Comencem l'espai de cuina, ara ha sigut una temporada més en directe
i per tant donem la benvinguda al francès llador del restaurant Quim Quima.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Gràcies perquè comencem temporada, si tot va bé, tornes a estar amb nosaltres.
Sí, sí, sí, cap programa al revés, disfruto molt i se n'aprèn molt perquè preparant programes sempre aprens coses
perquè sempre busques més informació per intentar informar als nostres oients amb el més real i el més actualitzat possible
i sempre aprenc coses, la veritat és que és una manera d'estar al dia, sí, és molt agradable fer-ho.
Bé, doncs gràcies.
Avui el francès està recent tornat de vacances per França i ens parlarà de la zona que ha visitat Bordeus
però des de la seva part únicament a Vitivinícola.
Sí, sí, si voleu més endavant podem parlar-ne més perquè sempre hi ha moltes coses a explicar
però clar, Bordeus és la regió vitivinícola més famosa del món, si és que hi ha una cosa que es pugui dir que és la més de, no?
Perquè jo no crec que hi hagi mai una cosa que sigui més que res, però és una de les més famoses del món
i és una de les que té els vins més famosos del món, no? Un dels més famosos
perquè també tenim Borgonya, també tenim algunes zones d'Estats Units, tenim algunes zones d'Espanya que fem grans vins
sempre hi ha grans vins a tot arreu, però doncs si parlem de vins al món, Bordeus és potser el referent, no?
El referent de vins i de varietats, també, eh?
M'agradaria explicar una miqueta, doncs, així pel damunt, eh?
Perquè es fa una idea de com és la zona i de la seva història una miqueta, eh?
Originariamente, en la història, en la història, doncs, de... moderna, de...
Els vins són més del sud de la Mediterrània, no són tan a França, sinó que són més d'Espanya, Itàlia, Grècia, eh?
Perquè, doncs, els romans eren els primers que van escampar aquest cultiu, eh?
Perquè els encantava el vi i era una manera, doncs, de pagar els soldats, era una manera de nutrir la gent,
era una... era, bueno, en definitiva, era una planta molt coneguda per ells
i ells es dedicaven a estendre el cultiu d'aquest producte, no?
En canvi, en aquesta zona no va ser fins a... més o menys al voltant de l'any 50 després de Crist, eh?
Que van arribar a cultivar-se vinyes en aquella zona, o sigui que molt abans ja es cultivaven
a Espanya i a Itàlia.
I en molt concret, en una zona que es diu Sant Emilión, és un poble encantador, preciós,
us el recomano, si aneu a la zona de Bordeus, és de lo millor que he vist per allà,
és una... realment és un pessebre de vinyes, és un poble mitjaval fantàstic, eh?
És que no es pot descriure en paraules, no?
És pedra, vinya i història, tot una cosa en un lloc molt petit, eh?
150 habitants, no sé si ho he dit, eh?
Amb uns dels millors vins del món, allí, doncs, com Xaval Blanc, eh?
Una de les bodegues, doncs, més conegudes de la zona, eh?
És, de veritat, una joia, eh?
És una joia a tots els nivells.
Situem el mapa, eh? Perquè... i a més posem-ho en relació amb Burgonya,
que és l'altra potser gran...
Sí.
Grana...
Res a veure.
Res a veure.
Són dos conceptes completament diferents dels grans vins del món, eh?
Bordeus, i tots dos grans, eh?
Bordeus, mira, el viatge...
Bordeus a l'esquerra.
El viatge, tal com el vaig fer jo, t'ho explica tot,
perquè vam passar el Pirineu per Viella i vam veure néixer el Garona,
eh?
I vam anar fins a la desembocadura del Garona, que és Bordeus, precisament, no?
O sigui, que una miqueta és la història d'aquest riu,
tota la D.O. de vins de Bordeus estan al voltant d'aquest riu, eh?
I dels seus afluents, no?
