa dos anys
que va
i que han tornat
als orígens
de la Garnatxa Carinyena
i que han deixat
els altres varietats
per vins
com el Camins
o com altres vins
que fan
i que fa
que aquest Terrasses
torni a ser
el que va ser
en els seus orígens
aquests mogadors
aquests martinets
que transporten
aquells orígens
del priorat
aquells grans vins
rodons
madurs
amb aquest avantatge
de treure anyades
una miqueta més antigues
al mercat
i que els podem disfrutar
amb molta més plenitud
i amb molta més franquesa
i després
doncs
els germans petits
d'aquests mateixos vins
amb uns nivells
altíssims
jo crec que també
aquesta crisi
potser clar
el sector
potser
clar
fa mal
perquè no fas
tants diners
i no vens tant
però també
el fer menys vi
de gamma alta
en general
tots els cellers
el que ha passat
és que
si abans
per exemple
un celler
feia
2.000 ampolles
de vida
gamma alta
i ara només
fa 1.000
és un exemple
doncs
hi ha 1.000 ampolles
diguem-ne
de raïm
que sobren
aquest raïm
de qualitat alta
ha passat
el vi de sota
amb la qual
el vi de sota
ha pujat de qualitat
una barbaritat
perquè li han posat
molt del raïm
que abans anava
a gran vi
s'ha quedat
amb el segon vi
i com és que abaixen la quantitat
perquè no es ven
entens
els vins de gamma molt alta
no sé que sigui en exportació
i a veure
hi ha excepcions
hi ha gent
hi ha vins
com dels grans
que han dit
que ells segueixen
en el seu ritme
però jo estic parlant
una miqueta més
en general
o sigui
el Privat i el Montsant
no són 4 vins
ni 5 ni 10
de coneguts
sinó que és una
una colònia
important de bodegues
el que seria la gamma mitja
que és el que consumim
la gran majoria dels mortals
ha pujat de qualitat
sí
sí perquè
doncs
ha baixat la quantitat
i quan baixa la quantitat
puja la qualitat
això sempre és així
no
i doncs
també han sortit
d'aquests vins
per sota dels 10 euros
tant de Montsants
com de Priorats
que
s'han de triar una mica
o sigui
el problema és que a vegades
hi ha bodegues
que no són molt constants
que hi ha un any
que són boníssims
i hi ha un any
que no tant
però que sempre
tenen una qualitat excel·lent
i que val la pena
doncs
seguir-los
perquè
i que durin
no
perquè doncs
ara estem disfrutant
realment de Priorats
i de Montsants
amb uns preus
molt i molt
interessants
no
no ho sé
estava donant un vistasso
a vins
doncs
que
com l'Artigues
per exemple
el Cirereta
vins
doncs
de les bodegues
de Mas Altar
és que clar
hi havia tants vins
i tan interessants
si n'haguessis
de destacar un o dos
perquè tan sorprès
perquè és novetat
per dir
home
per provar una cosa
doncs
bastant diferent
no?
