Bona tarda Tarragona, benvinguts i benvingudes de nou aquí en aquest programa en positiu.
Com sabeu, us parla i us acompanya Gemma Gasulla.
I bé, seguim i continuem amb aquests descobriments, compartint aprenentatges i experiències amb experts, curiosos i persones que volen compartir els seus moments de creixement i de vida amb tots nosaltres.
Doncs bé, voleu que ens endinsem amb algun altre tema en concret?
Doncs hem pensat que, com que aquest programa el fem entre tots, que millor que ens proposeu temes, inquietuds, d'aquelles coses que us agradaria saber més o que us agradaria poder parlar o que algun expert o que alguna persona que hagi passat part ens expliqui el seu testimoni.
Doncs com sabeu, tenim aquest grup a Facebook que es diu En Positiu i allí, per què no, podeu proposar aquests temes que us inquieten o curiositats que us agradaria saber o aprofundir més sobre temes.
Us ho recordem al Facebook En Positiu, sí?
Doncs bé, comencem aquest nou programa, aquest nou programa de dijous i avui parlarem, parlarem del coaching.
d'aquesta paraula que molts de vosaltres heu sentit, heu llegit, heu escoltat, sí?
Avui en dia tenim programes a la tele on apareix aquesta paraula, veurem quin punt de relació té amb el coaching en si que nosaltres treballem, sí?
I bé, i per continuar amb aquest programa, com sabeu, les propostes en el nostre correu electrònic,
En Positiu, arroba tarragonaradio.cat, o com us he dit, a la nostra plana de Facebook, En Positiu, on anem creixent, on anem compartint,
on us anem penjant notícies, articles i curiositats, i entre tots anem fent, anem fent gran aquesta família, aquesta família d'En Positiu.
Molt bé, com ja hem comentat aquí, quan començàvem el programa, avui parlarem, parlarem d'això del coaching, d'aquesta paraula, que és això?
Sí, molta gent la coneix, molta gent l'ha sentit, però molta gent no en té ni idea d'això del coaching.
Potser algú dir, bueno, això pot ser d'anglès, no?, els que veuen molt el futbol, no?, que surt coach, i surt l'entrenador, no?, el Tata Martino, coach,
i dius, ah, potser és que alguna cosa té a veure amb això d'entrenador, amb això del coach i del món dels esports, sí?
I ho anirem averiguant durant aquest programa, sí?
Bé, com ja sabeu, jo soc coach i consultora, i us puc assegurar que aquest món és molt apassionant,
i el més important, que té resultats, i resultats que ens poden canviar la vida a nosaltres, al nostre entorn,
que ens ajuden a millorar, que ens ajuden a que prenguem decisions més enllà del que a vegades pensem que podem fer.
És a dir, que jo us convido que us quedeu amb nosaltres i que estigueu ben atents, sí?
Perquè tindrem la possibilitat de parlar amb dos grans expertes d'aquest món del coaching, sí?
La Cristina de Arozamena, una coach empresària, emprenedora, sí?
Que ens aportarà les claus, ens aportarà les definicions del coaching, algunes veritats, algunes mentides,
on es pot aplicar aquesta paraula, com s'està aplicant en l'actualitat,
i després parlarem amb la Rosa Sabater, psicòloga i coach,
que ella també ens explicarà una miqueta més ja, en dins aquest món del coaching,
com funciona això del coaching, si el funcionament, si entrem en la plana d'instruccions,
tot i que no generalitzem, però una miqueta aquest fil conductor del que seria un procés de coaching, sí?
I per acabar, què millor? Que si estem parlant d'una cosa, que obtenim resultats,
que parlem d'una persona que ho ha provat, una persona que ho ha provat,
i que hi ha tingut un abans i un després, l'associó, una lluitadora nata,
que vol compartir el seu testimoni amb nosaltres, sí?
Doncs comencem aquest programa, aquest programa de coaching, avui aquí, en positiu.
El millor fracàs és el fracàs de l'intent.
Molt bé, avui tenim el gran plaer de poder parlar amb la Cristina D'Alzomena,
coach, emprenedora i facilitadora, que posseeix una màgia i una energia que es contagi amb molta facilitat.
Amb una gran trajectòria empresarial que l'ha portat a dirigir l'Associació de Dones Empresàries d'Alacant,
està al davant de l'Institut de Coaching Empresarial, així com a formar part de juntes empresarials
i comitès executius a la comunitat valenciana.
