Una altra setmana saludem en Francesc Lledó
del restaurant Quim Quima.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
El Quim Quima, al carrer de les Coques,
ja ho sabeu, al costat de la catedral.
En fi, treballeu de tot.
I moltes coses, teniu especialitats de la casa.
No sé si després acabarem prou tips.
La gent us acostuma a demanar postres o no?
Sí, la veritat és que en venem forces de postres.
Té truco, perquè els tenim bé de preu, jo crec,
molt bé de preu.
I, a més, els fem nosaltres tots.
Això, clar, això ajuda.
Sobretot el preu, avui en dia, mana molt,
però la qualitat, evidentment, també, moltíssim.
I, a part que tenen qualitat, són únics perquè els fem nosaltres.
Jo sempre ho dic, un postre, a vegades comprat
per un gran professional de la pasteleria,
segons quins pastels, segur ho faran molt millor que jo,
perquè és la seva feina.
Però a casa, només el menjareu a casa, aquell postre,
perquè el fem nosaltres i ja està.
Què feu, per exemple?
És que avui parlem de postres, eh?
I ara us donarem receptes, però què trobarem aquí?
Fem de tot.
Fem gelats, gelats de bola, gelats de tall,
fem pastissos, fem pastissos curiosos,
com la moscuita, que és un pastís sense farina.
Fem pudings, fem saltejats de fruites,
una miqueta de tot.
Jo no em poso límit en res.
Senzillament, a vegades el límit són el temps i els diners, no?
Vull dir, perquè, doncs,
jo als postres és raro que un postre m'arribi als 4 euros.
Vull dir que jo crec que és molt barat, això.
Jo a vegades sempre ho dic,
en restaurant xinès els són més cars que a casa nostra
i són comprats, no?
Vull dir, i llavors, perquè jo crec que, si no,
la gent a vegades no arriba a menjar,
es talla amb el postre, d'acord?
I jo crec que ajuda que mengis millor.
O sigui, és com el vi, no?
A tancar, no? Acabarà de tancar.
Sí, és com el vi.
Jo també intento amb el vi tenir un molt bon preu
perquè la gent no es talli i demani un vi.
En vez de mal de la casa, doncs, puguin triar un altre vi
i puguin disfrutar.
Jo sempre, si tu beus un bon vi amb un àpat,
sempre menjaràs millor,
perquè, doncs, t'acompanyarà millor el vi
i menjaràs millor.
Llavors, doncs, tot el que sigui, doncs,
aquestes coses que puguin millorar l'àpat,
doncs, a mi m'agrada que la gent s'hi apunti
i s'hi afegeixi.
Postres, doncs, sempre millor que millor.
I diries que teniu un postre estrella,
marca de la casa?
Sí, sí, sens dubte la Moscuita de Xocolata,
que és un dels plats més emblemàtics de casa nostra,
que ja fa molts anys que el faig,
que ja el fèiem al Merlot,
ja des que vam obrir, des de l'any 94
que estic fent aquest postre.
I és que no he evolucionat gens, a més,
vull dir, pot anar acompanyat d'una manera o d'una altra,
pot anar tallat d'una manera o d'una altra,
però sempre es fa igual.
És un postre que, doncs, és un pastís que, a més, ara,
amb tot això dels celíacs,
que estan al carrer i tot això,
doncs, és fantàstic.
Vull dir, no portar farina,
doncs, no podem menjar també els celíacs
i és un pastís, doncs, que agrada moltíssim.
Moscuita de Xocolata, eh?
Us l'explico?
Sí? Era un dels que tenies pensat o...
Sí, sí, sí, el portava aquí més o menys pensat.
És un pastís fàcil de fer,
però tècnicament complicat, no ho diria,
però, doncs, tan al tanto, d'acord?
És un pastís que, com tot,
tot el que molt fàcil té truco, d'acord?
Perquè no és que tingui truco, és que s'ha de fer bé.
