Algun dia li podem preguntar al nostre cuiner particular,
al Francesc Lladó, qui va triar aquesta sintonia,
si és que se'n recorda o d'on surt,
perquè realment és divertida i és identificativa
de la secció de cuina del Matí de Tarragona Ràdio,
que, com sabeu, fem cada dijous a partir de les 12 del migdia
amb el Francesc Lladó del restaurant Quim Quima.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia.
Això de la sintonia té...
Sí, sí, sí, home, això...
És que ara m'escoltava i dic, ostres...
És molt fàcil i sempre és una bona ocasió per recordar la Iolanda.
El va fer la Iolanda García, una gran professional,
que va ser ella la que me la va deixar triar entre unes quantes
i aquesta la vaig trobar fantàstica.
T'ho dic perquè, de veritat, si sou habituals de Tarragona Ràdio,
només hem sentit els primers compassos de la sintonia,
ja us ha d'anar obrint la gana,
perquè, vaja, el Francesc sempre ens ve a parlar de propostes gastronòmiques
o, d'alguna manera o d'una altra, relacionades amb la cuina.
Avui, Francesc, hem de començar parlant de montaditos.
No sé exactament si en català correcte es diria montaditos,
però n'hi direm així, no?
És una paraula que no existeix en el nostre idioma
perquè aquesta filosofia de menjar no existeix a casa nostra.
Ser importat és com el fixant xips i aquestes coses,
que venen d'Espanya.
Ara segur que alguns dirà, si, se'n diu, no sé com,
en català correcte, però pot ser, pot ser.
Montaditos, vinga, ens quedem amb el montaditos,
que tothom sabem de què estem parlant.
Jo, quan ho parlo, parlo montaditos entre cometes.
Sempre ho escric entre cometes,
volguem dir que és una paraula literal,
traduïda del castellà.
És una manera de menjar,
és una manera de menjar,
perquè ens entenguem són tapes,
però damunt de pa.
Sempre van damunt d'una llesca de pa.
És a dir, es considera el montadito
com una mena de tapa,
però a sobre d'una llesqueta de pa.
El montadito sempre és per menjar muntada,
o sigui, damunt del pa,
per poder menjar amb una mossada o amb dues mossades.
De fet, és una cosa petita
que s'acostumava a regalar amb una beguda
o s'anava a fer,
anaves a donar,
si, per exemple, les anava de pinxos,
que no deixes de ser montaditos,
encara que hi pot haver varietat
entre montaditos i tapetes petites.
Una mica seguint la filosofia dels pinxos,
de les tapes,
que sembla que darrerament
s'està posant de moda
i està funcionant, més o menys.
Sí, perquè evidentment això té un preu baix
i amb els temps que corren
la gent és el que està buscant,
un preu baix.
I llavors, a més,
si afegeixes que a casa
intentem cuidar molt aquest tema
i treballar-los,
que no siguin el típic xoriço clavat
amb un palillo damunt de la llesca de pa.
Clar, perquè el fet que sigui un montadito
no vol dir que hagi de ser allò típic,
una mica d'embotit
o una mica del que sigui.
Realment,
esteu fent coses
bastant interessants
amb el teu montadito.
Mira, ara fa un any
que vam muntar aquelles barres a l'entrada,
amb pins del mas,
els pins pinyoners del mas molt macos,
vam muntar unes barres molt xules.
I, doncs,
per animar la gent
a que s'asseguin aquestes barres,
perquè costa.
Aquí la filosofia ens costa això,
el tamboret,
la gent a les taules,
fantàstic.
Sempre anem a buscar la taula tradicional,
amb la cadira,
allò més tradicional.
Doncs, una miqueta per promocionar
aquesta manera de menjar,
amb tamboret
i més desenfadada,
més informal,
doncs,
hem muntat un menú
que són 18 euros
i que pots tastar
tots els pinxos que vulguis
dels que fem
d'una llista molt àmpli
que tenim al restaurant.
Tots els que vulguis.
Tots els que vulguis.
Del Quim Quima,
del restaurant Quim Quima, recordem.
Sí, sí,
tots els pinxos que vulguis.
Mira,
us en faig una miqueta
un retrat
dels que tenim.
