Comença un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Espero que t'ho estiguis millor, jo estic molt constipada.
Jo no, jo només lleugirament, una cosa breu, escassa, minúscula.
Fins i tot en veu afònica, no hi ha problema, podem parlar català, no?
Això sí, això sí.
Sempre.
No, mira, no et dius que no estàs fina, avui t'administraré una píndola.
Oh, sí, eh?
Sí, bueno, un quart només.
Un quart, eh? Només un quart.
Petita cosa, poca droga, poca droga.
Comença el quart de català, amb el Centre de Normalització Lingüística, amb el seu dinamitzador, l'Enric Garriga,
i atenció, com a cos central, diria jo, un aspecte del quart de català que arriba una vegada al mes
i que jo abans de fer sumari, xiquet, me l'he saltat.
Anem a Oxford avui?
Avui anem a Oxford.
No, no, ja havia caigut, i és veritat que avui contactem amb la Marina Massagué a Oxford, no?
Sí, ens explicarà cosetes que s'han fet i coses que es faran.
Molt bé, recordem que la Marina la tenim de lectora de català, allà amb uns alumnes estupendos.
Sí, és el seu segon any, i també, no, ja ho avançarem després, quan el presentem amb el nostre Rigores Fals Directe,
ja direm alguna coseta d'aquestes.
Molt bé, però on comencem? A veure, avui no comencem amb música, comencem parlant d'un aniversari.
Sí, això que dimecres passat ho anunciàvem, es va fer dijous, i hi ha algunes coses que s'han presentat noves, ja les podem dir.
Sí, dijous passats es feia a Barcelona la antiga fàbrica Moritz, que ara es veu que és la fàbrica de les fàbriques de saraus i espectacles a Barcelona.
Van fer una festa pel desè aniversari dels 10 anys del Voluntariat per la Llengua.
Això ja ho vam anunciar, més o menys, el que hi hauria, hi havia els Mortimers fent un sketch sobre parelles lingüístiques,
hi havia d'animadors a l'Always Drinking Band, que en aquest cas no van anar com a banda itinerant,
com fan, tenen un format de carrer i format d'escenari, anaven en format d'escenari aquí,
i una altra de les coses que es van fer i que ja podem dir era, per exemple,
hi havia una cosa que es porta molt ara, que és el fotocoll.
Sí.
Fotocoll.
El fotocall.
De fet, és m'assembla, eh?
El fotocall.
Fotocall.
Això no ho diga malament.
Bé, això...
I acabes de treure tot el glamour que té aquesta cosa.
És que jo no li trobo cap glamour.
I què passa, que allí també hi havia un fotocall?
Sí, hi havia un fotocall d'aquests, no perquè callin,
perquè són parelles lingüístiques i no se'ls pot dir que callin, han de parlar.
Però era un fotocall perquè les parelles i la gent, doncs,
es pogués fer la foto allí davant de la pancata dels 10 anys de voluntariat i tot això.
I doncs aquestes coses a la gent li farà si després se les posen pel Facebook
i pels Twisters i totes aquestes coses.
El Facebook i els Twisters.
Sí.
Molt bé.
És que jo això dels idiomes raros no domino.
De vegades.
Avui no.
Avui m'he deixat...
El xip de l'anglès me l'he oblidat a casa, avui no me l'he posat.
Total, però si ho dic és perquè una de les altres coses que ara ja podíem dir,
en aquell moment no ho podíem dir,
és que en aquesta festa es van presentar dues novetats en això de les xarxes,
que precisament un nou web del Voluntariat per la Llengua,
per a tot Catalunya, doncs, molt actualitzat en el sentit de com es fan ara els webs.
Més dinàmic, fàcilment localitzes les coses, hi ha més vídeos,
fins i tot conté el canal, hi ha un canal de televisió del Voluntariat
i allí és on es troben tots els vídeos que des dels diferents centres es van fent de tota mena.
Al centre de Tarragona hem fet de vegades repuntatges o vídeos sobre les nostres parelles
i tots aquests es poden trobar en aquest canal de televisió del Voluntariat.
I també s'ha fet un Twitter, no faltaria més, un Twister, un Piolador,
diguem-ho en català en català es diu Piolà i Piolador.
Doncs el Piolador, un Piolador també global per a tot Catalunya del Voluntariat,
amb la identificació és l'arroba bxlcat, tots junts, això si sou...
bxl de Voluntariat per la Llengua.
Si sou Pioladors o Piolaires, doncs, per trobar això és arroba bxl.cat.
La més baixa.
Sí, l'adreça és com totes les adreces, Twitter, barra no sé què, barra... això.
I el web genèric és tan simple com www.bxl.cat.
