10 minuts són els que ens separen ara mateix de les 11 del matí.
Hem de continuar amb els continguts del magazín matinal.
La sintonia que ens indica que hem de parlar de salut,
que ens hem de curar en salut.
Amb aquest espai que fem en col·laboració amb la xarxa social i sanitària de Santa Tecla.
Com sempre, saludem el Xavier Olíac.
Xavier, molt bon dia.
Hola, bon dia.
S'està millor aquí que al carrer, no?
Comentàvem fora de micròfons.
No és per fer enveja, però vaja, estem bé.
S'està millor treballant.
Sí, sí, certament.
Certament sí, eh?
Ens acompanya també el doctor Olivan.
Ell és cardiòleg i avui ens ha parlat també, juntament amb el Xavier Olíac,
de la hipertensió arterial.
Doctor Olivan, molt bon dia, benvingut.
Hola, molt bon dia.
Intentarem aclarir conceptes.
Intentarem aclarir conceptes.
Doncs, si els sembla, comencem per definir què és exactament la hipertensió arterial.
Molt bé.
La hipertensió de s'ha sobre és conegut per tothom des de...
Perquè en el voltant quasi tothom té algú conegut que té la malaltia,
que té la tensió alta.
i el terme només ens indica això, precisament, no?
Que és un excés de tensió arterial suportat per les artèries o xifres elevades per sobre la normalitat.
Més tard parlarem de xifres.
Això a curt plaç no ens té que repercutir pràcticament per res,
a no ser que realment siguin tremendament elevades, que no hi ha gaire casos.
i el gran repte de la medicina en general és precisament detectar els que tenen tensions altes,
amb xifres no molt altes, que són totalment asimptomàtics
i que són els que, a base d'anys de suportar aquest excés de pressió,
acaba afectant els òrgans d'IANA, per tant repercutint sobre la salut
de les persones que suporten aquest excés de pressió.
És a dir, que sovint no és tan fàcil de detectar.
O no se sol detectar...
Cada vegada per sort ho és més, perquè quasi tothom per algun motiu o altre
acaba passant per la metge.
I quasi tothom a nivell laboral li farà una revisió anual d'empresa
que, per tant, podran detectar-ho amb relativa facilitat.
Però a nivell simptomàtic, si no hi ha símptomes, clar, òbviament...
El que no va al metge, el que no fa cap revisió i el que no li fan la revisió d'empresa,
no ho té per què detectar perquè no notarà absolutament res.
Passarà desaperceguda.
Quan es considera que tenim hipertensió?
És a dir, deia que parlaríem de xifres.
Una tensió normal, quina seria?
Globalment, diríem que per sota de 140-90,
a nivell popular 14-9,
és normotensió, i per sobres hipertensió.
Llavors hi ha subgrups de més alt risc
que apurem una mica les xifres,
encara que últimament hi ha hagut canvis a les guies europees,
que després en parlarem,
i que han globalitzat les xifres aquest 140-90 amb quasi tothom.
És a dir, 14-9 seria el nivell ideal, no?
El desitjable.
Molt bé, el nivell desitjable.
Què produeix la hipertensió?
Què la pot produir?
Normalment la hipertensió és d'origen desconegut,
o sigui, el 96% dels casos és idiopàtica,
per tant, origen desconegut.
Tan sols un 4% dels casos parlem d'hipertensió secundària,
si parlem d'una hipertensió, d'un model d'hipertensió,
que hi ha una causa, que curem la causa
i, per tant, normalitzem la hipertensió quasi sempre.
Per això la importància d'amb el primer diagnòstic d'hipertensió,
fer una valoració global del pacient
per intentar indagar si hi ha alguna cosa que ens indueix a pensar
que hi ha una hipertensió secundària,
que podem averiguar la causa i que podem curar la hipertensió.
L'altre, 96%, origen desconegut.
Hi pot haver associació familiar, càrrega familiar, predisposició,
hàbits de vida, obesitat, sedentarisme, menjar,
abús de certes drogues o alcohols,
que poden manifestar la malaltia.