Per exemple,
aviam,
amb 18 euros
que podem optar
a tots els montaditos
que tu ofereixes,
com per exemple Quim's.
Doncs mira,
tenim, per exemple,
els anem canviant,
perquè depèn de la temporada,
però ara, per exemple,
hi ha una quix de calçots
amb romesco,
hi ha un puding
de carxofes
i camagrocs
amb una miqueta
de mussolí de pernil,
hi ha una hamburguesa
de bacallà
amb pedata mascarada,
hamburguesa de porc
amb salsa de soja,
un porc senglar
amb xocolata i xartrés,
hi ha unes broquetes
de vedella
amb tomàquets dolços,
broquetes de gall dinti
amb mostassa,
no ho sé,
hi ha un munt
de coses,
hi ha, per exemple,
ara també unes faves,
faves i pèsols
confitades
amb una anxova
d'aquí de Tarragona
feta nostra,
hi ha un tall rodó
de vedella
amb bolets,
que són uns bolets
que vaig guardar
en plena temporada
que m'agrada molt
fer conserves a mi,
ara les tenim traient
a poc a poc,
doncs és una manera
de treure aquesta conserva
que vam fer al seu moment,
hi ha també,
saltant-se una miqueta
el concepte montadito,
però doncs com que
és casament m'hi puc permetre
el luxe,
fem també una crema
de calçots i carabassa
amb crostons enromescats,
així amb una cosa
petitona
per poder-la tastar,
papada de porc,
allò saltejada i cruixent,
no ho sé,
moltes coses
que no se les acabarem,
jo crec que difícil
tastar-les totes,
encara que sigui
amb un preu incluït.
Algunes d'aquestes
que ens has nomenat ja
les havíem pogut tastar
amb el tema
de la tapa alta,
per exemple.
Sí, amb la tapa alta
o també
amb el del somriu a Cris,
la crema de calçots
la teníem closa.
Ara sonava el tema
de la hamburguesa
de bacallà
o l'hamburguesa de porc
que les havíem pogut tastar.
A veure,
no farem una cosa,
aquí el que fem
és englobar
tots els montaditos
que hem fet
i que fem
amb aquesta oferta,
llavors,
amb ofertes puntuals
anem posant
alguns d'ells.
Aquí realment
es pot menjar
tota l'oferta
que fem amb montaditos
perquè també
es poden incluir
en aquesta oferta
tots els que tenim
freds a la barra,
que són diversos
que en tenim
canviant també
i a la barra
en tenim uns de fred,
doncs aquells també
hi entren.
També entrarien
amb aquesta oferta
per tastar-los
i per gaudir-los
perquè, vaja,
ens n'has dit
d'interessantíssim.
Sí, és una bona oportunitat
per tenir un sopar
o un dinar
agradable,
econòmic.
Això ja ho tenim,
és a dir,
ja podem anar a provar-ho
si volem.
Sí, sí,
això està en marxa ja,
ho vam posar en marxa dimecres,
dimarts el dia que tanquem,
doncs ahir que vam tornar a obrir
ja ho vam posar en marxa
i ja està,
ja el tenim a les barres.
I Francesc,
és una oferta temporal
o no?
Sí.
Fins quan tenim temps
d'anar a provar-ho?
Sí, jo calculo que fins a Sant Joan
o així,
o sigui,
és temporal,
però doncs ho farem
aquesta Setmana Santa
i doncs quasi,
és a dir,
tenim temps,
és la primavera,
serà una oferta de primavera.
Tenim temps,
però vaja,
que no ens hem de dormir,
ho dic per això,
perquè sovint hi ha gent
que pensa,
mira,
doncs ja hi aniré
la setmana que ve
o el mes que ve
o quan,
no?
Sí.
Podem anar-hi,
és a dir,
tenim temps per gaudir-ho,
però tampoc ens hem de dormir
perquè...
No,
jo crec que a més
és una oferta
per disfrutar-la
perquè també la farem
els caps de setmana,
vull dir que
és una oferta
que si pot anar
i si agrada repetir
sense cap problema
durant tota aquesta primavera,
de moment,
després ja ho veurem,
però sempre estem fent coses,
no ens adormim mai,
per exemple,
estem preparant ara la Dixilan
que comença la setmana que ve.
