This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Pocs segons hi seran un quart de dotze del migdia,
sintonia de Tarragona del Curar-se amb Salut,
sintonia per parlar amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
I ho fem com cada dimecres amb el director de l'hospital, el Xavier Oliac.
Xavier, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Avui ens acompanya també la doctora Jassi Molins,
del Servei de Rehabilitació de la xarxa,
i avui hem de parlar, Xavier, de la lumbàlgia.
Doncs exacte, del mal d'esquena, la lumbàlgia,
una situació que jo penso que qui més qui menys
tots hi hem passat alguna vegada algun episodi a la nostra vida
i que, de fet, és una causa relativament habitual de baixes laborals,
és a dir, que té un important impacte en la vida, en la nostra vida.
Jo penso que val la pena fer una mica un repàs
de definir, evidentment, el que és la lumbàlgia,
de saber com hem de cuidar la nostra esquena,
quines mesures higièniques hem de tenir a l'entorn de la nostra esquena.
És una oportunitat també per parlar de quins són els signes d'alarma
que ens han de fer consultar el nostre metge,
i de saber això quan realment, a partir d'aquests episodis transitoris,
es pot pensar que hi ha algun problema d'algun tipus de seriositat.
Doctora, parlar de lumbàlgia és el mateix que parlar de dolors lumbars?
Sí, i tant. És que es diu de moltes maneres, això.
Mal d'esquena, lumbago...
És que abans ho comentàvem a la introducció amb el company
i deia, diu, ostres, jo havia patit lumbàlgia...
Comentava ell, i deia, i recordo que feia molt de mal.
És a dir que pot ser, no?, la gent és el primer que li ve al cap.
Una lumbàlgia aguda, que és diferent d'una crònica.
Com definim l'alumbalgia en termes generals?
L'alumbalgia només vol dir això, un símptoma,
que et fa mal l'esquena, la zona lumbar.
La columna té tres parts, la zona cervical, la zona dorsal
i la zona lumbar, que és aquí baix, els ronyons, perquè ens entenguem.
I llavors vol dir una cosa simptomàtica,
perquè en principi només defineix que tenim dolor.
Llavors el dolor pot ser de tipus agut,
que apareix de manera brusca
i de tipus crònic que va adorant i no acaba de marxar.
La cosa aguda, que és normalment, hi ha també molta contractura,
acostuma a ser, clar, sobretot la primera vegada la gent s'espanta,
perquè és un dolor que et queda que no et pots ni moure.
Jo recordo sempre una vegada un veí sentia uns crits
i el portaven amb ambulància.
I jo vaig pensar, dic, aquest senyor li deu agafar.
Què li passa, no? Què li passa?
I llavors me'n vaig cantar que realment tenia això, lumbàlgia aguda.
Sí que realment jo, per exemple, puc explicar que no sols ho conec bé a nivell de professió,
fa molts anys que estic en aquesta feina,
sinó també com a pacient.
Jo he tingut també una ciàtica.
Deia el doctor, ja, que molta gent ho ha patit o molta gent ho patirà al llarg de la seva vida.
Realment té molta incidència, la lumbàlgia?
Es diu que fins un 80% de la població en un moment o altre de la vida ha patit o patirà mal d'esquena.
Llavors, bueno, aprofito per dir que normalitzar, que vol dir que realment no és una cosa,
la majoria de les vegades, un tant per cent altíssim, no és una cosa greu,
sinó que probablement és perquè caminem amb dues cames.
O també el tipus de feina que fem, no?
Què la provoca? Quines causes poden arribar a fer-nos patir lumbàlgia?
Les més freqüents són això, que has fet un sobresforç, postures mantingudes,
també hi ha factors de tipus genètic, vull dir, hi ha persona que està més predisposada uns que altres,
hi ha persona que fa realment una feina dura i en canvi no n'ha patit gairebé mai,
en canvi una altra té més tendència familiar a tenir més problemes d'esquena.
De vegades es pot associar que hi hagi realment a la columna artrosis,
que vol dir que el disvertebral està gastat, degenerat, gastat,
que això també aprofito per dir que és normal.
