This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Obrim l'espai de la gent gran activa.
Avui us parlem en col·laboració amb el Consell Municipal de la Gent Gran
d'activitats que podran dur-se'n a terme aquest any, el 2013.
Hem arrencat l'any fa pocs dies, un parell de tres setmanes,
pràcticament vam parlar al tombar de l'any passat amb els seus responsables,
fèiem balança com ja ha anat el 2012,
i ara volem parlar d'allò que ja es feia l'any passat,
que continuarà aquest any, i també si hi ha algunes novetats que s'incorporin,
per fer-nos acompanyar d'una banda el president de l'entitat,
Josemaria Bruguers. Josemaria, molt bon dia.
Hola, bon dia. I bon any.
Això mateix, bon any a tothom.
Parlàvem el 2012, eh? Era l'últim dia que parlàvem.
I Toni Rull, què tal? Bon dia, tècnic, també al departament. Com estem?
Molt bé. Bon any, també.
Amb bona embretzida per començar el 2013,
que no és poc, tenia ànimo amb el que cau.
Ah, sí, amb aquesta caient, a vegades costa agafar embretzida,
però amb ganes, d'entrada amb il·lusió.
Què és el que tindrem aquest any,
aquest any que acabem pràcticament d'obrir?
Una mica els serveis que ja hi eren, diguem-ne,
es mantindran?
Sí, en principi, com es va exposar el darrer programa,
doncs el Consell Municipal de la Generalitat té un ampli ventall d'activitats
i el que es fa, bàsicament, és promocionar i donar a conèixer i difondre
el que es fa al llarg de l'any.
I quan estem parlant aquí, amb la memòria que han fet,
doncs hi ha un espai en què es fa 29 setmanes a l'any,
és a dir, de gener fins a maig i d'octubre fins a desembre
diferents activitats i que el que es fa també és fer difusió a la ciutat.
Quan estem parlant de tallers de pintura,
doncs se fan exposicions de pintura
i també se fa pintura al carrer.
Aquest any passat el que vam fer és,
coincidint amb Sant Magí, Sant Jordi, Sant Magí i Santa Tecla,
es van fer tallers al carrer de pintura,
evidentment amb els paixentris, el Mirador, la Rambla,
per donar a conèixer aquesta activitat que es fa.
I també fent exposicions,
que aquí també, doncs, és...
Les exposicions també els espais són un problema,
però afortunadament tenim col·laboracions,
com és l'IMET, l'Institut Municipal d'Ensenyament de Tarragona,
que facilita el seu espai per fer les exposicions.
I quan estem parlant, doncs, de temes d'activitat física,
doncs també, quan ve el bon temps, se fan al carrer.
Aquest any passat el que vam fer és, a la passada a la font,
doncs una mostra dels grups de gimnàstica i de tai chi.
Vull dir que el que ens procura és, a dir,
el Consell és potenciar i visualitzar tot el que es fa a la ciutat.
I també la col·laboració de Tarragona Ràdio,
que mensualment ens presta un espai per anar difonent
i anar explicant les activitats.
I amb molt de gust i que continuarà, eh?
És a Maria.
Sí, una de les coses bones que vam tenir,
quan vam començar les primeres activitats, l'any passat, el 26 de gener,
va ser el programa de ràdio Espai Gent Gran,
com el que ara estem repetint, aquí a Tarragona Ràdio.
Aquests programes, doncs, que es va fent durant uns quants mesos seguits,
s'atura per certs períodes de temps, curts,
doncs demostren l'interès que hi ha per part de molt d'auditori
amb les nostres activitats.
I ho sabem perquè ens ho diuen.
ens diuen, us he sentit per la ràdio.
I, a part que és informatiu del que hem de fer,
doncs, molts se n'assabenten d'aquestes activitats
i s'estimulen a participar dintre d'aquest conjunt,
podríem dir que és la família de la gent gran
que està, doncs, dintre del Consell Municipal de la gent gran.
És a dir, que us ho diuen, eh?
Que escolten per la ràdio i que...
Sí, sí, sí.
