...
Francesc Lledó, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Així que em diuen que el Quim Quim adoneu menjar als actors del Festival de Teatre.
Sí, també, també.
Molt bé.
Us apunteu a tot.
A tot, a tot, xiqueta, a tot.
Sí, bueno, ara jo també m'ho he passat molt bé.
Ahir, de fet, va ser una miqueta una putada, entre cometes, no?
Perquè no vaig calcular bé i teníem tancat ahir.
I era un dia de festa perquè vam recuperar la festa de Sant Joan i vam tancar.
I, bueno, vaig haver d'obrir per ells, però, bueno, millor.
Vull dir, així, després vam poder seure a taula amb ells i vam poder xerrar un ratet.
I, bueno, va ser una experiència molt xula.
I amb els que van actuar ahir la nit, que molt bé,
i a part també un grup d'anglesos que actuen dissabte a la Casa Canals.
Les Fúries.
Sí, i que, bueno, et deurà ser xulíssim perquè són una gent divertidíssima,
una gent encantadora i amb unes ganes de passar-s'ho bé, importants.
I, bueno, doncs ens ho vam passar molt bé, la veritat.
Passaran tots pels nostres micròfons, entre avui i demà els actors del Festival de Teatre,
que també mengen i, mira, mengen el Quim Quima.
Sí, sí, van estar molt a gust.
Teniu altres activitats, perquè és que si això us involucreu amb qualsevol cosa que es fa la ciutat.
Sí, sí, sí.
La setmana venent ja en parlarem, participeu dels...
Fem-ho dels focs, sí, sí, també estem allà, també.
El Passeig de les Palmeres.
També estem al Passeig de les Palmeres, que ja en parlarem, sí, sí.
Fem els plats, doncs una miqueta com cada any, eh?
Una miqueta els plats de sempre, perquè són els que agraden, són els frescos,
són els plats que es poden fer allà al moment i que la gent pot disfrutar d'aquesta activitat,
que val molt, molt i molt la pena, perquè està sortint molt bé cada any i la gent els està encantant.
Doncs vinga, avui ens centrem en un tema molt concret, també que té molta pinta d'estiu,
tot i que tot l'any es poden fer els còctels.
Sí, el còctel.
Que està de moda. Hi havia una època que estava com de moda, ara potser ja...
Sí, a veure, jo per mi sempre ha estat de moda, perquè jo m'encanten els còctels.
Vull dir, sobretot fets per un bon professional, són espectaculars.
S'ha de tenir una mica de mà, no?
Sí, s'ha de tenir una mica de mà.
O és una cosa de mesures?
S'ha de tenir una mica de mà.
Sí, no? S'ha de tenir sensibilitat i un poc...
Sí, sí, perquè és com... És que és un menjar més, és un mescle d'ingredients
i llavors s'ha de tenir una miqueta de gràcia per fer-los.
I sobretot vendre'l, perquè com tot és una mica de sugestió, no?
És una miqueta allò que te'l venguin bé i tal, i qual, i pas qual, i bum,
i llavors entra millor, saps?
Ara si te'l donen així un còctel fred, pum, aquí el tens, doncs no costa una miqueta més de què.
Però doncs és una cosa que... Per això l'espectacle dels barmans i tot això
doncs ajuda que el còctel sigui més bo al final, és el mateix.
Però doncs ajuda que tot fa que te motivin, que te predisposin a que el trobis molt més bo.
Volia fer una petita història de la beguda, com sempre.
Et preguntaré si ho saps i si no, ara ho buscarem,
perquè és que l'altre dia m'ho preguntava algú d'on ve la paraula.
Sí, això és el que t'anava a dir.
Còctel és cua de gall.
Còctel és cua de gall.
Bé, hi ha moltes versions, però la més extesa és que quan els descobridors espanyols
van arribar a les Amèriques, es van trobar que allà feien una beguda
que era base de sucs de fruites, que podria ser una espècie de San Francisco dels moderns,
s'alvan molt les distàncies,
i que aquesta beguda, per mesclar els ingredients, el barrejaven amb una ploma de cua de gall.
Còctel, i d'aquí ve la paraula còctel.
Però de fet, això seria anecdòtic,
perquè el còctel tal com el coneixem es descobreix o s'inventa raó de com tantes i tantes coses bones
de la llei seca americana, els gàngsters i tot això.
Clar, en aquella època mataven, però surt del cine negre, surten moltes coses.
Però la llei seca americana va fer que...
Va ser un desastre, es van equivocar de dalt i baix,
i van fer que la qualitat dels destil·lats baixés amb picat,
llavors tot era vàlid, quan tal portes alcohol és igual si matava o no matava,
o si estava fet amb dinamita o no, és igual, tot era bo, tot valia,
i era caríssim i es guanyaven molt bé la vida i es feien molts calés.
I llavors, clar, què passava?
Que al baixar tant la qualitat dels destil·lats no es podien beure,
o sigui, tu d'abans un whisky i com no te'l posessis allò amb una pinça pel nas,
no te'l podies beure.
I apareixen les barreges.
I d'aquí venen les barreges.
D'aquí es van inventar els còctels moderns,
doncs d'aquí venen tota la barreja de còctels,
perquè per amagar, per exemple, el Dray Martini,
doncs la Ginebra, havien de posar-hi el Martini.
