Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No paren d'editar o de promocionar diferents estudis d'investigació que duen a terme pel que fa al procés de l'elaboració del vi.
Per tot això i per més, avui hem convidat el Joan Miquel Canals, ell és actuada Gà i responsable,
em consta durant molts anys, del Mas dels Frares.
Joan Miquel Canals, bon dia!
Hola, bon dia, sí, efectivament.
Entre moltes altres coses, que quan es posem a parlar del currículum dels professors de l'universitat no acabem mai.
No, exacte.
Però vaja, amb la Joan Miquel Canals teníem previst de parlar dels 25 anys de la facultat i també del funcionament d'aquesta finca al Mas dels Frares i de què es fa i com es fa el vi de la URB.
Sí, sí.
Ara entrarem en detall. Ens acompanya també Albert Bordons com a representant, és professor de la Facultat d'Eneologia i representa aquests grups de recerca, d'investigació, no?,
doncs els molts que es fan al voltant del tema del vi. Albert, concretament, quin tema?
Bon dia, sí.
Bon dia.
En concret, jo treballo amb un grup que s'anomenem Biotecnologia Enològica, que vol dir, doncs, aplicar, o sigui, estudiar, sobretot, els microorganismes,
que intervenen en l'elaboració del vi.
Molt bé. En aquest sentit, us entrarem en detall, vaja, a parlar d'un programa a nivell internacional que es diu Zenit, em sembla?
Zenit, sí, el Zenit Demeter. Va ser un dels projectes de recerca amb els quals hem treballat més grups de la facultat.
I que té a veure amb la influència del canvi climàtic...
En el vi, exacte.
En el vi. Déu-n'hi-t'ho.
La influència del canvi climàtic en la vinya, per tant, en la viticultura i també en l'enologia, o sigui, al final,
ens va per fer el vi.
25 anys de la facultat d'enologia. Felicitats per la part costa.
Gràcies, gràcies.
Com es porten, aquests 25 anys?
Bé, bé, estem joves i 25 anys estàs en el màxim apogeo, no? Cap problema.
No, no, bé, bé, molt bé.
Mirant enrere, fent una mica de balanç, allò, home, 25 anys és una data simbòlica, no? És el quart de segle.
Hi ha alguna fita per aconseguir? Alguna, vull dir, esteu contents en plenitud d'aquest fit?
Sí, home, la fita a aconseguir és, doncs, potser més estudiants.
En aquestes èpoques de crisi es nota la baixada d'estudiants i estem en processos de captació d'estudiants.
però a nivell de recerca jo crec que som la facultat més multidisciplinar de tots els llocs on es fa enologia en Espanya i fins i tot m'atreviria a dir a Europa.
O sigui, aquí, l'avantatge que té Tarragona respecte a altres centres on s'estudien enologia és que aquí tenim bons microbiòlegs, bons tecnòlegs, bons enginyers...
Què ho fa? Com és això?
Això perquè són 25 anys de dedicació i d'aposta de la universitat com a sector estratègic.
L'Albert, ens consta també allò que deim mirar el currículum, que ets ex de Gà.
Sí.
Fa molt o no?
Fa 3 anys.
Ah, així no et puc preguntar gaire per l'evolució, no?
Si haguéssim tingut aquí dels primers ex de Gà, sí que diríem quina evolució en aquests 25 anys.
No, però ho coneix bé, eh? Perquè ja és des del primer dia, també.
Sí, també.
Jo no tant, jo fa 15 anys que hi soc, però l'Albert ja és des del primer dia.
Sí, aquí no es veia amb les cares, però està clar que el Joan més jove.
Però vaja, del primer dia, doncs, Albert, per el que recordes, ha fet un bon creixement i en bon sentit.
en bona direcció, ho tenim ben encaminat, això, els estudis.
Sí, exacte. Tothom que va, que des del primer dia o després s'ha anat incorporant a la facultat,
primer hi ha hagut una gran ganes de treballar-hi i, a més, des de diversos, com deia el Joan Miquel Canals,
des de diversos àmbits que molts, potser, estaven treballant en altres àmbits.
i després s'han anat reconvertint o s'han passat a l'analogia perquè s'ha vist que era un d'això de futur.
I això, doncs, bueno, ha donat peu al fruit que vèiem ara, doncs, d'un ensenyament del grau d'analogia de prestigi,
més un màster, més un doctorat, més uns grups de recerca potents, més un prestigi a nivell internacional.
