Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
12 sobre les 12,
i és moment ara d'encetar una setmana més el quart de català.
Ja sentiu els papers de l'Enric Garriga
que s'estrellen sobre la taula.
Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia.
Sembla que estiguis cremant l'emissora.
No, estava movent els papers per fer una mica de vent.
Efecte foc, no?
Això és com a la ràdio antigament, amb un tros de cel·lofant.
Sí, es feia l'efecte...
No, cel·lofant, és correcte.
Cel·lofant, és cel·lofant.
I amb el l'examinada, eh?
Ah, cel·lofant.
Ocu.
Ocu, ocu.
Ocu.
Pues sí, pues això.
Amb un tros de cel·lofant, doncs, feien l'efecte del foc.
Sí.
Va, Enric, comencem amb música.
Sí, sí.
Xalem, no?
Vinga, xalem.
Va, xalem una mica, home.
Si avui hi ha un dia en què ho veus tot gris,
si veus que el got està mig buit,
si t'has perdut en un bosc d'amargor,
si avui ja t'ha versut la por.
si et sembla que el món gira al revés i amaga les flors de senders,
si el teu camí s'esfuma a l'horitzó
i per ser el fart de la il·lusió,
i per ser el fart de la il·lusió,
buscant la llum per ser feliç.
Vinga, Enric, anem per feina, perquè avui tenim teca, eh?
Tenim teca internacional.
Comencem aquí a la vora amb això que sentíem era...
Això què és?
Txec!
Txec, de rasquera, no?
Sí, que allà, per allà diuen Txec,
aquí a Tarragona diem Txec.
Escolta, Txec.
És veritat, és veritat.
I ara diuen Txala, i aquí també xalem.
Xalem.
Per xalar no cal...
Aquí xalar sí,
però pensa que més amunt del camp de Tarragona
la gent ja no xala,
la gent frueix,
però això del xalar només ho fem d'aquí cap avall.
És veritat, és veritat.
Bé, i per què els posem?
Perquè la setmana passada, dijous passat,
van actuar a Tarragona presentant aquest disc
que es diu Batex, que va sortir en guany,
i que ja l'havien posat el mes de maig,
quan va sortir el van posar.
Van posar, i a més a més,
van posar una cançó que es diu Tornarem,
que va precisament sobre el tema de la inversió lingüística.
Hi ha tot un sampler d'un d'aquells discursos del català
a l'atac del Màrio Serra i tot això,
i era molt estrent quan el van posar
perquè hi havia moguda acadèmica.
Dimecres passat hauria sigut exactament igual
d'Escaient perquè continuem amb el mateix,
era el dia abans de les manes i tot això.
És veritat, és veritat.
Aquella cançó ja estava posada,
així que avui n'hem posat unes de noves
perquè dijous passat vam presentar el disc i a Tarragona
ja en els últims concerts de la gira,
i doncs avui hem votat pel vessant festiu.
Xalem, xalem per tot això dialectal,
que a dir també m'agrada molt reivindicar les nostres dialectalitats.
I tant que sí, si al final ens entenem tots.
I com que aquesta setmana tampoc he vist que hi hagi cap concert
assegut i després demà m'entrairé que sí,
que hi ha el concert de la setmana.
Però fins ara no ho sé.
No, bé, no, que demà tothom estarà de castanyada.
Sí, demà tothom estarà castanya.
Per això t'ho dic.
En qualsevol cas puc anunciar que ahir
sortia el darrer i que serà últim també
disc del Surfing Seedles.
Es diu Música de Consum
i va sortir ahir.
Es pot veure digitalment,
es pot escoltar pel web de Bank Robert
i també cal dir al web de Cheik,
tornant a Cheik,
això dels Surfing Seedles la setmana que ve sonarà aquí.
Dimecres, eh?
Avui amb Cheik teniu 3BW.cheik.cat
Cheik és X-E-I-C.cat
des d'on podeu escoltar i baixar-vos el disc completament.
I sortit-los tots amb les lletres,
jo me n'he imprès les que posem avui,
les he imprès, eh?
I ja està.
Molt bé.
I això de l'apartament musical.
Tanquem el tema.
Fantàstic.
Què fem?
Parlem de coses una mica més institucionals.
