Com cada dimecres ens curam amb salut
amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem d'entrada el doctor Javier Oliach, director de l'hospital.
Doctor Oliach, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Avui em fa l'efecte que avui en parlarem poc, eh?
Perquè tenim una persona que li agrada parlar,
que a més a més parla d'un tema que l'apassiona
i per tant tenim poc a fer, no?
Exacte. Avui parla un apassionat
de l'esport i de la medicina, o sigui que...
És el tema d'avui, eh?
Esport-sport-salt, esport-medicina, esport-salut
i ens acompanya Manel González.
Manel, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Es poden dir moltes coses, eh? De l'esport i la salut.
En definitiva, va bé, no?
Pràcticar l'esport en general, doctor,
i vostè també ho pot dir en primera persona, no?
Bueno, de fet, quasi cada dimecres,
jo diria que gairebé tots els temes que anem parlant aquí,
a modo de conclusió, moltes vegades diem que l'exercici físic
doncs ajuda, millora, col·labora a un bon estat, no?
Malalties tan habituals o situacions patològiques tan habituals,
la hipertensió, el sucre, l'obesitat, fins i tot problemes mentals, no?
Moltes vegades acabem dient, escolta, i l'exercici ajuda, no sé què.
Doncs avui farem un plantejament als rebents,
direm, escolta, parlem d'exercici físic i salut, no?
I aquest és el motiu pel qual el doctor Manel González,
que és un expert i un referent, doncs ens parlarà de tot això.
Doctor, dona la impressió, a mi em fa la impressió,
que cada cop hi ha més adeptes, no?
Per exemple, curses de diferents tipus,
ja sigui running, en asfalt, en muntanya, fins i tot...
Cada cop hi ha més persones que practiquin l'esport?
És una sensació meva o és real, això?
M'agradaria que fos real, però és una sensació.
Per desgràcia, les estadístiques encara no diuen això.
Es diuen que cada vegada nosaltres tenim molts sedentaris,
més sedentaris que fa uns anys,
i que, a més a més, tenim més obesitat i més malalties
derivades de l'activitat sedentària i d'obesitat.
Per sort, cada vegada, els que fan activitat una mica més lleugera,
cada vegada fan una mica més d'activitat,
i la idea és fer campanyes per intentar que passi això que estàs dient tu,
que hi hagi la sensació, i realment és així.
Cada vegada hi ha més pel carrer,
gent que fa molta més activitat que abans.
Però, percentualment, encara no tenim les xifres que hauríem d'arribar-hi.
Per què és bo, en general, practicar esport per la salut?
Home, jo sempre dic una cosa,
quan expliquem com funcionem nosaltres.
Jo, quan vaig fer medicina, a mi em van ensenyar que les persones eren uns éssers
que estaven composades d'estructures diferents, bioquímiques,
i que estaven en una camilla, i que, bàsicament, el miraves en posició anatòmica
o en posició funcional, que vol dir dret.
Però mai m'havien ensenyat que, a més a més, aquestes coses es movien.
I, home, aquí jo porto una web que m'encanta,
que, bàsicament, és de nens, que diu que, d'alguna manera,
estem dissenyats per bellugar-nos.
Nosaltres som màquines i hem de funcionar,
i, en el moment que deixem de funcionar, deixem de tenir tota una sèrie de...
o comencem a tenir una sèrie de problemes
que, si no deixem de funcionar, no tenim.
Per exemple, se'ns puja la tensió,
si ens fem més grossos, exacte,
necessitem molt més batec,
puja la tensió, puja el sucre, puja el colesterol,
tenim problemes dels genolls...
I tot això, d'alguna manera,
té una despesa sanitària important que podem evitar si ens belluguem.
Evitem aquesta situació.
La qüestió, suposo que és bellugar-se...
és si bellugar-se molt o poc, no?
És a dir, dosificar, no?,
i cada dia fer alguna mica d'esport,
o en el límit, que també hi ha aquí, en fi,
va d'altra banda, no?,
i competeix, i...
Ho dic perquè podríem parlar també,
per qui se competeixen o fan esport d'elit,
aquí també es deriva a una altra situació,
que és que pot haver-hi una lesió per desgast,
per sobresforç, en fi, això és una altra matèria, no?
Però es t'ha de dir una mica de fer esport cada dia, d'alguna manera?
Nosaltres som com les màquines.
Si les màquines no es belluguen,
no funcionen i s'espatllen.
