A Tarragona Ràdio, fem la volta al món.
I avui la volta al món que ens porta pel Pirineu i Pere Pirineu,
farem la ruta dels carros de foc i la cavalls del vent.
Es mourem per alta muntanya, per cims i refugis de la Vall d'Aran,
d'Aigüestortes, dels Pallars i també del parc del Cadí Moixeró.
Avui la volta al món a alta muntanya.
Nosaltres viatgem a la recerca d'altres països, d'altres vides, d'altres ànimes.
Avui busquem les ànimes de la muntanya.
A més a més, una persona que pràcticament acaba d'arribar,
podríem dir, de fer aquestes dues rutes,
la carros de foc i la cavalls del vent,
és el Rafa Olivier.
Rafa, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com estan les cames?
Molt bé, una mica dolorit,
però és aquell dolor dolç que diem als que fem esport.
És un dolor dolç perquè disfrutes moltíssim de l'entorn.
Jo he tingut un parell de dies, jo l'he fet una mica...
Per recordar vells temps, hem fet una mica en plan esportiu,
però aquí estem per explicar-ho.
Quan vas tornar?
Res, ahir a la nit.
Vam tornar de fer cavalls del vent,
carros de foc que vam fer abans.
Encara no has pogut ni desfer l'equipatge, com diu.
Bueno, anàvem poca roba i ràpidament a la rentadora.
És el que dèiem, són rutes de muntanya, no?
Les dues, que vas passant per cims, per refugis...
El que és cavall del vent, carros de foc,
que és pirinenca totalment,
vas a una mitjana de 2.000 metres,
i això són paraules una mica,
però és accessible a quasi tothom,
perquè tens a l'abast refugis,
com a molt, amb dues hores, dues hores i mitja,
sempre tens un refugi,
amb la qual cosa són rutes que són molt segures.
Cavalls del vent és més aconsellable
per practicar abans,
perquè és un prepirineu,
toques 2.500 metres com cim més alt,
o coll més alt,
i mous sobre les 1.300, 1.500,
amb molt de bosc,
amb la qual cosa també és molt més accessible
per fer amb família.
Té un petit inconvenient
que hi ha un parell de refugis
que estan a més de 3 hores
de caminar l'un a l'altre,
i a vegades aquelles etapes
et fan una mica més fer xauetes.
Estic tancant el solíssim,
a la imatge molts paisatges,
de llacs d'altura,
de neu,
perquè veu haver-hi neu.
També, també,
amb els cols,
i sobretot aquest any,
que ha sigut una temporada
que s'ha allargat a nivell de fred,
doncs t'hi trobaves,
t'hi trobaves algun llac,
inclús mig glaçat encara,
una cosa rara amb aquestes alçades,
i la veritat és que sí,
el que és carros de foc,
per definir-ho,
són 55 quilòmetres,
uns 10.000 metres acumulats,
o sigui, uns 5.000 metres de pujada,
i tens uns 7 refugis
per anar per noctat
amb tots els serveis,
inclús amb la majoria
tens posibilitats de dutxar-te,
o sigui que no cal anar carregat
amb una motxilla de 20 quilos,
a no ser que tu vulguis ser autònom,
que hi ha gent que ho fa,
i té el seu espai al refugi lliure,
i no ha de pagar res,
i llavors es fa el sopar
i s'ha de dormir,
però si vols anar a una certa comoditat,
pots fer ús dels refugis,
i ells t'orienten en tot moment,
et donen l'esmorzar,
et donen el menjar,
et donen el sopar,
inclús et pots fer una cervejeta,
que al final del dia també l'agraeixen.
D'on surts?
Pot sortir de qualsevol dels refugis,
llavors sempre depèn dels desnivells,
i per intentar,
sempre hi ha alguns que t'es recomanen,
o del Ventosa i Calvell,
o també depèn de quina zona vens,
si vens a Tarragona,
et busques a vegades el lloc més a prop de Tarragona per sortir,
o d'on deixes el cotxe al primer refugi,
perquè hem de recordar,
sobretot a Carros de Foc,
que no tens el cotxe al costat del refugi,
sinó que n'has de caminar fins a arribar al refugi,
llavors busques sortides
on estigui el cotxe al més a prop del refugi,
però quan vagis.
