Obrim la tertúlia d'actualitat d'aquesta jornada, d'aquest dijous, 10 de gener.
Saudem un dels tres contartulis, Jordi Salvador, cap de comunicació de la Càmera de Comerç de Tarragona.
Jordi, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bon any?
Bon any, sí, ha de ser un bon any, no?
Malament rai, si comencem malament.
Però comencem ja amb bones vibracions o no?
Sí, jo crec que bones vibracions sempre n'hi ha d'haver.
Se les ha de fer cadascú, la cosa està tan trillada i estem tan cansats de crisi,
estem tan rebentats que sempre ens diguin les coses que han d'anar malament,
que jo crec que aquest 2013 s'ha d'acabar.
Vull dir, escolta, si les coses van malament, jo vull que vagin bé,
i em vull aixecar content cada dia, i vull fer les coses bé.
Per tant, bon any, sí, ha de ser bon any.
Si comencem amb mals auguris i amb mals rotllo, és malament rai.
De seguida saludarem els altres dos contartulis,
Carles Gozalvez del Campdesports.cat i Quico Domènech del rotatiu nord-oest,
que suposem que estan a punt d'arribar i, per tant, podrem conversar tots plegats en aquesta tertúlia.
Per cert, recordem, si voleu intervenir, podeu fer-ho a través del Twitter,
si voleu fer un comentari del que anem dient al llarg de la tertúlia,
ens podeu fer un tuit, poseu coixinet tertúlia,
citeu Tarragona Ràdio, arroba Tarragona Ràdio,
i nosaltres d'aquí ho veurem i, per tant, ho podrem anar comentant.
Aquesta setmana ha estat, no sé, la setmana de la gran posada en escena,
diguem-ho així, per dir-ho d'alguna manera, de l'AVE,
és a dir, una gran posada en escena, una gran inauguració,
i, no sé, d'altra banda, poques novetats.
Sí, és el que dèiem abans de Vicorofon Tancat,
comencem l'any, hem de començar amb il·lusió,
però tornem altra vegada amb aquells temes recurrents de sempre.
Si això haguéssim fet anys enrere, doncs tenim parlant del mateix.
Estem parlant de l'AVE que ha arribat a Girona,
jo crec que és una bona notícia,
se poden fer tots els retrets que vulguis,
de si arriba tard, de si les coses no estan acabades,
de si no estan com ho havien de ser,
però jo crec que l'arribada de l'AVE a Girona
ha tornat a posar d'actualitat la nostra alta velocitat a Tarragona.
I ha posat altra vegada d'actualitat,
no perquè no ho sapiguéssim,
sinó sobretot tots aquells temes i aquelles deficiències
que arrosseguem des de fa poc més de sis anys.
Jo crec que és una bona oportunitat
que tots plegats repensem,
dient, escolta, què hem de fer amb tot això?
Han passat sis anys de l'alta velocitat aquí a Tarragona,
jo crec que és una bona notícia
que tinguem l'alta velocitat,
però tenim uns dèficits que no s'han solucionat
i que això fa que amb aquest canal,
amb aquest node, no li traiem tota la importància
que jo crec que li hauríem hagut de treure
i que altres punts de l'Estat li treuen,
però aquí no.
Tenim, per exemple, una aproximació
fins a l'estació del Camp de Tarragona
que costa temps i diners.
És a dir, que clar, d'una banda veiem
que hi ha abonaments que es van anunciant extremis,
després de tot un seguit d'aparicions
als mitjans de comunicació,
de peticions en aquest sentit,
però d'altra banda, clar,
hi ha el preu, que té un preu,
que costa arribar fins a l'estació
i que és un preu en temps i en diners.
Sí, en altres, a veure,
des de la Camp de Tarragona ho hem dit,
ens va bé que hi hagi aquesta rebaixa,
que hi hagi aquests abonaments,
però no en serveixen tant
com li serveixen a altres catalans
que l'únic que han de fer
és anar directament cap a l'estació.
