Comença un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Doncs vinga que anem tard, un quart d'una de la migdia i ja comencem l'espai de l'Enric Garriga,
el quart de català, rient. És que l'Enric ja ens ha avisat, avui no m'estiris de la llengua,
que me'n puc anar bastant.
Malament rai. Hola.
Bon dia, Enric.
Hola a tothom.
Hola a tothom, Enric Garriga, des del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
per parlar del català.
Non c'è, venga, parlavi.
Enric Garriga, què és això?
Això és una...
Que portem tota la setmana parlant-ne.
És una cosa molt estranya.
No tan estranya, no tan estranya.
No, no, perquè això és el que triomfa ara entre la joventut sense sang a les venes
i com diuen els meus idolatrats i admirats Surfing Sirlas, que són un grup d'ara però que no li agraden a aquesta joventut d'ara,
on no hi ha sang no s'hi fan botifarres.
I aquestes botifarres són botifarres amb seques, que es veu que és el...
No va més a l'últim hit d'aquest disc que acaba de sortir, que es diu Zel, que és d'un grup que es diu Obeses,
però que estan tots prims com a craquinyolis, i això acaba de sortir.
És el que triomfa ara entre la joventut aquesta pus i l'ànima, esmorteïda i hipster, que no d'allò.
Hipster.
Sí, que actuen demà, es veu que actuen demà a la sala zero.
Podríem anar a tirar els fesols, perquè això de la botifarra amb seques per tu i per mi no significa res.
Nosaltres som de la terra de la llangonissa amb fesols.
És veritat.
Demà podríem anar a tirar els fesols.
Que sàpiguen el que és.
Amb el pot.
Amb el pot i tot.
Com a molt som de baked beans, eh, tu i jo?
Bueno, mira, els baked beans, sí, encara, eh?
Que ara van reapareixer en forma de nats, que eren la cosa anterior.
Som uns prehistòrics.
Ai sí, fill meu, sí.
Però tenim trajectòria, tenim trajectòria i tenim fons del mari.
Cosa que no poden dir d'aquests xiquets, que no de llonces.
A veure, que xiquets tenen molt de falset, juguen una mica amb el tema Queen, amb el tema Mica.
A mi l'únic falset que m'agrada és el del priorat.
Està crític.
Si t'haig de dir, a mi, els meus cantants més idolatrats i que més admiro són el Tom Waits, el Nick Cavey, gent de veu potent i gruixuda.
Sempre he odiat el Freddie Mercury per aquesta...
No perquè a mi jo no tinc res contra els gais, però sí contra el mariconeo.
M'explico, jo que soc de vena roquera, no mascle,
però soc de vena roquera i el falset aquest no el suporto.
Per això avui faig un acte de masoquisme i promociono això perquè jo entenc i vull guanyar audiència.
Home, promociones, li estàs fotent tanta canya.
No, és que jo vull guanyar públic i audiència juvenil i com que això els agrada, doncs dic, calla, donem-li peixeta a la joventut.
Estan de moda, les obesses estan de moda.
Demà ompliran, això segur, demà s'omplirà a la sala zero, però em sembla que tu i jo, com no sigui que anem a tirar pots de fesols, no hi anirem.
Us agradi o no? Jo diria una cosa, i sense entendre-hi, això no és nou, senyors.
De nou no és res. Això no és nou.
Això ja ho feia el Freddie Mercury fa 25 anys i ja ho feien uns quants hippies també.
I ja ho ha fet més recentment el Mica, és el que hem dit.
El Mica, doncs mira, no l'he sentit gens dir Mica i pel que em dius no cal que ho faci, no cal que ho faci perquè no ho suportaria.
I als anys 60 ja n'hi havia molts de tios que feien això, amb aquestes veuetes així, aflautades, de tiple, això es veu de tiple, no arriba ni a...
Però és que d'aquí el rock progressiu tenim un pas, eh?
Però el rock progressiu, home...
De què parlem? De Mogwai?
No ho sé.
Parlem dels Pink Floyd originals?
No, clar.
Parlem de, i si saltem 30 anys, parlem de Mogwai, que és el rock progressiu d'ara i però és una altra història.