Si funcionen molt, molt, molt acceleradament,
també s'espatllen, no?
O sigui, nosaltres hem de buscar uns mitjans moderats,
que és una mica l'intermig, que és l'ideal.
S'ha buscat quines serien les millors,
d'alguna manera, dosificació de l'activitat física
o, de forma estructurada, anomenat exercici físic.
Per a tothom, més o menys, de forma general,
i sense entrar-hi en les coses que pugui tenir cadascú individualment,
aconsellem nosaltres que com a mínim sigui
de 3 a 5 vegades a la setmana una activitat moderada.
Moderada vol dir i córrer, caminar amb un ritme que, d'alguna manera,
comença una mica suar però que pugui respirar.
I com a mínim 30 minuts.
Les últimes guies marquen de 30 minuts
durant 5 dies a la setmana amb una activitat intensa,
quasi intensa, o centre moderada intensa.
Aquest és una mica el tema.
Si, a més a més, de cara a la gent gran,
per evitar problemes, per exemple, de coordinació,
de problemes de caigudes,
fem algun petit treball de força 20 minuts,
dos cops a la setmana, seria ideal.
Això seria el mínim imprescindible
que tots nosaltres hauríem de fer
per estar més o menys funcionals
i no tenir gaires problemes.
Quan diu mínim treball de força, què vol dir?
Doncs mínim treball de força vol dir
poder fer, per exemple,
en el tema de força serien sèries, no?
De diverses repeticions poder fer entre 8 i 12 repeticions.
Sèries de 8-12 repeticions,
de braços, de cames,
en coses tan senzilles com podria ser
agafar una cadira i seure.
Aixecar-se i seure, aixecar-se i seure,
pujar una escala, pujar una costa,
fer treball de força de peses,
agafar unes gomes elàstiques,
podem buscar moltes alternatives.
Però és una cosa tan senzilla
com pujar una costa amb un ritme intens,
amb un ritme important,
durant 20 minuteig,
o, ja dic, una persona gran,
aixecar-se i seure d'una cadira.
Doctor Oliac,
sembla que queda clar,
no? Que fer esport és bo, no?
És saludable.
Fer esport, exacte.
ens garanteix
un futur de salut millor.
Per tant, és una inversió.
I aquí ara també
introduirem el tema
de l'obesitat infantil
i dels problemes derivats
de la poca activitat física
en l'edat infantil,
que se'n deriva a llarg termini,
a llarg plaç,
se'n derivarà,
o se'n comença a derivar,
problemes de salut en l'edat adulta.
i aquest és un altre element
d'abordatge
i de sensibilització
sobre això,
sobre els nens.
Abans dèiem,
hi ha molta gent
que fa esport,
jo també veig una mica
una situació
d'una certa dualitat,
és a dir,
hi ha gent que ara
fa molta activitat física
i molt esport
i,
per altra banda,
trobem gent
que abans potser
tampoc no existia,
que és molt,
molt, molt sedentària.
Tenim les dues situacions
molt marcades.
Com deia el doctor González,
el nostre organisme
està dissenyat
per funcionar,
per moure's,
per bellugar
i, per tant,
aquesta inactivitat,
especialment quan ja
des d'una edat
molt petita,
des de la infància,
aquesta activitat
no es produeix,
doncs,
a llarg termini
ens provocarà
importants problemes de salut
i, per tant,
també,
i com que és un tema
que tots estem sensibilitats,
també problemes de despesa econòmica
a l'entorn de la salut
que també ho hem de pensar.
Què podem fer, doctor,
amb aquests infants
que no hi ha manera
que s'aixequin el sofà
i deixin la tele de banda?
Hi ha moltes coses a fer.
La primera seria
sensibilitzar
les nostres autoritats educatives,
bàsicament,
en el sentit que,
per exemple,
l'activitat física
a nivell escolar
s'ha convertit
de 3 a 2 hores
i de 2 hores
la meitat són teòriques.
O sigui que,
si nosaltres diem
que anem a l'adult
hem de caminar
com a mínim 30 minuts
durant 5 dies
a la setmana
amb un ritme moderat,
amb els nens
estem dient
que cada dia
s'hauria de fer
una activitat intensa
una hora.
Aquest és una mica
l'objectiu de cada nen.
Com sigui,
ho hem d'aconseguir.
Ho hem d'aconseguir
a l'escola,
fora de l'escola,
etcètera.