El peatge que tenim amb temps i diners
és un peatge real,
vull dir, això no és una fantasia,
no són fantasies de Tarragona,
no són aquelles manies,
és que és real.
I això no només li passa a Tarragona,
vull dir, li passa a Tarragona,
li passen els grans nuclis urbans
que tenim aquí,
que tenim a les nostres comarques.
Nosaltres des de la Camp de Tarragona
ho vam dir, a veure,
s'ha d'arreglar,
s'ha de mirar,
s'ha de fer.
Vam proposar que hi haguessin
aquests abonaments gratuïts
pels que fessin servir el servei avant,
ens va semblar que era una bona proposta,
no ha de ser l'única,
aquesta és una proposta que pal·lien
per un problema,
però és que,
com molt bé recordareu,
des de l'arribada de l'AVE,
això ha estat un desastre,
vull dir,
feien quasi tres mesos
que teníem l'alta velocitat aquí
i encara no estava senyalitzat
com s'anava a l'estació.
Recordaràs que nosaltres
a la Camp de Tarragona
vam fer aquella espècie
de posada en escena
que vam agafar un cartell gegant,
el vam posar al pla sempre i al tàrrec
i vam indicar a la gent
cap on s'anava l'estació.
Era una acció simbòlica,
escoltes,
que han passat quasi tres mesos
des que tenim l'alta velocitat aquí
encara la gent
no saps com arribar
amb aquella estació,
que tampoc no és un fàcil accés,
no és impossible,
però no és fàcil.
Bé,
va ser una acció,
n'han seguit moltes,
n'han vingut més,
però jo crec que sis anys després
l'estació està allí,
està molt bé,
però no s'han solucionat
els problemes
de com hi hem d'accedir,
com ho hem de fer
i jo em sembla
que això és un greu dèficit
que les institucions
han denunciat,
la premsa ho ha tret
quan ho havia de treure,
però qui s'havia de mobilitzar
i qui s'havia de moure
i qui havia de posar
algun element
per solucionar això
que són els polítics,
doncs jo sincerament
no hi veig
no hi veig grans reaccions
ni grans accions
ni grans resta res,
vull dir,
no ho veig
i no sé si és que realment
hi han estat
i no les han percebut
o és que s'ha estat treballant
en un nivell
que no hem estat capaços
d'entendre.
Deixa'm saludar
la companya periodista
director del Rotatiu Nord-Oest
Quico Domènech,
no pot ser aquí nosaltres
però estem al trosset
al fil telefònic,
Quico, què tal,
bon dia.
Molt bon dia.
I bon any.
Gràcies igualment.
Com estem?
Doncs mira,
païn totes aquestes informacions
que ara comentàveu
del tren d'alta velocitat,
entre d'altres.
Bé, bé, estem bé.
El Jordi ara fa uns minuts
es deia que hi comença l'any
amb optimisme.
Tu també o no?
Jo crec que hem de ser optimistes
i soc conscient
que costa una mica
segons quin tipus de coses
però jo concedeixo amb el Jordi
que jo soc optimista
i tinc la sensació
que el 2013
almenys en alguns aspectes
serà millor
del que ha estat el 2012.
El problema és argumentar-ho això
perquè a vegades
no tens prou elements
per argumentar
una afirmació
d'aquestes característiques
però
de ser optimista patològic.
Bon dia, Quico.
Bon dia.
De fet és això,
a veure,
s'ho hem d'aprendre
d'una altra manera
perquè jo crec que
jo tinc crisi
de la paraula crisi,
vull dir,
això ja cansa.
És un moment
que jo estic esclat,
ja estic cansat
i crec que ho hem de superar.
Aleshores hem d'aixecar
el que hi havia abans
amb il·lusió cada dia
i escolta,
ja en sortirem.
Si no serà aquest mes
serà el mes que ve
i endavant,
sempre endavant.