Ja existia abans un web així, però ara s'ha renovat en aquest sentit que dèiem,
amb les prestacions d'accessibilitat i d'estètica i de presentació
i facilitat de trobar les coses i de veure-les i amb bona visibilitat,
de... tu ja t'ho ensenyo, els que ens escolten no ho veuen,
però jo t'ho ensenyo, que he imprès aquí la pantalla perquè es vegi.
Tot això actualitzat, i l'adreça és la que dèiem, www.bxl.cat.
Evidentment tot això es troba enllaçat des del nostre web.
En realitat, moltes vegades, bàsicament el que fem al Quart de Català
és parlar de sociolingüística o el que és el mateix l'ús que fem de la llengua socialment
en el nostre dia a dia.
És tota una ciència i ara han sortit publicats tres estudis.
Sí, i això precisament fa dues setmanes anunciàvem que aquell mateix dia,
mentre feien el programa, s'estava presentant a Barcelona
l'informe sobre la situació de la llengua catalana de la xarxa Croscat,
que és una xarxa de sociolingüistes emparada per l'Institut d'Estudis Catalans.
Com que totes aquestes temàtiques són espesses i són difícils d'explicar per la ràdio
i les dades cansen i mereixen.
I com que resulta que des d'aquell dia fins ara n'han sortit tres
d'estudis d'aquests, diguem, de grans, d'estudis en surten cada setmana, segurament,
però d'estudis, diguem, de globalitzadors com aquest, generals,
doncs ha coincidit que en aquestes últimes dues setmanes n'han sortit tres.
Ara me limitaré a esmentar-los i el que farem, per facilitar les coses,
si a la gent que ens estigui escoltant li interessi el tema,
el bloc d'un quart de català, a banda que habitualment això ja hi sortirà,
perquè ja he posat aquí els enllaços, el guió i això els guió en surt,
farem un articlet específicament amb això, en què inclouré els enllaços,
però també directament hi posarem els documents en PDF,
perquè tots aquests documents, com que són d'organismes oficials,
estan disponibles en PDF i es poden baixar,
i el que faré és posar això, directament al bloc d'un quart de català
hi posarem els tres documents en PDF.
Dèiem, un era el de la xarxa Cruscat,
de coneixement, representació i ús del català de l'Institut d'Estudis Catalans,
que era l'informe sobre la situació de la llengua catalana,
fins a l'any 2012.
El segon que va sortir aproximadament la setmana passada
era l'informe de política lingüística de la Departament de Cultura,
de la situació del català, etcètera, etcètera,
amb l'enquesta de la població de 14 anys i més,
tot això del Departament de Cultura.
Doncs aquest altre informe,
també hi ha algunes dades esperançadores i positives,
això és el segon informe,
i aquest dilluns, si no ho vaig pescar malament,
diria que va ser justament...
No, aquest que ha dit el del Departament de Cultura
és el que s'ha dit aquesta setmana, el dilluns.
I la setmana passada, dijous, es presentava
aquest altre, que és l'informe de l'Institut d'Estudis de Catalunya,
i aquest és el sens lingüístic corresponent al 2011.
Tots aquests estudis són la mateixa temàtica,
però des de diferents punts de vista.
En el cas, el sens lingüístic,
són les dades que hi ha al sens de població
del coneixement i ús del català,
mentre que, en canvi, els altres,
en alguns casos, fan més referència a usos,
o, per exemple, el cas de l'informe de política lingüística,
no només parla de coneixement i ús,
sinó que també parla dels mitjans de comunicació,
de les xarxes,
de les relacions socials, en quin idioma es fan,
tot aquest tipus de coses.
Per exemple, el català en el món de la justícia,
que ja sabem que és un dels llocs més crítics.
Tot aquest tipus de coses són les que hi ha a l'informe
de la política lingüística,
que en fan la meta en cada any,
i ara surt el corresponent del de l'any passat.
Doncs tot això,
per no enfarfagar les zones arxianes i atabalar l'Oient,
ja no en diem res més,
no cal donar xifres perquè és un atabalamenta,
simplement els posarem tots allí, tots en PDF completet,
perquè, i en algun cas, amb la nota de premsa
que els resumeix per facilitar una mica la lectura d'això,
ho posarem al bloc d'un quart de català.
Suposo que avui mateix a la tarda ja els hi tindré posats,
perquè jo ja els tinc preparats, els PDFs ho posarem allí i ja està.
Molt bé.
Parlem ara d'una qüestió, doncs, com a més popular,
més digerible, que és la llengua i el menjar,
els bars, els restaurants...
Què és això, un glosari, un vocabulari?
Bé, és el contingut del que ara mateix s'està fent,
que és allò que fem cada trimestre,
fem les sessions inicials de català per a gent que acaba d'arribar
i que vol tenir un primer contacte,
o que arriben i diuen que venen al centre,
saben que venen allà perquè els han dit que vinguin allí,
per això de l'idioma.
Són sessions pim-pam-pum, ràpides.
Sí, són sessions d'una hora.
La novetat d'aquesta temporada és que en fem dues.
