Ja us ho dèiem, que si habitualment teniu mal d'esquena,
i no és tan estrany, perquè ara ens comentaven que hi ha un 80% de la població
són moltes persones que pateixen, habitualment, que han patit o patiran mal d'esquena,
el 80% de la població, per tant, és un gruix important.
Doncs això, si ho heu patit o esteu en aquesta franja,
us interessa l'espai de salut d'avui amb la xarxa sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
És que avui volem conèixer l'escola de columna.
És una proposta, és una proposta global de tractament d'aquest mal,
i en parlem amb la Marta Blader, directora de fisioteràpia de la xarxa.
Marta, què tal? Bon dia.
Bon dia.
I també s'acompanya la Núria Serra, que és la coordinadora de fisioteràpia.
Bon dia, Núria, què tal? Benvinguda.
Bon dia.
Parlem de mal d'esquena, ara ho deiem, de fet ho comentàvem fora de micròfon,
80% de la població.
Sí, al voltant d'un 80-85% de la població,
a partir dels 30-40 anys, en algun moment de la seva vida,
pateix un episodi de dorsàlgia, lumbàlgia o cervicalgia.
Hi ha gent que ho pateix amb episodis i ho va patint amb freqüència.
I hi ha gent que té un episodi i no es repeteix.
Però la incidència és molt alta.
Es cura?
Depèn.
Generalment no.
És una cosa més aviat crònica.
El que passa que, el que dèiem, pot haver episodis que vagin oscil·lant.
Depèn molt de molts factors, els mals d'esquena.
Des de l'estrès, l'entorn laboral,
el fer exercici físic o no fer-ne.
És a dir, depèn de molts factors.
Per tant, en funció de com afectin aquests factors sobre la persona,
pot millorar o no.
Ara, per exemple, estem asseguts.
La postura durant el dia, durant la jornada laboral,
també pot tenir alguna incidència?
Té molt a veure.
Sobretot perquè l'escola d'esquena, com diem,
és un tractament global.
Per tant, també inclou la prevenció,
inclou la higiene postural,
que és l'educació en aquests hàbits que tenim cada dia,
com ens asseiem, com dormim,
com aixequem pesos,
com fem la nostra feina.
Llavors, és vital.
És vital educar en aquest sentit
per poder prevenir,
a les escoles també, en el món laboral,
poder prevenir a la llarga que la gent pateixi
més o menys mal d'esquena.
Això és inevitable.
Nosaltres no podem dir que si feu tot això
no patireu mal d'esquena,
perquè hi ha altres factors,
factors genètics, com ha dit la Marta, i de més.
Però sí que és veritat que el risc disminueix.
D'on sorgeix la idea de fer una escola d'esquena?
Perquè no és nou,
el concepte?
No, el concepte ve de...
Va començar als anys 60 als països nòrdics,
on els treballadors de les indústries
veien que es lesionaven molt
per l'esforç físic que feien a la seva feina.
Llavors, se'ls va fer una formació
per evitar les lesions justament en el món laboral.
Va tindre molt d'èxit
i d'aquí es va escampar per tot el món
i ara per internet podeu trobar qualsevol informació
a l'Escola d'Esquena Espanyola,
bé, n'hi ha de tot arreu,
amb una mica de cura, eh?
No val per tothom aquests ítems
que ens donen sempre per internet, eh?
Cadascú és un món
i sempre millor si ens assessora un professional.
Sí que no cal buscar per internet,
el podeu buscar,
però tot el que trobeu per internet
sempre s'ha de posar allò entre cometes.
Sí, i millor assessorats per un professional.
En el nostre cas, a la xarxa Santa Tecla,
ja fa molts anys que s'està duent a terme
el que és l'Escola d'Esquena
i, com deia, la Núria és un concepte global
perquè incorpora una sèrie de sessions
amb exercicis,
fem dos cops per setmana, la Núria,
dos cops per setmana,
és una sessió d'uns tres quarts d'hora
i conduïda per un fisioterapeuta.