La Cristina és head coach i directora aquí Coaching Internacional,
desenvolupa coaching intratègic, formació de dinamització i facilita conferències i ponències.
La seva filosofia i marca personal, la motion esfera, i ens la defineix com que moure's és una cosa intuïtiva,
que si no et mous, et pares, t'asseus, t'adorms.
Si no et mous, mai obriràs noves portes i si no les obres, potser t'estàs perdent oportunitats irrepetibles.
Al contrari del que es creu, ens diu la Cristina,
el moviment no té res a veure amb la força, ni amb l'edat, ni amb els diners.
Les coses es mouen si hi ha energia i, sorprenentment, està en moviment t'omple d'ella.
Béens, Cristina, què tal?
Hola, béens, béens. Gràcies per invitar-me a estar amb vosaltres avui.
Un placer, Cristina, tenir-te aquí.
I, bé, com íbamos dicint, una gran experiència com a emprendedora, com a facilitadora i coach,
i sobretot també que estàs metida també en la Càmera de Comercio d'Alicante,
on has creat l'Institut de Coaching Empresarial, ¿verdad?
Sí, efectivamente. Es que llevo ya mucho tiempo haciendo emprendimiento.
Yo creo que nací emprendedora.
El colegio ya se notaba.
Sí, ¿no?
Que apuntaba a maneras. Sí, sí, sí.
Ya negociaba con las redacciones y todo esto.
Qué bueno, qué bueno.
Cuéntanos, cuéntanos un poquito, Cristina, esto que dices. Nací emprendedora.
Pues prácticamente el emprendimiento ha estado en mi vida desde muy joven.
Desde muy joven, por circunstancias personales, familiares,
he tenido verdaderamente que buscarme la vida en muchas ocasiones.
Entonces, bueno, pues yo empecé, bueno, fui la primera que creé en el colegio en aquel entonces,
que hace mucho, pues una feria de trueque, por ejemplo, cosas así, ¿no?
Entonces he sido emprendedora desde muy joven.
Siempre me ha llamado mucho la atención el hecho de crear mis propios proyectos
y además vivir de ellos, ¿no?
Y en ese sentido, pues he tenido varias empresas, pues que han ido desde boutiques,
pues, bueno, puestos ambulantes, apoyo, empresas de osmosis.
He tenido muchos proyectos empresariales que, aunque no han estado directamente relacionados
con el coaching, porque han sido proyectos de emprendimiento, pues para generar dinero
y generar riqueza, pues siempre la filosofía ha estado presente en los equipos de trabajo
de coaching, ¿no?
Muy bien, muy bien.
También teníamos aquí en la chuletía apuntado que, bueno, eras generadora del certificado
de coaching intratégico, ejecutivo y personal por Kik Coaching.
Sí, exactamente.
Pues, bueno, yo me fui a estudiar coaching hace muchísimo tiempo a Estados Unidos.
Tuve la suerte de conocer a Thomas Leonard y ya, bueno, en un periodo que estuve en Florida,
pues, bueno, allí es que las cosas son bastante diferentes, ¿no?
Se ven de otra manera.
Lo importante son las personas, mucho más que los procesos.
Y a partir de, bueno, de vivir diferentes experiencias de management y de coaching
y diferentes formaciones, pues, entendí que el ideal sería crear una forma y un modelo
que partiese del centro para afuera y no de fuera para adentro.
Entonces, aunque lleva todo, si yo ahora dijese que si la audiencia conoce lo que es el coaching
estratégico, mucha gente diría que sí, pues el intratégico es partiendo desde el otro punto.
En vez de de fuera para adentro, en vez de buscar estrategias de fuera para adentro,
lo hacemos de dentro para afuera.
Entonces, contando principalmente con los recursos internos y teniendo en cuenta
la vulnerabilidad de la empresa y de la persona.
La vulnerabilidad, ¿eh?
Muy bien.
Y de ahí, pues, vamos a las fortalezas.
Estamos teniendo muchos buenos resultados, ¿eh?
En los momentos que estamos viviendo ahora.
Está expandido prácticamente por toda España y por muchas partes del mundo.
Sí, ¿verdad?
Todavía funciona, sí.
Muy bien.
Sabemos que habéis hecho distintas promociones, ¿verdad?
Por toda España.
