Comencem la tertúlia d'aquest dijous a dos de maig.
Si avui fem tertúlia tecnològica, és a dir, TechTertúlia, si voleu dir-hi la vostra, si voleu intervenir, podeu fer-ho a través del Twitter, sobretot el Twitter, que és on estem més pendents, tot i que també si voleu comentar a través de Facebook també podeu fer-ho per Twitter, amb l'etiqueta TechTertúlia, tot junt, i a partir d'aquí escoltarem els vostres comentaris del tema que avui tractem, que és telèfons mòbils, aules, és a dir, telèfons mòbils, tecnologia en definitiva i el món de l'ensenyament.
També amb dos tertúliants als estudis, d'una banda la Marc Camacho, professora de tecnologia a la URB, la tecnologia aplicada a l'ensenyament a la Universitat de Rovillagir, i assessora per l'UNESCO, perquè de fet ella acaba d'arribar de París.
Mar, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Has arribat fa poc?
Sí, fa poquet, sí.
Què tal per París?
Molt bé, tot molt bé, molt contenta, molt contenta, sí.
És una experiència realment important, eh?
Sí.
Perquè ensenyaràs a professors, precisament, això, no?
Que puguin utilitzar telèfons mòbils, expliquen-se així, a grans trets.
No, exactament.
El que faig a París és assessorar en el desplegament de diferents programes que es fan en diferents països sobre la implementació dels telèfons mòbils a l'educació.
Els països són Mèxic, Paquistan, Nigèria, Senegal i Tailàndia.
I llavors, doncs, des de París es pilota aquesta acció i es veu una mica com es fa el seguiment, com es forma el professorat i, sobretot, l'impacte que té en l'aprenentatge dels nens.
Pensem que són països on els ordinadors no arriben, però sí que arriben els telèfons mòbils.
Llavors, per això l'UNESCO té aquesta línia dedicada a l'ús dels mòbils a l'educació i una mica és on soc jo, col·laborant.
Interessant, eh? S'ha de dir que tenim un punt de vista interessant.
Agustí López, bon dia.
Hola, bon dia.
Agustí López t'inspira Project.
I també tenim a l'altre costat del fil telefònic, perquè ell és assessor també a diferents departaments d'ensenyament
i professor d'informàtica aquí a Tarragona, el Vidal i Barraquer, que és el Javier Sunyer.
El darrer cop que tenim tertúlia estava, recordeu, estava al Mobile Congress a Barcelona.
Avui el tenim a Barcelona, saludem, Javier Sunyer. Javier, molt bon dia.
Hola, bon dia. Sembla que em mogui molt, però la mare és molt més.
Molt més, molt més.
Bé, escolta, ja que ets fora, és a dir, ja que ets fora, bueno, et brindem la possibilitat que puguis interactuar el teu primer, no?
He vist que has fet un tuit ja, has fet un tuit parlant del tema, no? De mòbils a escola.
Bé, és que, en primer lloc, saludar, sense que algun dia ens podem veure desvirtualitzats
per poder parlar una mica, doncs, sense aparells per mig, no?
A la mar tinc la sort de poder-ho compartir més d'una vegada darrerament, no tant com voldríem.
Però amb l'Agustí i amb tu, doncs, Josep, doncs, no he tingut encara l'ocasió de trobar-nos presencialment.
Bé, suposo que arribarà.
Anant al que parlàvem, el tema dels mòbils, bueno, hi ha certes tendències que ja fa molts anys que estan corrent, no?
El que passa és que, bueno, ja sabem que quan una cosa es visiona com una possibilitat educativa,
doncs, triga, doncs, moltes vegades anys en poder-se normalitzar dintre de les aules, no?
Aquest és el principal problema, que sigui una cosa d'ús habitual i que no sigui un element estrany dintre de les aules.
Llavors, bueno, avui, la idea que vam comentar quan preparàvem la tertúria d'avui era, doncs, dos models, dos tendències, dos corrents, dos, diguem-li com vulguem, no ho sé, de diferents noms.
Doncs, per una banda, doncs, la possibilitat que les escoles estiguin preparades perquè els alumnes portin els seus, els alumnes de professorat, evidentment, no només l'alumnat,
portin el seu propi dispositiu tecnològic per treballar a l'aula, com poden portar una llibreta o un bolígraf o un llapis,
i que això no suposi una disrupció forta dintre de l'aula, no?