Vinga, Xalem igual, però més institucionalment.
Xalem perquè les notícies institucionales que porto
són de seny positiu.
Va, ja està bé.
Comptim tenim molta crisi amb la immersió
i tot això estem molt deprimits,
doncs avui tinc notícies positives.
Vinga.
Primera, aquest mes de setembre,
no, perdó, d'octubre,
fa pocs dies es van reunir
a la Cidade de Cultura de Galícia,
a Santiago de Compostela,
també va bé la gemnada, això en català,
Santiago de Compostela,
o també Sant Jaume de Compostela,
que vol dir el mateix,
Santiago de Compostela,
es va reunir a la Comissió,
digue-li com vulguis,
la Comissió de Política Lingüística
dels Governs Català,
Basc i Gallec,
que ja fa, el 2007,
ja van signar un protocol de col·laboració
amb la promoció de les seves llengües,
tal,
i periòdicament es reuneixen.
Aquest mes d'octubre
han fet la reunió anual
i han pres alguns acords, etcètera.
Primer, fan la reunió anual
d'avaluació de com van les coses
i acostumen a prendre acords.
Per exemple, aquesta vegada han acordat,
aquí hi van els directors generals
o equivalents de política lingüística,
en el cas de Catalunya l'estet Franquesa,
en el cas Gallec hi havia el conseller
de Cultura, Educació i Ordenació Universitària,
i també el secretari general
de Política Lingüística Gallec,
que és Valentin Garcia,
i l'altre és el Xesús Basques,
i en el cas basc hi havia
el viceconseller de Política Lingüística
del govern basc,
que és Patxi Bastarrica.
Ah, val, anava a dir,
aquí no et puc ajudar.
M'estava encallant una mica
amb l'autoràmia basca.
T'estaves buscant mentalment, molt bé.
No, m'estava aquí encallant
amb Lleigia i jo.
És que el basc a mi em costa de mi.
Total.
I què van acordar?
Van acordar unes quantes cosetes.
Per exemple, un acord que faran
amb el govern de l'estat espanyol,
mitjançant el Ministeri d'Afers Exteriors
i Cooperació,
per tal que s'estableixi
un reconeixement mutu
de les proves d'acreditació de competències
per a la professió de traductor
i intèrpret jurat.
Ah, doncs és positiu, no?
És a dir, hi hagi un reconeixement
de les titulacions entre els quatre governs,
el català, el basc, el gallec i l'espanyol,
de cara a de portes en dins i de portes en fora,
que hi hagi un reconeixement
en aquestes titulacions de traductor jurat
en totes aquestes llengües
que estem dient, català, castellà, basc i gallec,
com a mínim.
Per exemple, una altra cosa és un...
També van aprovar la creació
d'un indicador lingüístic ISBN,
per tant, homologat internacionalment,
o van, per exemple,
van estudiar i aprovar l'informe
sobre l'accompliment de la Carta Europea
de Llengües Regionals i Minoritàries
del període 2010 fins al 2013,
i també han decidit que a partir d'ara
faran el seguiment conjunt d'aquest informe
que anualment fa el Consell d'Europa
i que sempre acostuma a haver-hi algun nyap
o algun boi referent precisament
al tracte que dona l'estat espanyol
a les llengües minoritàries,
siguin o no oficials o cooficials,
perquè a part de les llengües oficials
també hi ha altres llengües minoritàries
al país, com són l'astorià
i com són l'aragonès,
per dir-ne només dues,
i les més conegudes, potser,
doncs amb aquestes tenen els seus problemes.
no cal rememorar els casos del Valencià procedent de l'Iber,
el cas del Lapau i el Lapau,
i en vam parlar en setmanes anteriors.
Tot aquest tipus de coses són les que fan amb aquesta comissió,
i així, de moment, les notícies fins ara són positives.
També van acordar afegir-se i participar
a una cosa que es diu
Xarxa Europea per la Promoció de la Diversitat Lingüística.
Evidentment, el nom d'això és en anglès,
en l'internacional,
i aquí, tots aquests,
com a comissió conjunta de promoció,
s'han adherit a aquesta xarxa.