Però, en general, parlem d'origen desconegut.
Imagino que cada cop es va més cap a la detecció
més precoç de la hipertensió, òbviament,
és passant per aquest diagnosi, per la consulta del metge,
quan probablement ens detectaran aquesta hipertensió.
Imagino que també per vosaltres és important
poder fer aquesta detecció com més aviat millor.
Sí, la hipertensió s'ha de tractar amb quan es detecta.
Amb valors relativament poc alts,
ens podem plantejar mesures no farmacològiques,
tractar-ho amb bons hàbits de vida
i intentar mantenir aquest tractament
durant entre 4 i 6 mesos, un període raonable,
i reavaluar si s'han normalitzat.
Si no s'han normalitzat, començar amb el tractament farmacològic.
Si des de bon principi hi ha xifres altes de pressió arterial,
hi ha tant les guies actuals com les guies anteriors al 2007,
ja ens marcaven que s'ha de començar el tractament
mentre continuem l'estudi.
Però tractar-ho quan abans millor
per evitar precisament la lesió dels hòrgans d'ANA a llarg plaç.
deies que es pot tractar de dues maneres o en dues fases.
Primer amb aquests hàbits de vida,
amb aquests hàbits més saludables
o donant algunes recomanacions, alguns consells,
i després ja entraríem en el tractament farmacològic
a no ser que no es normalitzi en la primera fase.
Efectivament.
Primer, si són xifres, si un està a 15 i 9,
o 9 en 2 o 9 en 3,
les guies ho emparen que podem començar a estudiar,
intentar curar una mica les mesures no farmacològiques,
el que té sobrepès,
intentar disminuir de pes i normalitzar i arribar
només a la vora de l'índex de massa corporal que li toca,
començar amb l'exercici, menjar sense sal, dieta correcta,
i reavaluar en períodes raonables de temps.
Que es normalitza? Perfecte.
Que no es normalitza?
Iniciar el tractament amb posterioritat.
Perquè a llarg plaç,
quines conseqüències pot produir la hipertensió?
És a dir, si no ens n'adonem,
si no anem a la consulta del metge,
com que és asimptomàtica,
a llarg plaç, què pot produir?
El gran repte de la hipertensió
és l'afectació global que té sobre les artèries
i precisament els òrgans que tenen més artèries
i que per tant perjudica més
són el cor, amb la cardiopatia hipertensiva,
hipertrofia ventricular esquerra,
o sigui, amb l'angina de pit o cor gran que parlen.
A nivell de l'orgonyó, l'arteriosclerosi renal
pot provocar fallida renal i insuficiència renal.
A nivell de la circulació de les cames
pot donar la claudicació, la malaltia de l'aparador,
que la gent va parant tant en tant
perquè hi ha hagut afectació a les artèries de la cama.
i a nivell del cap, l'ictus,
que és l'atac de feridura que deien abans,
que és el que la gent coneix més,
afectació a les artèries del cap.
En realitat afecta tots els territoris,
el que es manifesti més en un o en l'altre
depèn de moltes coses.
Òbviament és important,
imagino que com amb tot no ens hem d'obsessionar,
però sí que ho hem de controlar, no?
Nosaltres mateixos, és a dir,
interessar-nos pel tema.
Ara hi ha hagut un, en els últims cinc anys,
potser una obsessió per la hipertensió.
O sigui, la gent està ben controlada
i està tres dies una mica per sobre,
ja estan patint per anar al metge,
a la infermera,
estan pensant que allò els matarà.
Hem de tenir en compte que
unes xifres altes de pressió arterial
per produir conseqüències greus
han de passar molts anys,
han d'afectar els organs i anar.
A curt plaç, cap problema.
Un pot apuntar les xifres
i amb precaució i amb temps i sense pressa
anar al seu metge de família
i intentar indagar per què ha pujat
i amb diversos motius.
Si es poden corregir, es corregeixen
i si no, es reforça el tractament.
No hi ha pressa.
I podem tenir hipertensió en un moment donat del dia?
