Fins demà!
Hola, molt bon dia.
De Marc de Passos, que sigui l'última vegada?
L'última vegada de Marc de Passos, avui toca alguna cosa totalment diferent
i més generalista per la gent i més interessant per la gent.
Com és el risc cardiovascular.
És el tema que avui ens ocupa, risc cardiovascular.
Volem parlar-ne, però abans m'agradaria explicar,
perquè abans en feiem referència amb el doctor Marc Adé,
el director territorial de Salut,
d'aquestes modificacions que hi haurà a l'hospital,
a la planta d'obstetricia, crec que és, no?, i pediatria.
Ja ens ho dic més o menys, ja, tot,
però suposo que tenim formació més a primera mà, òbviament, eh?
Sí, fem una redistribució de les plantes d'hospitalització
i una part dels pacients que actualment estan hospitalitzats a la Rambla Vella,
diguem-ho així, un perfil de pacients molt determinats,
doncs es podran ser igualment atesos amb un altre dispositiu que tenim allà abans.
Amb això que aconseguim, doncs, que les instal·lacions que tenim a la Rambla Vella,
alguna part, especialment la zona que ara tenim a pediatria i ginecologia,
són instal·lacions que estan envellides,
i, doncs, amb aquests canvis organitzatius que fem,
podrem oferir a la població que tenim, doncs, unes instal·lacions més modernes.
I aquest és una mica el nostre objectiu.
D'altra banda, a nivell d'urgències, ho dic perquè ho parlàvem fora de micròfon,
aquesta darrera setmana han tingut un, no sé si un repunt o un segon...
Ha coincidit que ara estem fent aquestes, unes petites...
No té res a veure amb el que som l'altre, eh?
Sí, la coincidència de les obres que estem realitzant
en una zona concreta de l'Hospital de la Rambla Vella
ens han obligat a tancar uns quants llits
i coincidint, per la nostra desgràcia, diguem-ho així,
amb una demanda important que ens està arribant de pacients
de procedents d'urgències, amb unes patologies respiratòries, bàsicament,
greus. I llavors, doncs, bueno, hem viscut els moments de saturació
de serveis d'urgències.
I, d'altra banda, diguem-ne que no és una situació desconeguda
ni per al nostre hospital ni pels hospitals del nostre país, no?
És a dir, que durant el primer trimestre de l'any
apareixen situacions d'una demanda forta
de pacients d'un perfil determinat, pacients respiratoris,
que amb l'arribada de la grip, que aquest any ha arribat
i, a més a més, estem en una fase epidèmica,
doncs, tenen descompensació de les patologies de base
i, per tant, es posen en una situació d'un cert risc
i fan la demanda assistencial amb els dispositius hospitalaris.
Bueno, doncs, estem en aquesta situació,
estem en una situació d'elevada demanda
a serveis d'urgències de pacients greus.
Dit això, parlem de risc cardiovascular.
Doctor Livan, què engloba aquest risc cardiovascular?
D'aquest que estem parlant, en definitiva?
Estem parlant de l'envelliment del nostre sistema cardiovascular,
de les artèries de qualsevol territori de l'organisme.
Això és un dels paradigmes que ha canviat en els últims anys.
Abans valoràvem parcel·les per separat.
Valoràvem el colesterol de la gent,
valoràvem l'atenció de la gent,
valoràvem el seu sucre
i inconscientment ens dedicàvem tan sols
a incidir sobre el factor de risc
per el qual ens venia el mal a la consulta.
Faia registres i estudis relativament antics.
Ens vam adonar que el que havíem de fer
és un enfoc global de la persona
i tractar tot el seu risc cardiovascular global
i no tan sols per separat cada un dels factors de risc.
La prova és que inclús les escales de valoració de risc cardiovascular que hi ha,
la més antiga, que hi ha data d'inicis del 54,
que ho vam posar en marxa als Estats Units,
l'escala de Framingham,
amb l'escala de Framingham només valoràvem el risc coronari.
