Comencem, com cada dijous, l'espai de cuina.
Francesc Lledó, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
El Francesc Lledó, ja sabeu, és el responsable del restaurant Quim Quimà,
a la carrer...
Les Coques.
Ai, sempre m'ha mirat les Coques, sí.
El carrer Les Coques, número 1, que està al costat mateix de la catedral,
la serra del Consell Comarcal, una miqueta més avall.
Molt bé. Dèiem que el Francesc ja ens va anunciar
que hi havia una fira importantíssima i brutal de formatges a la Seu d'Urgell,
i jo em pensava que ja havia passat i no. És aquest cap de setmana?
És aquest cap de setmana, és dissabte i diumenge.
I aniràs?
Us aconsello, si jo aniré...
Volia anar-hi diumenge, però intentaré anar-hi dissabte.
Intentaré anar-hi dissabte el matí.
Que és el dia que hi ha més...
A veure, és el dia que hi ha el concurs i que hi ha tot això,
i tinc ganes d'anar-hi.
És que, a part, diumenge tinc una mica de feina i llavors no voldria perdre-m'ho.
A més, és que ens vas dir que té tanta renom aquesta fira,
i hi ha coses tan especials i tant de tirada limitada,
que potser diumenge s'esgota, ja no n'hi ha, és fort, eh?
Sí, a vegades passa.
Sí, home, penseu que tots els productors que hi ha són productors artesans,
i que per molt que sàpiguen que cada any hi ha aquesta fira,
en aquesta època, que ja fan formatge expressament per la fira,
s'acaba, perquè són coses petites, són produccions petites,
i doncs jo no ho sé ara les produccions que poden fer segons quins formatgers,
però, per exemple, hi ha un formatge que espero trobar,
que és una tom francesa d'una parella de noies franceses
que viuen a la Pirineu Francesc, que és brutal, és una tom espectacular,
i jo crec que aquestes noies no venen amb més de 25 o 30 peces,
vull dir, clar, és el que hi ha, i doncs quan s'acaben no n'hi ha,
i ja està, és així de senzill, i hi ha així molts, eh?
Potser hi ha, doncs no ho sé, el Salvador del Mas d'Aroles,
doncs de cada tipus de formatge no crec que em porti més, tampoc,
el que passa és que ell té molts tipus de formatges, no?
Però doncs, per exemple, el brisat, que és un que m'encanta a mi,
que ja en tinc per cert al restaurant,
perquè l'altre dia baixant de vacances vaig passar a veure'l
i ja vaig carregar formatge.
Ah, no t'has esperat a la fira.
Aquest albrisat és un formatge espectacular
perquè està fet amb la brisa del vi,
o sigui, quan fan el vi, el barret,
el que es posa a la premsa després per treure el vi de premsa,
el que queda, aquella part seca, que són les pells i els pinyols i tot això,
ell fa un formatge que després l'embolica amb aquesta brisa
i el deixa madurar amb la brisa aquesta al voltant,
i queda un formatge espectacular, espectacular.
Però bé, això en parlarem dijous que ve,
que ja hi hauré estat i parlarem una miqueta de com ha anat el concurs de formatges
i parlarem una miqueta de quins formatges he portat
i de la setmana els formatges que faré jo la setmana que ve.
Serà doncs la setmana vinent, especial formatges,
no me'l vull perdre de cap manera, eh, Francesc?
Escolta, i avui, galeres.
Avui galeres, sí, perquè també volia començar a parlar de bolets,
perquè la meva intenció era començar a fer la setmana els bolets ja,
però ens esperarem perquè dimarts vaig estar a la muntanya,
dimarts passat ja hi vaig estar, aquest dimarts també hi he estat,
no hi ha res, o sigui, està completament sec.
No hi veus rovellons ja al mercat.
Sí, però venen del Pirineu, venen de zones húmides de Catalunya,
perquè n'hi ha, diuen que hi ha una bona collita, jo no ho sé.
De totes maneres, jo quan vaig a travessar el Pirineu aquestes vacances
no em vaig veure gaires de bolets, vull dir, gent venent-ne,
si n'hi hagués molts, doncs, els preus també no estan molt baratos,
la veritat, i molt del bolet que arriba ve de fora,
ve inclús de París de l'Est i això.