I moltes vegades amb la pasteleria
no és la recepta,
les quantitats pesades,
i això que sí, que són molt importants,
amb la pasteleria, doncs, és bastant química
i les quantitats, doncs, fan que una cosa
quagli o no quagli,
fan que una cosa, doncs, pugi o no pugi,
però també és molt, molt important
la tècnica, eh?
La manera de fer les coses, molt important.
De fet, en tota la cuina,
però, doncs, en pasteleria més, encara.
Aquests detallets fan que una cosa
triomfui o no triomfui.
I en la muscuita, doncs, ens trobarem
que la recepta, ja us la dono,
o sigui, no hi ha problemes de química, diguem-ne,
però sí de física, o sigui,
s'ha d'anar al tanto a l'hora de preparar-ho
i us explicaré com.
Mireu, en aquest cas, doncs,
podem treballar amb un motllo
d'aquests que es desmunten del cul,
que porten com una frontissa,
allò, com una cosa que s'obre,
i s'adilaten.
Són uns mollos que normalment
deuen fer uns 22, 24 centímetres de diàmetre,
o 26, no ho sé.
Llavors, un motllo d'aquests.
El primer que farem amb aquest motllo
és passar-hi mantega i cacau en pols.
Comprarem un cacau bo, en pols,
sense sucre,
i primer la mantega,
llavors amb el cacau tirat al damunt,
així, que s'enganxi amb la mantega.
El cacau que s'obri
l'expulsarem damunt d'un paper
i el podem guardar,
no cal llançar-lo.
Llavors, el que farem és,
necessitem, per fer aquesta moscuita,
necessitem 400 grams de nata,
per a muntar, que diuen,
la del 30% de matèria grassa.
Necessitem 400 grams de nata,
he dit,
400 grams de xocolata.
Com?
La xocolata negra,
com més negra millor i més bona.
De presa,
i després la desfarem.
Sí, o amb gotes,
o perquè sigui una xocolata,
o sigui, el format més igual,
però que sigui una xocolata bona,
com més amarga millor.
Si es fa amb xocolata en llet,
també queda bé,
però queda molt suau aquest pastís.
D'acord?
Llavors necessitarem,
els ous,
són 12 ous sencers.
12 ous sencers?
12 ous sencers.
i per aquestes quantitats que estem parlant,
doncs aproximadament uns 250 grams de sucre,
aproximadament.
D'acord?
I ja està,
no porta res més.
Llavors el que farem és,
primer que res,
agafem la xocolata i la nata,
ho posem en un bol de plàstic o de vidre
i ho posem al microones,
a fondre.
D'acord?
Això aproximadament,
un microones d'aquests domèstics,
de 700 watts,
tarda a fondre's,
doncs aproximadament,
deu tardar uns 3 minuts i mig,
aproximadament.
D'acord?
O sigui,
posem en un bol la nata i la xocolata,
3 minuts i mig,
i ho deixem.
I doncs veureu que s'ha calentat.
S'ha de calentar el suficient,
com per fondre la xocolata,
o sigui,
ha de passar dels 33 graus,
però tampoc cal que arribi als 50,
perquè no ens estarà massa calent.
L'únic que hem de fer és fondre aquesta xocolata
i barrejar-la amb la nata.
Un cop tinguem això fet,
el que hem de fer és clarificar els ous
i separar la clara del rovell,
i llavors ens muntarem amb unes varilles,
puc ser una màquina,
perquè si ho hem de fer a mà,
ens morirem,
doncs amb unes varilles,
ja sigui amb un túrmics amb varilles,
o amb una màquina d'aquestes tipus Kenwood,
o tipus KitchenAid,
o una d'aquestes,
doncs muntarem,
primer muntarem,
a veure,
l'ideal seria primer muntar els rovell,
netejar la màquina,
i després muntar les clares.
Però clar,
després s'han de tornar a netejar la màquina,
o sigui,
hi ha una fanyada.