O hi ha algunes hores del dia, per exemple,
que les xifres ens poden, entre cometes, enganyar?
Unes xifres aïllades són poc valorables.
Sempre, en l'època laboral,
tenim més càrrega d'hipertensió.
Si hi ha estrès associat o hi ha molta feina
o hi ha coses que ens provoquen neguits,
evidentment, pugen les xifres.
Això no vol dir que si hi ha hipertensos,
si en 24 hores les tenim normals.
Potser un dels grans canvis
que hi ha hagut amb les últimes guies publicades,
ara el 2013, fa relativament poc temps,
ha sigut reforçar un concepte molt clar,
que és l'automesura de la pressió arterial domiciliària
o el diagnòstic quasi obligat per mapa,
per monitorització ambulatoria de la pressió arterial,
per saber precisament això,
les càrregues d'hipertensió que un suporta,
les xifres mitges en 24 hores,
les xifres diurnes, les nocturnes,
i la pressió diferencial dia a nit.
Amb tot això bagajat,
definim el model d'hipertensió
i podem acostar-nos a si hi ha que tractar-la
o no hi ha que tractar-la.
Òbviament, així tenim més xifres
i tenim ja més números
per començar aquest estudi,
fora d'aquestes xifres més aïllades.
N'està parlant molt el doctor Ivan
d'aquestes noves guies europees,
que suposo que marquen també noves directrius,
també per quan s'ha de començar a tractar,
parlava abans del 15-9, crec que era,
no recordarà exactament la xifra.
14-9?
Sí, 14-9.
Aquestes noves guies,
què marquen?
Quines diferències tenen amb les anteriors?
Les diferències fonamentals amb les del 2007
és la que acabo de dir,
apujar-se amb l'automesura domiciliària
i amb monitorització ambulatòria
de la pressió arterial.
Per què és això?
Això és així perquè un 20% de la gent,
una quinta part de la gent que veiem,
a la consulta està alt i a casa està normal.
Per tant, estaríem hipertractant
a més gent de la que tocaria.
Estaríem convertint en malalts
de persones que a la milla no ho són.
I això és un diagnòstic de per vida,
no és un diagnòstic per 10 dies.
A la consulta estan hipertensos i a casa no?
Sí, hi ha un reflex d'alerta,
un reflex que ni deien abans de Bata Blanca,
ara n'hi ha un reflex d'alerta,
que provoca que les xifres siguin altes
i que en canvi aquesta gent està
absolutament normal ambulatoriament.
I això per què es produeix?
Són reflexes autonòmics.
Predomini simpàtic, parasimpàtic,
desequilibris,
pugen momentàniament i després normalitzen.
Això, des que ho sabem,
ens obliga a fer-ho correctament.
Per això les guies nais angleses
van canviar el 2010-2011
i les europees que s'han revisat actualment
han canviat el 2013.
I per això el basar-se més en aquestes mesures.
altres coses que han canviat a les guies.
Les xifres.
Les xifres abans havíem arribat
a un intent de baixar excessivament
la pressió dels pacients.
Ara s'ha normalitzat amb les xifres
que he comentat abans.
Globalment a tots, per sota de 14 a 9.
Això en mesura amb consulta.
En mesura ambulatoria,
o sigui, amb el que la gent es pren a casa,
l'objectiu és diferent.
L'objectiu és per sota de 13,5, 8,5.
I en monitorització ambulatoria
de la pressió arterial,
les xifres són per sota de 12,5, 8.
O sigui, baixen una mica més.
Globalment.
Poden haver perfils d'alt risc
que hem de baixar una mica més,
però no hi ha l'obsessió que hi havia abans
perquè també s'ha vist que això
tenia efectes secundaris.
Tenia altres problemes
el fet de baixar excessivament la pressió.
L'exemple amb gent gran
que ens hem trobat
que al baixar excessivament la pressió
produïen desequilibris,
produïen inestabilitat,
per tant més fractures,
per tant més morbilitats.
També hi ha certs sectors,
certs col·lectius o certs pacients
que tenen un risc més alt
de patir hipertensió
o que se'ls ha de controlar més.
