Són les 11 i 10 minuts, seguim al matí de Tarragona Ràdio
amb el nostre espai de salut.
Avui parlem amb el director de la xarxa sanitària Santa Tegla, Xavi Oliac.
Bon dia.
Hola, bon dia.
I el doctor Antoni Bové, metge especialista en medicina interna.
Bon dia també.
Hola, bon dia.
Avui parlem dels trastorns de la son. Això ens passa a molts de nosaltres?
Això és molt habitual. De fet, ara quan veníem cap aquí, abans d'entrar aquí amb vosaltres,
doncs han aparegut ja dues o tres persones dient
escolta, que a mi em costa molt dormir, que jo conec que no ho segui.
Vull dir que és una situació molt, molt, molt habitual.
I, bueno, doncs el doctor Bové, especialista en medicina interna
i especialista en alteracions del son.
i, doncs, llavors, mesos enrere ja vam estar amb ell i ens va estar explicant diferents situacions
i la veritat és que recordo que la llista de situacions o malalties o síndroms descrits
amb alteracions del son era llarguíssim.
No sé si va dir 40 i pico o 70 i pico, no me'n recordo ara.
i segurament que aquell dia vam estar parlant de 7 o 8, vull dir que ens en queden moltíssims
i amb un tema molt interessant i que, a més a més, el que he dit, no?, que té una incidència
una incidència molt important en el dia a dia de molts de nosaltres.
Doncs, expliqui'ns una miqueta aquestes malalties, perquè el trastorn de la son no és només una,
sinó que són vàries i s'arxiven així, no?, com si diguéssim, però hi ha molt greus i poc lleus també.
Sí, sí, efectivament.
Vaja, bàsicament, avui en dia la última classificació de trastorns de son,
diguéssim la penúltima, perquè l'última sortirà d'aquí dos mesos,
està prevista d'aquí dos mesos, des dels Estats Units,
es calcularà uns aproximadament uns 90 trastorns de son que existeixen.
Evidentment, n'hi ha uns que són més importants i altres menys importants,
alguns que realment tenen una importància actualment que ens pot portar
a que perill la vida de la persona que el pateix,
i altres que simplement són coses una mica anecdòtiques.
Quines són aquestes que són més greus i que posen en perill?
Bé, la que tothom coneix, perquè ara ja és un trastorn que pràcticament tothom el coneix,
és la síndrome d'amnea de son.
Sempre comencem parlant d'aquest síndrome, tot i que no és el més freqüent,
però és molt freqüent.
Jo recordo que quan vaig vindre aquí a Tarragona, fa molts anys,
i vaig començar a parlar d'aquesta problemàtica,
quasi que se n'enreien, dient que això és una cosa molt rara.
Actualment és un trastorn que com a mínim ocupa el 6% de la població,
i amb edats hi ha adultes,
inclús s'està pensant i s'està veient que arriben porcentatges de més del 20%,
el qual vol dir una gran quantitat de gent.
I aquest és el trastorn que tothom reconeixerà i que comença,
en què una persona comença a arruncar per la nit, molt,
i l'acompanyant d'habitació se'n dona compte que de tant en tant no respira correctament,
fa com a aturades respiratòries.
Aquestes aturades respiratòries són molt freqüents,
intenses,
llavors ens poden portar a una de les principals manifestacions diurnes d'aquesta problemàtica,
que és l'excessiva somnolència.
Aquestes persones se'ns adormen en situacions bàsicament de repòs.
I una de les situacions més perilloses de repòs que hi ha és conduint un cotxe,
un vehicle, qualsevol tipus de vehicle.
Per les consultes hem passat persones que no solament condueixen vehicles normals,
els utilitaris normals,
sinó persones que també condueixen vehicles públics,
com per exemple autobusos,
taxis,
i estic dient casos reals,
trens i avions.
Això és un problema.
És un problema molt gros.
Per això l'apnea és un problema respiratori o ve de la son?
L'apnea és un problema bàsicament de l'esfera otorrinolaringològica,
és a dir, que es genera el coll,
que provoca una problemàtica respiratòria
que impedeix que a la nit se puguin fer les fases de son que es tindrien que fer.
Així que és una cosa que van portant l'altre,
és com si fos un joc d'aquests de dominó,
que una fitxa va anar fent caure a l'altra.