Exacte,
perquè amb el tema de la Dixilan
també a banda d'oferir sopar,
doncs oferireu també
un afeixitó
que és la música,
en aquest cas de Dixilan,
no?
Sí,
la setmana que ve
comença el festival
a l'internacional de Dixilan
de Tarragona
i nosaltres,
com cada any,
exceptuant l'any passat
que no es va fer aquest festival,
doncs hem estat
amb el festival
i col·laborem,
doncs,
donant menjar
amb músics i tal
i en aquest cas,
doncs també fent
aquest sopar
amb música de Dixilan
en directe,
que és xulíssim,
és una ocasió
d'estar sopar tranquil·lament
al restaurant
i veus com un grup,
en aquest cas,
doncs n'en tenim dos,
són el X-Wing,
que són uns suïssos
afincats a Tarragona,
que fan una música
molt divertida
i després també hi ha
un altre grup
que també ens aporta
a l'Ajuntament,
això serà el dia,
a veure,
el dia 15,
hi ha X-Wing
i el dia 16,
que són divendres
i dissabte,
tenim una Jèssica,
em sembla que es diu,
que és una noia
que toca el violí,
va acompanyada,
és un grup de dues persones
que van tocant
també per la sala
i el cap de setmana següent
també farem sopar
en directe.
Estaríem parlant,
Francesc,
dels dies 15 i 16 de març,
divendres i dissabte,
és a dir,
demà i passat no,
els de la setmana següent.
El següent,
i els altres dos
de l'altra setmana també.
I l'altra,
és a dir,
22 i 23,
serien aquests dos caps de setmana
que oferiríeu a aquests sopars.
El que fem en aquests sopars
és un menú tancat,
és un menú que val 25 euros,
hem fet un menú molt econòmic
perquè poder sopar
i sentir música en directe
per aquest preu
treu que està molt bé.
Això anava a dir,
tenint en compte
que no és només el sopar,
sinó que tenim també
l'afegit de la música,
doncs,
no està gens malament.
Jo crec que és un menú
molt endreçat
i que seran
tres primers i tres segons
a triar
amb producte de temporada.
Doncs mira,
un dels plats que posaré
serà
un d'aquests muntaditos
convertit en plat,
aquestes faves i pèsols
amb carxofes
i menta i pernil
amb aquella enxoveta,
tot això fa un confitat
de verdures de la temporada.
Sí.
També hi haurà
doncs un risotto de marisc
amb llegums,
vull dir,
productes així molt frescos
molt de temporada.
Ja unida de San Cesc.
La gana ja
podrem disfrutar.
Ja ens ataca
amb aquestes hores.
Vaja,
això ho podem disfrutar
com dèiem,
podem gaudir com dèiem
els propers divendres
i dissabte,
aquests no,
els següents,
els 15 i 16 de març
i l'altre cap.
La setmana que ve
podem explicar
una mica més el menú.
Sí,
podem ampliar una mica més
el menú i vaja.
I avui,
a banda d'aquestes sorpreses
que ens porten,
aquestes propostes,
tant dels muntaditos
com dels sopars
amb Dixi,
hem de parlar
dels espàrrecs.
I tant.
Que dèiem abans
que ja és temporada,
que ja podem anar
a fer-los o a caçar-los,
vaja,
com se digui,
o a collir-los,
no sé exactament
quines serien.
Jo sempre he anat
a collir espàrrecs.
A collir,
no?
Sí.
A collir i a plegar,
com els bolets.
Jo també havia anat
a collir o a plegar bolets.
Jo crec que,
per exemple,
per la zona meva
es deia
anem a fer espàrrecs,
també amb un verb
més general,
però vaja,
potser seria
millor
a collir espàrrecs.
Doncs nosaltres,
ara n'hi ha,
en tots els boscos
de silvestres,
n'hi ha,
sobretot a les obagues,
això,
si no sou massa entesos,
doncs han d'anar
a les obagues,
de les muntanyes,
i allí trobareu
esparreguera,
que és aquesta planta
verda
que fa com uns pèls,
que fa,
doncs,
amb aquesta planta...
És fàcil identificar,
en francès,
la planta?
Sí,
sí,
sí,
és una planta...