Per desgràcia,
per desgràcia,
torno a dir,
tots els estudis,
totes les jornades,
tots els congressos,
determinen
que nosaltres a Espanya,
a Catalunya
estem bastant bé encara,
però, per exemple,
a Espanya
nosaltres som els terceres
o quarts
en percentatge
d'obesitat infantil
a tota Europa.
Després de Malta
i Xipre.
I davant nostre
poden tenir
estats units
amb uns nens
que poden arribar
a pesar 130-140 quilos
en 10-12 anys,
però,
inclús,
pensem que aquí a Espanya
hi ha nens
amb obesitat mòrbida,
en síndrome metabòlic,
amb els quals
s'està plantejant
inclús fer reducció
d'estómac
en nens.
pediatres
que fins ara
no tenien
patologies
pròpies dels adults
estan tenint
en nens
patologies
pròpies dels adults,
com pot ser
diabetes tipus 2,
normalment els nens
són diabetes tipus 1,
que necessiten insulina,
aquests són de gust
de l'obesitat,
nens hipertensos,
nens amb dislipèmies
importants en colesterol
i nens amb síndrome
metabòlic,
o sigui,
una sèrie de problemes
molt greus
a nivell de tots
els òrgans
metabòlics
i funcionals.
Aleshores,
això,
inclús en països
com Estats Units,
ens porta
campanyes importants
com a dir,
per exemple,
que en Estats Units
la generació actual
que sempre havia viscut
més anys
que els abans
viuran 5 anys
menys que els seus pares.
Estem parlant
que els nens d'avui
de gust a obesitat
en alguns països,
i nosaltres
no estem massa ben posats,
viuran menys,
tindran una expectativa
de vida inferior
a la dels seus pares
quan, teòricament,
els metges
han aconseguit
en part
que la població
visqui més anys,
d'alguna manera
aconseguir viure més anys.
Tots els problemes
derivats de l'obesitat
del sedentarisme
són bàsicament
la majoria
de despesa sanitària
de les països desenvolupats.
Com podem
engrescar
aquests infants
perquè s'enganxi
de l'esport?
Home,
hi ha moltes coses,
però una de les coses
seria a nivell institucional
intentar aconseguir
que l'activitat esportiva
sigui
no una maria,
sinó que sigui
inclús un vehicle
d'altres objectius.
Utilitzar l'activitat física
per aprendre altres coses,
per aprendre a caminar,
per aprendre a menjar,
per aprendre a llegir,
per aprendre a córrer
o inculcar valors.
a nivell escolar,
a nivell escolar
hem d'aconseguir
que hi hagi 3 o 4 hores
setmanals
segure d'activitat física
dintre de l'horari.
Perquè a més a més,
els professors,
curiosament,
els més formatges
tenim dintre dintre d'horari escolar
quan no es fa activitat escolar.
Fora d'horari escolar,
en extraescolar,
resulta que aquí no tenim
gent formada
i és quan bàsicament
el nen està fent
activitat física.
Aquí a Catalunya
tenen més consells esportius,
bàsicament,
les activitats extraescolars.
I per sort
hi ha alguns nens
que també
poden fer activitat esportiva
en clubs,
l'organització federada
i a nivell federat.
I aquí tenim
entrenadors monitors
que cada vegada
s'intenta pujar el nivell,
però tampoc són
ni licenciats d'educació física
ni professors d'educació física.
Tots s'han de posar d'acord
i hem d'aconseguir
que tots els nens,
de la manera que sigui,
fora del col·le,
aconseguim
que hagin de fer
una hora
d'activitat física
sense parar.
Seria l'objectiu,
perquè ara fan
educació física,
però no sé si és un cop a la setmana
o dos.
Sí, sí.
Dos i, clar...
La meitat teòrica.
Hi ha una part teòrica,
és a dir que, clar...
Però és el que diu vostè,
s'han de posar les piles tots aquí.
I també els pares.
Els pares també, clar.
Tothom ha de tenir clar
això,
la importància
de l'activitat física
ja des de...
Incorporat
com una dinàmica
o com un hàbit diari.
El que jo sempre dic
és que els que són de poble
abans
estaven tot el dia fora
i corrent i saltant
i fent de tot
i per les marges
i per les parets
i feien una mica
però és que ara no.
Ara no pot sortir.
És molt difícil.
Ho estar organitzat,
ho estar arreglat
és molt complicat.
Això és cert
que abans,
especialment els pobles,
que a més a més
es vivia de cara més a la muntanya
i es feien activitats,
corria, saltava...
Ara això és més complicat.