Suposo que alguns també s'engresquen, no, d'afegir-se, no,
a aquestes activitats.
Doncs sí, exacte.
Som una porta de comunicació
i també, doncs, complementat, doncs,
amb la pàgina web gengran.arragona.cat
que s'ha va actualitzant
i que tot el que es fa a nivell exterior,
doncs, es publicita, no?
Dian, amb fotografia, també,
ara incorporem també un tema de vídeo,
d'especteig de vídeo,
de lo que es fa.
I, doncs, amb això,
doncs, el que pretenem és
de mantindre la gent gran activa,
com és el nostre problema, no?
Gent gran activa.
És l'objectiu, en definitiva.
Sí, també una de les activitats
que portem a terme
i crec que d'una manera bastant profitosa
és la de la pintura.
La pintura de quadres, eh, no de parets,
ens entenem.
La pintura amb majors quadres.
Això mateix, com a art.
i les classes que es donen
en els diferents llars
han de tindre sempre una participació.
Crec que un artista,
quan fa una cosa, li agrada,
que el públic, que la gent ho coneixi.
Aleshores, tenim dos maneres
de manifestar el que fan els aprenents,
els cursillistes de pintura,
i és una, exposicions.
Fem exposicions.
I la primera que vam fer aquest any
va ser el 29 de Ferrer,
és a dir, aviat, doncs, d'aquí un mes farà un any,
que va ser a la llar de Sant Pere i Sant Pau.
I veus, de veritat que ho fan bé, eh?
No és... ho fan bé.
Alguna vegada, alguna alumna
m'ha comentat que era el primer any
que participava
i fins i tot ella es quedava parada
de lo bé que li sortia.
I és veritat.
De tots modus, qui s'apunta, per exemple,
a aquests tipus de tallers artístics,
com és el de la pintura,
són gent que ho senten.
A vegades han sigut companys
que han volgut fer-ho a la seva vida,
però no han pogut per les obligacions que tenen
mentre estàs actiu dintre del món laboral.
Però quan s'han jubilat,
han tingut la gran ocasió de poder-ho fer.
I clar, hi ha una entrega, no?,
voluntària de poder fer això.
I llavors tenim l'acostum
de fer-los una fotografia, també,
a costat del quadre que elles han presentat.
I això els agrada.
Després tenen una fotografia
de lo que és a la sala, etcètera,
però també d'elles del dia de l'exposició,
o ells, també, amb un quadre.
I després, també,
per poder agafar un concepte
de les dimensions de la realitat
i la perspectiva,
es fa al carrer.
Aquí ho diem pintura al carrer.
Aquí se n'han fet vàries.
I aquí veus que cadascú porta el seu cavallet,
algú s'ho munta d'una manera més senzilla,
però poden pintar bé.
I és un paisatge,
d'aquesta pintura al carrer que es fa,
que ho han de treballar.
I les professors estan per elles,
se les ajuda,
i no hi ha temps.
O sigui,
un pot acabar-ho amb una hora,
l'altre necessitarà una hora i mitja,
l'altre necessitarà dues,
o potser algú,
doncs ja,
amb certa pràctica,
podrà estar, doncs,
a tres quarts d'hora.
Però aquí es posen en pràctica
els coneixements.
I són d'aquestes activitats
que és un desenvolupament
i un creixement personal
molt important.
Aprofitant el que diu,
l'últim concert de Nadal
que vam tenir,
vam lligar,
coordinar,
el que és pintura i coral.
Diu,
què passa?
Doncs,
fent el tema de la sostenibilitat,
en lloc de fer programes de mà,
el que es va fer és un power
en què sortien les corals
i llavors sortien,
doncs,
estampes de Nadal.
Però aquestes estampes de Nadal
estaven fets al taller de pintura.
I llavors també es posava
a la persona que ho havia fet,
que també donava una cosa,
una coral que cantava
amb les seves cançons
i acompanyat amb una postal.
I això,
projectat,
t'estalviaves paper
i tenies dos tallers lligats,
coordinats,
que és el de pintura
i el de cant.
I aquesta només la forma,
dius,
mira,
doncs he sortit al programa
i clar,
una cosa que estigui demà,
que estigui publicat,
visualitzat.