Una altra cosa semblant,
però diferent,
aquest és més local,
estrictament catalana,
és que ha nascut,
fa poc,
ha nascut,
va néixer a l'estiu,
però s'està formalitzant,
aquestes coses són lentes burocràticament i administrativament,
ha nascut l'Institut de Llengües de l'Universitat de Lleida.
L'Institut de Llengües,
l'antic cedre i lingüístic que totes les universitats tenen,
els de Lleida han fet un pas endavant
i l'han convertit en un institut de llengües.
I això què vol dir?
O què passarà?
Que tenen una major projecció exterior.
Vol dir,
també vol dir que han fixat una sèrie d'objectius
que potser un servei lingüístic d'una universitat
no es podria plantejar,
però que com a un institut de llengües
que pretén ser referencial
i pretén donar servei exterior a la universitat,
llavors ja té un altre sentit.
Els seus justituts són aquests,
disposar d'una oferta àmplia en llengües oficials
i terceres llengües
i de nivells d'aprenentatge,
tant per a la comunitat universitària
com per a l'externa.
Aquesta és una cosa important.
Promoure i consolidar l'ús de les llengües oficials
per facilitar el multilingüisme i el plurilingüisme
que exigeix la universitat d'avui dia.
Per exemple,
entre les seves línies prioritaires hi ha aquesta,
l'ensenyament de les llengües oficials,
que són
i poder facilitar la gestió lingüística,
això a la meva feina se'n parla,
del tema gestió lingüística,
com gestionar els usos que fem de les llengües
en una institució.
Doncs bé,
la gestió lingüística en una universitat
com la de Lleida,
que pot ser serveix d'exemple
per a qualsevol altra universitat catalana
o dels països catalans,
de les de la salsa Joan Lluís Vives,
és
la gestió del català,
el castellà i l'anglès.
Ara les universitats ja es plantegen totes
i funcionen
i estan treballant en la línia
de ser trilingües com a mínim,
perquè,
doncs,
per a la internacionalització
de les seves funcions
i dels seus estudis
i per a rebre estudiants estrangers,
per a enviar els nostres cap allà,
aquest tipus de coses,
ja funcionen
d'una forma trilingüe.
I,
en aquest sentit,
un dels objectius
d'aquest institut
és facilitar
i gestionar
això.
Tant als estudis
oficials
com en els graus
i els màsters
i els postgraus
i tot això,
però
també
amb el tema
dels títols que donen,
formació continua,
etcètera, etcètera.
També,
un altre servei
que ofereix a l'institut
és l'assessorament
quant a revisió
i traducció de textos,
el funcionament
de la institució
en totes les llengües
que calgui
i aquest tipus de serveis
no només es queden
a l'universitat
sinó que també
són de portes en fora.
En qualsevol cas,
això és una cosa més,
diguem,
de l'àmbit universitari,
de la gent que treballa
amb el que treballo jo,
per exemple,
i llavors,
això és fàcil
de trobar tota la informació
perquè és una cosa recent
a les3bw.udl.cat
UDL.cat
UDL de Lleida
i allí busqueu serveis
i situareu això
a l'institut de llengües
de la Universitat de Lleida.
Perfecte, Enric.
Una coseta d'aquestes.
Un darrer punt.
Sí,
de cosa del centre.
Últimament hem parlat molt
de moltes activitats,
ara hem fet
desprències de la inauguració.
Paralles lingüístiques,
inauguració del curs,
conferència...
Ara,
que estem al canvi de mes,
fem...
Demà tenim tancat.
Demà ho dic perquè...
Demà tanqueu?
Sí, demà fem...
Que no ho fem panellets?
Sí, més o menys.
Fem pont.
Ara hi ha l'ensenyament públic,
la majoria dels centres
o fan festa demà
o en fan dilluns.
Nosaltres no som...
com els instituts
i no som del debat d'ensenyament
però també som
de l'administració pública
i també tenim allò
que podem tancar alguns dies
i ho fem demà.
Ho dic perquè...
No, va,
els alumnes que no...
Els alumnes que van fer campana ahir
i no saben que demanés a classe...
Que no vagin demà, tampoc.
Com que ara m'estan escoltant...
Això no els ho hauries de dir, Enric.
Demà no ho vingueu.
Si van fer campana ahir,
doncs escolta,
que vagin demà
i que s'ho trobin, no?
