Comencem l'aventura de conversada aquest divendres 12 d'abril.
Avui acompanyats, molt ben acompanyats, d'alumnes de cinquè A,
del Col·legi La Salle, i s'han treballat a l'aula, a la classe,
el tema d'alimentació.
Ens acompanyen alumnes, també els seus responsables, tutors,
l'Emilio Belmonte i l'Alexandra Sastre,
a banda també de l'equip de prevenció,
en l'àmbit de les trocades de l'Ajuntament,
que també està aquí amb nosaltres, la Marisa Cerrilló.
I ara la presentació ens la farà l'Adrià, que ja podem saludar.
Adrià, bon dia. Quan vulguis, aquest micròfon és teu. Endavant.
Bon dia, tarragonins i tarragonines.
Nosaltres som un grup dels deu alumnes de la classe de cinquè A
del Col·legi La Salle de Tarragona.
que us presento, la Marta, la Clàudia, la Martina, el Carlos,
el Joan, el Raül Cotano, Raül Acosta, Sílvia, el Brian, el Lluís
i jo, que sóc l'Adrià.
El nostre col·legi és molt gran i molt bonic.
Hi ha quatre línies per a cada nivell
i es pot estudiar des del P3 fins a estudis universitaris.
Hi ha un campus de la Universitat Ramon Llull.
Té molts camps d'esport i moltes zones verdes i bosc.
fins i tot un nord.
El curs vinent es parlarà molt i es donaran moltes classes en anglès.
Nosaltres hem triat l'alimentació per debatir aquí a Tarragona Ràdio
i que comença ara mateix.
Doncs moltes gràcies.
Li podeu fer un aplaudiment, no?
Escoltem-ho.
Ja l'aplaudim o no?
A veure, avui heu esmorçat dos ja?
Ho heu esmorçat bé?
Sí.
Sí?
Bé, perquè això és important, eh?
Suposo que no heu parlat, eh?
D'esmorçar com cal.
Ep, quin has esmorçat?
No has esmorçat?
Solucionem això ara mateix.
Tampoc?
Vaja.
Parlem d'alimentació.
Us sembla que escolteu el primer dels contes i el comentem?
Sí?
Sí.
Escoltem-ho.
Hola, sóc el Sergi.
I us explicaré una història.
A la una, a les dues i a les tres.
Ja!
Viu l'aventura de la vida.
Una mica de tot.
No oblidaré mai els dies que vaig passar a casa de la tieta Rosa.
El diner és a taula.
Mmm, que bo!
Mmm, quina olor que fa.
Però primer els convidats.
Sergi, dóna'm el plat.
Quin pecat havia comès per rebre un càstig com aquell?
Arròs verd.
Amanida de bròquil.
I el vergini esparcides.
La mort!
Que passa res, Sergi?
No, tieta.
Simplement que no tinc gana.
He esmorzat molt tard.
Segur, Sergi?
Segur, tieta.
No et preocupis.
Si no vols menjar, no mengis.
Ah, havia estat de sort.
M'havia salvat de menjar-me totes aquelles verdures horripilants.
Cap a les 4 de la tarda em van oferir unes galetes amb iogurt i me les vaig crospir en un 3 i no res.
Tot i així, em moria perquè arribés l'hora de sopar.
Veniu, que el sopar és a punt.
Vaig baixar corrents i vaig ser el primer de seure.
Però quan vaig veure que la taula tornava a semblar un jardí botànic, una mica més i em desmaio.
Posa't el que vulguis, Sergi.
De debò que puc agafar el que vulgui?
Esclar, fill.
No vull res. Gràcies.
Però, Sergi, no em diguis que tampoc no tens gana.
Si no has menjat res a l'hora de dinar.
No, tieta. No és que estigui tip.
És que tinc mal d'estómac.
Per què no m'ho havies dit abans?
No volia que et preocupessis, tieta.
Al Sergi li creixerà el nas.
Per què dius això, fill?
Perquè diuen mentides.
Al Sergi no li fa mal la panxa.
El que li passa és que no li agraden les verdures.
És veritat, això, Sergi?
Sí, tieta, però no vull molestar.
Què t'agradaria menjar? Digues.
La veritat és que donaria el que fos per un tall de carn amb batates fregides, oncle.
Ta mare no fa verdures?
Sí, tieta, però l'únic que se les menges l'hèctor.
Jo no les puc veure ni en pintura.
Et proposo un tracte.
Avui et faré un bistec i patates fregides.
Però com que estàs en aquesta casa,
la resta de les vacances aprendràs a assaborir les verdures.
D'acord?
Aquella nit vaig tenir malsons amb la coliflor, les carxofes i els cogombres.
Però l'endemà em vaig emportar una bona sorpresa.
Tanca els ulls.
Ara ensuma.
Trobes que fa bona olor?
Mmm, deliciosa.
Ara tasta-ho, només una mica.
És boníssim, tieta.
Que porta carn.
No, senyor.
És un pastís de verdures i formatge.
El pas més important el vaig fer aquell dia.
Vaig tastar les verdures que m'havia servit la tieta.
I no em va passar res.
Tenen tan mala fama, les pobres, que jo m'imaginava el pitjor.
Una mica de tot és un conte per xerrar de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat.
Viu l'aventura de la vida.
Ja hem parlat de les verdures.
A veure, a qui no li agraden les verdures?
A veure, aixecueu la mà.
Ui, a veure, ui, ui.
Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set.
I aquí sí que li agraden les verdures.
Un, dos, tres, quatre.
Quatre, bueno, més o menys estem a la part, eh?
Què heu de fer?
Què creieu?
Què m'explica?
Què heu de fer quan veieu que una cosa creieu?
No dic que no us agradi.
Creieu que no us agrada.
A veure, comencem per aquí, per la Marta.
T'hauràs d'acostar el micròfon, Marta.
L'has de posar així una mica davant.
A veure, Marta, que per cert,
has costat el nom amb molts colorets, eh?
Sí.
Molt bonic, eh?
Aquí hi ha una rosa, fins i tot.
Assignat per algú, molt bé.
Sí, sí, digue'm.
Jo crec que si no ens agrada una cosa
l'hem de provar abans de dir que no ens agrada.
I això ho feu?
Això ho feu de provar?