Estic mirant la vostra página web,
si la busqueu,
com comentava el Toni,
tarragona.ca
genactiva,
si busqueu genactiva,
de fet,
Tarragona la trobarà de seguida
a Google.
Veig una imatge de persones
fent...
Sí, sí,
a la platja.
Això,
a la platja.
Fent gimnàstica a la platja.
Sí,
allò és el que ens diu
que quan hi ha el bon temps
aprofitem per anar al carrer
i perquè se'ns vegi,
no?
I dic,
bueno,
que es vegi l'activitat
i també engrescar,
no?
Perquè totes aquestes pintures
que fèiem al carrer
després,
això se t'apuntava
per allà.
És aquell puntet
que,
doncs,
mira,
si ho veus
i veus el que hi ha,
doncs hi ha aquesta
petita frontera
o recel
o sentit de ridícul,
doncs,
escolta,
si això és normal,
això està bé,
doncs,
i llavors el que aprofitem
és fer això,
no?
De fer-ho
amb espais
i a més t'ha raonat
que donem
aquestes possibilitats,
no?
Llevat d'aquests dies
ventusos que tenim
i de fred,
però quan comença
ja passat Setmana Santa,
per pot que es pot,
es va al carrer
i ens fa amb espais
idones,
no?
I a la platja,
doncs,
aquí,
doncs,
des de la sorra
que també és un element
més que com per,
com recursos
per fer ginàtica
perquè,
bé,
treball és l'estabilitat,
la sorra,
doncs,
també ajuda,
doncs,
a propiciar això
i l'espai.
I la nostra línia de treball
és aquesta,
no?
Que quan hi ha el bon temps,
les activitats que es poden fer
al carrer,
no cada dia,
però si,
escolta'm,
cada 15 dies
anirem a la platja
en lloc de trobar-se
a la sala,
ens trobem a tal lloc,
doncs,
ja està,
o si no,
dius al riu Francolins
mentre no hi hagi mosquits
i andròmines,
no?
Aquest també s'ha de vigilar
si hi ha aigua.
El mosquit és molt empipador,
eh?
El mosquit,
especialment.
Vull dir que,
la idea és aquesta.
També,
dintre de l'aspecte
cultural,
sanitari,
perquè és una cosa
que ens interessa
molt al cuidado
de la salut,
l'atenció que ens donem,
es van fer
les conferències
a l'antiga audiència
que l'agrupació mutua
s'ofereix voluntàriament
a presentar,
venen metges,
especialistes,
a comentar sobre això
i en el mes de març,
el 7 de març,
em van tindre
sobre l'envelliment actiu.
Va estar molt bé,
estan molt ben preparades
aquestes informacions,
porten un PowerPoint
excel·lent
i després els que ho expliquen
són els especialistes
que ho viuen.
Vull dir,
és una cosa teòrica,
però per la persona
que passa,
la pràctica,
no?
I es va presentar
com la diferent
activitat
que podem fer
la gent gran.
A part de l'activitat física,
podríem dir
que hi havia també
tres tipus d'activitat,
l'activitat física,
com pot ser
el caminar,
la gimnàstica,
però també
l'activitat social
i el fet
de conviure
amb unes altres persones,
aprendre
a compartir
una vegada més
les coses
i veure les coses
des d'un punt de vista
participatiu.
I l'altre,
podríem dir
que era la part psicològica
que l'activitat
ens ajuda molt.
O sigui,
això de pràcticament
no fer res
o fer poc
perquè ja he treballat molt
i ja he fet moltes coses
no és positiu,
ens van explicar,
sinó més aviat
negatiu.
Això no vol dir
que ens hem d'estressar,
no vol dir
que tinguem
que estar nerviosos.
Cadascú tenim
un ritme diferent
i és una edat aquesta
que fas les coses
al teu ritme,
que el d'una altra persona
serà un altre,
però tu no tens
l'obligació d'anar
al ritme d'una altra persona,
vas al teu
i aleshores
quan tu domines
la situació
de l'afició
i de les activitats
hi trobes,
doncs,
satisfacció.