Que ets una mica punyeteros.
Ja, ja ho sé, ja ho sé.
Però mira, va, és igual.
Mira, avui m'he posat jo punyeteros, va.
Gràcies.
Vinga.
Però sí que fem avui
les sessions de llengua
aquelles que van començar la setmana passada.
L'estan fent ara del matí
i torno a dir
perquè a la tarda a la cinc n'hi torna a haver
pels que estiguin despistats.
Que feu aquesta doble sessió.
Sí, i també, per tant,
també aprofito per dir
que la setmana que ve no n'hi haurà
perquè ja parem de compensar el calendari
per unes coses d'aquestes que estem fent
i la setmana que ve no n'hi haurà.
Ho dic per tot el mateix, eh?
Pels alumnes que volguin venir.
la setmana que ve no n'hi haurà.
Avui sí, a la tarda.
Avui sí, demà tanqueu
i dimecres no hi haurà sessió lingüística.
Molt bé.
I passem ja a les coses lúdiques.
Passem a les coses lúdiques, va.
Una de les que t'agrada a tu,
l'app de la setmana.
L'app de la setmana.
Aquestes coses d'apps per a tauletes,
tauletòfons, telèfons espal·lats...
A més, jo sempre,
mentre tu la dius, jo ja la busco.
Sí.
I normalment me la instal·lo.
Després no la faig servir,
però me la instal·lo.
No, no, és veritat, és veritat.
No, no, t'ho dic així.
Encara tinc aquí, mira, l'aplicat.
Te'n recordes de l'aplicat?
Doncs encara la tinc instal·lada.
Vale.
Aquesta també te la instal·laràs
i la utilitzaràs.
Sí, aquesta sí.
La d'aquesta setmana
és la premsa en català.
Ep.
Ui, alto això, això és útil.
Això tu pots instal·lar
a totes les maquinetes aquestes
que funcionen amb Android
o amb iOS.
Val.
iOS.
iOS.
Que és allò dels Apple.
Dels Apple, sí.
Bé, premsa en català.
Senzillament una aplicació mòbil
amb la qual podràs llegir
els principals mitjans de comunicació en català.
I trobaràs l'Ara, el Punt Avui,
l'Avantguàrdia, el Periòdico,
el Diari de Bola i Ars Esports 3
i posa punts suspensius aquí.
Doncs...
Tinc un dubte.
Hi ha més diaris en català?
No ho sé, però...
D'àmbit general, no.
Llavors això, clar,
has de pagar, no has de pagar...
Això no ho tinc gaire clar.
Jo, com que no tinc ni un Apple,
jo soc antic i tinc un sistema simbiant
i, per tant, aquestes coses no les puc testar.
Testar en el sentit de fer el test.
Les publicacions s'obren en pantalla sencera
per disposar del màxim d'espai per a la lectura.
Incorpora un sistema de càrrega instantània de portades.
Jo no sé si et permet veure tot això,
perquè sí que, ja que parlem d'això,
últimament cada vegada més els diaris digitals
que existeixen en paper i es venen als crioscos,
cada vegada més estan posant restriccions
a les seves versions digitals.
Sí, per això t'ho deia.
El diari ara ja fa temps que ho fa,
deixen llegir gratis 3 articles a la setmana,
em sembla, o al mes.
El Punt Avui fins ara era totalment graduït,
però ara ja estan anunciant que ja només te deixen llegir
10 articles al mes.
Com has dit que es deia l'aplicació, Enric?
Premsa en català.
Això has d'anar al web,
és als3bedoles.gencat.cat
barra llengua barra app de la setmana.
App de la setmana amb la doble P,
perquè app, com que ve d'Application...
Doncs mira, ho buscarem perquè ara no sóc capaç de trobar-la.
Ja ho trobarem.
Ja la trobarem.
Premsa en català.
I això amb el diari avui,
ara últimament estan avisant
que ja només pots llegir 10 articles al mes
i ara també hem de dir una cosa,
tots ofereixen subscripcions de la web
a la versió digital raonablement bé de preu
i tot això.
I, per exemple, el Punt Avui,
que és un dels diaris que fins ara podíem llegir del tot gratis,
ara l'ofereixen per llegir
en forma digital totalment completa
per un euro al mes.