Posem les clares primer,
les muntem amb una miqueta de sucre,
però no molt fortes,
molt fortes,
o sigui,
han de quedar muntades,
blanques,
ben maques,
però no cal allò que giris el bol de cap per avall
i no cau,
sinó que quedin cremoses,
les guardem a la nevera,
i sense netejar ni la varilla ni el bol,
muntem els rovell amb tot el reste de sucre.
Els rovell,
encara que hi hagi clara,
no passa res,
ens quedaran superbé,
i les clares,
això sí,
les clares no munten
si hi ha una gota de greix,
o una gota d'aigua,
o sigui que
tot el material ben net
i ben sec
per muntar les clares,
i després senzillament
reservem les clares
a la nevera en un bol
i amb l'aparell brut,
diguem-ne,
i afegim els rovell i l'açucre
i muntem.
Els rovell i l'açucre
s'han de muntar molt,
han de quedar,
es diu blanquejar,
han de quedar blancs,
els rovell passen de groc,
quasi,
a blanc,
queda un color crema,
però doncs són
doncs 5,
6,
10 minuts,
eh?
Vull dir,
allò ben muntats,
eh?
I veureu que us queden
molt cremosos
i així com si fossin
les clares,
també.
Llavors,
en pic tinguem això,
el que farem és,
l'ideal és un bol de vidre
o de ser inoxidable
per barrejar-ho tot,
eh?
Si no ho tenim,
doncs no passa res,
ho farem amb un bol de plàstic
o el que tinguem.
Posarem primer la xocolata
i la nata foses,
que ens ha de quedar
com si fos una xocolata desfeta,
la textura és la mateixa,
eh?
I la consistència
i el color,
també.
Això,
a poguer ser,
no ha d'estar massa calent,
eh?
Això hauries de tocar-ho amb el llàvid
i trobar què és la nostra temperatura,
o sigui,
33 graus,
és una temperatura ideal per fer-ho
i si el bol és metàl·lic,
és fantàstic o de vidre
perquè ens refredarà una miqueta més
aquest xocolata.
Si és de plàstic,
no ens la refredarà
i llavors,
bueno,
no passarà res tampoc,
però sempre ens pujarà menys.
Tot això ens baixarà la qualitat
del pastís.
Són els petits detalls
aquests que deies de tècnica,
no?,
que fan que al final
el resultat sigui un o l'altre.
Encara que el més important
no us ho explicaré ara,
però doncs aquest també és important,
la temperatura d'aquest preparat,
d'aquest barregge de nata i xocolata,
per això us he dit abans,
3 minuts,
3 minuts i mig al microones,
perquè agafa la temperatura suficient
com perquè es fongui,
però sense haver d'estar molt calent,
perquè llavors ens costaria més
de preparar la muscuita aquesta.
Doncs ja tenim la xocolata en aquest bol
i llavors hi afegirem
primer els robells
i llavors amb una espàtula d'aquestes de goma,
no de fusta,
sinó de goma,
aquelles toves,
aquelles per remenar,
per incorporar.
Una llengua es diu?
Una llengua, sí.
O una espàtula de goma també.
Llavors hi incorporarem,
també si són molta quantitat,
els pasteleros
o nosaltres mateixos
ho fem amb les mans,
vull dir amb la mà,
fent de pala,
és la millor manera
d'incorporar un preparat
si és un bol gran
i hi ha quantitat,
perquè amb una pala no pots.
Va molt bé,
t'has de rentar bé i tot,
evidentment,
però és una molt bona manera
de fer-ho.
Llavors,
doncs incorporem
amb delicadesa
del que es tracta,
aquí és on hi ha el problema,
aquest procés d'incorporació
tant de les clares
com dels robells,
amb la xocolata.
Es tracta d'incorporar-ho,
el millor possible
amb el menys número
de moviments possibles,
o sigui,
quantes menys palatades
hi donem,
millor,
però en canvi
hem d'aconseguir
que quedi ben barrejat
i això com s'ho aconsegueix?