No ens confonguem
i fem una altra cosa.
No,
és una planta molt especial,
és una planta,
doncs,
que fa com un pèl
molt fi de color verd,
un verd intens,
un verd molt especial,
i que no es confonen res més,
vull dir,
quan vegeu aquesta planta...
És aquesta o aquesta?
Sí,
sabeu que els adornos de Nadal
que pengem els arbres,
que són allò com a peluts,
així,
doncs una espècie d'allò,
però amb color verd i més finet.
És a dir,
que no hi ha confusió possible,
quan anem a fer espàrrecs
no és com els bolets
que hem d'anar a tenir un compte,
allò,
quins agafem,
quins no,
en aquest cas,
seria bastant més.
A més,
sabeu molt bé l'espàrrec,
que és aquesta planta que brota,
que es fa gran,
diguem-ne,
i el brot
és aquest espàrrec,
és aquest brot
que surt,
que a més,
normalment,
pugen,
inclús jo no he vist
més d'un metre d'alçada,
que els agafes
i s'han de trencar
per la part
on s'atrenquen bé,
o sigui,
que cruixeix
sense ganivet ni estisores,
sinó que es trenquen
el més avall possible,
però que es trenquin amb la mà,
perquè si no,
després a baix
ja són més lleniosos
i més durs.
Doncs fins allà es poden agafar
i anar els recollint
i anar els guardant
i a l'arribar a casa
preparar coses
com us puc donar
algunes idees.
Home, i tant,
ara t'ho anava a preguntar,
perquè clar,
l'interessant és anar a buscar-los,
però ja pensant
en el que podràs fer després.
Sí.
Aviam.
A veure,
els espàrrecs salvatges
tenen l'avantatge
que tenen un gust
molt més concentrat,
són molt més potents de gust
i més dolços.
Jo ara aquests dies
estic anant bastant
per la muntanya,
quan puc,
quan tinc una mica de festa,
i n'he agafat
i només agafar-los,
si te'ls menges tal qual,
sense coure ni res,
estan molt bons,
cruxs.
Estaríem parlant del camp a la boca.
Del camp a la boca.
A veure,
jo estic en una finqueta
que l'estic netejant i tal,
i per allà se'n troben.
I n'estic agafant
mentre estàs treballant
i te'ls vas menjant
i són superdolços,
tenen una intensitat
de dolçor molt important
i en canvi
no són gaire amarks.
O sigui,
així com l'espàrrec cultivat
és bastant més amarc
i menys dolç,
aquest és més dolç
i menys amarc,
amb la qual,
menjat així cru
està espectacular.
Això vol dir,
que tal qual collit,
sobretot els espàrrecs
aquests han de ser collits
i menjats,
vull dir,
no els podem guardar gaire.
Llavors,
tal qual els collim,
podem fer una bona amanida,
que la podem enriquir
amb escarola,
que és producte de temporada,
o fulles de roure,
fulles d'aquestes
per fer una bona amanida.
En aquest cas,
un bon romesquet
aniria molt bé,
d'aquesta més temporada,
i afegir-ho,
o un bacallà,
o una tonyina,
tonyina d'aquestes seques,
o una cosa així,
i tindríem una amanida
d'espàrrecs i tonyina,
o espàrrecs i bacallà
amb romesco boníssim.
Aquests espàrrecs
van bé per l'amanida,
vull dir,
es poden fer perfectament,
perquè sovint hem vist
en alguns llocs
que a l'amanida
es fan servir
els altres espàrrecs,
els que serien amb llauna,
que no tenen res a veure.
Bé,
és que és diferent.
És diferent, eh?
És diferent.
Aquells espàrrec blanc de llauna
és un altre tipus d'espàrrec,
és una altra temporada,
i és un altre món,
és un altre...
Dovem parlem d'aquests,
dels espàrrecs originals,
dels del camp,
per fer-nos una idea.
Els tenim en manida,
però jo crec que els espàrrecs
casen amb tot,
amb tot no ho sé,
però amb moltes coses,
és a dir,
ens donen moltes possibilitats.
A veure,
si els volem menjar sols,
també els podem menjar...
A veure,
una de les maneres
més conegudes
és amb truita amb ou,
una truiteta d'espàrrecs
és espectacular.