I sí, això és evident.
Van començar els estudis d'analogia a la URB fa 25 anys.
Va començar ja immediatament l'explotació, la investigació a Mas dels Frares o encara no?
No, el centre de Mas dels Frares el vam inaugurar l'any 1995
i va ser una aposta molt ben... molt estratègica, molt ben feta per part de la direcció que hi havia llavors en el centre.
i és un centre que, amb això també som referència a nivell estatal
i també m'atreviria a dir que europeu, que no hi ha cap més facultat o hi ha cap més centre d'estudis.
És que a facultat d'analogia aquí a Espanya solament som nosaltres, no hi ha ningú més.
Hi ha llocs, escoles d'enginyeres agrònoms on te fan l'ensenyament d'analogia,
però com a facultat d'analogia solament som nosaltres.
I com et deia, el centre aquest, o sigui, és l'únic centre que té un celler experimental
amb unes vinyes, que es nutreix d'unes vinyes que també són pròpies i que també les conreem nosaltres
i que després, a més, a més, a més, fem vi, l'embotellem i el venem.
Això, físicament, per la gent que no hi hem estat mai, on es troba situat?
Quina extensió té? Quin tipus de vinyes hi teniu plantades?
Bé, està situat a Constantí, a la carretera de Constantí a Reus, a dos quilòmetres de Constantí.
És una antiga vila romana, hi ha restes, hi ha ruïnes romanes que encara estan per excavar,
perquè, bueno, n'hi ha moltes, no?
I el que tenim és, clar, el primer objectiu d'aquest centre és docent.
D'acord? Llavors, per tant, hi tenim una col·lecció de diferents varietats,
però en producció, producció, hi tenim sobre una quinzena, setze varietats.
Varietats diferents.
Varietats diferents, amb blanques i negres i de diferents viníferes.
Amb quina mesura produïu?
Produïm uns 40.000 quilos a l'any, una cosa així.
La brema són uns 40.000 quilos, aproximadament.
L'acabeu de fer, com qui diu?
Sí, vam acabar la setmana passada, no? L'altra, sí, sí.
Vam acabar molt... És l'any, també, que hem acabat més tard des que està obert.
Sí, per qüestions del clima?
Sí, sí, aquest any és... Així com vam parlar del canvi climàtic,
aquest any ha sigut una mica anticamvi climàtic.
Les temperatures han estat per sota de la mitjana,
tot i que aquest octubre... Sempre ens en recordem de l'ú darrer, no?
I aquest octubre ha sigut molt calent, el més calent d'en 40 anys,
per el que estan llegint.
Però, en canvi, durant tot l'any hem anat endarrerits en el cicle de la vinya.
Les temperatures al maig ja estaven dos graus per sota de la mitjana.
De fet, això també és canvi climàtic.
El canvi climàtic són coses puntuals, variacions puntuals,
més situacions extremes.
Quina part d'aquests 40.000 quilos de raïm baramats
dediqueu, doncs, a l'experimentació?
I després, a quina part dediqueu a la producció?
A veure, com t'he dit abans, la nostra primera fita en aquest centre,
en aquesta instal·lació, podríem dir, de la facultat,
la primera fita és la docència.
Per tant, el més important és la docència.
A continuació ve la recerca i llavors el que es fa és,
es fa un sondeig entre els investigadors de la facultat
i en funció de les necessitats que tenen dels seus projectes,
doncs, es reserva una certa quantitat de raïm
que anirà per els projectes determinats.
I això és variable a cada any.
I llavors el que s'obre, diguéssim,
és el que intentem fer un vi,
que de fet els fan els estudiants.
Els estudiants fan el vi, l'embotellen...
Potser ja és més anar sobressegur,
ja no té aquell punt suposo experimental,
sinó que ja és anar a treballar sobressegur,
però ho fan ells igualment.
Hi ha una tipologia...
Amb el temps s'ha definit unes tipologies de vins
i unes varietats,
que normalment sempre els solem fer servir
les mateixes varietats per fer un cert tipus de vi,
perquè el mercat també vol una certa estabilitat.
Tot i que també fem coses...
També venem experiments, eh?
Sí, sí, parlem d'alguna...
Per exemple, un experiment,
que això el fem a un grup de recerca al qual pertanyo,
és veure l'efecte de diferents tipus de fusta.