I una mica una actitud
de tots plegats
d'estar actius
i de la frase aquesta,
s'han de fer coses,
s'ha de buscar fórmules
per poder fer coses,
tenir iniciatives
de tota mena,
socials,
econòmiques,
polítiques,
ciutadanes,
el que faci falta
per canviar una mica
l'ambient
i demostrar que
en el fons
el futur depèn
de nosaltres mateixos
i perquè
per fer-ho realitat
cal estar actius
i fer coses
i tirar endavant
idees i projectes.
El moment del Plany
ha d'haver passat ja,
això s'ha d'haver acabat
i d'una forma o altra
hi ha d'haver aquest acorretge
transmissora
de dir,
escoltes,
sí que la cosa està molt malament,
sí que l'atura està pujant,
sí que moltes empreses
que estan tancant,
sí que molta gent
ho està passant malament,
això no ho canviarem.
Però crec que encara
ho canviem menys
si vas pel carrer
i veus aquestes cares
que fa la gent
i els que encara
tenen feny
i s'aguanten
fan aquesta actitud.
Jo crec que
hem de tirar endavant,
hem de buscar
punts d'il·lusió
d'on sigui,
hem de buscar elements
que ens il·lusionin
i sempre endavant.
De tota manera,
considerem que,
suposo,
que l'actualitat
no ajuda.
Gens.
Quico?
No, no, no.
Jo ara lleixia
per exemple
un titular vostre
de la revista
del Nord-Oest.
Què està passant
amb el Tecnoparc?
L'Ajuntament de Reus
està buscant,
per entendre'ns
i permeteu-me
la caricatura,
diners de sota les pedres.
És a dir,
la situació financera
de l'Ajuntament
és dolenta
com la de tots
els ajuntaments,
però es veu agreujada
per una operació
que es va fer
en època d'abonança
i que ha sortit fallida,
que és la famosa operació
de trasllat
de la Fira de Reus
i a partir
de tirar terra
a l'antic Palau de Fires
i cedir-ho
a una immobiliària
que és Metrobacessa
que havia de construir
un gran centre comercial.
Allò,
la torna de Reus
quan el Corte Inglés
va decidir
venir a Tarragona.
Aquesta operació
ha sortit fallida
perquè Metrobacessa
no ha pagat
el cànon
que havien pactat,
està en discussió
i està en negociació,
amb la qual cosa
ara mateix
el pagament
del nou Palau de Fires
està suposant
una cegnia
de dimensions espectaculars
per l'Ajuntament
de Reus.
A partir d'aquí
l'Ajuntament
necessita solucions,
té un deute
també molt gran
amb la Generalitat
principalment
degut a la qüestió
sanitària,
l'hospital,
de gestió hospitalària,
etcètera,
això també és comú
en altres ajuntaments,
però hi ha aquest agreujant
i necessiten
tresoreria,
necessiten
entrades de diners
per tirar endavant
i per sobrir
el dia a dia.
Hi ha dificultats serioses
de pagament a proveïdors,
bé,
i ara una de les solucions
que se'ls ha acudit,
que no és mala solució
en principi,
és un edifici
que és el CEPIT,
que és un centre
d'empreses tecnològiques
que està funcionant
i que té
literalment
centenars
de treballadors
al seu interior
treballant
amb empreses
d'alt valor afegit,
és de titularitat
del Tecnoparc,
de l'empresa pública,
i se'ls ha acudit
la idea, ostres,
venem l'edifici
d'una manera
que no afecti
els que hi ha dins,
els llogaters,
les empreses
que hi ha dins,
és igual
a una empresa
li és igual pagar
a una empresa pública
que a una empresa privada
i així obtenim
una liquidesa
que ens anirà molt bé
per tapar forats.
Aquest és el plantejament,
ara falta que trobin
comprador
perquè altres intents
de privatització
que s'han fet
a l'òrbita
de l'Ajuntament de Reus,
al cas dels serveis funeraris,
no se n'han sortit.