És a dir, que pugui ser una cosa normal i habitual, que cadascú pugui disposar dels seus dispositius mòbils
per treballar la informació, en general, des de la cerca, passant per la transformació i arribant a la producció final, i compartir.
I, d'altre tema, doncs, bueno, que va lligat o no lligat, no té per què, però tot va molt lligat al concepte d'aprenentatge social,
que és el que envolta una mica tots aquests conceptes, que és el de flipped classroom, no?
Que és la classe invertida o la classe al revés, o diguem-li com vulguem, no?
Que, bàsicament, es tracta d'aprofitar la classe per treballar en fer els deures, per dir-ho d'alguna forma,
així molt ràpidament, i aprofitar les hores de feina fora de l'escola, a casa, on sigui,
doncs, per veure de què es parlarà, quines seran les feines que hauré de fer quan arribi l'escola,
és a dir, totalment al revés del que estem acostumats a fer.
Bé, no sé, no sé si és molt llarg això o no, però us deixo la paraula dir amb el Josep, què diu?
Que diuen la Mar o l'Augustí, que estan aquí escoltant.
Bé, ja coincidim amb tot el que diu el Xavier.
Són dues tendències que realment s'acabaran imposant,
perquè no podem viure d'esquenes amb aquesta realitat que avança tan ràpidament.
I afegir, potser, que fa un parell de setmanes, a Lleida,
hi va haver, organitzada pel propi Departament d'Ensenyament,
la primera jornada dedicada exclusivament a l'ús dels dispositius mòbils a les aules.
I jo penso que cal felicitar aquesta iniciativa,
perquè per primera vegada la institució genera gent que fa algunes petites experiències,
i de forma molt puntual i molt aïllada s'ajunti en un lloc i comparteixi
i comenci a donar rellevància en aquest tipus d'accions.
Llavors jo penso que és important que aquesta va ser la primera,
però segur que n'hi ha d'haver més.
I en aquest sentit dir, també, seguint aquesta línia del bring your own device,
aquesta tendència que permet que la gent, els estudiants, els professors,
tothom, portem les nostres pròpies màquines, els nostres dispositius a l'aula
per fer-los servir per l'aprenentatge,
dic que, perquè així també es va dir des del propi Departament,
que cal que hi hagi una regulació que controli una mica com es fa aquest desplegament,
com es fa aquest ús.
Una cosa és que deixem portar els nostres estudiants els mòbils a l'aula,
l'altra cosa és que això se'ns en vagi de les mans.
I en aquest sentit el Francesc Busquets del Departament va explicar
que ja estaven treballant, explorant molt, sobretot en diferents països,
com ho feien, perquè això ja es fa en altres països.
Per exemple, deia que hi havia, per exemple, en centres educatius,
diferents colors, van anar posant en diferents zones colors
que permeten fer un ús d'un mòbil i en zones determinades,
per exemple, dins l'aula aquí es pot fer servir el mòbil per això, per això, per això,
el passadís per altres coses i a fora, a l'exterior, per altres.
Vull dir que tot això també necessitem una mica de marc regulador,
marc legal potser també, però un petit marc regulador
i que això és el mateix centre educatiu qui ho pot fer,
perquè ja té les eines per fer-ho, i això és molt important.
Si podem regular una mica això, serà molt més fàcil
que el professorat s'avingui a deixar entrar tots aquests dispositius
als seus espais, als seus territoris.
Agustí?
Sí, sí, indiscutiblement completament d'acord.
De fet, aquí hi ha un tema de fons que també té a veure amb els costos,
és a dir, el que no és segurament viable és que de part de les administracions públiques
apostem per comprar massivament determinats dispositius
o una determinada elecció de tecnologia, etc.
s'ha d'anar a tecnologies obertes, i ho hem fet el que ja hem parlat aquí altres dies,
és a dir, segurament en molts casos, evidentment no tothom,
però en molts casos els alumnes i les famílies tenen més tecnologia
que la que poden trobar classe.
Aleshores, anar en contra d'això, doncs segurament que és una tonteria, és absurd,
perquè hi ha part d'aquí l'experiència d'intentar tenir ordinats per tothom,
ja hem vist el cost i el que pot acabar provocant, l'obsolescència, etc.
