Fins demà!
Francesc, bon dia!
Hola, bon dia a tothom!
El Francesc, ja ho sabeu, ve cada dijous deixant els fogons en aquesta mitjoreta que ens dura el programa.
Els fogons del Quim Quima és el seu restaurant al carrer de les Coques.
Què esteu fent al Quim Quima? Vau tancar la setmana dels formatges?
No sé si heu pogut començar molts bolets?
No, bolets no.
No podeu, eh?
No hi ha bolets i no crec que n'hi hagi ja, perquè hem passat de l'estiu a l'hivern directament sense passar per la tardor
i la tardor ens hem saltat tots aquests productes tan bons de la tardor, no?
Com les castanyes, perquè sí que n'hi ha hagut, però és que no hem vingut de gust, perquè no ha fet calor,
ai, no ha fet fred, els moniatos, els codonys, les magranes, ens hem saltat tot una miqueta, no?
I també els bolets, clar, és que aquest any tan bo que havia de ser de bolets ha sigut el pitjor que jo recordi,
però amb molta diferència, vull dir, ha sigut un any molt complicat de bolets,
per aquestes pluges que no han caigut, que feia ara dos mesos que no plovia, no?
I això és molt raro, no?, en aquesta època nostra.
Doncs mira, tot això que ens hem perdut, val a dir que el Quim Quim igualment no pareu
i que aquest divendres, a més sou protagonistes, aquest divendres esteu de guàrdia,
demà feu el festival de l'ARPA, de l'associació de restaurants, o us toca a vosaltres?
Ens toca a nosaltres aquest divendres i fem un concert amb menú de 25 euros,
és un menú que ja ho inclou tot, inclús la música, evidentment.
I el menú així ràpidament, perquè no és el tema de guàrdia, en què consisteix?
De primer tenim un... a veure si me'n recordo de tot, un risotto de bolets,
que és un clàssic nostre, una amanida de rovellons, que ja l'estem liquidant,
que són uns rovellons que vaig fer amb escabeig l'any passat, imagina't,
jo quan hi ha molta producció de rovellons, sabeu que m'encanta fer conserves,
aquí hem explicat com fem la conserva de rovellons,
i és un escabeig que vaig fer l'any passat i que, doncs, bueno,
me'l volia guardar una miqueta més, però doncs ja el liquido ja
i mira, si aquest any no n'hi ha, doncs no n'hi haurà i no en farem, no?
Ja està.
Però doncs, bueno, doncs aquest escabeig, aquest risotto
i després el tema d'avui, la sèpia, farem un saltejadet de sèpies d'aquí de Tarragona,
jo en aquest cas farem aquella punta de penxaterrancia,
perquè a la gent m'agrada molt i farem aquell clàssic també ja d'aquesta època nostra,
però doncs que ens donarà tema també el programa d'avui que parlarem de la sèpia.
I de segon farem un ànec, que ha sigut un clàssic en molts concerts,
l'hem fet cada vegada, l'ànec aquest confitat amb galeres,
que està quedant molt bo, està agradant molt,
i a més farem un romesquet, un romesquet de peix,
segur que serà moixina, depèn del que surti d'aquí de Tarragona,
però segur que serà moixina amb un quatre cluisses, un romesquet ben fet,
i de postres acabaré de donar quatre formatges que em queden,
dels formatges artesans del Pirineu.
Aquesta vegada els donem de postres amb codony i vidols,
i farem una combinació amb codony i vidols,
i amb els formatgets aquests tan bons d'aquí dalt del Pirineu.
Tot això, aquest menú tancat que ensenya la cuina que trobareu normalment,
el Quim Quima, a un preu de 25 euros,
preu tancat també, inclou una ampolla de cervesa estrella d'am inèdit per a dues persones,
i la música, que després, mentre feu el cafè, us acompanyarà la posa la violinista Liuba.
Liuba, en Vance, ella toca el violi, la Liuba ja la coneixem, d'altres formacions,
i ve acompanyada, doncs bé, no ho sé, d'aquí...
D'algú altre.
D'algú altre, que ella em sembla que van anant canviant.
Sí, sí, sí. Home, jo crec que és una contrastada intèrpret,
i que ens ho passarem molt bé, perquè fins ara tots els que hem tingut ens han agradat molt,
i la gent s'ho ha passat molt bé.
Doncs això, demà, la Quim Quima, que està de guàrdia,
demà és la seva nit pel que fa al Festival de l'Arpa.