Traduït vol dir que només valoràvem
la possibilitat d'anir un infart de miocardi a les artèries del cor.
Quan amb el temps hem arribat a saber que la malaltia és generalitzada,
per tant afecta a qualsevol territori,
al cervell, al cor i a les cames.
Qualsevol artèria pot sofrir les conseqüències.
D'aquí bé que ens van endegar escales
per intentar valorar el risc cardiovascular total de la persona.
Aquí al nostre entorn la més coneguda és l'escola europeu,
que precisament valora això,
el risc de patir una malaltia cardiovascular
en qualsevol dels tres territoris que he anomenat,
a 10 anys vista,
segons la incidència dels seus factors de risc.
Doncs tractar això globalment és molt important
i avui intentarem reflectir i explicar en què consistirà això.
És important, ja ho diu el doctor Lidat, no?
És un tema que preventivament també és important poder-hi fer.
És un tema que a la medicina ens agrada
perquè tenim la possibilitat que els pacients
abans que tinguin un event greu,
una situació greu,
ja puguin-los oferir solucions,
diguem-ne així,
o possibilitats de prevenció,
que de fet, diguem-ne que és el gran futur de la medicina.
La medicina que ara és la medicina,
i ara que estem tan sensibilitzats,
tots plegats amb això,
la medicina que ara és la medicina
que ja agafa un pacient
que ja ha tingut un problema greu.
La medicina que és més costefectiva
és aquella que prevenim
i que, per tant,
ja no s'arriben a produir-se
aquestes situacions de gravetat dels pacients.
I la valoració d'aquest risc
i les mesures conseqüents
a la valoració d'aquest risc cardiovascular,
diem-ne que forma part d'aquesta cadena d'actuació
que ja comença des de,
a part de l'educació sanitària,
des del metge de família
o al pediatre,
amb els bons criteris diatètics,
de vida saludable, etcètera.
Estem bé, però, doctor Ivan,
diria que estem, en general,
estem prou bé o no?
No, no ens podem queixar.
Pertenim a una societat
que és la d'Europa del Sur,
que tenim encara una certa cardioprotecció
a igualtat de factors de risc.
Tenim menys malaltia cardiovascular
que, per exemple,
que al nord d'Europa o que als Estats Units.
Per tant, probablement,
els hàbits que fèiem,
que ja no sé si els fem,
ho fèiem bé i ho hauríem de seguir fent.
I això, certament,
ens protegia una mica de la malaltia.
M'agradaria donar petits missatges.
Un missatge molt important
per conscienciar la gent
de la importància del que anem a dir.
a Europa, com a qualsevol part del món,
la causa més freqüent de mort
segueixen la malaltia cardiovascular.
Per tant,
això té la importància
que tot el que aprenguem a fer
per prevenir-la
redondarà en envellir més
i, a més a més,
envellir amb més dignitat,
sense malaltia,
de la qual cosa també és important.
Estar en bones condicions
a l'hora d'envellir.
Clar,
podem fer alguna cosa
per solventar aquest problema?
I tant.
La feina és tan partant dels metges
com partant de la gent.
Els metges hem d'estudiar poblacions
per saber com podem incidir en vella
per garantir que milloren
els seus hàbits dietètics,
els seus hàbits d'esport,
d'exercici físic,
de comportament,
de tolerància a l'estrès.
És la feina dels metges,
de les societats
i probablement hauria de ser
una feina compartida
amb estructures polítiques
dels països
que haurien d'abocar més diners
i més mitjans als que hi aboquen
per incidir a la població.
I com més aviat, millor.
Incidir a les escoles,
seguir incidint a l'edat mitja
i seguir incidint a l'edat adulta
amb tot el que anirem veient.
A nivell individual, fonamental.
La gent s'ha de conscienciar
del que pot fer ell.
Com puc ajudar per millorar
i per mantenir el meu estat de salut.