I això tant
amb l'afegir als robells
com a l'afegir a les clares,
però primer afegirem
els robells.
Primer afegirem els robells
que són menys delicats,
els podrem barrejar bé
amb la xocolata
i la nata
i després hi afegirem
les clares,
però les clares amb dos vegades,
primer la meitat
i després l'altra meitat.
Com menys temps
tardem,
o sigui,
tinguem les clares
a la nevera
reposant,
millor,
perquè les clares
si estan molt de rato
a la nevera,
ploren,
i se'n separaran
i llavors
marremem-ho.
El que s'ha de fer
és,
mentre muntem els robells,
fantàstic,
ja poden esperar,
però de seguida
després seguim el procés
i ja,
bum,
i fornegem.
També,
en pic tinguem tot preparat
i posem el mollo
tot,
ho hem de fornejar
de seguida,
el forn ja ha d'estar calent,
o sigui,
és un pastís
que s'ha de preparar tot,
o sigui,
quan comencem a fer el pastís,
al preparar el mollo
ja engeguem el forn,
el forn el posarem
a tope,
al començament,
a 250,
el podem posar tranquil·lament
i així,
doncs,
després quan ja tinguem tot preparat
ja ens trobarem
que les coses
venen rodades,
el mollo preparat,
el forn preparat,
perquè és un pastís
que no pot esperar.
Doncs,
bueno,
estàvem incorporant els robells
amb aquest moviment
que us dic,
que és una miqueta especial,
amb la mà dreta
agafem la pala,
intentem fer un tall,
clavem la pala
pel final del bol
i intentem sortir
pel començament,
així,
un tall vertical
i mentrestant
amb la mà esquerra
intentem rodar aquest bol,
li fer-li mitja volta.
Llavors,
al intentar tallar
i rodar
se'ns va barrejant
molt bé
el preparat aquest
sense
trencar
l'estructura
de gas,
de bombolles
que tenen
tant els robells
com sobretot
les clares.
Això ens permetrà
incorporar-ho tot
sense trencar
aquesta estructura
i ens permetrà
que ens pugi
el pastís després
al forn
perquè no porta
ni llevats
ni porta res
sinó que simplement
puja per aquest aire
que ha atrapat
l'ou,
tant els robells
com les clares
sobretot.
O sigui que
prohibit
varilles
i barrejar-ho
amb les varilles,
és prohibidíssim
perquè això
ho trencaria tot.
Es tracta
de barrejar-ho així.
Si les clares
han quedat
massa dures
us costaran
molt d'incorporar
tindreu molts problemes.
Les clares
han de quedar
més aviat
toves,
han de quedar
cremoses
amb consistència,
no ha de ser líquida
però han de quedar
cremoses.
Veureu que
se us incorporaran
molt bé
si ho feu
al seu punt
de muntat
de la clara
cremoseta.
I llavors
sempre és millor
potser
que no estigui
tan ben barrejat
que no pas
que estigui
super ben barrejat
però triturat.
Enteneu?
doncs
quan hagueu passat
aquest...
Aquí
el fracassar
aquí o no
és la part més complicada
perquè farà
que el pastís
pugi més
o pugi menys.
És un pastís
que de fet
ja puja poc,
no és que sigui
un gran pastís
de pujar.
Bé,
mentida,
puja molt
però torna
a baixar
després.
Ara us ho explicaré.
Així no ens espantem,
eh?
No us espantem.
A vegades ja fa por.
Però també
puja o no puja
i us quedarà bo.
O sigui que us podeu
atrevir a fer-ho
perquè ja veieu
que és senzill
perquè puja o no puja
i us quedarà bo.
Es pot quedar
més atapeït
o menys atapeït
però de gust
ja veureu
que queda
sempre bo.
