Com cada dilluns, ens ocupem de les activitats
que ens proposen des de l'Espai Caixa Fòrum,
però avui d'una manera molt especial.
Ens hem desplaçat al carrer Colom, al Caixa Fòrum,
i som ara mateix a l'estíbul, aquí a la planta d'entrada,
per explicar-vos en directe com és aquesta exposició
que es diu Cellers, Cooperativisme i Modernisme,
inaugurada fa, què, Carles Marqués? Un meset, ja?
Un meset, sí, sí, avui dia mitjans d'octubre.
Ens acompanya en aquesta visita guiada a l'Anna Catà
de Brega Serveis Culturals. Anna, bon dia.
Bon dia.
Amb ella farem la visita guiada, i el Carles Marqués,
el director del Caixa Fòrum, evidentment, ens introdueix
en aquest espai. Per cert, ja només per descriure l'espai,
el trobem molt diferent de la darrera exposició
en què el protagonista era la mort a l'Egipte.
Ara tot és blanc, molt diàfan, molt transparent,
i hi ha un joc de llums, a més, intueixo que important.
Sí, en efecte, a més sabeu que cada exposició aquí
és totalment diferent, és un dels avantatges d'aquest espai,
i així com els cellers, podríem dir,
que tenen una llum especial, una arquitectura,
aquí és radicalment diferent,
i així ho han volgut fer els dissenyadors,
és a dir, no han volgut fer una rèplica d'un celler modernista,
perquè pels cellers, diguéssim, ja tenim la possibilitat
de visitar-los, sinó que jo diria que és una exposició conceptual,
és a dir, cellers, cooperativisme i modernisme,
és a dir, com s'arriba a que es construeixin aquests enormes edificis,
actualment encara ho són, és a dir, les catedrals del vi,
però clar, en el moment en què es van fer les poblacions on estan
eren més petites que ara, per tant són edificis
amb una dimensió gran per les poblacions on estan,
però provenen d'un seguit de fenòmens,
que us anirem explicant al llarg de l'entrevista,
o sobretot si veniu a visitar-la, que porten al cooperativisme
i que aleshores conflueixen amb un seguit d'interessos, de voluntats,
hi ha uns conceptes que s'expliquen que ens condueixen, diguéssim,
a que es construeixin aquests cellers,
és a dir, no apareixen com a bolets, no és un senyor arquitecte,
en aquest cas la majoria són de César Martinell,
que decideix, ara vaig a construir uns edificis en uns municipis,
sinó que tot això ve d'un seguit de necessitats,
d'un seguit de voluntat, sobretot,
i a més d'una situació que podríem comparar amb l'actual,
vull dir, una situació de crisi,
una situació que el camp català està en problemes econòmics,
i aleshores la solució, en comptes d'arruïnar-se,
d'aprimir-se, com sí que ha passat realment en altres situacions,
és apostar per unir esforços, per les cooperatives,
i aquestes cooperatives, per uns mecanismes
que m'agradaria més que expliqués l'ANA,
ens porten aquests edificis,
que avui en dia encara continuen sent molt emblemàtics
de les poblacions a les quals representen.
Poblacions que són totes en aquesta exposició
del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre,
i aquesta és la raó perquè aquesta exposició sigui avui
i fins al dia 5 de gener,
ja m'avanço la teva pregunta,
aquí a Caixa Fora, en Tarragona.
Molt bé, imagineu-vos així, d'entrada,
a mi se m'ha hagut de parlar d'arquitectura,
parlar, evidentment, d'art,
parlar de l'elaboració del vi
i d'un moment històric que va propiciar tot això.
Tot això, Anna Catà, com ho expliqueu?
Perquè tot no hi cap en un avís d'aquíada.
Ho intentem, més que res, perquè són les dues causes.
Com molt bé comentava el Carles,
els cellers són conseqüència de dos moviments socials
a finals del 19, principis del 20,
com és el cooperativisme i el modernisme.
I això és una mica el que configura aquest resultat
i aquests cellers que avui en dia encara serveixen,
la gent encara hi treballa,
i a més a més que en podem gaudir artísticament, culturalment,
i una mica també formant part de la nostra història.