Sí.
A vegades.
A veure, de vegades.
Sí, a vegades.
A veure, baralla'm.
Per què de vegades?
No sé.
Si et diuen, és que si no el proves no sabràs si t'agrada.
Ja, doncs bé, però...
Perquè tu potser penses, no sé, que no t'agrada,
però potser sí que t'agrada, no?
Sí, per això ho tasto.
T'ha passat mai de provar una cosa, tastar-la
i després veure que t'agrada molt, per exemple?
Sí.
Ni t'ho imaginaves?
Sí.
Sí?
Però suposa-te'n van al micròfon, que si no la sentim.
I llavors, què penses?
Quan te passa això, què penses, llavors?
T'han de voler ser provat abans?
Sí.
Doncs que hi ha vegades que quan la meva mare em diu que he tastat alguna cosa,
doncs l'he de tastar i la tasto, i si m'agrada la mare menys, i si no, doncs em fa una altra cosa.
Bé, això diu el pare també, eh?
Sí.
A veure, i l'àvia també.
I l'àvia, i l'avi.
Adrià.
Que mai tenim que dir mentides...
Espera, espera, espera, arrenca, dispara l'altra vegada.
Digue, ara sí.
Que mai tenim que dir mentides, sense abans tastar-ho i dir si està bo o no t'agrada.
A tu, per exemple, què és el que no t'agrada de cap de les maneres?
M'agrada tot.
A tu t'agrada tot, eh? Tu no tens cap problema.
Per menjar... I el que t'agrada més?
Els macarrons.
Doncs mira, a mi també, eh? M'agrada molt la pasta, els macarrons, les tallarines m'agraden molt també a mi, com a tu.
A veure, què ens explica la Clàudia? Acosta't el micròfon.
Tenim que pensar que les persones que s'esforcen per fer els que ens agraden, fan perquè ens agradin les coses i no les tenim que tirar a la prosa.
Això també està bé, eh? Pensar que a menjar hi ha moltes persones al món que no poden tenir menjar, que no poden menjar i que, clar, si es llança de la besura,
malament rai, no?
Joan, endavant.
Jo sé que quan hi ha una comentació que hi ha molts graus per damunt i són bastants dies, sempre s'ha de menjar molta pasta per agafar-nos-hi-ho.
Doncs sí, això es fa la nit abans.
La nit abans, si vas a córrer... Ara, mira, parlàvem amb un noi que és d'aquí de Tarragona, que es diu Jordi,
i que m'ha dit que se'n va el mes que ve a fer 80 quilòmetres. A més a més se'ls farà cap amunt, cap a la muntanya, a l'illa de la Palma.
I ell, aquests que van a córrer i que corren tants quilòmetres, menja molta pasta.
Heu vist tots, per exemple, aquí a l'enjornet, que és un noi que corre molt, què menja, què menjava aquí dia que sortia per la tele?
Plasta.
Eh que sí? Perquè és molt bona. A veure, per aquí tenim el Raül, diria, què és?
A Costa.
El Raül, què?
A Costa.
A Costa. Diga, Raül.
Jo crec que, a veure, si no t'agrada una cosa has d'intentar o barrejar-la amb una altra o intentar dir d'una manera que no ofenguis el qui ho ha fet.
Perquè si tu ho ha fet, ho ha fet de bon cor i perquè tu puguis menjar, necessites menjar.
Llavors no pots dir-li, no m'agrada, i ja està.
És a dir, que no t'agrada i se pot fer alguna altra cosa.
O, de mala educació, per exemple, es aparta el plat i dir que no ho vols.
Exacte.
Això fa molta ràbia, eh? Que sí.
A tu hi ha alguna cosa que no t'agradi?
Les espinaques, si no, no les mengi una altra cosa, no m'agraden.
Amb truita, per exemple, una truita d'espinacs, te la menjaries?
Sí.
Sí, no? Amb truita sí, eh?
A veure, qui més vol parlar? A veure, per aquí?
No? Ja està?
No volia dir res, a Martina? A veure, Martina, a tu què és el que no t'agrada?
O a tu què és el que t'agrada molt, per exemple?
Que dius, mira, això ho estaria menjant tot el dia, no?, perquè m'agrada molt.
Què és això?
El gelat.
Ah, clar, clar, clar. Jo també, eh? A mi també m'agraden molt els gelats, eh?
Passaria el dia a menjar gelats.
Però clar, els gelats no tenen tot el que han de tenir perquè et puguis alimentar, no?
Sí.
I el que no t'agrada gens, què és?
No? No hi ha res que no t'agradi? Tot t'ho menges, eh?
El que passa en el plat?
Sí.
Molt bé, molt bé, Martina.
Bé, però ja hem vist, eh? Que no està bé de dir que no el voleu provar, el deu provar-ho, no?
I si el proveu, doncs veieu que a vegades us agrada i us pot sorprendre.
I us sembla que escoltem un altre conte? A veure què... I el comentem?
Sí.
Sí.
Escoltem-ho.
Sí.
Hola, sóc el Sergi. I us explicaré una història. A la una, a les dues i a les tres. Ja!
Diu l'aventura de la vida.
Obre els braços.
Bé, Sergi, no hi ha cap altra solució. T'has de primar.
Això vol dir que has de deixar de menjar?
No, que has de menjar menys, que és diferent. I fer més exercici. Sé que ho pots aconseguir.
I no em donaràs cap medicament?
No cal, Sergi. La solució és a les teves mans.
Jo mirava les mans i no hi trobava cap solució. Ben al contrari. Sentia que cada vegada tenia més i més gana.
No, Sergi, te n'has d'estar.
Però, mare, em moro de gana.
Sé que això és molt dur per tu, però compta amb mi. Jo t'ajudaré.
Com?
Ja se'ns acudirà alguna cosa.
Només de pensar en les magdalenes de poma que tenen al forn, em fa venir aigua a la boca.
Són delicioses.
Ja ho sé, com no se m'havia ocorregut abans. L'avi deia que el millor per treure la gana era obrir els braços.
No ho entenc.
Ara t'ho explico.
Obre els braços.
Així?
Sí, molt bé. Ara, acosta't tant com puguis.
Fins aquí?
No, una mica més.
Així?
Perfecte.
I ara?