Doncs bé,
tenim tot això incorporat
doncs de seguida
ho aboquem
dintre del motllo,
escurem bé
amb la pala
i tal qual
abocar-ho al motllo
sempre també és bo
abocar-ho al centre
del motllo
i no intentar
escampar-ho
amb el bol
sinó tirar-ho
tot al mateix punt
del centre
i ell sol ja s'escamparà.
Això farà
que se'ns pugi
molt més de les vores
i ens quedi una miqueta
més abaixat del centre.
Ah, sí?
Allí ho tirem el pastís, sí.
Si ho intentem escampar
no ens pujarà tan bé
tan igualat, d'acord?
O sigui,
ho tirem al mig
i que ell mateix s'escampi.
Ho posem al forn.
El forn ja el teníem
a 250
tota pastilla
llavors al moment
de posar-ho, baixarem al forn
a 200 graus, eh?
Ho deixarem
uns 10 minuts
en aquests 200 graus
a poder ser
baixol
el forn, d'acord?
I amb ventilador
doncs sí,
si voleu
però anar més a baix
que no gratini
i en pic hagin passat
aquests 10 minuts
baixarem el forn
a 140
i el deixarem
fins que portin
3 quarts d'hora
o sigui que serien
uns 35 minuts més,
d'acord?
A 140 graus.
I ja està.
En pic tinguem
hagi passat aquest temps
traiem el pastís
veureu que puja
que puja molt
com una magdalena
que queda molt bonic
i després
quan el traieu
veieu que baixa
i que es clivella
i direu
ostres,
doncs mira,
si us ha baixat
i sobretot si es clivella
és bona senyal.
Sí.
Vol dir que
ha pujat molt
i que
el baixar
doncs
ha necessitat espai
i s'ha clivellat, no?
És quan queda més bo
quan s'ha clivella, eh?
Han de quedar
una clivella grossa, eh?
No allò petitona
sinó de punta a punta
de pastís
que són uns clivells
importants.
Ja està.
Calent
està boníssim,
fred també,
vull dir,
el podeu inclús congelar
si en feu
bastanta quantitat
i sobre
els podeu
un cop fred
el podeu embolicar
amb paper film
i congelar-lo, eh?
i després
el que no és aconsellable
és farcir-lo
de cap manera
vull dir
perquè no és un pastís
per farcir
no té estructura
però doncs
el podeu acompanyar
amb fruites
està boníssim
amb uns colissos
de fruites
o marmelades
amb nata muntada
i podeu tirar
sucre pel damunt
no ho sé
es pot fer
amb formes rectangulars
a vegades
jo el faig
amb formes rectangulars
grosses
amb el que vulgueu
queda
perquè ens fem una idea
com un colant
però sense que coli
val?
o sigui
sense que corri
queda una estructura així
de xocolatada
de colant
però no porta farina
i no és
de dintre
ha de quedar una miqueta
pastoset
pastoset
sí
no líquid no
és un pastís
que costa de tallar
que quan el tallem
se'ns trencarà
perquè és delicat
no té estructura
de la farina
perquè si no
ens passa
això ens quedaria
massa tapeït
o sigui
si es talla molt bé
i tot va molt bé
ens quedarà un pel tapeït
o sigui
ha de donar problemes
al tallar-lo
s'ha d'enganxar
una miqueta
al ganimet
i ha de donar problemes
del suelto
espero que sigui bo de gust
perquè és super problemàtic
aquest pastís
és tan senzill
que bueno
però surt bé
li agafes el tranquil
i ja ho veureu
que surt bé
sobretot
si ho has vist
fer una vegada
és una d'aquelles coses
que
això és la muscuita
de xocolata
que a fi
si voleu provar-la
abans de pagar-vos
la feinada
aneu al Quim Quima
que és el plat
el postre de la casa
i si us agrada
doncs la podeu fer
la podeu provar
què més
a veure
jo també havia pensat
en fruites
fruites
que ara anem de cara
a les fruites
fruites saltejades
de mil maneres
i colors
amb la imaginació
al poder
ahir ho parlàvem
amb uns clients
doncs hi ha pastes
avui en dia
que ho podem comprar
fetes molt interessants
com la pasta filo
la pasta bric
però sobre la filo
a mi m'agrada molt la filo
és una pasta molt fineta
tipus paper
i que no és cara
i que és molt lleugera
no és ni la pasta de full
ni la pasta brisa
ni totes aquestes pastes
que són molt pesades
i es cova el forn també?
