Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
per quines edats estan dirigits,
de quin material estan fabricats,
cap a quines...
si són joguines
sexistes,
tot aquest tipus de paràmetres...
Per exemple, Núria,
us consulten a vosaltres amb una informació
que jo trobo que és molt útil,
que us consulten quan han d'etiquetar
una joguina per l'edat corresponent,
saps aquell quadradet o rodoneta
que trobem en totes les joguines,
per a més de 3 anys, per a més de 6,
us consulten a vosaltres.
Mira, aixem-nos encantaria que ho fessin.
Ah, no ho fan. Qui ho marca, això?
Qui ho decideix?
En teoria, a nivell legal, hi ha uns paràmetres
que, a nivell pedagògic,
sobretot nosaltres, és que ens dediquem més
a la part pedagògica i la part
lúdica de les joguines,
més que la normativa legal,
que això, a nivell industrial,
hi ha tots els paràmetres
de llei, de norma.
De fabricació, no?
De fabricació, exactament.
Abans parlàvem amb la conxa.
Això és una cosa que potser no ens toca tant
a nosaltres decidir, perquè ja està decidit,
el fet de si té peces petites, peces grans...
El tema del risc o perill, que seria una mica
la qualitat del joc.
Però això ja ho decideixen representar els experts
sobre una normativa en la qual hi hem de confiar.
El que sí que s'ha fet alguna vegada és algun assessorament
davant de la consulta d'algun joc
o d'alguna joguina,
que sí que ha arribat al col·legi de pedagogs
a alguna consulta d'aquest tipus.
Ara recordo la ficha Spray,
en un moment determinat
es va adreçar al col·legi
per fer una consulta per una joguina determinada.
I també és un col·legi,
bueno, direm, bastant nou,
perquè té 10 anys, no?
I una mica tot l'àmbit de relació
amb el joc i la joguina
també és un aspecte que s'està treballant, no?
I que també les empreses a poc a poc es van coneixent
que és una feina que es pot fer.
De tota manera, m'agradaria, Sergi,
ara que he sentit a la conxa
que, per exemple, les botigues d'Imaginarium
també van demanar un assessorament
amb tipus de joguines,
com les posaríem a les botigues.
Però, clar, això ja són persones
que entitats que es dediquen a la venda de la joguina.
Els fabricants,
els fabricants com la Fischer,
per exemple,
és una cosa que a mi penso que s'hauria de publicitar, no?
De dir, escolta, hi ha gent que ho fa,
hi ha empreses que...
Gràcies, Concha, per recordar-m'ho.
Que tenen aquesta sensibilitat pedagògica.
Sí, diguem-ho així.
Jo em diria respecte als infants, no?
Una mica, perquè crec que...
Hauríem de mirar una miqueta més
totes aquestes joguines,
si són o no respectuoses amb l'infant, sobretot.
Em sembla que aquesta entrevista
l'haurem de desdoblar en dos,
perquè a mi se m'estan acudint un munt de preguntes.
Mira, us dic alguna frase tòpica,
a veure què en penseu vosaltres,
que sou les expertes.
És necessari, útil o fins i tot indispensable
educar a través del joc?
O si se n'abusa massa, també és contraproduent?
Jo crec que és un element més.
No cal que tot sigui lúdic,
però tampoc no cal que tot sigui educatiu, no?
Llavors jo crec que hem de mirar les dues coses.
Clar, de tot, si volem, de tot el lúdic,
també en podem treure l'educatiu.
El parxís, que diria, és molt lúdic,
però bueno, puc treballar els colors,
el respecte de l'ordre,
el no fer trampa...
Vull dir, ja, quasi tots els jocs et permeten, no?,
la dualitat, el tema lúdic i el tema educatiu.
Clar, si és un tren elèctric
que simplement ha de rodar sobre una via,
doncs, bueno, és una mica com
algun d'aquests dibuixos que he posat per aquí
del Tonucci, d'algun dels llibres que ell ha editat,
que és un nen que està jugant,
li donen una capsa,
i amb aquesta capsa el nen s'imagina un camió,
un cotxe, una televisor,
la cara d'un robot, un castell.
Però després l'altra imatge
és el nen que està davant d'un munt de joguines
ja fetes, la pilota, la pantalleta d'ordinador,
el tren, el pallasso que toca el timbal,
i el nen diu, mare, a què puc jugar?
I a vegades és millor imaginar, doncs.
Sí, i crec que és un dels aspectes
que hem de començar a treballar,
que és tot el tema de la creativitat.