Han canviat els temps,
no és com abans.
Preocupa veritat
l'obesitat
en aquestes edades
tan prontes,
tan joves.
Sí, sí,
és una situació
que cada vegada
els pediatres
estan veient
més,
o sigui,
amb més freqüència
i amb més gravetat
i per tant
tots plegats
tenim la preocupació
sobre això,
sobre que
a l'edat,
en aquesta edat,
diguem-ne que estem
sentant les bases
del nostre futur.
normalment
un nen
obert
acabarà sent
un adult obert
i amb totes
les problemàtiques
a l'entorn
de l'obesitat
i tots els factors
de risc
que s'afegeixen
a una persona
amb obesitat.
Doncs això,
es veu
amb preocupació
i a més a més
perquè això,
cada dia es veu més
i amb més intensitat.
Recapitulem,
per adults,
de 3 a 5 vegades
a la setmana
activitat
o menys 30 minuts
si pot ser córrer
o si no pot ser córrer
doncs d'allò
una activitat
caminar una mica ràpid
per suar una miqueta
però en qualsevol cas
30 mitjors
3 a 5 cops
a la setmana
i en edat infantil
doncs cada dia
una hora d'activitat
una hora
d'activitat intensa
intensa
que no és jugar a la play
no?
Tot i que pugui semblar-ho
no va per aquí la cosa.
Què ens passa
a nivell del nostre organisme
quan fem esport?
Perquè
quan un acaba de fer esport
hi ha una sensació
de satisfacció
de felicitat
segons com
si és molt intens?
Es passa moltes coses
primera que fem
és baixar el sucre
el problema del sucre
baixem el sucre
si tenim sucre
baixa
perquè necessitem el sucre
és una mica
la nostra gasolina
però quan acabem el sucre
tenim una altra gasolina
que és el gasoil
que dic jo
que és el greix
la següent activitat
és el greix
aleshores baixem de greix
la quantitat de greix
baixem el sucre
però és que a més a més
augmentem la massa muscular
augmentem la potència
augmentem la massa muscular
els nostres motors
això vol dir que estèticament
també millorem
el nostre posicionament
això vol dir
que a nivell articular
tenim més força
perquè al tenir més massa muscular
tenim millor coordinació
i menys alteracions
a nivell articular
això vol dir
redistribució
de tot el cos
i un cos més maco
d'alguna manera
això vol dir
tolerància al fred
això vol dir tolerància
al treball
això vol dir
fer més feina
i això vol dir
també
que l'ordre
dona una sèrie
de substàncies químiques
entre les quals
estan per exemple
les endorfines
se segreguen
unes substàncies
que fan que tu
et sentis bé
quan fas esport
i que precisament
quan no fas esport
necessites aquestes substàncies
tot això
afavoreix
que un
d'alguna manera
funcioni normal
sense cap tipus de problema
i en condicions
com d'humana
clar
si baixo el sucre
si baixo el colesterol
si baixo el grec
si baixo no sé què
si baixo el dolor del genoll
doncs baixo
no tinc que prendre
antilipèmics
dislipèmics
no tinc que prendre
antipertensius
no he de prendre
antidiabètics
no he de prendre
analgèsic
no he de prendre
antiinflamatoris
puc reduir
totes les altres coses
perquè no necessitaré
tenir tants
problemes
i també dormirà millor
a les nits o no?
i dormirà a les nits
evidentment
perquè la millor
jo sempre dic
que per poder descansar
només hi ha una cosa
que has de fer
que és estar cansat
si canses una mica
pots dormir
si no descanses
no descanses
això ja ho saps tu
com a bon esportista
sí, sí
jo no sé què fa la gent
que no va córrer
no va córrer ja
el benestar
sí, sí
el benestar
et facilita
et facilita
tot això
evidentment
ara el doctor
González
estava apuntant
un altre tema
que és el
que l'exercici
moltes vegades
acaba sent
un medicament
és a dir
que en el malalt
diabètic
insulina o dependent
o no
però que el fet
de fer exercici
sapiguem ben bé
com l'has de fer
pot acabar
substituint
el fàrmac
és a dir
que
i és fàcil
de fer
vull dir que no
i per tant
aquest és un altre element
també a posar
damunt de la taula
l'exercici
com a substitutiu
de fàrmacs
antipertensius
o de això
de
contra la
dislipèmia
substituar
això pot arribar
a substituir
l'exercici
o en espacis diabètics
fer una activitat física
vol dir que has de reduir
nivells d'insulina
perquè tu cremaràs
molt més
i aleshores
pots reduir els nivells
d'insulina
no vol dir
substituir-la del tot
però has de reduir
perquè molta
activitat
ho faràs
en un fàrmac
no
que es diu
exercici físic
sovint es diu
que un dels esports
més complerts
és la natació
és un tòpic
o és veritat?