es cova el forn
sí
llavors
doncs per exemple
ara que hi ha maduixes
o doncs
també pot haver
la fruita que sigui
és que amb qualsevol
amb pomes
amb qualsevol fruita
amb taronja
amb la fruita que vulgueu
es poden fer
farcellets
amb aquesta pasta
doncs l'ideal
és sempre començar
saltejant aquestes fruites
doncs en aquest cas
maduixes
per exemple
doncs agafem les maduixes
i amb una
a veure us ho explico
que en aquest cas
comencem
amb una paella
antiadherent
i posarem primer sucre
un sucre
que pot ser mel
també
o pot ser sucre moreno
tot això són variants
que ens poden anar
de meravella
aquest sucre
el caramelitzem
tant si és la mel
com el sucre moreno
i quan el tinguem caramelitzat
agafarem i prepararem
un suc de taronja
una miqueta de suc de taronja
res
doncs per fer
per 4 persones
per exemple
prepararíem
mig got de suc de taronja
i prepararíem
doncs l'equivalent
a
dos gots d'aigua
d'aquest mig
que hem dit del suc
dos gots de maduixes
amb volum
més o menys
fa que ens fem una idea
el sucre
doncs per a aquests
candidats
que estic dient
parlaríem
d'una cullada
supera per barba
o sigui 4 cullades superes
tirem les 4 cullades
a la paella
si és amb mel
el mateix
caramelitzem
i tirem aquest suc
de taronja
deixem que es redueixi
i si us agrada
que a mi m'encanta
un xorret de gran marnia
que també és
que porta aquell toc
de la taronja
i llavors
hi tirarem
la fruita
en aquest cas
les maduixes
i ho enganxarem
tot junt
tampoc cal coure-ho massa
només
amb dos toms
de dos minuts
n'hi haurà prou
se'ns caramelitzaran
se'ns enganxarà
aquest sucre
aquest suc de taronja
i aquest gran marnia
a les maduixes
i llavors això
ho traiem del foc
ja
i llavors
amb un plat fondo
hi posem
dos fulles
de pasta
de pasta
filo
aquesta pasta filo
es pot fer
tal qual
o també abans
la podem haver pintat
per exemple
amb suc de taronja
o la podem haver pintat
amb mantequilla
i suc de taronja
o sigui
agafem amb un got
dissolvem mantequilla
i suc de taronja
que no es dissol bé
però doncs
amb una miqueta de sucre
inclús
i tot això
amb un pinzell
podem pintar
aquesta pasta filo
o sense pintar-la
amb res
també pot ser
o també la podem pintar
amb ou
ja és que
podeu fer el que vulgueu
però doncs
sempre
amb un greix
o amb un sucre
van molt bé
les pintem
i llavors
això ja posades al plat
perquè si intentem manipular
la pasta filo pintada
és impossible
se trenca
o sigui
posem el plat fondo
posem la pasta filo
la pintem
i llavors a dintre
hi posem aquest preparat
que hem fet
de maduixes
en aquest cas
i aprofitem
que tenim la forma
del plat fondo
per tancar
el farcellet
i lligar-lo
com el lliguem?