Aquest espàrrec,
només dos cops de paella,
perquè és molt primet,
i si el cuieu massa
queden secs,
només és donar-li dos cops de paella
per aixecar-li el gust
amb un bon oli d'oliva verge.
No ens hem de passar,
no?
Poseu la paella calenteta
i tireu la sal i el pebre
una miqueta d'oli
i tirem els espàrrecs,
dos cops de...
Els espàrrecs tallats a mà,
no els talleu a ganivet,
els trenquem així amb la mà,
perquè...
Directament amb la mà.
Sí,
perquè ens donarà més la sensació
hasta allí un podem trencar
que no estigui llenyós
per aprofitar al màxim l'espàrrec.
Dos copets de paella,
res més,
batem els ous
i tirem els espàrrecs a dins
i fem la truita,
tal qual.
Veureu que està espectacular.
També si voleu que us agrada
molt el gust de l'espàrrec,
tirar l'espàrrec dintre de l'ou
el podeu deixar reposar
uns 10 minuts,
d'acord?
Dintre de l'ou.
Veureu que l'espàrrec
deixa anar una miqueta més de gust
a l'ou
i tindrà tot més gust en si.
També podem tirar un rajonet de nat,
en aquest ou batut,
i ens quedarà la truita
una miqueta més sucosa
i encomanarà una miqueta més
el gust aquest de l'espàrrec.
Després també els podem fer remenats.
Remenats.
Remenats,
un remenat d'espàrrecs.
Amb què ho remenem això?
Home,
ara si fos el locat de ser,
el que passa és que amb aquest temporal
que hem tingut,
però doncs avui ja s'està arreglant això,
ara és època dels camarlans,
ara aquí a Tarragona
han de sortir els camarlans bé de preu
i doncs seria una bona,
una espectacular solució,
fer un remenat
d'escamarlans i espàrrecs
estarien molt i molt bons.
Fantàstic.
Vull dir, podríem agafar, per exemple,
per fer així una miqueta d'idea,
agafem els escamarlans,
els donem dos tombs a la paella,
tal qual sencers,
amb una miqueta de sal, pebre i oli,
però dos tombs,
no vull ni que es coguin, quasi,
només per el fet
que es cogui una miqueta de fora
i pugui els pelar.
Sí, allò que agafin una miqueta de cos.
Llavors trenquem els caps
i pelem les cues,
les guardem
i els caps els escarxem una miqueta
a la paella mateix,
amb aquell oliat,
i deixem que se'ns amoroseixi una miqueta,
que deixem anar el suquet i tot
amb l'oliet de la paella.
Quan ho tinguem,
ho traiem amb un colador,
ho apretem bé
i llancem els caps, ja.
I ens ha quedat allà l'oli
amb el gustet de l'escamarlà.
Llavors,
això,
hi afegim una miqueta de nata,
li donem dos tombs
amb una miqueta de nata,
i batem els ous
i hi tirem aquesta nata a dins,
amb aquells espares que hem saltejat,
i les cues dels escamarlans.
ho barregem tot
i ho tirem a la paella,
donem dos tombs,
a foc suau,
perquè quedi remenat,
però ja sabeu
que els remenats
han de quedar una miqueta sucosos,
per això hi afegim bastanta nata,
perquè no acabin de quallar
i quedin cremosos.
Dos tomets amb això,
si voleu,
hi podeu tirar
una miqueta
de nou moscada,
a mi en aquest cas
no el necessito,
jo amb un bon pebre,
amb un pebre ben aromàtic
i ben bo,
i la sal no tinc prou,
i ja està.
Això,
si voleu,
allò,
ja rizaré el rizo,
encara que és molt senzill,
un bon pa d'aquests
de paigès torrat,
i tirem aquest remenat
pel damunt,
ben sucós,
i ja està.
Mira,
també podríem fer
un montadito d'això,
no?
També.
Un inu
amb el que parlem abans,
amb aquest remenat d'espàrrec
sobre una llesca de pa,
una bona llesca de pa,
doncs amb aquest remenat,
escolta'm,
boníssim.
Inclús podríem buscar
una solució tipus clotxa
d'aïllar les teves terres,
no?
