Doncs som avui la primera tertúlia de la primavera,
la primera de primavera,
perquè des d'ahir avui primer dia, ple, íntegre de sol,
de dia fantàstic per sortir al carrer i fer moltes coses.
Avui la compartim entre els advocats, Ramon Setó, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ignasi, company, molt bon dia.
Antoni Sales, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ara fora de micròfon parlàvem de la clàusula sol i parlàvem d'hipoteques,
perquè de fet s'hi ha manifestat el Tribunal Suprem
que ha anul·lat les clàusules del sol,
si el client no està informat, seria això a grans trets?
Sí, sí, en definitiva ve a dir això,
que les clàusules sol que no siguin transparents seran nul·les.
Ve a dir això.
Què són les clàusules sol?
Bé, jo em sembla que les clàusules sol, potser l'Antoni o el Sant Melló o el Ramon,
diria que és els que quan es pacta una hipoteca,
quan els interessos, normalment pot ser interès variable,
i aleshores puja o baixa, depenent del Euríbor,
i aleshores llavors els bancs el que feien era que pactaven un mínim
a partir del qual no es podia baixar més el tipus d'interès,
encara que l'Euríbor baixés per sota del que s'havia pactat.
Amb la qual cosa el banc d'alguna manera s'assegurava que si pujava,
pujaria en el tipus d'interès i per tant cobraria l'interès,
però en canvi si baixava per sota d'aquest clàusula sol,
que és el cas, no baixaria,
amb la qual cosa s'adona una situació de desigualtat,
és a dir, que si puja el banc sí que ho cobra
i si baixa per sota de l'Euríbor en canvi s'estableix aquest tope
i per tant tens que seguir pagant un tipus d'interès superior
del que realment estableix la clàusula de l'Euríbor.
I per què es manifesta, Antoni, el Suprem?
Per què arriba a manifestar-lo sobre aquesta qüestió?
El problema que hi havia aquí és que realment aquesta clàusula,
com estava molt bé dient l'Ignàcia,
aquesta clàusula sol o aquest topall per sota del qual no es podia baixar,
anava acompanyada moltes vegades també d'un marge per damunt.
Llavors els bancs deien que això era un túnel,
era un túnel que no podia moure's per damunt d'aquests dos límits.
El que passa que, clar, que la part de dalt del túnel estava al 14% o al 13% o al 12%
i avui per avui és absolutament viable, o sigui que acabava sempre el banc,
com estava dient l'Ignàcia, absolutament beneficiat.
El problema que hi havia aquí, i això és una cosa que no poden evitar els tribunals espanyols,
és que hi havia diferents manifestacions de sentències contradictòries
entre un tribunal i un altre tribunal.
I això el Suprem ha volgut arreglar i ha volgut crear jurisprudència,
establint els criteris, que si fos intentar, intentar establir els criteris,
que si de cas parlarem, que fossin més clars per tots els advocats,
per tenir clar i els consumidors que podien fer i que no podien fer.
Per això el Suprem encara no té una sentència.
La sentència ha dit això però trigarà encara un parell de setmana a manifestar-se.
Sí, té la sentència aquesta connotació respecte a la transparència,
que seria el supòsit en el qual serien nules aquestes clàusules sol,
i realment on es veurà també l'aplicabilitat d'aquesta teoria
serà precisament en quan estipulem que hi ha aquesta transparència o quan no.
En aquest cas seria sempre important la documentació o la tramitació
prèvia a l'assignatura de l'escritura,
en la qual s'hagi pogut establir d'una forma clara
que formar en part de les condicions pactades aquesta clàusula sol,
la qual a vegades no es dona.
Hi ha vegades que quan intervenim nosaltres sí que demanem una minuta prèvia
per poder-la estudiar i transaccionar mínimament amb el banc,
però a vegades quan és un particular directament se'l convoca, notaria,
i realment no ha pogut tenir aquest intercanvi d'informació
i per tant serà difícil saber si això hi havia aquesta informació prèvia,
si això estava pactat o simplement ha sigut una clàusula afegida de forma sorpressiva,
que crec que és per on aniria una mica la qüestió.