doncs
amb una broqueta
d'aquestes
de palillo
llarg
de fusta
va molt bé
i passem així
enrestat
com si féssim un monyo
així ja va molt bé
i si no
hi ha moltes maneres
de fer-ho
en plan
ja més sofisticat
doncs
amb eines de vainilla
doncs no ho sé
es poden buscar
maneres
de lligar-ho
que siguin comestibles
inclús
girant la mateixa pasta filo
així fent-li un manyoc
amb les mans
ja queda
ja queda aguantada
una miqueta
i senzillament
això ho posarem
damunt d'una safata
de forn
amb un antiadrent
que pot ser
paper sulfuritzat
pot ser un silpat
aquestes silicones
i ho posem al forn
el forn
doncs
el tenim a 220 graus
aproximadament
amb ventilador
va molt bé
la safata
cap a la part de baix
del mig cap a baix
i ho deixem
res
això en 5 minuts
se'ns durarà
el forn
i ja està
i a menjar
quedarà una pasta cruixent
i boníssima
amb aquestes maduixes
o amb aquesta poma
o és que
amb la fruita
que estigui a la temporada
amb les cireres
queda fantàstic
amb qualsevol fruita
que sigui temporada
jo aquí l'he explicat
amb gran marnia i taronja
però doncs
és que la podem fer
amb pebre
que queda boníssima
també una cireres
amb pebre
o la podem fer
amb una miqueta
de suc de llimona
per jugar amb l'acidesa
i la dolçó
no ho sé
podem jugar
amb moltes coses
amb aquest toc
sempre o sempre
li va bé
aquest punt de calor
aquest punt
de confitat
de la fruita
abans de posar-la
dintre del farcellet
i coure-la
juntament amb la pasta filó
també al moment de servir-ho
hi podem posar una miqueta
de sucre d'aquest en pols
per fora
i jugarem amb aquest cruixent exterior
i aquesta cremositat
de la fruita de dintre
i veureu que està boníssim
és un postre senzill
i ben bo de fer també
de fet és una pasta
una mica a descobrir
perquè ara hem parlat
de l'aplicació
en postre amb fruita
però la pasta filó
serveix per embolicar
com que és tan fineta
no agòbia
i llavors et permet
fer farcellets
com unes papillots
de mil coses
sí, sí, sí
pots fer el que
l'altre dia
ho parlava amb un client
també
que si tu agafes
la pasta filó
i te prepares
un oli de farigola
per exemple
i romaní
o farigola romaní
i orenga
o les herbetes
que a tu t'agradin
però jo ara aquí
per fer alguna cosa senzilla
farigola i romaní
agafes un oli d'oli
de verge extra
i et poses farigola i romaní
el deixes infusionar
una miqueta
i llavors amb aquest oli
pintes la pasta filó
i fas
com un farcellet buit
de dins
que no cal posar-hi res
i el poses al forn
inclús pots fer com unes ones
o pots arrugar-lo
així com un paper
i posar-lo al forn
l'important és que quedi cruixent
i voluminós
i llavors te fas una sopa
una sopa
i tires això al damunt
i llavors te vas menjant la sopa
trencant
aquesta pasta filó cruixent
amb gust de farigola i orenga
com si fossin sopes de pa
però doncs amb aquesta pasta filó
i també queda boníssim
és una manera salada
de menjar la pasta filó
ben senzilla
ben tonta
i ben bona
també d'aprofitar
una pasta
doncs
que és d'origen grec
i que
jo no diria impossible
perquè no hi ha res impossible
perquè sempre s'hi havia fet
però
no es pot fer cas
és molt complicat
és que a vegades no cal complicar-nos la vida
jo no sé ni com se fa
vull dir no
és tan fineta
que la comprem i punta
Francesc
ens queda potser res
tres minutets
per si vols explicar
l'últim postres
hi ha postres
és que a mi m'agraden molt
que estem fent
el restaurant
també que són
amb fruits secs gelats
gelats
però gelats sense màquina
de gelats
en fem amb màquina
