I en pràcticament tres minuts arribem a dos quarts de dotze del migdia.
Havíem d'encetar l'espai i tothom.
Finalment farem una alteració en l'horari del matí de Tarragona Ràdio.
Anem pel Tarragona Saludable, aquest espai que com cada dilluns ens repassa aquest programa, aquest espai del Tarragona Saludable.
Avui ens acompanya d'una banda la Núria d'ell, ella és infermera i és adjunta a direcció d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut.
Núria, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ens acompanya també la Valesca Badia, ella és infermera responsable del projecte del pacient expert.
Valesca, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya un dels pacients experts, el Martín Núria Arte. Martín, bon dia.
Bon dia.
No ben sol, ens acompanya també el Yulen, que ens acompanyarà també en aquesta entrevista.
És el fill, no? És el teu fill.
Ah, el net, el teu net. Molt bé.
Doncs, vaja Núria, si et sembla, comencem presentant una mica en què consisteix aquest programa.
Bé, què parlarem avui a l'Espai Tarragona Saludable?
Mira, avui parlarem del pacient expert, que és una experiència que està basada, està desenvolupada en altres països, com Gran Bretanya i altres països que han generat una evidència científica sobre els efectes positius per a la salut.
El programa té com a finalitat millorar la comprensió de la malaltia crònica per part dels pacients i mitjançant la transferència i intercanvi de coneixement del pacient expert amb la resta de pacients que tenen la mateixa malaltia.
Promoure canvis de vida, que millorin qualitat de vida i convivència amb la malaltia.
Aquest programa va començar a Catalunya, després la Valesca, que és l'experta i la referent del programa, ens ho explicarà en detall, jo només la presentaré.
Va començar a Catalunya el 2006 i l'Institut Català de la Salut, d'aquí de Tarragona, el va incorporar sobre l'any 2010.
Es va incorporar a la cartera de serveis i amb àdies bàsiques de salut, com Jaume I, Bonavista, Salou, Montroig...
Bueno, ella ens ho explicarà en detall.
Si vols, li passem la paraula a la Valesca, que ella és el referent.
Com va ser aquesta incorporació o com es va crear el programa pacient expert?
És a dir, què detecteu per posar en marxa o per portar a la demarcació de Tarragona aquest pacient expert?
Sí, mira, en el moment de l'any 2006 que es va voler portar aquest programa pacient expert a Catalunya,
va començar a Barcelona, perquè hem dit en el Institut Català de la Salut,
es visualitza que les persones perden una miqueta aquest sentit d'autocura de la seva malaltia.
No se saben cuidar tan bé que quan hi havia abans les àvies i les mares a casa.
Llavors, què volem en aquest programa?
Que els pacients aprenguin a cuidar-se, a cuidar-se la seva malaltia.
Aprenguin a visualitzar els símptomes d'alarma de quan han d'anar al metge, de quan han d'anar a urgències.
I amb això s'ha aconseguit una gran millora, com ha dit la meva companya, la Núria, amb resultats en salut.
Aquest programa a qui va dirigit? És a dir, qui se'n beneficia? Com s'esculpen aquests pacients experts?
Sí. Bueno, aquest programa va dirigit, és un programa de gestió de patologies cròniques.
Llavors, cada programa va dirigit només a una patologia.
En tenim moltes, perdó, a una patologia en concret.
En tenim moltes, com ha dit abans el senyor Martín,
hi ha diabetes, hi ha MEPOC, hi ha el tractament antivobular-neural,
però llavors va dirigit només a una patologia,
o sigui, posem en marxa un grup respecte a una patologia i triem un pacient expert.
Llavors, què fem a la nostra àrea bàsica?
O què fem a totes les àrees bàsiques que volen posar en marxa aquest programa?
Ells trien una patologia, la que volen treballar,
possiblement perquè en aquella àrea bàsica es visualitza que hi ha menys autocura en aquella patologia,
decideixen, per exemple, fer diabetes o fer insuficiència cardíaca,
i llavors es tria a quins pacients els anirà millor poder assistir a aquest programa.
I d'aquests pacients es tria el pacient expert.
Llavors, és una persona que ell realment ja ha demostrat que se sap cuidar,
que té una mica de nocions d'autocura d'aquesta malaltia,
que se sap comportar en societat amb aquesta malaltia.
En el cas del Martín, en què seria expert vostè, Martín?
Martín és experto.
El micròfon, sisplau.
Perdó?
Sí, sí, sí, pero es que si no, no sentirem, si no barro el micrófono.
