Fins demà!
Sintonia de Tarragona Ràdio, un 96 punçat de la freqüència modulada.
Sintonia que, com cada dimecres, amb aquesta hora, minut amunt, minut avall,
ens indica que el doctor Xavier Oliac ja s'asseu en una banda de la taula.
Doctor Xavier Oliac, molt bon dia.
Bon dia.
Amb aquest espai curar-se amb salut,
que fem com cada setmana amb la xarxa social i sanitària de Santa Tecla.
Com sempre, doncs, aportes el teu suport, la teva ajuda, companyia, no sé com dir-li.
La meva crossa.
La teva crossa.
Lluís Oliac, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tots.
De què parlarem avui?
Doncs avui parlarem de l'arteriosclerosi,
que és una malaltia que afecta els vasos sanguinis
i que provoca un enduriment i una alteració en el seu funcionament,
que el seu funcionament bàsic és fer arribar la sang als diferents teixits,
i en funció de la zona afectada per aquesta alteració de les artèries,
doncs provoca problemes.
Si les artèries són les artèries del cervell,
doncs l'arteriosclerosi pot provocar,
si diguem-ne amb masterios molt avançats,
parlaríem d'una demència.
Sí.
Sí, digues.
No, si, per exemple, afecta les artèries del ronyó,
doncs poden provocar problemes en el funcionament del ronyó
i acabar fent una insuficiència renal.
Si afecta les artèries perifèriques,
les cames o els braços,
doncs podem tenir problemes en el...
doncs això, amb la musculatura
o amb el funcionament de les cames i braços.
I l'altre, que és el que, diguem-ne avui, el plat fort,
doncs si afecta el territori del nostre cor
i les artèries al voltant,
doncs tenim una malaltia cardíaca.
Una malaltia cardíaca que amb aquesta causa,
amb l'alteració dels vasos sanguinis,
doncs és una causa important
de trastorns, de patologia i de mortalitat en el nostre món.
És a dir, que és una malaltia d'afectació bastant general, no?
Perquè així a priori, el que ens explicava el doctor Iach,
veiem que l'artesclorosi pot afectar moltes zones del nostre cos.
Doncs sí, això mateix, tal com molt bé ha explicat ell,
és una malaltia generalitzada de totes les artèries,
que predomini en una o en l'altra,
depèn també d'on l'estudiem,
però el que és l'afectació de l'artèria ja comença en una edat molt temprana
i que va evolucionant durant tota la vida
i que depenent del malament que tractem les artèries,
l'evolució serà o molt ràpida o molt lenta si la tractem bé,
però la malaltia evoluciona durant tota la vida
i afecta tot l'arbre arterial,
a tot el territori arterial.
És una malaltia sistèmica de tot l'arbre arterial.
Imagino que si busquem les causes d'aquesta malaltia,
evidentment, d'aquesta afectació,
evidentment podem acusar-la, com deies,
si tractem millor les artèries o no,
però també hi haurà d'altres factors que influiran en això.
Primer m'agradaria aclarir que el terme aquest d'arterioesclerosi,
que sembla ara que en parlem tan sovint
i que ara està als mitjans de comunicació
i que constantment sempre acabem dient el mateix dels factors de risc,
però clar, el terme aquest es va acunyar ja fa bastants anys,
com a dos o tres segles.
Teoricament va ser ja el terme com a tal
es va reconèixer molt abans
que moltes entitats que porten noms propis.
O sigui, quan feien amb cadàvers de persones
l'estudi anotemopatològic,
descobrien que hi havia un enduriment de l'artèria,
que és el que van acunyar com a arterioesclerosi,
tal com ho veia el doctor Oliach,
i això va passar tan lluny com a l'antiga Grècia
com fa 250 anys.
Es va descriure abans el resultat de l'afectació a les artèries
que entitats com l'angina de Pito, l'infart de miocardi,
o l'embòlia cerebral,
o l'afectació a les artèries perifèriques,
o resultats com aneurismes i afectacions més severes a les artèries.
O sigui que realment el terme ve de molt lluny.
Ja fa temps i anys que la coneixem, eh?
Exacte, exacte.
