Fins demà!
La nevera potser plena, el congelador també, o ja com a mínim esteu pensant en el que heu de fer per menjar, aquestes festes de Nadal, o potser ja heu encarregat la vostra taula, per exemple, al restaurant Quim Quima, perquè no us ve de gos cuinar i voler que els professionals ho facin per vosaltres.
Doncs nosaltres preparem també el Nadal gastronòmicament parlant amb en Francesc Lledó, una setmana més. Francesc, bon dia.
Hola, bon dia de nou.
Teniu moltes reserves al Quim Quima per aquests dies que obrim a Nadal?
D'aquests dies així assenyalats, obrim el 24 a la nit, el que és la Notchebuena, el vent i la missa del Gall al davant de casa, la gent ve a sopa i fa alguna cosa, després se'n va a la missa del Gall,
i després és el dia de Nadal, també obrim el middia a dinar, perquè molta gent ens ha demanat, clients i tal, i hem obert, hem decidit obrir, fem uns menús especials aquells dies.
La nit de Nadal no, la nit de Nadal fem carta normal, perquè és una cosa més àgil, però el dia de Nadal, el dia 25 a dinar, fem dos menús, un de clàssic i un de menús que permet abarcar diferents tipus de gustos de la gent que vulgui venir a menjar.
Llavors fem vacances, obrirem els caps de setmana, aquestes festes, entre setmana no, i el dia 1, el dia 31 a la nit tampoc obrim, i el dia 1 sí, el dia primer de l'any ens posem a treballar,
el primer dia de l'any treballem, perquè és un dia que també a la gent potser li ve més de gust sortir a menjar, perquè ha sortit de festa a la nit, s'aixeca en tard,
i no estan per fer menjar, i també és un dia que també obrim, sí.
Molt bé, doncs, dit això, recorda'ns el telèfon, home, del Quim Quima, per si hem de reservar.
Sí, mira, és el 977 25 21 21.
25 21 21.
25 21 21.
Molt bé, doncs no res.
Avui, ben bé de menjar no parlarem, però sí que parlarem de tot el que l'envolta, no?
Sí.
El parament de la taula i també una secció especial de cada 20.
A vins i tot el que es veu aquell dia o el que es pot veure aquell dia, no?
Bé, el parament de la taula, com sempre, jo no em voldria repetir, els que sou ja seguidors habituals del nostre programa,
doncs jo sé que soc partidari primer, doncs, que hi participi tota la família a l'hora de parar la taula i a l'hora de fer el menjar també.
Jo crec que és un dia, doncs, que es pot començar amb un bon aperitiu a la cuina, eh?
Obrint unes olives, unes anxoves, uns barberechos, eh?
Uns vermuts i zaguirre o qualsevol tipus de vermut de reus, eh?
I, doncs, ajudar entre tots, perquè és un dia, crec, que l'hem de celebrar entre tots i després s'ha de disfrutar més, també, no?
Després la taula també és una bona excusa que si hi ha nens a casa, doncs, ajudin a parar-la, però no com a obligació, sinó com a un joc.
Jo crec que és una bona manera, també, doncs, de fer-los participar.
I també és un dia de posar a la taula, doncs, tot allò que normalment no volem fer servir perquè porta fenya o perquè no es faci malbé, però, doncs, si ho tenim, fem-ho servir, no?
I aquest és un bon dia per fer-ho servir, no? Aquelles estovalles que dèiem sempre, doncs, a guardadetes, aquelles, a vegades, doncs, els que tenien, doncs, coberts de plata, doncs, per què no treure'ls aquell dia, eh?
Aquelles copes més bones, aquells plats més endreçats, val? I jo, més que res, intentar també, doncs, no ho sé, que la taula quedi una miqueta especial, no?
Buscar, doncs, algun centre, buscar algun espelme, eh? Que tampoc té per què costar diners, eh? Perquè els centres, en l'època que estem, doncs, amb unes pinyes que podem anar a buscar, amb unes fulles, eh?
Podem fer centres molt bonics i llavors combinar amb espelmes que són molt barates, espelmes d'aquestes petitones, doncs, que et duren, doncs, unes quatre.
Quatre, cinc hores, que n'hi ha de sobres pel dinar de Nadal, eh? I fer algun centre, amb un espelmet, alguna cosa xula, no?