Jo sí que Mogwai, sí.
Mogwai és morguai, eh?
És que è morguai, eh?
Parlem d'anar-ho.
A veure, Enric, és igual, que la qüestió és que obeses venen a la sala a zero.
Demà, a les 11 de la nit.
I mira, encara que no són farts de la nostra devoció, acabarem també escoltant obeses.
Jo preferiria anar diumenge al teatre Metropol, però no al teatre, al cafè, que actua el Roger Benet a les 7 de la tarda
i que ell quan li dóna gana també fa falset, però fa altres coses, fa altres coses i té, almenys té un humor que jo l'entenc més.
No sé si és perquè és de la canonja i aquests de les botifarrem seques m'acaben molt lluny fins i tot dialectalment.
Però bé, i si no...
Si no, què? Des del sofà?
Des del sofà de casa, aquests dies que fan a Barcelona allò del Primavera Sound, que es veu que ara és un dels festivals més famosos,
doncs hi actuen alguns grups catalans, d'acord?
Ahir va actuar Manel, unes 3.000 persones, tal i qual, en competència en grups famosos,
i ja sabem que el Primavera Sound és de gent d'aquesta, tot no dir hipster, i gent així moderniqui, però hi ha per tots els gustos.
La part positiva d'això és que jo ahir me'l mirava des del sofà de casa.
Per què? Perquè tenen la virtut, els del Primavera Sound, de tenir un canal de televisió, via YouTube,
on t'ensenyen concerts sencers, en directe o en diferit.
I avui, el del Manel, avui, el podeu veure des de casa, des del sofà, còmodament asseguts,
a dos quarts i cinc, a les 21.35, l'emeten pel canal del Primavera Sound.
Aneu a internet, poseu Primavera Sound, i a dintre de la pàgina principal ja veureu Primavera Sound TV,
cliqueu allà, i hi ha uns quants concerts en directe, a partir de les 9 o així són en directe,
o a partir de les 10, i durant la tarda van emetent els concerts del dia abans.
Doncs avui, si voleu veure com van actuar Manel ahir presentant el disc d'Atletes Baixin de l'Escenari,
presentant-lo ahir en directe, doncs es pot tornar a veure això des del sofà del davant de l'ordinador.
i a més a més, com que això va per canal youtuber, també he passat el festival,
durant moltes setmanes podreu tornar a veure molts d'aquests concerts,
des dels Postal Service que emetien ahir, o sí, els dinosaures...
Ah sí, Postal Service?
Ahir, sí, això que no ho podem repescar.
Sí, jo ho vaig veure en directe, des del sofà de casa.
T'agradar.
Avui pots veure en directe el Jesus and Mary Jane, no que parlem de coses que som arqueòlegs...
Sí, perquè he escoltat això molt de hipster, però vaja, això ja té anys.
Nosaltres som arqueològics i aquestes coses, doncs avui en directe,
després de Manel pots veure el Jesus and Mary Jane,
que serà com un cop de pala, no?
Però pots veure, des del sofà de casa, si no has anat a Barcelona,
des de casa pots veure el Jesus and Mary Jane.
Vaja barreja, no? Primer Manel, després Jesus and Mary Jane.
Bé, no, però esclar, Manel és endiferit i el Jesus and Mary Jane serà el primer en directe d'avui.
Però ahir surt el dinosaure júnior i després Postal Service,
que també és un contrast important, eh?
Bé, doncs això, tanquem el partit musical i parlem d'altres desgràcies.
Parlem de l'apartal legal?
Legalment desgraciat, també.
La llengua catalana, la justícia està fatal, amb aquest titular.
Jo dic que jo vinc fatal avui, vinc fatal i tinc un divendres lingüísticament deprimit.
Però què passa, que s'ha de posar a Europa i tot?
A dir que, sisplau, jutges i advocats i...
Què tu no veus el que estan fent?
Que no veus el que està passant?
Què passa?
El que fan els tribunals i les sentències i la immersió
i les lleis aquestes que s'inventen aquells calborotes que tenen per allà a Madrid de ministres.
No t'inventis res i parlem d'estadístiques.
Parlem de coses...
De dades i de simples.