Intentem que els grups siguin homogenis,
intentar ajuntar dorsàlgies, lumbàlgies,
i després el fisioterapeuta també fa una funció
d'anar adaptant aquesta escola d'esquena
a cada persona,
perquè hi ha uns exercicis comuns,
però potser un pacient li diu
mira, tu fes més vegades aquest
o aquest, no cal que el facis,
i després d'aquests exercicis
es fa també el que és la xerrada,
que és una xerrada d'educació,
que la Núria us explicarà millor,
potser, en què consisteix aquesta xerrada.
És una xerrada molt dinàmica,
on es passen unes diapositives,
unes fotos de normes bàsiques posturals,
en les que es fa el dia a dia,
una persona des que es lleva al matí,
com dorm, en quines posicions dorm,
quan se renta la cara, com es renta la cara,
si aixeca peso,
si ho fa flexionant el genoll,
si ho fa acutxant l'esquena directament.
Llavors es van passant aquestes fotos,
el pacient moltes vegades intervé,
és una xerrada dinàmica,
on els gent intervenen,
nosaltres els preguntem,
us identifiqueu en aquesta posició,
vosaltres ho feu d'aquesta manera,
i ells moltes vegades diuen,
ai sí, ho faig malament.
O sigui, s'adonen realment
que això ho fan malament.
I una part molt important,
crec jo que és,
durant la xerrada,
se'ls insisteix en que
ells han d'automatitzar
aquests nous moviments.
Els diem que és com conduir,
primer estàs pensant
si posar la primera o la segona,
i després ja és un moviment automàtic.
Llavors, aquestes normes d'higiene postural
han d'arribar a automatitzar-les,
de tal manera que és un moviment
que després surt sol,
surt espontàniament,
ja no han de pensar,
m'he d'acotxar bé,
m'he de seure bé,
sinó que un ja s'hi adapta.
Com hem de dormir?
I comencem a rentar la cara,
a llevar-nos?
No, més que res,
són posicions en les que,
per exemple,
dormir sempre és millor dormir,
quan hi ha mal d'esquena,
o quasi bé sempre,
evitar la posició de Covid-pro,
que és de panxa avall.
Si ha de ser aquesta,
perquè la gent és un hàbit
que costa molt,
llavors els recomanem
que almenys flexionin una cama,
o es posin un coixí sota la panxa.
Si no, la posició fatal,
o sigui, la de costat,
és la que seria més recomanable.
sempre la superfície que sigui semirrígida,
ni un matalàs molt dur,
ni molt tou.
Bé, són petites coses.
El rentar-nos la cara,
moltes vegades,
per exemple,
també ens acostem molt al mirall,
de tal manera que ens inclinem endavant.
Doncs sempre intentar tindre un petit tamboret
per poder posar el peu a sobre,
sempre buscar la flexió de la cama
quan estem molta estona drets.
Són petits trucos
que els anem dient,
que ells en un principi no se n'adonen,
però després veuen que realment sí que funciona.
I quan estàs molt, molt, molt fotudet,
que et fa molt de mal l'esquena,
llavors veus que realment allò
t'alleuja una miqueta, aquell dolor,
i que la propera vegada
potser costarà més
a tindre un altre episodi
de mal d'esquena.
Què s'hi pot fer amb el dolor?
Amb el dolor?
Bé, hi ha una part...
Aquí hi ha diverses coses.
La primera
és que
prendre consciència
del que hem dit,
que el mal d'esquena
en part és normal.
Molta població pateix
i que hi hagi una mica de dolor.
la societat d'avui en dia
s'ha acostumat a que no vol patir dolor
i el dolor a vegades és normal.
I hem de saber
a partir de certa edat
que amb alguns dolorets
hem de conviure,
que també és normal.
Aquesta és una.
Quan el dolor ja és persistent,
molesta,
hi ha una part
que és
la part
de prendre analgèsic,
doncs una medicació,
doncs anar al metge de capçalera,
amb un especialista
depèn també de la gravetat
i de
com ens molesta aquell dolor,
de com ens invalida.