Vull dir que aquella gran collita que s'anunciava,
com no s'arregla el temps, em sembla que la perdrem,
perquè està fent molta calor, els bòssos estan secs,
però completament secs, i mira que ha plogut,
ha plogut suficient, va ploure pels voltants de Santa Tecla,
una miqueta d'abans i una miqueta després, va ploure lo suficient,
però amb aquestes calors la muntanya està completament seca,
i clar, no hi ha les condicions perquè pugui créixer
doncs qualsevol tipus de bolet, però és que ni bons ni dolents,
no és que els hagin plegat, o és que no en trobem, no, no,
és que no n'hi ha.
Doncs ens esperem a la setmana dels bolets,
tant aquí al programa com al tínquim.
Ens esperem una miqueta, la que ve començarem amb els formatges,
que us l'aconsello, farem un menú de formatges artesans,
us l'aconsello perquè val la pena, de veritat.
I de moment, home, galeres, no és que tingueu menú de galeres,
però sí que hi teniu molts plats, no?
Què passa amb les galeres?
Bueno, la galera és que comença, comença l'època de les galeres,
i la galera per mi és la reina del marisc.
Sí?
Sí, jo per mi sí.
Té molt de gust, però és que és difícil de menjar.
Bueno, aquí està la història, és com el xampinyó, no?
Jo sempre ho he dit, si el xampinyó no n'hi hagués,
seria car, perquè és un bolet que té molt de gust.
I a la galera li passa el mateix,
a la galera el que li passa és que no es pot treure la carn, no?
Llavors no es pot menjar a la galera,
així com menges una gambe, un escamarlà, un llangüsti.
I per això val el que val, no?
Perquè és que si no, a nivell de gust, és brutal.
A més, a nivell d'alimentació, la galera és un peix molt...
Un peix, un crustaci molt curiós,
perquè, bueno, els castellans n'hi diuen l'amantis del mar,
perquè és un peix molt agressiu,
i és un peix amb molta força.
O sigui, a nivell de proporció, mida, pes i força,
és un dels més forts del món.
O sigui, és sorprenent, la galera.
Sí.
La galera, penseu que porta al davant, té com dos rems,
té com dos pales,
que ens els mirem i pensem,
vaja, quina cosa més rara que té aquí davant.
Doncs aquestes pales les fa servir
per trencar les closques de les almejas i dels musclos,
però dels adults, eh?
O sigui, pot atreveixar,
inclús aquells carregols més grans,
els pot trencar.
O sigui, té una força brutal.
Fa com una tiratxina,
es carrega, carrega, carrega,
i en sec, pam, ho deixa anar.
I dona un cop tan fort
que trenca la closca dels musclos i se'ls menja.
O sigui, no és carronyera,
sinó que el que fa és un depredador
que arriba a trencar la closca dels musclos
i de les almejas
i de tots els animals d'aquest tipus
que troba al mar, eh?
I s'alimenta d'això.
Per això són tan bones,
per això són tan gustoses,
per aquest tipus d'alimentació que té.
Sí, sí.
A mi em fan una mica de manieta, eh?
També t'ho he de dir.
No, sí, perquè no són boniques.
Home, jo trobo que sí, doncs, que són boniques.
És un animal com a prehistòric,
és un animal, jo trobo que és molt bonic.
Té un punt com a insectí,
que, ai, no ho sé, no ho sé.
Ara estan bones, estan molt bones.
Bueno, perquè la gent,
bueno, això és molt curiós.
Jo, per exemple, he tingut a menjar americans,
però gent molt important,
directors generals de grans empreses,
multinacionals, eh?
I ells no, perquè aquests els grans directors,
però sí que els seus segons,
les seves mans dretes i això,
que són gent menys acostumada a voltar,
més tancats als Estats Units,
en les seves rutines,
els portaves una gamba d'aquí de Tarragona,
feta a la planxa, tal com la coneixem nosaltres,
i no se la menjaven,
els deia que els feia un fàstic horrorós,
que com és que les gambes tenien cap.
Clar.
Vull dir, no havien vist mai una gamba en cap,
es pensaven que neixien sense cap, no?
Vull dir, com a veure, això arribarà,
per desgràcia, arriba que els pollastres,
també el petxú de pollastre,
com és que té potes, no?