Llavors tens,
o mitges que pots arribar amb l'autobús
que et porta a Sant Maurici,
o pots sortir de si estàs a la vall d'Aran de la Restanca,
o de Taüll,
o de Vuitaüll,
si vols anar al Ventosa i Calvell,
que potser per estar reunint,
és el més a prop.
El que és Cavalls del Vent,
que és de la que acabo jo de aterrar ara,
arribes al cotxe a pràcticament tots els refugis,
el qual cosa,
quan vas amb família,
inclús un pot fer el logístic
a anar amb el cotxe,
de refugi en refugi,
i els nanos...
A veure,
jo m'he sorprès,
gratament,
perquè últimament veien només gent gran
fent esport,
i fent esport d'un cert calibre,
d'un cert risc.
I em vaig quedar mal avallat,
i els vaig fer felicitat,
perquè els pocs que m'hi vaig trobar
durant la ruta
eren tots jovent,
o pares amb canalles d'11 a 14 anys,
amb la qual cosa em vaig sentir molt orgullós,
i jo crec que si tenim aquest jovent
que va pujant així,
tenim el futur del país assegurat.
Aquesta ruta,
la que baix del Vent,
no passa per...
Perquè són quants refugis?
Vuit?
Sí, són vuit refugis,
són vuitanta quilòmetres,
una mica més llarga que Carros de Foc,
el que passa és que el desivell no és tant.
Llavors surt,
va per la serra del Cadí Moixeró,
i pot sortir, per exemple,
del col·loar Estassen,
ai, del refugi Estassen,
que és a...
orienta'm...
encara no em surt...
He viscut tantes muntanyes
i tants colls i tal,
que ara ja no me'n recordo,
però bé, és a la zona de Saldes,
Gòsul,
que està a...
Al Pedraforca.
Al Pedraforca,
gràcies per la informació.
Al Pedraforca,
que és un espectacle,
perquè pràcticament el veus constantment,
passes per tota la zona de Berga,
però a mitja muntanya,
i arribes al refugi del Niu d'Àlga,
que per als que siguin esquiadors
recordaran que és la zona alta
de Macella la Molina,
és una etapa preciosa,
i vas tot el dia per boscos,
boscos i més boscos,
i arribes a la altra muntanya
veient ramats d'isards
que jo, la veritat,
m'hi moc molt per la muntanya,
però em vaig quedar sorprès.
Dos ramats que potser
hi havia 30 o 40 isards,
jo no els havia vist mai a la meva vida,
jo pensava que eren vaques,
i em van dir,
no, no, no són vaques, són isards,
va ser espectacular.
Pots dormir allà,
perquè per una vegada
et sents com una mica el cel de Catalunya,
perquè no és el cim més alt de Catalunya,
però si a propa,
tens una vista de 360 graus,
és espectacular,
i si es deixes d'una bona jornada,
que no tens pluges,
tant la tardor com la sortida del sol
són meravellosos.
Cal dir que val la pena sortir d'hora
perquè disfrutes de tot el dia,
no tens la calor,
i si es pot sortir set, set i mitja,
doncs és ideal, no?
Sí, el seu és el portal frontal,
i para vent, també,
perquè a dalt hi ha molt canvi de temperatura
i de condicions meteorològiques.
Exacte.
El Kilian Jornet,
per qui no el conegui,
és el crac de la muntanya,
ens ha ensenyat moltes coses,
però no ha de ser un exemple real
del que ens hem d'emmirar allà tots,
però després ell té un altre nivell.
És fonamental portar unes bàsiques normes,
perquè és la crema solar,
la crema llavis,
un paravent,
una manta tèrmica,
per si hi ha algun tema,
unes aspirines,
el frontal,
que no cal,
però i si cal,
què passa?
no pesa res,
però ens salva amb algun xiulet,
perquè pot passar que ens perdem,
i si et fas un xiulet a la muntanya,
algú et pot sortir.
Hi ha també gent,
jo el porto sempre,
porto un mirall de plàstic,
per també,
si em perdo,
posar a través del sol,
que em vegin.
són petites coses
que amb una butxaqueta
hi caben
i que creiem
que són fonamentals
perquè podem,
però amb el paravent
hi ha alguns trastos
de temperatura,
està a 30 graus
i de sobte entra un núvol
o un cop de vent
i posar-nos a 10,
12, 15 graus,
ara en aquesta època,
ja no dic a l'hivern,
que a l'hivern canvia molt tot.