De dades tangibles.
La setmana passada, recordes que vam parlar de l'informe de política lingüística?
Sí, que dèiem que encara la justícia era el punt negre, no?
El punt negre, doncs avui parlarem de punts negres.
És un furúncul de la llengua.
El furúncul de la llengua és el món de la justícia, entre altres.
N'hi ha alguns altres, però aquest és un dels més destacats des d'ahir fa temps
i cada vegada anem pitjor.
Per això dic que està fatal, però no dic que està pitjor.
A finals de l'any passat, l'anterior consellera de Justícia,
la Pila Fernández Bozal, havia encarregat un estudi que es deia
la llengua catalana a la justícia.
I aquest estudi es va veure a la llum fa poc,
pot ser data de desembre del 2012,
però en realitat les dades...
Clar, el desembre del 2012 és quan es presenta,
però les dades que es remenen són les últimes dades d'anys complet, són del 2011.
Exactament les mateixes que l'informe de política lingüística
que comentava un altre dia, dades del 2011 com a molt recents.
La cosa està fatal perquè, efectivament,
per exemple, el promig de sentències i d'ús del català a la justícia,
el 2011 va ser del 13,19%.
No, 13,1%.
I això és baixar bastant des de l'any 2005 que havíem arribat al 20 i tant,
o sigui, el moment alge t'havíem arribat al 20%,
però des del 2005 cap aquí només ha fet que anar baixant, baixant, baixant
i ara ja estem al 13,1%.
Per si això no fos poc, els jutjats mercantils de Catalunya
són els que encara estan pitjor, pitjor de tots.
i aquests no arriben ni al 3%, aquests no arriben ni al 3%.
I això perquè hi ha unes quantes, alguns quants advocats que fan els documents,
però si fos per sentències,
només hi ha un 1,5% de sentències en els jutjats mercantils que es facin en català,
imagina't, així anem.
I després, no hi ha gran cosa més a dir, a part que tot està fatal,
i és que la culpa no és només dels jutges,
sinó que també hi ha bona part, són també els advocats,
els que no presenten les coses en català i no fan els papers en català.
I, per exemple, això es demostra amb les dades de l'estudi,
dient, per exemple, posen com a exemple d'això,
que la jurisdicció social, que depèn molt de com actuen
i com presenten la documentació els advocats,
doncs aquí només arriben al 5% de documentació presentada en català.
És a dir, els advocats només al 5% de les coses socials.
Sí, ja no parlem de l'ús de la llengua en el propi judici,
o en el propi servei, sinó de la documentació.
Sí, la documentació, els tràmits i tot això.
De manera que, ai, vols l'última dada de primer?
Doncs a veure, si el permís de Catalunya és el que és,
t'adiria el de Tarragona.
Tarragona, per partits judicials, a Tarragona en tenim dos.
Tarragona vull dir, Tarragona Nord, la quinta província,
és a dir, Terres de Libre tenen una altra jurisdicció
i allí serien en posta i candeja.
Tarragona, partit judicial, és Tarragona i és Valls.
I, en aquest sentit, diu, mira, tràmits, tràmits promig, 3,01%.
No, 3,81%.
I, sentències, 4,43%.
Això, promig, i gràcies a que a Valls la cosa va més en català.
Perquè, mira, t'ho dic en concret.
A Tarragona, tràmits judicials.
Els jutjats de Tarragona, l'any 2011, 0,57%.
Sentències, 1,18%.
Això, aquí, a 200 metres d'aquí on estem ara parlant.
Que és on hi ha els jutjats.
Per tota aquesta zona estem rodejats de jutjats
i, per tant, estem assajats lingüísticament,
perquè, ja veus tu, 0,57%.
En canvi, a Valls, com a mínim a Valls,
tenen el 10,30% o 80% de tràmits
i un 8,70% de sentències, a Valls.
I això ens salva una mica la cara.
Si es pot considerar que tenir una mitjana del 3,81% de tràmits
i un 4,83% de sentències,
si això és salvar la cara, doncs poca cara ens queda.