De fet, tota la barreja de còctels ve d'aquesta època
per arreglar aquest alcohol tan horrorós que circulava en aquells moments.
Dit això, una miqueta, és una introducció molt, molt i molt, molt lleugera,
però doncs anem per Fenya, que avui tenim més coses, no?
Després a l'agenda i ens quedarem curtets.
Home, jo volia fer un repàs així general pels grans còctels de l'estiu
o de la nostra cultura o de la cultura heredada,
o és igual, dels que ens bevem sovint, diguem-ne.
Sí, perquè sembla que hi ha còctels d'hivern i còctels d'estiu, no?
Sí, sí, sembla que sí, però en realitat,
per exemple, el Dray Martini seria més un còctel d'hivern,
encara que l'estiu està fantàstic també, vull dir que això, no ho sé, jo...
Jo començaria pel més senzill, que seria un sense alcohol,
també pels que els agradin els còctels i no venguin alcohol,
que seria el San Francisco, que és el més clàssic dels clàssics,
de tots els clàssics del món, eh?
Tots els còctels que explicarem són molt fàcils de fer.
Jo no vull càterar res, com sempre us dic, eh?
Jo us diré com els he après a fer i com els sé fer
i com els fan la gent que jo respecto, grans professionals, eh?
I a partir d'aquí, doncs, cadascú té la seva manera, val?
En el cas del San Francisco, necessitarem suc de taronja,
suc de pinya i suc de pressa, que són els tres sucs bàsics, eh?
Una rodanxa de taronja per decorar, necessitarem una glaçonera,
necessitarem granadina, eh?
Que és aquest concentrat de magranes,
i gel piler i gel normal, val?
Amb una glaçonera.
Allà vai, amb una glaçonera, amb una coctelera.
Llavors el que farem és posar a parts iguales els tres sucs, eh?
Depenent de la quantitat que vulgueu fer de còctel,
doncs posem més o menys, però si són botelletes, eh?
I en voleu fer, doncs, per un, allò, un bon...
Perquè penseu que el servem amb una copa balón, grossa, eh?
Llavors serà un còctel d'aquests importants, eh?
És una quantitat important.
Llavors, més o menys heu de posar com a...
una miqueta més de mitja ampolla de suc, eh?
D'aquestes botelletes de suc que venen petitones,
tipus Granini, per dir una marca, eh?
Doncs una miqueta més de mitja ampolleta de suc de cada suc,
de taronja, de pinya i de préssec.
Això ho posem a la coctelera, d'acord?
I posarem també el gel, uns glaçons de gel, eh?
El gel a poguer ser que estigui ben fred,
o sigui, recentet del congelador, eh?
I llavors remenem la coctelera per a fi de efecte de refredar aquests sucs
i barrejar-los bé.
Això només és remenar la coctelera fins que notem que la coctelera està freda, eh?
Quan està freda ja està suficient, d'acord?
Llavors agafarem la copa on servirem el còctel
i l'omplirem fins a esdalt de gel piler, eh? Gel picat, tota plena fins a esdalt, fins a la vora.
I tirarem aquests sucs, deixant-ne un dit, eh?
Perquè arribi a dalt, d'acord?
Aquesta resta que falta per omplir, hi tirarem la granadina, eh?
Fent tomets per la part de damunt, eh?
Donant-li tomets perquè se reparteixi bé,
ens quedi una capa d'un color més vermellós, més bonica damunt de tot.
i decorarem, finalment, amb la pell de...
Bueno, amb la rodanxa de taronja.
No té més, és només així de fàcil, eh?
El que fem és refredar els sucs amb la coctelera
i barrejar-los perquè després, quan els tirem damunt del gel piler,
no estiguin calents i no se'ns fongui el gel de seguida,
ens quedi lloc o ha igualit de seguida.
Per això refredem primer la coctelera.
I perquè, bueno, també és la manera, doncs, de barrejar bé tots els sucs
perquè després, a dintre amb el gel, no el podrem remenar.
És un, ja ho veieu, és fàcil, eh?
És refrescant i és sense alcohol.
Doncs és una manera de prendre un còctel diferent.
Entrem en clàssics com el Daiquiri, el Mojito, la Pina Colada, la Caipirinha, eh?
Mireu, si voleu, comencem pel Daiquiri, eh?
Que per mi que és el gran desconegut de casa nostra i és fantàstic.
Un bon Daiquiri a mi m'apassiona, el trobo boníssim.
El Daiquiri és un còctel de ron, és un còctel cubano, eh?
És un còctel molt i molt tradicional i que és molt fàcil de fer.
Sempre es fan, els còctels cubanos, sempre es fan amb ron blanc, sempre.
I sucre blanc, sempre.
Ni sucres morenus ni rons morenus.
Ah, no?
No, sucre blanc i ron blanc.
I el ron, com més jove, millor.
O sigui, ni tres anys, ni dos, ni un, com més jove, millor.
Per què?
Perquè amb el còctel, el còctel sempre són coses afruitades, fresques, refrescants.
I els rons, com més joves, més notes de canya i més notes refrescants.
Perquè representa que un còctel és com a aperitiu...