O sigui, i sobretot els millors vins de les zones fan,
o a la zona de la desembocadura de l'estuari del Garona, eh?
Que és una... es fa molt gran, eh?
I dona al nord del País Basc francès, eh?
Tenim el País Basc espanyol, el País Basc francès,
doncs al nord estaria Bordeus a la costa atlàntica.
Mentre que la regió de Bordeus ens queda, doncs,
més tirant cap a Europa.
Completament a l'altre cantó, tocant a Suïssa, eh?
O sigui, és completament...
Mens o menys a la mateixa alçada, perquè a nivell de paral·lels,
doncs serien més o menys els mateixos,
però completament a l'esquerra.
O sigui, més a l'orient de França, completament.
I molt més interior, un altre concepte de tot,
de raïm, de clima, de tot, eh?
És completament diferent.
Quins són els?
N'hi ha uns que diuen...
I no sé mai quin és quin, Bordeus o Borgonya,
uns que són més clàssics, més assentats,
i els altres que diuen, bueno, són més fresquets,
més experimentals, dintre sempre d'un clàssicisme francès.
La gran diferència entre els dos vins és...
La gran diferència són les varietats,
que això ens donaran tot.
Les varietats, clima, de tot, influeix,
però sobretot el que és varietats,
ens marcaran completament el caràcter dels vins, no?
Borgonya són vins Pinot Noir,
amb la qual cosa ens donen fruitetes vermelles,
delicadesa, bellotats, sotils.
I Bordeus són cavernets sovinyons,
són marlots, són cavernets francs,
que ens donen cos, potència...
Tot el contrari, o sigui, són els dos extrems
en el món del vi.
Doncs vinga, feta la diferència, anem als Bordeus.
Vinga, anem a fer una miqueta d'història de la zona,
perquè realment és apassionant, és molt xulo veure com ha evolucionat.
Estem ja en l'any 50 després de Crist,
que, doncs, s'importen o es planten aquestes vinyes a la zona de Sant Emilión,
sobretot, per part dels romans,
per alimentar els soldats i, doncs, per tenir la tropa contenta.
I, doncs, això és així fins al segle XII, aproximadament,
que arrel d'un matrimoni d'Enric amb una princesa de la zona de Quitània,
que seria la província de Quitània, aquesta zona, és la província de Quitània,
es casen, aquest rei anglès, amb aquesta princesa de Quitània,
i amb la qual cosa aquesta zona passa a ser anglesa.
Una cosa curiosa, doncs, un tros de França passa a ser propietat dels anglesos,
i passa a ser Anglaterra.
Bordeus.
Bordeus, sí, sí, passa a ser anglès.
Llavors, això fa que els anglesos, pel seu clima, no poden fer vi,
i, doncs, fan que tot el vi que consumeixen els anglesos,
que, de fet, l'anglès és el mercat més important de vi en quant a qualitat,
de fet, els que van prestigiar tots els vins sempre han sigut ells,
tant el vi de Jerez com tot, han sigut tenen una gran afició pel vi,
curiós, perquè no en fabriquen ells,
doncs, van fer un clarete, que es deia.
En aquella zona l'hi deia en clarete, tot el contrari de l'actual,
que és un vi molt potent, però en aquella època era un clarete,
era un vi suau, era un vi, doncs, econòmic,
era un vi de gran producció,
i que els va donar molts diners,
i això va fer que es plantessin vinyes,
i era un gran negoci per ells,
ho tenien al costat,
travessaven el canal de la mànega,
a través del propi riu del Garona,
permetia fer ports naturals,
que facilitaven aquest comerç,
des de Bordeus propi, que hi havia un port molt important,
i facilitava aquest comerç,
i va enriquir molt a la zona,
i va fer que es plantés molta vinya.