Així com a la llarga tothom ens acaba sortint cabells blancs i a algú li cau el cabell,
també amb els anys, les articulacions en general,
i especialment la columna, es van gastant.
I això també és un altre dels factors.
Per tant, el que en algun moment donant li facin una radiografia,
li diguin, mira, tens artrosis a la columna, no és per preocupar-se, perquè és normal.
Nosaltres podem fer correccions, és a dir, per evitar patir la lombalgia,
és a dir, va associada amb aquest cas o hem d'incidir en una postura correcta,
no sé, què podem fer per prevenir una mica la lombalgia?
Aquí és la clau de l'assunto, la cosa preventiva.
Bàsicament és evitar postures mantingudes,
per exemple, quan estem, per exemple, doblats o mig rotats, mig girats,
encara a vegades és pitjor, i fem un esforç en aquesta postura,
per exemple, agafar algun objecte del terra,
és un moment en què la columna pateix.
Per tant, com a norma general, sempre hi ha excepcions,
perquè si un té una altra cosa, potser no pot fer-ho,
doblar-se els genolls.
I l'objecte, com més pesant és, més a prop del nostre cos l'hem d'agafar.
També, evitar, sobretot, estar molta estona de la mateixa manera.
No sols estar, per exemple, de peu,
que sí que hauríem de mirar d'anar-nos abellugant,
algun tipus de feina, que fa que estigui la persona molt estàtica,
però també en persona que estigui moltes hores asseguda.
Moltes vegades hores asseguda, avui dia, una vida molt sedentària,
molt davant de l'ordinador.
Sí, exacte.
I llavors, clar, això comporta postures mantingudes,
i per l'altra banda, una manca d'exercici.
Està comprovat que per la columna el que va bé
és precisament fer una mica d'exercici de manera regular,
d'exercici, que pot ser de qualsevol tipus.
És a dir, que en certa manera podem prevenir fins a cert punt
l'aparició de l'ombalgia corregint totes aquestes qüestions
que ens comentava.
Hi ha un tercer factor que a mi m'encanta dir,
ara aquí el doctor Liliac m'està mirant malament ja.
Encara no, encara no.
Encara no.
Aviam, introduïm-lo, introduïm-lo, aviam què passa.
Sí, en la malaltia en general,
però especialment en la columna,
hi ha moltes altres factors que poden incidir.
Jo apunto el que en diem el model biopsicosocial de la malaltia.
O sigui, no és només una cèl·lula soles,
ni un tema mecànic solament,
sinó que poden incidir, per exemple,
factors de tipus psicològic i factors de tipus social.
En aquest moment jo crec que tothom ho pot entendre,
que si un està preocupat, per exemple,
per problemes de feina o problemes de la vivenda,
o etcètera, això d'alguna manera ens està afectant.
I a nivell psicològic el mateix, no?
Si estem preocupats, si tenim problemes familiars
o problemes d'altres tipus,
tot això ens pot afectar en algun lloc o altre.
Hi ha persona que té una tendència a tenir, per exemple,
mal de cap o un altre mal d'estómac,
però la columna especialment és un lloc típic
on van aparar moltes vegades aquestes preocupacions,
perquè quan estem preocupats acostumem a estar tensos
i quan estem tensos la musculatura està en tensió, no?
I això és un dels orígens, moltes vegades,
també de problemes a l'esquena.
No faré mala cara, perquè...
No, el que he dit...
Estic completament d'acord.
Sí, sí, el factor psicològic i les tensions de les persones
repercuteixen en la nostra salut,
en la nostra salut física, també.
I això és una evidència.
I en aquest cas també repercutirien en el cas de la lumbàlgia.
I la columna, doncs això, no?
És a dir, el dolor lumbar moltes vegades es produeixen
per desequilibris amb l'estructura muscular
que la protegeix i que l'envolta
i, per tant, si hi ha una contractura motivada
o desencadenada o afavorida per factors psicològics,
òbviament, doncs, hi ha una repercussió,
per tant, hi ha una incidència clara.
El tema de les temes posturals també està clar.