té un problema
que hi ha molta gent
que és de secano
és una veritat
a mitges
funciona molt bé
en molts casos
la majoria de casos
funciona molt bé
i si no
la natació
i les activitats aquàtiques
persones que han tingut
per exemple
alteracions de cames
o que tenen periostitis
o tenen
els hem posat una pròtesi
de ginoll
o de maluc
una de les coses
que poden fer
és caminar
córrer
saltar dintre l'aigua
pesa menys
i pots tenir
molta més mobilitat
pots recuperar
és una mica
com el primer pas
que van fer els amfibis
abans de poder caminar
jo estic a l'aigua
i em fa moltes coses
augmento força
i després
m'arrastro
després camino
i salto
una mica
l'objectiu seria aquest
però sí que és veritat
que dintre l'aigua
es pot fer
moltes, moltes activitats
i en general
és una activitat
molt interessant
potser
el que no pensa la gent
és que per l'osteoporosi
per gent gran
no funciona
perquè ha de ser
activitats antigravitatòries
ha de ser d'impacte
aquí en la natació
molta gent pensa
que per el tema
de l'osteoporosi
però per això
no funciona
però per la majoria
de les vegades
si una persona
al·legada de la nadar
perfecte
pot fer moltes activitats aquàtiques
aquagim
amb aigua, nadar
el que vulgui
i quin és
la que es reporta
més benefici
a curt termini
d'activitat esportiva
n'hi ha alguna tipificada
que tinguin allò
controlada
al punt de mira
home
la que més es fa
de llarg
és caminar
o sigui
caminar
pensant que és una cosa
que dius
ostres
és una cosa
que fem normalment
sí però
a veure
és la primera cosa
que fa el nen
d'activitat física
quan un nen
comença a caminar
i és l'última
que arribem a fer
o sigui
la millor és caminar
tothom ha de caminar
i tothom
ha de fer
és caminar
després
si a més a més
de caminar
podem fer
petits salteig
i córrer
fantàstic
tenim altres activitats
per exemple
anar amb bici
o nedar
que ja necessites
altres coordinacions
i altres històries
i hi ha gent que no sap anar amb bici
i hi ha persones que no saben nedar
per sort ara
quasi tot ells
saben nedar
i saben anar amb bici
i el que sí que nosaltres
recomanem
és que facin
moltes habilitats motrius
o sigui
que ara una persona
evita caigudes
quan és gran
ha de treballar coordinació
ha de treballar força
ha de treballar flexibilitat
ha de treballar altres paràmetres
que no pas resistència i força
han de treballar
molts condicionants
i això vol dir
des de jugar pàdel
hasta el que vulguis
imaginar-te
anar a la muntanya
és una bona opció
perquè a més a més
camines
i a més a més
tens coordinació
equilibri etc
ara s'està posant
hi ha una activitat
que és molt molt interessant
amb gent que té problemes
de genolls
que té problemes
d'esquena
i que a més a més
físicament no està mal
saber que pot ser
l'esquí nòrdic
el nòrdic walking
és una activitat fantàstica
que tindrà un boom
impressionant
jo auguro
molt molt important
i a més
està fent
inclús en centres de medicina
de l'esport
s'està utilitzant
com a eina terapèutica
bàsica
però bueno
són tota una sèrie d'eines
però la bàsica
és caminar
allò que se suposa
que hem de fer
però que no fem
i això és tan fàcil
de controlar
com amb un podòmetre
tu pots posar
un aparatet aquí
a la butxaca
que val 100 euros
i dir
mira quan jo arribo
a 12.000 passes diàries
he fet la tasca d'avui
això és molt senzillet
molt fàcil
i molt barat
doctor Oliac
digui
no no
anava a dir una cosa
és a dir
nosaltres
a la medicina
estem moltes vegades
parlant
de
diguem-ne que
tradicionalment
davant d'una
malaltia
hem utilitzat
allò de
escolti
ha de fer repòs
i això
a poc a poc
també nosaltres
ens estem rectificant
nosaltres mateixos
i ara
fem allò
del repòs actiu
és a dir
que això
del repòs absolut
es restringeix
per molt poques situacions
i per tant
sempre
o quasi sempre
hi ha possibilitats
de fer algun tipus
d'activitat
tot i que hi hagi