Per tant, això és claríssim.
I les tecnologies que s'utilitzen han de ser web i han de ser obertes,
perquè si no, al final no li estem parlant del mateix,
de final de costos i implantació que fan que siguin possibles.
Hi ha un fenomen que és que les importarà la tecnologia a la butxaca
i això s'ha d'aprofitar, més que resistència parlaríem d'una altra idea.
I si el problema és a dir, en el cas d'aquest marc que estàs tu treballant amb l'UNESCO,
aquí clar, el preu, el diner, diguem-ne, també estem en compte,
i estem parlant de països, alguns d'ells pobres, fins i tot.
Sí, són països absolutament pobres i les zones on s'intervé són zones totes deprimides.
Ara fa dues setmanes vaig estar a Mèxic, perquè no només he estat a París,
sinó ja dins la meva feina, ja vaig haver d'anar a Mèxic
a supervisar una mica com es duia a terme aquest projecte en una zona que es diu Puebla,
que realment és una zona molt deprimida i és on s'ha actuat primer,
i és la primera experiència en Mobile Learning que es fa en tot el país.
Llavors, està bé que també des d'aquestes institucions tan grans, mundials,
que s'intenti actuar i incidir en aquestes àrees especialment deprimides
per promoure que el coneixement també hi pugui arribar.
I sobretot per capacitar aquestes persones a utilitzar aquestes màquines,
no només per aprendre, sinó després per ser competents també en altres àmbits de la vida,
que puguin utilitzar aquests dispositius per sortir-se'n i per tirar endavant.
Que penso que aquest és el, parlant d'aquests casos de l'UNESCO especials,
aquest és l'objectiu final, no només és l'àmbit educatiu,
sinó que ja es pretén que tota aquesta gent adquireixi aquestes habilitats
perquè després pugui avançar.
Xavier, que tenim a l'altra banda de l'aparell,
com vulguis, intervenir, intervenir, no?
Molt atentament, molt atentament les sàvies paraules de l'Agustí i de la Mar,
que evidentment donen el tema de treballar amb models,
com dèiem, com he comentat l'Agustí,
obert i tot això, que és cap a on evidentment tots ja estem d'acord,
ha de caminar.
Hem constat els seus riscos, lògicament.
I Mar, el que no he dit de la jornada de Lleida
és que ella va fer la conferència inaugural.
Ja que no ho diu ella, ho dic jo, la felicito.
Sé que tot plegat, la jornada en si va ser un èxit
i ja podem celebrar que es vagin fent aquesta sèrie de jornades.
Llavors, també dic que des d'altres foros
es fan jornades ja de dispositius mòbils
i altres tecnologies aplicades a l'educació
des de fa molt de temps, també.
Estic parlant de la selecció espiral, per exemple,
que és una a la que pertanyo
i que fa moltes coses d'aquest tipus, no?
Però la importància que hi ha entre la mar de la regulació de l'ús,
evidentment aquest és un dels punts clau, no?
Llavors, bueno, si busquem informació per internet
i diferents llocs, trobem coses d'aquest tipus
que ens expliquen com a implementar-ho i tal,
doncs, bueno, tots llocs incideixen molt
en la qualitat del canal de comunicació,
de la sortida cap a internet, diguéssim, no?
la canonada, que diguem una mica dels més tècnics, no?
És a dir, quina velocitat ens permet treballar
la connexió internet que ens facilita la pròpia escola,
en aquest cas, i sobretot un sistema de filtratge.
Llavors, dius, bueno, el sistema de filtratge
se'l poden saltar si treballen
amb el seu propi sistema de connexió internet,
amb 3G o el sistema que utilitzen en aquell moment, no?
Però, si el mitjà públic és bo,
la gent utilitza el mitjà públic.
Això està més clar que l'aigua.
Si ja tot tinc una bona xarxa d'autobús o de metro,
moltes vegades, o quasi mai,
utilitzaré el transport públic,
ai, el transport privat, perdona,
i utilitzaré el transport públic.
Aquí passa el mateix.
Llavors, aquest és un tema
que hi ha d'haver un sistema de filtratge important
que permeti, doncs, controlar una mica,
controlar, potser no és la paraula,
però sí, del seu filtratge dels continguts
que poden aparèixer, doncs,
per als dispositius mòbils
en casos determinats dels alumnes.