és una situació
que els polítics
no ho diran,
però nosaltres
que som periodistes
ho podem dir,
la situació
de l'Ajuntament de Reus
és angoixant
en aquest sentit
i a partir
d'aquesta operació
que tots vam aplaudir
el seu dia
perquè era
un bon exercici
d'imaginació,
però que
en sortir
fallada
ha provocat
els problemes
que ha provocat.
Escolta'm,
si vol més informació
que entri a la vostra pàgina web
nord-oest,
nord-oest,
com si fos
l'escolta de...
N-A-B-Revista
de Reus.cat
Correcte,
sí senyor.
Doncs ja trobem més informació.
Home,
ho diem perquè,
a veure,
coincideix amb una altra notícia
que hem conegut aquesta setmana
i que ja m'ho està
de la seva preocupació
a l'Ajuntament de Constantí
que no veu clara
la venda
de la incineradora
de residus
que hem de recordar
que és una de les...
Bueno,
una no,
és l'única
que hi ha d'aquestes característiques
a nivell de tot l'Estat
i ara està en venda
segons se publica
el biletí oficial
de la Generalitat.
No sé què en penseu,
l'Ajuntament ja ha rebutjat
aquest fet,
diu que no el veu enclar.
No sé,
vosaltres com ho veieu?
Home,
jo veig,
a veure,
ara estava escoltant
amb molta atenció el Quico
i jo crec que el que passa a Reus,
lamentablement,
no és estrany
el que passa
als altres municipis
d'aquí a la vora
segons la dimensió
que tinguin.
Jo,
sentir aquestes coses
em fa molta pena
perquè això,
sí que hi ha crisi,
però això és un malbratament bestial,
això és una mala gestió
que s'han tingut aquests anys,
enorme,
això és una falta de previsió
que no n'hi ha hagut cap.
És el resultat
d'una inconsciència inversora,
d'una gestió que s'ha fet
pensant que els diners
no són de ningú,
que els recursos
són inesgotables
i ara ens trobem
en aquest,
bueno,
decisions que es van prendre
que no eren raonables,
que no tenien sentit
i que sobretot
no es podien pagar,
ara ens trobem
que no es podien pagar
el que passa a Reus,
el que passa a Tarragona,
el que passa que estaves comentant
a Constantí,
t'has de vendre
el que tinguis,
el que tinguis
i això,
si ho traslladem
al món empresarial
o ho traslladem
al món domèstic,
això vol dir
que no s'han fet les coses bé,
si tu cases,
has de vendre un pis
perquè no,
o la segona residència
que no el pots pagar,
o el cotxe,
escoltes,
que potser no el visus
d'haver comprat,
potser has tirat més
el braç que la màniga,
aquest és un problema,
jo no sé si és endèmic,
però el que ara sí
que s'ha demostrat
és que amb aquesta crisi
ha sorgit amb una força terrible
i passa a nivell municipal,
passa a nivell de comunitat,
passa a nivell de tot,
jo crec que
si d'alguna cosa
ens ha de servir
aquesta crisi
que estem patint,
és per posar
una mica de cordura
en tot això,
perquè els que administren
els nostres diners
entenguin
que no són il·limitats,
entenguin
que tenen
un pare i una mare
i que els han de justificar,
clar,
el cas de Reus,
el cas d'altres municipis,
és que clar,
s'han trobat amb això,
si és veritat,
però escolta,
no és l'excusa aquesta,
l'excusa és que
els ciutadans
potser d'alguna forma o altra
tornem a agafar
una certa responsabilitat
que no sigui només
anar a votar
cada equis temps
quan ens ho diuen,
escolta,
d'una forma o altra
fiscalitzem i vigilem
què es fan els nostres diners,
és que són els nostres diners
i hem fomut un desgavell
que jo no sé qui ho arreglarà.
En el cas de la incineradora
de Constantí
jo crec que hi ha moltes preguntes
a fer
que de moment
no s'han contestat,
que és,
és a dir,
el servei de la incineradora
el paguem tots els ciutadans
amb el preu de la recollida de la brossa,
amb les taxes de la brossa.