Francesc, i avui a Tom D'Això ens parlaràs de les sèpies,
però tant d'on ha de sí?
Sí, clar que sí, perquè, bueno, la sèpia,
primer, que és un producte molt nostre, molt tradicional,
i després que és molt versàtil,
és un producte que el podem menjar, doncs, des d'una amanida de sèpia,
fins a... combinar-la amb carn,
menjar-la amb suquet, la podem fer fregida,
la podem fer estofada, la podem fer a la planxa.
Doncs anem, passem primer pel mercat,
després ja la cuinarem.
La sèpia n'ha de Tarragona, hi ha temporades?
Sí, les temporades de la sèpia,
ara és una bona temporada de la sèpia,
normalment la sèpia és en temporades de primavera i tardor,
però ara és una bona temporada,
i la de Tarragona, especialment clar,
per la proximitat i per la frescor,
doncs és especialment indicada a l'hora de consumir.
és una sèpia, la de Tarragona,
que si la consumim fresca del dia no l'hem de netejar,
o sigui, l'hem de consumir amb pell,
li podem treure la boca, evidentment,
però, i el de dins, doncs,
a buidar-la una miqueta,
però doncs no cal pelar-la, treure-li la pell,
perquè és molt, molt bona si és molt fresca.
Si només que tingui dos dies,
millor ja pelar-la.
Però aquí tenim l'oportunitat de consumir-la del dia
i llavors guanya molt,
en quant a gust, incrementa bastant el gust
i té un gust realment...
Ben neta, però s'ha de netejar o no?
Jo el que faig és,
hi trec la boca, la buido de dins,
l'obro, com si anés a pelar-la,
però ja no la pelo,
o sigui, només oberta i tret a la boca,
i llavors jo sempre m'aguardo, evidentment,
el marron de la sèpia i la tinta,
sempre són dues coses que sempre m'aguardo,
perquè el marron dona un gust increïble
en qualsevol plat,
el marron és aquella part del cap,
que és marron, ja ho diu el nom,
que és bastant gran.
De fet, de dintre de la sèpia
ho podem aprofitar quasi tot,
sense la boca,
ho podem aprofitar quasi tot,
perquè tot dona molt bon gust als plats,
a vegades hi ha ous,
a vegades el que sigui,
i podem consumir-la tranquil·lament,
que tot és bo,
l'únic que hi treiem la boca,
perquè és dura,
la boca és el bec,
que és de queratina,
i s'ha de treure, no?
Però de la resta és fantàstica.
Jo abans que ens ha comentat al company
que no li agradava la sèpia,
conec poca gent que li agradi el peix
i no li agrada la sèpia,
com és el seu cas, no?
Vull dir, la sèpia per mi
és un dels peixos més fàcils de menjar,
i amb un gust més...
poc estrident, diguem-ne, no?
Perquè hi ha un peixos que tenen un gust fort,
o el que sigui,
que t'ha d'agradar el peix, no?
Però doncs la sèpia
és un peix d'aquests que agrada als nens,
que és fàcil de menjar...
Quina mida de sèpia seria òptima?
Home, depèn,
depèn de per què vulguem fer.
Si el que volem és,
per exemple, fer-la a la planxa,
les petites són les millors.
Perquè és més tendra,
perquè aquí està la gràcia.
Són més tendres, sí.
La sèpia, penseu que té dues coccions,
com moltes coses,
però doncs la sèpia és molt important.
Té la primera cocció,
que seria la de la planxa,
que seria la de coure-la a foc molt viu,
amb una miqueta de sal i pebre.
A mi m'agrada posar una miqueta de sal i pebre
d'un de la planxa,
i llavors hi poso la sèpia sense res més,
allà al damunt,
i a tot cas,
un cop ja s'està coient,
hi tiro una gota d'oli al damunt
de la mateixa sèpia,
que vagi caient pel voltant
i s'acabi de fer.
A tot cas,
després, abans de girar-la,
hi tiro un altre rejolet d'oli i la giro.
Però és important,
en aquest cas,
que la cocció sigui forta,
perquè se'ns torni de fora,
però ràpida,
perquè no se'ns posi dura,
perquè és això que us deia
de les dues coccions.
La sèpia té la primera cocció,
que seria d'aquesta que us estic dient,
de crua a cuita molt ràpid,
amb la qual cosa aconseguim
que sigui molt ràpid,
vull dir que quedi molt torrada de fora,
si us hi agrada,
i tan dreta, crueta, de dins.