Ara jo obro els meus i ens abracem.
Estàs bé?
Ai, sí, que bé.
La persona que s'alimenta d'abraçades menja menys, deia el meu avi.
I és cert.
D'aquí a uns dies ho sabrem.
Ara per ara em sembla que t'han passat les ganes de magdalenes en poma, oi?
Doncs una mica, mare, una mica.
No hi perdia res provant la teràpia de l'abraçada.
A més, podia resultar molt divertida.
Només havia de buscar algú que es deixés abraçar a cada vegada que no t'és una gana intensa.
Sergi, què et passa?
Tinc molt desig de...
T'has tornat, pot?
No!
Deixa'm que t'abraci.
Deu ser que li agradó el Sergi i no me n'havia adonat.
Ja està, Marta.
Gràcies.
Ho necessitava.
A poc a poc vaig comprovar que el meu besavi tenia raó.
Amb les abraçades vaig deixar estar una mica la xocolata i les galetes.
En canvi, el metge sí que n'ha barrat.
M'havia dit que la solució era a les meves mans.
I allà no hi era.
Part de la solució era als meus braços.
O més aviat, en les abraçades.
Obre els braços és un conte per xerrada a l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat!
Viu l'aventura de la vida.
A veure, a qui li ha passat alguna cosa semblant a la que li ha passat el Sergi en aquest conte de l'aventura de la vida?
El Joan?
Vinga Joan, explica'ns-ho.
A tu què t'ha passat semblant a la que deia el Sergi?
A mi, com que m'agraden molt els gelats, encara que sigui invern,
quasi cada dia menys els gelats que tinc al congelador.
Molt bé.
Cada dia no?
Sí, quasi cada dia.
Quasi cada dia.
I el Raúl, a veure, Raúl, acosta't el micròfon.
A tu també t'ha passat alguna cosa semblant a la del Sergi?
A mi no m'ha passat semblant al Sergi, però com ha dit el meu company Joan,
jo també menjo molts gelats i moltes coses, i hi ha coses que les deixo de banda i en menjo molt poques.
S'ha de variar del menjar per no tenir problemes com el Sergi, que diguéssim d'obesitat o sobrepès.
perquè si no, les coses que no t'agraden potser i que no en menges mai, llavors te tocaria menjar-te-les,
perquè són les que et podrien fer que no et passés més això de l'obesitat, sobrepès.
La paella us agrada a tots? La paella a tots us agrada?
Sí.
A veure, la Marta diu que no. A veure, Marta, que s'ha de micròfon.
A tu no t'agrada la paella?
No.
No? Per què no t'agrada la paella?
Perquè el tipus d'arròs aquell no m'agrada molt.
És el tipus d'arròs, eh?
Els bitxos que hi ha a la paella t'agraden?
Sí, molt.
Les gambes, els camarlans, tot això, els musclos.
Sí, també? I la Clàudia, a veure, Clàudia, a tu t'agrada la paella, per exemple?
No.
Tampoc? I per què no t'agrada? També per l'arròs? Com és l'arròs o no?
Sí, també perquè la meva mare li posa verdures de...
Ella la fa com a valenciana, la paella, no?
A ser-hi mig de mar i mig de muntanya, no?
Sí.
Posa verduretes, no?
Sí.
I la verdura no acaba de...
Per cert, ja esteu al Facebook, eh?
Si els pares i les mares, o a mi, els amics, us volen veure a través del Facebook,
ja poden entrar al perfil de Tarragona Ràdio i ja veuran la vostra fotografia.
Ja hi ha un parell que em dic que els agrada la publicació.
A mi som pares.
Voleu saludar els pares i les mares?
Ja qui som?
Voleu saludar, no?
Sí.
Sí.
Voleu saludar, dié hola.
Hola, mares!
Jo crec que ens escolten, eh?
A veure, a qui més li ha passat alguna cosa semblant al Sergi?
A veure, aquí, a l'altre Raül.
Raül, endavant.
Jo per la nit, després de sopar, no paro de menjar coses.
I després, pel matí, no tinc gana de res, fins a l'hora de dinar.
O sigui, tu és d'aquells que piquen, no?
Que vas picant, eh?
O sigui, tu ets dels que tens ganes fora del sopar i després del sopar, no?
Abans del sopar, no?
I llavors vas picotejant, eh?
Per aquí, per allà, no?
Allò que trobes, no?
Però picoteixes fruita o no?
O altres coses?
Sí, a vegades fruita.
Plàtans.
La fruita és molt bona, eh?
Així estem d'acord, no?
Que la fruita és molt bona?
Sí, sí.
Sí, no?
La fruita en general.
Els plàtans, les pomes...
En teniu alguna preferida, de fruita?
Mandarina.
A veure, per aquí.
M'encanten molt les cireres.
Les cireres?
Sí, sí.
Les cireres són molt bones, eh?
Sí, sí.
I les maduixes també o no?
Sí, amb sucre, sí.
A veure, el Lluís, què diu?
El Lluís, per tu, Lluís?
També les maduixes, una mica, i les mandarines, sobretot.
Sobretot les mandarines.
També són molt bones, eh?
Les mandarines.
I amb la Adrià, quina fruita li agrada?
Que sobretot el que més m'agrada és la poma.
La poma, molt bé.
De quin color la poma ha de ser?
Perquè n'hi ha diferents tipus, eh?
La verda.
La verda, molt bé.
I la Sílvia?
La Cíndria, perquè porta molta aigua.
A més a més, de Cíndria en pots menjar molta, eh?
Perquè, eh que sé?
En pots menjar molta i refresca molt a l'estiu.
A veure, Raül.
Digues, digues, Raül.
A mi m'agrada molt el meló,
perquè té molt...
Sobretot a principi de temporada, que és més gustós.
El meló dolcet, eh?
Tu t'agrada que sigui dolcet, eh?
Sí.
I l'altre, Raül, al meu costat, estem al cotano.
Jo quasi sempre, quan acabo de dinar, sempre menjo plàtano, pera o poma.
Molt bé.
I el Joan, a veure, Joan, tu?
A mi m'agrada molt la Síndria, el meló, la taronja, la poma i les maduixes.
O sigui, tu no tens cap problema amb la fruita, eh?
Bé, depèn... La mandarina no.