Sí, sí, sí.
És un pollastre, és un animal,
tu estàs a costat de menjar petxugues,
però és una part d'aquest animal, no?
Hem arribat molt lluny amb aquest tema,
amb la societat,
i jo crec que hauríem de fer una marxa enrere,
i que, de fet, jo crec que a poc a poc s'està fent,
però doncs que hem d'anar al tanto.
I això ve per què?
Bueno, perquè la galera més bonica o més lletja,
jo la trobo bonica,
però tens raó, és un animal raro,
però jo el trobo bonic precisament per això,
perquè es veu, és prehistòric,
o sigui, és dels animals que consumim normalment,
és dels més antics,
dels més ben adaptats,
potser precisament per aquesta agressivitat
i aquesta manera d'alimentar-se,
doncs fa que estigui més ben preparat
i que hagi sobreviscut més temps en l'evolució, no?
Però jo realment el trobo un animal sorprenent,
l'únic problema que té és això,
és que no es pot treure la carn,
però que això és un avantatge també,
perquè fa que estigui barat,
perquè si poguéssim treure la carn de la galera,
estaria més cara que la gamba, ja t'ho dic jo.
Què considerem, i ara ja entrem en matèria,
en receptes,
què considerem bon preu per la galera?
Home, a la botiga,
tot el que sigui per sota dels 15 euros,
jo crec que ja comença a ser un bon preu, eh?
Sí.
A les galeres.
I n'hi ha de Tarragona.
Hombre, clar que sí,
és que han de ser d'aquí de la costa, segur.
i inclús ja hauríeu de poder diferenciar
dos tipus de galeres.
La galera prima per fer sopa, caldo i cremes,
que estan boníssimes,
que no cal que sigui una galera molt grossa
que tingui carn,
sinó l'únic que ens volem és el gust.
I després la galera més grossa,
que ja seria per menjar-la allò,
tocant l'armònica, que dic jo, no?
Allò, doncs, passant per la boca
i anar jalant,
que estan espectaculars.
Doncs hauríem de diferenciar les dues
i fer-les servir cadascuna pel seu,
perquè els preus també són diferents, no?
Aquesta, a més de sopa,
la podem arribar a trobar per sota dels 10.
aquest no hi ha problema.
I l'altre, doncs, ja us dic,
per sota dels 15,
es comença a ser un bon preu
i per què n'entren, eh?
O sigui, ens podem fer un bon tip de galeres.
Què podem fer amb les galeres, doncs?
Bueno, jo primer que ara us volia comentar
el tema de menjar-les,
perquè és de tot sabut,
però no costa res per si algú no les ha fet mai
o només les ha menjat a casa la mare
i no les ha acabat de fer a casa encara
i ja s'ha emancipat.
Primer, com preparar-les, no?
Com comprar-les?
Comprar-les, doncs,
deixeu-se aconsellar pel peixater,
que siguin fresques és molt important.
La galera ha de ser fresca i plena.
Han d'estar plenes per menjar-se-les.
Després, quan les tinguem a casa,
no s'han de rentar,
ni amb aigua ni amb res,
tal qual cosa les comprem.
L'únic que hem de fer és tallar-les
per poder-nos-les menjar.
Si el que volem fer és sopa,
les tallarem de dalt-baix, pel mig,
que així ens deixaran anar.
Per la part dintre, del ventre, diguem.
No, no, de dalt-baix pel mig,
tota la galera.
Ah, tota?
Tota la galera de dalt-baix pel mig.
Bé, el cap no.
Jo normalment entro per la cua
i no arribo al cap.
Val, però el deixes, el cap, eh?
El cap el deixo, sí.
Llavors, així ens donarà molt bon gust.
Però la manera millor...
Així es poden menjar bé, també,
si són grosses.
Però a mi la millor manera
que m'agraden més,
porten una mica més de feina,
però no gaire més,
és tallar-los als dos cantons.
O sigui, tu agafes la galera,
te poses el cap lluny, diguem-ne,
i la cua tocant a tu,
i llavors talles com el serrell
del costat dret
i el serrell del costat esquerre
de la galera
fins a arribar a la zona del cap.
Per això dius que després
es pot menjar com fent l'harmònica.