I també no oblidar-nos aquest dia, doncs, tenir al costat una taula d'ajuts i cap a la sala, tenir un garidón que se'n diu, o, doncs, un bufet, una taula al costat,
on puguem tenir, doncs, les coses que no ens caben a la taula perquè no es vegi la taula molt plena, eh?
I puguem, doncs, apujar-nos allí, doncs, ja sigui, doncs, per tenir les copes de cava, per tenir, doncs, la glaçonera, per tenir el pa de reserva, perquè la gent,
perquè tothom pugui ser a la taula i menjar i no hi hagi algú que s'hagi d'estar aixecant tot el rato i no participi,
que jo crec que tots tenim dret a participar de la taula d'aquest dia de Nadal i disfrutar-la, no? Que sí.
És difícil, això, de disfrutar-la tots, eh? Perquè sempre, o sigui, tu has d'organitzar molt bé per no estar fent viatges a la cuina,
per no estar escalfant, has de tenir-ho tot molt preparat.
Sí, però, bueno, és un dia, doncs, que tu pots preparar, tens temps, vull dir, doncs, dius, mira, farem això, saps el que menjaràs, saps quan sereu,
doncs, te pots organitzar de manera que, doncs, que puguem disfrutar tots de la taula, no?
Una petita detallet, els centres que es posin a la taula mai han de ser molt alts perquè la gent pugui veure's tothom amb tothom,
perquè si posem al mig una espelma que és molt alta, potser el que tens al davant, just davant de l'espelma no el veus, no?
I has d'estar tot el rato apartant el cap a veure si el veus.
Sempre els centres han de ser baixets, perquè no molestin senzillament això,
i després a la taula, d'avant de la taula, s'hi poden tirar, doncs, des de trossos de perles de vidre, de colors,
coses que facin que sigui una miqueta diferent, encara que sigui una estovalla blanca de sempre,
o inclús el que tingueu, però, doncs, donar-li un toc diferent perquè es noti que és un dia diferent,
que no té per què costar diners, insisteixo, eh?
Té que ser un toc de carinyo, que la gent vegi, doncs, que avui és un dia diferent
i que, bueno, que val la pena oblidar-se'n una miqueta de la realitat,
si heu religiosos o no, que per mi no té res a veure amb la religió, no?
Per mi és un àpat de germanor, de família, que val la pena que no es perdi.
Molt bé. Alguna cosa més sobre el parament de la taula?
No, jo senzillament això, sobretot organització, això que has dit tu abans,
organitzeu-vos una miqueta, no costa res sentar-te un rato a pensar, bueno,
de primer què mengem, doncs, el caldo, un galets, no?
Doncs, bueno, què fem? A millor els galets, doncs, val més tenir-los a banda, eh?
No juntar-los amb el caldo, o sigui...
Tenir-ho ja bullit i tenir-ho a banda i llavors en el moment...
I tenir-ho a banda escorregut, eh? Perquè, doncs, és més fàcil d'emplatar
que si hem d'anar pescant allí amb l'olla, que moltes vegades no hi cabrà.
Llavors, o inclús tenir els galets ja posats als plats, eh?
I llavors, senzillament amb el caldo ben calent,
remullar-ho i queda fantàstic, t'estalvies molta fenya.
Si tenim aquesta taula de pollo, doncs, podem tenir els plats amb el caldo allí
i anar servint, no?
Tenir els torrons tallats, preparar els postres, eh?
Que estigui tot preparat perquè, doncs, aquell dia ens puguem asseure tranquil·lament a la taula
i disfrutar.
No hi ha molt més, vull dir, és un dia que el passem cada any, no?
I que tenim molta experiència tots ja.
Només seguir, per mi, aquests quatre consells, eh?
Organitzar-se amb el segon plat, també, que no haguem d'estar,
sinó que moltes vegades aquest segon plat, doncs, serà un capó,
serà un peix al forn, o serà alguna cosa d'aquest tipus,
doncs, mentre mengem el primer podem anar acabant d'escalfar
o de coure aquest segon plat, eh?
Organitzar, sobretot, organització, una miqueta d'organització,
una miqueta de previsió i tot sortirà molt bé,
ja ho veureu com tot sortirà fantàsticament bé.
Molt bé.
Amb què ho reguem, tots els elements de la taula?
Bueno, aquí jo us he portat diverses opcions, evidentment, eh?
Jo és un dia, doncs, que crec que es pot començar amb un aperitiu,
eh?
Amb un vermut, com hem dit abans, pot ser un izaguirre, pot ser un miró,
pot ser un vermut de falset, poden ser...