Doncs vinga, per on comencem?
Tots just entrem i trobem a la nostra esquerra
una gran fotografia d'un celler d'aquests modernistes
en construcció, una fotografia amb color sèpia.
A la dreta també hi ha una mena de projecció
amb un àudio que van anar explicant,
però cap on se n'encenven els ulls és al davant,
un mostrador, una barra,
en què hi trobem diferents ampolles,
transparents, amb un líquid com si fos aigua,
i unes paraules.
Sí, una mica tot això que comentes forma part d'aquesta introducció
per entendre els orígens d'aquests cellers
i les causes que això van propiciar.
Les ampolles, aquestes ampolles de vi,
d'alguna manera és el que comentàvem abans,
el que comentava el Carles.
L'exposició és molt minimalista
i d'una manera molt ben trobat
s'ha volgut sintetitzar aquesta introducció
o aquestes causes amb 13 conceptes,
que això a vegades no és gaire fàcil
poder explicar amb 13 paraules només
què és el que va suposar.
Cada una d'aquestes ampolles,
si la gent ve a veure l'exposició,
hi ha aquests àudios que expliquen
cada un d'aquests conceptes,
però potser, ara una mica així per resumir,
ens podem fixar en els quatre primers,
que ens parla d'especulació, de crisi,
d'indignació i de cooperativisme.
És a dir, el camp català a finals del segle XIX
pateix una especulació que ve donada
a causes també del que passa a nivell europeu.
Hi ha la filoxera,
ataca la vinya europea, la vinya francesa,
i això fa que hi hagi molta demanda
del vi, del raïm que es fa aquí.
Els pagesos, evidentment,
van veure aquí una oportunitat d'or
i van convertir els seus camps
bàsicament només en vinya
i el que passa és que, evidentment,
van pujar molt els preus,
van especular amb aquest producte.
Evidentment, la filoxera
no entrant de fronteres
i va arribar a casa nostra,
per tant, va arribar a la crisi també,
una crisi que va ser molt forta
a nivell de camp català
i això, evidentment,
va provocar una indignació
de tant els pagesos
com els propietaris
que aquí va quedar tothom afectat.
Va ser una indignació
que en pobles concrets
va ser molt important,
com pot ser a Bàrbara de la Conca,
que es coneix en alguns episodis,
en què les vagues
i una mica tota la crisi social
que hi va haver
va ser important.
Són tres paraules,
aquestes tres,
que ens recorden molt
el que ens està passant avui en dia,
desgraciadament.
I la reacció,
com molt bé comentava abans el Carles,
hauria pogut ser moltes,
però aquí el que en català
va apostar,
evidentment potenciats
també per la Mancomunitat de Catalunya,
va potenciar pel cooperativisme.
Hauria pogut ser d'altres,
perquè a Europa la reacció
o les solucions
no passen pel cooperativisme.
I això és molt interessant
tenir-ho en compte,
perquè un cooperativisme
que provocarà uns canvis socials,
però és que a més a més
ens arriba fins als nostres dies.
Avui en dia no ens estranyem
quan anem al poble
i tothom parla de la cooperativa
o els pagesos mateixos
estan agrupats per la cooperativa,
però és que això és conseqüència
de fa aquests aproximadament 100 anys.
I és interessant veure
com tot això forma part d'aquesta història
i com ha configurat una mica
el que és el país,
en aquest sentit.
Doncs vinga,
abandonem aquesta barra amb ampolles
i passem endavant,
entrem ara sí
en l'exposició
en què ens crida moltíssim l'atenció
la reproducció
d'una mena de sala
en forma de barrica,
de barrica,
de roure,
que seria on
tradicionalment
s'envelleixen els vins.
I aquesta disposició dels elements,
la barrica,
unes ampolles també
al mig de l'espai
i uns ceps conceptuals
a la dreta
ens fan pensar
que entrem ja
en el procés de vinificació.
Anna,
per on comencem?
Sí, evidentment una mica
tot això forma part
de tota aquesta escenografia
que una mica s'ha volgut donar.