Clar, com que el cervell no pot fer les fases de son que s'han de fer normalment,
a l'endemà el cervell demana fer-ho,
i l'única forma que té de demanar-ho és tenir son.
Clar, si aquella persona s'adorm,
fa la migdiada o se'n va a dormir,
tornarem a entrar en un procés d'amnea
que li impedeix continuar fent les fases de son,
amb la qual cosa tenim aquell individu amb una somnorrència permanent.
Que, clar, això no solament implica possibilitat,
i realment això ja està més que estudiat,
que tenen un increment d'accidents de trànsit,
aquestes persones,
i actualment ja quan se fan les revisions dels carrers de conduir,
ja pràcticament a tothom se li pregunta,
o se li hauria de preguntar si ronca,
si fa aturades respiratòries...
És a dir, el metge té que sospitar aquesta problemàtica
perquè s'ha vist que sí que implica un augment de la mortalitat
i una disminució en el número d'anys de vida
d'aquesta persona, globalment parlant.
I quin és el tractament que s'ha de fer?
Bé, de tractaments n'hi ha uns quants,
perquè bàsicament, tot i que no sempre és així,
aquestes persones acostumen a tindre un excés de pes.
És molt rar aquest trastorn, aquesta malaltia,
en països, per exemple, que passen gana.
En canvi, és molt freqüent en països desenvolupats
i que mengen, en el cas més típic que és als Estats Units,
que hi ha grans obesos, també hi ha grans amneics.
I aquí cada vegada en tenim més, cada vegada n'hi ha més.
Llavors, un dels tractaments, el tractament més barat,
més senzill, més correcte, i que ens evita uns grans gastos sanitaris,
i avui en dia tot això s'ha de mirar molt bé, és perdre pes.
Aquest és el millor tractament.
Després tenim aquelles persones que, tot i perdem pes,
o si en primes, també tenen el problema, que també n'hi ha,
i també hi ha nens.
O sigui, tenim un gran ventall de població,
des del nen, l'infant, fins a la persona adulta.
Però el millor tractament que hi ha,
i és el que jo sempre recomano,
i s'ha de recomanar, i a més és molt barat,
és perdre pes.
Ajustis amb el seu pes ideal.
És difícil.
Però si vostè va anar perdent pes,
probablement aquesta problemàtica anirà anant disminuint,
perquè té una relació lineal.
A més pes, més problema.
A menys pes, menys problema.
Aquest és un dels tractaments.
N'hi ha d'altres, també.
Si això no funciona, perquè és molt difícil perdre pes,
hi ha tractaments amb aparells que es col·loquen normalment damunt del nas
i que ens posen, ens insuflen una quantitat d'aire amb una pressió determinada,
de forma contínua.
Són aparells de pressió que se'n diuen CEPAP,
són sigles angleses.
Són pressions que es posen en una màquina damunt del nas.
I després hi ha aparells que col·loquen també els dentistes,
que també ens poden fer avançar la mandíbula,
de tal forma que l'aire passi més bé cap a la via respiratòria
i que també tenen uns efectes bastant positius,
però això dependrà dels estudis de son que es facin.
I un altre tractament que és molt simple,
però molt simple,
i que ens ha provocat millories en moltes persones,
és dormir simplement de cantó.
De costat.
Sí.
Evitar dormir boca amunt.
Evitar-ho, eh?
Perquè aquesta postura augmenta moltíssim
la freqüència de les parades aturades respiratòries,
les amnèes.
També d'altres recomanacions és no prendre alcohol a la nit,
perquè l'alcohol també agreuja la simptomatologia.
I bàsicament aquests són uns dels tractaments els més importants.
Després hi ha altres de sofisticats, eh?
Parlem ara d'altres patologies que podem patir relacionades amb la son,
però que ens puguin passar més a més població o a més freqüència a nosaltres.
L'insomni.
L'insomni.
30% de la població.
Que no està mal.
No, no.
Sí que tenim quasi, quasi un ventall de...
De nosaltres tres, un.
Sí, exactament.
De cada tres persones, doncs es podria dir que una pateix insomni.
Les causes de l'insomni n'hi ha moltíssimes, moltíssimes.
La que tothom pot entendre perfectament és, per exemple, el dolor.
O una persona té dolor, lo lògic és que no pugui dormir.