Una cosa que potser val la pena incidir i aclarir
és que el reforçament, diguem-ne,
de la musculatura de la columna
no solament s'ha de fer reforçant la columna,
sinó que hi ha el que se'n diu la cintura abdominal,
és a dir, que tots els músculs també els estan implicats,
també els de la paret abdominal, els de la panxa,
diguem-ho així, és a dir, que en la mesura que tenim
enfortida la musculatura de la panxa
també protegim la nostra esquena.
Quan hem d'anar al metge?
Quan hem d'assistir al metge quan tenim un dolor lumbar?
Bé, quan...
Són els símptomes baixos.
A veure, d'entrada diferenciar si el problema el tenim només a la columna,
de si ens irradia el dolor, per exemple, cap a la cama,
i no és el mateix que baixa per la cama fins a la part posterior de la cuixa
o t'arriba fins al peu.
Quan arriba un dolor que baixa cap a baix,
que llavors en podríem parlar ja de ciàtica,
llavors sí que aquest ja és un dels motius
pels quals hem de consultar.
L'altra cosa seria
quan aquest dolor és de manera repetitiu,
com a mínim val la pena en algun moment donat
fer un bon diagnòstic.
De totes maneres, vull explicar
que en aquest moment els metges de família
estan molt preparats
per fer ells la primera visita,
per fer la discriminació
de quins casos no són greus,
dels que sí que ho són,
i també aprofito
perquè moltes vegades la gent té la idea
d'aquests problemes de columna
que és important demanar una radiografia.
La gent fins i tot fa més cas a la radiografia
que del que li diu el metge,
perquè estem a l'època de la tecnificació
i les radiografies i les proves
i les ressonàncies i els tags
i totes aquestes coses ajuden
i ens aclareixen coses,
però sempre després d'haver fet una bona visita al pacient
i també quan està justificat
perquè és una cosa que ja és crònica
o hi ha uns símptomes
que ens fan sospitar
que pot haver-hi alguna cosa més,
perquè estigui també associat
amb que aquella persona
tingui alguna altra malaltia.
Si una persona té un mal estat general,
ha perdut pes,
pes i saps fer dieta, vull dir.
Sí, sí.
Per tant, entenguem-ne.
Llavors, a partir d'aquests símptomes
es realitzaria i s'hauria de realitzar el diagnòstic.
Sí, el diagnòstic s'ha de fer sempre,
però vull dir que a vegades
quan tu tens un primer episodi de l'hombalgia
és millor que et quedis tranquil a casa.
no fent un repòs absolut
també aprofito
perquè és que hi ha tot de mites
que del llarg de la història
en la medicina a vegades hem fet coses bé
però també n'hem fet algunes.
I llavors abans
quan una persona tenia un lumbago
el que es deia era res,
repòs absolut.
Una persona es passava una setmana o dues al llit
i de vegades millorava i de vegades no.
Llavors està comprovat
i han fet estudis científics molt seriosos
en què s'ha demostrat
que fer repòs absolut al llit
24 hores no és més favorable
que fer el que l'esquena et deixi.
Vull dir que per exemple
et quedes el millor per casa
i ara vas buscant la cadira, el silló, el llit
allà on et trobes còmode
i a vegades també prenem mesures de tipus local
com per exemple posar-te escalfor a l'esquena
en un moment donat que et fa molt mal
també pots posar-te una faixa
no passa res.
Això sí que ho podem fer?
Sí que es recomana aquest tipus?
De mesures locals.
De mesures, sí.
La faixa també hi ha molta controvèrsia amb la faixa
perquè hi va haver també fa anys
que se'ls receptava faixa a tothom
després faixa a ningú
després faixa ortopèdica
versus faixa no sé què
llavors a vegades hem de fer servir
també el sentit comú
els castellers
i aquí és una cosa molt pròpia de Tarragona
tots veiem que per fer el castell
es posa una faixa de protecció
els que van amb moto també es posa en faixa
els que treballen amb unes feines molt pesades
també una faixa de protecció
que no impedeix fer res
però només és com un recordatori
en què un ha de fer bones postures
llavors doncs en un moment donat
que un té molt dolor
i la faixa li alivia
també és veure si allò que estàs fent
et millora o no
per exemple, escalfor és el mateix
hi haurà qui li anirà molt bé
i qui no
una mica el criteri ha de ser aquest
del sentit comú també
abans parlava la doctora
sobre tipus
o sobre classificació
en certa manera
dels dolors lumbars
de la lumbalgia
crec que ho hem passat una mica
per sobre
perquè parlem de lumbalgia aguda
de lumbalgia crònica
això que és en funció
de la duració
de la durada
de les característiques
com ho classifiquem això?