La mandarina no t'agrada tant.
I el Carles, Carles, a veure...
A mi m'agrada la taronja àcida.
La taronja àcida? A veure, com és la taronja àcida?
Àcida.
Àcida, no? Jo dius el seu nom.
Però no és la més dolça, no?
No.
Si és dolça no t'agrada ser àcida?
Sí.
Molt bé, doncs mira, taronja àcida.
I la Martina?
A mi la poma verda i les maduixes.
També les maduixes. Veig que les maduixes triomfan molt, eh?
Les maduixes t'agraden soles o amb nata?
Soles o amb nata, Martina?
Amb nata i soles.
De les dues maneres.
Sí.
I la Clàudia, a veure, Clàudia?
M'agrada la maduixa, la cirera, la pruna i la cindria.
Molt bé.
I la Marta?
A mi totes les frites menja el kiwi i el mango.
El kiwi no t'agrada? No.
I el mango? Tampoc.
Ara us pregunto, a veure qui m'ho respon.
Mengeu només allò que us agrada?
Només, o sigui, mengeu només això que heu dit ara, eh?
Allò que us agrada o mengeu de tot?
A veure, comencem per aquí, Brian?
A vegades menjo el que m'agrada i a vegades si em posen alguna cosa que no m'agrada per sopar, no m'ho menjo tot, però em menjo una mica.
Fas què? Què has dit? Què fas al final?
Que menjo...
Menges menys?
Sí. No m'ho menjo tot, menjo un menys.
Després us preguntaré si mireu la tele mentre sopeu.
També s'ho preguntaré després, però això serà després.
Lluís, digues.
Sí, a vegades em posen alguna cosa que no m'agrada molt i faig com el Brian, que m'ho menjo una mica, però no m'ho acabo d'acabar tot.
Bé, i llavors aquí hi ha una mena d'estirar i arronsa, no?
A tu t'apriten perquè tocaves, tu no tocaves, no?
A vegades va bé i a altres no va tan bé la cosa, no?
Bé, ja sabem això com va, eh?
Adrià, endavant.
Que tenim que menjar de tot equilibradament, una mica de tot.
No es poden deixar una cosa que no t'agrada sense tastar-lo.
Exacte, s'ha de menjar peix, s'ha de menjar carn, verdura, una mica de tot.
Sílvia.
Tothom hem de menjar una mica de tot perquè el nostre cos estigui sa.
Doncs és que és vital, eh?
És a dir, això és fonamental, el tema de l'alimentació variada.
Raül.
M'he dit abans, s'ha de tenir una dieta equilibrada i no menjar només el que t'agrada per els problemes que pots tenir.
I si no t'agrada una cosa has d'intentar barrejar una altra cosa.
Exacte, variar el que dèiem.
L'altre Raül, Raül Cotano, endavant.
A vegades el meu pare em diu que tinc que provar les verdures i les provo i em fa menjar tot el plat.
Te'l fa menjar, eh?
Al final me l'acabo.
I diu que es pot el teu bé, eh?
Perquè al final t'agradarà i a més a més porta molta fibra.
Joan.
A mi em sembla que se'n menja molt de calci perquè si no els ossos es debiliten, no es tornen fluixos.
I jo normalment menjo, encara que no m'agradi, menjo alguna cosa, com ha dit el meu company Brian.
Si tu encara que no t'agradi també, eh?
Una miqueta, que sigui provar-lo, una miqueta, molt bé.
Carles, i tu com ho veus?
Perquè jo no menjo el que m'agrada perquè...
Espera, espera, acosta't el micròfon, acosta't, aneu girant el micròfon.
La part taronja té que estar davant de la boca, més o menys, eh? Uns quatre dits.
Jo no menjo el que m'agrada perquè a la majoria de la gent li agraden les xutxes i tot això i no és bo menjar-ho cada dia.
Però a tu t'agraden les xutxes?
Home, sí, però que no la menjo tot el dia.
És a dir, que seria com si fos un premi, no? La xutxa, eh?
Allò, un moment especial, o fet alguna cosa bé, llavors, aquell dia potser sí, no? Un premi, un reconeixement.
Martina, a veure...
Que, com ha dit la nostra companya Sília, tenim que menjar de sa, però no menjar moltes xutxes per al nostre cos.
Bueno, i per les dents, eh? Que tampoc són gaire bones, eh?
Això els dentistes ja ho saben, eh? Que les xutxes per les dents... Clàudia.
Jo menjo el que no m'agrada perquè, per exemple, la verdura, perquè penso que la meva salut és molt important.
I menjo el que no m'agrada.
I, per exemple, digue'm alguna cosa que hagis menjat que no t'agradi, va.
La verdura.
La verdura. Però, verdura, a veure, estem parlant de verdura amb patates?
No, col, broqui.
La broqui, la col, ni que porti batxamel tampoc, no?
No.
No. I l'altra verdura, és a dir, la verdura, per exemple, les bajocas amb patates?
Sí.
I si tot això t'ho passen per turmis, allò que és com una verdureta, tampoc, no?
No, solo m'agrada el puré de patates.
El puré de patates. També és molt bo, el puré de patates.
I a la Marta?
A mi, normalment, m'agrada tot, però, normalment, el iogurt és l'únic que no m'agrada, però, normalment, solo menjo la meitat.
I ja està.
La meitat d'un iogurt.
De què t'agrada el iogurt?
De fresa.
També de maduixa, eh?
Sí.
Iogurt natural de maduixa.
L'Adrià, volia afegir alguna cosa?
Sí, que no és bo menjar moltes xutxes, perquè t'entren càries i es poden caure tots els dents.
Exacte.
Sí, sí.
Tot i que cauran igualment, eh, les dents?
Ja ho saps, no això?
Que cauen igualment, eh, amb el pas dels anys, però, principalment, quan fan el canvi de les dents de llet,
a les que tindreu, doncs, quan sigueu grans, també cauran, eh?
A més, passa el ratolí. Com es diu aquest ratolí, el qui que ve?
Quan poseu la dents sota la coixina, ve un ratolí a la nit?
A veure qui ho saps.
Com? Com es diu?
El ratoncito Pérez.
Ah, i bé? L'heu vist alguna vegada o no?
Home, són els pares.