Sí,
però a l'estiu també és cert
que les tempestes d'estiu
a alta muntanya
comporten perill,
eh?
Comporten un risc,
diguem-ne,
tu et pots orientar bé
pel camí de...
Sí, sí,
tant un com l'altre,
tant un com l'altre,
no et pots perdre,
el que passa és que és bonic
tindre un mapa,
ja no dic el GPS,
que totes les noves tecnologies
t'ho poden permetre,
però el mapa t'ajuda molt.
Tots els camins
estan molt marcats,
afortunadament també
hi ha molt turista
i molt caminant
que els travessa,
llavors estan molt marcats,
també pots demanar informació
als refugis quan surts,
és l'únic lloc
on et pots perdre.
Els refugis arriben molts camins
i a vegades encertar
el correcte
és el més difícil,
però bueno,
estan molt ben marcades,
cavalls del vent
té una rodona vermella
amb un forat al mig
i és impertable,
no et pots perdre,
no et pots perdre.
Expliquem una mica
la sensació
de despertar
en un refugi de muntanya,
perquè la sensació
d'aixecar-te allà
i els sons
del refugi
i les olors també,
però és una sensació
molt característica.
Jo crec que el so
fonamental
és el del silenci,
és el del silenci
i depèn en quin refugi
puguis estar,
el del compressor
de l'aire,
aire a l'elèctric,
perquè a vegades no arriba
l'electricitat.
Però a banda d'això,
si volem ser romàntics,
el bonic del refugi
és aixecar-te
ben d'hora al matí
i sentir el silenci,
perquè el silenci
també té so,
no?
I mirar per la finestra,
si estàs alçada,
doncs veure com surt el sort,
veure que estàs allà sol,
perquè el bonic que té,
jo crec que el definiria
amb tres paraules.
és una meravella,
és una meravella
pels ulls,
és una serenor
potser per la ment
i fer una travessa
d'aquestes
també és un repte
pel cos,
no?
Serien les tres paraules
clars per definir
una sortida d'aquest tipus.
el bonic que tenen
és que estem aquí
al costat de casa,
estem a dues hores
de la civilització
per si té algun problema,
o sigui,
ens sentim a la natura
com un animalet més,
però alhora
estem assegurats
d'alguna manera,
home,
una torçada,
una caiguda,
doncs no la pots evitar
ni a la Rambla de Tarragona,
no?
Però el bonic que té
és que et sents
amb una certa llibertat,
amb un cert esperit
d'aventura,
amb una certa incertesa,
però alhora
estàs al costat,
et sents segur
perquè hi ha gent
als refugis
i hi ha molt a prop
tens la civilització,
no?
Es va vessant veig
per diferents punts
d'aigua, no?
Sí.
A Cavalls del Vent,
i Carros de Foc
en té bastanta
perquè estàs al Pirineu
i sempre tens corriols
i a més amb més seguretat
perquè no hi ha bestiar,
perquè estàs a alta muntanya
i el bestiar
no contamina
d'alguna manera
l'aigua.
A Cavalls del Vent
no hi ha tants punts d'aigua,
n'hi ha pocs
i a més has d'anar
amb una mica
de precaució
perquè hi ha molt bestiar
que pasta.
llavors el bestiar
evidentment
quan deixa els seus residus
a vegades filtren
i pot donar
algun cert problema.
Jo vaig veure'n un parell
de fons
perquè vam tindre
allò que et quedes
sense aigua
i afortunadament
estic bé,
però no és massa
massa massa
remunerat
si no t'ho diuen
i veu d'aquesta fons
que no hi ha cap problema.
Sinó també pots emportar
aquelles pastilles
es potavillitzadores
i és una altra opció.
posa dins de la cantimplora
i ja està
i t'en sàlves dels problemes.
Perquè es tracta
de portar
el mínim possible
de pes, no?
Sí, sí.
A vegades hem de posar
el pes correcte.
Jo no diria
el mínim possible
sinó el pes correcte.
Veus gent
amb 20 quilos
de material
a la motxilla
i a més es posen
una samarreta
un dia
o acaben
no ficant-se a res.