Exacte, perquè no punxa,
perquè just en aquestes puntes
on hi ha les punxes
i, a més, al tallar-les
fas un forat
de dalt-baix de la galera
que et permet treure la carn xuclant.
Llavors, només mastegant,
apretant la part central i xuclant,
et surt tota la carn boníssima
de la galera
amb tot el seu gust
i disfrutant plenament
d'aquest animaló.
I això és la manera de tallar-ho,
tant si fas caldo
com si fas panxa?
A veure, si la fas a la planxa,
però si tu la vols menjar,
jo per mi és la millor manera.
Encara que oberta dalt-baix
també són molt bones per menjar,
però així
és molt superpràctic
i són molt bones.
Perquè obertes dalt-baix
el problema que tenen
és que moltes vegades
s'abuiden,
perquè està tan oberta
la galera
que se'ns abuida.
El coure-la, per exemple,
si fem amb seu i tomàquet
o la fem així amb un suquet,
doncs se'ns poden abuidar,
que no passa res,
perquè després la seu de la tomàquet
està millor que la galera.
Però doncs...
Sí.
Tu menges tot igual d'una manera o d'una altra,
no queda res el plat,
això està claríssim, no?
També, si us sobréssins,
sofrigits ara d'aquesta recepta
que us tenen,
per exemple,
de la seve i tomàquet,
després per fer un raviolis
o per fer una pasta,
no se'ns acudeixi llançar-ho, eh?
Vull dir que...
que això té mil gustos
i mil maneres d'aprofitar-ho.
No s'ha de llançar mai res,
més tal com estan les coses.
Bueno, dit això,
la galera ja la sabem netejar,
la sabem tallar,
doncs ara la guisarem, no?
No, la manera més senzilla,
més senzilla i més senzilla
és, per mi,
una paella grossa,
això sí,
que sigui gran,
i posem a foc molt suau,
si és vitroceràmica o inducció,
el dos,
i tirem un bon raig de l'oïlo de verge extra,
uns dents d'all escarxats,
si ho estem parlant,
per exemple,
per dues persones,
i tirarem dos dents d'all
escarxats,
allò,
amb un tallet
i després escarxat amb el ganivet,
amb la pell i tot,
els deixarem confitar
amb aquell oli,
al mínim,
en aquest número dos
d'inducció o de vitroceràmica,
hi posem també uns bitxos,
que piqui una miqueta,
uns bitxets,
millor si són frescos,
però doncs si no també la caiena,
també està bo,
la guindilla,
però doncs un bitxofres,
allò,
unes rodanxetes de bitxofres,
fantàstic,
i quan ja el tinguem això confitadet,
que pot estar 5 minutets
amb aquest foc suau,
el que farem és apujar el foc al màxim,
li donem un cop de foc,
i llavors hi posarem les galeres,
sempre que les galeres
ens càpiguen el cul de la paella,
que no se'ns amuntaguin,
per fer un bon saltejat.
Però amb tot aquest oli
que entueixo que n'hi ha bastant?
No,
no cal que n'hi hagi bastant,
ha de cobrir el cul de la paella,
però ja està,
només cobrir-lo,
no cal que pugi ni un dit ni mig dit,
només cobrir el cul de la paella.
Si el que voleu fer,
per exemple,
la paella és petita,
que us falta espai i tal,
sempre és millor fer-ho amb diverses paellades,
llavors el millor és
fer-ho amb aquest oli que us he dit,
quan ja el tingueu fet,
el traiem de la paella,
llavors hi posem sal al cul de la paella,
la calentem ben calenta,
hi posem les galeres,
i llavors hi tirem aquest oliet pel damunt.
Molt bé.
I llavors aquest oliet,
el podem anar tirant,
podem fer una paellada,
una altra paellada,
una altra paellada,
i aprofitem ja l'oli que ja el tenim fet.
La gràcia està, però,
en què?
Just abans de treure'l,
o sigui,
tirem la sal,
hem dit,
el que s'ha de tractar és que
quan la galera toqui la paella ben calenta
es marqui,
es cremi,
d'aquest tros que toca a la paella
quedi torredet,
si les maregeu,
comencen a deixar anar aigua,
que s'abaixa a la temperatura de la paella,
ja queden bullides,
ja no queda bé,
o sigui,
tu estirar-les i oblida-te'n,
les deixes,
hasta que quedi torredetes,
llavors les sacsem una miqueta,
els hi ha dos toms,
i les tornem a deixar,
i ja està.