Sí, aguda és quan apareix bruscament
i són els primers temps
en menys de 3 mesos
es podria dir aguda
supaguda
depèn del temps de durada
a partir dels 3 mesos
ja parlem de lumbàlgia crònica
a l'hora de posar mesures
d'aquestes de tipus preventiu
ho farem amb les lumbàlgies cròniques
on estàs en la fase aguda
fas el que pots
això que dèiem
un mig i mig
el que sí que realment
vegis tu que t'alivia
pots també prendre un calmant
ja si la cosa dura dies
llavors és quan
es recomana
que es vagi
al metge de família
i el metge de família
és la persona
el professional
que té criteri
per saber
en quins casos
ha de derivar
en un especialista
o no
i la crònica
és quan
això que dèiem
a veure quins factors
tenim
que ens estan provocant
jo sempre
explico
a la gent
que davant d'un símptoma
t'has de fer preguntes
d'un mateix
què és el que m'està passant
què és el que puc fer jo
per millorar
ja m'han fet el diagnòstic
ja sabem el que tinc
doncs ara què és el que puc fer
quan m'augmenta
quan em disminueix
què puc fer jo
per millorar
i totes aquestes altres històries
que us explicava
dels factors
de tipus
també
les preocupacions
tot això
és a dir
bueno
més psicològic pot ser
o més no?
jo no diria tant
o sigui
les divisions
del cap i els peus
sí, sí, sí
sovint són
sí, durant molts anys
nosaltres hem sigut els culpables
perquè hem anat
fent la persona
l'hem anat tallant a trossets
hi ha hagut de les superespecialitzacions
hi ha professionals molt bons
doncs una amb el fetge
l'altra amb el
amb el ronyó
etcètera
però sí que
per això jo faig molt èmfasi
amb el metge de família
que és el que té una visió
molt més global
del pacient
perquè tot influeix en tot
perquè pot haver-hi
un factor
de psicològic
que ens doni símptomes orgànics
però també
a la inversa
jo puc estar perfecta
caic i
em trenco un os
i llavors això
a mi em dona
tot un
un munt de preocupacions
perquè estic pensant
ostres
no sé si podré
seguir amb la feina
o
amb les meves obligacions familiars
no?
vull dir que
tot va junt
i aquests factors
són els que poden també
ajudar o repercutir
amb l'aparició
de l'umbalge
tornant al tema
de la prevenció
al principi
el doctor Liach
també comentava
que hem de tenir clara
no doctor
unes certes normes
d'higiene
en quant a l'esquena
imagino que
higiene postural
o a què ens referim
exactament
sí sí
bàsicament això
les mesures
d'higiene postural
el saber com s'ha de recollir
l'objectiu
que et cau a terra
el saber que
quan portes un pes
doncs
no carregar-lo solament
en un braç
sinó que repartir-lo
en els dos braços
de fet
hi ha allò
que se'n diu
les escoles
de columna
que són
una mica
per això
per ensenyar
i per ensenyar
als nostres pacients
com poden protegir
i com poden cuidar
i mimar
la seva esquena
quan tenen
problemes
bàsicament
parlem
d'això
aquest tipus de mesures
de com recollir
de com portar pes
de com seure
de com caminar
diria que són mesures
que
s'utilitzen
dia a dia
és a dir
que les tenim en compte
o no
o només quan apareix
el dolor
lumbar
no massa
és un tema cultural
perquè
és una cosa molt curiosa
per exemple
els orientals
tenen molt
el costum
d'acotar-se
d'ajupir-se
jo recordo
una vegada