Però, clar, això és fàcil d'entendre, inclús, doncs, fàcil de resoldre,
perquè si resols el tema que li està provocant el dolor, doncs, normalment resols l'insomni.
Però el problema que nosaltres en les consultes de son ens trobem que ens és més difícil tractar,
i això hi haurà molta gent que es pugui reconèixer perquè ocupa un 15% dels insomnes.
D'aquest 30%, un 15% tenen el que nosaltres anomenem insomni psicofisiològic,
que són aquelles persones que porten molts anys intentant dormir i no poden dormir de cap manera.
Se'n van a dormir i no hi ha manera.
Van passant les hores i van passant les hores o es desperten moltes vegades
i quan els preguntes quant de temps fa que això els dura, diu, ui, això fa 15 anys que això em passa.
Clar, pretendre resoldre aquest tema amb una única visita, això és pràcticament impossible, no?
Jo recordo una senyora que em va dir, diu, tot ho ve, ja em pot donar l'altre perquè ja dormo bé.
L'havien passat 3 anys des de la primera visita.
És a dir, aquesta és una problemàtica que si no és mortal com l'altra,
o que fa perillar la vida d'una persona, sí que li mortifica la seva vida,
i probablement dels que té el cantó.
L'insomni sempre és que ens costa començar a dormir o que també després ens podem llevar?
És a dir, o es poden combinar les dues formes?
Perquè hi ha gent que sí que li costa agafar el son, però un cop l'agafa, dorm plàcidament.
Però hi ha gent que li costa i després s'aixeca?
Sí, sí, sí. El primer seria l'insomni d'inici de son.
Aquelles persones se semblen a dormir i no poden començar a dormir.
És com si fos que el motor d'arrenca no funciona.
Però una vegada ja s'ha produït la son, doncs ja poden dormir correctament.
I després tenim l'insomni de manteniment de son,
que són aquelles persones que s'adormen correctament,
amb un temps lògic, però que després es van anant despertant al llarg de la nit.
I després tenim l'insomni de final de son,
que és l'insomni que aquella persona que s'ha adormit bé manté una son fins a un punt que ja no pot dormir bé.
I després tenim combinacions. L'insomni és un món dins del món de la son.
A nivell més, en clau més local,
quina quantitat de pacients rep, per exemple, la xarxa sanitària de Santa Tegla,
amb insomni o amb problemes de son?
Vull dir que és un motiu de consulta relativament freqüent.
El que passa és que ens queda molt diluït en totes les diferents línies assistencials que hi ha.
perquè la primera persona que habitualment rep aquesta consulta és el metge de família
i moltes vegades amb una sèrie de recomanacions dietètiques o d'estil de vida,
moltes vegades això es queda aquí.
A partir d'aquí, des d'aquesta primera etapa,
que és la gran majoria de consultes a l'entorn d'això,
ens podem imaginar des de consultes al neuròleg,
des de consultes a l'otorrino,
o consultes al neuròleg o neumòleg.
És a dir, que entren altres especialitats.
És a dir, que és una consulta que moltes vegades
no està explicitada com a tal,
sinó que entra dintre d'altres patologies
i que en l'entorn de l'entrevista del pacient apareix.
és freqüent, és molt freqüent.
És una patologia o una manifestació molt freqüent
que és un motiu de demanda.
Ja dic, moltes vegades no és tan directa,
però sí que una demanda indirecta
que expressa el pacient a les nostres consultes.
Tota aquesta gent que va de nits,
que fa torns,
que es lleva potser a les 5 o 6 del matí,
tota aquesta gent té més patologies
pel fet de tenir uns horaris laborals poc corrents.
És el que diem, no?
La salut, no?
La salut de les normes dietètiques correctes
o les normes correctes de tractar el son.
Això el doctor Bové ens pot fer
tota una sèrie de recomanacions
que serveixen per a majoria d'aquests trastorns.
Però allò que diem a vegades
no és que ja m'he acostumat.
La gent s'acostuma a llevar-se a les 4 del matí
si té un horari?
Es pot acostumar a la gent,
el que passa és que el cos no s'hi acostuma.
Llavors, el tema que comentaves abans
del trastorn,
que nosaltres anomenem trastorn de son
per treball a torns,
és una problemàtica extraordinàriament freqüent.
Cada vegada ho és més
i és una problemàtica de molt difícil tractament.
Pensa que actualment el 20% de la població treballadora
està fent treballs a torns.