Just abans de treure'ls hi tirarem
un xorrenet de whisky,
i les flambejarem,
amb aquesta miqueta de whisky,
ja està,
res més,
no hi fem res més,
boníssimes,
també es pot canviar aquest whisky
per altres begudes destil·lades,
però amb el whisky queda fantàstic,
i ja està,
ho traiem,
i fora,
si amb aquella mateixa paella
hi volem fer una entrefornada,
el que hauríem de fer
és deixar calentar la paella
i tirar-li una mica d'aigua,
que es diu desglasejar,
al tirar l'aigua amb la paella calenta,
farà xxxt,
i llavors se desenganxa tot
i queda completament neta la paella,
llavors aquella aigua,
sobretot no la llancem,
la tirem per damunt de les galeretes
que hem fet,
perquè no n'hi ha d'haver gaire,
que allà aigua està d'haver reduït,
ha de quedar arreu un culet,
i podem passar,
si voleu,
un paper,
i tornem a començar,
tornem a posar la paella al foc,
la sal,
el pebre,
deixem que se calenti bé,
tornem a tirar les galeres,
el rellonet d'oli,
i així sempre és millor fer,
si sou quatre,
dues paellades,
de dos,
que no intentar fer les quatre a l'hora
perquè se'ns quedaran bullides
i no quedaran tan bones,
d'acord?
Molt bé.
Això molt bé,
sempre amb coses saltejades,
aquesta recomanació de les quantitats
sempre va molt bé
que vulguem fer coses saltejades.
Què més?
Home,
jo no m'agradaria deixar d'explicar
la ceba amb ceba i tomà,
que a mi és com més m'agraden,
és aquella galera
que començaries dinant
i a l'hora d'anar a dormir
doncs pares de menjar
perquè has d'anar a dormir,
perquè si no,
encara estàs allà estupant.
Però que és sofregida,
no l'hem menjant mai?
No, està boníssim.
A veure, a veure,
que és un sofregit.
El que hauríem de fer
és començar bastant
semblant a com han començat les altres,
o sigui,
amb una paella,
aquí sense l'oli i els alls i això,
sinó una paella amb sal,
deixem que es calenti
ben calenta la paella
i tirem una miqueta de pebre
i les galeres del damunt
i les farem a la planxa.
Quan tinguem les galeres posades
i tirem un regionet d'oli,
deixarem que es tornin d'un cantó,
les girarem,
que es tornin de l'altre
i les traurem.
I així les anirem guardant.
Quan ja ho tinguem,
tot això a la paella,
a la planxa,
amb una cassola,
farem un sofregidet,
que pot ser aquesta mateixa cassola
que hem fet servir de paella,
ai de planxa,
i farem un sofregidet de ceba,
la ceba pot ser picada,
però a mi m'agrada més
tallada en juliana,
allò que quedin com a cabells,
perquè es trobin,
que ens faci aquella espècie
de maranya,
de cabells,
com un niu,
i fer un bon sofregidet de ceba
amb tot aquell oliet
i tota aquella paella bruta
de la mateixa galera.
Si tenim una miqueta de caldo
de galeres d'un altre dia,
fantàstic,
si no, no passa res.
Llavors,
quan tinguem la ceba ben sofregida,
la ceba pot estar feta a foc viu,
anant-la remenant molt sovint
i tapada,
perquè vagi plorant
i es vagi posant tova.
Quan la tinguem ja
en un bon punt,
hi tirarem una picada,
farem una picada
d'amelles d'avellanes,
alljulivert i birranci,
una miqueta de birranci.
Aquesta picada
la tirem amb la ceba
i li donem dos tombs,
però dos tombs.
S'ha de torrar una miqueta,
però no s'ha de cremar
ni molt menys,
perquè l'all,
si es crema,
canvia el gust
i no queda tan bona.
Ja tindrem preparat
al costat,
uns tomàquets,
que pot ser
o bé sofregit de tomàquets,
si ja el tenim fet,
que ens estalvirem feia,
o bé tomàquet ratllat,
que també
ja el tindrem
més ràpid de coure,
o bé tomàquet tallat
a d'huets,
també pot ser,
com vulgueu.