El problema realment és que les sentències,
si no es basen en criteris que siguin absolutament objectius incontractables,
tenim molts problemes.
O sigui, què és un criteri de transparència respecte a una clàusula?
Això és motiu sens dubte de discussió per part nostra, no?
Sí.
Per això estem aquí, podem discutir-ho, tenim encara temps per discutir-ho.
A nivell d'usuaris, de la major part d'usuaris que tenen hipoteques avui dia,
què implica això?
És a dir, podran anar a reclamar? Fins ara no podíem fer-ho?
Què és el que canvia a nivell d'usuari d'hipoteca?
No ho sabem encara, no ho sabem,
perquè el Suprem ha dit també, de moment encara no té una sentència,
però diu que no es podran reclamar d'evolució dels diners.
Clar, llavors, és nul·la una clàusula,
si és nul·la la clàusula, la clàusula no ha existit mai.
Si és nul·la és que no ha existit mai.
Però per què no es poden reclamar diners?
S'ha de veure el que ha dit la sentència, no?
No sé què pensaves els companys meus, però...
Sí, sí, exactament.
Quan una clàusula es declara nul·la,
les prestacions que comporten aquesta clàusula
s'han de retornar entre les parts.
En aquest cas, si s'ha abonat de més
per raó que la clàusula era abusiva i es declara nul·la,
teòricament, o fins ara com a mínim,
es tenien que retornar aquesta prestació.
En aquest cas, sembla que el Tribunal Suprem
està dient que no es podrà...
o no s'aplicarà retroactivament,
el que vol dir que no pots demanar
la devolució dels diners,
però sí que podràs demanar,
doncs que, si és aquesta la interpretació,
que a partir d'ara
no te cobrin
aquest excés que s'estava cobrant fins ara.
O sigui, seria d'aplicació a partir d'ara,
però dels interessos que tindries que pagar a partir d'ara.
a partir d'ara i sempre i quan hi hagi una reclamació,
si és que no ho fa d'ofici,
entre cometes, el propi banc,
que també és una altra cosa que està per veure.
A vegades als bancs s'aplica aquest tipus de...
o hi ha aquest tipus de sentències,
però si el client no fa una reclamació,
potser el banc continua amb la mateixa dinàmica
fins que se li faci la reclamació.
Sí, sí. Un bon entre nou, no?
Sí, sí.
O sigui, d'alguna manera,
crec que és un gran abans
respecte de la protecció de l'usuari.
Crec que això és un recurs d'Ousbank, no?
Sí.
Crec que sí.
Però més enllà de l'espectacularitat del titular,
realment les conseqüències pràctiques pels usuaris
atès a aquest criteri de transparència
i després la manca de retroactivitat,
no sé si això serà una gran solució
per moltes persones que estan afectades
per aquestes clàusules.
Si més no, el que potser segurament provocarà
és que a partir d'ara,
a l'hora de realitzar noves hipoteques,
aquests criteris i aquesta llibertat que tenien els bancs
per establir aquestes clàusules abusives
quedi frenat.
I de totes maneres,
crec que inclús això pot provocar
potser una renegociació.
En molts casos,
abans d'interposar el ple judicial,
renegociar amb el banc
l'eliminació d'aquestes clàusules
o una reinterpretació de les mateixes.
Què passa?
A veure, posem ara un particular
que tingui una biblioteca referenciada a l'Euríbor,
que són les que es van fer fa 4 o 5 anys,
gairebé totes.
La referència a l'Euríbor,
moltes van ser des del 0,50% a l'1,5%.
I l'Euríbor està avui per sota del mig punt,
al 0,75%.
Més 0,50% o més 1,5% són dos i pico.
I respecte al topall que apliquen els bancs,
potser està en un 4% normalment.
Clar, el marge que tens de discussió amb el banc
és mig punt com a màxim un punt.
Depèn del tipus d'hipoteca,
els diners que estàs discutint amb el banc
són importants perquè tot ajuda,
perquè tot ajuda, òbviament,
però potser d'un rebut de 1.000 euros
són 100 euros.