El tema es de suficiència cardíaca y es conocedor por propia experiencia.
Martín es portador de una válvula mecánica en el corazón,
llevo també un bypass y, posteriormente,
hubo que revascularizar el corazón con dos angioplasties.
Entonces, pues, aproximadamente dos años metido entre quirófanos y médicos,
sempre preguntando, pues me permitió conocer un poquito qué es lo que me pasa
y també què es lo que puedo hacer para estar mejor.
i no sóc estar millor físicament, sinó estar millor socialment, psíquicament,
no deixar-me llevar per aquesta espècie de sensació de tragedia que té a vegades la gent
respecte a una malaltia que te incapacita en part.
I això a vostè què li aporta? És a dir, ser pacient expert, què li aporta?
Primer, hem fet uns quantos cursos per començar sobre el coneixement
de com transmetre la nostra experiència, això per començar.
També hem fet uns quantos cursos sobre autocuidado propio,
per saber millor com cuidar-nos.
I després, com a aportació personal, sempre és molt satisfactiu
ensenyar a la gent el que l'on sabe, i sobretot és molt satisfactiu comprobar
que quan la gent aprende això i ho fa propi,
te dice, oi, que ben me encuentro ara després d'aquestes sesions que hem fet.
Jo me recordo en el primer ciclo, hi havia una senera que no conseguia nunca
acordar-se de que tenia que tomar el síndrome.
El síndrome és un anticoagulante, no?
Entonces, lo único que yo traté era de decirle que tenía que buscar
una pauta en el día, un momento en el día, en los momentos en que se puede tomar
el síndrome, o sea, con el estómago vacío, en que ella tenía que aprovechar
ese momento para tomar el síndrome, no tenerlo dejándolo durante el día
para tomarlo a cualquier hora, sino simplemente buscar una estabilidad
en el tratamiento, siempre ser constante en la hora, etc.
És la millor manera per potenciar els bons hàbits i sobretot que t'ho expliqui
una persona que realment...
Clar, el hecho de que yo sea una persona que conozco un poco cuál es mi situación,
que tiene suficiencia cardíaca, yo puedo transmitirlo, y según decía mi doctora,
pues no solo puedo, sino que además tengo unas ciertas dotes para poder hacerlo
de una forma sencilla a gente que en la bata blanca ve quizá pues alguien
que está muy por encima de sus propios conocimientos.
Yo no llevo bata blanca.
Tots hauríem de ser una mica pacients experts, no, Valesca?
O no?
O no tothom ho pot ser? Aviam, com va això?
A veure, dintre del programa, la figura de pacient expert, no tothom ho pot ser, eh?
És a dir, triem pacients, com ja has vist molt bé el senyor Martí Oriarte,
s'explica molt bé, s'explica molt bé tota la seva malaltia.
Que imagino que té molta consciència de la seva malaltia,
ha dut un bon procés amb l'autocura, és responsable, no, del...
Sí, sí, sí, de la seva malaltia, sap com cuidar-se, sap...
Han de ser persones autònomes, també, que tinguin autònomia.
Han de ser persones autònomes, dègicament, sí, sí.
No cal, per exemple, que tinguin ni una gran cultura, eh?
Tenim pacients que realment tenen els estudis bàsics,
inclús algun analfabet no tenim, no?
No cal que realment hi hagi uns estudis al darrere,
sinó senzillament, doncs, unes qualitats de comunicació,
una qualitat de saber quina malaltia té, per què la té
i com resoldre tots els problemes que té.
Busquem realment una miqueta aquest perfil.
I per què la gent té, o sembla que té més confiança?
Vaja, no sé si és exactament així, eh?
Però sembla que ho entens més quan t'ho explica algú que ho està vivint
que no un facultatiu, és a dir, un metge.
Sí. A veure, això està una miqueta basat
amb la teoria o amb l'aprendentatge entre iguals,
que ja està molt elaborat dintre de l'ensenyament,
però que nosaltres, sanitat, no l'havíem acabat d'utilitzar mai, no?
Llavors, és una miqueta parlar de la mateixa manera,
la persona no només explica la teoria,
la mínima teoria que els formem, eh?
Perquè a darrere hi ha uns professionals sanitaris
que formen aquest pacient expert,
que li expliquen, vull que li donem classes,
sinó que, a més a més, hi ha l'experiència
de l'agreujament d'aquesta malaltia viscuda,
què m'ha passat a mi quan jo m'he ofegat
o quan hi he tingut una barricàrdia,
què m'ha passat a mi quan m'ha baixat un sucre, no?