Has de portar
el mínim imprescindible
sense que et sobri res
però que tampoc
et falti res.
nosaltres per exemple
per dir-te
aquests dos dies
per dir-te
nosaltres que anem
una mica al mínim.
Portem-te en el tema
de seguretat
que us he comentat
i llavors portàvem
un lotardo
per estar pel refugi
una pelenda
una mica així
gruixuda
per estar pel refugi
i l'anorac.
O sigui, portàvem
4 o 5 quilets
i la cantimplora
sempre intentava portar
una de 3 quarts
litro
per si les mosques
que és el pas
que teníem un refugi
que no hi era el guarda
i no vam poder
agafar aigua
vam tindre que passar de llarg
i llavors
tens que sempre anar
una mica
sobrat
més que faltat
però
portar l'imprescindible
el pes
perquè veus
a vegades
que t'agafen ganes
i dius
però i què portes
aquí dintre
i uns motxillots
uns joves
que anaven ahir
per exemple
i dius
ostres
potser també
hem de fer
una mica de pedagogia
amb això del pes
perquè és que disfrutes
més ni menys
és que t'ajuda
a disfrutar més
perquè em veus
més llogia
i a veure
són rutes llargues
jo no miraria
tampoc tant
els quilòmetres
però a vegades
en quilòmetres
ostres 80
s'ha passat passant volant
una ruta d'aquestes llargues
nosaltres anàvem
ja us dic
en dos dies
amb el qual
he estat parlant
de 40 i 40 quilòmetres
és una ruta
que s'ha de
mínimament exigent
i ella va dir
ostres
m'han passat els quilòmetres
que a Tarragona
se'n farien eterns
i aquí mirant aquí
xerrant
observant d'allà
i tal
m'han passat volant
hem de contemplar-ho
més en hores
saps que estàs
4, 5, 6 hores
i a disfrutar del moment
a parar-te
en un lloc idíl·lic
en menges un tros
o una mica d'avellanes
o beus una mica d'aigua
continues
ideal
aneu allò apartats
o aneu fent
aneu a fer marca
o aneu fent
no, no, no
ja no
perquè d'aquí la fa corrents
36, 24 hores
exacte
tant un recorregut
com l'altre
la tenen a la seva carrera
que es fa
que li diuen a l'escai
que es fa
menys de 24 hores
el rècord
a cavalls del vent
que té 80 quilòmetres
em sembla que la tenen
13 hores
i no
el quilie
el quilie en jornada
el té 17
o menys i tot
i carros de foc
doncs tant
por ahí por ahí
o sea
són marques
que si el que hagi fet
veurà que són
bueno
de gent que té
molt molt nivell
l'ideal
3, 4, 5 dies
si som joves
que fem esport relativament
jo crec que en 3, 4 dies
tens suficient
com per disfrutar-la
no patir
i quedar satisfet
dos dies
són pels que tenim poc temps
i que també
tenim aquell
encara repte
a veure si ho aconsegueixo
estem en un parc natural
el parc natural
del que deia el Moixeró
que també té
paisatges molt diversos
que vas trobant pel camí
exacte
des de boscos frondosos
de tot tipus d'arbres
fins a alta muntanya
que és tota pelada
evidentment
ha sigut una gran cosa
que són parcs nacionals
i clar
tot el que ens emportem
no ho hem de llançar
sinó que ens ho hem d'emportar
i si de cas als refugis
es llença
s'ha de ser curós
a vegades és important
si no és perquè et perds
no sortir-se'n massa
dels camins
per no degradar massa
tot el que hi ha al voltant
però la veritat
és que
quan parles també
d'un parc nacional
és perquè té
una visió estètica
especial
espectacular
i val la pena
i aquí al costat de casa
jo sé que parleu
de grans viatges
però aquí també pots fer
un petit gran viatge
i a tocar
a tocar d'aquí
de casa nostra
i a tocar de casa nostra
no agafeu bolets
als parc naturals
no agafeu bolets
perquè a vegades en veuen
i quan és l'època
de les que són boletaires
no es poden agafar
jo no dic res
però el meu amic
el meu company
era boletaire
i en va aconseguir 4
jo no els veia per enlloc
perquè no soc de boletaire
però ell
va agafar 4
aquest any
hi ha molt bona temporada
de bolets
diuen que serà excepcional
ahir estàvem cala sec
hi havia bastanta gent
ja pujant
de fet
ens vam trobar