Llavors va venir la Guerra dels Centans,
al voltant del 1337 fins al 1453,
aproximadament,
que va ser, aquesta Guerra dels Centans,
va ser la guerra, precisament,
que va fer que els francesos recuperessin
aquesta part de França.
I se'l van trobar ja plantada.
I van fotre fora, exacte, els anglesos.
I se la van trobar plantada de vinyes.
I llavors els francesos
van aprofitar tot això,
però a més van demanar ajuda als holandesos,
que eren uns grans comerciants,
perquè ells no sabien comercialitzar,
o sigui, els francesos no tenien...
O sigui, aquest comerç el van perdre,
el perdre la guerra amb els anglesos,
van perdre aquests clients,
i doncs van demanar ajuda, entre cometes,
als holandesos,
per comercialitzar tota aquesta producció de vi que feien,
perquè no es quedés a dintre el consum intern.
I els holandesos, que són molt savis,
i en saben molt de comerç,
doncs van baixar,
van baixar del nord del que està Holanda,
al nord de Bordeus,
doncs van baixar fins a Bordeus,
i es van assentar a la zona
per tal de mirar a veure com ho podien fer per produir.
El que primer que van fer,
que eren uns experts ells en el tema de pantans,
perquè a Països Baixos,
sabem que estan per sota el nivell del mar,
el primer que van fer va ser assecar la zona del Medoc.
El Medoc era un pantanal enorme,
que és a la desembocadura del Garona,
del Garona, a l'esquerra,
entre el Garona i el mar,
hi ha com una espècie de llengua de terra,
que eren pantans.
Aquests pantans, a través d'uns canals,
estem parlant del 1700,
1700 i escaig,
doncs a base d'uns canals
i una enginyeria que ja dominaven els holandesos,
van aconseguir assecar aquests pantanals
i plantar més vinya.
I va resultar que aquesta era la millor zona
per plantar vinya.
I d'aquí després surten els grans vins,
uns dels grans vins,
perquè hi ha la zona de Santa Milión,
que n'hem parlat abans que hi ha vinya,
però els vins més coneguts,
que ara en parlarem,
surten d'aquesta zona.
Aquesta zona es va començar a fer famosa,
gent molt potent,
reis, fills de reis,
van començar a comprar vinya,
es van començar a veure vi,
i es van començar a fer molt coneguts
aquests vins d'aquesta zona
i van començar a disparar-se de preu.
Fins que,
arrel de l'Exposició Universal de París
del 1855,
es va dir,
posem-se d'acord,
encara que anteriorment,
el 1725,
ja es va posar la primera classificació
d'orígens,
diguem-ne,
de vins de Bordeus,
ja es van dividir el Medoc,
amb la zona de Graves,
ja es va fer una divisió...
Clar, és que quan diem un vi de Bordeus,
falta després saber de quina zona.
De quina zona.
Va per xatós, això?
Sí, a Bordeus,
tots són xatós.
A Burgonya no.
A Burgonya no.
A Burgonya són finques,
i allà són xatós.
Xatós vol dir
palaus, castells,
però no és el castell
que entenem a Castella,
amb torres,
sinó que són palaus.
Llavors ja es van,
dius que arrel de l'Exposició Universal...
Arrel del 1855,
de l'Exposició Universal de París,
es va decidir
que amb aquestes denominacions regionals
no n'hi havia prou,
sinó que s'havien de classificar
els xatós.
I a partir d'aquí,
hi va haver,
sobretot,
cinc xatós
que van aconseguir
el màxim guardó
de màxima qualitat,
que segur que els coneixeu tots cinc,
perquè són un dels vins
més famosos del món.
Us els dic,
són a Chateau Lafitla Rochil,
és un gran vi,
és un vi excepcional.
Chateau Latour,
és superconegut,
és amb una finca
a prop del riu,
que hi havia una torre fortificada
per defensar aquest estuari
del Garona.
Chateau Margaux,
un dels grans, grans, grans xatós.