N'hi ha molts de vermuts, eh?
Sobretot, jo això sí, tiraria cap a casa,
jo no me n'aniria ni amb un martini, ni amb una cosa d'aquestes, eh?
Tinguem vermuts bons aquí, perquè cal anar fora a buscar alguna cosa
que a més no és tan bo, no?
Doncs buscar sempre producte local, eh?
Buscar aquelles olivetes també per acompanyar això, eh?
Buscar una miqueta aquest aperitiu i intentar implicar la gent en això, no?
Amb l'excuseta de l'aperitiu, doncs, el podem inclús fer a la cuina
mentre xerrem, si a la cuina hi ha allò, clar, si no, doncs, bueno...
Si no fa més nosa que serveix.
Peneu, no? La cosa està en implicar la gent en aquesta excusa del vermut,
convocar-los abans, si el dinar és a les dues o a les dues i mig
o a les tres, doncs, dir a la gent que vingui a les dotze,
eh? I que ens ajudi, doncs, ja a preparar el caldo,
que ens ha de tallar els torrons, eh?
Doncs, si hi ha una fruita que netejar...
No costa res, tothom s'hauria d'apuntar perquè és un dia, doncs,
i qui no en sap, n'aprèn, vull dir, no hi ha problema.
És un dia que va molt bé ajudar, eh?
I participar tots d'aquest apret.
Després el trobareu tots més bo, ja ho veureu si ho feu.
Llavors, després d'aquest vermut,
podem preparar, doncs, amb el caldo
i pot anar perfectament un vinegre,
però, doncs, a mi m'agradaria més un vi blanc,
un vi blanc amb una miqueta de...
fermentat sobre les seves mares,
sobre l'ies, que se'n diu,
perquè té una miqueta més d'untuositat i de cos
i ens meritarà molt més bé amb el caldo.
I d'aquests vins, doncs, n'en tenim moltíssims.
Vi blanc, però no fresc i jove, sinó...
Amb una miqueta, pot ser jove, eh?
Però, doncs, que tingui aquestes lies,
que tingui una miqueta, doncs, que estigui madurat,
doncs, amb les seves mares
perquè tingui més d'untuositat i més cos, no?
Doncs, per exemple, una opció, doncs, de bona,
diguem-ne, de preu,
podria ser un mas d'encompte,
que és un vi del priorat excepcional,
mineral, amb lies,
molt bo, amb molt de cos,
un vi que ja comprarem amb una certa edat,
ara no sé exactament quina anyada hi ha al mercat,
però pot ser 2009, una cosa així,
o inclús anteriors, eh?
O, si no, una opció més econòmica,
encara que és un vi una miqueta de Nadal, també,
que a mi em va encantar, que és la Fou.
La Fou és un vi de la Terra Alta,
un vi, doncs, relativament nou,
que està fet amb una garnatxa blanca,
que també amb sobre lies,
amb molt de cos, amb molta estructura,
i que amb un altre preu més assequible
ens pot acompanyar molt, molt bé aquest àpat, no?
I si voleu alguna cosa encara més assequible
i que ens quadri bé, també,
doncs, podem anar amb un jaspi blanc,
que també és un terra alta,
també amb aquestes lies,
i que també ens quadrarà perfectament amb tot això.
Qui vulgui,
alguna miqueta més afruitat, afloral, i això...
Però no se'ns hi diu gaire?
No s'hi diu tant, no s'hi diu tant,
doncs tenim tota la gama de dins més foranis, no?
Home, això sí que ens aniria bé
una cosa més fruitadeta i floral
per a un aperitiu, per l'aperitiu,
per a un aperitiu,
o també per si el deman fer un entremès,
un entremès de marisc o alguna coseta així,
doncs també vins d'aquests de tipus Riesling
o tipus Jagostraminer,
aquests vins s'adapten molt bé
i són molt fantasiosos, no?
Inviten molt, a més, obren molt la gana,
són vins que demanen seguir menjant
i seguir bevent, no?
Després passaríem a un vinegre,
que aquest vinegre, doncs, clar,
evidentment farem el mateix,
passarem, doncs, del que m'agradaria beure,
el que em veuré i un d'econòmic.
El que m'agradaria beure, doncs, per exemple,
per parlar d'un gran vi,
podríem parlar, doncs, d'un Erasmus,
un Clos Erasmus,
és un vi del Priorat també excepcional,
un vi d'un preu que pica,
però, doncs, bueno, qui pugui i vulgui,
jo crec que els diners s'han de gastar aquests dies
per al que pugui,
hem de contribuir entre tots
a que aquestes grans bodegues, doncs,
també segueixin funcionant i segueixin treballant, no?