I l'altra cosa que també una vegada
va comentar una professora
en un seminet en el que participava,
és que quan parlem de l'ús d'aquests aparells
i d'aquestes tecnologies
amb nens, doncs, molt pobres, marginats,
els que comentàvem,
en aquests nens,
una religió a un dispositiu mòbil
és com si li caigués, doncs, del seu,
i el que deia la professora
és que no té res a veure
amb el tracte i el servei
que li donarà i els cuidats,
que li donarà un noi, un nen
d'aquestes característiques
és el que li donen els que nosaltres coneixem
de la nostra societat.
Això també és una cosa
que cal que tinguem ben present,
perquè als nostres alumnes
moltes vegades el dispositiu mòbil
és una cosa que no els donen
cap importància a ningú.
O sigui que, bueno,
són coses que s'han d'anar pulint
i que s'han d'anar regulant,
veient quines són
les diferents possibilitats
i intentar que, bueno,
que l'ús sigui un ús habitual,
normalitzat i sense sustos, no?,
per dir-ho d'alguna forma,
i amb un bon servei públic al darrere
que no té per què ser
el servei que hi ha ara
que tots els alumnes
els ha de donar un dispositiu a un altre.
No, no,
el que s'ha de dotar
és un sistema de connexió
molt potent i filtrat.
Això, Agustí,
és complicat de fer o no?
és a dir, perquè suposo que, clar,
el tema de la canonada
que ha de dir al Xavier, no?,
que anir així a tot arreu,
que arribi a tot arreu,
que sigui...
És complexa, és complexa.
No crec que trobem
una única solució
i menys universal, no?
I menys universal.
Jo crec més en la...
no sé com dir-li, no?
En la formació d'hàbits
i de cultura digital
que no pas en intentar
tenir filtratges
més o menys automàtics
o universals, no?
Perquè per aquest camí
i suposo que coincidim, no?
Ho veig francament complicat
tecnològicament.
És a dir,
el que no podem pretendre
ni en l'àmbit de l'educació
ni en l'empresa ni altres
és ficar barreres a coses
que ja estan...
En fi,
que els alumnes
tenen xupats a saltar-se-les, no?
On el portes al campus.
Sí, ho veig.
Bueno, en fi,
que a nivell teòric
està molt bé per nosaltres,
però que després,
a nivell pràctic,
bé,
quan tu ja estàs,
portes discutint
sobre el tema setmana,
sobre qualsevol solució
que se la salta,
ja està, no?
Jo crec més en crear cultura digital
des del principi
que no pas en inventar-nos eines
que limitin
o que controlin,
ho veig complicat.
I crec que experiències
en tinc enllà 50 mil.
Sí.
I sobretot,
enfatitzar aquesta idea
d'allunyar-nos
d'aquestes prohibicions, no?
D'això no es pot fer servir,
aquí no hi pots entrar,
allò...
molts centres ho fan, no?
Vull dir,
tots aquests llocs
els tenim absolutament
tancats i restringits
perquè ningú pugui entrar
i anar cap a altres models
més oberts,
regulats, no?
Que permetin
que se'n pugui fer,
o sigui,
és portar
cap al nostre territori,
també, no?
Aquest potencial
que tenim
i que ells
porten a sobre, no?
Parlem d'uns alumnes,
que em deia molt bé el Xavier,
no?
Autènticament privilegiats
que tenen aquestes màquines
a la butxaca
i realment
en fan un ús
tant i tant pobre,
com molta gent,
també, no?
O sigui,
cal que...
Doncs que...
És que aquí hi ha
moltíssima feina a fer,
no?
I penso que aquí
també les institucions,
les xarxes ciutadanes
i tenen també
molt a veure
en el sentit
que han de proporcionar
aquesta cobertura
i assegurar
que tothom
realment
hi pugui tenir accés,
no?
Perquè potser sí que
podem donar
dispositius als nens
però després
en segons quins llocs
doncs potser
la seva cobertura
serà diferent
i llavors aquí sí que
anem cap a marcar
escletxes,
no marcar diferències,
que és el que s'ha d'intentar
evitar,
que aquest també seria
un altre,
un dels possibles riscs
amb el que ens trobaríem.