La incineradora
ara és
una eina
de titularitat pública
que està gestionada
per la Mancomunitat
per una de les poques eines
de cooperació
que hi ha entre municipis
del Camp de Tarragona
com és aquesta Mancomunitat
que gestiona la incineradora.
Clar,
els ajuntaments,
la part pública
pot posar
preus polítics
al servei
de la incineradora.
I
faig meves
les paraules
del Jordi
quan deia
que les coses
s'han de gestionar bé.
És a dir,
preu polític
no vol dir
necessàriament
que
d'entrada
dissenyem un servei
com és el de la incineradora
que sigui deficitari.
Però clar,
si va a mans privades
la pregunta
que em faig
és
el concurs
per la venda
de la incineradora
preveurà
clàusules
que
permetin
mantenir
uns preus
raonables
del servei
que insisteixo
estem pagant
tots els ciutadans
del Camp de Tarragona
amb el rebut
de la brossa.
Aquest és el problema.
A mi,
en el fons,
més enllà
de qüestions ideològiques
de si m'agrada més
que determinats
serveis públics
siguin gestionats
per l'administració pública
o per empreses privades
més enllà
d'aquest debat
hi ha un tema
que és
el preu
de les coses.
Un pàrquing
gestionat
per una empresa
privada
aquí al Camp de Tarragona
està demostrat
que és molt més car
que un pàrquing
gestionat
per un ajuntament.
Els preus
dels pàrquings
públics
de Tarragona
i els pàrquings
privats
de Tarragona
i si ocuparem
Tarragona
amb reus
on tots els pàrquings
són públics
o gairebé
tots els pàrquings
són públics
la diferència
és brutal.
què ens passarà
ara als ciutadans
del Camp de Tarragona
quan aquesta inceneradora
vagi a mans privades
i a mans privades
hi ha un concepte
que tothom
qui està vinculat
a empresa
sap molt bé
que és el compte d'explotació
i el compte d'explotació
d'una empresa
i pagada
ha de sortir positiu
de la manera
que surti positiu
és pel preu del servei
i aquest preu del servei
és el que paguem nosaltres.
Clar,
quin preu
quin diferencial de preu
entre el que paguem ara
i el que haurem de pagar
implicarà aquesta operació
per obtenir una liquidesa
per part de la Generalitat
que la cremarem
en quatre dies.
Aquest...
Allò del pa per avui
i la gana per demà
aquest tema de les privatitzacions.
Aquesta és la pregunta del millor
que passa que clar
amb la situació
que les arques municipals tenen
jo crec que masses
masses miraments
tampoc no poden tenir.
No tenen marge de maniola
aquest és el drama.
No, no, no, no, no
no en tenen.
Arribats a aquest punt
és el que estàvem comentant abans
s'ha de prioritzar
què ha de fer
l'administració pública
i què no ha de fer.
Segurament hem arribat
a aquest punt
perquè no hi ha diners per tot
però és que amb aquest per tot
segurament hem destinat diners
a coses que no caldria, o coses que l'administració pública
no hauria de fer. En canvi, d'altres que hauria de fer
i són més sensibles i són més de cara al ciutadà,
doncs no es fan. I ara ens trobem amb això que dius tu
en tota la raó del món. Clar, si ho privatitzes,
lògicament el criteri canvia.
No és el mateix de cap manera, no ho pot ser.
Llavors, clar, qui paga aquest criteri?
Qui paga aquesta mala gestió? Doncs
els ciutadans. És que no pot pagar ningú més.
Sí, sí, està clar, i aquest és el drama
en què ens trobem, i tota la solució
a la crisi està anant a esquenes de ciutadans.
De fet, passarà la venda,
per recordar la xifra, per uns 42 milions
d'euros, aproximadament.
42 milions d'euros.
És el preu de sortida, no sé si...
Sí, però clar, és que és la pregunta, no?