I aquí ve el gran repte,
conscienciar la gent
de la importància
del que un té que fer
i del que un té que aprendre
i conscienciar a fer
per garantir el seu estat de salut.
O sigui, estem parlant
d'involucrar a nivell individual
a cada persona
que decideix entrar en contacte
amb el sistema sanitari
per dir com puc
mantenir el meu estat de salut
que tinc en aquest moment.
Què podem fer?
El Consell General diria
que almenys en tant en tant
acostar-se al sistema sanitari,
cadascú a l'atenció primària,
als metges de família
i amb ells fer aplicar
una de les múltiples escales
que tenim.
Jo diria aplicar
a l'escola europeu
perquè ja que estem aquí
per saber el risc
de malaltia cardiovascular
com he comentat abans,
tant de béns cardíacs
com de béns
de malaltia d'artèries perifèriques
o d'ictus
o si malaltia cerebral
aplicar l'escala
i envers el número 1
que ens dona
saber si és un de molt al risc,
alt risc,
de risc mig
o de baix risc.
I la política
amb cada un dels nivells
de l'escala
és diferent.
Amb uns
o perquè ja tenen malaltia
o per exemple
aquí pot ser molt al risc
un diabètic tipus 2
si un diabètic adulteria
és de molt al risc
perquè té una malaltia vascular
important.
un diabètic tipus 1
amb afectació
d'una gran diana
sigui el ronyó
o qui ja perd proteïnes
o sigui qui ja té
alguna artèria
amb plaques de colesterol
és una persona
d'alt risc.
Persones que tenen
un nivell de risc
però molt elevat.
Clar,
no és el mateix
tenir un colesterol
de 210
que està alt
que tenir un colesterol
de 340
perquè té una dislipèmia familiar.
És un pacient
de molt alt risc.
O sigui,
tot el que té
un dels factors de risc
molt exagerat
també el considerem
d'alt
o de molt alt risc
segons el perfil.
Aquests són els
que ja entren
normalment
en contacte
amb el sistema sanitari.
El repte és
els altres
que puguin saber
a quina escala
estan
i què han de fer
per incidir
sobre el seu estat
de salut.
O sigui,
per evitar la malaltia
que és el que és important.
Què poden fer?
El que anem dient sempre.
Primer,
fer la valoració
per escala
i després
les recomanacions
dietètiques,
la piràmide
d'alimentació
que en sabem
que en parlem
molt sovint,
què hem de menjar
cada dia,
què hem de menjar
d'en tant en tant,
què hem de menjar
molt d'en tant en tant
i què no hem de menjar
quasi mai.
Prohibicions estrictes
no n'hi ha actualment.
Es pot menjar
de tot.
El que perjudica
més
dosificar-ho
molt d'en tant en tant,
el que perjudica
menys
és el que hem de menjar
cada dia.
I la dieta mediterrania
consistia en això,
la fruita i verdura fresca
cada dia,
el pa cada dia,
l'oli sense abusar
bastant a sovint,
els láctis,
l'aigua
i les verdures,
més amunt
hi ha els llagums,
l'arròs,
la pasta,
més amunt
les ous,
els peixos,
més amunt
els ous
i a dalt de tot
les carns vermelles
i potser encara més amunt
els dolços
i els greixos,
els embotits
amb excés de greix.
O sigui,
menjar es pot menjar
de tot.
A dalt de tot
de la piràmide
molt d'en tant en tant
i amb poca quantitat,
a baix de tot
cada dia.
Només amb això,
juntament amb l'exercici,
juntament amb controlar
els factors de risc
en cas de tindre'ls
i juntament amb els consells
que pot donar
el seu metge de família.
I això ho fem,
doctor,
doctor Oriat?
Atès el que veu
amb el dia a dia?
És a dir,
fem aquesta piràmide,
no?
O les presses
i en fi,
cada cop mengem més.
Cada cop hi ha menys temps
per dedicar-se
a fer un bon àpat,
per exemple,
no?
Preparar...