Teòricament és curiós que a l'antiga Grècia
noms com Galeno, Vespalio,
una sèrie d'aquests clàssics
van descriure l'afectació en forma d'aneurismes,
en forma d'enduriment,
en forma tant a nivell de l'aorta,
que era el que indagaven més perquè era un vas gran,
una artèria gran,
com a nivell de les cames.
Per tant, el terme no és nou,
que és el que volia explicar.
Si busquem potser l'origen o els possibles orígens d'aquesta afectació,
on els trobaríem?
Una, que la tenim molt clara, és l'envelliment.
Si a partir dels 30-35 anys comencem a trobar lesions a les artèries,
per la pròpia evolució del que fem.
El que he comentat abans,
quan les tractem bé, les artèries,
quan no fumem,
quan mengem correctament,
quan fem exercici,
quan conservem el pes,
quan no tenim cap malaltia
que determini que tinguem valors molt exagerats
d'un dels factors de risc,
les cuidem i envellim amb l'arteriosclerosi.
I ens morim de vells,
depenent del lloc del món
o de la comunitat on vivim a Espanya,
més aviat o més tard,
però morim de vells amb l'arteriosclerosi
però no de l'arteriosclerosi.
Sí que és veritat que la causa més freqüent de mort a Espanya
segueixen la mort cardiovascular.
Però, clar, si aquesta mort cardiovascular
ve als 90 anys, benvingut sigui.
El problema és quan ve abans,
quan no toca
i amb una edat que encara laboralment
podem treballar molts anys
o podem fer moltes coses
abans d'arribar a la bellesa.
Després parlem dels efectes
o els possibles símptomes,
els possibles afectacions,
però imagino que també hi ha més causes
a banda de l'envelliment, òbviament.
Sí, sí, sí.
Aquí hauríem de barrejar
des dels factors de risc clàssics
bé de sobres conegut
perquè en parlem sempre
com és la hipertensió,
la diabetes,
els problemes de colesterol,
l'obesitat,
el sedentarisme,
però llavors ja embarregem
de menys coneguts,
com la homocisteïna,
que s'agreguem
i que quan està amb accés
també pot afectar.
Embarregem de menys coneguts
com anomalies lipídiques genètiques,
que n'hi ha diverses.
Hem de comptar que aquí a Espanya
un 20% de la població
té una dislipèmia familiar
heterocigota.
Això vol dir que van amb colesterol
de 260-270,
amb BLDLs de 180-200
i que això,
si no es tracta correctament
i es disminueixen aquests valors,
anirà afectant les seves artèries.
Clar,
podem agradar la genètica,
el genotip,
però el fenotip
amb què ho transformem
dependrà molt de nosaltres,
almenys retressar-ho al màxim
depenent del que fem
i de com cuidem les artèries.
No sé si amb els darrers anys
han notat un augment de casos
o quina tendència hi ha.
Hi va haver una estabilitat
molt important de la malaltia
durant les dues últimes dècades
perquè vam aprendre a abordar
amb millors condicions
i amb millors tècniques
la malaltia.
La vam tractar millor,
vam intentar convèncer la gent
dels factors de risc,
l'abordem en fase aguda
amb tècniques més sofisticades,
per tant estabilitzem la malaltia,
no es mor a tanta gent,
però el que sí és cert
és que donat a dos motius,
fonamentalment,
l'envelliment de la població,
hi haurà més malaltia al final,
a pesar que l'hàgim controlat entre mig,
per envelliment hi haurà més malaltia.
O sigui que ens hem de preparar
perquè haurem de poder assumir
l'excés de malaltia
només per envelliment.
I després també tornem una mica
a les males condicions
de dieta, sedentarisme, obesitat,
que també condicionaran més diabetes
i per tant més malaltia cardiovascular.
En certa manera,
el fet d'evitar les causes
passaria per evitar aquestes qüestions
que ha comentat,
doncs l'obesitat,
controlar la dieta,
l'afectació de,
també la incidència del tabac,
quins símptomes
o quant sabem
que ens ha de preocupar
l'arterosclerosi?
Com podem notar que ens afecta?