La creativitat.
I sentim frases, com,
és que té un munt de joguines,
és que no juguem res.
Primer, que el nen no vol jugar sol.
Generalment, l'infant no vol jugar sol.
I per això et pregunta, a què jugo?
No t'està preguntant a què jugo,
t'està dient que vols jugar amb tu.
Bueno, aquest és un altre dels mals de caps del pare.
Espera, espera, tanquem.
Núria, Núria, tanquem el tema aquest.
Què ho pires, això que dèiem amb la...
És que no puc afegir res més, ho he dit superbé.
He dit el que calia.
Està estupendo.
Sí que és veritat, això,
que una mica els pares agafem les joguines
com a...
Volem que siguin la nostra estona de descant, no?
El pare, la mare, està llegint el llibre
i el nen està jugant.
Això és la foto ideal dels anys 60,
que jo crec que és fictícia en cap època, no?
Perquè el nen el que vol és que l'acompanyis en el joc.
Clar, en el joc.
Això ens hem de canviar el xip, els pares?
Sí, quan juguem, juguem.
I podem buscar estones on juguem tots
i podem buscar estones on en ell també ha d'aprendre a jugar sol.
Clar, quan vols jugar sol,
no li pots donar una joguina automàtica
o un tren que només roda.
Perquè quan ha fet dos tombs ja s'ha cansat.
A què més pot jugar?
El nen quan juga vol crear.
Vol poder crear alguna cosa.
Per tant, dona-li una capsa plena
de material reciclable, si vols,
i allí hi haurà si es passarà estona
i tu pots llegir segurament
un o dos capítols d'algun llibre, no?
Ah, doncs mira.
Sí? Núria, tu també ho veus així?
Totalment d'acord.
A més a més, és que una capsa de material reciclable,
entre altres coses, no comporta cap despesa.
No? Aquest és l'altre.
Hi ha escoles, eh?
Hi ha escoles que tenen i centres i escoles bressol
que tenen, eh?
Fins i tot joguines trencades
perquè els nens amb això
munten, desmunten, afegeixen i canvien.
I per tant hi ha tot un treball interessant aquí.
Suposo que ens hem d'acostomar...
A més, mira, una altra frase d'aquelles atípiques
s'entretenen només una estoneta
amb cada cosa?
Vull dir, no podem pretendre que un joc li duri
o s'entretingui durant molt de temps?
És així? Tot el matí amb una sola cosa o no?
Núria.
Bueno, depèn de l'edat.
Sí?
Depèn de l'edat.
Clar, això també hi ha molt canvi.
Digues, digues, Núria.
No, vull dir que quan som petitons
doncs depèn amb quina joguina,
si és un tipus de joguina
on el nen està simbolitzant coses,
és un joc simbòlic,
s'està pensant que és un venedor
o una venedora en una botiga
i aleshores té una casa muntada
i té les mines i té...
S'hi pot estar una estona ben llarga.
En canvi, si és un tipus de joc
on necessàriament necessita
d'algú que jugui amb ell,
clar, ell solet pot començar
però de seguida m'avorreixo.
Vull dir que també dependrà
de l'edat i dependrà del tipus de joc.
Amb el joc simbòlic,
amb els que simbolitzen coses,
amb els que el nen pot imaginar-se
que és no sé qui,
pot imaginar-se que fa no sé quantos
i pot crear no sé què més,
amb aquest tipus de jocs habitualment
s'entretenen bastant.
A partir de quina edat, Núria,
poden els nens ja fer joc simbòlic
perquè això també depèn
del desenvolupament dels nens.
A partir de 4 anys, eh?
Amb 3 anys ja poden començar.
Amb 3, amb 4, 5, 6, 7...
Mira, jo avui parlava
amb uns alumnes de primària
de 10 anys
i m'explicaven que els havien portat els Reis
i els preguntava i em anaven dient.
I ha arribat un moment que els dient,
a veure, tot això em sembla molt bé
però no teniu juguines?
És a dir, no us han portat un cotxe teledirigit,
no us han portat una pilota,
no us han portat una nina,
no us han portat alguna cosa...
Per fer madalenes, estem parlant de nens de 10 anys,
no, però alguna cosa que tu hagis de fer,
alguna cosa que tu hagis de pensar,
de crear, de ser,
de posar-hi part de tu.
Perquè, clar, tot,
sí, eren jocs per la PCP,
jocs per la XP, no sé quant,
jocs per la Wii,
tota una sèrie de coses.