Potser és un dels casos
la gent gran, no ho sé.
Per això li pregunto
quins són aquests col·lectius
o aquests sectors
que potser s'han de controlar
encara més el tema de la hipertensió.
Globalment, tota la població,
la quantitat de gent que hi ha hipertens
és al voltant entre un 20 i un 30%.
Globalment, tota la població.
Cada dècada que complim de més
augmenta la incidència d'hipertensió.
Als 70 anys està a prop del 45%
o del 50% segons alguns països.
Per tant,
el tarannà és el mateix.
És la visita anual al seu metge
per si la té o no la té
i tractar-la en cas de tenir-la.
Clar, el que té més factors de risc,
el que és obert, sedentari,
és diabètic
i té un col·lesterol elevat,
també un dels més associats
és la hipertensió.
Per tant, aquesta població
s'ha d'incidir més
per intentar averiguar
si hipertens o no hipertens.
Però globalment,
tota la població ha d'entrar
a l'screening d'hipertensió.
Estem parlant d'hipertensió arterial.
Amb el cardiòleg doctor Olivan
ens acompanya també el Xavier Oliac.
No intervé, però està aquí, eh?
Xavier, estàs escoltant atentament.
Estàs escoltant atentament,
pots intervenir quan vulguis,
Xavier Oliac.
Davant de l'expert, més val.
Callar.
No, de fet, la càrrega.
Abans d'entrar fèiem la broma
que si nosaltres, com a sanitaris,
volem tenir assegurat la nostra feina,
el que hem de dir a la gent
és que no es controli l'atenció
perquè així, al cap dels anys,
tindrà malalties renals,
tindrà malalties neurològiques,
tindrà malalties cardíagues
i probablement tindrà patologies múltiples
que farà que siguin clients habituals nostres.
Aquesta és la ironia que fèiem
abans d'entrar, no?,
de la importància
perquè té una alta incidència,
una alta prevalença
en la nostra població
i, a més a més,
pel que ha anat comentant fins ara el doctor Liban,
perquè moltes vegades passa desapercebuda
perquè no dona simptomatologia.
La simptomatologia només apareix
quan apareixen els problemes,
que sols ser a cap de molts anys.
I, per tant,
és d'aquelles situacions
que, a més a més,
diguem-ne que per les actuacions preventives
ja tenim molta feina
i ja ens agrada fer aquesta feina, no?
És a dir,
la càrrega que representa
sobre l'atenció primària,
el control i el seguiment
dels pacients
que tenen alteracions
de l'atenció arterial
ja és prou important.
Digues, digues.
No, no, això.
Vull dir que
de la importància que té
perquè, a més a més,
les conseqüències d'un mal control
són, com dic això, no?
És a dir,
molta malaltia al cap dels anys
i, per tant,
acaba sent una despesa
que també és un aspecte
d'una despesa important
sobre la sanitat pública.
Clar, però aquestes actuacions preventives
òbviament no es fan
a l'atenció primària
quan nosaltres anem a la consulta, no?
És a dir, que...
Es fan a la demanda, clar.
Aquesta és la importància, no?
És a dir,
la recomanació primera
que potser faríem
és que la gent.
De fet, ara,
fins i tot a la població pediàtrica
ja es prenen d'una manera
més o menys regular
l'atenció arterial
perquè ja en algun cas,
afortunadament,
són molt pocs,
però que ja hi ha alteracions,
hipertensions a l'edat pediàtrica,
però sí que hi ha,
sobretot a l'edat adulta,
fer els controls periòdics
a través de les consultes
d'atenció primària,
metge i infermera de primària,
que estan perfectament capacitats
i que forma part
de les seves habilitats
el control i el maneig
de les situacions
del seguiment
de l'atenció arterial.
A banda d'aquests controls preventius
òbviament que hem de fer
i que si anem al metge
segurament ens prendran l'atenció
i ens detectaran
qualsevol problema
que puguem tenir.
No sé, doctor Ivan,
què podem fer nosaltres
a nivell del dia a dia
per també una mica
intentar apa i vagar
o intentar prevenir
aquesta hipertensió?