Jo crec que estem
en una situació dual,
és a dir,
que jo crec que la gent
té bastanta informació
d'aquestes coses,
hi ha gent realment
molt conscienciada
i,
per altra banda,
hi ha gent que té
tota aquesta informació
també,
o que podria tenir-la,
però que realment
no em fa cas
o no em fa gust,
no?
i així ho veiem
doncs això
amb gent
amb unes ingestes
molt elevades
de dolços,
per exemple,
no?
De sucres refinats,
amb gent
amb una dieta
molt alta
amb greixos
i que,
per tant,
que estan
ja des de...
des de...
Bueno,
és un dels temes
que avui
no el tractem,
no?
Però des de l'edat infantil,
de l'edat pediàtrica,
ja detectem pacients
amb unes obesitats
bàsicament
perquè no s'està
realitzant correctament
això que estem dient,
és a dir,
no s'està incidint
en un exercici físic,
no s'està incidint
en una dieta adequada,
no s'està incidint
en tota una sèrie
de factors
que després,
evidentment,
al llarg de la vida
poden arribar
a passar-nos factura.
Situació ambivalent,
jo crec que tenim les dues,
o dual,
no?
Tenim les dues.
Gent molt conscienciada
i també un grup
important de població,
en el qual
no hem sigut capaços,
potser,
o pel que sigui
hi ha una resistència
a actuar
en conseqüència
del missatge
que puguem
fer risc
arribar a nosaltres.
Que aquest és el gran repte,
és a dir,
poder incidir
sobre aquest grup
de població
en el qual
ja hem detectat
i que a més a més
la detectem
des d'edats
molt tempranes,
moltes vegades.
Dira,
doctor,
diga.
Una de les preguntes
que a vegades
ens fan
amb relativa freqüència
és
si tinc un risc
cardiovascular elevat
és obligatori
anar al cardiòleg.
La gent
demanda
l'especialitat,
no demanda
amb cada malaltia,
suposo que demanda
el que hi creu
en que en sap més.
La contesta
ha de ser que no.
O sigui,
no tot el que té
un home més de 55 anys
o una dona més de 65 anys
i que a més a més
és hipertensa
o que és diabètica,
si no té malaltia
té que anar
al cardiòleg.
El director d'orquestra
de la seva salut
té que ser
el seu metge
de família
i si ell detecta
alguna senyal d'alarma
ja l'enviarà
a qui correspongui,
a l'endocrí,
al cardiòleg,
a l'internista,
a cada estructura
que li podrà
solventar la malaltia.
La contesta
és que no.
Hi haurien excepcions,
però moltes vegades
el fet de gent gran
que vol començar
amb exercici
si no té malaltia
i té un risc
rius vascular
el consell
és anar
a la medicina esportiva
i ells dissenyaran
un estudi
pel seu perfil d'edat.
És diferent
al que
un home diabètic
55 anys,
60 anys
i que vol començar
a fer exercici
perquè li han recomanat.
Aquest,
com que ja sabem
que té malaltia
amb una incidència important
perquè el seu risc
ja és alt
per naturalesa,
aquest sí que li aconsellaria
que el derivessin
al cardiòleg
per fer una prova
d'esforç
prèviament
a l'inici
de l'exercici.
Tots els altres
dirigits
pel seu metge
de família
ja entrarà
en consideració
de qui realment
hi té que anar
per les guies
que anem marcant
entre tots
i qui no cal
anar-hi
i el que li farà
els consells.
Per què ens perjudiquen
els dos en excés
o els sucres
en excés
o els greixos?
Si hem evolucionat
durant
diversos milions d'anys
i això
incidiria una mica
en per què
la piràmide
de l'alimentació
és perquè
fa 3 o 4 mil
anys
segurament
per menjar
carn vermella
teníem que sortir
a caçar.
Per tant
quan sortíem
a caçar
ens bellugàvem
i no sempre
caçàvem
i en ple hivern
era molt difícil
caçar.