Sí, bueno, hemos hecho en Alicante, en Sevilla, en Ciudad Real, en Madrid, me estoy dejando,
en Palma de Mallorca, en Valencia y ahora aproximadamente en Castellón.
Muy bien, muy bien.
Pues bueno, enhorabuena.
Vamos avanzando.
Gracias, vamos avanzando.
Qué bien.
Es decir, de los grandes coaches profesionales, es que una de las diferencias es que las formaciones
en coaching que desarrollamos, todos los ponentes viven del coaching.
No son personas que han estudiado coaching y se ponen a dar una clase.
Viven del coaching desde hace más de ocho años.
Entonces, claro, la experiencia es un grado.
Muy bien.
Muy bien.
Pues entrando en esto que decías del coaching y nos has explicado un poquito lo del coaching
estratégico, ¿no?
Ahora, bueno, vamos a imaginar, porque comentabas, no hay gente que quizá lo conoce, pero para
mucha gente que no conoce, ni siquiera, ¿no?, qué es el coaching.
¿Qué les contarías a estas personas, Cristina?
Mira, yo les contaría lo siguiente.
Vamos a imaginar que, bueno, te subes a un taxi, ¿no?
Y como cliente sabes perfectamente dónde quieres ir.
Quieres ir a la Plaza Mayor, ¿de acuerdo?
Lo que pasa que no sabes cuál es el camino.
Sabes que quieres llegar a la Plaza Mayor, pero no sabes el camino.
Bueno, pues el coaching sería subir en el taxi y marcar una meta.
Y el coach sería el taxista.
Entonces, el taxista, a través de preguntas, cuando subes a un taxi te dice, ¿y por dónde
quiere ir?
Una pregunta en Madrid, por ejemplo, ¿y por dónde quiere ir?
Y muchas veces la persona dice, pues no lo sé, lleve usted, o mira, pues por aquí,
por allá.
Bueno, el coach es el que tiene la experiencia, es el que sabe las herramientas con las que
cuenta.
Lo que va a hacer es guiar al coachee, es decir, al cliente, para que consiga su meta
eficientemente.
Es decir, utilizando los recursos de los que ya dispone, buscando los que necesita conjuntamente
para conseguirlo y de una manera que conlleve el menos desgaste posible.
Entonces, si tuviera que resumir todo esto que acabo de decir, estaría diciendo que el
coaching parte del desaprendizaje, porque no podemos llenar algo que ya está lleno.
Después, aprendizaje.
Estaríamos hablando de asumir cambios, que es algo súper difícil, porque entramos en
negación fácilmente.
Y estaríamos hablando de, a mí me gusta utilizar la palabra de desbloqueo, ¿no?
Desbloquear aquello que ya tenemos, pero que está por algún motivo bloqueado, ¿no?
Mira, muchos de mis clientes me dicen, ay, Cristina, qué bien escuchas.
Y yo digo, claro, claro, es que vamos a ver, el coaching es escuchar, pero fíjate
que cuántas veces hemos tenido un problema que nos ha estado ahí dando vueltas en la
cabeza y de pronto hemos quedado con un amigo o una amiga en una cafetería, hemos empezado
a contarle, la otra persona nos ha estado escuchando, entonces a través de hablar, hablar,
hablar, resulta que hemos llegado a la conclusión de lo que tenemos que hacer, ¿no?
Sí, sí, sí.
Pues es algo así, ¿no? Es desbloquear aquello que está bloqueado, desde el desaprendizaje,
el aprendizaje y el cambio, básicamente.
Muy bien, muy bien, o sea, que como dices, ¿no? Resumiendo esto, ¿no? El ejemplo del
taxi que creo que queda bastante claro, ¿no? Que sabes dónde quieres ir, pero muchas
veces no tienes ni idea de cuál es el mejor camino, el más rápido o directamente cuál
quieres coger y lo que comentabas, ¿no? Estos como estos tres, cuatro puntos, ¿no?
Del desaprendizaje, el aprendizaje, el cambio y luego el desbloqueo, ¿no?
¿Qué comentabas?
Sí, el desbloqueo de, bueno, pues de todos los recursos y habilidades que tenemos dentro,
porque es que no conozco ni una sola persona que no sepa hacer algo. Todos sabemos hacer
algo, algo, y sabemos hacer muchas cosas, lo que pasa que no las ponemos en marcha al
servicio de los objetivos y resultados que queremos obtener.