una senyora
no sé
marroquina
que li va dir
que li tragués
les sabates
al seva nena
i ho va fer
ajupint-se
en canvi
aquí
la cosa normal
és que la gent
bum
doble l'esquena
perquè ho han fet
sempre
hi ha cultures
que a vegades
es passen hores
que a mi
em sorprèn
fins i tot parlant
tots ajupits
els indis
els paquistanis
etc
llavors cap
són coses
que també
algunes
s'haurien d'aprendre
des de l'escola
i no s'han après
potser falta encara
una mica de pedagogia
o educació
per canviar
aquests hàbits
aquests mals hàbits
sí
perquè fins i tot
a les empreses
hi ha moltes empreses
que això
empreses amb feines
així més dures
els donen una faixa
als seus treballadors
i els fan cursets
d'això
i després
els preguntes
a la consulta
i diu
ah sí
una vegada
tal
però no ho acostumen
a fer
aprofito també
amb el tema
enllaço
amb el que havia dit
el doctor Oliach
de l'exercici
per explicar una mica més
els exercicis
concretament
els de rehabilitació
que és això
que en diem
l'escola de columna
tenen
hi ha dos pilars
importants
això
aquestes mesures
que expliquem
i després
els exercicis
que s'han de fer
però
diria
que això
s'ha de reservar
en casos
de llarga durada
que no milloren
en altres aspectes
perquè les persones
un cop això
han fet el diagnòstic
pel metge de família
i li diu
que no hi ha res important
el que sí que és allò
de fer-se preguntes
o un mateix
què puc fer jo
per millorar
a la meva vida
llavors
a l'hora de fer exercici
és important
que cadascú
faci allò
que li agradi
llavors n'hi ha alguns
que en general
sabem que van bé
com pot ser
fer ioga
fer natació
però també
anar a caminar
que és molt barat
i que caminem poc
i també
depèn molt
de l'esquena
i de l'edat
si a una persona
li agrada córrer
que se'n vagi a córrer
i si li agrada
anar a jugar
al pàdel
que se'n vagi a jugar
al pàdel
però en qualsevol cas
l'exercici físic
és una molt bona prevenció
per la patxa
perquè fa que
la columna
no sols
a nivell
o sigui
això que dèiem
la columna
és tota la cintura
i que hi ha hagut èpoques
que s'ha fet més èmfasi
amb la panxa
i ara també
es torna a fer més èmfasi
en fer exercicis
sobretot també
de la musculatura
de la part del darrere
que va tot junt
és el que en diem
la faixa
que és tot
la cintura
però això
també
el fet de fer
una mica d'exercici
el que sigui
també ajuda
i de vegades
insisteixo
jo soc molt poc esportista
aquí en canvi
tenim el doctor Oliac
que jo no sé
si n'heu parlat alguna vegada
però jo sé que és un
deixem-ho
és un
anem coneixent coses
del doctor Oliac
més enllà
ui a mi no em convideu gaire
perquè jo soc
bastant d'aquestes
però
la cosa aquesta
que insisteixo
a la columna
a la persona humana
que ens vam
ens vam fabricar
per caminar
i desplaçar-nos
la vida que portem
ara actualment
tots
tenim massa cadira
i massa cadira
massa ordinador
massa pantalla
llavors
simplement caminar
que és molt barat
a banda dels beneficis
que pot provocar
evidentment
que pot produir
l'exercici físic
i tot el tema
de prevenció
pels tractaments
què es recomana
un cop ja tenim fet
aquest diagnòstic
quins són els
tractaments
més
més normalitzats
en aquest cas
en quant a medicaments
te l'afereixes?