Parlàvem abans
d'hàbits de vida,
de sedentarisme,
d'obesitat,
no?
Ho hem de tenir en compte
també, això?
Sí, sí,
hem de recordar
que som mamífers,
per tant ens hem de bellugar
per estar en bones condicions
i això implica
que hem de menjar correctament,
hem de fer la dieta mediterrània,
respectant les tres menjades,
el que té sobrepès
fent un índex calòric
o si intentant baixar
les calories totals
al llarg del dia
però no saltar-se cap menjada,
intentar inclús a mig de matí
menjar una peça de fruita
o alguna cosa petit
per intentar arribar
amb menys gana
a l'hora de dinar
i a mitja tarda
el que recomanem
és una infusió,
un cafè,
qualsevol cosa
que ens distregui una mica
per arribar amb menys gana
al sopar.
Intentar caminar,
intentar bellugar-se cada dia,
encara que sigui
anant caminant a la feina
o si un té que desplaçar-se
amb cotxe
aparcant una mica més lluny
per almenys
tres o quatre illes de casa
arribar caminant a la feina
i sumar el dia a dia
i incorporar
a les rutines diàries
l'hàbit
no sedentari,
l'hàbit d'exercici,
no abusar de la sal,
no abusar de l'alcohol
i seguir els controls
que li vagin marcant.
Hi ha mites també
al voltant de la hipertensió.
Ara em venia al cap,
per exemple,
si tens hipertensió
no prenguis tanta sal
o el cafè puja a l'atenció
o l'alcohol puja a l'atenció,
algunes coses imagino que seran veritat
i d'altres s'hauran mitificat.
La sal és el que continua sent així,
vull dir,
la sal puja a la pressió arterial,
l'abús de sal...
Això sí que ho tenim, eh?
Això és veritat.
No ha canviat gens.
L'alcohol,
l'abús d'alcohol puja a la pressió arterial,
el consum moderat
no modifica les xifres.
Al mitre del cafè,
acaben de publicar un estudi fascinant
que teòricament
entre quatre i cinc cafès al dia
com a hàbit,
no dic que tothom ho tingui que fer,
però el que té l'hàbit
no tan sols no la puja,
sinó que la baixa
molt lleugerament,
molt lleugerament.
M'acaba de donar una alegria,
no ho sap vostè, doctor,
de veritat li dic.
No es pot encara abusar del cafè,
però almenys ja ens obre la porta
del que hi ha entre
antics estudis més petitets,
ja sabíem
que la tolerància que tenim del cafè
amb el consum habitual
de dos o tres al dia
no modifica les xifres de pressió arterial.
Per tant,
llibertat, com sempre,
consum moderat.
Consum moderat bé,
l'abús pot aixecar les xifres de pressió arterial.
Li preguntava això perquè sovint
acabem mitificant
allò, aquelles,
doncs,
no sé,
aquells comentaris populars,
no?
I ens els acabem creient
quan pot ser,
doncs,
no som veritat,
no?
En aquest sentit.
També sobre la hipertensió,
doncs,
se'n parla.
No es pot estigmatitzar mai,
no?
No prengui cafè que es morirà,
no?
Clar,
això és crear alarmes
que a la gent li preocupa
i que es van perpetuant
per elles mateixes.
diria una frase en castellà
que deia Tirno Galván
als seus bandos,
que era brillant
perquè venia a dir
alguna cosa així que
com ho diuen,
què deuen decir
los que me saben?
I a partir d'aquí començava
el que volia explicar
la població de Madrid,
en aquest cas.
Doncs llavors,
amb les guies
ens passa el mateix.
Sempre que es publiquen
noves guies,
hem de canviar hàbits
que teníem
a l'hora de tractar
els nostres pacients.
Per exemple,
en les últimes guies
que he comentat
el dels mil trits
de hipertensió,
hi havia combinacions
de fàrmacs
que fèiem servir
i que ara ens veurem
obligats a dir
que no es poden fer servir
aquestes combinacions
de fàrmacs
perquè són prejudicials.