A veure, tot això està molt bé.
Sí, això que comentes també a vegades
són molts jocs que potencien la individualitat.
Clar.
També és...
Que són molt pràctics, allò que dèiem pel pare,
que vol desconnectar.
Clar, a vegades.
Però un ratet?
Algun joc electrònic, també?
I tant, i tant.
Sí, i tant.
Sí, sí, sí.
I tant.
És que tot...
Això és com l'alimentació,
és que pots menjar de tot.
Clar.
Però, home, controlat, no?
Doncs en el joc és igual,
és que pots jugar amb tot, evidentment,
i amb noves tecnologies,
i baixar-te a jocs d'internet,
i és evident, clar que sí,
i a més a més ara,
vull dir que el nen ha d'estar connectat,
perquè, si no, aquesta societat és així,
per tant, el nen haurà de saber desenvolupar-se
en aquesta societat, no?
Però ara, amb això que deies del joc simbòlic,
t'explico un exemple.
Nens de 3 anys, 25 nens,
durant dues hores,
jugant tots junts el mateix.
Imaginat.
Com va passar un dia?
Com que segueix això?
Va passar un dia.
Sí, va passar una tarda,
a la classe,
van començar a jugar,
se'n anaven de viatge tots,
no et dic com estava la classe,
només jo resava que no passés la directora
i em veiés en aquell desordre,
per l'adult,
però ells tenien un ordre,
tots 25 se'n van anar de viatge,
anaven de viatge,
hi havia el pare, la mare, la canalla,
els avis, no sé qui més, els amics.
I sorcretes van entre ells.
Sí, sí,
ells van anar a un viatge amb tren,
es van disfressar,
és que no vaig gosar trencar el joc,
van estar dues hores,
van haver de trencar
perquè havíem de recollir,
però jugant el mateix,
per tant, és possible,
i no es van barallar,
no va ser estupendo.
Déu-n'hi-do.
A veure, més preguntes,
per tant, els jocs electrònics també,
com a un afegitó més.
Una pregunta que no sé si té solució,
com distribuiríeu el joc
en tota una jornada?
Perquè m'imagino jo
que quan el nen s'acaba de despertar,
posar-li un joc electrònic al davant
no és molt bona cosa, no?
Això s'ha d'anar dosificant
i depèn del tipus de joc
s'ha d'anar distribuint
durant tot el dia?
Això està estudiat
o és simplement sentit comú?
Jo crec que és bastant sentit comú,
no ho sé,
si està estudiat,
probablement,
hi hagi algun estudi fet,
jo no ho controlo,
potser la Núria en sap alguna cosa més.
No, no, no n'hi ha.
No, veritat?
No.
Però, home,
jo crec que és bastant lògic
alguns aspectes, no?
Digues, digues, Núria.
Franges, no,
que hi ha franges del dia
on el nen està més despert
i més encuriosit.
Hi ha altres franges
que el cansament
i la subvenència
els impedeix estar més actius, no?
Però no només amb el joc,
amb altres tasques
de la vida diària també.
Per tant, no,
és molt de sentit comú,
molt de sentit comú.
Jo el que sí que afegiria
en això que has dit
dels jocs electrònics
i hi ha un enllaço
amb això que estàs preguntant
és que, per exemple,
tot el que tingui a veure
amb maquinetes
tingui un començament
i un final
dins de l'horari.
És a dir,
que durant la jornada diària
doncs si hi ha joc
d'ordinador
o joc amb la tablet
de la mare
o el no sé què,
que sigui de les 7
a les 7 i quart
o de les 6
a les 6 i 10
o de les 5
a les 6
i sigui aquella estona
i prou
i que el nen l'engegui
i que el nen la pagui.
És a dir,
que tingui
igual que la televisió,
igual que el DVD,
igual que el que sigui,
que hi hagi
un temps limitat
en aquest tipus
de jocs.
Fins i tot
quan aquest tipus
de joc
tipus l'auí,
que hi ha molts llocs
que són bonics
i que són interessants.