Sabeu que la fusta que s'ha de servir per conservar el vi
és el roure, normalment,
i el roure pot estar més o menys torrat
i llavors els vins tenen diferents aromes.
I llavors nosaltres estem treballant en això,
més per la part sensorial de boca que d'aromes,
però tenim vins amb diferents tipologies de fusta
i això el que hem fet, també una mica per commemorar aquest 25è aniversari,
és embotellar-ho per separat
i de manera que després ho regalarem.
Això la idea és regalar-ho, una bona part regalar-ho,
l'altra part, doncs, també dóna prestigi.
I l'altra part, doncs, el vendrem.
Però de manera que el comprador podrà provar
roure americà i roure francès
amb torrat lleuger, mig i fort.
I veure com influeix això...
Aquests dos tipus de roure amb diferents tractaments.
Sí, sobretot per escoles de sommeliers
o per altres facultats d'enologia.
És una cosa interessant
de cara a mostrar l'efecte del roure en la criança.
Aquest és el pla futur immediat,
i serà com un regal d'aniversari, no?,
aquesta experimentació.
Bé, sí, és aprofitar una mica l'experiment
més que...
No, per tant, pel públic en general,
que sempre hi pot haver algun wine lover
que estigui interessat,
però ho hem enfocat més de cara
amb altres centres de docència,
centres de secundària, per exemple,
de cicles de formació de grau superior
que poden estar interessats.
Molt bé.
El públic en general,
de 15 a 20,
quins vins trobarem ja directament al mercat,
en restaurants,
que també se'n troben dins de la URB,
quins esteu produint ja regularment
i distribuïu?
El que produïm ara és...
Estem fent dos blancs,
dos negres i dos escumosos.
I també algun vidol,
que és més intermitent,
però un vidol blanc també l'estem...
Tenen nom o simplement és...
URB.
URB, no té pèrdua.
URB, sí.
Criança, blanc, blanc aromàtic,
negre jove, negre criança...
I quin nombre d'ampolles teniu?
I per on distribueu?
No sé si és fàcil de trobar.
Jo crec que hem d'estar
aproximadament entre les 6-7.000 ampolles
a l'any, globalment.
Una bona part es consumeix
internament a la URB,
els treballadors de la URB
que ens ho venen a comprar.
I l'altra part,
tenim una distribució aquí a Tarragona.
En cellers, imagino.
I que el podeu trobar
en forces cellers
i en forces restaurants, també.
Què tenen de característics
aquests vins de la URB?
Que diria això, no?
Que més o menys
ho surten igual cada any.
Jo crec que són vins
homologables a qualsevol vi
de la comarca.
I homologables o per damunt.
Vull dir, tampoc no és per posar-nos
a les estrelles,
però són vins homologables,
com ho comentaves abans.
Aquest any vam portar
tres vins a la Guia Penyint
i ens els hem puntuat
entre 87 i 88 punts.
El que, com en deia l'altre dia,
un directiu d'una gran empresa
que no és fàcil.
Em deia, no és fàcil això que ho he fet.
A la Guia Penyina
entre un 87 i 87.
87 i 88 realment són...
Quins vins?
Els vins que ens han puntuat
són el negre criança, en 87,
el negre jove, en 88,
i el blanc aromàtic, en 88, també.
Que teniu diferent varietat
o us volta oscil·lació,
depèn de l'anyada, o no?
No, concretament,
amb aquests tres vins
solen ser bastant...
Estan estables,
s'ho triu palomaia.
Anem a afegir...
Albert, sí.
Anem a afegir això dels vins
de la facultat.
Una característica principal
és la bona relació entre qualitat i preu.
I d'això dels premis,
també esmenta que fa
tres o quatre anys
el Criança Negra
va guanyar dos anys seguits
amb un concurs internacional
de vins fets per a universitats
a nivell d'Europa.
o sigui que vol dir
que tenen una bona qualitat.
Doncs ja sabeu,
busqueu-los,
perquè, a més,
pel que ens han explicat,
jo crec que si el vi de Tarragona,
Tarragona ciutat,
existeix,
jo crec que seria el vostre.
Perquè si el raïm surt
d'una finca
en què hi ha restes romanes,
que està aquí al costat,
que no se'ns en fa ningú,
però, home,
és molt d'aquí.
Hi ha una anècdota amb això,
si vols que t'explico una anècdota,
que realment estàvem llaurant
una de les vinyes
per preparar-la per plantar
i van començar,
o sigui,
no s'havien trobat aquestes restes
quan es va fer el celler.