Si et sembla,
comencem per aquesta taula
que tenim aquí allargada
en què hi ha la reproducció
de diferents elements.
Per exemple,
tenim una pantalla tàctil,
tenim unes ampolles
i tenim una maqueta
i d'alguna manera
el que ens està parlant
és dels espais,
perquè aquí és molt important,
abans el Carles ho ha apuntat,
la figura de l'arquitecte.
Els cellers
els haurien pogut construir
els propis pagesos,
que això va passar
en un origen,
però com dèiem abans
la Mancomunitat
veu una oportunitat
per regenerar el país,
per regenerar el camp català
i per tant
fa una aposta
molt clara
per portar arquitectes
amb arquitectes
de l'Escola d'Arquitectura
de Barcelona
juntament amb anòlegs
i amb diferents enginyers
cap als pobles
a fer formació,
perquè d'alguna manera
aquestes cooperatives
no només s'ajuntessin,
no només es modernitzessin,
sinó que es modernitzessin
amb coneixements,
també.
Per tant,
la figura de l'arquitecte
quan parlem d'aquests
cellers modernistes
en parlem també
de cellers d'autor.
Hi ha una persona
amb coneixements tècnics
que està al darrere
i evidentment
un dels protagonistes
en aquest cas
seria César Martinell
que era de Valls.
Llavors aquí
ens parla de l'arquitectura,
aquesta taula com dèiem,
però és una arquitectura
que jo trobo
que és molt interessant
el concepte de dir
canviem d'un edifici contenidor
com el que podríem fer
en quatre parets
a un edifici funcional,
és a dir,
en el que la pròpia arquitectura
el que faci
d'alguna manera
és estar al servei
del procés
i ajudi a modernitzar
i això és el gran canvi
que s'ho posa en aquest moment,
no aquesta arquitectura funcional.
Per això tenim aquí a la paret
just només començar
aquesta sala que ens comentaves
tot com una mena
de dibuixos
en què ens fa
tot el procés del vi
i ens posa,
evidentment a tall d'exemple,
els vins es poden fer
de moltes maneres
i els experts ens diran
que aquesta simplificació
bàsicament es basa
en un vi concret
que és en un vi negre
de criança
que es fa
a Cornulla del Montsant
s'ha agafat com a exemple,
però sí que d'alguna manera
ens detalla molt bé
què és el que ens està passant
dintre del celler
i com aquest procés
a dintre del celler
configura el que passa
amb l'arquitectura,
quina relació té
una cosa amb l'altra
que en té moltíssimes.
Dóna'ns algun exemple.
Mira,
l'exemple es veu molt clar
per exemple
amb la maqueta
que tenim aquí,
tenim una maqueta
d'un celler,
és el celler de Nulles
que a més és un dels
que tenim més a prop
d'aquí de Tarragona,
és un autèntic
catedral del vi
i per exemple
per temes d'aquests
que dèiem
de com el procés
configura el celler,
un dels problemes
que hi ha per exemple
és per una banda
un dels més clars
seria el tema
de la fermentació.
Quan hi ha el procés
de fermentació
dintre de les tines
es produeix
una reacció química
i aquesta reacció química
el que fa és que
produeix
l'alliberament de gasos.
Clar,
el problema
és que sobretot
el gas que s'allibera
és CO2
en poques quantitats
no passa res
perquè aquí estem parlant
de tota la vida
amb moltíssims pagesos
llavors estem parlant
de molt alliberament de gas.
Clar,
això en un espai tancat
pot ser perjudicial
per la salut.
Per tant,
una de les característiques
que haurà de tenir
el celler
és una bona ventilació
i una bona orientació.
Llavors,
clar,
l'arquitecte
ell és coneixedor
de l'arquitectura
parla
hi ha un diàleg constant
i una empatia
amb els pagesos
i fa que adapti.
Ens fixem
que aquests cellers
tenen moltíssimes finestres
no només a la façana principal
sinó a les laterals
i fins i tot
arran de terra
hi ha finestres
per permetre
precisament
tota aquesta ventilació.
a més a més
també
durant aquest procés
augmenta molt
la temperatura
per tant
aquesta ventilació
no només
ens va bé
pels gasos
sinó també
per airejar
tot aquest celler.