No sé si, clar, com que és el primer dia que ens trobem tu i jo aquí,
com que el Miquel tot això ja ho sap.
Tu no perquè és el primer dia que ens veiem.
Bé, doncs així aprofita per recordar-ho.
La novetat d'ara és que fem matí i tarda.
Molt bé.
Fins ara només ho fem al matí.
Ara fem la mateixa sessió al matí i a la tarda.
Molt bé, per facilitar horaris.
Sí, per facilitar l'accés.
I la veritat és que últimament ens està venint més gent
a la sessió que fem a les 5 de la tarda,
ahir mateix dimecres, a les 5 de la tarda,
també farem el mateix que ara s'està fent a les 12.
Jo abans de venir aquí,
ja he vist quanta gent hi arribaven,
no eren masses.
Abans, quan només en fèiem una, omplíem.
I ara, doncs, que la gent pot triar matí i tarda,
doncs ens està venint més gent a la tarda,
però també en venen uns quants al matí.
Per tant, ja també queda justificat
que fem, per facilitar la cosa,
fem dues sessions.
Aquesta és la sisena,
en queden un parell més abans d'anar-la
i, doncs, això, són monotemàtiques,
monogràfiques i són individuals.
Sí que és veritat que la gent,
generalment el que fan és que la que venen un dia
ja venen de totes les que quedin del cicle.
I després, l'objectiu final d'això és primer,
donar-los aquesta facilitat,
i segona, acostuma a servir de ganxo
perquè després, quan ara al desembre
fem la matrícula dels cursos
pel següent trimestre,
doncs molts d'aquests que han passat
per les sessions inicials
s'apunten al bàsic 1
i algun que destaca fins i tot
pot saltar-se el bàsic 1 al bàsic 2,
perquè a vegades hi ha sorpreses
de gent que, doncs, mira,
pel que sigui, fa temps que viuen aquí,
però no hi ha vingut mai,
i ja ho entén una mica,
i poden saltar fins i tot en algun cas
el bàsic 1 al bàsic 2.
Però vaja, és aquesta.
En tot cas, si coneixeu algú, no?,
que a vegades s'ha de cridar d'aquí
per si coneixeu algú.
Ves i, home, que així fas aquesta sessió inicial,
la d'avui és sobre menjar, bars i restaurants,
i per tant, és que té un ús molt directe.
Sí, no?, a més, clar,
la temàtica de les sessions
és aquesta cosa pràctica i senzilla
per moure's,
i clar, tu vas a un restaurant
i et trobes tot en català,
i tu ets estranger que acabes d'arribar
i no l'entens, clar,
però una mica problemàtic, no?
Això no sol passar, eh?,
que vagis a un restaurant
i tot estigui en català.
Però vaja.
En català només, no,
el món de la restauració
ja fa anys que és políglota
i funciona en uns quants idiomes.
El que passa, en tot cas,
a vegades el que passa
és que el que no hi ha és el català.
Però això és un altre tema.
Una pel·lícula de por.
Sí.
En català.
La dona de nega.
M'espanto.
Però aquesta està traduïda, no?
Doblada, doblada, vaja.
Bueno, i traduïda, abans.
Traduïda, doblada...
O sigui, no és de producció catalana.
No, no, no, no.
És això,
això és d'aquest cicle que es fa,
ja és la segona temporada que es fa,
és un cicle que es fa, que es diu
Cinema en català
i més a prop que es fa
el Sarabèix de Naturals de Cultura,
el Carrer Major,
és la segona temporada que es fa
i això és una cosa
en què col·laboren
el Departament de Cultura,
el Centre de Globalització Lingüística,
em sembla que també l'Òmnium i la Biblioteca.
Aquestes són les quatre entitats
que últimament fan moltes coses conjuntament.
Doncs, dintre d'aquest cicle,
ja diguem que aquesta és
l'última pel·lícula normal d'aquest cicle,
perquè al desembre hi haurà
la trilogia El Senyor dels Anells
i com que és molt llarga,
tot serà especial,
la projecció.
Diguem, aquesta és l'última projecció
normal d'aquest cicle,
d'abans de Nadal,
serà demà, dijous,
a les vuit de la tarda,
a la sala d'actes,
bé, a la sala d'actes
i on hi ha la pantalla
i el projector,
el servei estat i la cultura.
La pel·lícula és
de por,
és aquesta que es diu
La dona de negre
i és aquella pel·lícula,
quan ho diguen,
diuen,
ah, sí, clar,
és la pel·lícula
que fa protagonista
el Daniel Radcliffe,
que és el Harry Potter,
que em sembla que és...
Cascudet, ja.