Abans que comprar un gran vi de fora,
jo crec que aquí tenim grans vins que podem disfrutar, no?
Clos Erasmus.
Clos Erasmus, el Dufí,
és un clàssic de l'Alber Palacios,
o inclús l'espectacle,
que és un vi, doncs,
d'un tall relativament nou,
encara que ja fa bastants anys que és al mercat,
però també és un vi que pica,
però que és espectacular,
ja ho diu el mateix nom,
doncs, per mi són tres grans vins.
Tu és que pica a quins preus s'estàs referint més o menys?
Home, un Erasmus ens en podem anar...
Ara m'ho estic inventant, pràcticament,
però, doncs, per el que jo sé,
a partir de més de 200 euros, la botella,
l'espectacle per sota,
però 100 euros,
i el Dufí, doncs, uns 80,
són vins que piquen, són vins cars,
però, doncs, qui pugui, vulgui,
doncs, val la pena,
perquè són vins, són grans vins de casa nostra.
Si volem tirar una miqueta més avall,
doncs, tenim moltes opcions, també.
Si volem, també, un priorat de moltíssima qualitat
i un gran priorat, a més d'una bodega molt petita,
amb una gent que ho fa amb molt de carinyo,
bons amics,
l'Ogibot,
és un vi de la Vilella,
amb unes vinyes molt seleccionades,
amb una qualitat excepcional,
un vi molt fàcil de veure,
amb molta fruita, amb una certa fusta,
i amb un preu molt endreçat.
Estem parlant d'un gran vi del priorat,
i estem parlant de preus al voltant dels 30 i escaig.
L'Ogibot.
L'Ogibot.
És un vi molt bo.
Si després voleu,
doncs, també tenim l'acústic,
que és un monsant,
també hi ha una estructura,
un vi ja també de taula de Nadal,
però amb uns preus també hi ha molt més endreçats.
L'acústic,
estem parlant d'un vi del voltant dels 15 euros,
entre 15 i 20 euros.
També tenim el coca i fitó,
que és un vi també d'aquesta gamma de preus,
que també es donarà molta qualitat,
i en tenim moltíssims.
Jo, perquè és que aquí n'he de dir uns quants,
però és que Montsants i Priorats
i tota la zona Terra Alta,
tota la zona que tenim per aquí,
tenim uns grans vins
que poden encaixar perfectament
en aquest àpat de Nadal.
Val la pena que anem un dia
en una botigueta
i ens deixem aconsellar,
i mirem una miqueta els nostres gustos,
i posem aquesta botella de vi,
que també no costa res si anem a casa
d'algú a menjar,
portar-los nosaltres mateixos,
ja els truquem,
perquè no cal que gastem dos vegades.
Escolta, jo porto el vi,
llavors, com que només fas això tu aquell dia,
doncs pots també estirar-te una miqueta més
aquell dia que també toca.
Després del vi,
es pot jugar amb dos vins també,
podem començar amb un vi negre
una miqueta més jove
i seguir després amb un vi negre
una miqueta més endreçat,
una miqueta més vell,
que també combina força bé.
Després, el cava,
el cava no pot faltar aquest dia,
també farem el mateix,
amb caves jo,
si un dels caves que jo triaria,
si jo pogués triar,
doncs, per exemple,
seria de la gama Ricaredo,
jo és que és una bodega que m'agrada molt,
fa molts anys que hi treballem,
fa molts anys que treballen,
i és una bodega familiar,
i és una bodega que treballen
amb una agricultura sostenible,
ecològica encara,
que no està etiquetat encara,
però doncs tenen tota una filosofia de treball
encomiable,
molt, molt, molt interessant,
amb uns grans,
grandíssims professionals,
que són els fills ara,
que estan molt ben formats
i que en saben moltíssim,
i que fan verderes virgueries
amb el terroir,
amb la manera de cultivar la vinya,
quedaria parat,
si vegeixo les vinyes,
com les treballen,
perquè són d'aquells
que no tallen l'herba,
que deixen que els propis cicles
de la natura,
doncs treballen sols,
molt xulo,
doncs jo d'ells agafaria
el brut de bruts,
del 2004,
que és un cava de guarda,
que amb boca és espectacular,
és un cava que t'aguanta perfectament
fruita, torrons,
el que vulgueu,
inclús dolços,
el que vulgueu,
és un cava espectacular,
i si no,
doncs un cava més normal,
però més assequible també,
però d'una gran qualitat,
també podem anar cap al Gramona,
un brut imperial,
per exemple,
que és un gran clàssic,
doncs també ens cobrirà perfectament
aquest requisit
per fer això.
