Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És clar que en funció del que posa el carnet d'identitat són els 65 anys, no?
Pots trobar un avi que amb 85 anys porta una vida completament activa i sent jove
i per contra la persona jove de 30 anys que ja em fa 10 que t'està dient em fa jovell.
Això ho veieu amb el dia a dia de la residència, no?
Sí, les ganes de viure, sí.
I a part us ha trobat algun cas d'alguna persona molt gran, no sé, que fregui els 90 i que tingui el cap superdesvetllat i que sigui molt actiu?
Sí, és clar, la part cognitiva, per molt que siguis gran en edat, fa un paper fonamental, no?
Això de que el poder estar en la ment és real.
Tens l'avi de 93 anys que en plenes facultats cognitives porta una vida física molt activa
i a més a més té una bona relació social, surt al carrer i això doncs és elogiable.
Abans parlàvem més o menys del percentatge de persones grans que hi ha al territori que tenim a casa nostra.
Quin és aquest percentatge? Quantes persones grans ja tenim, per exemple, aquí al territori?
Quina és l'envelliment geogràfic s'ha accelerat, està clar, i ara ja es parla d'un 16% de la població catalana
en major de 65 anys, que ja és un percentatge bastant alt.
I si ho distribuïm per sexes, crec que el fet que el 70% dels avis de més de 85 anys siguin dones
implica que l'esperança de vida en la dona és més elevada.
Això té alguna explicació? Se sap el per què? Per què dieu més les dones que els homes?
La veritat és que científicament ho desconec.
70% és un percentatge...
Sí, suposo que la càrrega que portem durant tota la nostra vida, després, doncs mira,
ho tindrà a la seva avantatge.
I cada cop hi ha més persones a la tercera edat, cada cop n'hi ha més.
Va creixent, el nombre?
Sí, sí, el percentatge està incrementant perquè la tassa de natalitat ha disminuït
i l'esperança de vida ha augmentat, per tant, el percentatge de gent gran està augmentant
en la població catalana.
No sé on vaig llegir, no fa gaire, que els nostres fills, que la majoria superarien els 100 anys,
la majoria, si és que... Nosaltres no sé si hi arribarem, però és cert, no?,
cada cop hi ha més esperança de vida, no?
Sí, sí, hi ha major esperança de vida i menys natalitat, per tant, com que estem parlant
d'envelliment actiu, la gent ara ja tendeix a cuidar-se més, doncs vivim més anys i amb més qualitat.
Ara et faré la pregunta del millor, eh, Ingrid?
Com ens hem de cuidar, és a dir, per arribar a això, en bones condicions, a ser major d'edat?
Jo crec que l'eix principal és fer accions preventives, no?
En això a l'infermeria tenim un paper molt important, perquè tenim habilitats i actituds
per educar en la promoció de la salut.
Llavors, crec que hi ha tres grans activitats preventives, que és la dieta saludable,
l'activitat física i el treball mental, que ens poden ajudar, doncs, això, no?,
a l'envelliment actiu.
Una dieta saludable, doncs, disminuint l'aport de grases,
perquè energèticament ja no tenim la mateixa necessitat,
eliminar per complet l'alcohol i el tabac,
augmentar, per exemple, l'ingesta d'aigua,
que la sensació de set a la gent gran disminueix
i nosaltres el que hem de fer, doncs, és forçar l'ingesta d'aigua
pel risc de deshidratació tan alt que tenen, no?
Després, l'altre eix que comentava és l'activitat física,
el fet de tenir una activitat física diària adaptada,
evidentment no farem que un avi faci una hora d'aeròbic cada dia
perquè l'haurem d'ingressar a l'hospital i en serà més perjudicial que beneficiós.
Però sí el fet de sortir a caminar,
poder fer aquegim,
i això, doncs, facilita també que l'envelliment sigui més actiu.
I, per últim, i més important,
suposo que el que menys importància li dona a la gent gran,
però que nosaltres, com a professionals, valorem molt,
que és la salut mental.
Treballar a nivell mental per evitar el deteriorament cognitiu, no?
Que és el que dèiem abans, que és molt important, també.
Com es pot treballar en aquest últim apartat?
Es tracta de fer coses senzilles en el dia a dia?