Sí, clar,
ja s'ha acabat
el cicle Harry Potter
i aquesta, diguem,
que és una de les pel·lícules
que ha fet
fora del seu rol
de Harry Potter,
tot i que l'ambientació,
l'estètica
i l'atmosfera
no s'allunya tant
perquè és una cosa,
així, diguem,
molt de l'estil gòtic,
allò segle XIX,
aquells ambients
anglesos,
rurals,
foscor,
coses sobrenaturals,
naturals, aquestes...
Per tant,
tot i que sigui un personatge
que no té res a veure en Harry Potter,
l'atmosfera de la cosa
doncs no se n'allunya tant,
eh?
En qualsevol cas,
l'heu de descobrir
i sí,
realment hi ha moments
en què fa una mica
de yuyu.
Sí.
Yuyu,
diguem-ho així,
yuyu.
Molt bé.
I,
per acabar,
amb aquestes cosetes així,
notes culturals
i artístiques
i espectacles
que tenim,
avui,
a la Biblioteca Pública,
aquesta tarda,
la Biblioteca Pública de Tarragona,
dintre dels habituals
trobades del club de còmic,
del club de lectura
de còmics
de la biblioteca,
avui
hi ha una sessió
amb un autor
que,
entre altres coses,
també té arrels tarragonines,
que és Lluís Juste de Nin.
Aquest senyor
és barceloní,
però té família
d'ascendència tarragonina
i,
en els últims anys,
aquesta última dècada,
ha anat publicant
una sèrie de novel·les gràfiques
sobre en què,
adaptant clàssics
de la novel·la
internacional,
diguem-ne,
doncs,
des del Monte Cristo
del Dumas,
novel·les de Flaubert,
novel·les de,
a veure,
de Mopassana,
és a dir,
de la literatura francesa,
sobretot,
o però també
del Vanity Fair
de William Thackeray,
doncs,
totes aquestes coses,
o la muntanya màgica
de Thomas Mann,
que és el que ve a presentar
avui aquí,
tot això,
ell ho adapta
i totes aquestes novel·les
famoses i conegudes
les adapta
a diferents moments
de la història
de Barcelona
i en fa la lectura
barcelonitzada
de la cosa,
doncs,
per exemple,
la guerra dels Besavis
en què parla
de la primera carrinada
del segle XIX,
la muntanya màgica
que adapta
la novel·la
de Thomas Mann
a l'època
entre l'època
dels Quatre Gats
i la Primera Guerra Mundial
o l'educació sentimental,
que és la del Flaubert,
doncs,
es diu
Barcelona 1931
i és,
doncs,
l'època
de Barcelona
republicana.
Tot això
ho explica.
I ara bé,
vull presentar
a la Biblioteca Pública
l'adaptació
en novel·la gràfica
de la muntanya màgica
de Thomas Mann.
Exacte.
Però qui és
Lluís Juste de Nint?
Per què ens parles d'ell?
Aquí som,
a més de tot això
i que sigui un autor
amb arrels tarragonines,
és el pare
de la Norma.
De la Norma?
La Norma
és la primera icona
de la normalització lingüística
als anys 80,
aquella xiqueta.
Aquella nena
amb el peto, no?
Sí,
doncs ell és el dibuixant
que la va fer
i el guionista
de les escenes
i de les vinyetes
i de les tires de còmic
que es van fer
en aquella època
era Tisner.
Avalir el Tisner,
un altre gran personatge
de la literatura catalana
ja traspassat
i tot això.
Però bé,
l'anècdota
era el tema de la Norma
i com que ara
torna a estar de moda
la cosa,
ara l'any passat
vam tenir l'exposició
dels 30 anys de la Norma
precisament aquí
al Departament de Cultura
i era aquest personatge
que a més estava allí
de mida natural,
de mida humana.
i més o menys
doncs per aquí anem.
Molt bé.
T'administro píndola o no?
Sí,
però primer
deixa'm un respir.
Vinga, va.
D'acord?
Atenció.
Si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
Comença
un quart de píndola
de català,
el microespai
de salut verbal
del Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
basat en el receptari
de Pau Vidal
al Catanyol Oscura
amb Enric Garriga.
A l'aeroport Tegel
de Berlín
facturo la maleta,
enfilo la porta indicada
i com que sóc
el segon de la cua,
de seguida
introdueixo la motxilla
a l'escàner
i passo per l'art
de detector de metalls.
No sona cap xiulet,
pots parar-me quan vulguis, eh?
No, no,
tira, tira.
Tiro, tiro.
Si te'n vas a l'avió...
Home, és curtet,
el que passa res
en un parell de pàgines
és un dels contes
i aquí té la gràcia
del llibre
que m'has regalat, Enric,
del Quim Monzo.
Gràcies, gràcies.
No, la píndola
no és aquesta.
La píndola
és la pregunta
sobre el Catanyol
que si l'encertes
pots guanyar el llibre
però millor que l'encert
diuen oient.
Sí?