I he tingut una hipoglossèmia.
Doncs és això el que busquem.
No només la part de teoria,
sinó que, a més a més, l'experiència entre ell
i la resta de pacients, eh?
No només parla del pacient expert,
sinó que ell s'intenta que es dialoguin entre tots contínuament,
que tots vagin explicant-se.
És aquest tema de compartir experiències.
Martín, a vostè, per exemple, què li pregunten?
És a dir, quan comparteix aquests coneixements,
normalment, en què incideix més?
La preocupació principal, sobretot, és el límite.
Fins on podem arribar, no?
Hasta dónde puedo llegar yo, que he tenido un infarto,
és la pregunta d'una persona que ha tenido un infarto,
sin riesgo.
Claro, la respuesta del paciente experto es
hasta dónde puedas llegar,
pudiendo siempre volver y repetir lo mismo.
O sea, uno puede hacer lo que pueda,
eso es un consejo que a mí me ha dio mi cirujano,
yo puedo caminar, caminar rápido,
no correr por mi patología, por mi enfermedad,
pero puedo caminar rápido.
Pero siempre tengo que volver con fuerzas suficientes
para repetir lo mismo que he hecho.
Eso quiere decir que el corazón
no ha tenido ninguna fatiga excesiva.
Y es lo mismo que el mensaje que yo he dado hoy a la gente,
es que hay mucha gente que se para,
para su actividad social,
para su actividad deportiva,
simplemente por miedo, miedo no.
no hay por qué tener miedo ni a la actividad social,
ni a la actividad deportiva,
ni a la actividad sexual,
ni a la relación.
Hay también mucha gente que se separa
de las amistades precisamente por este tipo de cosas.
No es limitante para nada.
O sea, la mayor parte de las patologías
en las que hay gente de estos programas
de paciente experto,
no tienen limitaciones absolutas.
tienen las propias limitaciones
de un horario para tomar la medicación,
de una cierta prudencia
a la hora de los esfuerzos que decía antes,
pero nada más.
A la gente le preocupa una certa alteración
del seu ritme de vida normal,
es decir, de qué podrá hacer,
qué no podrá hacer,
¿fins on podrá llegar?
¿Qué cambiará a partir de ahora la vida?
Y eso, claro, la mejor manera
y el mejor consell,
y sobre todo la mejor experiencia,
la mejor vivencia,
es la del paciente expert en este caso.
Sobretodo es eso, sí.
¿Això lo dueu a partir de diversas sessions
en què es troben els pacients experts
amb els pacients convencionals
o com funciona, Álex?
Sí, a veure,
això són grups de pacients,
més o menys d'uns 10 pacients,
més el pacient expert,
en el qual fem una sessió setmanal
d'una hora a una hora i mitja
en cada àrea bàsica
on se programi el programa.
En aquests moments,
em sembla que hi ha un 80%
d'àrees bàsiques que estan en marxa.
No només dir-te que estan
a l'Institut Català de la Salut,
sinó que tenim altres proveïdors
que també l'estan posant en marxa
com pot ser la xarxa tecla,
la Sagesa,
l'Eva del Cuber
i en aquests moments
l'Eva de Moralles.
És a dir,
que és un model
que s'està estenent,
s'està generalitzant
perquè imaginem que funciona.
Sí, sí.
El departament ja ha volgut,
l'any passat ja va començar
el departament,
el va fer realment propi,
aquest programa,
el va posar
dintre el Pla de Salut
2011-2015
com a programa comunitari
d'atenció al pacient crònic.
Llavors,
totes les empreses
estan implantant aquest programa
dintre de les seves àrees bàsiques.
Durant aquestes sessions,
el professional sanitari
què fa?
El professional sanitari
està com a observador.
Allí agafem un paper...
És a dir,
qui parles,
el pacient expert?
Exactament,
sí, sí, sí.
Assumim un paper
senzillament d'observador.
Estem callats,
que això és molt complicat
pels sanitaris,
que parlem molt.
M'imagino que podem intervenir
si en algun cas,
per exemple,
al Martín
li faran alguna pregunta
que ell no sap respondre
o que realment requereix
més l'atenció
d'un professional.
Procuramos no cortar el ritmo,
o sea,
se procura no cortar el ritmo
de la charla
del pacient experto
i deixar la resposta
a les preguntes
més tècniques,
més purament
de tipo mèdico,
per així dir-ho,
per a la siguiente sesió,
per a que no sean
de algun modo
robadores de temps propi,
sinó simplement
prestan temps,
però després de les sesions,
després de les xarles
i les respostes
les contestem
a la setmana siguiente.
