Avui ens tornem a desplaçar al Centre Mèdic Ramlanova
per oferir-vos aquest espai setmanal
en què parlem de salut bastant enfocada al que és el tema estiueng.
I com sempre ens acompanya la doctora Teresa Maria Argemi.
Doctor Argemi, bon dia.
Hola, molt bon dia.
El tema que hem triat avui és tan general
que no sé ni per on l'agafarem.
Parlem del metge de família.
Doncs sí.
A veure, la paraula està bé.
És general perquè potser abans el metge de família
era el metge de medicina general
o el que en dèiem el metge de capçalera.
Jo crec que és una especialitat que avui en dia existeix com a tal
i que té una missió important.
El metge de família és aquell que tenim gairebé cada dia a l'abast,
sobretot al centre que hi és cada dia.
I en el que podem anar a consultar quan ens passen coses
que no ens semblen importants però que ens preocupen
i el metge de família és el que després depèn de l'atenció
o de mirar-nos el color de les conjuntives ens dirà
Maria, cap a casa que no passa res.
La setmana que ve tornarem a prendre l'atenció.
Una mica aquesta és la feina molt resumida.
Avui ens acompanya el doctor Josa
que segur que només sentint el nom
molts dels oients el coneixeran.
Jo el coneixo des de fa anys
perquè crec que li havia donat pràctiques durant la carrera.
però és un bon metge de família
i crec que avui ens pot explicar totes aquelles coses
que els ciutadans els hi puguin preocupar a l'estiu
de que l'avi que tenim a casa fa molta calor que hem de fer,
que si hem d'anar a la platja com ens hem de cuidar,
que si ens pica alguna cosa com ho farem,
els nens no sé què...
Bé, tot un seguit de coses que ja no dic més
perquè crec que ell ens les explicarà molt bé.
Doctor Albert Josa, bon dia.
Bon dia, què tal?
Potser hauríem de començar explicant què fa un metge de família,
que ara ho dèiem amb la doctora Argemi,
és un terme molt general.
Bé, un metge de família vindria a equivaldre
al que habitualment tots coneixem com a metge de capçalera.
És aquell metge que s'encarrega de seguir-nos
la nostra salut durant tota la nostra vida.
Per tant, que s'ocuparà una miqueta del malalt
pràcticament des de l'edat posterior a la infantesa
fins des del moment en què acabi la seva vida.
Per tant, és un malalt que estarà cuidat des de tots els aspectes.
Des d'un aspecte biològic, evidentment.
Per tant, cuidarem de tot el que siguin malalties
tan agudes com cròniques.
Ens encarregarem molt de la prevenció.
Bàsicament, un dels temes més importants
que el metge de capçalera porta
és la part de la prevenció,
tant cardiovascular com de tot tipus de malalties.
i després també una vessant importantíssima
del metge de capçalera és la vessant de la coneixença.
Tindrem contacte amb aquest malalt
probablement durant tota la seva vida
i per tant coneixerem no només la seva realitat
sinó tots els seus antecedents mèdics,
la seva família, el seu entorn social
i per tant tindrem una visió molt més global d'aquest pacient.
Coneixerem bé els tractaments que pren,
les interaccions dels fàrmacs que pugui estar aprenent
en un moment determinat,
si va amb un especialista o l'altre.
Per tant, crec que la visió és una visió molt més global del pacient.
Ja diré que una miqueta el resum del que fa un metge de capçalera és això.
Per tant, és important,
recomanem als professionals que la persona tingui
sempre el mateix metge de referència,
el mateix metge de capçalera.
Jo crec que això és essencial.
El malalt ha de tenir un referent,
un metge al qual en un moment determinat
qualsevol problema de salut li pugui plantejar.
El tenir aquesta visió tan global del malalt
ens ajudarà molt a encaminar-lo.