Bé, en aquests casos, a veure, hi ha còctels...
A mitja tarda...
Sí, o també a la nit, però vull dir...
Hi ha còctels digestius, també, per fer després de les menjades.
Sí, sí, també, també.
I després també hi ha còctels que es fan servir rons vells, eh?
Però doncs aquests casos són còctels molt bàsics de ron,
on el ron ens toca la cara amb una fresca o de llimona i amb la menta
i llavors necessitem aquesta aportació fresca del ron, eh?
Del ron jove.
Llavors, l'ideal és un habana 3, eh?
I és un bon ron, però si trobessin rons més joves no passaria res, eh?
Sempre i quan siguin de qualitat.
Això sí, la qualitat és important, eh?
Que els destil·lats siguin de qualitat,
però no perquè siguin més vells seran més bons, al revés, en aquest cas, eh?
Llavors, el daiquiri el que farem és...
necessitarem sucre, eh?
Per fer, doncs, un daiquiri per a una persona.
Penseu que el daiquiri es fa amb un got americà que es diu,
que són aquells gots que trituren el gel, eh?
Tipo termomics, eh?
Perquè ens en tinguem, però, doncs, amb un got de vidre, eh?
Que porta unes gèlixes a sota.
Llavors, tots aquests ingredients els tirarem dintre del got americà, d'acord?
El que farem és...
Posarem gel, el got americà,
posarem sucre, dos cullerades de cafè amb llet per cada persona,
suc de mitja llimona per persona,
un cop de marasquino, més que un cop,
o sigui, un xorret de marasquino.
El marasquino és un licor de cireres, eh?
És típic, és originari de València, eh?
Però, doncs...
Però ha de ser aquest, licor de cireres.
Bé, no pot ser un altre.
Ai guardent de cireres.
Un ai guardent de cireres.
És un licor, no és un ai guardent.
Clar, és que a vegades el que fem entre de fer cocktails
és que es necessita aquell ingredient,
aquell tipus de licor concret que no acostumem a tenir a casa.
No acostumem a tenir.
Ah, bueno, mira.
Sí, el marasquino és que licor i ai guardent és diferent
perquè el licor s'atreu de l'ai guardent.
O sigui, l'ai guardent és el destil·lat,
estem parlant de 40 graus normalment,
i un licor està rebaixat amb un almíbar normalment,
i estem parlant de 26, 23, depèn.
D'acord?
O sigui, és com l'orujo i el licor d'orujo, d'acord?
Sí, és veritat.
Que també són diferents.
Doncs tenim el got, amb el gel, el sucre, el suc de llimona,
el xorret de marasquino,
i després un bon xorro de ron, una habana 3 mateix,
i tot això ho triturem.
Quedarà blanc, perquè el recient triturat queda completament blanc,
ho servim a la copa, i ja està.
I a veure, si voleu, va molt bé passar per damunt de la copa
una miqueta de pell de llimona.
tocar la pell de llimona.
Els sucs de llimona sempre recient exprimits, això sí.
I si les llimones són una miqueta verdes, en aquest cas, millor.
Però doncs no passa res si són madures.
És un daiquiri, és molt senzill,
és superrefrescant i és super, super bo.
I no és massa alcohòlic, perquè de ron,
doncs aquí la base d'aquesta beguda és el gel, és l'aigua,
i llavors el resto, el marasquino, el ron,
el ron ni donen alcohol,
però doncs no són begudes tipus, no ho sé,
és que un gin tònic ben fet tampoc és molt alcohòlic,
vull dir, són begudes que, degut als refrescos, rebaixen molt.
Anem pel mojito, polèmica, segur,
quan jo expliqui com se fa el mojito,
però és igual, jo explicaré com el fan a la bodeguita en medio,
que és com el fan a l'Havana,
ells el fan així,
a mi m'agrada molt com el fan ells,
i a partir d'aquí també baralleu-vos amb qui vulgueu.
Però, de fet, si són bons, ja us ho dic,
si ho sabeu vendre bé, tots queden bons.
Mireu, a la bodeguita en medio els fan molt senzills,
és que un mojito és alguna cosa molt senzill,
són begudes, és com el d'aquí,
són begudes molt senzilles,
però el mojito encara més,
perquè no necessita cap màquina.
El mojito l'únic que necessitem és hierba buena,
ni menta, ni res, hierba buena,
hierba buena que el tronc sigui tou,
que no estigui sega, que no estigui enfustada,
que estigui tubet el tou, el tronc, perdó.
Llavors, agafem dos cullerades de cafè amb llet de sucre,
les tirem, agafem un got de tubo,
un got de tubo que puc ser una miqueta més ampla
que el got de tubo tradicional,
són aquests gots ja per mojitos,
tirarem el sucre baix del cul del got
i tirarem el suc de mitja llimona també, d'acord?
Si ho fem així a xorro, perquè ja les tenim exprimides,
doncs que ens cobreixi el sucre,
que ens quedi el sucre lleugerament dissol.
Agafem dues rames de menta,
amb les fulles i el tronc,
és molt important que hi hagi el tronc,
perquè el bon mojito es fa amb el tronc,
la resina del tronc és la que ens donarà
aquestes notes més amargues
i no tan perfumades com la pell,
sinó aquestes notes més amargues i més seques
que ens farà que el mojito sigui inoblidable.