Siempre es contesten,
això és molt important.
A qui no fa una pregunta
no cal deixar-li
amb la paraula de la boca.
Clar, clar, clar.
Martín,
vostè fa molt temps
que és pacient expert?
Jo soc de la segona generació,
jo empecé en el 2008.
Hi ha gent
que ja tenia
un cert rodatge.
En Tarragona
crec que soc el primer,
me parece, no?
En Tarragona
ho fet el primer.
Però en Barcelona
ja hi havia
un grup de persones
que ja van por delante.
I això ho continuen a fer,
és a dir,
no hi ha posat data
de caducitat,
no ha dit
ho faig un parell d'anys
o tres i després...
Jo soc pacient expert
en temas
de insuficiència cardíaca
i he participat
en una d'estas xarles
de coagulació,
de teràpia anticoagulante
com ollente, vamos.
Hi havia otro pacient expert
en el tema
que era el que dava la xarra.
Molt bé.
En aquest cas,
el Martín
és pacient expert
en insuficiència cardíaca,
com ell deia,
però hi ha més grups.
Sí, sí.
Com ho hem comentat abans de passada,
si et sembla,
fem una mica més d'incidència
amb quins grups
o amb quines altres patologies
tenim pacients experts.
Sí, mira,
tenim pacients experts
en patologia de diabetes,
diabetes mellitus tipus 2,
amb malaltia pulmonar
o solutiva crònica,
amb tractament anticoagulant oral,
amb deshabitació tabàquica,
amb la malaltia de xagues,
a passar aquí nosaltres
en aquest territori
no estem tan afectats,
vull dir,
és que va ser una patologia
que es va crear
pel Raval de Tarragona,
de Barcelona,
nosaltres aquí
no l'hem posat en marxa,
i també hi ha
amb ansietat,
també hi ha una guia
per ansietat.
En aquests moments
nosaltres en territori
no el tenim cap grup,
d'aquest tipus.
I els altres sí,
ja teniu pacients experts
amb els altres
que hem comentat,
amb diabetes...
Sí, amb diabetes,
amb hipoxi,
sí, hi ha pacients experts.
No vol dir
que un àrea bàsica
tingui pacient expert
amb totes les patologies,
sinó senzillament
amb prioritzat insuficiència cardíaca
o amb prioritzat diabetes,
depèn del seu entorn,
que té aquell àrea bàsica.
Hi ha una feina
més enllà dels símptomes,
més enllà de respondre
a aquestes qüestions
que ens comentava abans el Martín,
sinó que hi ha també
un punt
on es parla més
de l'impacte físic,
que és el que hem parlat,
fins on podem arribar
a la nostra vida normal,
a la nostra vida quotidiana,
però també hi ha un punt,
Martín, imagino,
més emocional,
més social de la malaltia.
Això també els interessa molt
als pacients
que li venen a fer preguntes
o amb aquestes sessions.
També, perquè hi ha qui piensa
que no pot mantenir
el nivell d'activitat
de abans,
o sigui,
qui té un bon gust
i amistades
que agrada de viajar,
doncs, home,
tenir que portar-te
un carro de pastilles
i encima
tenir que estar pendent
de tomarlas,
complir un cert horari
o quan estàs por ahí
i vés a saber dónde,
se hace complicado.
I hi ha gent
que se retrae
de mantenir el círculo
de amistades activo
i ser activo
dentro de ese círculo,
hi ha gent que se retrae.
Igual que el que deia
antes respecto
a hacer gimnàstia,
deporte, etcètera.
Ho deies abans
que les amistats
sovint
un mateix
sembla que s'allunyi,
no?
Sí.
En alguns casos?
Sí, sí.
Asusta.
El hecho de decir
que te han puesto
un pedazo de hierro
ahí en el corazón
asusta un poco
a la gente, sí.
I en aquest cas
vostè quin consell
els dona
a les persones
que tenen
aquestes pors
a les seves sessions?
No,
lo que suelo decir
siempre es que,
bueno,
tienes unas limitaciones
dadas casi siempre
por el tratamiento
o por la gravedad
de la enfermedad.
Pero hay que ser consciente
hasta dónde llegas
y no pasarte de ahí nunca.
O sea,
hay para mí
una consigna muy clara
de mi cirujano fue
no puedes sentir fatiga.
Si sientes fatiga
es que te has pasado.