També,
també,
és veritat,
sí,
així farcideta,
amb aquests d'espàrrecs
i tot això també se podia ser.
Ja me l'està imaginant
el Palatio,
gairebé.
Molt bé.
Després també es pot menjar,
és que és molt versàtil,
jo,
per exemple,
m'imagino també
una sopeta,
una sopeta de peix,
val?,
que la farem
de la manera tradicional,
farem un caldo de peix,
farem un fumet,
jo els fumets,
sabeu que m'agraden,
doncs,
poca cosa,
ceba,
pastanaga,
si voleu,
molt poca pastanaga,
ceba,
una miqueta d'àpid,
dos cops de paella,
haig de cassola,
el cul de la cassola mateix,
sense agafar color,
hi tirem el peix,
que hagi pelut,
dos tomets també,
sense que agafi color,
mullem amb aigua
i fem bullir,
jo aquesta cocció
la dono 20 minuts,
no més,
per mi té massa gust,
peixeja,
llavors ho colem
i ja tenim el caldo de peix base.
Llavors,
a partir d'aquí,
podem fer,
doncs,
la vestim una miqueta,
podem fer una picada,
amb metlles avellanes,
all i julivert,
però sobretot,
més all i julivert
que amb metlles i avellanes,
però tampoc no massa,
fem una bona picadeta,
una miqueta de pa torrat
i podem,
tot això ho tirem
amb el cul de la cassola
i afegim el caldo,
això ens lligarà
una miqueta la sopa,
si us hi agrada
ho podem tirar també
una miqueta de pebre vermell dolç,
i quan ja la tinguem
allò bullint
i tot el seu puntet,
i abans de servir-la
hi podem tirar
un rejonet de nís,
i per acompanyar
al damunt
hi tirem uns espàrrecs,
talladets
i saltejadets a la paella,
allò un cop
com hem dit abans
amb sal i pebre
i quan els tinguem
ja allò,
res,
no agafin ni color,
només que agafin
aquell color tan verd,
tan maco,
els tirem per damunt
d'aquesta sopa de peix
lligadeta amb pa
i veureu
que també està espectacular,
li dona aquest toc
salvatge,
amb aquesta sopeta de peix,
boníssim.
I per acompanyar
alguns plats,
alguns plats,
per exemple,
de carn o de peix,
ara em venia al cap,
no sé,
amb què ho podríem...
És molt tradicional,
el que passa
que l'espàrrec salvatge
és tan escàs
i tan difícil
de trobar
que és un luxe
fer-ho servir
amb tanta quantitat
per acompanyar.
Però sí,
per exemple,
els podem bullir
a l'anglesa
que se'n diu,
que és bullint-los
amb molta aigua
i molta sal
amb el foc molt alt,
quan està ben bullint
s'hi tiren,
de manera que no parin
de bullir,
el moment de tirar-los
no ha de parar
de bullir l'aigua
i els deixem coure
un espàrrec d'aquest tipus
en dos o tres minuts
estarà cuit,
els traiem
i els refredem
amb gel,
amb aigua i gel,
ben freds de seguida.
Molt bé.
I llavors aquests espàrrecs,
tal qual es pot fer
per acompanyar,
després els podem donar
un cop de planxa
per acompanyar
una peix a la planxa
o inclús
queda molt bo també
si agafem per exemple
un llus,
un lluset
que el fem a la planxa
doncs el moment
quan el girem ja,
per exemple posem el llus
amb la pell a baix,
la fem a la planxa,
el girem
i al moment de girar-lo
posem els espàrrecs
aquests al damunt
mentre s'està coient
l'altre cantó de la planxa
amb un bon roig d'oliva,
sal i pebre
i se'ns acabarà
de calentar
i de morosir
damunt d'aquest llus
i veureu
que us quedarà boníssim.
Qui diu llus
diu carn,
diu el que vulgueu també.
Doncs doncs ens és
que la veritat és que
moltes propostes
al voltant d'aquests espàrrecs
no n'hem parlat
de les propietats
però vaja
imagino que seran...
No he consultat
això per internet
ho podríem mirar.
Jo ho estava mirant ara
i vaja
parla d'aquest
del que tothom sabrem
que hem d'anar
un cop de si
mengem espàrrecs
perquè després
a l'hora d'anar
a la bàbola
podem trobar
amb aquella olor
característica.