Tot això són vins
de reis i de primers ministres,
perquè per tastar-los
s'ha de tenir una cosa molt especial.
Però aquesta denominació
que estàs dient
fa referència al Clos,
que diríem aquí, eh?
El Chateau és la finca
i la bodega, ja.
Ah, val, tot junt.
És la bodega, ja.
Chateau Aubrión,
que és un gran,
gran, gran, gran vi,
i Chateau Motón Rochil.
Diguem-ne que serien
els cinc Omedoc,
la zona d'aquest estuari
que abans eren pantans.
Ah, tot això només al Medoc?
Només al Medoc,
són només a la zona del Medoc,
i molts d'ells en concret
en una zona que es diu Puyac,
un poblet que es diu Puyac,
que és un poblet preciós.
Jo vaig tenir ocasió
de visitar
doncs Chateau Lafit Rochil,
Chateau Latour
i Chateau Margó.
Vam estar a les tres bodegues
i, bueno,
és realment espectacular.
Estaven encara per Baramà,
encara hi havia el reïm,
els ceps.
En aquesta zona,
és curiós,
perquè, bueno,
curiós,
és la zona originària
dels cavernets,
quan parlem d'un cavernet Sauvignon
pensem sempre en Bordeus,
o sigui,
el cavernet Sauvignon
ve de Bordeus.
Després hi ha
una segona varietat
que seria la cavernet franc,
que seria la germana petita.
Després hi ha
la gran varietat també
de la zona
que és la merlot.
Quan parlem de merlots
sempre estem parlant
de Bordeus.
En la zona aquesta
que ens ocupa ara,
el Medoc,
serien,
sobretot,
cavernet Sauvignon
i un 70-80%
de cavernet Sauvignon
i la resta,
merlot.
Però, en canvi,
si ens en anem a 60 milions,
seria un 70-80% de merlot
i la resta
cavernet Sauvignon
o cavernet franc.
Treballen amb copatges,
eh?
Perquè jo havia sentit també
a dir,
no sé,
però de quina zona de França
que tenien molt en compte
les varietats pures,
vull dir,
els monovarietats.
Normalment,
els grans vins
sempre són amb copatge,
perquè a part de la zona
de Borgonya,
que seria la gran diferència,
que és Pinot Noir,
normalment 100%,
doncs aquí no,
aquí ja juguen amb
diverses varietats
i sobretot,
depenent de la zona,
juguen amb varietats
de més merlot
o més cavernet Sauvignon.
Les dues reines
serien aquestes dues,
però a part també tenim
la, com he dit,
la cavernet franc,
la petit verdot,
la malbec,
ja que també s'ha fet
molt coneguda,
i la carmener,
que són espècies,
són varietats
que s'han exportat molt
a Sud-amèrica
i que ja han prosperat molt
i trobem grans malbecs
i grans carmeners
a l'estona d'Argentina,
a Xile...
Aquí les deuen tenir
com a tocs exòtics.
Sí,
donen tocs al vi,
aquests grans vins,
porten un 1%
o un toc
d'aquestes varietats
per donar-li més,
no ho sé,
més complets,
són vins que queden
molt més complets
amb aquestes varietats.
Això en quant a la zona
d'Omedoc,
aquesta zona que està
al nord de Bordeus,
de la pròpia ciutat de Bordeus.
En aquesta mateixa zona
de Bordeus
tenim un dels vins
més coneguts del món
blancs,
que és el Soterns.
El Soterns
està fet a la zona
de Soterns,
que està al sud
de Bordeus
i és un vi
que el seu màxim exponent,
la seva màxima bodega
és Chateau d'Iquem.