També es va explicar
que si és al revés,
que les activitats
et dominen a tu,
aleshores
no tens satisfacció
i no tenim cap necessitat
de fer-ho
quan estem jubilats.
Per tant,
va ser una mica,
podríem dir,
psicològic
i formatiu
també
el que és
la importància
de l'activitat.
I després,
sempre fan una sessió
de preguntes i respostes
que és molt,
molt interessant.
i l'editori
participa.
I després,
el 25 d'octubre,
també en vam tindre una
sobre els problemes
cardiovasculars,
el cor,
la tensió
de la sang,
etcètera.
I aquesta,
sí que va haver
moltes preguntes aquí,
va ser
molt interessant,
es van donar
unes pautes
dels enemics
que tenim
sanitàriament
dintre del cos
que fa que
les artèries
quedin
presoneres
i la sang
no circuli bé.
Així com el treball
tan important
del cor,
una altra vegada més
es va destacar
el valor físic,
però cadascú
al seu pas
per mantenir
el cor ben actiu.
I una de les coses
que ens va comentar
l'especialista,
un metge
de cirurgia
cardiovascular,
diu,
em sap greu
el que vaig dir
per a les infermeres
i principalment
per a les farmacèutiques.
Diu,
això de la tensió
descompensada
no existeix.
Clar,
tothom ens ve
quedar una mica
parats
perquè ho sents
a dir molt.
Diu,
no,
la tensió
o la tens alta
o la tens baixa.
Descompensada,
no.
Diu,
si passes
del 8,
8 i mig
de la tensió
cap amunt,
tens la mínima
alta.
I si tens un 6,
un 7,
doncs la tens baixa.
I el moment
que la tensió alta
passem
o arriba a 14,
és alta.
Diu,
per tant,
no existeix això.
o la tens alta
o la tens baixa.
Clar,
després de la sèrie
de preguntes
me'n recordo
que algunes persones
ja més aviat
tirant octogenàries
van dir,
doncs si a mi
tota la vida
m'havien dit
això de l'atenció
descompensada
i dius,
doncs no existeix.
Vull dir que
aprenem coses,
no,
i veus el valor
d'aquestes coses.
I finalment
amb l'assumpte
podríem dir
sanitari
vam tindre una
també sobre
la vista.
Una empresa
doncs
es va oferir
a fer-nos una conferència
sobre la vista,
com s'ha de cuidar,
els símptomes
que hi pot haver
per identificar
que hi ha
algun problema.
I després
també van oferir
la primera visita gratis
als ulls
a tots els assistents
que hi va haver
allí.
Aquesta va ser
molt important
perquè la tècnica
optometrista
guia-via
va saber contestar
preguntes molt delicades
de persones
que tenien
unes patologies,
o sigui,
unes enfermedades
variades,
inclús una a un ull,
l'altra a l'altra,
i ens vam assabentar
moltes coses.
Però sobretot
es va parlar molt
d'evitar problemes.
I una cosa
que ens va dir
és que quan estem mirant,
per exemple,
la televisió
o l'ordinador,
té d'haver
una altra llum
a costat.
O sigui,
centrar la vista
que tot estigui fosc
o amb poca llum
amb una llum
concreta
és perjudicial
per la vista.
Jo,
a casa meva,
ho he practicat.
O sigui que ara
tinc la cura sempre
de tindre una llumeta
al costat,
inclús amb l'ordinador
o una al costat,
no és una llum única.
Són aquestes coses
que ens ajuden
a tindre
una bellesa activa
més feliç,
més sana.
Tònia,
que veig que fas molts apunts,
però ens queden cinc minuts.