hi ha un pas
que es diu dels gosolans
a quasi 2.500 metres
i baixava una parella
un matrimònic
amb una parella
ell tenia 82 anys
i ella tenia 78
i van quedar
masturats
i diu
però és que aquí dalt
no n'hi ha
de roba
allà
i va dir el company
esteu una mica massa alt
ja però ja que estàvem aquí
hem volgut disfrutar
d'avant
doncs ens vam quedar
una mica sorpresos
però ja comença a haver gent
pel que vaig sentir
pels que sou boletaires
encara està una mica sec
però si aquest cap de setmana
diuen que plourà
doncs d'aquí 15 dies
ja sabeu
el que heu de fer
la cavalls
la cavalls del vent
que per cert
com diu el seu nom
trobareu cavalls
per la ruta
cavalls
vaques
i sars
com deia Rafa
veure i sars
tan a prop
és una experiència
jo em vaig quedar sorprès
perquè l'altre
ho veus sovint
però tants i sars
jo em vaig quedar
molt sorprès
de poder-los veure
hi havia vaques
hi havia molts vedells
i els veus tan macos
i tant els cavalls
com les vaques
que es veuen
per aquestes pastures
doncs la majoria
són car de canyó
no?
els veus tan maques
però d'aquí a poc
saps que te les foten
en un bon filet
i et sap una mica
està inclús de greu
no?
la Carlos de Foc
perquè ens queden
pràcticament 10 minuts
perquè això ho vulguim fer-la
estàvem parlant d'una ruta
que la primera
dels cavalls del vent
que no va tan per crestes
no va tan per cims
en canvi l'altre
sí
la Carlos de Foc
ja és més
més trencadora de cames
la Carlos de Foc
és més
més desnivell
més pronunciat
físicament
és més exigent
i sobretot
en alta muntanya
estàs en alta muntanya
i els condicionaments
meteorògics
com tu bé has dit abans
es donen molt més
precipitadament
que no pas
quan estàs fent
una cavalls del vent
allà has de tindre ja
una mica d'experiència
has d'haver caminat
i haver-te entrenat
una mica
què he dit de positiu
el bo és que tens els refugis
relativament a pròtum
dels altres
o sigui
amb dues hores i mitja
tres hores de caminada
doncs saps que ja estàs al segur
no?
i estan relativament
ben marcats
ara això sí
passes per colls
doncs hi ha el coll
del contrats
que estàs quasi a 2.700 metres
vas per blocs de pedres
no és un senderó
sinó que són senders
la majoria de pedres
la pedra és la
la mare d'aquells camins
també tens una diversitat
paisagística molt diversa
perquè hi ha molt poc arbre
és molt solana
però en canvi
crec que hi ha la concentració
més gran de llacs
d'Europa
en un cercle
de 50 quilòmetres
pots arribar a veure
300 llacs
i això també té el seu
el seu què
acabes del vent
és recomanable
fer-la durant tot l'any
jo
inclús a l'estiu
pensava que faria molta calor
perquè està més baixa
però
passes el 70%
de la ruta
la fas per bosc
llavors vas per ombra
el que passa és que
amb les temperatures
te pots permetre-la tranquil·lament
fer-la
tant a primavera
com a la tardor
carros de fot
per una qüestió de llum
per tindre més temps
per fer-la
doncs jo crec que és
el més recomanable
fer-la cap a l'estiu
des del juny
al setembre
tot i que ara ja
que és el meu proper repte
és fer-la amb esquís de muntanya
perquè no sé
el Pirineu
quan està nevat
el que passa és que
aquells camins no es veuen
i t'has d'orientar més
per crestes i colls
però portaries esquís de travessia
per fer-la amb pell de foca
per pujar
i baixar
exacte
cap al febrer
això ho farem cap al febrer
que és una cosa divertida
ara en aquesta època
segons quins llocs
i quins refugis
i en quins llacs
has d'anar en cura
per no trepitjar granotes
perquè
tot el voltant del llac
quan és l'època de cria
hi ha ganotes
d'aquelles petitones
que es van fer gran
sí
inclús
jo no els he vist
però inclús
veus algun salmó
encara
jo pensava que al Pirineu
no arribaven
i veus algun salmó
que encara va
a intentar criar
a desubar
i tornar a baixar
les granotes
i a les cents
no?