Si voleu aquell dia
fer un xampany,
doncs sí,
també el podem fer,
jo tal com estan les coses,
jo no tiraria de xampany aquest any,
però doncs sempre es pot fer,
i llavors de xampany,
evidentment,
n'hi ha moltíssims,
i aquí sí que de butxaques
les que vulgueu,
però doncs
n'hi ha un que es diu
André Cluet,
que és un preu qualitat
que està superbé,
i si no un bòlinger especial
que ho ve,
que són xampanys
que estan al voltant,
el bòlinger especial que ho ve,
es deu estar ara mateix
al voltant dels 40
i molts 50
i alguna cosa,
i l'André Cluet
doncs una miqueta per sota.
Però escolta'm,
la qualitat de caves
que s'estan fent
a casa nostra,
qualitat i varietat,
es nota la diferència
amb el xampany?
Sí,
però no és qüestió de qualitat.
De gust?
És que són coses diferents,
són coses diferents,
sí.
És que encara que fem
el millor cava
i el millor xampany
seran completament diferents
perquè no té res a veure,
o sigui,
les varietats
són diferents,
les terres,
el terroir
és diferent,
la manera
d'expressar-se,
de cultivar-lo
és diferent,
el temps,
la temperatura,
que és molt important,
els xampany
sempre són molt més àcids,
sempre són molt més freds,
menys,
saps?
A més,
els xampany
no existeix
el concepte
de brunatura amb xampany
perquè no pot ser,
no es pot fer un brunatura
amb xampany,
sinó que sempre s'hi ha de tirar
un licor d'expedició
perquè si no,
no es podria beure,
seria molt àcid,
s'hi ha de tirar sucre afegit
sempre amb el xampany.
En canvi,
en el cava,
ni millor ni pitjor,
són coses que té cadascú,
vull dir,
el cava,
doncs sí que hi ha el brunatura,
podem consumir un producte
més directe
de la vinya,
però doncs,
per exemple,
aquestes notes
tan mantecoses
dels xampany,
aquestes notes
més de pa torrat,
doncs amb els caves
no les trobem tant,
en canvi,
trobem altres notes
doncs més fruitals,
més sinceres,
més...
És diferent,
són completament diferents,
els dos són bons,
evidentment,
però doncs jo ja ho he dit,
per aquestes festes
jo triaria més cap aquí,
però doncs també és un moment
doncs de comprar
una bona botella de xampany
i disfrutar-la,
perquè no,
clar que sí.
Què més?
Home,
jo aquí no acabo
el dinar de Nadal,
ja deia jo.
Hi ha molta gent
que l'acaba aquí,
però home,
jo crec que
amb aquells torronets
i tot això
no pot faltar
un birranci,
o una mistela,
o un mosquatell,
d'aquestes coses,
o un bidols,
d'aquestes coses
jo crec que no poden faltar,
jo d'aquí també
donarem alguna nota,
perquè qui vulgui comprar,
doncs per exemple,
el birranci,
jo crec que el birranci,
mireu,
el birranci
és un producte
que només se fa a Tarragona,
enlloc més del món es fa,
és un producte
molt autòcton,
molt autèntic
i de moltíssima qualitat,
però clar,
com que el fem aquí,
no el valorem
i no funciona,
doncs fem que funcioni,
perquè és que
n'hem venjat tota la vida,
n'hem begut tota la vida
des de petits,
jo recordo
el rotllet d'ou
amb sucre i birranci,
o moltes vegades
aquelles fruits secs
amb birranci,
de petitons,
que ja ho fèiem,
doncs no ho perdem,
perquè és un producte
que diu molt de nosaltres
i que està espectacular,
vull dir que,
i a més no és car,
és un producte
molt assequible.