Hi ha una part
de tractament mèdic
i després hi ha
el tractament
de fisioteràpia.
El tractament de fisioteràpia
incorpora tot això
que hem dit.
Quan el dolor és agut,
el tractament de fisioteràpia
va destinat
a alleujar
aquell dolor tan agut.
L'escola de columna
s'incorpora
quan aquest dolor
ja és més supegut,
no tan
insistent,
quan passem
a una segona fase.
En la primera fase
la fisioteràpia
el que fa és
la fisioteràpia
i la rehabilitació
el que fan
és fer un tractament
enfocat
a treure aquest dolor tan agut.
Aquí fem
des de
tractament d'electroteràpia,
exercicis,
una sèrie
i també explicar
ja començant
amb aquestes normes posturals.
I després
quan el dolor
ja és més crònic
que dèiem
és on entra
a l'escola de columna
i és molt important
aquestes normes
i incorporar-les
a la vida quotidiana.
Com es filtren?
Ho està pensant ara?
Els usuaris
d'aquesta escola?
Com es canalitzen
fins a arribar a ser
doncs
estant tractament
amb vosaltres?
normalment primer passen
pel seu metge de capçalera
el metge de família
que és el que
és el primer
que acudeixes
dient
tinc mal d'esquena
em fa mal l'esquena
després aquest
és el que deriva
el metge rehabilitador
passen visita
amb el metge rehabilitador
exploren
fan l'exploració clínica
habitual
llavors
passen dintre
el que seria
l'escola de columna
si compleixen
aquests criteris
per poder entrar
dintre l'escola d'esquena
Per què ens fa mal l'esquena?
O sigui
generalment
per què ens fa mal l'esquena?
El rànquing
quin és el capdamunt
dels mals
que ens afecten a l'esquena?
A veure
l'esquena és un
penso que
al cos humà
hi ha molts ossos
i molts músculs
però l'esquena
potser és
de les parts
més complexes
perquè hi ha
tots els ossets
que formen la columna
i entre cada osset
hi ha disc intervertebral
hi ha músculs
músculs petitons
coneixen
té una mobilitat
molt complexa
l'esquena
no és com un braç
que flexiona
i extensiona
sinó que
la columna
té moviments
de rotació
d'inclinació
flexió
extensió
clar és molt complex
llavors
tot aquest munt
de músculs
aquest entramat
a més a més
la columna
serveix de protecció
de tota la mèdula
ocia
surten nervis
des de la columna
tots els nervis
que van cap a
les extremitats
superiors
a les extremitats
inferiors
clar que hi ha
una complexitat
tremenda
moltes vegades
els problemes
d'esquena
acaben derivant
a lo millor
en una
asiàtica
i és un
pinçament
de l'esquena
que acaba derivant
en una asiàtica
clar
la complexitat
de la columna
és important
llavors
per què ens fa mal
l'esquena
doncs
per aquesta complexitat
i perquè
els hàbits de vida
la genètica
hi ha una sèrie
de condicions
normalment
el que passa
és que es produeix
una contractura
hi ha una lesió
o no hi ha una lesió
a vegades
és perquè hi ha una lesió
i la lesió desencadena
el dolor
la contractura
hi ha el dolor
i després també pot ser
que no hi hagi lesió
que sigui per tensió
doncs
una persona
que està moltes hores
treballant
davant d'un ordinador
se li acaben carregant
les cervicals
la postura mantinguda
sense moure's
acaba fent
que aquests músculs
es contracturin
i a lo millor
no té una lesió en si
però
és aquesta postura rígida
moltes hores
estava pensant també
amb els pares i mares
que tenim canella petita
que també
hi ha vegades
que després d'unes hores
diguem-ne de balanceig
i també acostum
a fer mal a l'esquena
sí
moltes vegades
el simple fet
de posar el nen
al braçol
és una posició
en què ens inclinem
endavant