Chateau d'Iquem
és una bodega
molt coneguda
que fan aquests Soterns
tan coneguts
que es prenen foie normalment,
és un vi dolç,
és un vi que el seu origen
és podrit,
és un raïm que es podreix,
però és una podre d'un noble,
que n'hi diuen,
és un podrit
molt ben fet,
molt controlat,
que fa que
el raïm,
aquest bacteri
que ataca
el raïm,
fa que s'assequi,
o sigui,
aquest bacteri
es menja l'aigua,
diguem-ne,
i asseca el raïm
en la pròpia
cep,
o sigui,
abans d'acollir-lo.
És com una pança
al mateix cep.
Això fa que baixi
molt el rendiment,
però concentra molt
els sucres
i també els gustos,
els tanins,
els polifenols,
tots els continguts
del propi raïm
s'aconcentren.
Llavors,
ells veremen
i fan un vi
amb aquest raïm
podrit.
És que es necessiten
moltes,
molta quantitat
i per això
resulta més car.
En aquest cas,
les varietats blanques
d'aquesta zona
serien sobretot
la semillón,
seria la varietat
de podridum noble
més millor,
la que es podreix millor,
la semillón,
a part de la sovinyón blanc
o la moscadell,
però sobretot
semillón,
un 80%,
i sovinyón blanc,
un 20%,
aproximadament.
Suposo que de sotern,
sotern deve ser
una marca genèrica?
Sí, sotern és la zona,
hi ha soterns genèrics,
com tu pots vendre
un vi de sotern,
vol dir que està fet
a la ciutat,
al poble,
a la zona,
a la dominació d'origen,
diguem-ne,
sotern.
I llavors hi pot haver
de les tres varietats
que es diuen?
I llavors dintre de soterns
hi pot haver
xatòdiquem,
hi pot haver altres bodegues
que ja tenen la seva pròpia...
Amb diverses varietats.
Exacte,
i de la classificació
del 1855,
l'única que va arribar
al màxim nivell
de la classificació
va ser xatòdiquem,
o sigui,
un gran cru classer
va ser xatòdiquem.
A la zona de Sant Emilión,
com dèiem,
a la zona de Bordeaux
és sorprenent
perquè d'aquests grans vins
que hem parlat abans,
el xatòdà Tur,
el xatòdà Firruxil,
són vins
que una botella
pot valdre
una animalada
i quan estem parlant
d'animalada
comprada en bodega
a l'anyada i tot,
ja no et dic si la guardem,
però se t'en va
els 800 euros
l'ampolla com a mínim,
com a mínim.
I a més,
és que n'estan fent
150.000 ampolles,
o sigui,
no és això
que com aquí
que de l'Armita
se'n fan 1.500.
Estem parlant
de 150.000 ampolles
d'aquest preu
i d'aquesta qualitat.
Però aquesta producció
hi ha per col·leccionistes
directament.
Això va directament
a les bodegues
dels primers ministres
de tot el món.
Directament.
A veure,
hi ha la figura...
Tots els vins de Bordeaux
són d'aquest preu?
No,
això és un 1%
o menys.
No,
això són els grans vins,
són aquests 5 vins
que us he dit
i 10 més
o 12.
Però,
a més,
a Bordeaux
existeix la figura
del marxant,
diguem-ne,
perquè ens entenguem,
que el que fan
és compren
els vins
a les bodegues,
tu no pots comprar
el vi a la bodega
normalment,
sinó que és el marxant
el que compra el vi
a la bodega
i el que l'envelleix
i el que el posa
al mercat,
i llavors
tu has de comprar
el vi en aquest marxant
de vins,
i llavors tu pots
perquè tu
la bodega
s'enlliura del vi
cada any,
o sigui,
ara,
per exemple,
a 2012,
ells fan el seu procés,
doncs si són 3 anys
d'envelliment en barrica,
no sé què,
no sé quantos,
pam, pam, pam, pam,
2012, 13, 14, 15,
doncs el 2015
treuen el 2012,
però ells no la guarden,
no l'envelleixen,
ells l'únic que fan
és tot el procés
d'envelliment,
de maduració del vi,
no d'envelliment,
sinó de maduració
en barrica,
taca, taca.