Vinga, va,
si encerteu
la pregunta
sobre la llengua
que us farà
la píndola
que diu l'Enric,
us regalem
Esplendor i Glòria
de la Internacional Papanates,
un llibre de Quim Monzo,
d'Eta Prequadents Crema,
vaja,
d'aquells que s'ha de llegir.
Sí, és un recull d'articles
d'aquells que surten
a la premsa,
habitualment a la Banclàrdia,
però també a vegades
en algun altre lloc,
doncs són aquests articles.
Que m'ho faràs difícil.
No.
Recordo el telècid,
perquè sigueu ràpids,
eh?
977-24-47-67.
Digues.
Avui, ubiquitat.
Diu així la cosa,
diu,
A tots els llocs
per on hem passat
ens han rebut
de la mateixa manera.
Torno a dir, eh?
Ubiquitat.
La frase és
A tots els llocs
per on hem passat
ens han rebut
de la mateixa manera.
Aquí hi ha un error
de catanyolisme
que s'ha de detectar
i corregir.
Qui l'encerti
guanyarà una Papanates.
Ai...
Tu no sé si t'ha de deixar
concursar.
No, no, jo m'estic trencant
encara el cap, eh?
Per saber-ho.
A tots els llocs
per on hem passat
ens han rebut
de la mateixa manera.
Sí.
977-24-47-67.
Va, que us ajudem.
Què us grinyola
d'aquesta frase?
Què sona, doncs, això?
És catanyolisme?
Hi ha una assimilació
amb el castellà?
Sí, sí.
Un calc.
Una mala traducció.
A tots els llocs...
Ja no dona més pistes.
Ja no dona més pistes.
Però deixem-ho repetir.
Sí.
Què us sona malament?
A tots els llocs
per on hem passat
ens han rebut
de la mateixa manera.
977-24-47-67.
Mentre s'ho pensen
podíem anar a Oxford?
Sí.
Aquest que anava
a l'aeroport d'Hamburg, no?
Ah, de Berlín va ser en la teia.
De Berlín.
Doncs bé, nosaltres no anem tan lluny,
no anem tan cap allà,
sinó que anem més cap a l'esquerra
i se n'anem a Oxford
amb el rigorós fals directe
que ens caracteritza.
Tenim una nova entrevista mensual
amb la Marina Massagué
en què ens parlarà
de com van els seus alumnes,
com progressen,
estan a punt d'acabar el trimestre
i també ens explicarà
alguna coseta més
de congressos de catalanística
en els quals ella ha participat
i dels que es preparen
de cara a un temps
no gaire llunyà.
Durant aquest curs
encara serà això.
I en rigorós fals directe
com cada mes
comuniquem amb la nostra
enviada especial
a la Universitat d'Hamburg,
Marina Massagué.
Què tal?
Com estàs?
Hola, bon dia.
Bé, doncs mira,
estic pelada de fred,
però molt bé, molt bé.
Avui que quan mínim no plou,
que ja és molt,
però em sembla que si plogués
ja nevaria, eh?
Perquè fa fred, fa fred.
Però bé, estic bé, estic bé.
Aquí no te tenim enveja
perquè aquí també hi ha arribat el fred.
Hi ha hagut neu ja
per aquí al Priorat
i per Prades i d'aquests llocs
ja hi ha hagut neu
i està fent un fred considerable aquí, eh?
Ja hem arribat a estar...
Doncs això ja estem igual, així.
Quasi, quasi.
I la cosa ja s'ha equilibrat per tothom,
encara que aquestes últimes vegades
que havíem parlat
aquí encara anàvem maniga curta
i jo aquí anava amb abric i botes
i no gorro, però quasi, quasi.
Doncs ara ja ens hem posat
tot la samarreta tèrmica.
No, ja.
Que no té res a veure amb el Terncat.
Però mira, a veure,
Mercè, què esteu fent per aquí a Oxford?
Perquè tinc entès
que hi ha hagut algun congrés últimament, no?
Sí, a principis del mes de novembre,
de l'1 al 3,
hi va haver un congrés,
el que passa és que no va ser a Oxford,
va ser a Manchester en aquest cas,
però ja compta perquè és a Anglaterra
i a més a més compta
perquè és el congrés que es fa cada any
de l'Anglo-Catalan Society,
que es diu que és una associació
doncs de catalanòfils, no?,
de persones que es dediquen
als estudis catalans a Anglaterra.
I per tant, sempre és una trobada interessant,
així, evidentment,
hi ha estudiosos catalans,
però també hi ha molts estudiosos anglesos
sobre la cultura i la llengua
i la literatura catalana.
I sempre és molt interessant
perquè que et vegin des de fora
o que t'expliquin com et veu, no?,
un estranger,
doncs sempre t'aporta punts de vista
que tu com a natiu no t'hi pots posar, no?,
no ets capaç de veure de vegades.
I va ser molt interessant.