L'única cosa una mica a favor que tenim
és que la Conselleria de Justícia
ha apuntat al Consell de Govern un acord
d'allò de fer una cosa de bona voluntat,
en què han decidit que inclouran una fórmula
quan es facin tràmits i documents
que es presentin als jutjats,
una fórmula en què,
inclourant allò en pla automàtic,
els advocats que s'apuntin,
els que s'hi apuntin,
i ja hem dit abans que no s'hi apunten gaire,
els que s'hi apuntin, en aquesta fórmula
serà una petició expressa
que aquell procediment sigui instruït
de manera integral en la llengua pròpia del país.
Però això només és una petició de l'advocat
que presenta l'adocumentació.
Si al jutge no li sembla bé o no li va bé
o dedueix desconeixement
ni possible indefensió,
que és una atípica excusa en aquestes coses,
doncs no, no ho serà.
I per això dèiem,
i això té lliga amb allò que deien,
el Consell d'Europa recomana a l'Estat espanyol
que modifiqui la legislació
per garantir l'ús del català en l'àmbit de la justícia.
I això ve d'una recomanació
que van emetre amb motiu dels 20 anys
de la Carta Europea de les Llengües Racionals
i Minoritàries d'Europa,
que Espanya la va signar en el seu moment,
i aquesta recomanació fa una directriu europea,
sabent i tenint dades
de com funciona la justícia lingüísticament
a Catalunya i tal,
doncs fa aquesta recomanació
i demana que el Consell de Ministres,
diu,
aquest Consell de Ministres Europeu
emet un conjunt de recomanacions
a l'Estat espanyol
de cara al compliment de la Carta Europea
de les Llengües Racionals i Minoritàries
i entre aquestes recomanacions
també es demana que el personal
de l'administració de l'Estat
tingui un domini suficient
de les llengües cooficials,
que s'asseguri la presència
de les llengües regionals
als serveis públics de l'Estat
i a la sanitat.
Doncs ho seguirem de prop
perquè, clar, l'evolució
de l'ús del català a la justícia
és una cosa que haurem de veure
en els propers programes.
Sí, ja sabem,
jo no tinc gaire esperances.
No tinc esperances.
Avui estic poc esperançat.
Doncs vinga, va.
Canviem de temps.
Canviem de tema,
doncs mira, fem una mica de màgia
o què?
Fem màgia de paraules avui?
Abre, que fa abres.
Sí.
És això.
Dic, ara les paraules
que em porta avui l'Enric
no, no...
És que...
N-P-I, eh?
T'he agafat amb N-P-I, eh?
Sí, sí,
m'has deixat descol·locada.
Vinga.
És bona aquesta.
Abre, que fa abres.
Parlem de paraules
de modè o vintaj.
Sí, doncs mira,
tu et veies,
i jo tinc aquí el paperet
i tu ho estaves veient
i deies, no sé què és això.
No sé què és això.
N-P-I.
N-P-I.
N-P-I.
N-P-I què volia dir?
N-P-I-P-I-D-E-A.
Si ho traduïm
de forma formal
i que és radiable,
seria
no puc informar-te.
Ah, val.
no puc informar-te.
És un acrònim,
això que avui en dia
és tan modern
i tan usual
i tan dels...
Bueno, tan pràctic.
De Twitter,
de tot això,
com que avui en dia
tot ara...
Twitter,
140 caràcters,
SMS,
160 caràcters
i tot és,
vinga,
ben curt i ben retallat
i vinga a fer acrònims
i acròstics
i tot sigles
i tot això
i la joventut,
això ho fa molt,
fa molt.
Mira,
fins i tot l'any 2005
es va publicar,
el 2005, eh?
Que fa 8 anys ja d'això
i em van parlar
en aquell moment
perquè ja fèiem
aquest programa
fa 8 anys.
Es deia SMS en català,
pautes fàcils i ràpides
per escriure missatges
de mòbil,
passa-ho.
D'això,
en el seu moment,
ja ho dic,
i em van parlar
fa 8 anys.
Però l'NPI
és en terminiurals.
Què vol dir l'NPI?
Doncs l'NPI
és una paraula vintage
que és dels anys 80
i que en traducció formal
era
no puc informar-te
i en traducció informal
era
ni puc de idea.
I això ja et sona més,
no?