Llavors,
perdó,
el suc de la llimona,
llimones verdes, limes,
en aquest cas ens pot anar bé,
però llimones verdes també ens pot anar molt bé
per aquest suc,
i posem el tronc,
el pelem, la part de baix,
doncs de mig tronc per avall el pelem,
de la rama de menta,
perquè ens quedi el tronc net,
llavors el dobleguem i el posem dintre del got,
i tirem aigua amb gas,
que no sigui sifon,
sinó aigua amb gas,
una aigua amb gas normal i corrent,
més o menys fins a mig got,
i llavors amb una massa de morter
matxequem tota l'herba de dintre.
Si voleu,
només el tronc de baix,
seria un gust diferent,
i si no,
doncs tota l'herba,
d'acord?
matxecada,
però no,
sense passar-se,
o sigui,
es tracta de remenar dintre
per treure tota l'essència,
sobretot les resines,
del tronc de la menta,
de l'herba bona,
en aquest cas.
Agafem ron blanc,
la sucre també era blanc,
ron blanc,
i el mateix que abans,
el ron també,
com més jove millor,
en aquest cas una abana 3,
i agafem gel,
que no sigui pileu,
o sigui glaçons de gel,
o sigui,
primer tirem el gel,
els glaçons,
omplim el got fins a dalt,
i llavors hi tirem,
perquè fixeu-vos que fins ara
no hi havíem posat gel,
ho hem fet tot,
amb calent,
diguem-ne,
perquè això ens ajudarà
a dissol del sucre,
si posem el gel,
des del començament,
el sucre no es dissol bé,
i llavors no queda tan bo
el mojito,
o sigui,
llavors ja,
quan ja el tenim tot barrejat
i titulat,
hi tirem el gel,
i tirem el ron,
el ron també és de l'últim
que es tira,
ho remenem una miqueta
amb la mateixa branca
de la menta
que surt per dalt,
i ja està,
no té més,
és molt senzill,
si mirieu per internet
hi ha vídeos de com se fa,
i veureu que són 30 segons
però amb mojito,
vull dir que aquesta gent
tenen la mà trencada,
potser la gràcia
és tenir els ingredients adequats
perquè sigui que el gel esencial.
La hierba bona,
el sucre,
el ron,
és que no porta més,
el suc de llima
o de llimona,
o de llimones verdes,
les llimes,
el suc de llima
és bàsic,
i ja està,
i la manera de fer-ho,
pum pum,
sense complicar-se la vida,
és una cosa molt senzilla,
és una cosa molt casolana,
és una beguda molt fàcil,
és una beguda molt tradicional,
no és una beguda sofisticada.
Que és important la copa
on servim el còctel,
estèticament sí,
però també de...
Amb tot,
amb tot,
sí,
és molt important
perquè ens ajudarà
a disfrutar del gust
i la temperatura
i de tot,
és com el vi,
sempre el recipient
és molt important
en aquest cas
amb les begudes
perquè ens distribuirà
els aromars d'una manera,
ens mantindrà el fred o no,
ens ajudarà molt
a disfrutar
d'aquesta beguda.
Llavors,
en aquest cas,
el mojito,
aquest got de tubo
lleugerament més ampl
que el got de tubo normal,
que tampoc sigui el got de cidre,
per fer-ho bé,
tampoc,
encara que tant el de tubo
com el de cidre
ens poden servir,
tampoc cal ser extremista,
però doncs
amb una copa a balón
un mojito
no acaba d'anar bé,
no acaba d'anar bé.
Almenys,
tal com el dic jo,
jo també els faig a vegades
tipus d'Aikiri,
jo feia mojitos
a vegades al restaurant
i queden boníssims,
també una taula
i diuen,
ostres,
posa'ns una jarra
de mojitos,
es pot fer el tipus d'Aikiri
o el mojito
de la bodeguita
de Medio,
que és el que he explicat ara,
però el tipus d'Aikiri
tots els ingadiens triturats
tipus allò
amb gel pila i tal
queda boníssim també,
però jo per mi
no és un mojito,
sinó ser un mojito
tipus d'Aikiri,
un mojito
amb un,
amb un,
amb algú,
per dir,
perquè no és un mojito
de veritat,
però tot i amb això
es tracta de disfrutar-los,
tots els cocktails,
què més?
A mi m'encanta,
per exemple,
la pinyacolada,
la beguda típica
de la República Dominicana
i és una beguda
que m'apassiona,
m'agrada molt,
no em bec mai
perquè no trobo mai
l'ocasió de fer-la
perquè té aquell ingredient
que dius tu
que no tens mai també,
que és la llet de coco,
és un ingredient
que no s'acostuma a tenir,
jo he vist per internet
algú que el fa amb Malibú,
que el fan amb...
sí que hi ha molts sucedanis,
es pot fer amb moltes coses,
però...
Se'n troba,
però de llet de coco n'hi ha,
el que passa és que
per estar-hi a la casa.