Jo, per exemple,
com dels que jo conec
comercials
que més m'agraden,
és un que es diu
Arrels del Priorat,
és una birranci
de producció
molt petita,
costa una mica de trobar,
si heu de tirar
amb una mica de temps,
però el trobareu,
és una botella
de mig,
si no m'equivoco,
és una mica més petita
que la botella normal
i no és excessivament car,
estem parlant
de per sota dels 15 euros,
al voltant dels 15 euros,
ara no ho sé exactament,
i després,
si no voleu gastar-vos això,
que tampoc és,
val la pena,
perquè realment és molt bo,
però també en tenim un,
que és el de Vila Rodona,
que ho treballen molt bé,
és un birranci
molt, molt, molt endreçat,
i per un pleu
una miqueta més assequible,
doncs també teniu
un birranci
molt bo,
que ens acompanyarà
perfectament,
xocolates,
quedaríeu parats
amb les xocolates.
amb la xocolata de birranci.
És increïble,
és increïble,
amb els torrons i tot això,
fruits secs,
queda superbé,
i,
i us vol,
ai,
bueno,
evidentment,
doncs si piquem,
a part dels torrons,
unes ametlles i unes ballanes,
que és el que estem acostumats,
doncs també fantàstic,
no?
Què més?
A part del birranci,
doncs qui sigui més amant dels dolços,
jo a mi m'agrada molt un vi,
que encara que no el fem aquí,
doncs es fa al sur,
i és un gran vi,
és un vi que jo crec que tampoc
no cal que falti,
en una taula,
és el Pedro Ximénez,
és aquest vidolz negre,
fosc,
que està fet de raïm blanc,
que és curiosíssim,
perquè en origen és un vi blanc,
però, doncs,
que degut a aquesta sobremaduració
i aquest envelliment,
doncs agafa una textura negra,
un color negre,
i una textura més aviat espessa,
i untuosa.
De Pedro Ximénez,
jo soc,
de tots els que són vins d'allà baix,
de la zona de Jerez,
jo soc un fanàtic
de la bodega Lustau,
són una gent que treballen molt bé,
que qualsevol referència d'ells
és fantàstica,
tenen moltes línies,
i en moltes d'elles
hi ha el Pedro Ximénez,
o sigui,
podeu agafar,
de les línies que vulgueu,
n'hi ha d'anar fent dos o tres
de Pedro Ximénez diferents.
A mi,
el que més m'agrada
és el San Emilio,
és un Pedro Ximénez espectacular,
de botes velles,
que, bueno,
que allarga moltíssim,
i aquest Pedro Ximénez
va molt bé,
sobretot amb xocolates,
és molt bo
per consumir amb xocolates.
Per cert,
amb formatges també és espectacular,
el birranci també queda bé,
sobretot amb formatges potents,
i el vi dolç amb formatges forts
també queda molt i molt bo.
I si no entrem
amb el San Emilio,
en un d'un preu
una miqueta més assequible,
el Dom PX,
al bar,
Barriques,
és un Pedro Ximénez,
d'un preu més assequible,
però també molt bo.
I si no,
doncs qualsevol Pedro Ximénez,
amb D o Jerez,
us sortirà millor o pitjor,
però sempre són bons,
no són dolents,
i us agrairà i quedaran bons
i aquí també podeu trobar
també una gamma de preus
força àmplia.
Què més?
Bueno,
misteles i mosquatells,
jo me n'aniria cap baix,
me n'aniria cap a la Terra Alta,
que n'hi ha fantàstiques,
i aquí a la zona de Falset,
tot el que són monsants,
hi ha unes misteles
i uns vins dolços
i uns mosquatells boníssims.
A mi,
jo soc més partidari
de la mistela que del mosquatell,
perquè el mosquatell
jo el trobo molt dolç,
el trobo,
m'acosta una miqueta més,
inclús de meridar,
amb formatge és fantàstic,
però si hi posem torrons
o hi posem fruits secs
i això m'acosta una miqueta més.
En canvi,
la mistela,
al tenir aquest punt d'oxidació,
jo trobo que encaixa molt més
amb tot aquest tipus de productes,
encara que sí que hem de dir
que el mosquatell,
per als neòfits,
és més fàcil de beure
que la mistela,
agrada més.
Sí.
Té un gust més fàcil de conèixer,
té gust de raïm,
llavors és més fàcil d'encaixar.
Però doncs,
si dubteu també,
el Pedro Ximenes
també té aquestes propietats
de fàcil d'agradar.
També és un producte
que pot agradar molt.
També pot sorprendre
consumir altres tipus
de generosos
de la zona de Jerez,
tant a l'aperitiu,
una mà d'una manzanilla
o un bon fino a l'aperitiu
és fantàstic també,
com a altres varietats
de olorosos,
palocortados,
hi ha infinitat de coses
que aquests dies
es poden tenir una botelleta.