Si el podem tractar, evidentment el tractarem a la consulta
i molts problemes de salut els solucionem a la pròpia consulta,
moltíssims,
però evidentment n'hi haurà d'altres
que ens farà falta l'ajut d'un company
que en algun moment li pugui aportar una prova diagnòstica
o un tractament determinat
i orientar-lo a cap a quin professional ha d'anar,
i amb quines condicions, jo crec que també és un tema molt important
de cara a la salut del malalt.
A partir de quina edat hauríem d'anar regularment al metge de capçalera
o hauríem de fer visites regulars encara que no ens passi res?
És una pregunta difícil de contestar.
Jo diria que fins als 40-45 anys generalment la gent té un bon estat de salut,
no sé que tinc una malaltia greu de base.
A partir d'aquella edat, dels 40-45 anys,
penso que es podria començar ja a fer alguna revisió,
un cap a l'any o cada dos anys,
i també, sobretot, en determinades situacions
es podria anar molt bé fer-les més sovint.
Per exemple, si el malalt als 45 anys es planteja efectivitat física,
per exemple, quan no n'ha fet mai,
potser anar al metge i comentar-li,
vull començar a fer això, què he de fer abans?
Pot ser una prova d'esforç, o un electrocardiograma,
o una orientació més dirigida cap a aquest tipus d'activitats.
Però, vaja, en general, a partir dels 45 anys,
penso que és un moment adequat per començar ja a fer uns controls
o uns testos més o menys pautats.
Hi ha un protocol a seguir també quan ve un pacient a la seva consulta,
pressió, anàlisi de sang, o una mica depèn del què?
Generalment, si és una primera visita,
el que fem amb un malalt que arriba a la consulta
és fer l'historial.
L'historial, si no el coneixem,
en molts casos ja som malalts de molts anys,
ja tal com entrem per la porta i ja coneixem de quin peu calça.
Però, generalment, la primera visita és una visita general
d'antecedents i després prenem l'atenció arterial,
mirem la glucemia,
fem un electrocardiograma de vegades,
si el malalt ens explica algun símptoma
que pugui estar relacionat amb el cor,
revisem la medicació que pren,
més o menys els seus antecedents personals,
socials i això és el que fem en la primera visita.
Doncs, com estem fent amb totes aquestes seccions
dedicades a la salut a l'estiu
amb el Centre Mèdic Rambla Nova,
el que fem és parlar d'aquelles qüestions
que afecten més a l'època en què ens trobem,
això a l'època d'estiu.
Hi ha persones més vulnerables
durant aquesta època, doctor?
Sí, evidentment, sobretot la gent gran i els infants,
són els dos grups de població general
que més hem de tenir en compte a l'estiu.
Canvien els hàbits, són hàbits on tenim més hores d'activitat,
on fa molta més calor, on hi ha canvis amb la humitat,
amb la pressió atmosfèrica i, per tant,
en aquests dos grups que són els grups fràgils,
els grups de la infantesa i el grup del pacient adult,
doncs jo diria que de més d'una determinada edat,
però més que per l'edat, sinó pels seus antecedents,
malalts que són fràgils, que tenen debilitats físiques
o que tenen processos crònics,
en aquests casos sí que hauríem d'estar una miqueta més al tanto
i vigilar a donar-los una sèrie de recomanacions,
aquí podem entrar, si vols.
Sí, sí, fem-ho, donem aquestes recomanacions,
perquè el programa d'avui veu una mica enfocat
de cara a la prevenció, no?
Bàsicament, el més important en aquesta època de l'any
és evitar els cops de calor, sobretot amb gent gran,
és molt freqüent a les àrees d'urgències
veure pacients amb cops de calor o amb insolacions,
per tant, vigilar molt quan ens adrecem al sol,
intentar que sempre siguin horaris
on el grau d'insolació sigui baix,
a primeres hores del matí o últimes de la tarda,
hidratar-nos molt bé,
el pacient gran ja de per si
té que prendre grans quantitats de líquid,
però més en aquesta època de l'any
jo diria que almenys dos litres d'aigua diaris
és l'essencial.