Per tant
menjàvem
carn vermella
en tant
quan
l'hem portat
a les granges
la tenim
cada dia
omplim la nevera
és fàcil
i a sobre
el sabor
és gratificant
perquè els greixos
són gratificants
pel paladar
el problema
ja està aquí.
L'accés
a l'accés
de greixos
a l'alimentació
ja sabem
que puja
el colesterol
i el colesterol
juntament
amb els altres
factors de risc
el que fan
és fer un apòsit
a les artèries
de plaques
que són les que
realment
ens causen
la malaltia
quan la malaltia
va evolucionant
molt a poc a poc
es manifesta
d'una manera
quan li associem
els mals hàbits
a alguna cosa
que està tan de moda
amb el que ens està passant
que és l'estrès
hi ha ruptures
de placa
hi ha alguna cosa
que precipita
una ben agut
i això és molt més ràpid
en el cas del cor
s'infarten
van a l'hospital
i passa el que passa.
amb l'alimentació
el per què els dolços
també ens
per el mateix
el dolç
és una cosa
que hem fabricat
nosaltres
d'una absorció fàcil
d'un sabor gratificant
que determina
que hi hagi
un increment
d'una sèrie
de substàncies
a la sang
que fan
que el colesterol
esde positiu
les artèries
amb més facilitat
que fan
que el pàncreas
treballi
en pitjors condicions
que fan
que hi hagi
un esgotament
de la capacitat
del pàncreas
i que per tant
al final
determinen
que pugi el sucre
i el sucre
ja hem dit
que és un dels principals
causants
també d'arteriosclerosi
en quant als dolços
sucre refinat
l'abús del sucre refinat
passa exactament
el mateix
absorció tremendament ràpida
pics d'insulina
resistència a la insulina
obesitat
malaltia cardiovascular
molt simplificat
el sucre refinat
és el sucre
el sucre habitual
que gastem al cas
el que fem dret
exacte
la mel
tot l'exemple
és un endulcorant
però per l'elaboració
és d'absorció lenta
llavors ja no perjudica
tant com
el sucre refinat
són alternatives
per endulcir les coses
ara hi ha una tendència
a parlar d'allò que en diuen
la paleodieta
que el que fa
per entendre'ns
és
imaginem-nos la dieta
que tenien els nostres
avantpassats
els nostres ancestres
d'alguna manera
el que ve a dir
és que el nostre organisme
i això és una mica
exemplificador
del que estava comentant
també el doctor Olivan
el nostre organisme
està preparat
al llarg de l'evolució
dels mil·lenis
per determinar
tipus d'alimentació
en la qual
evidentment
l'alimentació
per exemple
de sucre refinat
no existia
per tant
el que era fàcil
el que era accessible
en aquests
ancestres nostres
es posarà
la fruita
la verdura
i
les
d'això
els nous
les avellanes
alguna vegada
caçaves
i podies menjar
però la caça
era caça
no era granja
per tant
els animals
eren
amb poc greix
és a dir
que totes aquestes coses
i això ara
és una tendència
que s'està començant
a parlar
i està començant
a fer-se coneguda
de les paladietes
en el sentit aquest
que aquest tipus
de dieta
que el nostre organisme
està adaptat
al llarg de l'evolució
a la dieta
que feien els nostres
avantpassats
i no a la que ara
d'una manera molt fàcil
tenim accés
al sucre
l'agreix
del carn
d'un determinat tipus
de carn
etcètera
està molt bona la carn
però
però
la carn vermella
és bona
i s'ha de menjar
és gratificant
i s'ha de menjar
de tant en tant
però no abusar
aquesta és la qüestió
no abusar-ne
podríem
però podríem
enllaçar
amb l'exercici
que passa
a alguna cosa similar
l'exercici
és obligat
ens hem de bellugar
i sempre insistim molt
i incidim molt
en la necessitat
de fer exercici
i d'intentar arribar
als 50 minuts
almenys 4 dies
a la setmana
en fer exercici