Clar, és el que estava comentant l'Ignasi,
si el banc no ho fa,
t'has de demanar un advocat
i posar la reclamació inicialment contra el banc,
el banc té que respondre,
però clar, obligues el consumidor
i obligues l'usuari a gastar-se un dix diners
per intentar recuperar l'aplicació
del que el Suprem està dient
que avui per avui és nul.
Clar, això és basat sobre un criteri
que està dient el Suprem,
que és un criteri de manca de transparència,
que no és un criteri que diguis blanc o negre.
Llavors, clar,
és que no ho estan posant gens fàcil.
No ho estan posant gens fàcil.
I clar, obligues a determinats esforços
per part de la ciutadania
i per això tenen sentit
aquestes reclamacions que estaves dient tu
que es fan a través de consumidors usuaris agrupats,
perquè és que un per un
és potser un canvi de dinàmica,
un canvi de perspectiva,
però que a la pràctica realment
amb aquestes incongrecions
i aquestes reinterpretacions
concretament sobre la transparència
són difícils de poder vendre el client
de dir-li
no, no,
fiquem un plet a partir d'ara
que això ho tens guanyat
perquè evidentment
la signatura notarial
presumeix, entre cometes,
voluntat de les parts
i coneixement del contingut de l'escritura.
haurem de provar,
per exemple,
el que comentava abans,
quan teníem una minuta prèvia
i ens havíem passat una minuta
en la qual no hi havia aquesta clàusula incorporada
i després el client
quan anava a signar
se la trobava
i amb aquella mecànica
de no llegir massa bé
signava el contracte d'adhesió
pràcticament
en aquest cas potser sí
però si no
és difícil de poder provar
que realment
no hi havia aquesta transparència
en el pacte de la clàusula.
Ens podríem trobar
que alguns usuaris
el que es puguin estalviar a la hipoteca
ho acabin pagant en taxes judicials.
Bueno, clar,
és el que estava dient.
L'usuari al final
haurà de valorar
i haurà de fer números
de realment
quin és el seu perjudici real
que està tenint
i el cost d'iniciar la reclamació
i basat sobre un criteri
que estava comentant a Ramon
absolutament poc clar, no?
Llavors, no és gens...
O sigui, la sentència és important
perquè és un canvi de tendència,
òbviament,
però no és la panacea
de tots els...
I no hem d'oblidar
que arriba pocs dies
després que des d'Europa
el Tribunal de Justícia
de la Unió Europea
trobés abusiva
la llei espanyola
de desnonaments.
És aquí que ha coincidit
una mica un dies més enllà.
No sé com la valoreu també
aquesta decisió
del Tribunal de Justícia
de la Unió Europea.
caldrà veure què fa l'Estat espanyol, no?
Perquè ho ha d'aplicar
de forma obligatoria
l'Estat espanyol, no?
Sí, clar.
Sens dubte.
Sí, bueno,
això fa pensar
en diverses coses, no?
El primer
és que el sistema bancari
fins ara
tenia una sèrie
de prerrogatives
que estaven...