I en aquest sentit,
hi ha alguna visió d'això que deies tu ara,
de com ens veuen els anglesos a nosaltres
a la nostra cultura
i has tingut alguna sorpresa?
Bé, tant com a sorpresa, no,
però sí que, no ho sé,
per exemple, a l'hora d'interpretar,
segons quina mena d'autors, no?,
doncs Maria Mercè, Marçal, etcètera.
Doncs, clar, nosaltres, alguns poemes, no?,
doncs sempre els interpretem en clau catalana
i a vegades t'adones
que coses que tu pots interpretar en clau catalana
en realitat, doncs, són més universals, no?,
del que pot semblar en un primer moment, no?,
perquè les persones, si fa no fa,
són les mateixes a tot arreu, no?,
i és el que t'adones, no?,
que a vegades, doncs, coses molt locals, no?,
o molt nacionals catalanes, en aquest cas,
doncs, si les llegeixes bé,
poden tenir un sentit universal, no?,
el que passa també, per exemple,
amb la plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, no?,
que és una obra molt local,
però alhora hi ha moltes colometes
en molts llocs del món, no?,
per tant, t'adones per constatar,
saps?, aquestes tipus de trobades
serveixen per constatar, doncs,
aquest tipus de coses.
I, a més a més, en aquest cas,
bé, aquestes trobades es parla de tot una mica, no?,
doncs, tant de literatura, com de sociolingüística,
com de llengua, etcètera, etcètera,
i jo, en aquest cas, vaig presentar una comunicació
del meu àmbit, que, com tu ja saps,
és la sociolingüística,
i jo el que em vaig dedicar va ser analitzar
la imatge sociolingüística
que es dona de Barcelona a internet,
perquè això va venir d'una anècdota
que em va passar amb un alumne,
que era que em va venir a veure al despatx
i em va dir que estava interessat
a fer un curs de català
intensiu a Barcelona durant l'estiu.
I jo li vaig dir, ja, sí, home,
ja buscarem un curs intensiu de català per tu
en una acadèmia privada, en aquest cas, no?,
perquè ell volia una cosa així molt específica,
que, de fet, ja es fa en espanyol, no?,
i en anglès, i, clar,
i, a més a més, doncs, evidentment,
li vaig fer l'explicació sobre com és important
parlar català, si vols viure a Catalunya,
etcètera, etcètera,
i dic, va, ja t'ajudo a buscar el curs per internet.
I llavors, quan vam fer la cerca,
doncs, me'n vaig adonar
que no solament no hi ha cursos,
o pràcticament no hi ha cursos intensius
de català a Barcelona, en aquest cas,
que és la ciutat, doncs, que més
m'atrau, potser, no?,
pel meu perfil d'alumnes.
Sí, sí.
No hi ha cursos de català,
i, a més a més, en algunes webs d'acadèmies
d'espanyol et diuen
que no cal que aprenguis català
perquè no serveix per res,
i que sí que és veritat
que a Catalunya es parla català,
però com que tothom t'entén en castellà,
doncs, no és necessari parlar-lo.
I, clar, me'n vaig adonar
que això, doncs,
xocava, no?,
amb la idea, no?,
que nosaltres, els lectors,
difonem a les nostres classes,
que, de fet, és la real, no?,
que si et vols integrar a Catalunya
has de parlar català,
igual com has de parlar holandès
si et vols integrar a Holanda,
tot i que allà tothom parli l'anglès.
I vaig decidir, doncs,
mirar-m'ho una mica profundament, no?
I quines conclusions has tret
d'això d'investigar una miqueta aquest àmbit?
Doncs, mira,
que, d'una banda,
hi ha el discurs institucional, no?,
doncs, tant de la Generalitat
com de l'Institut Ramon Llull, etcètera,
que, evidentment,
doncs, tenim, no?,
i dels serveis lingüístics universitaris,
per exemple, que t'animen a aprendre la llengua, no?,
doncs, per raons pràctiques, no?,
doncs, d'entendre una comunicació
que et pot enviar a una institució pública, no?,
o els mitjans de comunicació
com per raons d'integració.
Després hi ha el discurs
de les escoles d'espanyol,
sobretot, privades,
i de les empreses turístiques,
també privades,
que, evidentment,
ells van de cara al negoci
i el que volen
és aconseguir molts alumnes
que vulguin aprendre espanyol
i no català,
i aquests són els que majoritàriament,
ara estic simplificant, eh?,
però els que majoritàriament
diuen, doncs, que no cal, no?,
que sí que és molt entranyable
que els catalans
tinguem una llengua pròpia
i que ens l'estimem molt,
però que no és necessària,
i vaig analitzar un altre àmbit
que és el de les persones estrangeres
que resideixen a Barcelona
i que tenen blocs personals oberts,
i, curiosament, oberts,
i, curiosament,
el discurs d'aquestes persones
coincideix amb el discurs institucional,
és a dir,
ells sí que diuen
les persones individuals,
no he trobat ni un sol testimoni,
i he analitzat 27 blocs,
que digui que no és necessari
aprendre català,
al contrari,
animen a les persones estrangeres
que també volen anar a Barcelona
a aprendre-li,
diuen que és útil
i que, en alguns casos,
doncs, han notat un abans i un després,
a l'hora de formar part d'aquesta societat
per aprendre català.