Normalmente
en las sesiones
los pacientes
se impliquen?
Sí.
Lo difícil
es conseguir pacientes
que quieran implicarse.
Los doctores
tienen casi siempre
muchos problemas
para encontrar pacientes
que quieran participar
en un programa
de este tipo.
Supone compromisos,
supone un ratito
cada semana
y también
supone asumir
algo que
socialmente
hemos recibido
como educación.
La responsabilidad
de nuestra enfermedad
es del médico
lo cual no es cierto.
O sea,
el médico
para nosotros
es una ayuda
es quien sabe
de nuestra enfermedad
pero si nosotros
no participamos
en el ejercicio
lo siento
pero el médico
poco puede hacer.
O sea,
limitarse a recetar
no es solo
llevar bien
una enfermedad.
Hay que llevar
no solo
tomar la receta
tomar la medicación
que toma
sino además
pues eso
procurar
seguir todos los consejos
de cuidado
y todos los consejos
de autocuidado
para estar bien
activo
móvil
social
sonriente
y no dejar
de llevar
por eso
por el apagamiento
por la depresión.
És aquesta la reflexió
que es busca,
no,
Valesca?
Sí, sí, exactament.
Volem que hi hagi
una participació,
que la gent
comparteixi experiències,
comparteixi coneixements
perquè també
les persones
també tenen coneixements
sobre la seva malaltia.
Sabem que en aquests moments
internet
està copsant
molta...
Massa potser,
no?
Potser massa,
però bueno,
està aquí, no?
El doctor Google
el tenim aquí, eh?
Sí, sí, sí.
I llavors, bueno,
hem de tenir-ho en compte.
Llavors, la gent
coneix la seva malaltia
però a vegades tenim
coneixements
una mica erronis.
comparteixi entre tots
aquestes coneixements
i entre tots,
doncs entre tots
aprenem, no?
Sí, perdona,
jo aquí quería decir
que la última sesión
que hemos tenido
reunidos
los pacientes expertos
de Cataluña
en Barcelona
fue un monogràfico
respecto a esto,
a dónde
y cómo buscar
información buena
y correcta
en internet
porque en internet
hay infinidad
de webs
dedicadas a temas
médicos
y muy especializados
incluso,
pero muchos
de ellos
son temas
que tienen que ver
con laboratorios,
etcétera, etcétera.
És a dir,
que no tota la informació
va dirigida
al pacient.
Hemos aprendido
a filtrar
y a enseñar
a filtrar
a los pacientes
que tengamos
en los propios
ejercicios del programa.
És interessant
aquesta reflexió
que ens fa el Martín
perquè moltes vegades
el primer que fem
quan tenim
algun símptoma
és anar a buscar-ho
a internet,
no direm
que està mal fet
perquè,
òbviament,
a internet
hi ha molta informació
però sí que hem d'aprendre
a saber
on hem d'anar a buscar
i com filtrar
aquesta informació.
Eso es importante, sí.
És que el grau
de satisfacció
dels pacients
que assisteixen
a les sessions
dels pacients experts
què us diuen?
Quin retorn teniu?
A veure,
el grau de satisfacció
això ho medim,
vull dir que aquest programa
una de les avantatges
que té
és que des del primer moment
que es va posar en marxa
es va avaluar.
D'acord?
Llavors sempre s'avaluen
amb tests
que estan avaluats
científicament
i són dintre
de la comunitat científica
estan reconeguts.
Llavors què tenim?
Tenim dades molt bones
ja des del primer moment.
En aquest sostest
a part d'avaluar
els coneixements
avaluar l'autocura
els hàbits saludables
també medim
la satisfacció
de l'usuari
i l'assistència
també de l'usuari.
La satisfacció
sol estar entre
un 80 i un 85%
i l'assistència
també estarà
al 80,
85 i 90%.
La gent no abandona
aquests grups
que això
és molt bo.
Quantes persones
poden haver
dintre de la mateixa sessió
per exemple?
Els grups
solen ser entre
10 o 12 pacients
més el pacient expert.
No són grups més numerosos
és més còmode així
perquè clar
és una mica difícil
de poder-los
portar
pensa que tothom
ha de parlar
tothom ha de col·laborar
una de la tasca
que el pacient expert
és fer que la resta
de pacients
en raonin
també.
I a nivell
d'edat
hi ha pacients
de totes les edats?
Es dirigeix a una...
Sí, sí, sí.
No, no, hi ha pacients
de totes les edats.