No, no, home, són els ratolins.
Escolta'm, Lluís, ja que has parlat tu, quan aneu a casa dels avis, per exemple, és diferent a l'hora de menjar?
A casa dels avis? Perquè els pares et diuen, t'has de menjar això, això i això. Els avis ho fan diferent, això o no?
Com jo vaig no massa dies a casa dels meus avis, doncs, me fan alguna cosa que m'agradi una mica, però, a vegades, no tant, però m'ho he de menjar.
És a dir, que l'avi ja sap, els avis ja saben qui vas tu i que aquell dia que hi vas te fan allò que t'agrada, no?
Sí.
Molt bé. A veure, per allà baix, Rau, a casa dels avis, és diferent al menjar?
Jo, quan vaig a casa dels meus avis, com no m'agraden les verdures, sempre em fan puré de verdures o sopa, i després em fan peix.
Peix, el peix és molt bo, també. La sopa t'agrada, et sopero, tu?
Sí.
Sí, perquè a qui li agrada la sopa li agrada molt, això no hi ha terme a mig, eh? Quan a algú li agrada la sopa, eh que sí? A veure, la Sílvia, per aquí? La Sílvia, digues.
Que a casa dels avis, el menjar el dediquen molta estona, i si alguna cosa no t'agrada, has d'esforçar-te i menjar-te tot el plat.
Exacte. Tot i que, a veure què diu el Joan, però potser els avis són més permissius, a vegades, eh? No tots, eh? Suposo que hi ha avis i hi ha avis, eh?
Però els pares són més exigents? Esteu d'acord amb això o no? Digues, Joan.
Jo no vic en cases diferents, els meus avis. Vivim junts, i llavors, si la meva àvia fa espadetis per sopar,
doncs, si no m'agrada, doncs la meva àvia em deixa escollir entre el que havia fet per dinar, si li ha sobrat alguna cosa.
Va, és que si no t'agrada no hi ha problema. No t'aprita perquè te'ls mengis, no?
No.
Molt bé. Carles, acosta't el micròfon i com vulguis, endavant.
Per cert, estan dient que sou molt guapos, eh tots? Ho estan dient pel Facebook.
Mira, n'hi ha un que diu, futurs periodistes, eh? I un altre que diu, esteu tots molt guapos,
diu la Patricia, la coneixeu, la Patricia? La Patricia Cordon, no ho sona?
No.
Doncs diu, sí? Ep, qui és? Ta mare?
Sí.
Doncs mira, la pots saludar. Diu, esteu tots molt guapos, enhorabona per la vostra actuació, eh?
O sigui, que la mama està escoltant, eh? El tanto que dieu, eh? A veure, Carles, digues.
Jo tinc la sort que la meva àvia em fa tot el que jo vull, quan vaig a la seva casa,
perquè quan vaig pocs dies...
I tu això, com ho has dit tu, ja saps que el que li diguis a l'avi, a l'àvia, doncs ja ho faran, no?
Sí.
I quan menjar es nota això, a l'hora de menjar es nota, no? Clar.
I tu què els hi demanes per menjar, quan vas a casa de l'avi?
Què?
Què els hi demanes per menjar, tu, quan vas allà?
Doncs...
El que t'agrada?
Sí, el que m'agrada.
Bueno, és una manera, mira. Martina, a veure...
Que a casa dels avis és com la meva casa, en tinc que menjar tot.
El que no m'agrada és el que m'agrada.
Bueno, en el teu cas és igual, per tant, eh?
Sí.
Tant és que sigui el pare, com siguin els avis, que el que hi ha al plat s'ha d'acabar, no?
Sí.
Molt bé. Martina, Clàudia.
Quan jo vaig a casa dels meus avis em fan un plat d'enciam i després em fan tostades amb tomàquet i formatge.
i si no t'ho vols acabar, què passa? A casa dels avis?
Que em diuen, menjat això i això, no?
Va, és a dir, agafa una... Aquesta part sí, aquesta part sí, fins aquí fan una ratlla al mig del plat, no?
D'aquí cap allà no cal i d'aquí cap allà sí, no?
Sí.
Molt bé. I la Marta?
Jo quan vaig a casa dels avis sempre truquen a la mare ali abans per dir-li què volem menjar i sempre li demano arròs amb peix o verdura amb carn.
Veus que a la Marta sí que t'agrada l'arròs, eh?
Sí.
Deies la pella, no, però l'arròs bullit sí que t'agrada, no?
Sí, amb tomàquet.
Amb tomàquet. I amb un ou, allò que diu arròs a la comà, també t'agrada?
Sí.
Amb tomàquet, sí, no? Però la pella no, la pella...
Però l'has provat, no, la pella?
Sí.
Ja has vist que no t'agrada. Potser d'aquí uns anys t'agradarà, això a vegades passa, eh?
Que potser no t'agradarà, però d'aquí uns anys potser sí que t'agrada. A veure, Brian, digues.
Que el que esteu parlant del menjar dels avis, que jo a vegades el que em fan me'l menjo o menjo poc, com he dit abans.
O sigui, tu t'ho menges, eh? Bàsicament.
O sigui, veus que no t'agrada gens, llavors una miqueta...
M'ho menjo una miqueta.
Una miqueta una miqueta, eh? Fas allò... Vas fent el ronso, no?
Sí.
A veure, per aquí el... Volia parlar també l'Adrià. Si vols, pots saludar la mama, eh?
Que jo quan vaig a casa els avis, jo no dic que vull menjar ni res. Em posen el plat a la taula i jo menjo el que m'hagui a posar.
Que no tinc que dir que no vull això, que no m'agrada ni res.
Tu t'ho menges, eh? Sí, sí. Tu ets de bon menjar.
A veure, el Raül, que el tenim per allà baix. El Raül, endavant Raül, a costa.
Jo quan vaig a casa de la meva àvia, que havia aquí a Tarragona, sempre em fa molt de menjar.
I acabo sempre empatxat i li he de dir que no puc més, perquè si no, continuo traient plats i plats i plats.
Llavors, acaba estip.
Això ho fan molts savis, eh? Que sembla que el plat aquell hagi de fer la volta al món, no? Que sigui, de lo gran que és, eh?
Sí.