I, clar, és molt curiós
que, en aquest cas,
el discurs individual
confirmi el discurs institucional.
Per tant, els estranys,
per entendre'ns,
són les acadèmies d'espanyol,
en aquest cas,
i les webs més comercials
i més turístiques,
perquè hi ha un interès comercial
al darrere.
Sort en tenim dels Matthew Tree
residents a Barcelona
i a Catalunya, doncs, no?
Sí, Matthew Tree
potser va ser el pioner, però...
I altres, a més, anònims,
perquè la línia Matthew Tree,
pel que he vist jo,
és la majoritària.
Sort, sort.
És una dada positiva,
que la gent realment percebi
aquesta necessitat,
la gent individual,
independentment
del que diguin
les empreses turístiques.
Sí, sí.
I, per cert,
i els teus alumnes,
com van?
Els temes estan a punt,
ja,
per parlar amb els nostres,
de Tarragona?
A punt a punt,
encara no.
A punt a punt,
encara no.
Estan entrenats.
Però van avançant.
Penso que avui,
aquesta tarda,
començarem a veure
els verbs
en present.
Així,
totes les conjugacions
que fins ara
ens hem centrat més
en presentacions,
en vocabulari,
en qüestions
d'anar d'un lloc a l'altre,
al carrer,
i avui ja començarem
a veure
els temps de present.
Per tant,
encara no,
però jo crec
que els hi falta poc.
Bé,
i això esteu a punt
d'acabar el trimestre,
no?
Sí,
avui és la penúltima classe
i la setmana que ve
ja serà l'última.
Ahà,
ja,
breument,
tinc indicis
que he vist
per aquí,
per internet,
de que cap al mes de març
a la Universitat d'Oxford,
casualment on no ets tu,
ves quina cosa,
hi haurà uns,
el setzeu fòrum
d'estudis ibèrics,
i això,
pel que he vist jo,
suposo que tu
deus saber alguna cosa,
no?
Sí,
jo estic al comitè organitzador.
Pots fer una prèvia?
Una prèvia?
Sí,
sí,
mira,
jo estic al comitè organitzador
juntament amb els lectors
de les altres llengües
de la península ibèrica,
és a dir,
la lectora de castellà,
el lector de gallec
i el lector de portugués,
i és un fòrum
que ja fa molts anys
que se celebra aquí,
ja és la setmana que no,
i es fa cada dos anys,
per tant,
ja fa 32 anys
que se celebra aquest fòrum,
i és també una trobada
d'estudiosos
de les diferents cultures
de la península ibèrica
per posar en comú
els estudis més recents
que s'han portat a terme
tant amb qüestions de llengua
com de literatura,
i aquest any el tema
serà la diversitat lingüística
i cultural
a la península ibèrica,
tant des del punt de vista
de la diversitat interna
mateixa de la península ibèrica,
que com ja saps,
s'hi parlen moltes llengües,
i hi ha moltes cultures diferents,
com des del punt de vista
de la diversitat
que han aportat
les persones
que han vingut
justament a residir-hi
d'arreu del món
en els últims anys,
i l'eix serà aquest,
llavors ara
l'estem organitzant,
ja tenim la part logística,
ja la tenim més o menys
coberta de sales
i totes aquestes coses,
i ara ens falta
començar a rebre
les propostes
de comunicació
de persones
d'arreu del món.
És molt interessant
una mica
pels mateixos motius
que l'Anglo-Catalan Society,
perquè s'ajunten estudiosos
de tot el món,
també anglèsos,
de fet aquí
la llengua predominant
en aquest fòrum
no serà cap de les llengües
de la península ibèrica,
sinó que serà l'anglès,
justament per acostar
les diferents cultures ibèriques,
entre les quals la catalana,
a estudiosos d'arreu del món.
I jo crec que anirà bé,
espero i desitjo
que vagi bé
perquè hi estem treballant molt,
o sigui que espero
que d'això,
fa falta en tres mesos
que no és tant,
espero que surti bé.
Molt bé,
doncs
el pròxim contacte
que fem
potser el farem en directe,
vinc a Tarragona
de cara a Nadal?
Sí que vinc,
sí, sí,
vinc a Tarragona,
sí, sí,
ja quedarem de data exacta,
però sí,
vindré del 17
al 5,
al 5 de gener,
per reis,
no hi puc ser
perquè per reis
aquí a Anglaterra
és laborable aquí.
No ho celebrem.