Sí, fa una olor especial.
Sí, sí.
Intensa
intensa
i m'assembla
que també
si hi ha lactants
també no és massa aconsellable
igual que la carxofa
perquè incrementen
el gust de la llet, no?
Sí, sí, sí.
Sembla que porta
algun producte
que provoca
amb aquests productes
que contenen
o que podrien
contenir...
Sí, però
a part d'això
res més.
No, no, no.
És molt saludable.
Només és per aquests casos
una miqueta especials.
Espera comentar anecdòticament.
Jo també
d'una manera que m'agrada molt
de consumir aquests espàrrecs
és fer-ne una vinagreta
per fer una amanida
però una amanida calenta,
una amanida tèvia
que ara en aquesta època va molt bé
que la faríem amb pasta.
Faríem una amanida de pasta
que pot ser macarrons
molt bé
o elitxers
o una pasta d'aquestes grosses
que si enganxen bé
les coses
rugoses.
Si són macarrons
d'aquells ratllats
elitxers
que tenen aquells forats
pastes rugoses
que se'ns enganxin
les vinagretes
i van molt bé
per fer amanides.
Llavors, en aquest cas
fer una amanida
d'espàrrecs i pasta
a mi m'agrada molt
barrejar-hi
jo és que
ara començaran
les faves i pèsols
que farem algun programa
sobre això
i a mi m'agraden molt
les faves a la catalana
que són amb menta i pernil
i llavors a partir d'aquí
amb aquell toc de nís
veieu que les meves receptes
abuso una miqueta
de la menta
el pernil
i l'anís
amb tot aquest aspecte.
Doncs en aquest cas també
en aquesta vinagreta
faríem alguna cosa semblant
el que faríem
és començar amb
una miqueta de pernil
aquell os de Nadal
ja no crec que hi sigui
a casa
doncs no haurem de buscar
retalls de pernil
per ai
retalls
retalls de pernil
els hi donem
dos cops de paella
dos cops només
perquè no es quedi molt sec
i tirem els espàrrecs
també dos cops més
de paella
hi tirem sal i pebre
i un bon raig de vinagre
ho deixem reduir
una miqueta
i llavors hi tirem
una menta
tallada fineta
amb Juliana
que se'n diu
li tirem a dintre
i ja
traient-ho del foc
i afegim
l'oli d'oliva verge extra
ho deixem reposar
cinc minuts
i ja està
això ho tirem
doncs fem una amanida
en aquest cas
hi aniria bé
doncs
unes fulles d'enciam
d'aquestes
que són més suaus
doncs tipus
l'enciam romà
aquest llarg normal
amb aquesta pasta
que dèiem
i hi podem posar
faves
pèsols
i podem posar inclús
alguna cosa de carxofa
si voleu
i després tot això
amanit
amb aquesta vinagreta
feta amb els espàrrecs
la menta
i tot això
en qui li agradi
també hi podeu tirar
amb aquesta vinagreta
abans de servir-la
una miqueta d'anís
també queda bé
però doncs
si no
jo crec que ja té prou gustos
entre la menta
el pernil i tot això
i els espàrrecs
com per servir-la sola
ja té prou entitat
veureu que està boníssima
doncs
és una altra
de les propostes
que ens fa el Francesc Lledó
amb aquesta amanida
calenta
amb aquesta vinagreta
on també hi posem
els espàrrecs
Francesc
en parlarem
les properes setmanes
de les faves
els pèsols
això m'ho hauràs de vendre bé
perquè a mi les faves
i els pèsols
no m'acaben de fer el pes
però vaja
segur que
amb aquestes receptes
que en proposes
segur que n'hi ha alguna
que sí
que te l'acceptaria
seguríssim
home
és que són
hi ha moltes solucions
per les faves i els pèsols
ja ho veureu
de veritat que sí
Francesc Lledó
moltíssimes gràcies
a vosaltres
fins la setmana vinent
i que vagi molt bé
aquesta oferta
de Montaditos
i la setmana que ve
parlem
més en profunditat
de la Dixilan
molt bé
fins la setmana que ve
a vosaltres
i la setmana que ve