Perfecto.
Porque no sabemos, es que a veces se nos olvida, incluso a mí, yo ya no lo sabemos.
Claro. Y con todo esto, Cristina, si dijéramos, ¿cuál es la magia del coaching? El elemento
clave de todo esto que nos has contado, que hay preguntas, que hay escucha, ¿no? ¿Cuál
sería la magia?
Yo lo primero que quiero decir es que debido a todo lo que hay ahora mismo, porque claro,
el coaching está súper de moda, ahora hay muchas personas que dicen que hacen coaching,
bueno, con todos mis respetos, ¿no? De un fin de semana, bueno, con todo esto de la voz,
utilizar la palabra magia es sumamente peligroso. Si tú me permites, porque es que el coaching
precisamente lo que no es, es varita mágica, o sea, no lo es. De hecho, yo siempre digo
a mis clientes y a mis alumnos, mira, si tú pones en Google, por ejemplo, coaching, ahora
mismo van a salir miles y miles y miles de páginas de coaching. Bueno, pues un buen elemento
de diferenciación es que vamos a huir de todos aquellos que digan que el coaching
da la felicidad, ¿vale? Eso vamos a huir. Entonces, si yo tuviera que quedarme con una clave
importante de decir, bueno, ¿y por qué es tan especial el coaching? Yo te diría que lo
hace especial la persona que decide desbloquear sus propios recursos. Es decir, para mí lo más
importante es que la persona quiera. Luego, esto me lleva a que si una persona o una empresa
tiene voluntad de cambio, el coaching es una herramienta súper útil, rápida y eficaz
para conseguirlo, a diferencia de otros muchos, de otras muchas herramientas o filosofías, ¿no?
Es muchísimo más eficaz porque hay voluntad y de lo único de que se trata es encontrar
el click. Vamos a hacer un click, ¿vale? Para desbloquear aquello que además tú ya
lo sabes.
Perfecto.
Esto es lo que yo diría, básicamente.
Perfecto. O sea, que la clave, ¿no? Como dices, es el querer, ¿no?
El querer, la voluntad. La voluntad de querer cambiar. O sea, es que fíjate, cuando nosotros
tomamos la decisión de algo, ya es muy difícil que no lo hagamos. Lo difícil es tomar la decisión.
Esa decisión. Y a veces, cuando tomamos la decisión, decimos, ay, ¿por qué no la habré
tomado antes? Madre mía. No ha sido tan grave como pensaba, ¿no? A veces el miedo, ¿no?
De decidir, de no saber.
Sí, el miedo al cambio, el miedo al cambio. Entonces, un coach facilita, pues, ese tránsito
y además lo que hace, precisamente, es facilitar, bueno, el desbloquear que puedes concederlo, ¿no?
Pero siempre desde un punto de realidad. Es decir, sería llevar a la persona o a la
empresa hacia una zona de aprendizaje que, al final, le lleva a la zona mágica, a la
zona donde él quiere estar.
Muy bien. Ahora que comentabas esto, ¿no? Que es como un facilitador, ¿no? Dices, el
tránsito este que facilita el bloqueo. ¿Qué otras habilidades debe tener o tiene realmente
un coach?
Mira, lo primero es que un coach tiene que tener algún tipo de formación específicamente
en aquello que vaya a trabajar. O sea, a mí, y yo lo digo que habrá gente que me diga,
ay, pero es que, bueno, es que yo lo digo de verdad. Es decir, una persona que quiera,
por ejemplo, hacer coaching empresarial, que no sepa absolutamente nada, nada, nada del
mundo de la empresa, pues, es un poco complicado. No digo que sea imposible, pero es un poco
complicado. ¿Por qué? Pues porque los clientes, al final, utilizan un lenguaje que se
utilizan en su entorno.
Claro.