No és cap rovina.
No, no, tampoc.
L'evitat és que el preu és raonable.
I així aquest serà el preu revolucionari,
perquè aquest preu el pensa mantenir tot el 2014.
Molt bé.
Durant tot el 2014 que subscrivim,
pagarem un euro al mes
per poder llegir tot el diari digital
i no només el Punt,
sinó també els suplements com el de cultura,
com el de l'esport i tot això.
Tots aquests es podran llegir per un euro al mes.
I a partir del 2015,
4 euros al mes.
Tampoc és cap rovina.
No.
El mes, mira, en 4 dies hi ha gairebé tu...
Sí, sí.
I l'altra cosa lúdica,
tot i que divendres és festa
i hi ha por i la gent se'n va,
dissabte no fallarà el cicle de cinema en català.
Cicle infantil.
Molt bé.
Quina veiem aquesta setmana?
Aquesta setmana tenim els Crots,
que és aquella estil Ice Age,
del gel,
però ara són una família de...
No sé si són neandertals o cromanyons o què són.
Però és aquella dels homes primitius,
probablement representen neandertals
o primitius, homo sapiens,
i és d'aquestes així d'aventures amb humor
i d'aquelles que agraden a grans i a petits.
Això,
a Tarragona,
a Vendrell
i a Vilaseca,
el dissabte dos a les sales Ocine
per 4,20 euros.
I ja sabem que a Montblanc van el diumenge
i aquest diumenge a Montblanc fan
viatges al centre de la terra dos.
Aquestes de persones,
que jo sàpiga,
amb el 20 dies el fent de no sé què,
fent d'aventurer sota terra.
I aquestes també d'acció, aventura,
i aquesta la fan a Montblanc el diumenge
a les 5 de la tarda
per 4,30 euros al cinema Casal.
Cinema en català,
que també fa falta,
sempre ho reivindiquem també des d'aquí.
Enric, anem a Oxford o encara no?
Sí, sí,
bueno, posem una mica de falca.
Vinga, va,
posem la falca per separar.
Atenció.
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
Vinga, Enric,
doncs reprenem aquesta comunicació
via telemàtica
que fem amb Oxford.
El que jo en dic l'escaip xerrada.
L'escaip xerrada.
L'escaip xerrada que fem amb Oxford.
Podria ser.
I és la segona temporada que ho fem.
I per tant,
avui és la desena edició,
que és un cop al mes,
parlem amb la nostra enviada especial
a l'universitat d'Oxford,
que és la Marina Massaguer,
que està allà fent un lectorat.
Allà la tenim infiltrada.
i ara avui és l'últim dimecres d'octubre
i toca fer la nostra primera connexió.
Com sempre,
en el rigorós fals directe
que em caracteritza
i que ara ja tot seguit entra.
Molt bé.
En rigorós fals directe
i per segona temporada
des d'un quart de català,
tu a Oxford i jo a Tarragona Ràdio.
Bon dia, Marina Massaguer des d'Oxford.
Bon dia, com esteu?
Quant de temps sense veure'ns per telèfon?
Sí, sí, sí.
Ens vam veure l'estiu
quan vaig venir a Tarragona,
però ara feia temps
que no parlàvem per Skype.
És que això, clar,
des del juny que no teníem
un quart de català
en l'onda,
a l'aire, perdó.
I ara ja hem tornat
i ara és final de mes,
primer mes d'aquesta quinzena temporada
ja anem per la quinzena, imagina't.
i tu vas per la teva segona temporada
a Oxford.
Sí, vaig per la segona temporada
i estic contenta
perquè tenim més alumnes
que la primera.
Ah.
O sigui, que senyal
que la cosa va bé, va creixent.
Estic molt contenta
perquè s'han activat
tots els grups de català,
això vol dir
cinc assignatures de català.
Hola, cinc assignatures.
Déu-n'hi-do, sí, sí,
que després m'he de preparar, eh, també.
Però, vaja, no, no,
molt contenta,
compensa l'esforç.
Com tu?
Cinc assignatures, què vols dir?
Perquè a primer tenim molts alumnes.
Digue'm, digue'm.
Què vol dir?
Això de que cinc assignatures...