El que passa no la tens a casa,
en canvi un Malibú
en un bar
sempre el tens
o en un restaurant,
sempre el tens més a mà,
però i quan feu una cosa d'aquestes
feu-la bé,
si em beguéssiu cada dia
et diria,
vinga va,
home,
si amb uns volatges professionals
jo el Malibú
i amb Malibà,
amb el que convingui,
però home,
si em bevem un dia a l'estiu
o dos,
doncs home,
fem-lo bé,
jo aquí aniria a buscar,
a veure,
si ho voleu fer bé bé,
jo compraria una pinya,
compraria una pinya,
de veritat,
llavors l'obriu per dalt
i la buideu una miqueta
i guardeu la polpa,
aquesta polpa,
el que és el tronc del mig,
la llenya la llenceu
i la polpa la podeu triturar
lleugerament
o guardar-la,
senzillament.
Llavors ens agafem
amb un got americà
i tirem gel,
i tirem la polpa de la pinya,
i tirem la llet de coco
i el ron,
i tot això
ho triturem,
ho triturem ben triturat
i ho posem una altra vegada
dintre de la pinya
que m'ha buidat,
d'acord?
Unes palletes
i ja està,
és que no té més,
és la medicina
que n'hi diuen allà,
la medicina,
que està boníssima,
és una cosa.
Jo allà de fet
l'he menjat també
d'una altra manera
que és amb pinyes
més petites,
individuals,
el que feien era treure'ls
i les obrien per dalt
i llavors amb un matxet
d'aquells que tenien allà
i feien uns talls
a dintre de la pinya
per fer-li una mica d'espai
i treien la miqueta
de fusta del mig
i feien aquells cops
i llavors allí
tiraven directament
la llet de coco
i el ron,
les pinyes aquestes
estaven ja fresquetes
i la llet de coco també
i llavors directament allí
amb el matxet
anant-nepretant
i tiraven una miqueta
el pile del final
al damunt
i es bevia directament
i es feia directament
dintre de la pinya
que estava també
espectacular,
vull dir,
és una cosa que...
Què més?
No ens podem saltar
el gin tònic,
no?
Ara que seran de moda.
Què passa és que això
necessitaria un programa especial,
no?
Necessitaria un programa especial
però quatre recomanacions
una més.
Primera,
servir-lo un cop a balón.
El gin tònic
s'ha de servir un cop a balón,
jo crec que és un ingredient,
és una manera
de les millors
per disfrutar-ho.
Jo no dic que no hi hagi
altres maneres
però aquesta
funciona molt bé.
Després,
els gin tònics
han de ser
no massa forts,
o sigui,
les quantitats són
una tònica
d'aquestes de
125,
més o menys,
totes les tòniques
d'ara,
les nordic,
les
que és l'àrea que tenen el format
amb la mida justa,
perquè les sueps de launa
per exemple és massa gran
per fer un gin tònic.
La mida és aquesta
i la quantitat de ginebra
jo ho faig
a un mesura
amb un got de xupitó,
o sigui,
que fem un got de xupitó
i aquell got de xupitó ple
és la mesura de ginebra
que entra en un gin tònic,
i així com us quedaran bé,
us quedaran equilibrats,
no treu la tònica,
no treu la ginebra,
no treu tot,
perquè és que si no
o queden massa fortes
o queden massa fluixes.
O sigui,
un gin tònic
així està molt ben fet,
està perfecte
per apreciar-lo.
Altres coses,
el gel.
El gel és molt important
que sigui un gel transparent,
net i que estigui molt fred,
no sigui un gel
que fa amb una glaçonera
que fa mitja hora
que està per allà al damunt,
que es comença a fondre,
que no sé què,
que té aromes de no sé on,
de qualsevol cosa,
el congelador,
és molt important
perquè el gin tònic
és un còctel,
és una beguda molt aromàtica
i que anem a buscar els detalls,
apreciar aquelles notes de la ginebra,
aquelles notes d'aquella tònica,
i clar,
si l'afegim aquí,
visites inesperades,
doncs no el podrem disfrutar,
com Déu mana.
Els glaçons durs,
freds i transparents,
que estiguin recient trets del congelador
i que estiguin ben freds.
Perquè ens fem una idea,
en un bol,
per fer un bon gin tònic,
en un bol d'aquells
hi ha d'haver cinc glaçons,
cinc glaçons amb una copa a balon,
per fer un gin tònic.
Altres recomanacions,
mai posar suc de llimona al gin tònic,
i mira que jo ho era,
de posar-lo,
però realment ho he vist.
anem per un motiu,
és un motiu químic,
el suc de la llimona reacciona
amb el carbònic de la tònica
i fa perdre les bombolles,
senzillament és això,
el gust hi pot anar bé,
però llavors ja venen tòniques amb llimona,
venen tòniques riques amb llimona,
que ja les podeu comprar,
si us agrada,
i notarem això.
Si voleu també,
per donar-li aquest toc al llimonat,
el que s'ha de fer és posar-hi pell de llimona,
no hi ha més problema,
la pell de llimona no porta àcid
i no ens farà malbé,
no ens reaccionarà amb el carbònic,
o sigui,
podem donar aquests gustos de llimona
amb un twist de pell de llimona
que no hi ha cap problema per posar-lo.
El que no hem de posar és suc,
el suc de la llimona ens farà malbé,
ens reaccionarà amb el carbònic
i ens farà perdre el gas.