I tu has d'acabar i encara pensen que no en tens prou, no?
Sí.
Però això ho fan perquè no volen que passis gana, eh?
Sempre em diu si vull alguna cosa més, al final.
Bé, i tu tocaves o no? Sempre queda un raconet?
Sí.
Depèn del que sigui.
Sí, l'últim plat sempre queda alguna cosa.
Bé, clar, que si te'n posen tant...
Bé, doncs vinga. Joan.
A mi sempre els pares, els avis, sempre em diuen que quan porten un plat de coses que m'agraden,
sempre em diuen que només em posi el que m'he de menjar.
Però si no, llavors el que queda, doncs l'hem de tirar.
Perquè vol fer una feixitó al Raül, digues.
Raül, que s'ha quedat alguna cosa al...
Com ha dit el Joan, quan vas, per exemple, al wok, no has d'agafar molt de menjar
i després agafar, i si no en vols més, o sense voler agafar tu la cosa que no t'agrada i tirar-la.
Si agafes, has d'agafar la quantitat que t'hagis de menjar i...
que t'agradi a tu, no agafar i tirar-ho.
Us agrada el menjar, ara que has parlat del wok, el menjar d'altres cultures?
Sí, sí.
Sí.
Sí, bastant.
En general, us agrada...
Aquest és el que, per exemple, a veure, per aquí baix, el rocota, no?
A tu què t'agrada menjar així?
Vaig al wok, que si sempre metjo les patates aquelles que són...
Com les de bossa, no?
Sí.
Aquelles que estan molt bones.
Sempre intento fer tot el que puc, perquè vaig poques vegades al wok i agafo moltes coses.
Molt bé. A veure, per aquí, la Sílvia. Digue, Sílvia, endavant.
Com diu sempre el meu pare, has d'agafar molt poca quantitat i si t'agraden agafes més. I si no, res.
I si no, exacte, si no, res. A veure, Brian, digues.
A mi, quan vaig al wok, el que m'agafo moltes vegades és el rotllito de primavera.
Aquest és molt bo, també, el rotllito de primavera.
Sí.
Joan, digues.
Jo també, com ha dit el meu company Brian, quan vaig al wok, també agafo bastant rotllitos de primavera i també molt arròstres delícies.
Veus? També aquest és bo, eh? Per aquí, la Clàudia. Digues, Clàudia, costa del micròfon.
Jo, quan vaig al wok, també menjo arròstres delícies i peix i carn.
De tot, eh?
Sí.
A veure, qui m'explica per què hem de dinar? Per què s'ha de dinar cada dia? A veure, qui m'ho explica, això?
Tu mateixa, Adrià? Doncs vinga, endavant.
Que si no dinem ens podem quedar sense energia, sense ferro, perquè si no això ens pot tindre obesitat, si no mengem tan bé.
Molt bé, algú més m'ho explica? A veure, segons el Raül, la Costa, Raül, per què hem de dinar?
Hem de dinar per tenir energies fins a l'hora de sopar o de baranar, per poder fer activitats, donar al col·le, perquè si no t'hauries de quedar a casa sense fer res.
I no només hem de fer el dinar, també hem de fer el dia, hem de fer cinc àpats, l'esmorzar, el dinar, etcètera.
Això dels cinc àpats també és important, eh, Clàudia? Quan vulguis, Clàudia, digues.
Quan, si no menges, si no dines, et pots desmaiar.
Sí, sí, et pots agafar un desmai, et pots esvair perquè no tens prou nutrients.
A veure, Joan.
I si tu menges molt d'una cosa i llavors, com ha dit el company, menges massa, doncs a vegades et quedes uns quants anys sense menjar allò perquè has menjat massa.
A veure, torno a dir-ho, això.
Doncs que quan menges una cosa massa, a vegades et quedes alguns anys sense menjar aquella cosa perquè ja no t'agrada.
Ara, ara ho entenc, o sigui que ho has avorrit, no?, una mica, el menjar aquell, és a dir, quan estàs menjant molt, molt sovint sempre el mateix, al final allò ja no té cap gràcia.
Ni que sigui allò que més t'agrada, no que sí?
Encara que sigui allò que més t'agrada també ho pots arribar a avorrir, no?, fins i tot.
Digues, bralla't.
Això m'ha passat a mi.
De petit, la meva mare sempre em feia una entrapada de foc gras o una entrapada sobrassada i ara ja no m'agrada.
No menjo res, ara.
En canvi, el de Nutella sí que t'agrada, no?
No, no m'agrada xocolata.
No? Carai.
Em sembla que ets el primer que conec en el dia de la xocolata, eh?
No.
Gent? Ni blanca tampoc?
No.
No? Bueno.
Marta?
A vegades me la menjo, però...
Però no t'acaba de fer el pes.
Marta, diga.
Jo, quan era petita, menjava unes galetes i l'any passat les... i em van deixar d'agradar.
I l'any passat les vaig tornar a provar i ara són una altra vegada les meves preferides.
I com són aquestes galetes? Què porten?
Amb xocolata.
De xocolata, eh?
Sí.
Però allò d'aquelles que porten la xocolata al mig?
No.
Cobertes de xocolata?
No.
Amb... com es diu?
Amb petits...
Perdir les porcions de xocolata incrustades, no?
Sí.
Com si fossin allò...
Com boletes.
Com si fossin minerals, oi que sí?
Digues, Carles.
A mi també em va passar que quan tenia sis anys, m'encantaven els nuggets i ara quan el provo no em fa gràcia.
I abans t'agradava molt.
Sí.
Mira, si algú, si algú, la vostra fotografia, és que s'ha triomfat molt, eh?
El Facebook, per tant, està el Twitter, ja.
L'altra xarxa social, el Twitter, també està la vostra fotografia, l'acabo de penjar ara.
I la veieu?
Queda molt maco.
Són el Twitter, també?
Bé, doncs si algú vol comentar-la, doncs ja ho podeu fer.
Si algú vol interactuar en directe, com han fet el Raúl Fernández, la Patrícia Cordón,
doncs també podem comentar-ho a través del directe.
Canviem de tema, parlem de, per exemple, perquè són tan importants les verdures.
Per què creio que són tan importants les verdures?
A veure què m'ho explica.
Encara que no us agradi, eh?