Tot i que
s'ha de dir
que només cal anar
pel carrer,
transport públic,
passejar i tot això
veurem
quines màquines
porta la gent,
porten autèntiques
maquinetes,
quins trossos de màquines
porta la gent
i clar,
fem-ho servir,
no?
Aprofitem-ho,
ja que ho tenim,
aprofitem-ho,
no?
Aquest és el missat.
La clau,
aviam,
estem donant les claus
i les pistes
per treballar
amb aquests dispositius,
no?
Però un,
amb l'ús,
l'educació,
perdó,
és una de les coses
que tinc subraïades
amb dos papers
que tinc aquí al davant
i una d'elles
és l'educació
amb l'ús d'aquests dispositius
i de les tecnologies
en general,
no?
És a dir,
que aquesta cultura digital
que comenta l'Agustí,
això és una assignatura
pendent
però que tenim tots.
Aquí sempre el problema
ens el trobem
en aquest àmbit
i en tants altres.
És a dir,
aquí tot és molt recent.
O sigui,
no fa tants anys
que tenim internet
amb certa velocitat
a Espanya,
per exemple,
no?
Recordem que abans
teníem la RDSI,
etcètera,
etcètera.
No fa tant temps
que tenim uns accessos
mínimament descents
i encara els tenim cars.
Per tant,
parlem de coses
molt recents
i estic parlant d'internet.
Ara anem a mòbils.
Des que tenim telèfons
mòbils
intel·ligents i potents
a la butxaca,
tampoc fa tants anys.
O sigui,
els pares i els professors
tampoc han,
segurament han tingut
encara un cicle suficient
com per tenir
aquesta educació digital.
És tot encara
molt fresc.
I a més a més
en un entorn
que canvia
a una velocitat
bestial
i aquesta velocitat
és acceleradament accelerada.
És a dir,
perdoneu,
com sona.
Aquí poden sonar mòbils,
eh?
Sí, sí,
acaba de sonar
un telèfons mòbils.
Aquí no estem previst
el contrari.
Si no sonem mòbils
d'aquí malament.
Sí,
ha sonat de tot.
És tot massa recent
com perquè puguem tenir
el suport
de cultura
que segurament necessitem
ja els adults.
Comencem per aquí,
no?
Llavors,
esclar,
hem de passar un cicle
que no sé
quina allargada té,
però l'hem de passar.
De la mateixa manera
que quan va sortir,
m'imagino,
a la televisió
devia ser un fenomen
estranyíssim i dalt
i ara
a totes les cases
hi ha segurament,
o a la majoria de cases
hi ha una parella de televisió
i a moltes cases
hi ha dos i tres
pares de televisió
amb 50 canals.
En fi,
cada família
fa el que considera
sobre el tema,
però segurament
que hi ha algun mínim
d'hàbits
i regulació
no normativa
però regulació
sobre el que es pot fer
a la televisió,
quins canals
poden veure,
en quina duració,
etcètera,
etcètera,
qui més,
qui menys,
això ja ho té bastant clar.
En el tema d'internet
i aplicacions mòbils
i telèfons mòbils,
segurament que tots plegats
encara no ens hi hem fet.
Estava pensant
que aquí té els nervis
i de canalla
ja saps com que veu,
dibuixos,
bàsicament tot el dia.
O part del dia.
Mar,
digues.
Jo només volia afegir
una cosa que ja s'escapa
una mica del tema.
Sobre aquesta jornada de Lleida
hi va haver unes professores
d'unes mestres
d'una llar d'infants,
va ser curiosíssim
perquè van sortir
a explicar la seva experiència.
Resulta que van aparèixer,
o sigui,
van comprar,
jo crec que,
no ho sé,
amb recursos de la pròpia llar,
van comprar una tauleta
i van començar
a fer-la servir
amb els nens
realment petitets,
no?
I com que els hi va anar tan bé
i tot això,
i van començar
a divulgar la seva experiència,
jo dic com un exemple
de coses que passen ara,
avui en dia,
aquí a casa nostra,
sense anar lluny
i sense tampoc,
ja?
I explicaven a aquestes noies
que una vegada
havien fet l'experiència,
l'havien divulgat,
com que les anaven cridant
per anar a explicar
i els hi pagaven diners
per anar a fer conferències
i tot això,
els diners que guanyen elles
d'explicar aquesta experiència
els utilitzen
per comprar,
doncs ara,
exacte,
els han invertit
per comprar una altra tauleta,
clar,
això no,
i tu sents això
i et cau l'anima als peus
i això són noies,
saps allò,
amb tota la voluntat,
clar,
no podem anar així.