A més,
en aquella època,
als anys 80
de tot això
fins i tot
n'hi havia acudits.
Deia,
escolta,
perdona,
saps què vol dir això
d'NPI?
No ho sé,
ni puta idea.
No,
què vol dir?
Aquells típics acudits
de fàcils,
de parauletes,
de jocs de paraules.
Bé,
doncs això,
el que dèiem,
és una paraula vintage.
Ja no ho diu ningú,
ja no ho diu ningú,
però que
alguna gent gran,
més gran que n'altres,
eh?
Sí.
Que sà,
sà.
Doncs,
per exemple,
aquí el nostre
benvolgut Vicent Pagès,
però aquest senyor
doncs diu,
fixa't tu
que en aquest diccionari
de l'any 2006
dels SMS
això no apareix
perquè ja era massa antic.
En canvi apareix
allò que fa molt
a la gent jove
aquesta que anava a veure
les obeses
i que tuiteixen
amb un ull mirant el concert
amb l'altre fan fotos
i amb l'altre
les pugen a YouTube
directament
o al Facebook
i aquestes coses.
I aquests...
I aquests com ho expliquen
això de l'NPI
a través de les tuiteixes?
En un número nou,
S-E,
nou,
sí.
Ah, molt bé.
Es juga molt
amb això
de números i lletres, eh?
Bé,
aquesta era una paraula.
I encara en tenim
una altra més rara.
Sí.
L'NPI,
d'entrada a tu no et sonava.
I or-sight,
que sona.
Or-sight no em sona gens.
Encara menys
perquè això ja no és
ni de la nostra època,
això és de l'època
dels nostres avis.
Per què?
Or-sight
és la traducció cutre
mal feta
de gent ignorant
d'idiomes,
la gent que no sabia
anglès,
del off-side.
Coses del futbol.
Ah?
Coses del futbol.
ells,
doncs,
molta terminologia,
que si el corner,
tot això
és en anglès.
Doncs bé,
l'or-sight
és la mala traducció
que es va fer
ja.
Està documentada, eh?
I encara que sigui
un anglicisme
mal traduït,
or-sai,
traduït
i escrit
O-R-S-A-I,
ja ho deien
els nostres besaris
o els nostres avis.
Per què?
És un off-sight.
Fora de joc.
És un fora de joc.
Ah, sí?
És off-sight.
En anglès és off-sight,
però la gent no ho sabia traduir.
I llavors deien off-sight.
És un fora de joc, això.
T'ho juro,
t'ho juro.
I t'adiré més.
És que el bo
és que aquesta paraula,
que és un anglicisme
mal traduït i cutre,
apareix a l'Institut
d'Estudis Catalans.
Bé, però com s'utilitza...
Al diccionari.
Però com s'utilitza
l'or-sai
a nivell col·loquial?
A nivell col·loquial.
Què vol dir?
Que estàs fora de joc.
Estic fora de joc.
Que estàs descol·locat.
Primer, en el món del futbol
vol dir directament
i això és fora de joc.
Però això ha adquirit
una dimensió figurada
i també es diu
quan algú està fora
d'allò despistat, distret,
que estàs orçai, eh, tu?
Estàs orçai.
És que no tenen d'eres,
estàs orçai.
I això sí que jo
ho he sentit digital.
I és veritat
que aquest sentit figurat
sí que el diem més.
En el futbol
la terminologia
des de l'existència
del monstre puyal
s'ha catalanitzat.
Igual que semblava
impossible catalanitzar
el mouse
i ara tothom diu
ratolí de l'ordinador,
també semblava impossible
catalanitzar la terminologia
del futbol,
però el puyal
i les seves retransmissions
han fet el miracle.
Sense anar a l'Urdes
han fet el miracle.
I avui en dia
la gent diu fora de joc,
no diu orçai,
però els jaios sí,
els jaios ho diuen.
En canvi,
la gent no tan jaia,
ja no parlant de futbol,
el sentit d'aquest figurat
d'algú que està despistat,
fora de joc,
això ho m'han dit a mi
quan anava a l'institut
el professor,
tu estàs orçai,
el professor que t'agafa distret.