també
però són una altra gama
de gelats
que són el sorbet de gintònic
o el gelat de nís estrellat
o altres gelats
que estem fent
el sorbet de llimona
però també hi ha gelats
que fem
sense màquina
que també són molt fàcils de fer
i que jo us els aconsello
que els podeu fer a casa
que és una base
de nata
i clara d'ou muntada
a parts iguales
o sigui tu agafes nata muntada
la muntes
i clares d'ou
les muntes
amb una miqueta de sucre
i ho barreges
a parts iguales
i això et donarà
una espècie de nata
perquè tot serà blanc
però allogerida
amb la clara d'ou
amb la qual cosa
no serà tan greixosa
i llavors aquí
barreja el que vulguis
la veritat
el que vulguis
i ho poses
amb un motllo
tipus puding
i el congelador
i quan està dur
ho pots tallar
com si fos una barra de gelat
i t'ho menges
amb xocolata
que l'anir pel damunt
entre dues galetes
com vulguis
però aquí pots barrejar
per exemple
maduixes
per dir alguna cosa
maduixes triturades
sí
per exemple
nosaltres hi posem
ametlles i avellanes
picades
però picades
amb el corró
o sigui no amb la màquina
perquè trobis trossets
ametlles i avellanes
i ja està
i barregem les ametlles i avellanes
i llavors
ho congelem
i és un gelat
d'ametlles i avellanes
si barrelles
per exemple
festucs
i en ous
doncs
festucs i en ous
hi pots posar coco
hi pots posar
amb trossets de xocolata
com si fos una estratxatela
barrejat amb avellanes
també
el que vulguis
inclús fruita
la fruita
el tàntum
la fruita que no tingui
molta aigua
perquè llavors
per exemple
les maduixes
doncs tenen molta aigua
i el que hauríem de fer
a tot cas
llavors és tallar-les molt finetes
i jugar una miqueta
amb elles
però la fruita
doncs hi quedaria bé
una miqueta deshidratada
per exemple
fruites deshidratades
o inclús
també queda molt xulo
que nosaltres ho hem fet
alguna vegada
que és
quan tens el motllo
de puding
aquest preparat
ja per posar-hi la barra
poses una capa
d'aquest gelat
doncs per exemple
amb avellanes
i xocolata
com una estratxatela
la xocolata ratlladeta
o amb un ratllador
perquè estiguin encenalls
que no estiguin fosa
però només fins a la meitat
i llavors
agafes un culís
per exemple
de maduixes
agafes unes maduixes
que havies fet un culís
que és aquella marmelada
sense bullir
que n'hem parlat aquí
una vegada
i fas un dibuix
un grosser
però
que es noti
damunt d'aquí
llavors poses una altra capa
de gelat
aquest gelat
quan el tallis
t'ha quedat
aquest tros vermell
al mig
i jugaràs
amb la xocolata
amb els suïts vermells
és un gelat
molt senzill de fer
i molt resultant
i no queda mai
allò molt dur
perquè
el portar bastant de sucre
doncs no queda molt dur
i la veritat és que molt bé
en pica el tingueu fet
el desmolleu
i el podeu embolicar
amb paper film
i guardar-lo a la nevera
embolicat amb paper film
i aneu tallant
quant de sucre hi posem?
parlaves abans de quantitat
igual de nalt
el botant dels 200 grams
per litro
de preparat
o sigui
si posem
doncs mig litre de nat
doncs 100 grams
de sucre
i si posem
mig litre de clares
muntades amb volum
després al final
o sigui
més o menys serien
unes 4 clares
també hi posaríem
doncs
a les 4 clares
uns 70 grams
de sucre
i tot això barrejat
ens donaria
més o menys
aquestes quantitats
de sucre
que us deia
molt bé
doncs mira
hem fet un petit
tas dolç
avui amb els postres
que ens ha recomanat
el francès
al llador
i que també trobareu
al restaurant
aquí amb quim
al carrer de les coques
francès
moltes gràcies
a vosaltres