Com és allò que la gent gran i els nens
no tenen sensació de set
i, per tant, se'ls ha d'obligar
o han de veure encara que no tinguin set?
Sí, evidentment, els nens,
per la pròpia activitat que porten ja de per si,
el veure és una cosa que se'ls passa per alt
i ja hem d'estar a sobre
perquè necessiten tenir també aquest grau d'hidratació
i la gent gran, doncs bé,
també una miqueta pel mateix,
per la sensació que tenen molt poca activitat física,
es mouen menys i, per tant,
aquests requeriments no els noten com a tal.
Ja hem d'estar a sobre, els hem d'hidratar
perquè ho veiem moltíssim,
com un dels mútuts de consulta
més freqüents a les àrees d'urgències
amb gent gran és la deshidratació,
que ja ho veiem en aquesta època de l'any moltíssim.
Dos litres al dia.
Quines conseqüències té la deshidratació?
La deshidratació clínicament ens pot donar
una sèrie de símptomes que són fàcils d'evidenciar.
El malalt començarà a tenir mareig,
sensació de fluixetat,
notarem una sèrie de canvis físics,
com que la llengua està més pastosa, més seca,
la pell està més apergaminada,
tindrà nàusea,
si és un cas ja més extrem pot tenir mal de cap...
Una sèrie de símptomes que molts cops
obliguen el malalt a anar a l'àrea d'urgències
i a prendre les mesures que hem de fer d'ajut,
d'equilibri hidroelectrolítric.
O sigui que hem de tornar a donar-li una altra vegada
aquests guions i aquests líquids que li falten,
perquè es trobi millor.
Doncs la hidratació és una de les qüestions clau.
Quins altres consells de prevenció podríem donar?
La dieta.
La dieta ha de ser una dieta...
Aprofitant també que en aquesta època de l'any
tenim forces verdures, forces hortalisses,
aprofitar que sigui una dieta molt rica en aquestes coses,
amb la fruita.
La fruita al mateix temps ha de donar-nos vitamines, minerals,
ens aporta líquids.
Les hortalisses igual,
són aliments que ens porten àcid fòlic,
que ens porten vitamines,
que ens porten molts nutrients que ens fan falta en aquesta època de l'any,
i líquid també.
I després que sigui una dieta variada.
Aprofitem també els gelats,
per exemple, els gelats que és un aliment
que en aquesta època de l'any s'estila molt
i que presos en moderació també ens aporten molts nutrients.
i menjar una miqueta de tot, peix, carn,
aprofitar les cremes fredes, les sopes fredes, les avenides...
Intentar que sigui una dieta molt variada,
però molt rica en nutrients dels de l'època,
aprofitar la verdura, la fruita, l'hortalissa, el peix...
una miqueta variat.
Semblen consells que s'han donat sempre,
vull dir, s'ha anat fent moltíssima difusió.
Els pacients que venen aquí ho saben, però no ho fan?
Quin grau de coneixement hi ha de tots aquests consells
quan arriben els pacients aquí?
Jo crec que coneixement, gràcies a la difusió que en feu
a la ràdio o a la televisió, n'hi ha molt.
Les notícies ens pasen cada dia d'aquest tipus de consells.
Generalment la població l'escolta.
Moltes vegades el que fa és no fer-ne gaire cas.
És així.
Tots tenim molt clar que vas a la platja a les 12 de la migdia
i hi ha moltíssima gent prenent el sol
quan és una hora en què s'ha de vigilar,
on ens hem de protegir dels clàgios solars,
evitar les cremades de la pell.
Els consells els tenim.
L'altra cosa és que els apliquem, la hidratació.
Moltes vegades el malalt està hores i hores a la platja
sense prendre un brí d'aigua.
És a dir que hem d'insistir,
la nostra feina com a metge de capçalera
és insistir molt en aquest tipus de consells
en cada època de l'any.
La platja té la seva part ben aficiosa també.