Això seria la primera cocció,
en aquest cas,
aconseguim una sèpia molt tendra,
si és fresca,
i després d'això,
si seguim coient,
se'ns posarà dura,
i abans no es torni a posar tova,
doncs passarà un temps,
que serà l'estofat,
això passa amb la carn,
passa amb molts productes,
que tenen dues coccions,
sempre passa el mateix,
tu agafes una carn,
fas un bistec volta i volta
a la planxa,
i està tendra i bo,
i si el deixes una miqueta més,
queda dur com una sabata,
el segueixes coient,
trenques la fibra,
i llavors torna a posar-se tova,
que seria un flicandó,
o un estofat,
doncs amb la sèpia
passa exactament el mateix,
llavors depèn de per què
la vulguem fer servir,
en coccions ràpides,
de primera cocció,
sempre sèpies petites,
millor,
o excepcions,
que ara us explico,
i en coccions d'estofat
i de llarga cocció,
sempre sèpies més grosses,
que tindran coccions
més complicades a la planxa,
i seran més fàcils de fer
amb suquet,
o com sigui,
per què dic que hi ha excepcions?
Doncs perquè s'ha posat molt de moda,
sobretot el Ferran Adrià
i companyia,
van posar molt de moda
el fet de tallar la sèpia primeta,
com si fossin espaguetis,
i fer-les amb dos cops de paella,
que queden boníssimes,
i us ho aconsello.
Llavors,
aquí el millor és agafar una sèpia gran,
inclús,
sèpies que podríem congelar,
perquè les tallarem molt millor,
aquí en aquest cas,
agafaríem la sèpia i la netejaríem,
guardaríem les potes i les ales
per una altra ocasió,
per fer un estofat o el que sigui,
i ens quedaríem només amb el cos de la sèpia pròpiament dit,
ben net,
llavors,
el que fem normalment,
quan hem de fer això,
el que fem nosaltres és,
el posem pla
damunt d'un recipient,
i posem un pes al damunt,
perquè ens quedi pla,
i ho posem al congelador.
Llavors,
quan està dur,
ens queda com una espècie de foli,
que és la sèpia,
i això ho podem fer,
podem apilar-ne diverses de sèpies,
un un damunt de l'altre,
sense separar,
sinó senzillament apilar-les,
posar aquest pes i deixar-les congelar,
i fer un bloc.
Llavors,
amb aquest bloc,
tallat de perfil,
o sigui,
tallat que agafi els talls de sèpia,
posarem la sèpia apilada com si fossin cartes,
llavors tallarem a contracarta,
diguem-ne,
no a favor de la carta,
que ens quedarien talls plans de donar carta de mida,
diguem-ne,
d'una sèpia,
sinó de cantó,
llavors ens quedaran com a tires,
de les vàries sèpies,
amb la màquina tallant botins va molt bé,
tallem tires finetes,
i traurem com si fossin espaguetis de sèpia.
Llavors,
aquests espaguetis,
senzillament,
amb una paella ben calenta,
o amb un wok,
ben calent,
amb una miqueta de sal i pebre,
i tiraríem aquesta sèpia,
amb un reixionet d'oli,
i li donaríem uns toms,
fins que ens quedi lleugerament cuita,
saltejada i lleugerament cuita,
llavors aquí ho podem acompanyar,
amb una miqueta d'allà i julibert,
amb una picadeta,
amb una miqueta de birran,
si el que vulgueu,
per donar-li un toc,
però doncs això seria una manera ja
per fer una amanida,
per exemple,
o això ho barregem amb un enciam,
fem una vinagreta amb el que ens ha quedat el cul,
i tirem un vinagre,
desglassegem,
i fora ja del foc hi afegim una miqueta d'oli d'oliva,
i tenim una vinagreta fantàstica,
per tirar amb aquesta amanida de sèpia,
també aniria molt bé acompanyada amb un romesco,
o sigui,
si fem aquesta sèpia saltejada,
amb una miqueta d'all i julibert,
la posem,
la barregem amb l'enciam,
aquí també quedrien bé unes patatetes bullides,
amb aquesta amanida,
amb l'enciam,
o també amb pasta,
també quedaria molt bo,
i llavors ens tirarem una miqueta de romesquet,
seria també una molt bona manera de fer-ho.