No feies classe de català
perquè n'aprenguin, bàsicament?
Sí, però tenim tres nivells de llengua.
Tenim elemental, intermedi i avançat.
Tenim un taller de traducció
del català a l'anglès.
I tenim una assignatura nova
que és introducció a la cultura catalana
que em tenia una mica així preocupada
perquè és en anglès
i no sabia...
Primer, si jo seria...
Vaja, si el meu anglès seria
prou bo per saber-me explicar
sobre cultura catalana en anglès
i tampoc sabia
si tindria prou alumnes
per activar el grup
i sí,
ara hem fet una sessió
i crec que va anar prou bé.
Ells t'entenien a tu, t'entenien?
Com, perdona?
T'entenien a tu, el teu anglès?
Sí, espero que sí.
El teu anglès de factura...
Si no m'entenien
van fer veure que sí,
però sí, sí, jo crec que sí.
Més de res que a vegades
hi ha com a conceptes
com una mica intraduïbles, saps?
Sí, com això del seny i la rauxa
és traduïble?
No, amb les...
Clar, es pot explicar,
es pot explicar,
però vaja,
seny, per exemple,
es tradueix com a sentit comú,
però clar,
no és exactament el mateix.
I jo què sé,
coses com ara que estem aquí
en plena farbacència castellera,
la terminologia castellera
deu ser complicada, no?
Sí, amb els castells el que faig,
els hi poso directament les imatges
i...
I els expliques què és.
Això mateix, els hi explico així.
De moment els castells els hem tractat més
a llengua catalana
que a cultura catalana.
A cultura catalana tractarem
la cultura popular
el segon trimestre
i per cert ho penso centrar en Santa Tecla,
o sigui que ja quan toqui
ja en parlarem
i ja t'explicaré com ha anat.
Ostres,
que haurem de traduir
el nostre llibre de paraula de tecla
haurem de fer
Word of Tickle.
Ah, això mateix,
a veure,
a veure,
home,
ja els hi vaig ensenyar,
ja ho saben.
Ja en tens uns quants exemplars
a classe
per donar-los de premi
als alumnes més avantatjats
en matèria de folclòria tarragoní?
Ja vull...
Doncs mira,
ho vaig pensar,
això és que tots dos tenim així
posta de profes,
vaig pensar que l'últim dia
el que podríem fer
seria fer com una mena de concurs
o alguna mena d'activitat,
diguéssim,
per repassar tots els continguts
i que el premi
podria ser
una paraula de tecla
a veure si s'animen
a venir l'any que ve.
Bé,
escolta'm,
totes aquestes assignatures,
tens molts alumnes
en total
o com va això?
Sí,
del que estic més contenta
és de la mental,
que en tinc 17,
que és moltíssim,
perquè aquí
català
és una assignatura voluntària,
és a dir,
que venen
perquè volen realment
i perquè els interessa
i a canvi
no tenen
ni crèdits
ni res,
vull dir,
realment és
per l'atracció
que senten
per la cultura catalana,
pel que sigui,
i per la llengua,
evidentment,
i,
vaja,
d'aquest grup
en concret
n'estic molt contenta
i després,
a intermèdic,
en tinc quatre,
que Déu-n'hi-do,
d'avançat,
tinc una noia
que va viure a Catalunya
un temps,
va viure a Vic
i clar,
és molt bo
perquè parla
amb accent de Vic
i parla molt bé,
o sigui,
que ens entenem
la mar de bé
i això,
i tant,
el taller de traducció
com a cultura catalana
en tinc sis a cada un,
o sigui,
que en total
ho vaig sumar,
són com a 37 persones
vinculades
d'una manera o altra
amb la llengua
i la cultura catalana
a la Universitat d'Oxford.
I això del taller de traducció,
què tradueixen?
Del català a l'anglès
o de l'anglès al català?
Sí.
O de les dues coses?
No, no,
del català a l'anglès
també em costa
les meves sugades,
no et pensis,
perquè,
Déu-n'hi-do,
el que passa
és que té de bo
que, clar,
hi ha molta literatura
catalana traduïda,
ho centrem
en literatura catalana
contemporània
i llavors,
clar,
jo sempre tinc el coixí
que hi ha una traducció
publicada,
però sí que
no et negaré
que alguna vegada
he suat,
segons quines preguntes
et fan,
no seria més
millor aquesta paraula
que aquesta altra
en anglès?