Sí, coses senzilles i estimulació cognitiva a través de la lectura,
a través dels sentits.
Nosaltres allí al centre tenim unes activitats adaptades
per això, per estimular a nivell cognitiu,
el fet que aquest envelliment es retardi.
No l'evites, però sí que el retardes, no?
El pots frenar.
Quin és una mica, Ingrid, el perfil de les persones que tracteu,
que teniu al centre?
I una curiositat que tinc jo, per què es diuen les escoles,
residències escoles?
Doncs bé, perquè el centre està ubicat,
l'edifici és una...
les antigues escoles de la població i està rehabilitat
i és allà on està la residència.
Llavors, eren les escoles de la població
i per això es va decidir aquest nom.
I el perfil una mica de les persones que teniu?
És variat o nova?
El perfil, bàsicament, són persones amb situació de dependència
que han disminuït la seva autonomia
o tenen una manca d'autonomia,
bé sigui física o mental.
Llavors, necessiten una ajuda per cobrir les seves necessitats bàsiques
i per les activitats de la vida diària.
La franja d'edat pot estar entre els 75 i els 85 anys,
la gran majoria, el 85% són avis d'entre 75 i 85,
però també és cert que, segons el nivell de dependència,
ens podem trobar en casos d'avis amb edat inferior a 65 anys
o superior als 85.
Quina diries que és la missió d'un centre com a vostre?
El nostre centre, doncs la missió.
La nostra missió, som un centre de titularitat pública
format per persones compromeses,
bé, jo diria més aviat molt compromeses,
en donar un servei d'excel·lència, no?
Els nostres residents i l'excel·lència s'aconsegueix, doncs,
vivint la nostra feina des d'una manera molt vocacional,
la vocació de servei que, doncs bé, fa que això,
que siguem una gent molt compromesa.
Tracte personal, no?
Sí, sí, sí, tracte molt personalitzat, sí, sí, sí.
Quin servei s'oferiu?
Perquè abans parlaves ja d'activitats complementàries,
suposo que això, van a cavall, no?, una mica,
amb la residència, no?,
l'activitat programada del dia a dia.
Sí, bé, els serveis que s'ofereixen, com a totes les residències,
doncs, servei de menjador, bugaderia, perruqueria,
servei mèdic, servei religiós,
però, sobretot, jo crec que el millor servei és la calidesa d'un allar, no?,
fer sentir els nostres avis com si estiguessin a casa seva.
Després podem parlar d'etapes alternatives,
el reiki, que ara és una pràctica molt antiga,
però que ja es comença a impulsar a nivell dels centres assistencials
i que està reconegut per l'OMS,
però, bé, jo crec que tots aquests serveis que oferim
no serien res si no fos acompanyats d'una calidesa, no?,
i de fer sentir com a casa seva.
Teniu places o, com a costum a passar a la residència,
ja hi ha llista d'espera?
Sí, ja hi ha llista d'espera.
Ja hi ha llista d'espera, no?
Ja hi ha llista d'espera, no?
Ja hi ha llista d'espera, no?
Sí, sí, sí, ja hi ha llista d'espera.
Quan teniu un nou vingut a la residència,
teniu algun protocol, algun procés per integrar-lo, perquè s'adapti?
Sí, clar, el fet de l'adaptació,
d'institucionalitzar un avi sempre implica,
és un procés de ruptura i sempre implica un treball
per part dels professionals, dels familiars,
i ha de ser un treball conjunt, no?,
perquè aquest avi, doncs, la ruptura amb la seva vida anterior,
l'entorn, les amistats, les activitats,
doncs, és una cosa que la viuen malament,
llavors nosaltres hem de fer el màxim acompanyament.
I fem una, amb el procés d'adaptació,
fem una fase de preingrés,
en la qual fan una primera visita al centre,
i una presa de contacte entre l'avi i els professionals
i una mica, doncs, se'ls entrega la documentació
on hi consten els horaris,
les activitats que fem, les sortides,
i això ja els dona una primera visió
de com serà, no?, la seva futura llar.
I després, en el moment de l'ingrés,
doncs, clar, l'ingrés implica un aprenentatge
per part de tots, els professionals,
perquè hem de conèixer l'avi,
la seva història de vida,
quina ha sigut la seva professió,
la seva situació de salut com està.