Una altra manera que podem aprofitar la sèpia feta així,
és amb pasta,
fem uns espaguetis,
o unes tallarines,
bullides senzillament,
i llavors ens preparem la sèpia,
com us hem dit,
aquí salteja d'et,
aquí sí que seria bo afegir-hi,
a mi m'agradaria en aquest cas,
l'oli,
al començament a foc molt suau,
hi posaríem una llet i un bitxo,
el deixaríem confitar,
i quan ja el tinguem confitat,
apujaríem el foc i tiraríem la sèpia,
la saltejaríem,
això ens donaria un toc d'all i un toc de picant,
que després amb la pasta seria fantàstic,
no sé com li diuen,
diàvol,
o una pasta tipus així,
no sé com li diuen,
però que són picants amb all i bitxo,
amb all i gambetes,
en aquest cas, en més de les gambetes,
hi posaríem la sèpia i ens quedaria superbo,
no?, fantàstic.
A part d'això,
la sèpia també,
com sabeu molt bé,
la podem congelar molt bé,
o sigui que si en comprem,
i en comprem sis,
i ens en mengem dos a la planxa,
avui a sopar,
doncs sempre és millor,
o l'hem de consumir demà el migdia l'altre,
o millor congelar-la,
perquè a més guanyem una miqueta de temps
en la cocció,
si després hi ha una cocció llarga,
d'aquestes de segona cocció,
amb el fet de la congelació,
trenquem fibra,
i se'ns excursa considerablement
el temps de cocció d'aquesta sèpia després.
La guardem neta?
Sempre millor,
quan hi ha,
guardem les coses netes,
sí,
la sèpia s'hi l'han de guardar neta,
si és una sèpia fresca,
de Tarragona,
pescada,
per exemple,
aquesta tarda,
per consumir demà el migdia,
millor guardar-la,
doncs,
amb una miqueta de gel,
si pot ser,
i si no,
doncs embolicada amb un drap i bruta,
perquè aquí ens aguantarà millor,
s'hi han de consumir ràpidament,
però si no,
doncs millor neta i congelada,
i després fer-la servir pel que necessitem.
Què més?
La sèpia.
Saltejadeta està boníssima també,
amb verdures,
que és aquest plat que farem demà,
demà per sopar,
que a mi m'agrada molt,
que és també tallar-la fresca,
tallar-la,
si és fresca,
doncs tallar-la amb pell,
tallar-la fineta,
molt fineta,
en el cas del saltejat
sempre es bo tallar-la molt fineta
perquè se'ns cogui molt ràpid,
perquè tingui un tractament molt ràpid
i molt fresca en boca,
llavors jo el que faig,
sempre començo cuillant les verdures,
ara en aquest cas,
doncs mirarem a veure què trobem,
però el més segur és que hi hagi ceba,
que no pot faltar amb aquest preparat,
i buscarem algun bròquil,
alguna coliflor,
alguna cosa,
doncs m'agradaria que hi hagués carxofes,
però encara no són bones,
encara no és època,
no fa fred.
Són artificials?
Eh, encara...
Les que hi ha al mercat fan massa bona pinta,
dius,
sí,
no és l'època encara,
no és l'època,
llavors doncs com que a mi m'agrada treballar
amb el producte de temporada,
doncs no el farem servir,
buscarem a veure quina verdura hi afegim,
llavors començaríem saltejant la ceba
i aquesta verdura,
amb oli d'oliva,
eh,
el saltejaríem,
i amb una miqueta de panxeta rància,
la panxeta rància és aquella panxeta
que venen al mercat,
per exemple,
amb parades de porc,
que està enrotllada,
caragulada,
i és de color groc,
i està caragulada amb sal,
és salada,
és primeta,
no és com un bacon,
sinó que és primeta,
com un paper caragulat,
llavors la compres un tall,
una rodanxeta,
això es posa molt,
a mi m'encanta quan bullim verdura,
patateva joca,
senzillament,
hi posem un trosset,
i l'ideal li dona un toc diferent,
que inclús llavors t'ha de gust menjar-te l'aigua
d'aquella verdura bullida,
que és molt bona.
Els andalusos també en posen el caldo,
és molt típic de posar-ne el caldo.