Bueno,
per raó
que té un pes important
en l'economia
doncs podia
pràcticament
amb els seus lobbies
i els seus mitjans
de pressió
doncs podia
legislar
bueno,
legislar
pressionar
perquè es legisla
d'una determinada manera
amb benefici
propi
de manera que
moltes clàusules
que fa
no gaire temps
cinc anys
per dir alguna cosa
es consideraven
perfectament legals
avui en dia
ja no es consideren
de la mateixa manera
la defensa
dels
dels usuaris
en quan
hi ha un procés judicial
per part d'un banc
en contra seu
que seria
el tema
de la llei hipotecària
fins ara
doncs bueno
no hi havia
pràcticament
defensa
i l'usuari
pràcticament
es tenia que conformar
amb el que
amb el que
decidia el banc
i fins i tot
amb el recològament
del jutge
perquè el jutge
en virtut de la llei
que existia
no tenia
mitjans
de poder
defensar-lo
quan veia
que hi havia
una situació
d'abús
ara tot això
és evident
que hi ha
un canvi
de tendència
que hi ha
un canvi
de perspectiva
i de visió
de com
actuaven els bancs
i que
està demostrat
que han abusat
d'una manera
claríssima
en molts aspectes
tant amb
el tema
d'hipoteques
com el tema
de productes
financells
de tota manera
que estem
s'està parlant
també molt
de swaps
de participacions
preferents
etcètera
i per tant
el banc
ha deixat de ser
diguem
aquella institució
que pràcticament
era
intocable
doncs
a ser considerada
doncs
unes institucions
que estan
en revisió
i que s'han
d'adaptar
a les noves
circumstàncies
tot i això
clar
s'ha de tenir en compte
que moltes
d'aquests
avenços
com deia abans
el Ramon
tenen un titular
molt espectacular
però
en la pràctica
són
discutibles
l'altre dia
comentàvem
amb un company
que això
de la llei
hipotecària
i aquesta nova
sentència
de fa quatre dies
el que estableix
en definitiva
és que
el jutge
tingui la capacitat
de determinar
si hi ha una clàusula
abusiva
i en el seu cas
paralitzar un
desnonament
si es considera
que és
abusiu
també
però clar
no tots els casos
són iguals
llavors el que et dona
és l'oportunitat
de poder-ho fer
que fins ara
no es podia fer
però no vol dir
que en tots els casos
es pugui fer
perquè
si els deuen uns diners
i no es paguen
doncs
evidentment
això té unes conseqüències
per molt dramàtiques
que puguin ser
té unes conseqüències
que al final
es tenen que resoldre
d'alguna manera
clar
la protecció
no pot arribar
fins al punt
que
una persona
que no paga
polla el seu pis
el banc
pràcticament
no pugui fer res
inclús
traient
les clàusules
de bolivar
que existeixin
i per tant
polla es té que resoldre
d'una manera
que a vegada
és dramàtica
per tant
s'ha de tenir en compte
les dos basants
perquè també
penso jo
que si el
sistema bancari
el sistema financer
i el sistema
precisament hipotecari
doncs d'alguna manera
queda
queda malmès
per una
jurisprudència
massa
proteccionista
en el mal sentit
de la paraula
doncs clar
acaba
podent perjudicar
tot el sistema
financer
els que estan
pagant les hipoteques
si els que no les paguen
doncs no les paguen
potser
tindran que acabar
de pagar més
o sigui que
tot té un sistema
d'equilibris
que s'ha de
s'ha d'anar
molt de compte
a l'hora
d'interpretar
i l'agir
sobre el particular
a veure
també el missatge
que voldria
donar a la ciutadania
és que
no estem sols
i que la justícia
malgrat que moltes vegades
no es doni la raó
com la creiem
que la tenim
doncs
veia per nosaltres
i al final
al final
el que està clar
és que
si els bancs
que estaven
en una situació
no dir legalitat
perquè ells
estaven complint
el recatable
que estava dit la llei
o sigui
ells estaven aprofitant
d'un sistema legal
que estava
establert
doncs al final
el que sí que s'ha vist
és que els tribunals
modulen les qüestions
i que nosaltres
hem de confiar
en la justícia
moltes vegades
sigui lenta
o sigui ineficaç
o sigui
tot el que es digui
però hem de confiar
que tard o d'hora
la justícia
acabarà imposant
una forma d'actuar
que s'estava dient
ara l'Ignasi
modulant una mica
les formes
i que les regles
siguin iguals per tots
i que si un banc
tenia una situació
de preminència
respecte a un ciutadà
això segurament
no és del tot just
no?