D'acord, el govern ingressarà 42 milions
d'euros, probablement solucionaran
algun problema
puntual de...
si es podrà pagar alguna nòmina, per entendre'ns,
però l'endemà, què?
I preguntar-se
aquesta incendadora gestionada com gestionava,
donava beneficis, és a dir, alliberava
recursos públics que revertien
en el servei o revertien
a les arques de les institucions
titulars
d'aquest equipament.
Clar, si resulta que donava beneficis
i donava uns quants aurets
cada any, insisteixo,
pa per avui, gana, per demà.
I faltarà veure, què diu també,
el sector industrial,
l'industria química, que hem de recordar, doncs,
que en el seu moment, quan es va posar en marxa, va ser
precisament la petició de la indústria química
i processos també, a banda d'aquests residus
que feia referència a Quico, doncs, també residus
de tipus industrial, no?
Residus especials, que en diuen, eh?
S'ha de veure, s'ha de veure,
i, a més a més, hi ha una altra circumstància,
que és, en mans privades,
les exigències d'inversió.
És a dir, les inversions que s'han fet
en aquestes instal·lacions,
tant la incineradora de residus urbans
com la de residus especials,
les inversions que s'han fet són elevadíssimes
que l'administració pública
ha dut a terme, bueno, en part,
això hauríem de mirar a maroteques
per fer memòria, però en part per pressió ciutadana,
per pressió ecologista,
que si filtres, que si...
en fi, altres tipus d'elements,
aquest tipus d'inversions
que són molt elevades, són exigibles
a l'empresa privada,
si s'han d'exigir a l'empresa privada,
insisteixo que tot revertirà,
acabarà revertint en el preu del servei
que acabarem pagant tots plegats.
Quico, per cert, aquests dies,
bueno, avui, de fet, tots hem recollit
i ahir també, la mort del dissenyador
Rausseng, Manuel Mota,
era molt conegut a Reus?
Es prodigava poc,
en fi, en els ambients,
era conegut, és a dir, tenia la família
i, en fi, companys d'estudis, etcètera,
però val a dir que no se'l veia gaire,
parlant amb plata.
En tot cas, sí que, evidentment,
entre familiars i coneguts,
en fi, és una notícia que ha consternat
molta gent,
però, en fi, més en aquestes circumstàncies
en què s'ha produït,
però, insisteixo,
que no era una persona, diguéssim,
que estigués habituat
a veure la ciutat.
De fet, quan se va morir,
estaven encara dubtant
si era de Tarragona,
si era de Reus,
o d'un tira que tal.
Es deia el Tarragoni...
Hi ha molts diaris
que avui, de la Prensa Nacional,
consulsat,
i, escolta,
vivia Sitges.
Sí, sí.
Fora.
Sí, sí.
Algun comentari, per cert,
Clico,
de la inauguració,
de l'obertura,
de la línia d'alta velocitat
entre Barcelona i Girona Figueres,
que hem vist aquesta setmana?
Jo crec que...
Escoltava abans el Jordi
al començament.
Jo crec que és un altre exemple,
una mica una sensació,
o a mi m'ha vingut,
vaja,
la sensació vista.
El tren d'alta velocitat a Girona
és una bona notícia per Catalunya,
perquè estem tots més units,
per entendre's.
Ara, dit això,
jo crec que s'aferma la idea
un altre cop
que en matèria d'infraestructures
estem deixats de la mà de Déu,
tot i que també val a dir
que el cas de l'emplaçament
de l'estació d'alta velocitat
al Camp de Tarragona
bastant és culpa nostra.
És culpa d'aquest territori,
que pel que sigui,
perquè no es van posar d'acord
el seu dia i tal,
van dir el terme mig,
el Ministeri s'hi va aferrar de seguida
perquè d'aquesta manera
no calia desviar més la línia
del que ja es desviava,
perquè una primera opció havia estat,
parlo de la prehistòria,
de posar l'estació
al Pla de Santa Maria
aprofitant el carril
que ja fa l'autopista
i fent la paral·lela
a l'autopista,
a la P2,
i finalment es va aconseguir
desviar més el centre
del Camp de Tarragona.