Si tirem sofregit,
doncs tirem el sofregit
i amb que es cogui
10 minutets
ja ho tenim.
Llavors,
si el tomàquet és sofregit,
el que farem és
tirar-hi els tomàquets sofregits
per parar la cocció
aquesta de la picada,
que no se'ns cremi,
i llavors hi tirem
les galeres,
i hi tirem una miqueta
d'aigua
o aquell caldo de galeres,
ho taparem
i ho deixarem
que faci xup-xup
amb una fulleta de llorer.
Amb 10 minutets
ho tenim fet.
si el tomàquet
no està sofregit,
el que farem és
tirar-hi el tomàquet
a la ceba,
sense les galeres,
i deixarem que
sofregi tot junt,
que queda molt bo així també.
Boníssim,
ho vas retardar més.
Quan n'hagin passat
ben bé 20 minutets,
perquè tardarà
aquests 20 minutets
a coure's
la de tomàquet,
hi tirarem les galeres,
hi tirarem una miqueta
de caldo
o aigua,
ho taparem
i ho deixarem
uns altres 10 minutets.
O sigui,
ens ha d'acabar
com a cobert,
ha de quedar
com a sucoset,
caldoset.
Ha de quedar
com una salsa de tomàquet,
com una salsa de tomàquet,
no ha de quedar
caldós,
però ha de quedar
salsós.
Que si pugui
sucar.
Hombre,
és que si no,
és que si no t'apenjo,
si no,
no proves l'examen
de les galeres,
si no et pots sucar pa,
sospesa totalment.
Clar,
dona,
ha de quedar
un bon sofregiret
de ceba i tomàquet,
que és on té estala,
perquè la galera
és l'excusa,
també.
Clar,
que trucarem l'acordeon,
però ja veureu
com està aquest
ceba i tomàquet,
després la que s'obri,
només l'endemà
feu uns espaguetis,
això sí,
busqueu una bona pasta
de qualitat,
i feu uns bons espaguetis
bullits,
només,
allò ben al dente,
i si t'hi veu
aquest tomàquet
que ha sobrat pel damunt,
bueno,
té mil gustos,
mil gustos.
I si ara,
en aquesta època,
si hi afegeixes
alguna cosa de verd,
no ho sé,
ara en aquesta època de verd,
és que en aquest temps
me catxo en ronda,
però doncs d'aquí no gaire
hi començarà a haver carxofes,
però encara falta,
encara falta molt.
Però ara d'haver
d'haver un carabassó,
una miqueta de carabassó talladet
també pot anar bé,
però bueno,
és igual,
no cal que s'obri que la vida,
perquè ja amb el que quedarà
allí de la ceba i la tomàquet,
ja ho veureu,
s'ajupereu els bigotis.
Darrers cinc minuts
per l'última receita.
Home,
l'última seria la crema,
la visca,
la visca de galèc.
L'hem explicat moltes vegades,
jo encara t'he de confessar
que no l'he fet
i sempre dic
ai que repesco la...
Escolto,
me baixo el podcast per fer-ho.
Mireu de fer
aquella americana
que l'hem explicat mil vegades
però amb galeres,
o sigui,
aquelles galeres saltejadetes
que si tira
després de saltejades
i flambejades
amb brandi,
si tira
es cobreixen
amb aigua
i s'hi posa
el suficit de tomàquet,
el pebre vermell dolç,
i es deixen bullir
almenys tres quarts d'hora,
es matxacen ben matxacadetes
després amb una massa de morter
i es passen per un colador xinès.
En el cas de la galerera
jo hi tornaria a posar
una miqueta d'aigua,
els tornaria a fer bullir
20 minutets més
i tornaria a passar
les pel colador xinès
perquè encara queda
molta xitxa allà dintre.
Ah sí,
encara amb aquesta primera...
Sí,
amb la primera bullida,
el que ha quedat,
aquella cos que hem triturat,
allò encara es diu
una remoja,
allò es pot tornar a mullar
i encara hi traureu
molta xitxa d'allà.
Sí,
allò una sopeta de peix
d'aquesta segona remoja
o de la primera,
fantàstic,
però de la segona
també us pot sortir
una cosa bona.