amb les dues cames estirades
el nen
pesa
perquè
encara que sigui un nadó
té un pes
i
sempre nosaltres
el que aconsellem
posar-lo ben a prop
del centre de gravetat
de la persona
o sigui
apropar-lo al màxim
al pit
si pot ser
el que sempre diem
posar el peu en un taburet
al moment d'inclinar-nos
cap endavant
són petits trucos
que anem dient
i moltes vegades
aquestes preguntes
són les que surten
a la xerrada
de l'escola d'esquena
llavors que et diuen
particularitats
de cada persona
doncs jo quan poso el nen
o jo si agafo el nen
moltes vegades al coll
clar
quan un està en una fase aguda
doncs hauria d'evitar
xecar pesos
llavors de la millor manera
potser sí
mai deixar el teu fill
de tendre
acaronar-lo
i gronxar-lo igual
però potser assegut
sense aguantar
amb una bona posició
sempre és adaptacions
això sí que vull donar
jo crec que una mica
un missatge esperançador
que quan un té mal d'esquena
no ha de deixar
de fer aquelles activitats
que abans feia
com per exemple
ara no podré agafar
el meu fill
no es tracta d'això
sinó que adaptar-nos
a aquesta nova situació
sempre
això en fent esport
perquè a vegades et diuen
ai ara ja no podré fer esport
perquè ara em fa mal l'esquena
mirem-nos a veure
quin esport fas
si realment et dificulta
la teva progressió
en aquesta evolució
de la malaltia
malaltia per dir-lo d'alguna manera
tampoc és una malaltia
és un procés
que pot ser a vegades
limitat
però sí que
aconsellar
i readaptar
la teva vida
de tal manera
que no sigui
aquest dolor
tan limitant
que la gent
a vegades
també s'atabala una mica
una mica
de missatge d'esperança
que patir mal d'esquena
no és tampoc
una cosa molt molt greu
sinó que quan estàs
molt fotudet
doncs veus que no hi ha més esperança
que ostres
hauré de deixar fer un munt de coses
però no
és readaptar-te
en aquesta nova situació
a l'escola d'esquena
expliqueu també
què es pot fer
després de
diguem-ne
de readaptar
aquests hàbits diaris
no
què pot fer una casa
no
com pateix el mal d'esquena
que pot fer
a nivell no sé
ampli no
d'aprendre's un medicament
o de
bueno
com que hi ha un seguiment
per part del metge rehabilitador
la part de medicació
normalment la porta el metge
no
i nosaltres el que fem
és donar aquests consells
que dèiem no
aquestes normes
la gent et consulta molt
el seu dia a dia
no
el que deia la Núria
puc fer esport
puc agafar el meu fill
puc no
i anem adaptant
doncs
els consells
a aquesta persona
no
el que deia la Núria
no
com que
com que el mal d'esquena
també va relacionat
amb factors psicosocials
no
el fet que una persona
se senti bé
es trobi bé
psicològicament
també ajuda aquest mal d'esquena
que no ho vagi a més
llavors
com si li anem prohibint
de fer coses
encara la limitem més
i aquesta persona
encara se sent pitjor
llavors hem de buscar
també la fórmula
que continuï portant la vida
el més normal possible
perquè això també l'ajudarà
a sentir-se millor
per tant
el que hem de fer
és no dir-li
que deixi de fer esport
sinó buscar un esport
o fer-lo d'una manera
que pugui sentir-se més bé
ho entès bé
és a dir
l'estat ànim
influencia
en el grau de dolor
de mal d'esquena
en general
no només
de mal d'esquena
l'estat ànim
influencia en el dolor
és molt
una persona
que té dolor
si a més a més
està desanimada
aquest dolor
el viu molt pitjor
o de mala lluna
també
perquè de vegades
el dolor et passa
també
acent
és una mica
a veure
diríem entre cometes
inevitable