El celler estava fet
just al costat
i no s'havia vist res.
I va ser a llaurar
una de les vinyes
que van començar a sortir
trossos de ceràmica
i van dir,
pareu, pareu,
i llavors,
arrel d'això,
van estar buscant allà al costat
i van descobrir realment
una piscina romana
i ara l'han descobert
i, bueno,
està,
es veu bastant en bon estat.
Es pot visitar,
Mas dels Frades?
No, Mas dels Frades,
si voleu,
es pot visitar,
sí, home,
jo crec que sí que es pot visitar.
Ja us trucaré.
Però les ruïnes romanes no,
perquè estan tapades,
els van tornar a tapar.
Hem parlat, doncs,
de la investigació
que es du a terme
a Mas dels Frades,
també la producció,
però hi ha una entrevista
i investigació,
també molt de laboratori,
que d'això ens en pot parlar,
l'Albert Bordons,
ell es dedica a la investigació
en biotecnologia enològica.
Albert,
hem parlat abans,
no?,
també d'aquest punt d'investigació
que potser tots entenem
una mica millor,
com és, doncs,
al final la maduració del vi,
que si amb un tipus de fusta,
de rouro o amb un altre.
El teu és més de laboratori,
no?,
és més de bacteris.
Sí,
de fet,
quan comentava
el de Gals,
Joan Miquel Canal,
abans,
al Mas dels Frades,
sí que hi ha una part dels vins
que es pot dedicar
a coses d'experimental,
però, com has dit ara,
la majoria,
o una part molt important
de l'experimentació,
es fa als laboratoris.
I també es fa
amb una miqueta de vi,
però potser es gasta
molt poquet,
o es fan experiments
amb vins simulats,
o sigui,
amb solucions
que simulen el vi.
Llavors,
en el meu cas,
treballem
amb els bacteris làctics,
que són uns dels micronismes
que intervenen
a la fermentació del vi.
El vi es fa bàsicament
amb els llevats,
que és la fermentació alcohòlica,
però després de seguida
la majoria dels vins
té lloc
una fermentació
que es diu
melolàctica.
Llavors,
en el meu cas,
treballo amb bacteris,
companys meus
treballen amb llevats,
també dins del mateix grup
o de la facultat,
i el que fem
és treballar,
doncs,
primer veure
aquests micronismes,
aquests llevats,
aquests bacteris,
identificar-los,
que no és fàcil,
no només és mirar el microscopi,
vull dir,
cal aplicar-hi tècniques
moleculars
per veure
quins són els llevats
o els bacteris
més adequats
per a fer els diferents vins.
Amb això,
el projecte
que abans comentàvem,
el Sennit Demeter,
una de les coses
que es van aconseguir
és uns micronismes
més adequats
o més adaptats,
seleccionats,
en base,
sobretot,
a la tolerància
que tinguin
a l'etanol.
A l'etanol,
l'alcohol,
doncs,
és un dels canvis
que està havent-hi
en el canvi climàtic
que està augmentant
la seva concentració.
Llavors,
una de les fites
és aconseguir això,
micronismes
que siguin més tolerants
a l'etanol.
D'això va,
perquè ho entenguem,
a Ràssi Cur,
el projecte
a Sennit Demeter,
de com afecta
el canvi climàtic
en l'elaboració
del vi
des de ja mateix,
des que hi ha
la planta.
Per exemple,
un dels efectes
seria aquest,
la concentració
de l'etanol?
Sí,
aquest és un dels efectes
principals
de la majoria dels anys,
com deia abans
el Joan Mí,
no tots els anys
hi ha hagut
un augment
de quantitat
de sucres,
però normalment sí,
degut
a que s'està avançant
la quantitat
de calor que fa,
fa que hi hagi
més sucres
en els reïms
i això dona lloc
a més quantitat
d'etanol.
I per tant,
això implica
una sèrie
de canvis
que cal
millorar,
intentar compensar-los
o bé
trobant bacteris
o llevats
que resisteixin més
o veient com
influïen
les concentracions
dels sucres
o de la maduració
dels reïms
per tal
que això tingui lloc
i doni la mateixa vida,
la mateixa qualitat
o millor.
altres influències
del canvi climàtic,
entenc quan parlem
de canvi climàtic
que estem parlant
que s'allarga més
la calor,
no?
Seria això.