Quan ja està,
que a més li falta botella,
que a més li falta repòs,
se'n va al mercat,
perquè ells no volen estocar,
no fem com aquí,
que aquí,
sobretot a la Rioja,
se guarden bastants
i tu pots comprar
anyades antigues
en bodega directament
i aquí a vegades
també passa,
menys,
aquí menys,
però doncs ells,
quan surt l'anyada
surt i es ven tota,
i doncs aquests marxants
se dediquen a comprar-la.
Llavors depèn del marxant
de com el tracti,
el marxant també té un paper d'envellir.
Exacte,
el marxant l'acaba d'envellir,
el marxant és el que li dona,
perquè tu un vi de Bordeus,
doncs ara per exemple,
2010,
que és l'anyada que hi ha
al mercat ara mateix,
com a sortida,
no te'l pots veure.
Un Outmedoc de 2010
és imbevible quasi,
és infumable.
Són béns que han de tenir
molta trajectòria,
perquè són molt forts.
Són molt forts,
és molt contundent.
Però per què?
Per la varietat o per la manera
com el tracte?
Per la varietat,
el Cabernet Sauvignon
és una varietat molt tànica,
amb uns tenins molt marcats,
i necessita al mínim 10 anys
per anar-se arrodonint.
També depèn de la manera,
perquè ara també hi ha béns
que els elaboren d'una manera,
de manera que es puguin veure abans,
perquè tot això està evolucionant molt.
Però aquí la gràcia està en veure,
jo vaig tenir la sort
de poder-me veure
un gran Cru Clasé
de Santa Emilión
del 89.
Vaig comprar una ampolla,
ens la vam veure
amb uns amics allà,
i realment l'evolució
d'un 89
és sorprenent.
És un vídeo de 24 anys,
no?
24 anys,
i estava espectacular,
estava fantàstic,
estava fruitós,
estava amb un color sorprenent.
Fruitós?
Fruitós,
molta fruita,
moltíssima fruita.
Sí, sí, sí.
Era sorprenent,
era un marlot amb una miqueta de cavernet,
de la zona Santa Emilión,
espectacular,
de veritat que...
I aquí està la gràcia d'aquests vins,
són vins que envelleixen molt bé,
són vins que tu podries veure...
Han d'envellir pel que dius.
Sí, tu et pots veure un...
Home,
ja no parlem de Chateau d'Iquem,
que això ja és l'os,
perdó,
ja és...
Chateau d'Iquem,
són vins dolços,
amb la qual cosa poden envellir
100 anys,
150 anys,
sense cap problema.
Però,
a la zona d'allà,
doncs,
tu et veus un Chateau Latour,
o un Chateau de la Fit Rochil,
per exemple,
de l'any 30 o de l'any 40,
i són vins encara...
amb una...
són vins,
encara són vins,
no és allò,
una relíquia,
una mòmia,
sinó que són encara vins,
i tot això li dona aquesta estructura,
aquest cavernet,
però no només el raïm,
sinó el clima,
el terra,
tot això fa que aquests vins
tinguin aquest potencial d'envelliment
i per això tenen aquest preu també,
perquè poden envellir molt bé
i amb unes condicions fantàstiques.
Ens queda molt poquet temps
i Francesc,
abans de marxar,
això sí que tu he de demanar
si ens pots recomanar
algun vi d'aquests de la zona de Bordeus,
que qualitat preu,
si n'heu de provar algun...
Sí,
a veure,
a la zona...
Jo me n'aniria...
La gran diferència també
que us estava explicant
és aquesta gran producció
de la zona d'Omedoc,
aquestes 150.000 ampolles
d'un gran vi,
i en canvi,
te'n vas a Sant Emilión
i seria el priorat d'allà,
no?