Però la manca d'un acord
més raonable
al territori
va fer que l'estació
finalment fos
on és ara
i que en gaudim
d'una manera molt diferent
de com en gaudeixen
a Lleida
o com en gaudiran
a partir d'ara
a Girona.
Un gironí
que treballi a Barcelona
pot anar a peu
de cas de l'estació
i de l'estació de Barcelona
la feina i tornar
i un ciutadà
del Camp de Tarragona
això no ho pot fer.
Jo crec que amb aquest tema
jo afegiria
que s'hi van preocupar
totalment d'acord,
molt poc.
S'hi van preocupar molt poc
i se'n va preocupar
en aquella època
perquè és que en el temps
tothom se va imaginar
que tindríem
situacions d'avui
per tot arreu.
Llavors se van imaginar
que això seria com un rodalies
però en plan pijo,
en plan guai.
I no li van fer
tampoc massa cas.
Jo no recordo,
i ho estava comentant
amb altres companys de Pensa,
jo no recordo
que anys enrere
s'hagués hagut un gran enrenou
per on s'havia d'instal·lar
o que hi ha hagut
un gran rebombori
perquè l'alta velocitat
representaria el territori.
No hi va ser.
Jo crec que en aquells moments
anys enrere
no era la nostra urgència
o no la vam saber veure
com una gran urgència
i ara estem pagant
les conseqüències.
Però és que
quan l'estació s'estava construint
o quan l'estació es va inaugurar
tampoc no hi va haver
un gran rebombori.
Van dir, escolta,
com que n'hi haurà una allà,
aquella serà l'estació nord,
tindrem una estació sud,
tindrem una estació centro,
este i oeste,
vam dir, escolta,
tindrem tantes estacions
que podem triar i remenar
i a l'hora de la veritat
tots amb aquesta borratxera
de que podíem invertir
el que fos
i que podíem gastar
el que no teníem,
doncs bueno,
això ens vam tranquil·litzar
i és el que dèiem abans,
tres mesos abans
que aquesta estació s'inaugurés
no estava senyalitzada
i sis anys després
encara feia rai per arribar-hi
i sis anys després
no saps on t'has de deixar el cotxe
i sis anys després
si deixes el cotxe
no val la pena
que vagis amb aquella estació
si deixes el cotxe al pàrquing,
vull dir.
Sí, perquè et costa més
l'anar de l'estació
que el bitllet del tren.
Clar, ara si el vols deixar
per la cuneta
de qualsevol manera
o sigui, doncs bueno,
però és que en temps i diners
no té sentit
que no s'hagi resolt això,
no té sentit
que no s'hagi pensat res.
Sí, sí,
jo crec que tenim un dèficit
de pensar en clau,
potser és exagerada l'expressió,
però pensar una mica
en clau metropolitana.
És a dir,
una de les polèmiques
que ha tingut aquesta estació
és la història dels taxis.
Aquesta història es resol,
creant, fent funcionar,
que en teoria està feta,
però una mena d'autoritat
metropolitana del transport
del camp de Tarragona
que unifiqui criteris,
que unifiqui tarifes,
que unifiqui serveis,
en fi,
que pensi una mica en global
quines són les necessitats
d'aquest territori.
I aquí hi ha molta feina per fer
i els accessos a l'estació
clarament són un tema
que s'ha de resoldre
perquè és un desastre.
Els barreus, per exemple,
sempre diuen que per anar
de Reus a l'estació
es passa per 11 carreteres diferents.
Imagina't.
Clar, això no va enlloc.
Increïble.
Sí, sí, costa més el taxi
d'anar de Reus a l'estació
que el bitllat de tren.
Mentre s'ha obert
o s'ha inaugurat aquest nou tram
d'alta velocitat,
sentíem també transportistes
d'aquesta setmana de la Fiat
que ens deien que, bé,
s'ha inaugurat l'AVE,
però la 27 encara està pendent
des de l'any 2007,
quan havien d'estar enllocits
dels quatre primers trams.