I el Nadal
s'acaba per cap d'any,
nosaltres allarguem
una mica més
i llavors he de tornar
una mica abans,
no podré haver-lo
acabat aquest any.
Doncs molt bé, Marina,
moltes gràcies
per la teva comunicació,
fins a la propera
que potser
ja ho concretarem
però esperem
que la podrem fer en directe
com ara fa un any així,
abans de Nadal
la fem en directe
i no en rigorós
fals directe.
Una abraçada.
Molt bé,
una abraçada.
Adéu.
La connexió
una vegada al mes
amb la Marina Massaguer
a Oxford
i ja sento,
ja sento
que la tindrem
per aquí.
Escolta,
recordem
la píndola
concurs
que ens ofereixes avui?
M'enduré
el Quim Monzó
amb mi.
Oh,
tenim trucada.
Ara,
aquí truco.
És que el llibre
del Quim Monzó
poca broma, eh?
Això tempta,
això tempta,
a veure,
a veure.
Bon dia.
Bon dia,
soc la Maria del Carme Pinyol.
Maria Carme,
mira,
et repetim la pregunta
perquè fa una estoneta
que l'hem dit
i per recuperar la memòria.
Repeteix,
home.
Sí,
avui era el tema
de la ubiquitat
i la frase dubtosa
és
a tots els llocs
per on hem passat
ens han rebut
de la mateixa manera.
A tots els llocs
per on hem passat
ens han rebut
de la mateixa manera.
Aquest grinyola
d'això americano...
A veure,
no ho sé,
en tots els llocs
que m'ha anat?
Sí,
a tots els llocs
per on hem passat
ens han rebut
de la mateixa manera.
En tots els llocs
que hem anat
ens han...
ens ha atès
de la mateixa manera?
Pot ser?
No, no, no.
En tots els llocs
que hem anat, no?
No vas ben encaminada
pels llocs.
No,
ni és el problema
de passar.
Ni tampoc. Ni d'atendre, no.
Ni rebre, no.
Però llocs és
català, no? En tots els llocs.
Sí, aquí el problema és que
no és que cap paraula... Totes les paraules
estan ben dites en català, però és la combinació.
Totes les paraules són catalanes, però les combinacions no.
Hi ha una combinació de paraules que no. Va, última oportunitat.
Mari Carme, no és molt fàcil
perquè, com diu l'Enric, és d'aquelles que diem
tots a diari i llavors no ens n'adonem.
A tots els llocs per on hem passat
ens han rebut de la mateixa manera.
No ho sé, tu no hi caig, eh?
No hi caus. És igual,
Mari Carme, deixem-ho.
Dixem-ho. T'esperem una altra dia.
Bueno, però ho dirà, no? Abans de marxar ho dirà.
Sí, ara mateix ho dirà.
És molt finet, eh?
Això és d'aquelles coses
que no ens n'adonem però ho diem així de malament.
El problema és a tots els llocs.
Això, que són paraules catalanes,
és una locució que no és catalana,
és una traducció directa de totes partes.
I això no és correcte.
En català tenim una cosa molt més simple,
que és a tot arreu.
A tot arreu, però n'hem passat
ens han rebut de la mateixa manera.
Això, diu el comentari que fa el Vidal,
diu
calcs igual de barruers són en cap lloc
per dir enlloc.
Si tenim una barrua que és enlloc,
no cal dir en cap lloc.
Jo també dic a tot arreu, tu.
Tu no hi ha caigut, eh?
El que passa que potser no ho diries,
però quan ho escoltes,
bueno, no et sembla bé.
I en cap altre lloc,
el correcte seria dir enlloc més.
Però ho diu molta gent enlloc, eh?
Sí, a tots els llocs.
Almenys a Barcelona diuen aquest lloc.
A Barcelona diuen.
Sí, en aquest lloc sí,
però el que no és correcte és dir
a tots els llocs on hem anat.
O sigui, lloc sí que és correcte,
a tot arreu.
És a tot arreu, és a tot arreu.
I si és en cap lloc,
doncs és enlloc més.
Ah, d'acord, d'acord.
Sí, ara ho entenc.
És aquesta la cosa.
Clar, això és una mica primfilat,
però són aquestes coses
les que ens fan anar malament,
que no ens n'adonem
i anem corrompent l'essència de la llengua.
I Carme, gràcies per trucar.
I per la paciència, gràcies.
Vale, vinga.
Una abraçada.
Igualment, adiu.
Escolta, guardem el calaix.
Aquell era del Quim Munzo.
El tornaràs a portar la propera setmana,
però fes-ho més facilet.
Home, aquesta era de nivell B, la d'avui, eh?
Ja, el que passa és que...
Però si no la farem de nivell A o de nivell C,
què vols?
Home, de l'A.
Va, va, ho farem de nivell B, de nivell A, senzilla.
Enric Garriga, moltíssimes gràcies
i fins la setmana, vinent.
I dimecres més.