Jo,
si em permeteu una anècdota
també,
la línia que comenta Mar,
el mateix dia,
el mateix dia,
quan Mar està de la jornada
aquesta que comenta
de Lleida,
que és la primera jornada
que s'organitza
des del departament
destinada a dispositius mòbils
a l'educació i tal,
jo estava a València
amb una altra jornada
organitzada per l'App Human,
que és una institut
allà de València,
i Espiral,
l'associació Espiral,
aquesta que comentava abans,
amb una jornada
que es diu
Aumenta-me,
que és la primera
es va fer a Tarragona
l'any passat
i la segona
s'ha fet aquest any
a València
perquè pretén
ser itinerant
per diferents motius,
i està destinada
a la realitat
augmentada
aplicada a l'educació.
En la mateixa línia
que comenta Mar,
també d'iguals,
que sembla que sigui calcat,
hi havia dos mestres
d'educació infantil
que van explicar
les seves experiències
amb l'ús de tauletes
i dispositius mòbils
treballant realitat
augmentada
amb nens
d'educació infantil.
Eren dos germanes
i algú els va preguntar
que, bueno,
que si estaven
en un col·legi privilegiat
perquè tenien,
diu
no, no,
les comprem nosaltres
tot l'emportant de casa.
O sigui que
és una més
de les demostracions
que, bueno,
que es veu
les possibilitats
que tenen
aquests dispositius
però, sobretot,
les possibilitats
educatives
que tenen
i l'educació
en el bon ús
que se'n fa
d'aquests dispositius
amb iniciatives
com aquesta,
que comenta
la Mar,
sí que és lamentable
lògicament,
però el professorat
veu
aquestes possibilitats
i ho intenta aplicar.
Aquí el problema
és que això
no estigui
en la línia
de centre
perquè aquí
se'n aixucar
molt bé.
que en el carrer
de solitari
està molt bé
i en el carrer
de solitari
te tenís.
Aquí hi ha un fenomen
que és el mateix fenomen
que passa
en els entorns
de treball.
És a dir,
les barreres d'entrada
són molt baixes
a la tecnologia
i als dispositius
mòbils,
pel mateix que dèiem abans.
Aleshores,
mentre les administracions
públiques
no engeguen projectes
de reguladors
o decisors
o impulsors
que poden passar anys
perquè no tenim pressupostos
l'entorn
està com està,
etcètera,
la gent va anar fent.
I la gent va anar fent
com pot,
recull tecnologia
o recull llinerets
o té iniciatives
i sortiran com a bolets
diferents projectes.
Doncs bé,
uns més afortunats,
d'altres menys segurament,
però això és fet imparable
perquè nosaltres ja la tenim
a les butxaques
a les hores a partir d'aquí.
Clar.
L'important
de desplegar
qualsevol iniciativa
d'aquestes
i fer-ho ben fet
seria sobretot
fer un ben seguiment,
o sigui,
monitoritzar
com es fa això
perquè després
tinguem uns resultats
que ens permetin
després
duplicar-ho
i replicar-ho
en altres contextos
i àmbits.
I tenir coneixement acumulat
que ara és espontament.
Exacte.
Mentre siguin això
bolets d'unes noies
per la voluntat
i això els altres...
Clar.
s'ha de reclamar
aquesta ajuda
institucional,
aquesta ajuda
també
de les marques
comercials,
per què no,
i aquesta col·laboració
perquè de vegades
també
es doten
molts diners
per determinats
projectes
que realment
no tenen cap impacte.
Quan hi ha gent
que realment
veiem que sí
que està fent coses
que valen la pena,
i això cal
donar-hi suport.
els fabricants
estan al cas
del tema,
és a dir,
han fet algun aparell
específic
o determinat
per aquestes aplicacions
de telèfons mòbils
o de tablets
a les aules?
En els països pobres
sí que hi ha
la iniciativa aquesta
de Nicolás Negroponte
que van començar
des de l'MIT,
o en laptop per child,
ara ja fan
one tablet per child,
i sí que hi ha països
que estan
utilitzant
aquests mòbils
i aquests dispositius
com a la Índia
i tot això
que són realment
molt bé,
35 dòlars
parlàvem l'altre dia,
perquè realment
això sigui
a l'abast
de tothom.