Això fa,
per exemple,
que trobem
aquests arcs
tan característics
de la catedral
dels catedrals
del vi
que estan
com a buits
els arcs
no són
massissos
sinó que
tenen
foradets
que dius
mira que modernista
que bonic
però és que
hi va perfecte
per la circulació
de l'aire
hi va perfecte
per la circulació
de l'aire
i a més a més
és una qüestió
econòmica
i estètica
també
podem dir
que quan parlem
d'aquests edificis
tenen tres característiques
que són
econòmics
funcionals
i estètics
perquè no parlem
de vista
que César Martinell
deia molt bé
és un lloc
per anar a treballar
però si aquest lloc
és bonic
anirem tots
molt més còmodes
per tant l'estètica
ni que siguin
els materials
molt senzills
en les ampolles
aquestes que comandàvem
per aquí dintre
el que tenim
són els materials
que es fan servir
en els cellers
i bàsicament
són materials locals
són materials
que podríem dir
materials molt pobres
en el sentit
que molt econòmics
i en canvi
li dona una estètica
jugant amb
tota la combinació
d'aquests
i els arcs
com dèiem
són sobretot
una qüestió
a part d'estètica
una qüestió econòmica
perquè
aquests arcs
són els que s'inventa
o els que
posa Gaudí
que són els arcs
catenaris
i la característica
que tenen aquests arcs
a diferència dels
que estem més acostumats
a l'arquitectura
que són els arcs
típics romànics
els arcs típics gòtics
és que
no s'arropengen
a les parets
aquí
a la maqueta
es veu claríssimament
com aquests arcs
arrenquen directament
des del terra
i això fa
que no necessitem
uns murs laterals
molt gruixuts
i per tant
poden ser murs laterals
els exteriors
relativament prims
fets la majoria
de vegades
amb els propis maons
i que
clar
els ser prims
no necessitem
molts materials
i per tant
economitzem
estem parlant
de pagesos
que havien passat una crisi
que van fer
la cooperativa
per tant
molts diners
tampoc no tenien
i això va ser
un gran encert
molt bé
doncs amb aquesta maqueta
que ens transforma
en transparent
la catedral
del Vida de Nulles
ho veureu perfectament
al mig
hi ha les ampolles
amb els diferents materials
de construcció
i ara som just davant
d'aquesta recreació
o aquest espai
cambra tancada
que pretén ser
com una barrica
sí, evidentment
i és molt interessant
a dintre
perquè l'exposició
com comentaves
és molt interactiva
hi ha molts audiovisuals
i aquesta mena de barrica
ens funciona
com una sala
podem entrar a dintre
i el que trobem a dintre
és un audiovisual
de totes formes
és un audiovisual poètic
nosaltres això
sempre visem
a la gent
perquè a vegades
no estem acostumats
a que els audiovisuals
siguin poètics
i sempre busquem
que ens expliquin coses
que amb el documental
pui dur
evidentment
ens explica
moltíssimes coses
però és a través
de les imatges
és a través
dels sorolls
dels sons
perquè no parla ningú
i també
a través de les olors
que tant en tant
se senten
algunes olors també
i el que ens fa
l'audiovisual
que dura
un quart d'hora
més o menys
aproximadament
és recrear
tot aquest procés
del vi que parlàvem
a través d'unes imatges
que estan molt ben fetes
la veritat
és que val la pena
disfrutar
i que vinguin ganes
d'anar a les vinyes
de conèixer molt més
tot aquest procés
anem a la part
deixem la sala
d'audiovisuals
perquè a més
em sembla que hi ha gent
a dins
mirant un d'aquests
audiovisuals
i ens desplacem
cap a una mena
de plafons
on hi ha unes fotografies
i això sí
ja ho deveu intuir
per tot el que us
heu explicat fins ara
és una exposició
que cuida molt
la part estètica
sí que explica
moltes coses
i a més
el bon del vi
no és que sigui net
precisament
però heu creat
un espai molt diàfan
molt conceptual
i molt estètic
que entra molt