quan estàs amb dolor
doncs clar
no estàs de bon humor
però sí que és veritat
que tinc una actitud positiva
davant d'aquest dolor
t'ajuda molt
a superar-ho
i veuràs que
amb aquesta gent
que
diu
bueno
avui tinc dolor
però potser
davant tindré menys
avui no he pogut fer això
però ho he pogut fer
d'una altra manera
s'ho prenen d'una manera
que
ajuda en el procés
de rehabilitació
i és molt positiu
de fet
a l'hora de tractar
el dolor
en general
no només
el dolor d'esquena
una de les estratègies
és la distracció
és a dir
quan una persona
està ocupada
i distreta
el dolor
el té igual
però no el viu igual
per tant
al final
la sensació
és el que compta
llavors hem de buscar
aquesta persona
és molt complicat
dir-li a una persona
que té dolor
que es distregui
perquè m'ho estava
preguntant
si m'ho estava
plantejant
què és el dolor
com podríem definir
el dolor
doncs mira
el dolor
és molt complicat
perquè
és una cosa subjectiva
no la podem mesurar
el dolor
no fem una radiografia
i surt el dolor
no fem una analítica
i surt el dolor
que té aquella persona
de fet hi ha escales
que s'han ideat
pensant en mesurar el dolor
hi ha una escala
que és de dolor al 10
i la persona
ens marca una mica
quin és el seu punt de dolor
però és molt subjectiu
perquè és el seu dolor
i el compara
amb el dolor
que ell ha patit
al llarg de la seva vida
però potser una persona
que ha patit
un dolor lleu
en el moment
que té un mal d'esquena
et diu
que està en el seu punt
màxim de dolor
quan una altra persona
n'ha patit molt més
i et considera
que amb el mateix dolor
està en el seu nivell mínim
és molt complicat
de mesurar el dolor
llavors
i és una cosa
que es viu molt subjectivament
cada persona
ho viu de forma diferent
hi ha persones que toleren molt el dolor
i hi ha persones que el toleren molt poc
moltes vegades et trobes
que per exemple
simplement a l'escola
d'esquena fent els exercicis
on es treballa més físicament
dos persones
amb la mateixa lesió
i no les dues
tenen el mateix grau de dolor
i a vegades
gent amb què
tenen una lesió
menys greu
diguéssim
ells noten més dolor
que no pas un altre
que potser tingui la lesió més greu
o sigui que
el mateix tipus
diferents patologies
a vegades
el dolor
no té per què
sempre ser el mateix
molta gent diu
és que tinc una hernia discal
m'han dit que tinc una hernia discal
i això és el seu món
bueno
no passa res
hi ha gent que té una hernia discal
i no ho sap
i un bon dia fent-li una resonància magnètica
surt aquesta hernia discal
i clar
sobretot que no s'obsessionin
amb les paraules
amb els tecnicismes
que moltes vegades tenim
sinó que sempre intentem
readaptar la situació
en aquesta nova
etapa de la vida
que a vegades ens passa
complim anys
i bé
l'esquelet és el mateix
el tema de les lesions
el fet que et donin un diagnòstic
que tens una hernia discal
una protusió
tres hernies discals
això espanta molt
a veure evidentment
quan hi ha una lesió
s'ha de mirar
i a veure
hi ha algun tipus de lesions
de mal d'esquena
que acaben
havent de ser intervingudes
vull dir
clar
no hem de fer
no hem de simplificar
tot això tant al màxim
però
però què és el que deia la Núria
hi ha gent amb hernies discals
que fa una vida normal
en canvi
hi ha gent amb una hernia discal
que té molt dolor
també depèn de com és aquesta hernia
on està
i la capacitat
de resistir el dolor
d'aquella persona
una hernia seria inflamació
bàsicament?
una hernia no?
què seria?