I, clar,
a vegades,
la veritat
és que no ho saps.
D'anglès
en deuen saber
més ells que tu,
no?
Sí,
sí,
sí,
jo l'objectiu,
i els vaig explicar
el primer dia,
és més aviat
que coneguin
la poesia
catalana
contemporània
i que,
vaja,
i que a més a més
que també coneguin
més profundament
la seva llengua
a partir de les traduccions.
I, mira,
la setmana passada,
sense voler,
pràcticament,
li vam fer un homenatge
al Lurrit
perquè vam traduir
un poema
de l'Enric Casasas
que es diu
Amèrica
i és un poema
que justament
Lurrit
havia dit,
havia recitat
en una jornada
sobre poesia catalana
que es van fer
a Nova York
el 2007
i el vídeo
és al YouTube.
Sí,
ahir en veiem imatges
per TV3
en els obituaris,
sortien imatges
amb el Pep Bergalló
que tots dos coneixem
i que ens va presentar
el Paral·la de Tegra,
el Pep Bergalló
amb el vídeo
i la foto
de la seva vida
junt amb el Lurrit
i la Patti Smith
i la Laura Anderson.
Sí,
Gran moment.
Quina enveja, eh?
Sí,
quina enveja,
quina enveja.
Pel Pep Bergalló,
per part nostra.
Sí, sí,
i tant.
Però bé,
tenim de bo
que hi ha els documents
visuals i sonors
i que els podem mirar
i no només els podem mirar
nosaltres
i gaudir-nos
sinó que els podem donar
a conèixer
gent que potser no els coneix.
Doncs molt bé.
I que ens poden interessar.
Marina,
en guany
vam dir que faríem
més escat conferències.
Ho farem,
això,
tornarem a presentar
els teus alumnes
i els meus,
per exemple,
en videoconferències?
Sí,
ho farem,
però ho farem
el segon trimestre
perquè,
clar,
els meus 17 alumnes
de la mental
encara han d'aprendre
a parlar una mica
i llavors
el que farem
serà fer com una selecció
dels alumnes
dels alumnes
que vagin
més
que tinguin
més
més
avançat
i que tinguin
més possibilitat
de paraula,
diguéssim.
I que vulguin preguntar
coses.
Això mateix.
Sí,
sí.
I llavors
el segon trimestre
doncs ja
ja es tornaran
a conèixer
els alumnes d'aquí
amb els d'allà,
amb els d'allà,
amb els d'Axford.
Sí,
nosaltres ara,
com que
aquesta experiència nostra
amb Oxford va anar bé,
ara en guany
el que farem
és que també ho farem
entre diferents oficines nostres
i les nostres parelles lingüístiques,
doncs els organitzarem
videoconferències,
per exemple,
entre Tarragona i Calafell
o entre Tarragona i Valls
i això sí que ja
ho començarem a fer
nosaltres ara
abans de Nadal
i així els tindrem
entrenats
per quan el segon trimestre
fem una cosa
més internacional.
Veus?
Què et sembla?
La mar de bé
pas per pas.
Primer que es coneguin
entre pobles i ciutats
de Catalunya
i després ja
farem el pas internacional.
I que s'entrenin
amb això de la videoconferència.
Això mateix.
Marina,
ha nevat a Oxford?
No,
no ha nevat
però plou,
fa vent,
fa fred
i ja comença
a fer mandra
a sortir al carrer.
Doncs mira,
aquí el que fa mandra
és la castanyada
perquè se l'haurem
de menjar
amb banyador.
I en aquestes coses
de les castanyes
en aquest temps
que tenim aquí
no lliguen gens.
Fa una calor
d'estival,
la gent encara va
a la platja,
tots anem amb màniga curta,
la meitat van amb pantalons
i xancletes,
encara amb pantalons
curts i xancletes.
Sí,
l'altre dia uns amics
em van enviar
una foto per WhatsApp
i veia que tothom
anava amb pantalons
curts
i samarreta
i tot això
i em pensava
que em prenien el pèl
i no,
després ja vaig comprovar
que és que realment
fa calor a Tarragona.