Sí,
que augmenta la calor
i per tant
es fa més quantitat
de sucres
inclús abans,
la barema
tendeix a ser abans,
de fet s'està avançant
molts anys
i llavors això
dona lloc
a més quantitat
de sucres
que el llevat
dona lloc
a més etanol.
Això potencia
però el fet
de poder,
se ho dic
per buscar
el costat positiu,
poder fabricar
altres tipus
de vins,
aquells vins
amb el raïm
ja sobremadurat,
els espetlesa
que en diuen,
que en altres països
venen molt.
O fer-los
amb latituds
més al nord,
anar als països
escandinaus
a fer vi,
quasi,
no?
La data de barema,
sobretot
en el cas
dels vins escumosos,
és un dels altres
aspectes
del Zenit Demeter,
el que s'ha fet
és verificar
si és millor
avançar la barema
o és millor
deixar
una mica més
enllà
en el cas dels vins blancs
base per cava.
Pot fer canviar,
a veure,
no és
no és de menysprear
la importància
que pot tenir això
perquè pot fer canviar
el producte final,
o sigui,
el vital,
com l'entenem,
que el vi és una cosa
molt lligada a la terra
i al territori
i aquí estem acostumats
a un tipus de vi
i pot ser que això
ens faci canviar
la tipologia de vi.
És una investigació
a nivell internacional,
no?,
aquest del canvi climàtic
i la seva afectació.
En aquest cas
que comentàvem ara
era un projecte
espanyol,
nacional,
però vaja,
els mateixos treballs
també els estem fent
conjuntament
amb altres grups
i de fet tenim altres projectes
que també són
a nivell europeu
o a nivell internacional.
25 anys
de la facultat
d'Edenologia,
em sembla que més o menys
hem tractat
tot a...
Bé,
diversos àmbits
de la facultat.
Què demaneu
pels propers 25 anys?
Més alumnes,
dèieu abans,
però quants en tenim?
Amb salut
ho farem tot.
I menys retallades.
Això és el primer problema.
Ho noteu?
Es nota?
Home,
i tant.
Solsament et diré
una dada.
El nostre màster
que fem
a la facultat
costa
2.800 euros,
tot i que donem
forces beques
amb els bons estudiants.
Aquest mateix màster
a la Universitat de Càdiz
val la meitat.
1.400.
Val.
Amb la qual cosa,
clar,
és no solament
has de ser bo
perquè
és la teva obligació
com a professor
i com a persona,
entenc,
sinó que a més a més
has de competir
amb...
Has de ser bo
perquè
feu més bé
que els altres
perquè la gent
vegi que realment
valgui la pena
venir aquí.
El territori ajuda,
però no acompanya,
vull dir
cellers,
clar,
penso...
Sí,
això absolutament.
Això,
jo aquí,
aprofitar per trencar
una llança
perquè
nosaltres
penso que enviem
estudiants
cada any,
tots els estudiants,
pràcticament jo crec que
siguin en pràctiques
curriculars
o extracurriculars,
tots els nostres estudiants
durant la Varema
treballen
i la disposició
dels cellers
a agafar estudiants
i després
a col·laborar
amb nosaltres
amb vells de recerca
és absoluta
i aquí sí que
jo crec que
sense la implicació
del sector
vitivinícola
no estaríem
un testem,
per suposat.
El mateix projecte
que comentàvem abans
del Sèdit d'Emeter
de fet era un projecte
amb empreses,
vull dir,
no era un projecte
només de universitats,
no, no,
era amb empreses.
Perquè tingués
l'aplicació,
no?
i ara mateix
tenim altres projectes,
en concret jo estic
amb un projecte europeu
en el qual estan ficats
empresalles d'aquí
i les deus d'aquí
també,
o sigui,
tot va relacionat.
Doncs a fer-me
un brindis simbòlic
que és el que
ens toca a vosaltres
per aquests 25 anys,
moltíssimes felicitats
i en fi
per 25 anys més
com a mínim.
Avui hem parlat
sobre els 25 anys
i altres coses,
de la Facultat d'Enologia
de la URB
amb Joan Miquel
Lacanals,
actuar d'edat
i també
persona autoritzada
diria per parlar-nos
dels mas dels freres.
Sí, sí, sí.
Bueno, Joan Miquel,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Ens ha acompanyat també
Albert Bordons,
professor de la Facultat d'Enologia
i investigador
en biotecnologia enològica.
Albert Bordons,
gràcies.
Gràcies a vosaltres.