al palavista
és una altra manera
d'explicar
tot el que hi ha
al voltant
del món del vi
a casa nostra
ara sí
fotografies dels cellers
de les caterrals
del vi
del poble
amb i sense celler
sí exactament
i les fotografies
estan
d'alguna manera
separades
a través de diferents conceptes
això es veu
aquí de seguida
amb els rètols
que tenim posats
potser per comentar
un d'aquests conceptes
és molt interessant
el primer que tenim
que és el concepte
d'horitzons
un concepte
que ens està parlant
en el fons
és com el celler
amb els anys
ha canviat l'horitzó
del poble
l'skyline
que li podríem dir
i a més a més
com s'ha convertit
en un símbol
cada època
té els seus símbols
com a l'època medieval
podria tenir
les esglésies
o els castells
i en canvi
segle XX
el símbol
és el celler
i a més a més
s'estableix
un paral·lelisme
i això només veient
les imatges
una mica
aèries
o allunyades
d'aquests pobles
es veu perfectament
com
els dos elements principals
moltes vegades
són l'església
i el celler
que són els que destaquen
li donen identitat
perquè César Martínez
que és l'arquitecte
que va fer més cellers
hagués pogut fer
una còpia
a tots els pobles
iguals
i en canvi
no va voler
mantenir la identitat
de cada poble
Anna
només un detallet
digue'ns alguna cosa
alguna curiositat
arquitectònica
per exemple
una curiositat
que jo trobo
que és molt curiosa
és els dipòsits d'aigua
que evidentment
havien d'estar
com elevats
els haguéssim pogut fer
que tenim tots
una imatge al cap
un dipòsit d'aigua
posat a dalt del sostre
o a dalt de la teulada
en aquest cas
i el que fa en canvi
César Martínez
converteix aquests dipòsits
i els equipara
o fa un paral·lelisme
com si fos amb els campanars
i això per exemple
es veu molt bé
molt clarament
amb el de Barberà
de la Conca
que si mirem
el dipòsit de l'aigua
és que pràcticament
el paral·lelisme
amb el campanar
és molt semblant
doncs aquí estan
les fotografies
en teniu un bon
reguitzell
agrupades això
per temes
i ara seguim avançant
ja estem acabant
l'exposició
som a la part final
on trobem a veure
una taula rodona
amb diferents cadires
i unes pantalles
i aquí també
una mena de cadires
de fusta
simplement encarades
en una paret
on s'hi està projectant
què és aquesta projecció?
aquesta projecció
és un altre audiovisual
que es tracta
de les vivències
el que vol donar
és protagonisme
a les persones
perquè fins ara
de les persones
poc n'hem parlat
hem parlat molt
d'arquitectura
de la història
de les causes
però aquí són gent
relacionada
amb el món dels cellers
la gent que ho ha viscut
directament
donar veu a les persones
i finalment
la taula que ens comentaves
és una taula
de documentació
perquè aquest projecte
aquesta exposició
forma part
d'un projecte
molt més ampli
que això
alguna vegada
ho havíem comentat
i no només
hi ha l'exposició
com a producte
sinó que hi ha
també una pàgina web
que és
cellerscomparatius.cat
en el que
d'alguna manera
hi ha tota la documentació
que ha generat
l'exposició
i el projecte
de recuperació
d'aquests
8 cellers
que comentàvem
molt bé
forma part
és això
aquí trobem
a Carles
una voluntat
i una feina feta
per part
de l'obra social
de la caixa
de recuperar
aquest patrimoni
i tot el valor
diguéssim
humà
i testimonial
i històric
però també
hi ha hagut
un treball
de restauració
de reforma
d'alguns d'aquests cellers
exactament
dels que estan aquí
de tots
de fet
és a dir
és un programa
conjunt
de la Generalitat
de Catalunya
i de l'obra social
la caixa
en paral·lel
al programa
de Romànic Obert
que sabeu
diguéssim
que va rehabilitar
diversos edificis
del Romànic
de Catalunya
aleshores
el nostre Romànic