El nostre cos no està fet per treballar a torns.
El nostre cos està fet per dormir a la nit.
i és així.
Això es va fer així.
Però clar, fa un temps hi havia un senyor
que es deia Thomas Alva Edison
que no se li va córrer a altra cosa
que inventar la llum elèctrica,
la bombilla incandescent.
I això va permetre, doncs clar,
lluitar contra el dia i la nit.
Però això ha creat uns grans problemes.
No solament aquest, n'ha creat d'altres.
però cada vegada estem veient més a les consultes
persones amb problemes derivats dels trastorns,
perdó, del treball a torns.
I sabem que aquestes persones
tenen més incidència de problemàtiques,
sobretot les problemàtiques gastrointestinals.
Són persones que es queixen de problemàtiques digestives.
També cal dir que aquestes persones
tenen un augment de la incidència de separacions matrimonials.
És a dir, problemàtiques de parella, lògics.
I s'està veient que també tenen altres problemàtiques
que fan una llista discretament llarga.
El recomanable és no treballar torns.
Almenys de torns de nit.
Però clar, això en la societat actual
és pràcticament impossible.
Si no, no es podria mentir.
Què es recomana per anar a dormir?
Quines són les condicions òptimes?
Tant del que hem de fer nosaltres
i també de com ha de ser l'habitació
si hem de baixar la persiana,
si hem de ventilar-la durant el dia
perquè estigui l'aire fresc?
A part de les normes higièniques bàsiques,
que això no cal dir-ho,
evidentment no s'ha de fumar l'habitació,
de fet no s'ha de fumar enlloc,
però també en tindre les ventilacions i tot això,
el que s'ha de fer és anar a dormir tranquil.
Això és molt difícil avui en dia,
i més en les circumstàncies actuals.
Si una persona va a dormir intranquil,
probablement no dormirà.
això es diu ràpidament,
però la gran problemàtica que tenim nosaltres
quan veiem persones amb insomni
és que les persones quan se van a dormir
no van tranquil·les a dormir
per les mil coses que tenen que resoldre.
L'estrès és una causa de les més importants,
les problemàtiques familiars,
no cal dir les problemàtiques actuals laborals,
econòmiques, etcètera.
Si una persona va a dormir intranquil,
probablement es n'aniran a despertar
o no dormirà bé.
A part d'això, suposadament una persona
va a dormir en un estat de tranquil·litat,
però no pot dormir per la raó que sigui.
Una de les normes més importants que hi ha,
que és també fàcil de dir,
i a la nostra societat hispana
molt difícil de complir,
és llevar-se cada dia
a la mateixa hora, aproximadament,
no dic que sigui el minut exacte,
però si una persona té l'acostum
de sortir del llit a les vuit del matí,
que surti cada dia a les vuit del matí,
que no aprofiti els dissabtes, diumenges,
els dies festius per estar-se al llit
fins a les dotze, a la una, a les dues i a les tres,
i això són coses reals.
No, perquè nosaltres disposem d'un rellotge intern
a dins del cervell propi
que d'alguna forma queda sincronitzat
perfectament amb la llum del sol,
i és la llum del sol.
I això li diu,
li diu a l'hora que més o menys
el nostre cos s'ha d'aixecar del llit.
Si nosaltres l'alterem,
al final va mig boig,
i al final es crea una situació d'insomni.
No diré que féssim el que feien els romans,
que s'anaven a dormir molt aviat,
s'anaven a dormir, de fet, amb el sol,
quan marxava el sol, cap a dormir.
I quan sortia el sol,
inclús abans, ells ja s'aixecaven.
I, curiosament,
quan havien passat aproximadament sis hores
després d'haver-se llevat i haver fet
les seves tarees,
s'anaven a dormir.
I d'aquí ve la paraula siesta,
de l'hora sexta romana.
Quan ells anaven a fer aquesta petita mit,
el que actualment és la migdiada.
Però això avui en dia no ho podem fer,
però allò era molt sa.
Allò era el que es tenia que fer.
Llavors, llevar-se cada dia a la mateixa hora
és una de les millors recomanacions.
No tant com anar a dormir cada dia a la mateixa hora.
Un anar a dormir quan tingui son.
Però cada dia,
peu a terra, més o menys a la mateixa hora.
És un dels millors reguladors del son.