No, no
totalment d'acord
amb el que hem manifestat
i considerar
que són dinàmiques
i sembla que les dinàmiques
sobretot des de les institucions
europees
estan marcant
una nova manera
d'aplicar la legalitat
i que aquestes dinàmiques
són positives
però que evidentment
la realitat
és molt més complexa
existeix aquest joc
d'equilibris
entre la demanda
de la part actora
en aquest cas
l'entitat bancària
que reclama
i els drets
que s'han de tutelar
respecte de la part
més dèbil
en aquest cas
l'usuari
i el deutor
i això no ha de significar mai
buidar de contingut
l'execució hipotecària
és evident
però d'alguna manera
és esperançador
que hi hagi aquestes
aquestes
aquestes directrius
per les institucions europees
que marquin noves dinàmiques
i que desencallin situacions
manifestament injustes
que hi havia
que es donaven fins ara
o que s'estan donant encara
és un tema
que en podríem parlar
molt més
que donaria
molt de
molt de
com deia l'Ignasi
tot un recorregut
tot un camí
per fer
que veurem
veurem com acaba
suposo que veurem
les primeres
conclusions
judicis
el que a mi
m'alegra
una mica
és el que comentava
l'Antonio
doncs que
el sistema judicial
t'ha denostat
moltes vegades
per tots
inclús pels propis
que hi treballem
o que ens hi relacionem
el sistema judicial
d'alguna manera
aquests últims anys
s'està revelant
amb el que és
un contrapès
molt important
de cara
el poder legislatiu
que com dèiem
ha legislat moltes vegades
potser no
amb la sensibilitat
que hauria de tenir
respecte de l'usuari
també els temps
van canviant
ja es van veient
les coses diferents
i des del punt de vista
també de l'executiu
dels polítics
o sigui
ara mateix
jo crec que
moltes persones
amb qui estan agafant
una gran confiança
o estan veient
que d'alguna manera
està responent
a les demandes
de protecció
i d'emparament
i de defensa
de l'interès col·lectiu
s'està veient
que és el poder judicial
amb el tema
una mica del control
del poder polític
i del control
del poder
financer
estem veient
que només
el poder judicial
és el que
d'alguna manera
està donant passes
per poder
doncs això
aconseguir
un equilibri
entre tots
em sembla
un tema
interessant
a tenir en compte
sí, sí
sens dubte
i és el que deia abans
que és una tendència
i el que està claríssim
és que
un poder judicial
que sigui
rigorós
que tingui mitjans
que pugui
actuar
que pugui
desenvolupar
la seva feina
és el que interessa
a tota la societat
en conjunt
és igual per tothom
la justícia
és un tòpic
ja ho sé
suposo que si algú
ens escolta des de fora
s'ho deu estar preguntant
en teoria sí
en teoria sí
jo crec que
sense cap mena de dubte
sí
sense cap mena de dubte
és igual per tothom
el que està claríssim
el que està claríssim
és que hi ha persones
que tenen més mitjans econòmics
que tenen accés
a determinats advocats
òbviament
millors que altres
és igual
si em diguessis
és igual la sanitat
per tothom
doncs jo diria
hi ha persones
que tenen mitjans econòmics
que poden accedir
a les mans
d'un superespecialista
i aquest superespecialista
òbviament
té un caché
i això funciona així
o és de Houston
per exemple
per exemple
però no oblidem
que no hi ha
cap resolució judicial
cap resolució judicial
que no estigui emparada
per la petició d'un advocat
sempre és un advocat
el que fa alguna petició
llavors el jutge
el que diu
és si la petició
que fa aquest advocat
o aquest altre
és la que pertoca
o sigui el jutge
imparteix justícia
però sempre
sota la demanda
que li ha fet un advocat
o sigui clar
llavors òbviament
i això és la vida
hi ha advocats
que tenen una categoria
i hi ha
que tenim una altra
i això no podem fer res
la vida
és la vida
perdona
més enllà
que evidentment
tots els casos són diferents
l'administració de justícia
és individualitzada
i a part és d'aplicació subjectiva
o sigui que
clar
això dona lloc
a multitud d'interpretacions
sobre la comparació
cada jutge
té la seva manera
d'interpretar