Entonces, claro, un poquito hay que saber. Para mí, básicamente, es que la persona que
vaya a decidirse a hacer coaching o que quiera ser coach tiene que tener ética, lo
primero, ser humilde, ser honesto, saber poner rumbo a lo importante, saber tener una
orientación adecuada a los resultados, una comunicación fluida y fiable, que sea confiable y que además
no quiera usurpar el papel de vivo o de diva. Y esto es que, bueno, lo he dicho con humildad,
¿no? Los clientes llegan a sus objetivos porque ellos son los que están poniendo su
compromiso y en marcha. Nosotros somos facilitadores, ¿de acuerdo? Somos como los
entrenadores de una carrera de atletismo. Nosotros estamos ahí para hacer fácil lo que
otros ven difícil, pero el que corre la carrera es el atleta. Y el que cruza la meta es el
atleta. Que nosotros, a través de nuestro know-how, de nuestras herramientas, que alguno
de la escuela que sea, de los procesos que sepamos llevar, vamos a facilitar que lo consiga.
Ese es nuestro mérito y ahí está nuestro aplauso, ¿no? Pero el mérito del esfuerzo,
y esto es importantísimo para un coach, es del otro. Entonces, un coach necesita tener
el ego bien equilibrado. Muy bien, muy bien. Bueno, el otro día en la anterior
entrevista hablábamos con José F. García, conocido y amigo tuyo, y nos comentaba el tema
de la energía, ¿no? ¿Tú crees que es importante en un proceso de coaching, un coach, como comentas,
que tenga esta energía que fluya, que esté en un nivel de energía que puedas traspasar
y todas estas habilidades y todas estas cosas, ¿no?, al protagonista realmente del proceso?
Bueno, desde mi punto de vista, la energía es importantísima. De hecho, antes, cuando
lo has nombrado, la motion esfera, precisamente es una metodología que parte de la energía.
Nosotros lo que tenemos que entender es que la persona que tenemos delante tiene una energía,
un estilo, le vamos a llamar así, para no entrar en temas más científicos, un estilo
de energía, que a lo mejor no es el tuyo. Y me explico. Yo, por ejemplo, tengo una energía
de go, de fuego, de mucha acción, ¿vale? Soy un coach, además uno profesional, que quien
me contrata sabe que lo hace porque sabe que mi punto fuerte es la acción, es el movimiento
de fuego, ¿no?, más fuerte. Bueno, si yo delante tengo un coachí cuya energía es de slow,
es decir, mucho más lenta, mucho más agua, mucho más de fluir, pues yo tengo que adecuar
mi energía a la suya sin caer en la suya. Es decir, porque a lo mejor a ese agua lo que
le hace falta es un poquito de fuego, ¿me explico?, para pasar a la acción. Pero tú imagínate
el conflicto que tendríamos si yo, por ejemplo, mi energía es absolutamente creativa y soy súper
creativa y lo que tengo delante es un cliente que es absolutamente más stop, es decir, mucha
tierra, muy racional, una persona que necesita pruebas, que necesita esto, y yo estoy todo
el día divagando por el mar de la creatividad, pues voy a entrar en conflicto. Entonces, la
energía es súper importante. Poner energía en lo que haces, prácticamente no solamente
en el coaching, sino yo pienso que en cualquier profesión es muy importante, que reconoces
la energía del coachí es muy importante para que puedas, de alguna manera, gestionarla.
A ver, si yo soy muy happy, un coach happy, un coach más de agua, más de flow, más de
interior, más de búsqueda interior, más de espíritu, más de esencia, y tengo delante
una persona de empresa absolutamente racional, cuya energía es más enraizada, más de tierra,
más de poco movimiento, y le pongo, ¿qué le pasa a la tierra cuando yo le echo agua?
Bueno, que se convierte en barro. Pues tengo que gestionar todo eso, sin dejar de tener
mi propia energía, ¿vale? Precisamente a lo mejor a mi cliente lo que le hace falta
es un poco de fluir, se llama nada ocurre por nada. Bueno, pues lo que tengo que tener
es la energía suficientemente equilibrada y sana, que eso es importante, sana, que no
contamine para llevar a cabo los procesos. No poner energía en un proceso de coaching
es igual a que el coach se abandone. Así de claro. Así que el cliente abandone, o se
sienta frustrado, o no vea resultados. O tú vayas a un ritmo como coach y el cliente
vaya a otro ritmo y se sienta agobiado o presionado. Esto es muy importante.
Muy bien, muy bien. Pues nos queda muy claro sobre todo el tema este de la energía que comentabas,
el estilo de energía y cómo no encontrar esa frecuencia, ¿no?
Sí, las sintonías. Es que en todas partes, cuando hablamos de coaching, estamos hablando
de rapport y estamos hablando de generar sintonía. Bueno, pero ¿qué es esto realmente?