No, no, no, ho he sentit mal.
I vol dir això,
algú despistat i distret
i fa de lloc.
Però fixa't tu
que, un,
la paraula surt
el diccionari oficial
de l'Institut d'Estudis Catalans,
dos,
està documentada
el diccionari
del català popular
i d'Argot,
del Joaquim Pomares,
ja està,
ja inclou aquest sentit
de despistat
i de fora de context.
Vostè no està
al lloro
del que està passant.
Però, a més a més,
ja surt
una lingüista,
la Neus Faura,
ho té estudiat,
l'evolució de paraules
d'aquest estil
la té estudiada
i documenta
que la paraula orçai
apareix per primera vegada
escrita en el seminari
XUT,
XUT,
escrit així,
XUT,
en català,
del 10 de març
de 1923.
Ajà.
1900,
un seminari
dedicat als esports,
evidentment al futbol.
Doncs mira,
no sé si m'agrada més,
orçai o fora de joc.
Potser el Puyal
s'ho hagués hagut de plantejar.
L'orçai,
home,
a veure,
veient que això
és una paraula
que ja s'utilitza
des de fa
70 anys.
Imagina't,
ja està catalanitzada,
com que diu?
Té 70 anys
de tradició,
aquesta paraula.
És com la paraula estàndard
que li han posat la E
al davant
i ja és nostra.
L'accent,
ja està,
doncs l'orçai
ja seria nostra.
No,
però és que ja ho és
perquè ja surt
del diccionari.
Ja hi surt.
Ja diré orçai
a partir d'any.
Per sort,
sempre que hagi de dir
fora de joc
diré orçai.
A mi m'agrada,
jo que no parlo mai de futbol,
que no m'interessa,
però en canvi
sí que me trobo
gent molt despistada
sempre.
I els meus alumnes
jo els he dit
tu estàs orçai.
Però ho entenen o?
No.
Llavors els faig
la classe d'història
de la llengua
i els explico això
i queden contents.
Oh,
unes coses rares
que sap el profe.
Però aquesta paraula,
fins i tot
els fans de les obeses
que són més o menys
també fans de Manel
i dels amics
de les arts,
ho saben,
ho han de saber
perquè la cançó famosa
de la cançó
4-3-3
del disc més famós
del que els va fer famosos
els amics de les arts,
la cançó 4-3-3
que és aquella
que fan metàfores
d'amor i futbol,
surt d'allà
la paraula orçai,
aquell tros que diu
i tota l'artilleria
la concentraré al davant,
a l'esquerra
tinc còdex
provant d'evitar l'orçai.
Aquí en doble sentit
de no quedar a cal,
fora de joc
per veure massa
i fora de joc
per no donar la talla
en la matèria sexual
que s'espera.
Sí, sí.
Doncs,
molt bé.
Gràcies als amics de les arts
i això potser
tornarà a posar-se de moda.
Podria tornar a estar de moda
aquesta paraula,
però de moment
orçai.
Pausa i anem tancant
el quart de català.
Atenció.
Si disposes
d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
Tanquem el quart de català
ara sí amb novetats editorials
i informàtiques,
l'aplicació de la setmana
i tot plegat
i tornem a una aplicació
o una recursa de línia
que a mi m'agrada molt
que és el TermCat.
Sí, i per què?
Com que estem en ple tàrrec o viva,
què menys?
I la setmana passada,
dissabte'ns va ser
el Dia Internacional dels Museus,
doncs bé,
els del TermCat
que també fan...
No són com el Google
que cada dia tuneixen
el logotip
en funció de la festa i tal.
El Doodle es diu això.
Eh?
Doodle es diu això.
No, no, el Google...
Però el Doodle,
el logotip del Google
tunejat es diu Doodle.
No fotis.
T'ho juro.
Oh, veus?
És que està a Borsai,
està a Borsai amb el tema,
està a Borsai.
Això ens explicarà
el Miquel González
quan entri.
Sí, sí, sí.
Ell està més Insai que jo.
I Internacional dels Museus,
els del TermCat
van promoure,
amb motiu d'això,
la difusió del Diccionari
de les Arts Arquitectòniques,
Escultura i Pintura,
que té més de 1.294 termes
catalans,
amb definició
i equivalents
en castell i anglès.