per dir-ho així
per dir-ho ràpid
i malament
perquè també sabeu
que exemples de Romànic
per exemple
en aquesta ciutat
en tenim
però el nostre Romànic
el de la
el Camp de Tarragona
i les Terres
de l'Ebre
i també part
de la Catalunya
central
seria
els cellers
serien els cellers
modernistes
aleshores
diguéssim
en aquesta línia
es va pensar
per part
de l'obra social
la caixa
donar aquest ajut
col·laborar
amb la Generalitat
per rehabilitar
aquests cellers
aquí són
vuit
vuit que són
tots
això
del Camp de Tarragona
en la majoria
i també
de les Terres
de l'Ebre
també
la pràctica
majoria
de César Martinell
menys un
de Domènech
i Roure
i de fet
també va ser
el que em va fer
més
i aleshores
aquest programa
ha arribat
en aquests cellers
i ha permès
diguéssim
que recuperessin
una mica
l'esplendor
inicial
és a dir
per necessitats
tècniques
i moltes vegades
també
per temes
de la pròpia
realitat
del celler
doncs
es van anar
fent parets
etcètera
és a dir
es va anar
modificant
i ara s'ha tornat
però hi ha
històries molt curioses
com la del Pinell
per exemple
que va ser destruït
en part
a la guerra civil
i el propi
César Martinell
el reconstrueix
als anys 50
però com volia
inicialment
perquè ell
el projecte
se li havia
modificat
per un tema
econòmic
és a dir
no havia pogut
fer el sostre
que volia
i aleshores
el va poder
rehabilitar
ell mateix
a més
segons
el projecte inicial
a veure
històries
tan maques
com aquesta
amb la restauració
evidentment
no en tenim
però
però sí que
la voluntat
seria aquesta
seria paral·lel
és a dir
com es van concebre
i s'hi ha tornat
i realment
tornant a ser
una mica
les catedrals
del vi
que han estat
sempre
però vull dir
ara
diguéssim
amb la
amb la
cara rentada
amb l'aspecte
allò
renovat
també igual
com us hem comentat
abans
que l'exposició
és molt visual
molt diàfana
i molt estètica
encara que hi ha
plafons explicatius
a tot arreu
sí que crec
que és una d'aquelles
en què
val la pena
recomanar la visita
guiada
Anna
quins dies
la feu?
pel públic general
les visites són
el dissabte i el diumenge
dissabte a les 7 de la tarda
i el diumenge
a les 6 i a les 7
i això són les visites
pel públic general
després si volen
un grup concertat
doncs pot ser
a qualsevol hora
en qualsevol dia
han passat ja
diversos grups
de visita
nens
sobretot al matí
se us omplen
les exposicions de nens
en alguna curiositat
que t'hagin preguntat
en aquestes visites
què li interessa
al públic?
amb aquesta exposició
han passat molts grups
sobretot de l'ESO
i de batxillerat
i potser un cas
més paradigmàtic
va ser que van venir
els de la ZER
de Terra Alta
que van ser
potser
dels grups
més petits que tenien
perquè eren
de tercer i quart
d'educació primària
i clar
evidentment
es nota que ho tenen allà
però són uns
autèntics experts
vull dir que a vegades
cooperen amb grups
molt més grans
que hem tingut
coneixien evidentment
el procés del VIL
se'l saben de memòria
perquè el tenen
a tocar de casa
tot com funciona
però a més a més
va ser curiós
perquè no va ser gens difícil
que entenguessin
el concepte cooperativa
perquè els pobles
aquests tenen cooperativa
de nens també
i per tant treballen
ja
fan diferents projectes
i evidentment
va ser una cosa
que els va entrar molt
perquè formava part
del seu dia a dia
Sallés
cooperativisme i modernisme
fins quan Carles?
Fins al dia 5 de gener
és a dir, teniu totes les festes
de Nadal
i això
la nit de reis
ja ho tanquem
perquè pugueu estar
evidentment
pels reis
i pels regals
Molt bé
Anna Catà
d'Obrega Serveis Culturals
moltíssimes gràcies
A vosaltres
I Carles Marquès
gràcies
una setmana més
Fins dilluns que ve
Un plaer
gràcies
A vosaltres