Després,
que la tònica estigui ben freda,
sobretot,
i si pot ser la ginebra també,
perquè quan fem el gin tònic,
doncs els gels no hagin de treballar,
sinó que ja estigui tot ben fresquet
i no se'ns igualeixi el gin tònic.
L'altra cosa que també es fa,
que va molt bé,
és refredar la copa primer,
o sigui,
s'agafen uns gels,
per exemple,
si heu de fer 5 gin tònics,
agafeu uns gels,
els poseu en una copa,
remeneu,
i els passeu a l'altra copa,
remeneu i aneu refredant les copes,
i llavors a partir d'allí
aneu fent els gin tònics,
però s'ha de fer una miqueta de via
perquè senyor se'n tornen a calentar.
Però la copa,
sembla que no,
però la copa a casa avui en dia
pot estar a 25,
26, 27 graus,
i doncs baixar-la fins a 2,
3 graus el vidre,
doncs ens fondrà una miqueta,
veureu que ens fond,
i que ens deixa anar aigua
dintre de la copa,
aquest aigua l'hem de treure sobretot,
traiem aquesta aigua també
i veureu com els gin tònics
se'ns allarguen més,
és que si no ens podem,
no s'hi heu trobat mai,
que esteu fent un gin tònic
i de seguida queda igual
i després s'han fos els gels
i de seguida...
I en canvi hi ha gin tònics
que duren
i que els gels...
Ostres,
estàs fent aquí
i disfrutant del gin tònic
perquè és una vegada
de treure llarg,
que s'ha de disfrutar
i s'ha de tenir el seu temps,
un gin tònic per anar bé
has d'estar entre 10 i 15 minuts
a veure-te'l,
d'acord?
Llavors doncs
s'allarga
i el gel
t'ha d'aguantar.
Però un altre consell
també per fer els gin tònics bé
és a l'hora de tirar la tònica,
sobretot allò que fan
que les sacsen i tot això
horrorós,
per mi,
jo no cadascú,
però perquè es tracta
de conservar el carbònic,
i per conservar el carbònic
el millor és tirar la tònica
el més freda possible
i el més a prop del gel possible,
o sigui,
que hem de fer és
acostar la boca
de la botella de la tònica
al glaçó
que tinguem més a prop
i tirar-ho poc a poc
o decididament,
però sense sacxar-ho
i sense...
Com feríem la cervesa
perquè no perdí...
Exacte,
com feríem amb la cervesa
però tirar-ho directament
damunt d'aquest glaçó
dintre de la copa balón.
Jo crec que seguint
aquestes lleis bàsiques,
després també
no us passeu
amb la fantasia,
són xules els tocs,
a mi m'agrada molt
posar un toc de pebre,
un toc de flor elèctrica,
un toc d'un twist de limona...
De què vaig provar l'altre dia?
De cogombre,
de cogombre també.
De cogombre,
de roses,
tot està superbé,
però un toc,
un toc,
no hem de menjar cogombre
ni roses,
és que el toc
ens ho farà meravellós,
les roses,
en un centro
són molt maques
però a l'hora de beure
ens en van...
Perquè si no,
després no cal ni ginebra
ni tònica,
són roses.
Escolta,
hi ha un altre misticisme,
quins còctels es beuen
amb canyeta
i quins no?
Bé,
els còctels que porten,
en general,
que porten sucs de fruita
es beuen amb canya,
es poden beure amb canya,
els que no,
no.
Normalment és així,
normalment.
És que jo també...
Ara,
com amb tot,
hi ha tantes excepcions
com vulgueu,
però bàsicament
seria una miqueta orientatiu,
seria així.
Sucs de fruita
em refereixo també
a vegades
a la fanta de taronja
o fanta de llimona,
aquests també poden anar
amb canyeta.
Inclús la Coca-Cola
la podríem considerar
és una beguda,
com un suc de fruita,
és dolç,
és una cosa dolça,
és un xarop,
llavors el cubata
a vegades també es beu
amb canyeta.
El cubata?
El cubata,
jo he vist veure'l amb canyeta.
No és la manera,
per mi ni els destornilladors,
ni res de tot això,
ni el vodka tònic,
ni tot això s'ha de beure amb canyeta,
però vull dir
que no seria incorrecte del tot,
vull dir això a cadascú.
Això és un...
Ara, això sí,
les canyetes dobles,
si són les canyetes primetes,
no va bé per cap còctel,
perquè es fa molt bé
tot el carbònic
i tot el pujar per la canya.
Ha de ser una canya doble,
perquè quan xupis
pugi tot ràpid
i bé no ho fem molt bé.
Ah, mira,
fas bé de dir-ho, eh?
Això,
aquelles doblegadetes
que són curtes,
també curtes,
molt llargues,
molta fantasia.
A veure,
si no hi ha gas
i porta bastantes sucs,
llavors tanta fantasia
com vulgueu,
canyes llargues,
primes,
però si hi ha gas
i és, doncs,
això,
begudes una miqueta més així,
canya curteta i doble.
Déu-n'hi ha de ser
la història,
això dels còctels,
perquè clar,
has de jugar
no només amb el sabor,
i això vol dir
la barreja dels ingredients,
amb alcohol,
sense alcohol,
per tant,
un equilibri,
sinó també amb les textures,
el tema del gas,
el gel,
que pot ser el que dius
picat...