Va molt bé
a vegades barrejar edats
barrejar cultures
barrejar de tot
perquè la gent
aprèn un de l'altre
i això
és molt bo.
Dèiem que el grau
de satisfacció és bona
dèiem que millora
aquest programa
la qualitat de vida
dels pacients
però també
evidentment
suposo que també
em dius
si milloren
d'altres factors
com per exemple
els coneixements
el grau d'autocura
o fins i tot
el compliment terapèutic
és a dir
perquè clar
aquestes sessions
de pacient expert
després
tu també has d'aprendre
i posar en marxa
tot allò que has après.
Sí, sí, exactament.
I a més a més
unes dades
que tenim
molt molt valuoses
és que en aquests moments
sobretot
per exemple
on tenim més pacients
que han participat
a grups
justament ha sigut
amb insuficiència cardíaca
que hi ha una N
més o menys
de 250 pacients
ja que han entrat
en grups
ja tenim una disminució
de visites a urgències
disminució de visites
a metge de capçalera
a la infermera
i sobretot
disminució en ingressos
hospitalaris
que això
en el sistema sanitari
i sobretot
pel pacient crònic
és molt important.
Aquestes sessions
de pacients experts
es podrien
fer extensibles
a altres patologies
o ho teniu previst?
Sí, sí, sí
Barcelona està treballant
quan realment volem ampliar
el número de patologies
es crea un equip multidisciplinari
a Barcelona
i Barcelona
o la resta de Catalunya
depèn dels professionals
que s'hi volem implicar
i creen la guia
sobre una patologia nova.
En aquests moments
a Barcelona
s'està treballant
amb la guia
contra l'obesitat
que s'està treballant
amb l'Hospital Vall d'Hebron
perquè dir-te
que també hi ha hospitals implicats
entre aquest programa
Pacients Expert
l'Hospital de Bell Beach
està fent grups
de pacients
amb insuficiència cardíaca
nivell 3, nivell 4
i ara Vall d'Hebron
també està implicat
en la guia
de l'obesitat
i a més a més
s'està creant la guia
pels cuidadors
tant cuidadors
per nens malalts
cuidadors
per persones grans
i cuidadors
per persones
amb malaltia
del feimer
i amb demències.
Sí, hi ha també un grup
en Barcelona
d'antitabac.
L'altre dia
una senyora
que és pacient experta
en el tema este
que just acaba de començar.
És el primer exercici
que es fa
d'aquesta patologia.
De la part de rehabilitació
es considera
rehabilitar-se
de l'addicció al tabac
com una patologia
i és veritat.
Jo soc antigo fumador
i sé què és.
I aquí també
posaríem sobre la taula
això que portem explicant.
Que qui millor
per explicarte
com ho has de fer
quins problemes
et pots trobar
fins on pots arribar
és el que ens comenta el Martín
també
per dur a terme
aquest programa
del pacient expert.
Nou sessions
una a la setmana
una hora i mitja
de durada
més o menys
dos mesos
12 pacients
un pacient expert
i un professional sanitari
són els ingredients
que fan falta
per aquest programa
del pacient expert.
Doncs Núria, Martín,
Valesca,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
a aquesta estona
de ràdio
parlant del pacient expert.
Martín, continuarem,
dèiem, com a pacient expert.
Dic que si algú
interessat
a poder participar
en aquests grups
que s'adrecin
a la seva àrea bàsica,
al seu metge de capçalera
i a la seva infermera.
Podem informar allà,
com ho fem?
Sí, sí, senzillament
adreçar-se al seu metge
o la seva infermera
i preguntar
quins grups
tenen de pacient expert
en aquella àrea bàsica
i si ell podria participar.
Senzillament és això,
no han de fer res més.
I llavors allà
ja decidiran
si som aptes
o no?
Sí, sí,
però habitualment sí.
Alguns qüestionaris,
no?
Sí, excluïm
molt poques persones.
No, no, no.
Qui vulgui participar
està convidat
a participar en aquests grups
i sense cap problema.
Doncs pacients
i professionals sanitaris
que es donen la mà
per dur a terme
aquest programa
de pacients experts.
Avui n'hem parlat
amb la Núria Dell,
la infermera i adjunta
a direcció d'atenció primària
de l'Institut Català de la Salut,
també la Valesca Badia,
que és infermera responsable
del projecte
de pacients experts
i el Martín Uriarte,
que és pacient expert
i que ha vingut també
acompanyat.
És a dir,
que pot fer vida normal,
realment, Martín,
perquè Déu-n'hi-do.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a tots.