Val més tenir-ne
una botelleta endreçada
que dos per triar.
Jo prefereixo tenir-ne una
i buscar-la una miqueta
que sigui bona i ja està
que donar l'opció
perquè a vegades també
la gent en general
no hi entenem de vins.
I llavors,
això ens hem donat compte
també que com més opcions dones
menys disfrutes de les coses
a vegades.
Sí, és veritat.
Perquè sempre penses...
Això és una màxima generada.
Hauries pogut agafar
l'altra opció.
En canvi,
si tu dones
i expliques,
també explicar-ho una miqueta
també és xulo.
O sigui,
a la mateixa bodega
us expliquin d'on ve,
d'on va,
què fa,
com va.
Llavors,
al servir-lo,
poseu-li una miqueta
de poesia,
poseu-li una miqueta
de descripció,
expliqueu-lo una miqueta
i veureu com triomfeu
segur molt més
que no pas
si només servim allò
que a vegades
la gent ni n'està al tanto.
Sempre és bo
quan s'obre una botella
d'aquests vins
o d'aquests dolços,
el que sigui,
inclús dels vins,
de tot,
comentar-ho una miqueta
a la taula,
perquè això fa que es recordi
aquest vi.
Si no en diem res,
passa desapercebut
i quan acabes de sopar
demà mateix
el dia de Sant Esteve
ja no saps
a què has begut,
no te'n recordes.
En canvi,
si ho comentes,
hòstia,
aquest vi,
encara que no en sapiguem,
està bo aquest vi,
no?
D'on té?
Ah, d'aquí?
Ah, bueno,
i escolta,
i té, hòstia,
té unes notes de fusta
o una miqueta fumat i tal.
A més,
aquests quatre comentaris
ja fan que te'n recordis
molt més.
Home,
és posar en valor,
bé,
un producte que a més
has tardat un temps
en escollir
perquè se suposa
que és una cosa escollida,
no és el primer
que t'ha caigut a les mans
i, bueno,
és posar en valor
el que treus a taula.
És com el menjar,
sempre s'ha d'agrair,
és d'agrair
la persona que ha estat cuinant
dir-li,
hòstia,
que bo aquest caldo
o ha quedat molt bo això,
això sempre s'ha de fer també,
els dies de cada dia també,
ens hem d'acostumar,
jo crec que la gent
que està treballant
per fer aquell dinar
qui ha posat carinyo,
després,
encara que sigui una cosa
molt volàtil,
molt curteta.
Francesc,
jo és que
qui més o menys
està acostumat
a posar-se a la cuina
o si ha posat alguna vegada
ja ho agraeix
perquè ja sap l'esforç
que comporta.
Clar, clar,
i sempre has d'agrair.
Per sort,
cada cop hi ha més gent
que més o menys
s'ha embrutat les mans
cuinant.
Ah,
i una altra cosa
serà després
que fem els plats bruts,
eh?
Rentar-los.
Deixar-los amuntegats
i ja els rentarem
quan tot vagi marxat.
Això és important també.
Jo crec que
aquella tarda
s'ha de disfrutar una miqueta,
una ferrada
o un plàstic gran
amb una miqueta d'aigua
i allí tirar-los els coberts,
i així després
s'arrenten en un moment.
Quedareu parats
de lo fàcil que és rentar-los
si els han tingut en remull
amb unes gotetes de sabó.
I els plats escurats
i apilotonats,
però escuradets.
Deixar-ho tot endrecedet
però sense rentar
i disfrutar de la sobretaula
que aquell dia és llarga
i n'hi ha alguns
que fem cagar el tio aquell dia, no?
Ah, també, també.
I llavors s'ha d'estar allí
i fer cagar el tio, no?
Que sí.
Aquest tio també li podria
dir que ens cagués
algun brandy,
algun whisky,
que són coses...
Sí, i amb això rematem el dinar, eh?
Perquè ja de digestius
també necessitarem, no?
Sí, clar,
alguna coseta d'aquestes
per fer la xerradeta
després van molt bé, no?
Sempre amb moderació
i el que diem sempre, no?
Poc i bo, no?
No cal prendre's
dos lingutassos de whisky,
sinó...
No, perquè a més
si és bo
segur que no ens farà mal.
Clar, és que...