i encara que sigui
caminar ràpid
que no cal anar
ni a gimnàs
ni dedicar-se a córre
als 70 anys
ni vull dir
cadascú adaptar
al que pot fer
segons
el seu sistema articular
i segons l'edat
però fer exercici
és fonamental
a l'excés d'exercici
produeix
tota una sèrie
de patologies
siguin articulars
o siguin
cardíac
o siguin
vasculars
com tot
l'abús
sempre és dolent
la frontera
entre
el cardio saludable
i l'abús
és minza
i no la tenim clara
i això
a vegades
és molt particular
per a cadascú
però
precisament avui
en una sessió clínica
que hem tingut
de cardiologia
parlàvem
dels que corren
15 i 16 hores
a la setmana
el qual un fa la mitja
i vol dir
que corren
de 2 hores
a 3 hores
cada dia
el qual
això és un abús
i de les conseqüències
que a vegades té
amb el ritme cardíac
amb fenòmens trombòtics
per excés d'exercici
una sèrie de coses
que no cal incidir
i vull dir
que els extrems
són dolents
entre mitja
és el cardio saludable
això passa una mica
com el vi
el vi
un pot prendre
dos vasets de vi
cada dia
i són cardio saludables
en pren dos litros
i li produeix cirosi
per tant
els extrems
són dolents
amb l'exercici
passa el mateix
però l'exercici
és fonamental
tothom s'ha d'habituar
un dels grans reptes
que tenim
del que parlàvem abans
era el tornar
a recuperar
els hàbits d'exercici
amb els nens
els nens
actualment
sigui per televisions
per jocs
per ordinadors
estan enganxats
de casa al sofà
i surten molt poc
i les ciutats
no afavoreixen
que puguin jugar
al carrer com abans
per tant
afavoreixen
l'obesitat infantil
que a la llarga
ens repercutirà
amb més diabetes
amb més infarts
o sigui
amb patologia
quan siguin grans
com incidir aquí
no hem trobat el sistema
si no ho teníem resolt
però tornant
recuperant l'exercici
l'exercici és fonamental
des a edats
molt
tempranes
fins a l'edat adulta
els dos gots de vi
perquè són bons
pel cor
dos
la mesura
la mesura aquesta
de les dietes mediterrànies
que com que sempre
hi ha hagut el costum
de prendre
dos gots de vi
al dia
van intentar indagar
per què passava
i creuen que aporta
una sèrie de substàncies
que són beneficioses
en poca quantitat
a l'accés
ens produeix problemes
però
aquestes substàncies
que no cal nom
en el nom
teòricament
afavoreixen
que ens augmenti
una mica
el colesterol
l'HDL
que ens baixi
el colesterol dolent
l'LDL
que eviti
l'apòsit
del colesterol
dintre l'artèria
o sigui que és beneficiós
com altres coses
de la dieta
com els antioxidants
propis de la verdura
com els omega 3
propis del peix blau
com els omega 3
propis dels fulls secs
o sigui que tot
amb la seva justa mesura
és beneficiós
els del lligur no?
els del lligur
amb els aliments funcionals
jo no en sé prou
no hi incidiré mai
perquè
sempre a la llarga
acaben demostrant
que el que a vegades
ajuden per un costat
o perjudiquen per un altre
o sigui que no entraré
amb els elements funcionals
els iogurts normals
i corrents
doncs probablement
són beneficiosos
els que hi afegeixen coses
no en puc parlar
no entrarem
contra campanyes publicitàries
que queda clar
que queda clar
doctor Lluís Olivan
a seguir el
gràcies per acompanyar-nos
esperem que tothom
faci aquests consells
que els segueixi
aquests consells
que són bons
moltes gràcies
seguirem parlant
les vegades que convingui
perquè la gent
es conscienci definitivament
i gràcies a vosaltres
per deixar-nos-ho fer
com vulgui tornem
Javier Olíac
doctor Hospital
gràcies també per acompanyar-nos
i fins la setmana vinent
molt bé
moltes gràcies