Després, cal dir que hi ha una altra norma,
que és no dormir en cap altre lloc que no sigui al llit.
I al llit no fer altra cosa sinó dormir.
Per exemple, si una persona està desperta
i comença a rumiar i a pensar en el que sigui,
s'ha d'aixecar.
Es tindria que llevar, anar-se'n a una altra habitació,
que pensi tot el que vulgui,
però en un altre lloc.
Associar el llit sempre a dormir.
Exactament.
El llit sempre ha d'estar associat a dormir.
En tot cas, es pot permetre l'activitat sexual.
Jo sempre dic que al llit només se poden fer dues coses.
I una d'elles és dormir.
Tot el que no sigui això, no ho faci.
Hi ha gent que s'emporta feina al llit.
El més típic és veure la tele al llit.
La gent se'n posa a la televisió
i això és creador de molta quantitat d'insomnis.
El llit ha d'estar associat a dormir,
no a veure televisió.
A l'igual que a veure la televisió
ha d'estar associat a veure la televisió,
a mantenir-te'n del que diuen.
No a anar a dormir com si fos un hipnòtic.
Ja sé que la televisió és hipnòtica per moltes persones,
però al final desacostument el cos
o el mal acostumem.
Doncs aquestes són dos o tres normes
que pot ser més importants.
I a la vegada també no dormir en cap altre lloc que sigui el llit.
Per exemple, el sofà.
Recordo que una vegada jo vaig anar a veure sofàs
i vaig veure una parella que mirava sofàs.
I no s'assentaven per veure si anava.
S'estiraven per dormir.
I jo dic, bueno, aquests probablement algun dia
passaran per la consulta.
procurar no dormir al sofà.
Al sofà s'està molt bé,
però dormir al llit.
I la migdiada?
L'hem de fer al llit, al sofà?
Perquè és bona, la migdiada?
A veure, aquesta és una gran pregunta
que actualment haig de dir
que no té resposta científica al 100%.
I m'explicaré.
A part del que he comentat de la vida romana,
després tenim la nostra vida actual.
Ens trobem que moltes persones fan
o s'adormen en aquest període de la migdiada.
Llavors és bona la migdiada.
Bé, ara anem a plantejar
el primer cas que hem comentat avui.
La persona que té amnea de son.
Aquesta persona s'adormirà molt fàcilment
i farà unes migdiades extraordinàries.
Però s'ha de tindre en compte
que cada vegada que està dormint
està deixant de respirar moltes vegades.
I això té unes implicacions sobre el cor
i sobre la seva circulació arterial.
Per tant, la migdiada per aquesta persona
no li és beneficiosa.
En tot cas, el desperta una mica més.
Però li està creant més problemàtica.
La persona que no té cap problemàtica
cardiorespiratòria
és difícil, no impossible,
que necessiti fer la migdiada.
O que no estigui absolutament cansat
o que no tingui un dèficit de son
perquè no dorm les hores
que tindrien que dormir-se.
Però actualment veiem
que les persones que necessiten fer la migdiada
són les que tenen algun problema de son.
Salvo casos, eh?
O sigui, el tàntum,
totes les persones que fan la migdiada
i que dura dues hores.
Probablement hi ha algun problema de son important.
I un d'ells,
que aquest és menys transcendental a nivell de vida,
és no dormir les hores necessàries.
Per això la gent es posa despertadors.
És que el despertador
és un invent relativament recent.
Teòricament nosaltres ens tindríem
que despertar d'una forma espontània.
Això és molt difícil, eh?
A la vida social actual
és molt difícil,
però no és impossible.
Probablement d'aquí un temps
se canviaran horaris laborals, etc.
Però això seria l'ideal,
perquè cada persona
té un número d'hores
que necessita
per dormir.
Llavors, el correcte seria
despertar-se de forma espontània.
No passa res els dissabtes i els diumenges.
Ningú es desperta a les 3 de la tarda.
Doncs ens quedem amb aquesta reflexió
o se'ns acaba el temps.
Jo em passaria molta més estona
xerrant sobre la son
perquè cadascú té els seus problemes,
cadascú té les seves manies
i les seves coses a fer.
És un món, és un món.
Moltíssimes gràcies
per estar amb nosaltres aquest matí.
El Xavier Oliach,
el director de la xarxa sanitària Santa Tecla
i el doctor Antoni Bové,
moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.