Si és bo
i el disfrutem
allarga molt més,
no cal veure'n tant
i al final el preu és el mateix
perquè val el mateix
un xupito de boca
dos de dolent o tres, eh?
Llavors, doncs al final
ens costarà el mateix
i disfrutarem molt més
de la qualitat
i també posem en qualitat
les coses que comprem
que això també és molt important, no?
Llavors, per exemple,
de brandys
que encara que són
els grans oblidats ja
a les cases
cada vegada
s'en consumeix menys
jo tiraria una altra vegada
per les bodegues L'Ostau
que fan un brandy
gran reserva
que està espectacular
està boníssim
amb un preu
força endreçat
ara no me'l feu dir
perquè no en tinc ni idea
però sé que no és molt car
i després també
qui vulgui alguna cosa diferent
i parlo i dic diferent
n'hi ha un que es diu
Luis Felipe
que aquest sí que pica
pica una miqueta
no sé si la botella
no ho sé ara
jo potser diré una animalada
però 70 euros
una botelleta de Luis Felipe
és un brandy
molt raro
és un brandy
que sembla
un Pedro Ximènes
quasi
amb molta densitat
molt de color
que sembla que estigueu
prenent un vidols
però és brandy
curiós
és un brandy curiós
sempre
amb totes les famílies
hi ha algú a qui li agrada molt
el brandy
doncs el tio li pot cagar
com a curiositat
clar si és la primera vegada
que bebeu brandy
potser no seria
no
perquè precisament
si tu el donen
amb una cata cegues
mai diries que és un brandy
no el diries
perquè és molt raro
és realment molt diferent
i si volem
alguna cosa endreçat
preu qualitat
i que bé
doncs un Torres 20
que és una cosa de casa
que està molt ben fet
són uns grans professionals
i que tenim una qualitat aquí
molt bona
amb un preu molt endreçat
i els whiskeys
entrem en un lloc
que ens podríem perdre
però també donarem
dos consells
mira
jo tiraria
doncs com a gran whisky
jo
per dir-ne un
jo
partiria primer
que fos
d'una
embotelladora
que es diu
Gordon & McFiles
d'aquests podeu agafar
el que vulgueu
com a gran whisky
tots ho són
però jo tiraria
després d'un àpat així
potent
i que a vegades
inclús hi ha un cigar pel mig
amb un caulila
un caulila
que és un islay
és un whisky fumat
no té res a veure
amb el lagabolin
per exemple
que és dels coneguts
és de la mateixa zona
però el lagabolin
és molt més fumat
és molt més intens de fumar
aquest és fumat
és potent
però no és allò
però en canvi
és molt més complex
t'explica moltes més coses
no té res a veure
quant a qualitat
amb aquest lagabolin
jo crec que un caulila
d'acord amb McFiles
de l'anyada que vulgueu
hi ha opcions de butxaques
les que vulgueu
és una gran opció
per aquest dia de Nadal
i si voleu
alguna cosa assequible
diferent
original
i boníssim
i amb un molt bon preu
més barat o inclús
que un McAllen
o que un Cardú
jo m'agafaria
un Benro Mac
que és un Speyside
de la mateixa zona
que els McAllens
i els Cardús
però que és una destileria
que ha comprat
fa uns anys
Gordon & McFiles
que són aquests grans professionals
i que fan uns whisky
senzills
en quant a preu
en quant a
no són whisky
ni de 20 anys
ni de 30 anys
no hi posa res
tu compres la botella
de Blend Romac
i ells ja saben
com ho han de fer
perquè en saben molt
i ja et venen el whisky
com te l'han de vendre
i està espectacular
amb uns preus
moltes vegades
per sota dels 30 euros
la botella
clar, no és un JB
perquè això ja són blends
qui vulgui aquest tipus
de whisky
també
evidentment
també hi són
però doncs
ja és un Malta
ja és un gran whisky
però amb un preu
molt endreçat
per poder consumir
en un dia així
interessantíssim
com sempre
Francesc Lledó
un plaer
moltíssimes gràcies
et desitgem molt bon Nadal
perquè ens retrobarem
ja passat festes
sí, després de Reis
molt bé
i si voleu preguntar-li
alguna cosa al Francesc
o anar
que us faci el dinar
aquests dies de Nadal
ja ho sabeu
al carrer de les coques
el trobareu allà
al restaurant
Quim Quima
molt bé
bones festes a tothom
bon any per tothom
i ens retrobem
després de festes
d'abiera amb