no
l'hernia és
com qualsevol hernia
sempre és una cosa
que surt de la seva estructura
llavors
l'hernia discal
seria aquest disc
que hi ha intervertebral
que protueix
de la seva posició
el protuir cap enfora
a vegades
enganxa estructures
que poden ser
arrels nervioses
que és el que provoquen
el dolor
entre vèrtebra i vèrtebra
o sigui
les vèrtebres són dos
entre vèrtebra i vèrtebra
hi ha un disc
com una mena d'espongeta
que fa d'amortiguador
i aquest amortiguador
aquest disc intervertebral
és el que de vegades
surt del seu lloc
és molt complex
perquè té un nucli pulpós
aquest nucli
a vegades surt al nucli
a vegades es lesiona el disc
hi ha molta casuística
no és només
l'hernia discal
no és tan senzilla
hi ha molts graus
però una mica és això
que surt del seu lloc
i la protusió
és que surt una mica
però no del tot
i l'hernia és quan ja
ha sortit
del tot
de totes maneres
aquestes precisions
que nosaltres fem ara aquí
a l'escola d'esquena
es fan
se'ls fa una mínima classe
d'anatomia
de l'esquena
les parts de l'esquena
que és un disc
intervertebral
perquè serveix
tot això se'ls explica
perquè sembla que
si tu vas
coneixent el teu cos
doncs vas entenent
més coses
i sempre és important
la informació
també és important
parlar-ne
com avui
aquí a la ràdio
perquè qui vulgui
que si l'altre
a la banda
tingui més informació
per tal de saber
què li passa
a la seva esquena
quan pateix algun d'aquests mals
ara pensava
hi ha alguna professió
que sigui
molt més propensa
o
que quan vingui algú a consulta
que tingui aquella professió
diguis
home aquí segur
que hi ha mal d'esquena
perquè
no sé
aixecar pesos
imagino
o també s'exposició
a portar gran pes
durant el dia
totes aquelles feines
que siguin
molt d'esforç físic
i d'aixecar pesos
però també hem de precisar
que molta gent
que està
molta estona asseguda
també té molts problemes
d'esquena
molts administratius
gent que està
davant de l'ordinador
moltes hores
per això
sempre recomanem
cada mitjoret
així
fer un passeig
encara que sigui
al lavabo
anar a beure una mica
d'aigua
bellugar-te una mica
i no mantenir sempre
aquesta posició
tan dolent
és l'activitat física
excessiva
com això que dèiem
aixecar pesos
al paleta
la persona que treballa
en una obra
que està ajupint
s'aixecant
s'aixecant pesos
o un transportí
una persona que està
en un magatzem
aixecant pesos
i carregant
descarregant
això també és dolent
el fet de fer
tanta activitat física
però el fet d'estar
per exemple
un camioner
una persona que està asseguda
al volant
un munt d'hores seguides
en la mateixa posició
la persona que treballa
a una oficina
les perruqueres
per exemple
el fet d'estar
moltes hores dretes
és això
és el fet de
tant l'activitat excessiva
com la inactivitat
l'ideal seria
trobar aquell del meu mig
doncs ara
anirem a beure aigua
tots tres
perquè ja portem
una bona estona
asseguts aquí
a l'estudio
de Tarragona Ràdio
avui hem volgut parlar
d'aquesta escola
de columna
sou gaires per cert
a l'escola
sou un equip
sou gaires
a l'equip
normalment
és el metge rehabilitador
el fisioterapeuta
i un terapeuta ocupacional
passa que
sí
normalment
la persona que es dedica
a fer el grup
com que es fa una hora
determinada
en l'horari laboral
doncs
normalment
és un fisioterapeuta
el que ho porta
i el metge rehabilitador
sorten ser d'unes 8 persones
com a molt
7-8 persones
els grups
no s'intenten que siguin
massa numerosos
per aquesta dedicació
per poder estar per ells
per anar-ho ajustant
a les seves necessitats
doncs interessant
l'experiència
avui l'hem pogut conèixer
Marta Vlade
directora de fisioteràpia
de la xarxa
Marta, gràcies
a vosaltres
i la Núria Serra
que és la coordinadora
de fisioteràpia
Núria, gràcies també
i fins la propera
a vosaltres
i fins la propera