Em sembla que per la gent gran a nivell de motricitat
és molt recomanable, no?
Sí, sí, la platja té vessants boníssimes.
El sol no és sempre dolent si el prenem en moderació.
Ens pot augmentar els nivells de vitamina D de la sang,
ens ajuda que el nostre equilibri de l'oci sigui més correcte.
Si caminem, evidentment la pròpia marxa
ens porta a tenir millor equilibri físic i oci.
per tant, té moltes coses bones.
L'únic que hem de tenir en compte és que la platja sol és animal,
hi ha meduses, hi ha insectes, hi ha coses que ens poden afectar.
Però en general és molt recomanable la platja.
Ho fem en moderació i en els seus moments adequats.
hem parlat, us hem donat tota una sèrie de consells
bastant obvis, però que estem molt acostumats a sentir-los
i que n'hauríem de fer cas.
Sobre qüestions que ens poden alterar la salut a l'estiu.
No sé si hi ha, doctor, algunes malalties
que es poden veure agreujades durant l'estiu
o algunes males pràctiques que tenim a l'estiu
que després tenen repercussions durant la resta de l'any.
Això és perquè durant els mesos d'estiu no et vas cuidar prou.
Quines malalties també es veuen agreujades ara, en aquest temps?
Home, jo diria que bàsicament les malalties
que més agreujades es veuen durant l'estiu
són les malalties del cor.
Les malalties del cor, les insuficiències cardíques,
sobretot les insuficiències respiratòries,
les malalties pulmonars cròniques,
són malalties on els canvis atmosfèrics
i de sol i de temperatura els afecten més,
els poden descompensar de manera més marcada durant l'estiu.
És una qüestió de contrastos de temperatura?
Sí, sí, el fet que hi hagi més temperatura
fa que el cor, sobretot, i el sistema respiratori
vagin més sobressaturat, hi hagi més retenció de líquids
i, per tant, que la manca d'hidratació, el rinyó també pateixi més
i, al final, tot aquest sistema, el sistema renal,
el sistema respiratori, el sistema cardíac estan interconectats
i el fet que vagin més sobrecarregats
acaben desencadenant empitjoraments o crises de descompensació.
Vostè és, doncs, dels que pensa que els aires acondicionats
no són excessivament bons en aquesta època?
Jo penso que l'aire acondicionat és un aparell, en principi, fantàstic
i, com tot, si es fa servir en unes condicions adequades.
Per tant, hi ha d'haver un manteniment d'aquest aparell aire acondicionat.
Els pacients asmàtics, per exemple, es poden veure molt afectats
per la falta de control dels filtres.
Els filtres de l'aire acondicionat s'han de netejar,
se'ls ha d'aplicar uns tractaments per evitar que els àcars i els fongs,
sobretot, hi proliferin i, per tant, en el moment d'engegar aquest aire acondicionat
hi haurà una alliberació d'aire d'aquestes substàncies
que poden desencadenar una crisi asmàtica
o un empitjorament de les malalties respiratòries, sobretot.
Però, per altra banda, també tenen coses positives.
Si fa molta calor i és un moment del dia en què hi ha molta xafogor,
treuen la humitat de l'ambient, milloren la temperatura
i, per tant, ens fan tenir una sensació de confort millor.
Recordo que hi havia un any, no sé si això val per cada any,
però sí que recordo un any d'una calor extrema a l'estiu
que deien els centres comercials, les botigues,
estan obligades a deixar entrar la gent quan hi hagi massa calor,
que puguin entrar, i recomanaven als vianants,
si teniu massa calor a les hores centrals del dia,
entreu i esteu-vos allà mitjoreta amb l'aire fred.
Vull dir que la calor realment fa estralls.
De fet, hi ha un programa que fa cada any la Generalitat de Catalunya,
que és el programa POCS.