i a les cents de prop
i dins
ostres
és paradisíac
jo reconec
que és paradisíac
és molt solitari
tot i que
afortunadament
cada vegada
es veu més gent
per la muntanya
amb la qual
la cultura
del benestar
de la natura
ens comença a impregnar
el nostre ADN de persones humanes
i la veritat és que
jo ho recomano
ara
us ha d'agradar
caminar una mica
són més dies
la Carros de Foc
són més dies
sí
perquè si no et vols
cansar molt
jo crec que 5 dies
s'ha d'agradar
entre 5 i 7 dies
es recomana
fer-la
entre 5 i 7 dies
llavors tens un forfet
pots pagar un forfet
que li diuen ells
llavors pagues
entre 30 i 40 euros
llavors et donen
una samarreta
una gorra
un buf
llavors et donen
el mapa de la ruta
llavors et donen
un carnet
que és molt bonic
que cada refugi
amb el que passes
tu segelles
i tens
un reconeixement
al final de la ruta
que tu ets un més
dels que ha fet
una mica el que passa
al Camino de Santiago
ho fan aquí
amb els refugis
i la veritat
és un orgull
quan veus aquest carnet
tot ple de segellets
de tots els refugis
et sents orgullós
i crec que val la pena
fer-ho
llavors també pots reservar
en els refugis
pensió completa
mitja pensió
depèn del cas
i decidim
quin faràs parada
per si vols estar-ne algun
exacte
aquí has de programar
tu de la ruta
segons els dies
que tu puguis tindre
segons la forma física
amb la que et trobis
o les ganes
que tinguis de caminar
llavors has de reservar
és interessant
depèn de l'època de l'any
on que ho facis
doncs fer-ho per telèfon
o avisar
d'un refugi
perquè ells per ràdio
estan tots intercomunicats
perquè
sempre
encara que facis la ruta
oficial
o la facis caminant
és interessant
fer
de lloc a lloc
anar passant
de lloc a lloc
i avisar
que estàs
perquè ells saben
que estàs perdent la muntanya
i tenen controlat
que hi ha una persona
que va de tal refugi
a tal refugi
i a l'hora
que si ja ens perden
doncs ja estrenen controlats
també hi ha imatges ara
en directe
a través de l'auacamp
del carrosdefoc.com
de refugi de mitges
per exemple
d'agulles de travessani
és que és
és un paisatge increïble
de mitges
a Saboredo
que és la foto
que estàs veient aquí
potser sigui
el paisatge
més
aventurer
més
més dur
inclús al Pirineu
si vas al Pirineu
francès
te trobes molt això
aquí et trobes molt solitari
aquí et trobes molt solitari
és espectacular
hi ha tres cims aquí
molt macos
que és el rater
per perfer
inclús a través de la ruta
i llavors hi ha un petit refugi
altrament recomanable
que és Saboredo
que potser molts de vostès
l'hauran conegut
perquè a les fotos
surt sempre colgat de neu
surt una ximeneia petita
i un refugi
tot ple de neu
que surt amb moltes fotos
però és molt bonic
i el guarda
també
el pobra
fa molt bé de menjar
també
des d'aquí una salutació
a tots els guardes
als refugis
del Pirineu
perquè s'ho treballen
fan una bona feina
fan una bona feina
potser a nivell de
si els ha fet una petita de crisi
jo crec que han de fer
una mica de formació
de cara al client
que a vegades
sempre això
aquesta paraula
recordi vostè
que no està en un restaurant
sinó que està en un refugi de muntanya
a vegades
no es ben interpreta
llavors queda la gent una mica
ostres
què vol dir això
que un refugi de muntanya
evidentment
no és un restaurant
és un lloc
que et donen servei
el que passa és que
l'afluència pública
cada vegada és millor
és més gran
llavors clar
aquesta transformació
en hotel
potser acabarà
ni haurà de ser
un refugi de muntanya
com era antigament
ni haurà de ser
un restaurant
com pretenem
que a vegades ho sigui
hi ha refugis de muntanya
que hi arriba tothom
també s'ha de dir
llavors clar
que es pensen que està en el restaurant
i no és un restaurant
exacte
té unes certes limitacions
té uns serveis mínims
perquè hem d'entendre
que tota l'aigua
per exemple
hi ha aigua
que l'han de portar ells
perquè no arriba aigua
corrent com aquí
les dutxes
clar
el que no em puc dutxar
és que potser el refugi
està a 2.500 metres
i recollir aigua allí
és difícil
tots els aliments
tot això
s'ha d'arribar
a un burro antigament
perquè els jips
no arriben
o a un helicòpter
llavors clar
quan veus un allà
una costa 3 euros
o 2.50
ostres que car que és
és que te l'estàs fotent
a 2.500 metres
i l'han pujat algú
a l'esquena
o amb un helicòpter
per dir un petit exemple
i excusar una mica
a vegades
les crítiques
que podem fer
cap al refugi
evidentment
la gent del refugi
també té la seva part
de
no dic de culpa
perquè no en tenen
cap de culpa
però que han de posar-se
també una mica
la pell del que arriba
són aquí
10 refugis
a la mitja
és el colomés
el colomina
de l'estany llong
que per certes
expressions
tot l'estany
i el Josep Maria Blanc
l'Ernest Mallafré
l'Arrestanca
el Saboredo
el Ventosa i Clavell
i el refugi
del Pla de la Font
en quina quedaries
d'aquests?