sí
o tipus de tractaments
que es recomanen
per la lumbàlgia
bueno
clar
en fase aguda
és obligat
fer donar calmants
el que passa
que sempre
hem de començar
per
per la
dosis més petites
no
dosis correctes
però
calmants fluixos
o sigui
no matar
ocells
amb canons
sí
a vegades
hi ha gent
que es pren
una quantitat
de coses
i dius
bueno
a veure
però si estàs
una mica
posant-te l'escalfuret
a l'esquena
i vagilant
pren-te un calmant
i punt
no cal
que vagis a buscar
i si la cosa dura
amb això
com ja parlem
de lumbàlgies cròniques
llavors
hem de fer
fesim altres mesures
que no
que també
la medicació
de manera prolongada
també no té
masses beneficis
vull dir
bàsicament és això
els medicaments
que prenem
paracetamol
ibuprofen
o coses d'aquestes
que tothom coneix
i que tothom té a casa
vull dir que
ara després
si la cosa és més complicada
podem donar
antiinflamatoris
etcètera
comentàvem també abans
que hi ha certs mites
al voltant de
de la lumbàlgia
de fet avui n'hem trencat
alguns
però no sé si n'hi ha algun
que ens ha quedat allò
al tinter
al tinter
per fer-ne
per anar desfent mites
que això també ho solen fer
en aquest espai
amb el doctor Iac
bueno jo no sé
jo crec que serien
potser els mateixos
que ja han parlat
vull dir que
per exemple
aquest el del repòs
torno a insistir
que hi ha estudis serios
que no
un repòs absolut
no és superior
sinó al contrari
que fer un repòs relatiu
que vol dir
el que l'esquena
et deixi fer
en fase aguda
en fase crònica
de vegades també
entrem en un cercle viciós
que com menys fem
més malament ens trobem
perquè també està comprovat
jo sempre
per la majoria de mals
comana la gent al carrer
o sigui
quan tu tens un mal
el dolor
no és solament
una sensibilitat
unes terminacions nervioses
que ens avisen
d'aquest dolor
i ens protegeixen
sinó que
quan ja es fa crònic
hi ha tots uns factors
de tipus emocional
i el dolor
i el dolor es cronifica
i com més cas
li fem
de vegades
pitjor estem
i llavors de vegades
ens tanquem
amb aquell dolor
i no hi ha sortida
això gairebé
tots tenim
l'experiència
que la millor
estàs el diumenge
que tens no sé què
i estàs a casa
sense sortir
i estàs pitjor
que el dia de cada dia
que te'n vas
a treballar
en qualsevol cas
l'aplicació
de calor sobre la zona
no seria un mite
això sí que aniria
sí que podria anar bé
sí que podria ajudar
però
és una cosa que se sol fer
jo ho dic
perquè
de seguida que ens fa mal
exacte
de seguida que ens fa mal
a l'esquena
ens hi posem
aquesta bossa d'aigua calenta
i sembla que això
hi ha més coses
esterilla
pinyols de cirera
exacte
aquells sacs
que ara es posin
al microhores
i després es posin
a l'esquena
que els veiem
per alguns mercats
d'aquest tipus
sí
però
també diré
que és
si la persona
allò li alivia
si no li alivia
que no s'ho posi
perquè també
hi ha persones
que és més calorosa
i que és menys
i també depèn
de l'estació de l'any
i llavors
una cosa
que introdueixo
que aquí
ens fa una mica
d'angúnia
que és el gel
no sé
aquí
nosaltres
a la nostra cultura
no som gaire
de gel
i el gel
que sí que es coneix
el gel
per exemple
si et dones un cop
llavors
hem de posar gel
tot el motiu
tindria clar
que s'aplica gel
però en el cas
del dolor lumbar
potser t'han dit més
a aplicar-hi calor
i el cap també
si et fa mal de cap
sempre és gel
però moltes vegades
el gel
també té l'efecte aquest
o sigui
d'alguna manera
enganya
les terminacions doloroses
i també pot aliviar
vull dir que
si algú per exemple
el calor no li va
que provi gel
mai la vida directa
que se l'emboliqui
amb una tovallola
però en tot cas
això seria
assaig-error
és a dir
provar-ho
i si ens funciona perfecte
i si no
no insisti
exacte
igual que les pastilles
medicaments
hi hagi persona que diu
a mi el que em calma
és el parafertemol
i un altre diu
olivoprofeno
doncs no passa res
doncs cadascú
que utilitzi
el que millor li vagi
doctor Liach
doctora Molins
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
Déu-n'hi-do
no ens hem deixat res
no doctor Liach
alguna cosa
sempre ens deixem
però vaja
en qualsevol cas
el que se'ns acaba
és el temps
per tant ho hem de deixar aquí
continuarem parlant
òbviament de l'Umbalge
en futures edicions
doctora Molins
moltíssimes gràcies
i doctor Liach
gràcies també
per acompanyar-nos
gràcies
gràcies a tu
per convidar-nos
un dia