D'acord,
el que hi ha,
que malgrat la situació
que tenim,
primer,
que mantenim
el mateix ritme
d'activitats,
que el que vam començar
ho mantenim,
que aquest any
les activitats
ho hem incrementat
també
amb un curs
d'anglès,
que això ja és,
però que aquí està obert
a tothom,
que està funcionant,
i que llavors
la dinàmica
és la que tenim sempre,
un tema
que la gent
hi participi,
si té dificultats
en seguir
un ritme
habitual
de les activitats
que es porten,
doncs,
que nosaltres
som receptius
a dir,
a escoltar el per què,
perquè aquí tenim
una cosa,
a dir,
primer que tot,
que totes aquestes activitats
que es munti el Consell
sempre són gratuïtes,
que això també s'ha de dir,
i que llavors,
doncs,
que també
hi ha una sensibilitat
a nivell d'Ajuntament
en què
totes les activitats
que es porten
als centres cívics,
que són pagants,
doncs,
tot el que té
jubilat i pensionista
té un 50%
de descompte
amb totes les activitats
que es fan.
I aquí també,
això s'ha de recordar,
no?,
dir que,
igual que també
el Patronal Municipal d'Esports,
que per jubilat i pensionista
també hi ha uns descomptes
que afavoreixen
la participació.
a nivell general,
dir que hi ha una sensibilitat
de l'estament públic,
en aquest cas és l'Ajuntament,
de propiciar
la màxima participació
i es posen mitjans,
no?,
dir que tot això té costos,
afortunadament
tot el que toquem nosaltres
doncs és gratuït
i que els altres espais
en què hi ha activitats
que són genèriques
per tot el conjunt
de la ciutat,
doncs hi ha importants descomptes
per participar-hi,
que no sigui la trava,
no sigui el cos,
sinó que,
que s'afavoreix
amb les màximes possibilitats
que es disposen,
no?,
dir que aquest és el que tenim.
I ara ja també
preparant-nos ja per carnaval,
perquè d'aquí dos dies el tindrem.
Ja el tenim a la segona,
eh?
que ara tot just
abans d'entrar a sala
ho estàvem comentant
amb una companya,
dir que estàvem parlant
allà de coses
de carnaval,
de participació
de la gent gran,
dir que per això
estem actius
i aprofitar ara.
Sí,
després també
una altra
de les activitats
que vam tenir
i que ens ha donat
també un resultat
extraordinari
han sigut
les corals
que han cantat.
Sempre
se'ns ha deixat
la Fundació
Caixa Tarragona
a la que
li volem expressar
el nostre agraïment
per deixar-nos
el seu local.
Vàries corals
han participat
i s'han fet
inclús un experiment,
un experiment
perquè es va barrejar
la Sarsuela
i va ser...
No havien cantat mai
Sarsuela
aquests companys nostres
de les corals
i va ser una experiència
que va portar
molts esforços
i va donar
molts bons resultats.
També m'he invitat
alguna coral de fora,
de fora de Tarragona,
amb un acte
de germanor
i coneixença
i això
és molt distret
i jo estimulo
que tothom
quan sàpiga
que hi ha alguna
d'aquestes activitats
que són de franc
de les corals
de la gent gran
qui participi.
I després també
una de les coses
ha sigut
el concurs
de pessebres.
Això també ara
per Nadal, eh?
També,
cada any en fent un,
suposem que aquest any
continuarem fent-lo
i van participar
vuit associacions
o llars
diferents.
Van ser
La Floresta,
l'associació
de Veïns del Port,
la Granja,
la Mercè,
Sant Magí,
Sant Pere i Sant Pau,
la Tàrraco
i Bonavista.
I, bueno,
podem dir
els guanyadors
i com va quedar
perquè es fa un concurs, eh?
i el primer...
I els queden 30 segons.
Molt bé,
mira,
el primer va ser
Tàrraco,
segon,
La Floresta
i tercer,
Sant Pere i Sant Pau.
I tots
molt bones obres
van fer.
Toni,
amb 10 segons
vols dir alguna cosa?
No,
que quan parla
de les corals,
la modernitat
que ara fem
són tallers,
o sigui,
fem temes monogràfics
que els grups de gent
apunten,
fem Nadal,
si fem,
Habanera,
si fem,
són tallers d'aquest tipus
que dinamitgen.
En parlem el més evident, eh?
Molt bé.
Maria Rull,
la Jura Maria Brugues,
gràcies
i fins la propera,
fins aviat.
Molt bé,
fins aviat.