Per què creio que són tan importants?
Brian, vinga.
No?
Doncs la Marta, vinga, Marta.
Perquè porten proteïnes i són molt bones pel cos.
Vinga, proteïnes i bones pel cos, dos bons elements per destacar Raúl a costa.
Per tenir una dieta saludable, sobretot les verdures són molt adequades.
Per dieta, eh?
És a dir, ja tenim un altre element, dieta equilibrada.
Qui més m'explica a vosaltres les verdures?
Aquelles que...
A veure, el Joan, digues Joan.
Les verdures, al portar proteïnes, llavors et fan créixer més.
O sigui, el creixement.
És a dir, que són importants sempre pel creixement.
Vinga, més elements positius de les verdures.
O parlem, o sembla que parlem de l'hora d'esmorzar?
Què diríeu que és important esmorzar?
De bon matí.
A veure, Sílvia.
L'esmorzar és el menjar més important del dia.
Que t'agafa energia per tot el dia.
Sí, i què seria important, per exemple, que digues a l'hora d'esmorzar?
Tu en què penses?
O en què esmorzas?
Dos peses de fruita, llet o suc i... no ho sé.
Seriales potser també l'agrades, no?
Sí.
Digues, digues, Adrià.
Com ha dit la meva companya Sílvia, és el menjar més important i és quan hem de menjar més.
Si és el més important del dia o són dels més importants del dia, per començar el dia amb energia.
A veure, el Raül Acosta.
Raül, endavant.
El Raül està triomfat molt avui, ja ho veieu.
Digues, digues.
L'esmorzar és un apat important perquè portes moltes hores sense menjar, ja que et dorms i no és com...
A mitjanit no pots aixecar i fer una espècie de dinar.
El sopar sempre ha de ser bastant complet per no tenir gana a mitjanit i dir que et tinguis que despertar menjar alguna cosa, com li passa a alguna gent.
i l'esmorzar és que has de tornar a recuperar les energies de totes les hores que has estat sense menjar.
Exacte.
Joan.
A mi em passa com el Raül Acosta.
Jo, al sopar, com que a vegades ho fan... quasi sempre fan pa amb tomàquet i embotits, doncs no menjo massa i llavors a mitjanit m'he d'aixecar i anar a buscar alguna cosa.
Ja saps on està la nevera, no?
Sí.
I aniries fins i tot adormint, no?
Fins a la nevera?
No.
Bueno, a dormir potser no, però ja saps on està, no?
Sí.
Bueno, molt bé. Clàudia.
Per a mi l'esmorzar també és molt important perquè m'agrada molt la llet amb la cau i quan tomo això, com els dilluns tenim a segona hora de gimnàstica, m'aporta moltes energies.
Molt bé, doncs la llet també és important, beure llet. Alguna cosa més a l'esmorzar?
Ja està, ja hem fet l'esmorzar, ja hem dormit, hem fet l'esmorzar, ens hem aixecat i ara anem a... digues, digues. Digues, Raül.
Jo a cada àpat sempre... sempre bec llet, molta llet, dos vasos per a cada àpat.
O sigui, beus llet fins i tot dinant, eh, també, i sopant?
Sí.
Ah, molt bé. Joan, tu també?
Bueno, jo en contesta el que ha dit el meu company, que jo veig llet només quan esmorzo i quan acabo de sopar. I llavors jo, quan acabo de fer esport o això, i quan dino, doncs ja sempre foco la cola, falta.
Ah, molt bé, també t'agrada això, eh? Algú més vol dir alguna cosa de l'esmorzar? Anem a un altre tema. Ara us preguntaré. Imagineu-vos que hi ha una cosa que no us acaba d'agradar el tot. Com podem agafar aquest menjar?
La carn, per exemple, eh? I disfressar-la d'alguna manera, no? Canviar una mica l'aspecte perquè sigui més bonica i entri millor pels ulls i després per la boca.
Aquí tinc avui tot la mà alçada, eh? Això és que ho teniu ben après. A veure, Lluís, què fas o no? Com et sentim?
Podem, amb el menjar, podem fer cares i això per menjar amb els ulls i després ja ens agradarà més.
Fer cares divertides, no?
Sí.
És una manera. Brian, vinga.
O barrejar-ho amb altres coses com ketchup, mayonesa...
Exacte, les salses també són importants, a part del de... L'Adrià va parlar de les salses també o no, Adrià?
No, jo dic que barrejar-lo amb aliments com, per exemple, la carn amb els macarrons i així t'agradarà més.
Exacte. A veure, la Clàudia, per aquí, Clàudia?
Sí.
Espera't, ara hi tornem. Carles, vinga, ara torno cap aquí, Clàudia, m'empateixis.
Que també, com el conte d'Aventura de la vida, també es pot fer fent un pastís de carn i tot això.
Exacte, a més a més ho podeu fer tots plegats, no? Amb els pares, els germans... Martina, va, que així estem a prop.
Si no us agrada el menjar, imagineu-vos que és un menjar que us agrada.
Per exemple, si no us agrada el peix, imagina't que és carn o li fiques un altre ingredient, patates...
O pots arrebossar també, no?, perquè no es faci que és peix i llavors entra millor. Clàudia?
Hi ha aliments que no m'agraden el gust i quan me'ls menjo, després me'n passo una mica d'aigua.
És a dir, que... però ja estan menjats, eh? Els menjes i després aigua perquè va. Marta? Endavant, Marta.
Jo, com que abans he dit que no m'agrada el iogurt, quan me'ls menjo penso que és xocolata i me'ls menjo més bé.
Sí, a tu sí que t'agrada la xocolata, eh?
Sí, molt.
A veure, per allà baix, el Joan.
A mi, com a vegades no m'agrada el peix o alguna cosa, jo sempre al menjador el tallo en petits trossos i llavors a vegades el poso dins del pa i me'ls menjo, com si fos un bocador.
Exacte, bon entrabà.
Sílvia?
Si alguna cosa no t'agrada, combina-la amb una altra que t'agradi molt i pensa que és una altra cosa i te la empasses d'un...
I també cap a dins, eh?
Raül, endavant.
Com he dit avant, a mi les espinaques no m'agraden, però si me les menjo, per exemple, tortellinis o una altra cosa, m'agraden molt, m'encanten, menjo moltes vegades.