El programa POCS és un programa que serveix per donar aquests consells
de forma més pormenoritzada a la gent gran, sobretot,
la gent fràgil, i un dels consells que s'hi dona sempre és aquest,
aprofitar els espais públics on hi ha aire acondicionat,
on hi ha una bona climatització,
perquè en determinats moments, si no es disposa d'aquests aparells a casa,
on hi pugui acudir i estar una estona refrescant-se.
Sí, sí, és així.
Simplement una curiositat abans de tancar l'entrevista.
Si anem a la platja, és un tema que passa molt a l'estiu,
clar, picades, picades d'insectes, de meduses, fins i tot d'algun peix.
No que hi ha un peix que s'amaga sota la sorra i que també es pot destrossar el peu?
Sí, sí, i són molt doloroses, per l'altra banda.
Sí, sí, és un motiu de consulta freqüent, també.
Bàsicament, les picades de medusa i les picades de peix aranya,
que és un peix que, com tu bé explicaves, s'amaga sota la sorra i deixa anar l'agulló,
no el veiem i en el moment en què el trepitgem,
ens crea tota la reacció inflamatòria.
Són picades freqüents que, a nivell genèric,
et puc dir que el principal és intentar netejar-les sempre,
aquestes lesions amb aigua de mar, mai amb aigua dolça,
perquè això reactiva les toxines del verí,
no fregar, perquè això també reactiva el verí de l'insecte,
aplicar gel, podem aplicar gel,
i en alguns casos també aplicar amoníac, aigua salada amoníac,
perquè això desactiva les toxines del verí.
Per altra banda, si la reacció ja és més marcada o hi ha més dolor,
evidentment hem d'acudir a un centre mèdic perquè ens apliquin un tractament específic,
sigui amb antihistamínics, o amb corticoids, o amb antiinflamatoris,
o amb el que convingui en cada moment.
Si hem de retirar els tentacles de la medusa,
sobretot fer-ho sempre amb guants,
perquè és molt comú que la picada passi del peu a la mà,
però amb tota la bona intenció.
I després, per altra banda, també hi ha d'altres tipus de picades,
com les picades d'himanòpters, d'abelles, de vespes,
però bàsicament els consells amb les picades d'animals de mar
són aquestes que a casa t'he donat.
I encara una altra pregunta bàsica.
Si marxem de vacances,
qui ens emportem a la farmació o a una farmació a la bàsica,
què hauria de contenir?
O una farmació a la per tenir a casa, no cal marxar de vacances?
Sí, sí, sí.
Potser, en general, jo diria que una farmació a la bàsica
per l'estiu, per marxar de vacances,
és tenir, doncs, bàsicament un antidiarrèic.
Les diarreies al viatger són molt comuns quan marxem de casa,
pels canvis d'hàbits dietètics.
Per tant, un antidiarrèic.
Uns sèrums d'hidratació,
això es venen a les farmàcies moltes vegades ja preparats.
Són uns sobres que es paregen amb aigua embotellada
i que serveixen per rehidratar-nos en cas de pèrdues diarrèiques.
Un analgègic general, tipus paracetamol, per exemple.
Un antiinflamatori.
Una crema de cortisona per si tenim picades
o lesions urticariformes o que ens piquin.
Una crema analgèsica, també podíem prendre.
Després, un botiquín bàsic, doncs, amb gases, amb antissèptics,
amb substàncies per netejar una possible ferida que puguem tindre.
Alcohol, aigua oxigenada o aquestes substàncies macrominoses?
Jo crec que millor tenir la povidona iodada
és la més comú, el betadine, que es parla habitualment.
Aquesta és la que recomanem habitualment.
I després, una altra pregunta, n'abusem massa, vostè creu,
de l'automedicació, antiinflamatoris, analgèsics,
especialment dels antiinflamatoris,
que em sembla que tenen un component una mica perjudicial,
fins i tot a nivell cerebral, pot ser?
Sí, sí, l'antiinflamatori, jo crec que és el fàrmac que més es ven
en qualsevol farmàcia, l'antiinflamatori i l'analgèsic.