Sí, sí.
Aquí no,
aquí no.
Vostres ja esteu
en el temps que toca,
nosaltres som els que anem
amb un estiu allargassat.
Sí, sí.
Marina.
Sí, però vaja,
bueno,
què hi farem, no?
Ja de tant en tant
es troba a faltar,
eh,
el sol de Tarragona.
Sí,
aquí de tant en tant
ens sobra una mica.
Marina,
d'aquí poques setmanes
ens tornem a trobar,
ni que sigui d'aquesta manera,
per internet i per Skype.
Bé,
sí, sí,
ja us ho explicaré,
les evolucions.
A veure com evolucionen
tantes assignatures
i tant d'alumnat
i tanta varietat
de coses que has de fer.
Això mateix,
el que sí que m'agradaria
destacar per acabar
és que justament
el fet de tenir
tants alumnes aquest any
és que,
ostres,
que la cultura catalana
atrau,
perquè sí que jo faig promoció
del que fem,
però jo, clar,
a veure,
em limito a donar
la informació
del que poden fer,
després els que decideixen
venir
són ells,
i jo és una cosa
que hi ha alguna vegada
amb tu
hem comentat
que ens falta
una mica
d'autoestima,
com a catalans
i com a catalanoparlants,
perquè els únics
que em pregunten
ai,
hi ha tens alumnes
a Oxford?
Això sempre,
sempre m'ho pregunten
catalans,
els d'aquí
ningú se sorprèn
que tingui 17 alumnes.
És que tenim
aquesta personalitat
pessimista,
com que s'han fotut
tantes de garrotades
al llarg de la història
doncs ja estem acostumats
a rebre
i el que ens sembla normal
és,
el que ens sembla estrany
és no rebre.
Sí,
sí,
però vaja,
com a mínim,
no sé,
bones notícies com aquesta
jo crec que ens han d'animar,
ens han d'animar
i ens han d'estimular
a seguir endavant.
Doncs farem una tornera,
se n'anirem tots des d'aquí,
agafarem un navió
de Ryanair mateix
que és veredet,
eh?
I se n'anirem tots
a fer-nos pujar
l'autoestima
contemplant els teus alumnes.
Ah,
és el mateix.
Doncs fareu benvinguts.
Marina,
el novembre,
més.
Molt bé,
perfecta.
Una abraçada.
Apa,
una abraçada.
Adéu.
Adéu.
Què vols marxar cap a Oxford,
Enric,
dius?
Me'n vaig a mig.
Ni que sigui de...
A migro.
A migro.
A migres?
No, no, a migro,
jo a migro.
Molt bé,
doncs mira,
igual t'hi vas acompanyar.
En un quart de segon, tu.
Igual t'acompanyo.
Un quart de segon,
que és la cançó
que farem servir
per tancar l'espai
d'un quart de català d'avui
amb el Txeic.
Dimecres més.
Doncs Txeic,
dimecres més.
Vinga,
fins llavors,
Enric.
Fins demà.
Dimonis que prengem del cel
envoltats de nubos vermells
colles plens de joies robades
i matges de sants
que han estat esborrades.
Fogueres que mai no s'apaguen de nit,
setes plenes d'enganx i neguit,
cases buides, carrers,
sotanes demanant clemència
entre mitges brasers.
Com et canvia la vida
en un quart de segon?
que ja no sou els més forts
i han trobat
i la vostra barraca
el mapa d'entre joies.
Demanis,
dimanis que
ja no suis l'ántara
i el Haw 두�ester
es unailesa
averla,
va ser allí
que ja no sou Demanis,
el shame-cent-fei
i la vostra barraca
iberien.
Es atrever l' HIJV,
perquè ja no souیا
L'escauta aquel bel paradís
que ha tingut al poble sumís
torna esta mosegada
la poma de labra en la saba secada
bogueres que mai no s'apaguen de nit
cendres plenes d'enganx i d'eguit
cases buides, carrers
soltanets demanant clemencia
entre mitges, bracer
Com et canvia la vida en un quart de segon
heu passat dos 16 amos
a caminar de genons
Ai com et canvia la por
ara que ja no sou els més forts
i han trobat dins la vostra barraca
el mapa del tresor
Com et canvia la por