Com que avui es tracta de generalitzar
i de no incidir en malalties concretes,
jo el que diria més fonamental
és fer cas quan a un li fan
una revisió de salut,
sigui a la feina,
sigui a través del seu metge de família,
quantificar amb els factors de risc
que té en aquell moment
un valor a 10 anys vista
de probabilitat de malaltia
i deixar-se aconsellar
pel seu metge de família,
que és el més important.
I a partir d'aquí,
abordar si un té un risc exagerat
amb la idea de disminuir
aquests factors de risc,
fer cas del seu metge de família
per programar
una millor qualitat de vida
10 anys vista,
que és el que és important.
Llavors no incidiria tant
en què ha de notar,
sinó en comencem una mica abans,
fem prevenció primària,
fem una revisió de salut
almenys un cop a l'any,
sigui a la feina
o sigui a través del metge de família
i fem cas dels consells
que solen anar dirigits
en prevenció primària
en evitar la malaltia
a l'edat que toca.
Per tant, el missatge és
comportament proactiu
del sistema sanitari,
detectar els factors de risc,
posar-los i remei
abans que es manifesti la malaltia.
Com a responsable de cardiologia
de la xarxa,
doctor, ja que ens centrem
en l'artesclorosi,
però sobretot en l'afectació.
Deiem que és una malaltia
bastant generalitzada
a nivell del cos,
de l'organisme,
però potser ens caldria centrar
o caldria centrar-nos
en les afectacions
més en l'àrea de cardiologia,
no sé com dir.
Sí, sí.
El que passa és que
tractant-se d'un tema
com apuntava el doctor Liban,
d'una malaltia degenerativa
que ha afectat tot l'organisme,
diguem-ne que aquí
la línia de treball
i potser avui la línia d'incidència
l'hem de fer
en el que comentàvem,
és a dir,
l'avaluació des de bon començament
dels factors de risc
que una persona té
i a partir d'aquesta
avaluació dels factors de risc
el poder programar-se
uns estils de vida
que facin que
la programació
de la degeneració
de les artèries,
que és un procés
diguem-ne que
fisiològic,
doncs que aquesta
degeneració
es produeixi
de la manera
més tardana possible.
Hi ha una sèrie de factors
que són intrínsecs
i que no podem fer res
com és l'edat,
l'envelliment
no el podrem canviar,
però sí que hi ha
tota una sèrie de factors
que actuen com a irritants
i per tant
afavoreixen
la progressió
de l'enduriment
de les artèries
que són claríssims,
que estan demostrats,
que són
els nivells
elevats de colesterol,
els nivells
elevats de sucre
en sang,
la diabetes,
els nivells
de la tensió arterial,
com ho comentàvem abans
al Dr. Liban,
i sobre aquests elements
hi podem incidir
des de bon començament.
De fet,
és un consell
que donem moltes vegades
també a la Cura Sense Salud,
és a dir,
que l'èxit
està en la prevenció.
Parlant d'aquesta malaltia
o d'aquestes
conjunt
o d'aquesta alteració
que pot provocar
un conjunt de malalties,
diem-li que és
d'aquelles coses
que està claríssim,
o sigui,
que hi ha evidència científica
i que està demostradíssim
que els estils de vida
incideixen
en la progressió
d'aquesta arteriosclerosi.
Per tant,
en la mesura
que primer avaluem
quin factor,
perquè individualment
cadascú té els seus factors de risc,
avaluem
quins factors de risc tenim
i
puguem incidir
sobre els estils de vida,
la prevenció primària,
que apuntava el Dr. Liban,
i això,
diem-li que és
el millor passaport
per viure anys
i viure amb salut.
El Dr. Liban feia també referència
als possibles tractaments
que hi hauria
un cop passada
aquesta fase
o fins i tot
pel tema
de l'envelliment
o directament
perquè no s'han fet cas
d'aquestes
recomanacions
que ens han fet.
Llavors, què,
Dr. Liban?
Ara li traspassaré
la pilota
al Dr. Oliac,
però com que
sé que és un fervorós
defensor de l'exercici
perquè ell predica
amb l'exemple,
li diré que dissenya
un programa senzill
que pugui servir a tothom
per fer exercici
de quants cops per setmana,
durant quant de temps
i amb quina intensitat
perquè sigui efectiu
per la prevenció
de la malaltia.
Donem consell
per prevenció.
Què hem de fer?
M'està posant aquí.