la legalitat
la llei
cada cas
és particular
intervenen professionals diferents
es plantegen de forma diferent
les circumstàncies
de l'interessat
de l'usuari
són diferents
tot això dona lloc
a les típiques comparacions
com pot ser
que a mi m'hagin dit això
i a tu t'hagin dit allò
que a vegades
estan justificades
per tant
realment
s'entén la llegenda
que la gent pugui pensar
que és diferent
però
hem de confiar
en que és per tots igual
i creiem en això
que és per tots igual
evidentment
sí
jo crec
vull creure
i estic convençut
que la justícia
és per tothom igual
tot i això
és evident
com deia l'Antonio
posant un altre exemple
que si s'enfrenta
dos equips de futbol
tenen 90 minuts
dos porteries
11 jugadors
però evidentment
no és el mateix
un tercer a regional
que un de primera divisió
normalment
guanyarà el de primera divisió
perquè és el que
té un potencial
té millors jugadors
s'han entrenat millor
tenen una dedicació
el joc és exactament igual
però perquè guanya
sempre un
i no l'altre
doncs
perquè és millor
i perquè ho planteja
d'una manera millor
amb les mateixes regles de joc
i el mateix àrbit
sense que intenti
beneficiar ni amb una
amb una altra
llavors
com deia l'Antonio
quasi és un procés natural
és la vida
la situació
és així
i bueno
i amb tota la vida
doncs
acaba passant igual
els que tenen més potencial econòmic
poden emprar
amb la seva defensa
o amb el seu procediment judicial
més recursos
i això
li dona un cert avantatge
ara
jo sempre dic
que en un procés judicial
amb un advocat molt bo
i jo
per dir alguna cosa
doncs
evidentment
fent una metàfora
molt frívola
si un té
com es podria dir
en un joc de cartes
té un bon joc
home
és difícil que perdis
és difícil que perdis
si tens un bon joc
perquè tens la raó
en el sentit
bon joc vol dir
que tens la raó
home
és difícil que perdis
perquè normalment
la lògica diu
que tens que guanyar
ara
com un procés judicial
no és una cosa tan senzilla
sinó que té una sèrie
de vicissituds
que s'han de saber
treballar pas a pas
a vegades hi ha processos
que acaben d'una manera
tenint la raó
pot acabar malament
perquè no s'ha pogut jugar
la raó que tenia
allò de defensar-la correctament
Posem un exemple
que estàvem parlant
del tema de les hipoteques
posem una persona
que té un sou
de 1.000 o 1.500 euros
i que té que reclamar
un diferencial de 100 euros
de la seva hipoteca
segurament aquesta persona
el que farà
és una reclamació
pura i dura
i ja està
ara posem
una gran fortuna
que tingui
molts mitjans
doncs aquesta persona
si es camina de dubte
doncs podrà contactar
i contractar
amb experts
que podran determinar
si aquesta clàusula
realment
el càlcul
que s'ha fet
sobre la base d'això
és correcte o no
i el que és més important
aquests experts financers
que avui en dia existeixen
i que realment
fan servei
podran donar pistes
a l'advocat
per intentar orientar
la reclamació
respecte d'una forma
o d'una altra
i això és així
vull dir que
malauradament
la vida és així
i clar
i l'advocat
el que fa
és rebre
imputs
i si s'hi troba
un expert
que òbviament
aquest expert
valen molts diners
i és proporcional
i és proporcional
a la seva categoria
el que aixeca
té un pèrit
de primera divisió
és un
i el que aixeca
té un pèrit
de tercera B
doncs és un altre
llavors
les pistes
que pot donar
aquest peritatge
a l'advocat
són radicalment diferents
està clar
que com
amb totes les parcel·les
de la vida
els diners
faciliten la vida
o sigui
és el mateix
que a l'hora
de comprar un vehicle
doncs
segurament
si tenim
un pressupost
més ampli
doncs
podrem comprar
un cotxe
entre cometes
més bo
que ens durarà
més temps
ens durarà
menys problemes
ens durarà
més seguretat
més confort
i més estatus
això és el mateix
per tant
els mitjans
sempre faciliten
sempre faciliten
la consecució
de l'objectiu
que volem
i en la justícia
doncs és evident
que també
però la lliga
com deia
és la mateixa
i la justícia