Ara aneu preparant que us preguntaré què són les vitamines, a veure què m'ho explica, eh? Les vitamines i els minerals.
Mira, a través del Facebook ens diuen Carlitos, el papa, ton pare està escoltant, eh? El teu pare està escoltant i ha fet un comentari, esteu molt guapos, esteu molt interessants davant del micro, ànim, nois, ho feu molt bé, és el que diu el teu pare, no?
Carlitos? Bueno, Carlitos diu a tu, eh? Carlitos. A veure, minerals i vitamines. Vinga, què són els minerals i què són les vitamines? Allà baix.
Amb la falta de vitamina C et passa una infermetat que és l'escorbut i amb la falta de vitamina B et surt l'enfermetat del beriberi.
Carai, mira, jo no sabia això, eh? Ara m'ho acaba d'explicar. Adrià?
Que si no mengem minerals i vitamines es poden entrar malalties carencials com l'escorbut, que és de manca de vitamina C, com el llimó, la taronja i la mandalina.
Molt bé. Aquí més, la Martina. Tens la mà d'alçada, endavant Martina.
Que si no menges vitamina D et pots passar raquitisme o osteoporosis.
Ja ho veieu, eh? Tot això deriva d'una bona salut, eh? Sílvia. Una bona alimentació, millor dit.
Els minerals i les vitamines pel teu cos tu necessites.
I si no prens et poden vindre malalties carencials com el beriberi, etcètera.
Molt bé. El beriberi també és un altre. A veure, el Raül?
Això de menjar... de tenir una dieta equilibrada...
Alguna... la gent a vegades pensa que no inclueix les vitamines o coses així.
i no menja... per exemple, la vitamina D no s'ha de menjar, la pots adquirir amb el sol.
Llavors, no cal menjar de tot, tot, tot, cada dia.
Has de menjar variadament per adquirir diferents coses, perquè no puguis tenir malalties com els que estem...
Molt bé, Raül. El tens molt controlat. Això, eh, Clàudia?
I en d'aliments de la febre, per exemple, la pell de la fruita, que ens aporta moltes vitamines.
Doncs això, també, les vitamines són importants.
Coneixeu alguna noia que es diu Maria Rosa Martí? La coneixeu?
Que és professora.
Perquè també a través del Facebook ens diu que de part de tota la classe de cinquè C, que són els veïns del costat, no?, suposo,
i del Guillem, la Judit i l'Emili, ho esteu fent molt bé, eh, ho esteu fent genial.
Gràcies.
Això ho diuen a través del Facebook, eh, és a dir, que us animen a que ho seguiu fent així de bé.
Queden pocs minutets, eh? Com podem saber, per exemple, imagineu-vos com podem aconseguir una dieta saludable,
com podem saber-ho, quins aliments fan falta per una dieta saludable, a veure qui m'ho explica, va.
Com podem saber-ho, això? Volem tenir una dieta saludable, com podem saber-ho?
Adrià, endavant.
Menjar aliments plàstics, que són les proteïnes com la carn, la caradou, la llet, etcètera.
Menjar aliments energètics, els greixos, la cançalada, i des de carboni, com els cereals,
que si no es menja, o si es menja molt obesitat.
Els sucres, com la patata.
Molt bé. Carlos, Carlitos, vinga, davant.
Bé, com sempre, menjar verdures i tot això, però tampoc cal deixar de menjar el que a tu t'agrada.
També pots menjar xutxes, però més poques, i més verdura i tot això, i fruita.
I hi ha alguna piràmide que té alguna cosa a veure amb això, no?
Sí, sí.
La piràmide que deu ser d'Egipte, no? Una piràmide d'aquests dels faraons, potser, o no?
No, no és dels faraons, aquesta piràmide, a veure, Raül, no t'ha de ser a veure amb les mòmies dels faraons, no?
No, d'aquesta piràmide se'n diu la piràmide alimentària, la piràmide alimentària,
i conté els diferents animals, en ordre d'abast de tot, té el que hem de menjar més i el que hem de menjar menys.
Les quantitats sempre han de ser variades, però en el cas de la piràmide alimentària t'explica més o menys
en quines quantitats has de menjar cada cor.
Mira, ha trucat una oient que es diu Dora, que ens escolta cada dia, i ens ha dit que la Dora és rioja,
que ho esteu fent molt, molt bé, que us feliciti personalment, acaba de trucar ara mateix,
el Lluís, el Lluís Comas ja el coneixeu, és el company tècnic, que ho esteu fent molt i molt bé,
i que l'enabona i que mengeu el que us vingui de gust, que avui us mereixeu un premi.
Això que puntin els pares, eh? A veure, Clàudia.
A part del que han dit els meus companys, també hem de complir la piràmide alimentària i fer molt d'esport.
Exacte. Brian, vinga.
Aquesta piràmide és una estratègia educativa adoptada per seleccionar aliments.
És això, és la piràmide que demà. Raül, ràpidament, va.
Que la piràmide va en un ordre escalonat del que té més coses com, per exemple, els sucres o els greixos,
que no és gaire bo menjar-los, sobretot els greixos animals, que no m'han dit.
I abans de tot està el que aniria bé pel creixement, que poguessin tenir una dieta saludable, o altres coses.
Nois, hem arribat al final, eh? Algú vol fer un comiat? Dir adéu a tothom. Deixeu-me acomiadar, però també l'Emilio Belmonte, que és acompanyada, el vostre tutor, l'Alexandra Sastre, que també està aquí amb nosaltres, l'Amanysa Cerrillo, que no ho heu escoltat, però està també per aquí.
Va, qui s'acomiada en un minut de tothom? Qui vol fer el comiat? Tu, Lluís? Vinga, va, comidau-se.
Jo li vull dir una cosa al meu germà. El nostre professor ens va dir que no és molt bo per la salut menjar ràpid, i això li vull dir a mon germà que sempre menja ràpid.
Doncs vinga, rou, ràpidament, va.
Que tampoc és gaire bo menjar el que més t'agrada cada dia, perquè no... llavors seria el que... no tenir una dieta equilibrada.
Noi, gràcies, gràcies, i no tenim més temps. Gràcies, adeu-siau, que vagi bé.
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!