Vinga, què hem de fer?
Jo m'hi apunto,
ja directament.
Jo m'hi apunto.
A veure,
està demostrat
que l'exercici físic
doncs,
d'alguna manera,
et pot substituir
el tractament
mèdic
farmacològic
que s'està fent contra
l'hiperlipidèmia,
contra l'excés de colesterol.
I també està demostrat
que l'exercici físic
aconsegueix controlar
els nivells de tensió arterial
en les persones
que tenen
una certa tendència
amb la hipertensió.
Per tant,
l'exercici físic
incideix directament
sobre dos factors
de risc importantíssims.
Per tant,
jo encoratjaria
la gent
a practicar
l'exercici físic
com a factor
també d'això.
A més a més,
amb els beneficis
que representa
sobre l'estrès,
que també és un altre factor
de risc
en l'estil de vida,
sobre la degeneració
i els problemes
a nivell arterial.
Per tant,
jo també soc,
evidentment,
fervorós defensor
de l'exercici físic
i recomanaria
que a través
del metge de família
i en el nostre cas,
a través del nostre saber
de medicina
de l'esport,
que vinguessin
a les nostres instal·lacions
a que la gent
es programi
d'una manera
un disseny
a les seves necessitats
que hi ha possibilitats
per a qualsevol persona.
Clar,
però,
igual ara algú
s'escolta
i diu,
aviam,
exercici físic,
definim una mica més
perquè pot ser,
diu,
jo camino 10 minuts al dia,
15, 20, 30
o faig una mica d'esport
i ja està.
Posem uns mínims, doctor.
Home,
jo crec que
estem parlant
de 3 o 4 dies a la setmana
d'un exercici
d'una intensitat
moderada
que vindrien
a representar
40 minuts
o una hora
d'un exercici
d'intensitat moderada
que potser només vol dir
caminar molt ràpid.
Caminar molt ràpid,
no vol dir
posar-se...
No, que tampoc no cal
que ens hi posem
a fer maratons,
però...
Exacte,
no cal fer una marató
ni cal fer
salts de perxa
ni coses rares,
no?
Vull dir que un exercici...
I afegiria una cosa
que a vegades
ho transmetem els malalts
perquè ho entenguin,
no?
Perquè això de l'exercici
moderat
la gent no sap
el que és.
Jo els dic
camini fins a un pas
que li costi parlar
i afluixi una mica
i mantingui aquest pas.
Perquè això depèn
de la situació física
de cada persona.
Un superobès
caminant
uns 2 o 3 quilòmetres
per hora
i arribarà
a tenir dificultats
per parlar,
hi hagi un prim
i mitjanament atlètic,
probablement això
li passarà
quan camini
a 6 o 7 quilòmetres
per hora.
Per tant,
buscar un pas
que amb un li costi parlar,
afluixar una mica
i mantenir-lo
durant els 50 minuts
que diu el doctor Oliat.
I d'aquesta manera
gairebé
entre cometes
podem arribar
fins i tot
a substituir
aquests tractaments
o millorar
amb
molta efectivitat
l'afectació
en un futur?
Sí,
és a dir,
els nivells de colesterol
i els nivells
de tensió arterial
en determinades circumstàncies
i en determinats nivells
es controlen
només amb exercici físic.
Per tant,
controlaries
a mig llarg termini
la degeneració
que provoquen
aquests agents irritants
que representen
sobre les nostres artèries
com són el colesterol.
I, dedu,
això pel que expliqueu
que no cal arribar
a que això
ens ho determini
una revisió mèdica,
no?
És a dir,
això ja ho podem fer
avui mateix.
Directament.
Perquè potser,
escolta,
jo com no tinc
aquest colesterol
i com no tinc
cap afectació,
doncs m'espero
que aparegui,
potser no caldria.
és començar
abans de què aparegui,
evidentment.
Això és l'estil de vida
que diem,
no?
Sí, sí.
El tenir un estil de vida
saludable
que representi això.
Doncs són aquestes recomanacions
que ens fan
a la voltant
de l'artició esclerosi
d'aquesta afectació
que, com dèiem,
és generalitzada
i on
li podem fer front
d'aquesta manera
prevenint
i duent a terme
aquestes recomanacions.