Té moltes utilitats al ràncit,
t'ha d'agradar,
és potent,
però jo trobo que té un gust molt especial
i molt interessant,
i que com que jo intento comprar-lo
molt ràncit,
molt potent,
amb molt poc n'hi ha prou al menjar,
i no es pot considerar que hi posis greix,
perquè la veritat és que en un plat
hi posaríem l'equivalent a una ungla
del dip petit de ràncit,
no?
Això,
l'aportació que fa de greix és molt poca al plat,
i en canvi a nivell de gust i de diferencial
és molt important.
Llavors, quan fas el saltejat amb la sèpia,
què fas?
Primer les verdures,
i després la sèpia per només una mica.
Llavors,
el que faig és,
quan ja tinc les verdures saltejadetes,
les aparto,
i deixo un espai al mig de la paella,
i allí hi tiro la sèpia,
així posada,
i no la remeno.
És important que quan posem,
baixem una miqueta el foc,
perquè se'ns concentri al centre,
i posem la sèpia,
i tirem un rajonet d'oli,
i no el muguem,
perquè si la movem,
se'ns barrejarà amb el reste de verdura,
i no se'ns torrarà.
En canvi, així,
a més de tocar la paella,
aquella part que ha tocat primer la paella,
se'ns enganxarà una miqueta a la sèpia,
se'ns torrarà,
i ens agafarà aquell gustet típic
de la sèpia torradeta.
Llavors sí que ja podem remenar,
i tiraríem,
en aquest cas,
a mi m'agrada tirar-hi un caldo,
un caldo de verdures o de gallina,
i un xorret,
un puntet de nata,
només per fer-li canviar el color,
perquè no sigui transparent,
per donar-li una miqueta més de cos
i una miqueta més de color.
Però que tampoc no és posar-li nata
perquè quedi blanc,
sinó és trencar-li el color.
I ja està,
això ha de bullir,
res,
un minut i mig.
Llavors sí que li fem una segona cocció.
No,
perquè la sèpia no té temps,
o sigui,
li han donat tan poc temps,
amb aquest minut i mig
tampoc acaba de tenir temps,
i no acaba de...
i queda molt bé,
queda molt tendreta
i molt bona,
i és un plat diferent,
original,
i que, bueno,
que potser ja havíem explicat aquí
alguna vegada,
però que ja que estem amb el tema,
doncs potser valia la pena.
Hem parlat ja també de la vinagreta,
eh,
que hem fet,
i de l'oli picant,
d'acord?
Doncs,
home,
a mi així en crua,
també hi ha els raviolis,
que ja són més complicats,
que llavors el que feien era,
això també és un invent d'aquests
de cuina moderna,
que el que es fa també
és ser congelat la sèpia plana,
com hem explicat abans,
i llavors en vez de tallar-la
de costat,
diguem-ne,
perquè ens quedin tires.
Amb espaguetis.
Amb espaguetis es talla plana,
a làmines,
i llavors ens queden làmines grosses,
d'acord?
I amb aquestes làmines
se farceixen i es fan raviolis,
eh,
amb aquestes làmines se poden...
I què es fa?
Es bull?
O es fa la de...
No, no, no,
normalment la fan amb cru,
la làmina un cop tallada
es posa damunt de la fusta,
de treball,
s'apinta amb ou,
la làmina es farceix
amb alguna cosa,
que poden ser gambes,
pot ser el que vulgueu,
pot ser carn,
queda molt bona,
i llavors s'etapa
amb un altre sèpia al damunt,
i l'ou es farà
que s'enganxin.
Sí, sí.
Llavors això
doncs es pot
senzillament passar pel forn
o passar per la planxa,
queda boníssim,
amb una paella,
inclús escaldar-les,
i llavors
acompanyar-la
doncs
amb una crema
de...
Galeres?
De galeres,
per exemple,
o inclús de verdures,
eh,
es podria fer un vino a bichisua,
és una crema de calçots,
eh,
i amb una miqueta de sèpia,
doncs també ens quedaria
molt i molt bona,
no?
Així crua o així,
bàsicament jo diria
que són de les maneres
que es pot preparar,
però
tècnicament vull dir,
eh,
després amb la recepta
les que vulgueu,
no?
I després ja vindria
el tema d'estofat,
no?
D'estofat.
D'estofat,
doncs aquí
no és tan important
que sigui,
a veure,
sí que és important
sempre una sèpia,
si és d'aquí de Tarragona
i si damunt és fresca
sempre es notarà,
no?
I sobretot
si és fresca
perquè la podrem estofar
amb la pell
i també ens donarà
uns resultats molt millors,
no?