Jo penso que aquí
nosaltres hem de pensar
aquí a casa nostra,
amb el nostre context
que tenim,
què hi ha,
què podem fer,
hi ha molt camí
a treballar
i també hem de ser conscients
d'allò que tenim aquí
i veure
amb el que tenim
que ja és molt
com ho podem fer servir
i com ho utilitzem.
estava pensant
que un dels fenomen
que ha portat
la web
els darrers anys
és això
que li hem dit
web 2.0
o web social,
etcètera,
que són les fantàstiques
eines que tenim
per compartir coneixement
en línia
i fer projectes
col·laboratius
i participatius.
És una pena realment
que hi hagi projectes així
i no sigui més visible
fins i tot
per la pròpia comunitat educativa
i per el col·lectiu
de pares i mares
perquè jo ara
m'estic plantejant
que pot haver
un grup
d'inquietes
i inquietes
en un CEIP
i no sàpiga ni
ni per on començar
i en canvi
si aquest és un lloc
clarament
on compartir,
consultar,
participar,
proposar,
etcètera,
no seria fantàstic
i estem parlant
el que estem parlant
al final.
Xavier,
que deixem els darrers minuts
de la tartó.
Hòstia,
quina responsabilitat.
Potser és massa,
però com que estic lluny
és igual,
no?
Escolta'm,
ai,
no m'ho facis riure ara.
Què volia dir?
Si vols,
a nivell de concursió,
era al final.
Sí, no,
bueno,
jo és que clar,
jo tinc,
bueno,
tinc un defecte,
no?
un només,
fixa't-ho,
que és que
el meu origen
és la formació professional,
no?
A nivell de la perspectiva
de diferents
nivells educatius
des de la formació professional,
doncs quan estàs dintre
en el ajo,
a l'aula,
doncs és una visió
que tens
i molt difuminada,
no?
Clar,
quan la veus
des de
Recursos Pedalògics
del Terranés,
per exemple,
que té una visió
ja de comarca
i molt més,
si veus la visió
des del Departament
d'Ensenyament
des dels serveis centrals,
doncs la visió
és completament diferent.
Llavors,
què vull dir amb això?
Doncs vull dir que
a la formació professional
ja fa molt temps,
molts anys,
que s'està experimentant
amb tot tipus
de dispositius,
perquè també van lligats
amb la pròpia
formació professional,
d'acord?
Però aquest tema
de que cada alumne
porti el seu dispositiu,
jo quan vam començar
els canvis
de formació professional
cap a l'any 99-2000
aproximadament,
que es passava
de la antiga,
diguéssim,
formació professional
a la nova formació professional,
en cicles formatius,
mitjans,
i superiors,
i tot això,
els meus alumnes
ja portaven
en el seu dispositiu.
Ja portaven,
en aquells moments,
portaven un ordinador portàtil
i teníem un sistema
que els permetia,
doncs,
anar treballant
els diferents conceptes,
però al seu ritme,
i nosaltres
el que fèiem
els professors de l'aul·lera
una mica,
doncs,
el que prediquem ara
què hauríem de fer,
no?
Seguies,
facilitadors,
aclarir dubtes,
etcètera, etcètera,
però la gent
treballava
al seu ritme
i treballava,
bueno,
això ja fa,
doncs,
tret anys.
tret de segons,
Xavier.
Ja està,
jo no,
el que vull dir
és que,
bueno,
treballem
per poder tenir,
doncs,
això que comentava
l'Agustí i la Mar,
un sistema
que ens permeti
aquesta educació oberta,
aquests sistemes oberts
que permetin
aquest aprenentatge
col·laboratiu
i que,
bueno,
que mirem
de fer un seguiment
dels processos.
Xavier,
ho hem de deixar aquí
que estem al final ja.
Xavier,
gràcies,
una abraçada.
Una abraçada.
Agustí,
gràcies,
Agustí López.
i Mar,
quanta passa a París?
Dilluns que ve,
a les 6 del matí.
Ui,
bon viatge.
Gràcies.
Gràcies.
Vinga,
adiós.
Vinga,
adiós.