Doctor,
no sé
on més
podem fer
incidència
o més
podem...
M'agradaria
comentar
dues o tres coses.
Hi havia un estudi
que es va fer
a nivell
de tot l'estat espanyol
on es va
evidenciar
les diferències
provincials
amb
aparició
de la malaltia.
Els dos ítems
més importants
que van determinar
que n'hi hagués
més o menys
incidència
de la malaltia
en diferents
províncies
van ser
la dieta,
el que mengem
i l'exercici físic.
Va ser l'únic
que creava
diferències
entre
la incidència
de la malaltia
en diferents
províncies.
Per què
ocorre això?
Segurament
amb la dieta
quan hi ha
províncies
que històricament
mengen més verdura,
més fruita,
beuen
vi en moderació
i fan
més exercici,
el conjunt
d'aquestes dues coses
comporta
un estil de vida
més saludable
perquè llavors
també és poblacions
que fumen menys,
poblacions que no
hi ha obesitat,
per tant vol dir
que millors condicions
menys incidència
de la malaltia.
El fet
que el vi,
per exemple,
sapiguem
que és
cardiosaludable
amb quantitats
moderades,
això vol dir
un vaset de vi
per menjada,
perquè més
quantitat
perjudica,
ja sabem
que és
per al contingut
que porten,
per exemple,
es va veure
que el vi negre
que portava
els flavonoides
i els flavonoides
venen de la pell
del gaïm,
d'aquí ve que
l'efecte vasodilatador
sobre les artèries
del vi negre
no el té
el vi blanc
perquè el vi blanc
a l'elaboració
la pell
no s'aprofita,
que és el que dóna
color al vi.
Per tant,
primer pas
que el vi negre,
això,
més el contingut
del propi vi,
que llavors sí que ho tenen els dos
com és els taninos
o els fenols,
un d'ells
com és el resveretrol,
resulta que és antioxidant
i antimitogènic,
el conjunt d'aquestes coses,
o sigui,
amb coses tan naturals
com un equilibri
del que mengem,
tenim productes naturals
que ja protegeixen
les nostres artèries.
una vegada sapigut això,
aplicar-ho
ja és importantíssim,
convence la gent
de fer-ho.
Són més recomanacions
encara
que sumaríem
també
a les anteriors
i de fet
això demostra
aquest estudi
que comentava
que realment
l'afectació
està en això,
amb la dieta
i amb l'exercici.
Només afegir
ara que estem
en campanya
de vacunació
de la grip,
que el que sabem
de la grip,
la grip en si,
com a moltes infeccions,
no provoca la malaltia,
segurament no ho tenim clar,
vull dir,
està en estudi,
però el que sí
és segur
és que desestabilitza
la malaltia.
Si un té malaltia,
si un té plaques
de colesterol,
una infecció
com és la grip
pot desestabilitzar
la malaltia.
D'aquí ve
els consells
que quan hi ha
la campanya
els majors 65 anys
o els que ja tenen
patologia crònica
com són els bronquitics crònics,
els malalts cardíacs,
els malalts valvolars,
les obesitats
i els col·lectius de risc
ens vacunem de la grip
per evitar la malaltia
i evitar la desestabilització
de la placa
que és el que s'hi provoca.
O sigui,
sempre que hi ha
una epidèmia de grip
hi ha més events
cardiovasculars.
Per tant,
poblacionalment
és molt important
vacunar de la grip
el perfil de risc
que ja van dient
a les propers aires bàsiques
per vacunar.
Si tenim aquest perfil
de risc
la recomanació
és vacunar-nos
de la grip.
Sempre.
Doncs,
doctors,
recomanacions,
consells
al voltant
de l'articles
i com hem comentat
també d'altres
ocasions,
doncs la millor
actuació
és la prevenció
i anar fent cas
d'aquests consells
d'aquest exercici,
millorar la dieta
fins i tot
a nivell més anecdòtic
però també
aquest vaset de vi
que ens pot ajudar
i d'aquesta manera
intentarem prevenir
l'aparició
de malalties
d'aquest tipus.
Doctor Iac,
doctor Olivan,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
A vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Fins la setmana vinent.
Molt bé.
Adéu-siau.
Bon dia.
Adéu-siau.