Jo no jugo
perquè no m'agrada,
prefereixo jugar
als jocs de taula
però segurament
perquè ja no sóc
d'aquesta generació,
però quan ve
una amiga a jugar
o ella va jugar
a casa d'algú
realment acaben jugant
una estona,
a vegades ni això,
però se'n van
de l'alterrat,
es disfressen,
fan reunions
i es munten un joc
que dius
ostres,
això és fantàstic,
perquè ja que no poden sortir
com jo que arribava
i me'n podia anar
a jugar al barranc,
perquè al darrer de casa
hi havia un barranc
i podia sortir
sense els pares,
però ara clar,
estan a les ciutats
i a vegades ni als pobles,
tota aquesta situació ha canviat
i fa que el nen
no pugui rodar sol
per carrer,
sempre ha d'anar
amb l'adul
acompanyat
i per tant
fins i tot
amb 10 anys,
doncs dius,
almenys aquesta part
treballar-la
i realment
jo si juguen
una estona
en l'Ui
els deixo jugar
però ja els hi dic
mitja hora,
a més no,
després aneu a jugar
amb una altra cosa
perquè l'Ui
un també pot jugar sol,
doncs ara comparteix el joc
i creieu jocs,
no vosaltres.
Ara,
això que deia la Conxa
ha canviat moltíssim
el panorama del joc,
hi ha llibres,
hi ha estudis
això sí que ho expliquen,
el que ha canviat
del que jugava abans,
el simple fet
de poder sortir al carrer
avui en dia,
que potser el joc
s'ha adaptat més,
és més sedentari,
ja no cal anar
a les maquinetes, digues.
De tota manera,
nosaltres allà al COPEC
el que sí que ens hem adonat
és que
les joïnes,
el que avui en dia
es ven per joïna,
la nina,
la fireta,
el...
El pilot,
el camió,
tot el lloc.
Li han fet
un restring
de disseny
novedor,
però hi ha moltes joïnes
que fa 25 anys,
30 anys,
ja hi eren
en el mercat.
L'única cosa
és que tenien
un altre color diferent,
un altre...
La forma i el disseny
potser era diferent
i ara s'han modernitzat,
però segueixen sent
moltes d'elles
les que hi havien
fa 30 anys, eh?
No creguis tu
que són tan diferents
les d'ara.
És a dir,
que potser els papes
que són joves
i que tenen nens petits
veuen joguines
que potser
li poden semblar
novedoses,
però que si tu mires
el fi,
l'objectiu
que té aquella joguina,
bueno,
doncs és un restring,
diguéssim,
molt bé.
Què més ens hem deixat
per dir?
Home,
bastantes coses,
la quantitat
aquests dies...
El tema de quantitat
també és molt important,
no?
Llavors,
també jo crec
que és molt important,
una cosa que havíem comentat
potser també
abans de començar
l'entrevista,
no?
El tema de com
trien els nanos,
no podem fer de donar,
el catàleg té,
tria,
tu què vols,
i s'ho ratlla,
no?
Sí que és el més còmode,
ja ho entenc,
però jo crec que nosaltres,
bueno,
pares i mares,
hem d'anar,
hem de mirar,
hem de tocar,
no?,
aquests jocs,
veure com són,
abans de,
sense haver-ho vist ni res,
doncs ja,
fer cas a la demanda,
i després,
en quant a la quantitat,
doncs també regular,
no?,
una mica la quantitat,
i crec que també és important,
no sé,
Núria,
tu què n'opines,
que no es porti
tot el que demanen.
Sí?
Jo crec que és molt important.
Cruels,
que són molt cruels!
I tant!
I segur perquè...
Si et permets,
com saps?
Sí,
digues,
digues.
Quan,
quan,
clar,
el que deia la periodista
és molt cert
que,
habitualment,
el tema de les joguines
es tracta,
doncs,
comencements de desembre,
finals de novembre,
no?
Doncs jo,
que em dedico
a unes xerrades d'aquestes
i vaig per llocs
a unes xerrades
de pares i mares
sobre les joguines,
doncs,
quan arriba el tema
de quantitat,
fixa't tu,
quan els dic,
aquest any no m'ha passat,
és la primera vegada
que no m'ha passat,
a tres anys sí que m'havia passat,
però fins aquest no m'havia passat.
Diu,
quantitat,
i jo els dic,
bueno,
com a màxim,
com a màxim,
tres joguines.
I clar,
mira,
les cares,
aquesta senyora,
què diu?
Què diu?
Si el nen s'ha portat bé,
no?
Home,
home,
però si és que li tu,
però què és això?
I quan els expliques,
escolta,
que són tres a casa,
com a màxim,
i després tots els que vénen.
Clar,
la del tiet,
la padrina,
la padrina,
no sé què.
Bueno,
doncs,
fins a un any,
no he tingut,
aquest any,
fins a la primera vegada
que no he tingut la pregunta típica de
home,
però tres joguines i tal.
No,
es veu que la crisi ha fet,
ha fet.