Llavors, els familiars també necessiten
un aprenentatge,
perquè surten molts sentiments ambivalents
i contradictoris,
com la culpa, la tristor,
la inseguretat...
Llavors, clar, ens podem trobar
que els familiars també necessiten
per compensar aquests sentiments,
doncs, el nostre recolzament.
Treballem molt a ajustar la relació
entre família i centre
i integrar-los molt dins de la residència.
I, per últim, doncs, l'avi, no?,
que també està en una situació
que ell se sent d'indefensió
i nosaltres, doncs,
sempre intentem explicar-li
els avantatges de l'ingrés
i dir-li que està en una situació d'igualtat
en la resta de residents
i, a més a més, a la família no la perd, no?
Llavors, donar-li temps, no forçar
i que ell vagi decidint
com vol que sigui la seva vida
dins del nostre centre.
La família, pel que entengueu,
la família té un paper important, no?,
l'entorn, eh?, de la vida.
Sí, sí, sí, sí.
Un recolzament emocional bàsic.
És a dir,
nosaltres donem el nostre suport tècnic
i ells hem de donar el seu suport emocional
perquè uns sense els altres no fem res
i els dos treballem conjuntament
perquè l'avi tingui un bon procés d'adaptació
i la seva estada a la residència
sigui càlida i saludable.
I si posem per casament un supòsit
que un avi vingui a la residència
i que no es vulgui quedar,
que no sé si us ha passat mai, eh?,
però pot ser, no?,
que un avi no vulgui estar a la residència,
es familiar-s'hi,
si ell no vol ser, no...
Sí, esclar,
la voluntat de l'avi és davant de tot, no?
Llavors, en funció de les seves necessitats,
si està plenament facultat
per decidir que ell no vol estar a la residència,
doncs signar un document de baixa voluntària
i torna cap al domicili
o cap a casa dels familiars
o cap on ell decideixi.
Està clar que no podem retenir
a ningú contra la seva voluntat.
El nostre paper és fer-ho sentir a casa
i llavors, gràcies a Déu,
en el nostre centre això no ens ha passat, no?,
però sí que pot passar.
Això vol dir que estan a gust, no?
Sí, sí, sí.
Teniu, abans comentaves,
algunes activitats, així en parleu, no?
Deies el Reiki, per exemple, no?
En feu d'altres, no?
Imagino que hi ha tot un programa establert, no?,
d'activitats,
que és una terme, doncs,
de programades al llarg,
de la jornada, en aquest centre.
Sí, sí, hi ha activitats,
sortides a l'exterior, excursions,
les entitats del poble també col·laboren molt,
durant les festes majors o les festes de Nadal,
doncs, venen molt al centre
i els nostres avis també participen
en activitats de la població,
com la Marató i d'altres.
És un treball molt conjunt
que beneficia molt a nivell de relació social,
els dos, els dos, crec jo.
Un poble, deixa'm aprofitar per dir-ho,
que està molt unit, eh?
Sí, sí.
Darrerament estan molt, molt, molt units
amb tot el conflicte laboral
que hi ha hagut amb Mercros, no?,
i és un municipi, doncs, que s'ha abocat,
amb totes les persones que estan allà,
i que ho passen malament, eh?
Perquè recordem que són 70 famílies, eh?
Jo crec que han donat un exemple de poble
i ens han donat una lliçó.
Sí, sí.
Teniu pensat, no sé, per exemple,
introduir teràpies alternatives,
com ara comentaves,
no sé si el reiki entraria
en aquest embolcall de teràpia alternativa.
Sí, bé, el tema del reiki
o la reflexologia són teràpies
que estan a l'abast,
és a dir, que els podem tindre,
però és la voluntat de l'avi.
És a dir, si hi ha molta demanda,
nosaltres els impulsarem.
El tema està en que si ells no li veuen l'avantatge,
però és tampoc...
Però en principi sí,
que des del centre volem impulsar aquesta pràctica
perquè veiem que és una teràpia
que és inocua i, al contrari,
només se n'aporta en beneficis.
Les teràpies, per exemple,
també diuen que va molt bé,
no sé, jo no ho desconec,
però amb animals, eh?
Amb animals de companyia.
Sí, també ho fem.