Sí, sí, sí,
i després,
per exemple,
en els gintònics,
les tòniques,
vull dir,
hi ha, per exemple,
una que es diu Líger,
Líger,
que és feta amb estèria,
que és light,
no porta sucre,
que és una passada,
a mi m'agrada molt,
aquesta tònica,
el que passa és que
és molt dolça,
o sigui,
al contrari del que semblaria,
sembla gaciosa,
el nivell d'amargor
no és molt alt,
és alt,
és una tònica,
però doncs no és molt alt,
no és de les més amargues,
i en canvi,
el dolçó és molt important
i fa unes tòniques
fantasioses boníssimes,
ai,
noes tòniques,
uns gintònics
fantasiosos boníssims.
Després també,
pensant en el tipus de ginebra
que barrejarem,
perquè n'hi pot haver
de tres tipus,
bàsicament,
hi pot haver
les aromàtiques
d'herbes,
les aromàtiques de fruita
i les tradicionals,
les seques,
no?
Llavors,
depenent en quin d'aquests
tres tipus
s'acosti més la ginebra,
barrejarem amb un tipus
de tònica
o una altra,
no?
Clar.
També,
mirar,
doncs,
si la ginebra
és molt bona,
no posar-hi
segons quina tònica
molt senzilla,
perquè ens pot fer
molt bé
la dolçó
o l'excés de carbònic,
a vegades de la bombolla,
no ho sé,
és que és tot
un món,
és tot un món,
però doncs,
jo crec que
no fent animalades,
o sigui,
no fent animalades
ja queden
molt bones
les coses,
sense més problemes.
Encara us volies
parlar
de sòctels més,
si encara hi havia temps,
un era
la pinya colada,
la pinya colada,
la pinya colada,
no,
la pinya colada,
ja hem parlat,
no,
la caipirinha,
perdó,
la caipirinha,
la caipirinha,
és una beguda que
va ser dels primers còctels
que vaig preparar jo,
perquè tenia un amic
que era brasileño,
bueno,
és americà,
però s'ha fet gran
al Brasil,
i de fet,
bueno,
quan jo em vaig casar,
la meva boda
vam preparar
pinya colada
per un tubo,
i és una beguda
que li tinc molt de carinyo
i que crec
que està molt bona
i que és també
molt fàcil
de preparar.
la caipirinha,
el que necessitarem
és caixassa,
la caixassa
ve a ser
una espècie de ron,
no perquè és un licor
de canya,
de sucre,
el que passa
és que li diuen
caixassa
allà
quan se fa
al Brasil,
però té aquest avantatge
del ron jove,
que té molt de gust
de canya,
és molt fresc,
perquè és jove,
aquí està la gràcia,
és per això
que deia jo
que el ron,
quan fem còctels,
busquem aquesta frescor
de la canya,
busquem aquests rons
autèntics,
fets amb canya
i joves,
perquè si l'envellim
aquests tres anys
amb aquests rons
l'únic que fem
és amagar
aquest afrescor
de la canya,
aquest gust
de la canya
de sucre,
llavors amb rons
allà a l'Havana,
amb rons molt joves,
ostres,
fan uns còctels
boníssims.
Doncs la caixassa
té aquesta particularitat,
té aquest aroma
de canya fresca
i que ens dona
aquestes notes
tan fresques
en el còctel
en aquest cas.
Per fer-lo
és ben senzill
també el que fem
és tallar
les llimes,
necessitarem llimes,
necessitarem sucre blanc
també,
la caixassa,
aquest licor
de canya de sucre,
licor no,
aquest destil·lat
de canya de sucre
i ja està,
i aigua,
no porta
i ja està,
i aigua,
res més.
Llavors el que fem
és posar
les llimes,
les tallem
per la meitat
primer
i després
amb quatre trossos
cada llime
i les posem
al cul del got,
aquí en aquest cas
també va molt bé
fer-ho amb un got
tipus mojito,
amb aquests gots
així de tubo
amplis,
posem la llima
i la sucre
a baix
al cul del got,
llavors amb una massa
de morter
ho matxequem,
anem treballant,
aquí sí que s'ha de treballar
una miqueta,
anant-ho matxecant,
anant-ho matxecant,
per ajudar-nos
a triturar-hi
una miqueta
i podem posar
una miqueta de gel,
una miqueta de gel
que podem agafar
per fer piler a casa,
no sé si ho he explicat mai
però és molt fàcil,
agafem gel normal,
agafem un drap,
posem el gel dintre el drap,
emboliquem el drap
i piquem
el damunt del drap,
ja veureu que
quan obrim el drap
està el gel piler,
està fantàstic,
és l'equivalent
a la trituradora,
és el gel
que no tenim gaire
a vegades,
i a vegades
queda millor
com la trituradora
perquè la trituradora
a haver-hi
un moviment mecànic
a vegades
no es fa aigua
i el que deixa
massa trencat,
en canvi així queda
d'una mida molt bona,
doncs el gel
ens ajudarà,
ens farà com unes pedres
que ens ajudarà
a picar bé la llima
amb la sucre,
a fer una argamassa,
aquí podem tirar
ja la catxassa,
ens ajudem una miqueta més
amb la catxassa,
acabem de triturar-ho
i llavors ho acabem
d'omplir
d'aigua i gel
fins a dalt
i ja està,
no té més,
vull dir...