Allí se fan,
doncs,
no ho sé,
se fan 5.000 ampolles
d'un vi,
o 3.000 ampolles d'un vi,
és completament diferent,
en canvi,
hi ha 100 quilòmetres
d'un lloc a l'altre,
o menys,
80 quilòmetres,
i en canvi tot és Bordeus,
tot és Bordeus.
El preu també és més baix,
però...
El preu no,
també,
tu et veus un xeval blanc,
per exemple,
de la zona de Sant Emilión,
i són vins que piquen,
són vins cars,
també estan classificats
com a grans vins,
i són vins molt cars,
també.
Però és això,
si n'haguéssim de tastar algun...
Jo el que faria
és buscar un artesan,
un vi que es n'hi diu
un artesà,
artesan,
està classificat com a artesan,
és una classificació nova
del 2006,
que el que va fer
va ser les petites bodegues,
que donaven molta qualitat
i ho feien molt bé,
els van donar com un honor,
no els van posar
dintre la classificació
dels altres vins,
perquè es perden,
perquè, clar,
no es poden comparar
una cosa amb l'altra,
però els van donar
com un honor,
els van fer els crus artesans,
que el que fan
és poder tastar vins
xulíssims,
molt divertits,
molt interessants
i d'una gran diósa de qualitat
amb uns preus
molt interessants.
Però quan has dit divertits
i tal,
m'imagino que és
una altra història
bastant diferent
del que entrem
per un Bordeus clàssic.
No et pensis,
hi ha de tot,
hi ha de tot,
hi ha de tot.
El que passa
és que no serà
un set de l'atur,
no ho serà,
perquè no ho serà,
perquè té moltes coses
al darrere,
aquella finca
i aquella zona
i tot,
però realment
hi ha coses sorprenents.
Saps el que passa també?
Que els francesos
són molt llestos
i no es volen carregar
la seva història
que tenen darrere,
llavors no volen deixar
entrar nous vins
en aquesta categoria,
perquè ja està,
fer aquesta categoria
és un déu,
i dintre d'aquesta,
del món dels déus,
no hi volen deixar
entrar cap més déu.
Llavors creen
una nova categoria
que poden ser alguns,
per què no,
quasi tan bons
com aquests vins,
però amb un tall
més modern,
amb aquests talls
d'aquests vins
que es poden veure
més ràpid,
que us dic,
aquests vins més pensats,
per exemple,
ara per veure
una anyada
com a 2004,
si no m'equivoco,
que va ser una bona anyada,
doncs poder-te'l veure ja
i disfrutar-lo
com...
En poses d'elaboració
diferent,
per tant.
Sí, exacte,
potser amb menys extracció,
amb menys...
perquè aquí fan unes maduracions,
hauríem d'entrar en parts tècniques
que ens complicaria
ara al matí,
però vins més fàcils,
fets pensats
més per veure de seguida
com s'està fent el priorat
ara mateix, no?
El priorat va començar
amb vins pensats,
grans vins tipus Bordeaux,
pensats per veure
d'aquí molt de temps i tal,
però ens vam adonar
que els vins són per veure
i que no guardarem
un priorat 20 anys
per després poder-nos-lo veure
o 15,
sinó que ara,
doncs hi ha com Givot,
que Givot per mi va ser
dels primers
que va apostar
per aquesta filosofia de vi,
pensats més per veure de seguida
i disfrutar del terroir
i disfrutar de la zona, no?
Doncs això ens passa
amb els cruzartesans
que són grans vins
per poder veure el moment.
Igual que amb Soterns
també trobaríeu vins blancs
de Botrytis fantàstics,
també per veure ara
amb uns preus interessants.
Serveix-hi aquesta visió general
perquè entraria en baixa,
estaríem un munt de dies
parlant d'això,
però almenys ens ha servit
per tenir en compte
que quan diem
un vi de Bordeaux,
bé, especificem
que això és superampli.
Jo em quedaria també
amb Cabernet Sauvignon,
Marlot, vins veritats
molt conegudes,
doncs sapiem que venen d'allà.