a part dels clàssics
no ho sé
ara sé que et posen
un compromís
diferent
diferent
jo és que
no sé què dir-te
diferent
a veure
si n'hi havia
un
el francès
jo mentre vas buscant
vaig explicant
el francès
porta una llibreta
que els devien donar
en què hi ha
a cada un dels cellers
amb els vins
i una mica d'espai
per apuntar
sí
hi havia un
que em va agradar molt
que era un blanc
de criança
els blancs
jo potser destacaria
els blancs
perquè els negres
ja sabem
són boníssims
però hi ha unes propostes
ja fa d'anys
de vins blancs
sobretot del priorat
que són espectaculars
l'únic problema
és que el preu
és una miqueta
de priorat
però tampoc
no són molt cars
i en concret
jo és que
a veure
sense ulleres
porto
aquests apunts
que ens donen
són tan petits
sí
ara hem passat una llista
amb la lletra
molt petita
molt petita
mira
el celler
Mas d'en Blei
fa un
un vi blanc
de criança
sobre lies
que està fet
amb una garnatxa
el priorat
que és
molt i molt bo
hi ha un treball
sobre lies
les lies són
perquè ens entenguem
és quan
quan vinifiquem
fem un vi
i allò que fem
que premsem
el reïm
i tot això
ho posem
en una tina
i llavors
per fer un vi blanc
doncs
després de premsar
es posa la tina
i es deixa fermentar
quan ja està fermentat
normalment
s'escorre el vi
diguem-ne
separa el vi
de les mares
i es deixen
ballir el vi
per al seu cantó
si el fem
sobre lies
el que fem
és aquestes mares
no les traiem
i fem un treball
normalment
amb barrica
les mares
seria la polpa
diguéssim
el residu
el residu
no les pells
seria el barret
però sí que hi pot haver
alguna cosa
de pell
això ja depèn
de cada bodega
perquè hi ha
moltes maneres
de fer-ho
però sempre
és que diguem-ne
que el vi
no està acabat
és un vi
que encara no està
acabat
tal com fermenta
moltes vegades
es fa fermentar
ja la mateixa
barrica
de fusta
o no
a vegades
es fa fermentar
minocs
i llavors
es trasbassa
en aquestes barriques
i es fa un treball
de betonaix
que es diu
que es va remenant
cada X temps
dintre de la mateixa
barrica
perquè aquest solatge
que fa
es barregi amb el vi
i li doni
més ontuositat
perquè això
el dona greixos
li aporta greixos
aquí hi ha uns llevats
que de l'altra manera
doncs
el perdem
del resultat
de la fermentació
i de tot
que aquests llevats
el que fan
és acabar de digerir
aquestes lies
i donen
greixos
i ontuositat
i molts aromes
sobretot
de fermentació
i de pells
en aquest vi
i fan
les lies
serien això
que t'he tallat abans
les mares
les restes d'altres
acumulades
quan aquest vi
el volem
acabar d'envellir
en barrica
si volem
els hi traiem
senzillament
per decantació
separem aquestes mares
del vi
i podem seguir
envellint
amb fusta
o amb botella
però
aquestes mares
seria una miqueta
la brutícia
que el que fa
és donar
aquestes notes
especials
són vins
una miqueta
diferents
són vins
que
si no estan
molt ben fets
a vegades
fan olor
fan una olor
especial
que pot
inclús
no agradar
però
en aquest cas
que us he dit
per exemple
a mi em va sorprendre
quin és?
l'elegants
que estaven
tractades
i tot
celler
mas
d'enblei
Clos
Martina
es diu
Clos Martina
10
el blanc
criança
és un vi
que a mi
em va agradar
molt
i que
el destacaria
després
també hi havia
el rar
però
aquest
era espectacular
el blanc
el rar blanc
de garnatxa blanca
el que passa
és que és un vi
que ja tenia
un preu
perquè
a més portava
una miqueta
de
sembla que era
de
sovignon
ara no us ho seria dir
però era garnatxa blanca
i tenia un toc
o de Pedro Ximènes
no recordo ara
que li donava
una complexitat
i una espectacularitat
realment increïbles
el que passa
és que ja és un vi
amb un preu
de gran vi
i llavors
per tenir-ne
un de blanc
bàsic
i un de blanc
bo
jo destacaria
aquests dos
el rar
i el Martín
el Clos Martín
Adeu
del celler
d'en Blei
doncs avui
hem fet una visió
com a molt general
perquè clar
estem parlant
que el Francesc
va tastar
més de 40
uns 40 vins
deies tu
a la Fira del Vi
de Falzet
a la Fira del Vi
i inclús alguns més
alguns més
doncs hem fet
una mica de selecció
de panorama
de com està
l'any de 2011
aquí a casa nostra
pel que fa al vi
Francesc
ens veiem la setmana que ve
parlant de Tàrraco Viva
la setmana que ve
Tàrraco Viva
molt bé
doncs això ho farem
gràcies Francesc
a vosaltres
la setmana que veu