O sea, sí, sí. Calibrar al otro muy bien, es decir, adecuarnos a sus gestos, a su lenguaje,
sí. Y la energía, ¿dónde está? Porque es que yo puedo ser un espejo perfecto de otra
persona y tener otra energía diferente. O estar generando una energía que no le va
a mi cliente. Cada uno tenemos una, ¿no? Entonces esto es muy importante tenerlo claro.
Muy bien. Muy bien, sí, porque muchas veces no sabemos si vemos en las escuelas donde
enseñan, ¿no? Y donde se aprende coaching, que como aumentabas, ¿no? Te explican, te enseñan
a fijarte, ¿no? En la comunicación no verbal, en la escucha activa, ¿no?
Claro, claro. Pero claro, realmente. Es importantísimo. La energía. También es importante la energía
de la otra persona. O con qué energía te llega un día a la sesión. Muy bien. Y dices, pero
vamos a ver, hoy que tengo delante, es que hoy lo que tengo es furia, tengo fuego. ¿Qué
hago? ¿Yo le atiendo con más energía? Bueno, vaya tela. Vamos a salir arriba. Sí, a ver
qué pasa, ¿no? Vamos a ver qué pasa. No, no puede ser. Claro. Mira, es que ¿sabes lo
que pasa? Que al igual que todo, al igual que todo el coaching va evolucionando. Menos
mal. Menos mal. Va evolucionando y vamos haciendo en base a cómo se mueve también
la sociedad. Va evolucionando. Va evolucionando muy deprisa. Muy deprisa. Entonces, claro,
¿qué ocurre? Es que no hay ni buenos ni malos aprendizajes en coaching. No hay ni buenas
escuelas o malas escuelas. Hay lo que hay. Entonces, yo apuesto, bueno, pues la innovación
un poco, ¿no? Todo va cambiando y todo va hacia un ritmo al que tenemos que adecuarnos.
Y esto es así. Entonces, por eso, efectivamente, pues el tema de la energía y otros temas, pues
no están incorporados todavía en algunos lugares, pero bueno, eso no significa que no
se vaya a ir incorporando.
Muy bien, muy bien. Al hilo de esto que comentabas, Cristina, ¿no? De cómo hoy en
día va evolucionando y la innovación del coaching, ¿no? Con tu experiencia, ¿no? Que
decíamos que vienes también hasta mucho tiempo en el mundo empresarial, en competencias
ejecutivos y, bueno, el coaching en empresa, sobre todo fuera de España, todavía está
más arraigado, ¿no? ¿Tú qué crees que aporta el coaching al mundo empresarial, al mundo
ejecutivo?
Yo pienso realmente que perspectiva. Perspectiva sobre todo. Es decir, una nueva forma de mirar.
Mira, yo el otro día estuve en una empresa muy importante y, bueno, pues lo típico, ¿no?
Te ven llegar. Yo soy una persona bastante atípica. Decirte, no me gusta, aunque haya que
hacer un poco de camaleón, como dicen por ahí, pero bueno, yo prefiero ser yo y tener
mi propia personalidad. Y llega la empresa y, bueno, en una de las preguntas que estuve
haciendo, bueno, y que habéis hecho hasta ahora para resolver esto, me decía, no sé
si, pero no me vengas ya. Fíjate, me dice, no me vengas con un DAFO que ya lo hemos hecho
con una consultora. Un DAFO es una matriz de diagnóstico, ¿no? Y digo, ah, qué interesante.
Entonces, qué bien, porque tenemos un camino hecho, ¿no? Y los resultados del DAFO a dónde
nos han llevado. Dice, pues ya sabemos que esto nos ha posicionado en saber cómo estamos
en la parte interna y en la parte externa de la empresa. Digo, qué interesante, muy
bien. Y habéis hecho el CAME, ¿no? Y entonces es cuando me di cuenta de lo poco, de lo poco
evolucionado que está todo, ¿no? Vamos a ver. No sabían de qué estaba hablando.
Pero vamos a ver, vamos a ver. No podemos hacer o utilizar una herramienta si esa herramienta
no me lleva a un compromiso, a un plan y a un resultado. Entonces, para mí, sus caras
y su conversación era de perspectiva. Es como darle la vuelta a la moneda. Es decir, ver
de otra manera lo que hasta ahora se ha estado haciendo, que se puede buscar una manera nueva,
¿no? Y yo apuesto mucho por esto en las empresas. Y otra cosa muy importante es que
en las empresas, a pesar de que se entre con temas de coaching de empresa, que al final
pues haces coaching ejecutivo y que al final lo que estás haciendo es coaching con las personas.