Durant dos cops a l'any
portem animals,
bueno, hem portat gossos,
gossos grans i gossos petits
i també ha funcionat molt, molt, molt.
Ara que potser la millor teràpia
es pugui veure els nens, no?,
que vinguin els nens, la canalla, no?
Sí, sí, implica la família al màxim
i per ells és molt important.
I la canalla, doncs, també a nivell de la població,
venen els nens de l'escola,
els joves de l'institut,
han fet xerrades amb ells
per parlar d'antics oficis
i aquesta implicació per part del poble
que és molt important.
És important el suport psicològic?
Aquí podríem fer una patada a banda,
perquè, de fet,
suposo que el teniu també com un dels temes a tractar,
i des del punt de vista també de la infermeria,
aquest suport psicològic és important, no?,
de cara a aquests avis?
Sí, clar, és un suport sobretot d'acompanyament
en aquest procés, és el que dèiem, no?
Ens necessiten per acompanyar en aquest procés
i perquè l'adaptació sigui bona.
Llavors, potser la família
que els professionals
han de treballar conjuntament
per a donar el màxim de suport en aquest avi
i que en un temps prudencial
l'adaptació sigui bona.
Hi ha una pregunta que te la tinc a fer,
perquè, de fet, a veure,
suposo que tot arreu arriba, eh?
En arribar a les retallades també,
als centres, us afecten d'alguna manera?
Bé, si ho mirem a nivell assistencial,
rotundament no.
És a dir, tenim els mateixos ratis
de personal per avi,
les hores d'atenció contractades
són les mateixes,
atenció directa, atenció indirecta,
i, per tant, la qualitat de les cures
dels nostres professionals
no s'ha vist afectada.
Ara, a nivell econòmic,
està clar que el fet de disposar
de menys recursos del sistema
afecta emocionalment.
Hi ha més neguit,
hi ha preocupació, doncs,
per la pèrdua de la feina
i està clar que els increments econòmics
que es voldrien fer
no es poden fer.
Des del grup Sagessa,
en l'àmbit social,
tenim unes millores salarials
per sobre del conveni,
de residències,
perquè pensem que això
afidelitza el treballador
i, a més a més,
disminueix la rotació,
però, clar,
a major limitació econòmica,
menys possibilitat
de millores salarials.
És a dir,
afectació a nivell
de qualitat de cures no,
però sí que et veus
més limitat.
Som a l'espai infermer,
Ingrid,
i, naturalment,
aquí parlem sempre
de l'ofici,
no d'infermer,
de la feina.
És una feina,
ho hem dit moltes vegades,
que és molt vocacional,
que un l'ha de sentir,
que si no,
malament res, no?
Sí, sí.
I suposo que en aquest àmbit,
el que tracteu vosaltres,
en les persones grans,
es veu més que mai, no?,
que és una feina vocacional.
És molt vocacional.
realment,
l'infermeria
doten de qualitats,
habilitats,
actituds,
per a poder fer,
doncs, això,
servir a la persona
que està en situació
d'indefensió
o més desfavorida.
La veritat és que
l'infermera
que no és vocacional
sempre s'acaba veient, no?
I això es veu en el dia a dia,
eh?
Sí, es veu.
Nosaltres al nostre centre
ho veiem moltíssim,
perquè els nostres avis
es senten molt a gust
i els professionals,
doncs,
treballen en vocació.
Ja per anar recapitulant,
recordant una mica
el que hem dit al començament,
per aquells que s'incorporen ara.
Recomanacions per arribar
en bones condicions
a la tercera edat.
Dieta saludable,
envelliment actiu,
la dieta saludable,
activitat física
i el treball mental.
I això no és per a última hora,
eh?
És a dir,
anar fent-ho,
no?
Sí, sí, sí.
A partir de 65,
que diu que ja tens més temps,
doncs,
a partir de llavors.
Molt bé, doncs,
Ingrid Arroca,
infermera,
directora del centre
de residents
i les escoles de Flix,
gràcies per acompanyar-nos
avui en aquesta cinquena edició
del programa
Espai Infermer.
Gràcies a vostè.
Bon viatge de tornada.
Gràcies.
I una forta abraçada
a tots els residents
i als treballadors també.
Moltes gràcies de la seva part.