Això ja ho sap el metge,
el pacient no se n'ha de preocupar.
Però almenys
obrir la porta
que si el metge li diu
escolti,
ara li trec aquest fàrmac
perquè acaben de publicar
que pot perjudicar
quan l'associem amb aquest.
Que no es pensin
que és que van fer
coses rares,
és que abans les guies
ho permetien
i ara no.
De fet,
això en parlàvem
l'altre dia,
si us recordes,
sabia sobre la importància
també dels fàrmacs
i sobre el que costa
el pacient
acostumar-lo a un fàrmac
i de cop retirar-li,
substituir-li per un de nou
i explicar-li
que no és que fins ara
s'estés prenent
un fàrmac
que no era efectiu,
sinó que simplement
no ens han canviat
aquestes guies,
aquestes directrius.
O que l'objectiu
del fàrmac ha canviat.
O que serà millor per ell.
Perquè potser
les circumstàncies personals
han canviat i tal.
Això és una feina
que de vegades costa
de transmetre
al pacient
la certesa
de les actuacions
que s'han fet abans
i el que s'està plantejant ara
o una o l'altra
semblen incoherents
però no són incoherents
respecte a la informació
que hem anat disposant
al llarg del temps.
Del tractament farmacològic
de la hipertensió
l'hem passat molt de puntetes
i gairebé per acabar,
doctor,
a nivell de curiositat
doncs vaja,
no sé exactament
com funcionen
aquest tipus de fàrmacs,
quina és la seva...
òbviament la seva feina
és baixar l'atenció
però com actuen?
Actuen
baixant la pressió
entre la fisiopatologia.
És molt complexa
com per explicar-ho aquí.
Sí, sí.
Però
quin fàrmac
es pot utilitzar?
Les guies actuals
tornen al que havien sigut
les guies 2005
o 1900 i alguna cosa
que...
1999
crec que eren els anteriors
que ven a dir
qualsevol dels fàrmacs
que tenim per tractament
de la hipertensió arterial.
Es pot iniciar
amb qualsevol dels fàrmacs.
Només canvia
quan la hipertensió
va associada
a un alt risc cardiovascular
o a altres malalties.
Que llavors sí que ens marquen
amb quin fàrmac començar.
A l'igual
que si són xifres baixes
ens permeten començar
amb un sol fàrmac
però si són xifres altes
i això ja ho sap el metge
no cal dir xifres exactes
però si són xifres altes inicials
començar ja
amb combinació de fàrmacs.
Això també ho han aclarit
les guies actuals
i incideixen molt en això.
I a partir d'aquí
doncs anar provant
si augmentar dosis
si canviar de fàrmac
per buscar un altre
que actuï millor
però la finalitat
sempre és la mateixa
normalitzar les xifres.
En tot cas
d'això ja sempre
preocuparà el metge
és qui ho ha de decidir.
Nosaltres
òbviament sense obsessionar-nos
doncs anar controlant
l'atenció
i òbviament
doncs anar
assolint
i assumint
tots aquests
consells
que ens ha donat
el doctor Olivant
i doncs
anar
assolint
i assumint
aquests consells
que ens ha donat
el doctor Olivant
per mantenir
l'atenció
i si en algun moment
doncs
amb algun d'aquests controls
ja serà el metge
qui ens informarà
del que hem de fer.
Doctor Eliac
doctor Olivant
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Ara farà falta
Xavier algun dia
parlar de
l'efecte contrari
imagino que
la hipotensió
també en podem parlar
en algun dels espais.
Sí
el que passa és que potser
la significància
des del punt de vista
de conseqüències
Òbviament és molt més important
la hipertensió.
És absolutament
vull dir
diem que és més aviat
una simptomatologia
molesta
més que no pas
una patologia
que pot provocar
danys
a mig i llarg termini.
Fantàstic
i en tot cas
continuarem
curant-nos
en salut
les propers setmanes.
Doctors
moltíssimes gràcies
a vosaltres
achten a vosaltres
el scatter
el rock
Bona nit