Aquí l'únic problema,
bueno,
el problema no,
l'única cosa és
comprovar les mides,
no?
Sí,
sí,
però són begudes
que penseu
que d'alcohol
han de portar
aproximadament
un xupito,
vull dir,
un xupito,
totes les begudes
de la part alcohòlica,
més o menys,
hi ha moltes excepcions,
però totes les que m'ha explicat
és un xupito,
d'alcohol per cap,
el rest és aigua
o suc de pinya
o és crema de coco
o és una altra cosa,
però el que és
l'alcohol bàsic,
l'alcohol destil·lat
és un xupito per persona,
perquè són begudes refrescants,
són trago largo que es diu
i són refrescants,
no són com per exemple
com el dry martini,
que aquí estaríem parlant
d'una cosa
completament diferent,
en el cas del dry martini
el que es tracta
és d'un vermut blanc,
sec,
un izaguirre blanc,
sec,
no cal que sigui un martini,
podria ser un izaguirre blanc,
sec perfectament,
algú més local,
més proper.
És sec l'izaguirre blanc?
No,
però n'hi pot haver,
no podem buscar,
no podem buscar.
Volia ser sec,
això és important.
Sí,
sí,
sí,
s'ha de fer
amb vermut blanc sec,
d'acord?
Llavors hi ha moltes maneres
també de fer un dry martini,
però doncs,
a mi m'agrada tirar-hi
un twist de llimona,
o sigui,
agafem,
res,
un toc de pell de llimona,
que a vegades ni el posarem dintre,
només el passarem
per la vora de la copa,
un xorro de ginebra,
una ginebra ben seca,
ben London Jean,
una Martin Millers,
per exemple,
i a mi m'agrada posar-hi també
un cop de martini dolç,
ai de vermut dolç,
blanc dolç,
un cop,
a més.
Llavors,
clar,
hi ha molts drys,
hi ha dry dry,
ja no tan dry,
es pot fer amb martini dolç
i posar-hi la ginebra,
però a mi el que més m'agrada
és vermut blanc sec,
amb un cop de vermut blanc dolç,
però un cop,
i un cop també,
a més,
de ginebra,
també tradicional,
l'ondon Jean,
amb l'oliveta,
el dry martini,
i barrejat,
la copa,
com es diu,
la copa aquesta?
no agitado,
que deia el James Bond,
allò,
el famós aquell,
que no se...
Clar,
és que això també és una altra història,
ens comprem una coctelera.
No es feia amb got mesclador,
no amb coctelera,
es fa amb got mesclador
perquè s'han de barrejar els ingredients,
però no es fa amb coctelera,
perquè no se sacsa,
perquè si no incorporem aire a la barreja
i ja no és el mateix,
i no queda bé.
Faré bombolletes per dalt.
Una miqueta de bombolletes,
no ho sé,
de desvirtu,
perquè això és una beguda fresca,
però cremosa i seca,
i no vol ni aigua de la coctelera,
ni gas.
Proveu a casa,
la recomanació també és que us deixeu emportar
per als professionals de l'hostaleria,
que a veure,
feina,
res per trobar-ne,
diria jo aquí a Terragona,
però sí que hi ha algun local
doncs que us poden oferir còctels,
a veure,
amb el gent tònic,
qui més que vence posen les piles,
però altres tipus de còctels,
no està de moda això de les cocteleries aquí,
tu?
Bueno,
costa una miqueta,
perquè,
primera,
que no tothom sap fer un còctel,
com deies tu,
i menys de cara al públic,
i llavors,
doncs,
la gent li costa,
després també saps què ha passat,
que els pocs que ho han fet,
a vegades s'han passat amb el preu,
no?
Sí,
i no tindria per què.
Clar,
no tindria per què.
Hem assimilat còctel amb car i no...
Sí,
i no té per què,
vull dir,
jo crec que s'ha de ser un rat,
perquè és que a veure,
també hem de saber el que bevem,
no?
Perquè,
per exemple,
jo al restaurant,
jo tinc ara mateix 25 ginebres diferents a la carta,
i 6 o 7 tòniques diferents,
d'acord?
Llavors,
jo el que faig és cobro,
no cobro gin tònic,
cobro ginebre i cobro tònica,
o sigui,
jo tinc el xupitó de ginebre escandellat
per saber el que val aquells centímetres cubits
que estic servint,
més el que jo m'hi guanyo,
evidentment,
és un negoci,
i jo cobro allò que t'he posat de ginebre,
més aquella tònica,
perquè,
clar,
de tòniques n'hi ha l'una suèps que val 40 cèntims,
o una cútònica que val 3 euros,
vull dir que...
Clar,
o sigui,
ho cobro per separat,
no preu escandalós.
Exacte,
llavors te pots ajustar a el que la gent vol.
A el que vols.
Francesc Lladó,
moltíssimes gràcies,
molt interessant,
com sempre,
visitarem el Quim Quimet,
i demanarem algun còctel d'aquests.
Moltes gràcies.
A vosaltres.