una malaltia
i aquí
també ve
doncs
pacients
en problemes
per exemple
que han tingut
un infart
o han tingut
una insuficiència
o que tenen
una insuficiència
cardíaca
que potser abans
estava absolutament
proscrit
realitzar cap tipus
d'exercici
i que ara
progressivament
els nostres
professionals
fan una recomanació
també
de realitzar
exercici
evidentment
sempre adaptada
és a dir
hi ha d'haver-hi
un disseny
un pla
en aquests casos
i que
diguem-ne que
els dispositius
sanitaris
ja hi ha
la gent
amb l'expertesa
per poder fer
aquesta planificació
però vull dir
que estem també
els mateixos
professionals
estem fent
un canvi
cultural
al respecte
hem passat
d'allò de dir
el repòs absolut
moltíssimes vegades
ara
que és
una pràctica habitual
de proposta
dels nostres professionals
és el repòs relatiu
jo en aquest cas
ho volia dir
inclús
aquí a Catalunya
som pioners
en el sentit
que hem fet
una guia
que és una guia
de prescripció
d'exercici físic
per la salut
en la qual
el que es fa
és prescriure
exercici físic
com un fàrmac
quan tu mires
un bademe
com mi mires
un fàrmac
en un fàrmac
tens
indicacions
posologia
contraindicacions
efectes secundaris
efectes adversos
i tot això
ho té l'exercici físic
en funció del que tu tinguis
no a tothom
li pot servir el mateix
no a tothom
ha de ser la mateixa dosi
no a tothom
ha de ser
no sé què
si et pres medicaments
es poden tenir efectes secundaris
o sigui
el tractament de l'exercici físic
és un fàrmac més
i nosaltres
això ho hem pogut aplicar
en 50 patologies
50 patologies
s'han posat d'acord
els metges
i els licenciats
d'educació física
per poder utilitzar
un fàrmac nou
que es diu
exercici físic
en 50 patologies
i això
representa
igual que un fàrmac
prescriure
individualitzar
i veure
i aplicar
amb cada persona
una cosa concreta
abans parlàvem
de recomanacions generals
però després cadascú
té les seves característiques
i s'ha d'individualitzar
segons què
en funció de les seves característiques
i aquest sí que és
un abans
més important
de l'aplicació
d'exercici físic
a nivell sanitari
però necessitem
fora de l'àmbit sanitari
necessitem
la implicació
d'instal·lacions esportives
i gent
que d'alguna manera
quan un pacient surt
de la nostra consulta
és un pacient normal
que va al gimnàs
va córrer
va saltar
va jugar a tenis
fa tot
i això ho estan aplicant
ja a nivell de la xarxa
aquest pla
per exemple
a nivell de cardiologia
i de metge de família
per exemple
ja s'està fent
aquestes
recomanacions
i aquestes actuacions
per anar acabant
li volia preguntar
hi ha alguna hora
alguna hora del dia
que sigui més adient
per fer esport
per practicar l'esport
home
això ho sabem molt bé
els diabètics
els diabètics
durant dues hores
després del menjar
a part que s'han de posar
la insulina
i que té el pico d'insulina
i el tema
de l'absorció del sucre
saben que no s'ha de fer
exercici físic
s'ha de fer
després de les dues hores
de menjar
sempre hauries de fer
podríem dir
abans de tornar a menjar
en les dues o tres hores
balla
després de menjar
entre menjar
i menjar
seria la ideal
hi ha persones
que poden fer al matí
hi ha persones
que poden fer a la tarda
hi ha persones que fan a la nit
el que no recomanaríem
seria mai anar a córrer al matí
a primera hora
abans de menjar
i esmorzar
com fan algunes persones
hauria de menjar
una mica abans
però la idea seria aquesta
buscar al matí
no hi ha problemes
tothom s'acostuma
i després en tot cas s'adapta
i hi ha casos particulars
doncs sí que de casa és un món
doctor Manuel Guantález
gràcies per acompanyar-nos
hem après moltes coses avui
ens quedem amb aquestes
tres o cinc vegades
que s'ha de fer activitat
almenys d'una mitja hora
a la setmana
i cada dia
una hora d'activitat intensa
pel que fa la canalla
doctor Úlia
gràcies també
moltes gràcies
gràcies