Tu ara que ha preguntat.
Sí,
ha fet,
sí.
Però fins l'any passat,
cada vegada que deies tres joguines,
vamos,
era que no,
a més,
molts pares ja les tenien comprades,
o sigui,
final de novembre,
començament de desembre,
tothom ja havia comprat joguinets.
Ja tenien,
sí,
sí,
un tema aquest,
una mica controvertit,
sí.
El que es pot fer,
en tot cas és dosificar-les,
o sigui,
a guardar-les ara i anar-les traient
durant tot l'any.
Per exemple.
Si es pot,
no?
Perquè així també,
bueno,
a la que treus una joguina per més,
doncs ja és la novetat,
perquè això,
si la joguina que és novetat,
sigui joguina o sigui caixa de coses reciclades,
si és novetat,
triunfa.
Sí,
sí,
això està.
Sí,
el que passa que jo crec que és important,
primer que no arribin tots,
i segon,
jo crec que hi ha algunes cosetes
que han de ser obligatòries.
Un llibre ha de ser obligatori.
Molt bé.
Un lloc de taula familiar
ha de ser obligatori.
Que el trie el nen,
que el trie qui vulgui,
no?
I després l'altre ja,
el que tu vulguis,
o si realment una de les coses
que hagi triat,
que pot ser un lloc de taula,
o d'avui,
o bueno,
el que hagi triat,
o l'ordinador portàtil,
jo què sé,
no?
Depèn del que demani.
Però jo crec que hi ha algunes coses
que a nivell familiar,
estic parlant ara,
però que pedagògicament també
són molt importants,
perquè hem de buscar estones per jugar,
estones per compartir,
sense tindre el televisor,
o si no realment compartir,
no?
Perquè si no realment estem creant,
bueno,
un tipus de societat complexa,
no?
I el nano necessita parlar,
i el nano,
ara parlem d'infants,
però tenim els adolescents.
Sí, sí.
Els adolescents necessiten parlar,
i si no estan acostumats,
perquè no han tingut a casa
moments de conversa,
de parlar,
de discutir,
després no et comuniquen
les problemàtiques que tenen,
i per això tenim molts adolescents
que han d'acabar anant
a consultes de psicologia.
Us demanen molt
a fer aquestes xerrades,
Núria Conxa,
em sembla que les dues,
no?
Sí,
jo n'he fet en alguns centres,
a pares i mares.
Sí,
i tu,
Núria?
Sí,
igual,
igual.
També en algunes biblioteques,
també ens han demanat,
bueno,
saps que ara les biblioteques
també ens dediquen a fer difusió,
una vegada es difusió pedagògica,
i també,
també m'ho han demanat,
sí.
Sí,
que hi ha interès,
i jo crec que ara també,
quan anem a buscar una joguina,
qui més,
qui menys,
no la comprem a l'agrament,
sinó que mirem això,
que sigui específica per l'edat,
també cada cop et trobes més,
no sé com ho veieu,
persones en les botigues de joguines
que et poden assessorar,
que t'orienten una miqueta,
no?
Sí,
exactament.
I hi ha alguna botiga,
concretament una que conec jo de Barcelona,
que ells tenen molts jocs didàctics,
i de pensar,
i d'estratègia,
que les han provat totes.
Els que treballen allí
han jugat amb totes,
i per tant et poden explicar el joc,
et poden explicar els nivells de dificultat,
no?
I llavors jo crec que és molt important,
no?
Espero que hagi servit d'alguna cosa,
que avui dediquéssim l'espai dels nens
a això,
els jocs i les joguines,
tot i que l'any que ve ja us dic
que ho farem amb més provisió,
però bueno,
ara que sapigueu una mica
com gestionar tot el que teniu per casa.
N'hem parlat amb dues especialistes,
la Núria Pedrós
i la Conxa Torres,
les dues membres del COPEC,
del Col·legi Oficial de Pedagogs,
i especialistes també en aquest tema.
Núria, moltíssimes gràcies.
Ha estat un plaer,
fins quan vulguis.
Moltes gràcies, Núria.
Conxa, adeu.
Adéu, adéu, Núria, gràcies.
I Conxa, gràcies de nou per venir,
que últimament l'enredem per tota la Conxa,
jo ja tinc el teu telèfon,
o sigui que tornaràs a caure.
Perfecte, ja s'ha tornat a caure.
Gràcies, Conxa.
A vosaltres, eh? Gràcies.
A vosaltres, eh? Gràcies.