I sobretot
quan estofem
traiem el bec
de la sèpia,
però aquí sí que
doncs a mi
tant la tinta
com el marron
de la sèpia
m'hi agraden molt,
m'hi donaran color
i sobretot
m'hi donaran molt de gust,
no?
I crec que val la pena
doncs aprofitar-ho tot.
Aquí doncs
també m'agrada
adalentar les feines
que a vegades
ho expliquem,
de dir, bueno,
hem comprat sèpies
què podem fer?
Doncs mira,
l'ideal seria
a part de fer les
que haguem de fer
a la planxa
o allò de primera cocció,
ens podríem
adalentar
amb aquestes
com una cocció
fent un bon sofregillet
de ceba
i tirem
aquesta sèpia
tallada d'aus.
La sofregim,
deixem que s'estofi
i podem inclús
mullar-la una miqueta
amb aigua,
la tapem,
la deixem que s'estofi bé
amb la sabeta i tot
a foc molt suau,
doncs podem deixar-la
mitjoreta
i llavors
ho podem
senzillament
posar en bosses
i congelar.
Ja tenim una base
de sofregit de sèpia
que ens pot servir
per moltes coses
més endavant.
Per què ens pot servir?
Doncs amb aquest mateix
sofregillet
hi podem fer una picada
d'all i julivert
amb una miqueta
de tomàquet
i una miqueta
de birranci
i tenim una base
d'un bon sofregit
de sèpia
per acompanyar
per exemple
una pasta
amb aquesta salseta
que m'ha explicat.
També podem fer
una sèpia
amb mandonguilles
en aquella base
a partir d'aquí
fem les mandonguilles
les enfarinem
i les fregim
les afegim
amb aquest sofregillet
que ja teníem
i podem afegir
una miqueta de tomàquet
o no
si voleu
que aquesta sèpia
amb mandonguilles
tingui un coloret
més vermell
més gustet de tomàquet
o senzillament
tipus flicandor
sense res de tomàquet
i ho cobrim
amb un caldo
que pot ser
un caldo de peix
o pot ser un caldo de carn
aquí les dues coses
hi van bé
i ho deixem coure
i tindríem ja
la sèpia amb mandonguilles
o sigui que
a vegades també és important
que quan rebem el producte
tractar-lo bé
i congelar-lo
per després
poder treballar
o no
o posar-lo en el never
depèn del tipus de tractament
Sí, perquè la sèpia
tan es conserva congelada
bé sigui fresca
sense cuinar
com ja amb el sofregillet
una vegada cuinada
Sí, sí, sí
la sèpia
si la congelem amb cru
se'ns cura millor
i si la congelem amb cuit
no ens perd res
vull dir
ens aguanta força bé
i és un producte
que li agrada molt
la congelació
sense cap problemes
Doncs Francesc
no tenim massa més temps
no sé que em sorprenguis
amb un postre
fet de sèpia
jo diria que
ara mateix ja ho hem explicat
No, no, no
només dir que
amb aquest sofregillet
que hem dit de sèpia
i sèpia
que ja tenim congelat
sí
doncs hi podem fer un romesquet
de peix
fantàstic també
ara que és
Clar, és que és una base
per moltes coses
Sí, sí, sí
doncs tens allí
també cal afegir un romesco
que ara vindran els calçots
a mi m'agrada molt
aprofitar la salsa del calçot
per fer romescos també
Sí
encara que no sigui exactament el mateix
però dona un joc molt bo
tant amb carn com amb peix
uns peus de porc
amb fesols
i una salsa de romesco
que hagi sobrat
d'una calçotada
estan espectaculars
doncs el mateix
amb aquesta sèpia
una cullerada d'un romesco
d'una calçotada
que hagi sobrat
quatre patatetes
i imaginació
o fesols
o almejas
o el que vulgueu
i escolta
són un plat fantàstic
de soquet de peix
per socar
un sopar saludable
i agradable
doncs Francesc
moltes gràcies
avui per parlar-nos
d'aquest ingredient
que a vegades
no hi caiem
i que mireu si dona de sí
la sèpia
a més ara està en forada
Francesc Lledó
del restaurant Quim Quim
al carrer de les Coques
recordeu divendres
demà estan de guardi
i us ofereixen aquest sopar
més a concert després
moltes gràcies
a vosaltres
i fins la setmana que ve
i fins la setmana que ve