No s'ha inaugurat cap.
Amb l'A27 portem 35 anys.
Portem 35 anys esperant.
Això és una vida.
Que també s'ha de dir, Jordi,
que en part és culpa nostra.
Jo recordo haver cobert
l'Ajuntament de Tarragón,
recordo quan el regidor d'Urbanisme
era l'Àngel Fernández
i l'Ajuntament de Valls
i tot això,
les discussions que hi havia
pel tram inicial de l'any 2017
que s'havia de fer
per traspassar Sant Salvador,
que a partir d'aquesta discussió
finalment es va traslladar-lo
més en paral·lel al riu,
més a prop del riu.
Però inicialment es parlava
de desdoblar l'actual Nacional 240,
que això va fer,
recordo que el ministre
de l'Ave de Cascos,
això va fer perdre molt de temps,
molt de temps,
anys,
fins que finalment
hi va haver
aquest acord
de fer passar l'autovia
per un pas.
Clar,
es van perdre tots aquests anys.
Altres projectes
que es van iniciar
en aquell moment,
per exemple,
l'autovia que va
d'arreus al Cuber,
es van dissenyar
o es van planificar
en aquella mateixa època
i estan fetes,
però l'A27
hi va haver aquest problema.
Segon motiu de retard,
la sortida de Tarragona resolta,
el pas per Valls.
Si per la dreta,
si per l'esquerra,
per anar a agafar
el túnel
del Coll de l'Illa,
un altre retard,
però literalment
d'anys,
esperant
que el Ministeri
probablement
ja li anava bé,
allò vostès es barallin,
sé que mentre es guanyem temps
i no cal gastar
per determinar
per on havia passat l'autovia.
Ara,
un cop resol tot això,
arriba la crisi
i les obres parades.
Sí,
a veure,
quan passen aquestes coses,
tampoc no ens podem imaginar
que nosaltres aquí som innocents
i no han fet res
i que són els de fora
que ens estan matxacant contínuament.
és tot plegat,
és tota una unió
de desastres
o de males gestions
que ens porten
amb això.
Però,
tocat i posat,
35 anys.
Llavors,
com que aquí no hi ha mai responsables
de res,
aquí passen aquestes coses,
com és que hem estat 35 anys,
de qui és culpa això?
Qui s'ha de fer càrrec?
Qui s'ha de fer càrrec?
Que els transportistes perdin diners,
que perdem competitivitat?
Doncs ningú.
Un pel altre,
escolta,
això va fer quan hi havia aquells.
i aquest és el gran problema.
Clar,
que ens posem d'acord
amb aquest territori
serà sempre molt difícil.
No sé si hi ha d'haver
algú que estigui pel damunt
o algú que porti
una vareta màgica
o que porti una espasa
i dir, escolta,
això s'ha de fer així
i s'ha de fer ja.
A més que quan s'ha intentat
ha fracassat
perquè ha estat impossible
arribar a acords.
que és el famós consorci del camp...
Tot, tot, tot, tot, tot.
A veure,
és molt difícil,
però a veure,
s'ha de fer entendre a algú
que no arribar a aquests acords
té un cost molt alt
i aquest cost és en tot.
Llavors, bueno,
si realment volem funcionar
d'aquesta manera,
doncs escolta,
això té en preu
i l'estem pagant.
Ja es veu.
Sí, estem d'acord.
Senyors,
arribem a la recta final.
Quico,
gràcies per acompanyar-nos.
De res,
i disculpes
per no haver pogut
estar present als estudis.
No, també,
t'hem notat ben present,
com si estiguis d'aquí davant mateix.
Una forta abraçada.
Igualment.
Bon any.
Adéu-siau.
Bon any.
Aquí Colomén,
aquí també Jordi Saló,
moltes gràcies
i també que apropi aquest any.
Adéu-siau i moltes gràcies.
Provarà.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.