Que venen d'allà.
I això que com a mínim 10 anys,
un Bordeaux ha de tenir
mínim 10 anys,
perquè si no...
I després les produccions
aquestes,
val la pena veure
només els xatós.
Jo hi vaig anar
amb la família,
amb els nens,
i només veure els xatós,
aquests palaus,
els diners que ha generat
tot això
i les cases
que s'ha fet la gent
i els jardins de vinyes
que es veuen allà,
és meravellós,
de veritat que val la pena.
Última pregunta, Francesc,
amb quina copa,
perquè hi ha una copa especial
per veure Bordeaux.
Doncs la de Bordeaux
és la que coneixem tots,
la típica copa de vi,
més corrent.
Aquella que és ampla,
la de baix,
tipus pera.
Sí, i tancada de dalt.
Sí.
Doncs aquella seria
la copa Bordeaux,
és la típica.
En canvi,
la Borgonya seria
aquesta més xata,
més baixeta,
més gordeta.
Més rodoneta.
Més rodoneta.
Aquesta seria la Borgonya
i la Bordeaux
és la més tancada,
la més copa
que entenem
quan pensem
en una copa de vi,
pensem en una copa Bordeaux.
La que fas això,
és la forma de pera,
més oberta de baix
i llavors s'a tanca
una miqueta de dalt.
No és molt gordeta.
La que costa de netejar.
Exacte.
Però no són mai molt tancades,
són copes obertes,
grosses.
Això seria el tòpic,
perquè això ha evolucionat moltíssim
i ara hi ha copes
per cada zona,
Sant Emilión té una copa
completament diferent
de home,
i tant,
d'home,
clar que sí,
perquè no és el mateix
veure't una merlot
que és més sutil
que veure't una cabernet sovinyon,
no és el mateix
veure't un vi jove
que un vi gran,
ja,
és que amb copes
és un món
que en podem parlar un dia,
si voleu,
perquè és un món apassionant,
però que no es pot generalitzar,
però doncs,
bueno,
si ho fem,
doncs,
seria aquesta copa
que m'ha explicat.
No trobarem cap referència
al Quim Quima,
no?
No t'has portat cap partida
de...
Home,
en tinc alguna coseta,
però ho tinc guardat,
ho tinc guardat,
perquè he comprat dos mil deus,
he comprat dos mil deus
i els tinc guardats
per deixar-los evolucionar
una miqueta.
De totes maneres,
he deixat un bon amic allà,
i per això hi vam anar,
que era un amic cuiner,
que és quan jo vaig estar
treballant a París,
ell era el segon de cuina
del restaurant Unió a treballar,
vam estar un any junts,
i m'envia regularment
vi d'allà,
i hi ha un vi
de Baking Box,
aquestes caixes de vi
de 10 litros,
que el pagues
de dos euros al litro,
i que estava boníssim,
estava molt i molt bo,
o sigui,
que també hi ha
grans vins allà,
grans vins,
peu qualitat,
hi ha molta bona,
molt bon,
molt bon vi,
també hi ha vi molt dolent,
ho hi ha de tot,
com a tot arreu,
i amb aquestes produccions
que estem parlant,
penseu que es fan
700 milions d'ampolles
de vi a Bordeus.
700 milions d'ampolles de vi.
A l'any.
Això és molt de vi,
molt de vi.
Llavors, esclar,
hi ha de tot,
penseu que aquí al Priorat
potser en fem,
no fem ni un 1%,
ni un 0,1% de tot això.
Bé, ens fem una idea general
de la zona, així.
Molt bé,
apassionant,
aquest viatge del Francesc,
les seves vacances,
que li agraï moltíssim
que hagi transformat
amb una mica més de coneixement
aquí a Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies,
Francesc Lledó.
A vosaltres.
que hagi transformat armament,
a Tarragona Ràdio,
que hagi transformat armament,