de qui guardes més de mi?
el que has dit tu
del que té el llac
perquè sembla que estiguis
en una illa
perquè està
és un llac
bastant grandet
i entra un tros
i al mig
d'aquell tros
de pedra
han muntat
el refugi
i quan tu t'aixeques
al matí
veus el ressol
cap al llac
i sembla que estiguis
al mig d'una illa
jo crec que
de tots
per una visió estètica
el que recomano
és aquest
i a part
que des de Sant Maurici
queda relativament curt
amb cotxe
arribar-t'hi
i en un altre moment
el refugi
que és el capvespre
després de sopar
les tertúlies
les històries
que surten
dins o fora
si fa fred
de dins
si no fa fred
fora
generalment
coneixes
jo tinc un amic
que em deia
de nit
no trobaràs bona gent
de dia
i a la muntanya
trobaràs bona gent
generalment
en un refugi
trobes molta gent
molta experiència
els guardes de refugi
la majoria
són muntanyens
i qui més
qui menys
ha fet
els seus pinitos
i si ets un tio
amb ganes de xerrar
doncs tens tertúlies
que se't poden allargar
molt durant la nit
perquè et trobes
a vegades
cada personatge
que no ho sembla
i porta una cultura
dintre impressionant
a més
jo crec que dona peu
a la gent
s'allibera
com hem dit
la ment es relaxa
i dona peu
a entrar en tertúlies
perquè a més
estàs obligat
perquè et posen en taules
que te toca sopar
o dinar
al costat d'un que no coneixes
i et toca dormir
en una habitació
amb una persona
que no coneixes
com la qual
de seguida
es creen
es creen vincles
i ja no només
parla de muntanya
sinó de mil i una històries
perquè ja pot haver
gent de la ciutat
que se'n va a dir
dels seus problemes
i comença a parlar
i surten
de veritat
que podríem escriure
llibres
de les coses boniques
que arriben a sortir
en una tertúlia
d'aquestes de muntanya
i no cal trencar el gel
es trenca el gel
es trenca sol
exacte
això ja
és una altra història
és una altra història
i t'ho puc dir
ahir
hi havia quatre jovenetes
molt maques
que anaven
i diuen
llàstima que no coneixes
el refugi
perquè el gel
no sé com es trencaria
hi ha una experiència
als refugi
és que no sé
de vegades
que et trobes al costat
quan et despertes
no a tu
te'n pots anar a dormir
i no tenir ningú al costat
i despertar-te l'endemà
amb algú al costat
ah exacte
et despertes i t'estan mirant
ah exacte
pot passar
pot passar
o que durant la nit
te sentis un cop
o una carícia
i dius
què passa
aquí si he vingut sol
Rafa Olíder
recomanem eh
des d'aquí
altament recomanable
us ho recomanem
totalment
una forta abraçada
i que acabi de provar
que ens queda
l'estiu que és molt poc
exacte
ara ja santa tecla
a disfrutar de les festes
també per estar reunint
bona festa major
igualment
adéu
a