L'antiinflamatori és un gran fàrmac, si està ben aplicat, com és lògic,
però que té uns efectes secundaris que moltes vegades
el malalt no té en compte.
Per exemple, una de les causes principals d'emorragies digestives
és l'ús antiinflamatoris de forma indiscriminada
per períodes de temps molt allargats
i sobretot amb gent que té una certa predisposició per això.
Gent gran, bàsicament gent que hagi tingut algun atrecedent gàstric
o que hagi tingut algun problema digestiu.
En aquest tipus de malalt s'ha anat molt al tanto.
Per altra banda, també és un fàrmac que moltes vegades
ens augmenta la tensió arterial, ens fa retenir líquids,
que ens pot desencadenar un brot d'insuficiència cardíaca
si ja la patim de base.
Per tant, anem al tanto amb aquest tipus de malalts,
hipertensos, insuficiència banal, insuficiència cardíaca...
Que no se'ns espantir ningú.
Tot això pres en un període llarg en el temps o no?
Normalment és així.
Com més temps prenem aquest fàrmac, moltes més possibilitats
que això ens passi, però hi ha malalts, tots els metges
hem tingut alguna experiència d'algú malalt que ha pres un sol
comprimit antiinflamatori i ha fet una modaixa digestiva.
Això és cert, molt poc comú, però hem de tenir en compte aquestes coses.
Per tant, si és possible, sempre que hi hagi el consell d'un professional
d'avere, no?
De d'altres formes, no, tampoc tinguem por ara prendre un fàrmac pel dolor
si en algun moment terminat ens fa mal al cap.
No és l'habitual, no és l'habitual.
Possible, sí, no és l'habitual.
Potser amb el que sí que anem més en compte és amb els antibiòtics
simplement perquè normalment van per recepta mèdica.
Sí, i més actualment, no?
Actualment penso que no pot anar cap pacient a la farmàcia
a comprar un antibiòtic i que se li dispensi de forma lliure, no?
Hi ha d'haver sempre la prescripció d'un metge
precisament perquè durant els últims anys
es va veure un augment molt significatiu
de les resistències antibiòtiques a la població general
perquè la gent tenia el mal costum
d'anar de seguida a la farmàcia
on se li administrava un antibiòtic
per qualsevol tipus de procés infecciós
que en molts casos no requerien de l'ús d'aquest tipus de substàncies.
És per això que cada vegada més els metges tenim aquesta consciència
de transmetre als malalts que l'antibiòtic ha de ser una cosa
molt sèria i molt prescrita per un professional
perquè si no anirem perdent l'efectivitat d'aquests fàrmacs
que els hem de cuidar, com l'hort, no?
Perquè són medicaments que ens ajuden molt els metges
però que si no els cuidem bé cada vegada hem de fer servir
antibiòtics més potents, més complicats, amb més efectes secundaris
pel fet que el mal ús, a vegades inconscient de la població,
fa que aquests antibiòtics perdin efectivitat davant dels germans.
També tinc curiositat, ja que disposem d'un metge de família,
per preguntar-li què no opina vostè dels aliments funcionals.
En parlàvem, fa unes setmanes, quan parlàvem de dietètica i nutrició,
aquests aliments que s'anuncien com a bons per fer baixa el nivell de colesterol,
per potenciar les defenses, bé, una mica també pertany a la medicina general,
això, sentir-te millor i sentir-te que estàs més protegit.
I creu, no hi creu, confiem en que està aprovat i que sí que funcionen.
Què li diu l'experiència?
L'experiència diu que són aliments funcionals, ja ho diu la paraula,
no són fàrmacs i, per tant, són coses que poden complementar un tractament,
en molts casos ha de ser un tractament farmacològic,
però en altres casos en què el malalt no necessita d'aquest tractament farmacològic,
sí que ens poden ajudar.