I després aquest caldo
senzillament lligat amb arròs.
Com vam explicar,
el que farem
és posar-hi uns 60 grams
d'arròs per litro
i veureu que al·lucinareu.
Us queda una textura
que queda increïble.
Bullit l'arròs
i després triturat,
no?
Bullit mitja hora,
o sigui,
ha de passar molt de cocció
l'arròs
i després triturat,
ben triturat,
amb un túnix
que quedi molt fi
i si voleu ser elegants
després ho passarem
per un colador xinès
perquè quedi molt fi
i ja està.
i això es menja
com una crema,
tal qual,
de marís,
boníssima,
es poden fer uns crostons
enromescats
o també,
posant imaginació,
podem fer uns canelons
i això fer-ho servir
de beixamel
o podem agafar uns raviolis
ben bons
i això tirar-ho pel damunt.
Com una beixamel.
Ah, sí, com una salsa.
Com una salsa
o depèn de si ho fem
més espès
per l'arròs
i podem posar una miqueta
més d'arròs
com a salsa
o podem fer molt clar
i fem una sopa
amb els raviolis
de cullera després de dintre
i podem posar
les mandonguilles,
carn i peix
perquè no,
boníssim,
podem posar les mandonguilles
de porc
o de gallina
i les bullim
amb caldo de gallina
i un cop cuites
les tirem aquí
dintre de la cremeta
i barrejar
allò de la sapia
amb mandonguilles
doncs en aquest cas
les mandonguilles
amb galeres
boníssimes també.
Quantes galeres
recomanaries
per fer una sopa
i oxer?
Doncs mira,
amb mig quilo
de galeres
podeu fer una crema
per sis persones
tranquil·lament.
O sigui que estem parlant
d'un cost aproximat
ara
doncs de
posa cinc euros
amb cinc euros
mengeu sis persones
a nivell de marisc
vull dir
a nivell boníssim
es pot allargar més
perquè podem sostreure
aquella remoja
que dèiem
perquè amb mig quilo
traieu més
més d'un litro
i tant
i tant
si surt més d'un litro
de caldo
ja ho veureu
ja ho veureu
que en surt molt
i que queda boníssim
i després
doncs
el caldo
jo us recomano
que el feu
no el feu mai a igualit
al revés
o sigui
la primera
potser la primera
aquella primera
matxacada més bona
el que faria jo
és posar-la
amb bosses aquestes
de glaçons
saps aquelles bosses de plàstics
que venen
i les congeleu
i llavors
guardeu una miqueta
d'aquesta primera
més la segona
aquesta és la que podeu treballar avui
llavors un altre dia
amb aquests glaçons
allò com pastilles magi
però fetes nostres
i boníssimes
per posar un toc
doncs
un dia
que feu alguna cosa
del que sí
o si no
doncs també es poden fondre
les glaçons directament
i fer una sopa
o fer el que vulgueu
però doncs aquell toc
doncs
amb un romesco
un romescat de peix
bum
i poseu un glaçó d'aquests
veureu que és
està ben pensat
és un concentrat
és un concentrat
que això es pot fer
també el dia que us surt
un caldo boníssim
doncs també
la podeu guardar una miqueta
amb aquestes glaçoneres
i tireu
les vostres pastilles magi
seran això
no té el concentrat
de la pastilla magi
perquè allò és molt concentrat
però veureu que
tampoc té el gust de la magi
és un gust diferent
molt bo
sí, sí
ai que bé
molt bé
parlant de galeres
trobarem plats de galera
no?
el Quim Quima
evidentment
sí, sí, sí
ara estic preparant
encara no en tinc
les estem preparant
perquè doncs
és nou
bueno, ja
jo he estat de vacances
i ara
tornem a l'entrada
ara i aquesta setmana
hi ha la setmana medieval
allà dalt al barri
que ens posen
aquell restaurant
a la porta
la brasa
la brasa sí
que doncs
fa molta olor
i costa de passar
per allà al davant
però bueno
són tres dies
que bueno
tothom té dret
a guanyar-se la vida
tot fa ambient
doncs
si passeu pel cosat
de la catedral
carrer de les coques
hi trobareu
el Quim Quima
i el Francesc Lladó
Francesc
moltes gràcies
com sempre
a vosaltres
i fins la setmana que ve