és la mateixa
i els jutges
són els mateixos
no és garantia
perquè com deia
l'Ignasi
podem conèixer
les normes
la normativa
de la partida
de cartes
la podem dominar
perfectament
però si no
tenim un bon joc
i això
ho veiem cada dia
quantes grans toques
a vegades
són derrotades
sense culpa
per part d'ells
perquè les circumstàncies
són les que són
i s'intenta fer el treball
el millor possible
però a vegades
es aconsegueix
una victòria
amb mitjans
i a vegades
amb mitjans
es aconsegueix
una derrota
perquè
tenia que ser així
no, no
en resum
la justícia
és igual per tothom
si tens més mitjans
és més fàcil
però això
no és garantia
que tenir més mitjans
tampoc
és
que et donin la raó
perquè
si tens la raó
home
tens la raó
i home
s'ha de pensar
que quan un té la raó
li tenen que donar
aquí m'expliquen
tres minuts
que és la doctrina
Parrot
de la qual se n'ha parlat
molt aquests dies
des d'Estrasburg
és a dir
qui l'ha fet molt grossa
es pot beneficiar
de reducció de penes
seria una mica
la qüestió de fons
no sé
aquí tenim dos experts penalistes
que ens ho explicaran
molt millor que una passió
dos o tres minuts
controvertit tema
considero que sí
que la llei és igual per tots
i els límits que marca
el codi penal
són d'aplicació per tots
evidentment
la doctrina Parrot
el que ha intentat fer
és
amb
temes
de molta sensibilitat social
com sobretot
temes de terrorisme
en el qual s'acumulen
condemnes
molt importants
en els quals
el penediment
del delinqüent
no existeix
s'ha intentat
jurisprudencialment
amb doctrina
del Tribunal Suprem
no otorgar
o sigui
no procedir
a l'acumulació
de les penes
i no aplicar
a una única pena
els beneficis
penitenciaris
el que se fa és
anar una
després l'altra
després l'altra
al meu entendre
això és manifestament
inconstitucional
i crec que
que les institucions
europees
posaran
fi a això
això no vol dir
que no
que no s'hagi de tenir
una sensibilitat especial
amb aquest tipus
de delictes
tant siguin
de la rama
al terrorisme
com
de delinqüents comuns
amb
crims
totalment
espantosos
però evidentment
això hauria de tenir
hauria de requerir
un consens més important
i hauria d'estar
incorporat
a la legislació
de forma ordinària
és la meva opinió
sí
totalment d'acord
amb el Ramon
no tinc
res que dir
si estem d'acord
no hi ha tertúlia
és que el que diu Ramon
aquí hi ha
terroristes
hi ha
membres
de presos
del Grapo
del Gal
delinqüents
comuns
entre els terroristes
també els que van
fer l'atemptat
aquí a Tarragona
a l'Empadrò
és a dir
clar
tot això
estem parlant
del Tribunal Superior
al Tribunal d'Estransburg
dic que
bueno
que ja
es pronunciarà
però no serà ara
és a dir
que està
sí
un parell o tres de mesos
però previsiblement
sí
però segurament
Ramon té raó
segurament
això que faria falta
és una regulació
concreta
per part del poder legislatiu
al respecte
i que no hagués estat
una interpretació judicial
clar
altres ordinaments
tenen
establert la cadena perpètua
és un debat a part
però el que
no es pot ser
és que t'acanmin
les regles del joc
en funció de
si se't considera
que tens
un origen delictiu
o un altre
en principi
hauria de venir
motivat
per un debat
més profund
i incorporat
a l'ordinament
a mi
el que no em sembla
bé
és
ahir vaig llegir
així una mica
per sobre
un titular
que deia
bueno
ja s'ha d'entrar
en política
però
que deia
bueno
si la dottrina
Perot
d'alguna manera
és
rebutjada
per al Tribunal
d'Estransburg
doncs es farà
enginyeria jurídica
una mica
per arribar
al mateix resultat
em sembla
això
que no
és de rebut
si els tribunals
estan per interpretar
les lleis
ja ho han fet
d'una manera
aquí
el Tribunal d'Estransburg
està per alguna cosa
i per tant
s'ha d'acceptar
el que digui
i no hem de parlar
un altre dia
Ramon Satoingas
i company
Antoni Salles
gràcies per acompanyar-nos
per il·lustrar-nos
avui amb totes aquestes
informacions
i fins aviat
que disfrutin la primavera
gràcies
gràcies
igualment
gràcies