O sigui, un probiòtic ens pot ajudar a tenir un trànsit intestinal millor,
ens pot ajudar a prevenir la diarrea després de l'ús d'un antibiòtic,
ens pot ajudar un altre aliment funcional a millorar els nostres nivells de colesterol,
sí que és cert que això es pot produir, però sempre en uns nivells molt moderats,
mai en el nivell que un fàrmac pot crear, si és que realment està indicat.
És a dir, que són complements, no poden fer cap mal, això està clar,
no poden fer cap mal, però els hem d'entendre com a tals,
com a complements a un tractament, mai com a un tractament en si.
Potser ara no és època, perquè és això, l'estiu ja ens dona prou energia i tot plegat,
però sí que quan s'acabi l'estiu, ja li pregunto d'entrada,
ens agafa l'època de consumir vitamines.
Aquestes càpsules vitaminades estupendes en mil formes,
pel que sembla que ho necessitem.
Hi ha fonament en tot plegat? És simplement una sensació?
Passem pel metge primer o prenem unes càpsules de vitamines i mal no ens en farà?
Generalment, dèficits vitaminics a la consulta, reals, en veiem molt pocs,
per no dir mai.
La gent que més o menys té una dieta variada i sòlida,
no té per què tenir cap dèficit vitamínic.
El problema és que moltes vegades anem de bòlit i la dieta variada,
i sòlida no la tenim i portem un mal ritme de vida
i hi ha aquella sensació d'estar aixafat.
Això vindrà després de l'estiu, segurament.
Sí, és cert, és cert.
Però jo no diria que la vitamina en aquest sentit t'aporti res.
Sí que molts complexes vitaminics porten altre tipus de substàncies afegides,
com poden ser el ginseng o poden ser substàncies d'aquest estil,
que ens poden donar un extra d'energia.
Però la vitamina en si, el mineral en si,
si no hi ha un dèficit contrastat i evidenciat,
no té gaire sentit que es prengui.
Sí que és molt important aconseguir això,
una dieta variada, un bon equilibri nutricional,
una activitat física i sobretot, i més ara,
en aquests moments en què estem vivint de crisi
i on la gent va de bòlit, on té moltes preocupacions,
on hi ha molt d'estrès,
tenir aquests petits moments per nosaltres
perquè el cap també necessita, la ment necessita desconnectar-se
perquè ens trobem bé físicament.
Clar, és que això, dèiem a la introducció,
el metge de família es dedica també a tractar el pacient,
no només de manera física, sinó també psicosocial,
a tractar-ho tot.
Ja li fan cas, però, amb els seus consells
de buscar-te el teu espai, de relaxament...
Sembla que a vegades ho volem arreglar tot en fàrmacs.
Això ho intentem.
De fet, el consell sempre està dintre de la consulta
de la metge de capçalera.
No només el fàrmac, sinó tots els consells
que li puguem donar al malalt de forma generalitzada.
Jo entenc que sí, que els meus malalts,
almenys penso que em fan cas i que m'escolten.
Altres vegades, és cert que la vida actual
ens porta a portar una mica el contrari,
la vida al contrari del que li estic recomanant jo a la consulta.
Però sempre els dic el mateix, els malalts.
Tot es pot arreglar amb fàrmacs i amb pastilles.
Hi ha coses que depenen
que un sàpiga organitzar-se el seu temps
i que pugui disposar d'aquests petits moments,
que no cal que siguin a vegades a diari,
poden ser setmanals, però de desconnexió.
Són molt, molt, molt importants i més actualment.
Tots els consells que hem donat fins ara
queden com a resumits o enquadrats
en aquest gran consell amb què tanquem la secció d'avui.
Avui hem parlat sobre el metge de família,
aquesta figura tan general
i que té un nom específic aquí al Centre Mèdic Ramblanova,
que és Albert Josa.
Doctor Albert Josa, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Doctora Teresa Maria Argemí,
moltes gràcies per acompanyar-nos una setmana més.
Gràcies a vosaltres.