Claro. Sí, sí, totalmente.
Precisamente lo que pienso que aporta el coaching a las empresas es la parte orgánica.
Es decir, humanizar a veces los procesos, ¿no? Y darle también importancia a lo que muchas
veces en la empresa nos trae importancia, que es al, bueno, al FIP, ¿no? A la felicidad
interior bruta. ¿Cuál es el nivel de felicidad interior bruta de tu empresa, no?
Muy bien.
Y esto a mí me gusta mucho porque, claro, hasta el propio empresario o empresaria, o sea,
por llamarle jefe o director, al final dice, Dios mío, es que es verdad, es que soy adicto
al trabajo. Y no estoy hablando de productividad, ¿eh? Ya sabemos que el mercado está en una situación
muy difícil, muy difícil, y que obtener resultados está siendo cada vez más difícil, pero también
miro la otra parte. Yo siempre lo digo, digo, bueno, sí, la cosa está muy difícil.
Sí. Pero entonces, ¿por qué hay otras empresas que sí están trabajando y que sí
están teniendo resultados? Vamos a fijarnos en esa parte de la moneda, ¿no? Muy bien.
No en la otra. Entonces, yo pienso que da perspectiva y da parte orgánica a los procesos.
Perfecto. O sea, que lo que decías, ¿no? Esta perspectiva, esta parte orgánica y que
humaniza, ¿no? El hecho de que la empresa está formada, pues, está formada por personas.
Que las personas sentimos, yo eso me lo digo, pero, ¿tú vas al aseo durante…? ¿Cómo?
Ah, no, no sé, es que las personas vamos al aseo, reímos, lloramos, comemos, bebemos,
o sea, tú no eres diferente al resto.
Sí, sí, sí, muy buena, muy buena, Cristina.
Sí, es que soy muy irónica, autice mucho de eronía socrática. Para darnos cuenta, darnos
cuenta de que es importante el comportamiento, el sentimiento y los pensamientos que tenemos
sobre las situaciones.
Qué bien. Pues, muy bien, Cristina. Pues, muchísimas gracias por tu tiempo, por tu
experiencia y por todo lo que nos has contado. Un placer. Y, bueno, un abrazo y muchos éxitos
en todo.
Pues, nos seguiremos hablando.
Muy bien, gracias.
Muchas gracias a vosotros.
Hasta luego, Cristina.
Adiós.
Tu has de fer el que és millor per a tu. Ningú camina amb les teves sabates.
Molt bé, i seguim amb el coaching. Ara volem saber com funciona això del coaching. I tenim
amb nosaltres la Rosa Sabater. Hola, Rosa, bona tarda.
Hola, bona tarda, Gemma.
Molt bé, doncs la Rosa és psicòloga, és experta en coaching professional, és tècnica
en educació emocional, és formadora en el màster de formació de formadors en altres
capacitats de la Universitat de Barcelona, consultora i gestora en recursos humans i psicoterapeuta
breu. I bé, la Rosa, amb tota la seva experiència, avui ens intentarà explicar d'una manera que
tots puguem entendre, perquè la Cristina ja ens ha parlat d'aquest concepte del coaching,
sí? Doncs una miqueta com funciona això? Com comença? Com acaba? Què passa amb aquest
procés de coaching? Sí? Però primer de tot també voldríem que la Rosa, amb l'experiència
com hem dit, psicoterapeuta breu, psicòloga, coach professional, que porta molts anys treballant
tant en empreses com en coaching personal, com en famílies, sí? Que ens expliqués una miqueta
la seva visió de què és per ella això del coaching. Què és el coaching per tu, Rosa?
Per mi el coaching és una eina més que puc oferir per acompanyar les persones per assolir
doncs un benestar personal. Un benestar personal que es pot traspassar després, ja sigui a la
parella, a la família, a la empresa, de fet a la societat en si mateix.
Molt bé. Perfecte. I si parléssim d'això del coaching que dius es pot aplicar en diferents
ambits, com és aquesta aplicació? Perquè clar, jo potser penso, a mi em sona això de, hi ha gent que ens dirà
li sona de l'esport, hi ha gent que et pot dir, potser ho he sentit en món empresarial, però tu dius en món
personal, en món familiar, com ho encaixem?