I el que ens interessa
a nosaltres també,
amb motiu d'allò,
però a nosaltres
amb motiu de Tarragó,
ens destaquem
el Diccionari d'Arqueologia,
que existeix en paper,
però també existeix en línia,
cosa que va molt bé
per tothom
i que des dels mòbils
i les tauletes
tot també és accessible.
I aquest té més
de 2.000 termes,
amb la denominació,
la definició
i, com sempre,
l'equivalent en castell i anglès.
Segons quines matèries
tenen equivalències
en més idiomes,
però amb aquest
només tenen en castell i anglès,
però ja n'hi ha prou.
D'experi d'Arqueologia.
D'Arqueologia,
amb més de 2.000 termes
amb relatius
a la teoria de l'arqueologia,
treball de camp,
el treball de laboratori,
els treballs de les construccions
i això aquí,
a Tarragó Viva
i tema romà
i tot això
ens va molt bé.
Ens va molt bé.
Doncs entreu simplement
a la pàgina del TermCat
i allà rebusqueu.
Sí, ràpidament aneu a
Diccionaris en Línia
d'Arqueologia
i qualsevol cosa
que sentiu aquests dies
per les conferències
i us surtin al programa
del Tarragó i tot això
ho podeu trobar.
Si és relatiu
a la cosa arqueològica
ho trobareu per allí.
Parlem també de cinema?
Sí.
Amb l'aplicació de la setmana?
Aquesta setmana,
després de dues o tres setmanes
amb aplicacions
estrictament lingüístiques
com la dels apòstols
i la dels pronoms
i tot allò,
doncs ara
la d'avui va de cine
i es diu FilmCat
FilmCat
i és una aplicació gratuïta
com totes les
de l'app
de les aquestes apps
de la setmana
que és per trobar
cinemes
on es projectin
pel·lícules més actuals
doblades o subtitulades
en català.
Com vols dir pel·lícules
més actuals?
Pel·lícules.
Ah, pel·lícules.
Bàsicament és una aplicació
per saber on pots veure
una pel·lícula en català.
Cosa de vegades
és una odisseia
perquè a vegades
has de fer quilòmetres
per trobar una pel·lícula en català.
Però bé, la cosa
depèn d'on visquis
és més fàcil, eh?
Si vius en un lloc
on hi ha molts centenars
de sales
potser n'hi ha més.
Per exemple,
es trobar fàcilment
les pel·lícules més actuals
descobreix els cinemes
i els horaris
de les projeccions en català
mirar els tràilers
això sembla que està bé.
Estàs esperant
el metge avorrit i tal
ai, miro tràilers
i ja està, mira els tràilers.
Sí, perquè a vegades
ben, ja ho saps
que hi ha pel·lis en català, no?
Per exemple, el cas d'Ocina
acostumen a fer-la en català
el que passa és que no saps
és clar, l'horari concret.
Doncs això ho podràs saber.
Molt bé.
Films doblats
amb versió original
ara aquesta setmana
a Barcelona
ho heu d'oncines
que fan només versió original
subtitulada en català.
Doncs això ho trobaràs aquí.
Informació de proximitat
això està bé
a partir de la teva
obligació geogràfica
o sigui, això que dèiem
tu te poses aquí
engegues l'aplicació
el GPS te fa la foto
i dic
vostè està a Tarragona
la sala més pròxima
on pot veure una pel·lícula
en català
és aquesta.
Això en veu de Tom Waits
no pas d'Obeses
perquè clar quedaria fatal.
Si ho fan Obeses
m'espanto i hi vaig.
Això ho trobarem
recordeu
dins de la pàgina
de GenCat
app de la setmana.
Sí
i ara
ja podem marxar
al paradís
oberts
aquest paradís
oberts
oberts de pes
però no de veu
perquè la veu
és tot el que dàia.
És mica
és mica
per l'amor de Déu.
Enric
Què?
Ja està no?
Sí
m'agrada fer
a partir d'ara
faré una veu
més mascle
més masculina
per contrastar.
Divendres
més.
Divendres
més.
Divendres
més.