De fet, ho encaixem sempre partint de la idea base de que darrere d'un procés de coaching hi ha una persona.
Una persona que pot venir, arribar a algun objectiu a nivell familiar, a nivell sexual, a nivell esportiu,
a nivell com a executiu d'una empresa. I a vegades ens trobem algun executiu que ve, doncs,
vol potenciar algun estat del seu equip i acabem treballant aspectes personals de creences molt
arraigades en el seu dia a dia quan era adolescent o quan era més jove i al final acaba sent sempre
un coaching, sobretot com es treballen creences i valors personals. Aplicar-les a qualsevol àmbit, això sí.
Molt bé. O sigui que el kit aquí, el que treballa en si, comentaves, creences i valors, veritat?
Perfecte, molt bé. Molt bé, doncs, això dius, no?, que s'aplica a aquests àmbits,
que treballem les creences i els valors. Jo també doi fer, no?, amb la meva feina com a coach
que treballem, bàsicament, aquests punts són principals, no?, en el treball del coaching.
I tant. I, bueno, m'agradaria també preguntar-te amb això que dèiem, no?, tenim aquesta petita definició,
això que treballem amb creences i valors, no?, i ara ja, doncs, com funciona? O sigui, quin seria el procés?
No? O sigui, ara no ens fiquéssim aquí a llegir les instruccions, no? Sabem que no es pot generalitzar, no?
Però, bueno, una mica la idea general de com comença, com s'inicia això, com transcorre i, finalment, què passa aquí, no?
Molt bé, doncs, el procés de coaching inicialment comença amb una primera sessió en la que és molt important deixar ben clar
quin és l'objectiu que la persona vol assolir. I, evidentment, aquest objectiu necessitem que, per una banda,
no sigui només un bon propòsit, perquè, com estem parlant d'entrada de l'any 2014,
molta gent, suposo que comença ja a fer-se les llistes dels bons propòsits. Sí.
El típic, deixar de fumar, anar al gimnas, per repès, etcètera. Sí.
Però un bon propòsit no és un objectiu. Un objectiu és un somni, que podria ser aquest bon propòsit,
però, a més a més, que comporta unes accions, no? Sí.
I el que sí que és important és tenir molt en compte que sigui, també, un somni realista.
Hi ha moltes persones que venen a consulta i diuen, no, és que a mi m'hagués agradat ser astronauta.
Sí, molt bé. I creus que hi ha alguna possibilitat que actualment puguis fer-ho estudiant, formant-te, fent pràctiques?
No, perquè ara no m'admeten a l'acadèmia.
Difícil, no?
Per tant, hi ha coses que fa molt bé somiar, però s'ha de somiar després posant accions que siguin realistes i toquen de peus a terra.
Un altre aspecte important en aquests objectius és que sigui ecològic.
I quan parlem d'ecologia, en aquest cas, no estem parlant del mediambient, sinó de l'ambient que t'envolta a nivell sistèmic, a nivell familiar, empresarial, etcètera.
Per exemple, recordo un client que em comentava, diu, jo ja estic fart de tot això, vull plegar a la feina amb una persona que estava casada, amb dos fills,
i ho he decidit, ho veient tot i me'n vaig a muntar un xiringuito a una illa d'aquestes paradisiaques.
Ah, molt bé, em sembla un bon propòsit.
M'ha quedat com a objectiu, quines accions has de fer.
Per tant, en aquestes accions entraven com, per exemple, haver de comunicar una ruptura familiar, haver de deixar uns fills,
haver de comunicar, doncs, que tancava l'empresa, haver de posar a vendre determinades coses que no només eren seves, sinó d'altres persones.
Per tant, una de les preguntes que jo sempre faig és, com et veuries d'aquí un any, un cop hagis assumit aquest objectiu?
I ve que cinc? Seria com aquesta de la Time Machine, eh? La màquina del temps. Com et veuries tu?
A l'any, aquesta persona es veia fantàsticament bé, bronzejada, amb relacions socials, molt content.
A cinc anys, es donava a compte que els seus fills de Déu, que serien adolescents, que farien molts anys que no els veuria,
o possiblement hauria portat el contacte, i a partir d'aquí és on entra a valorar si realment és un objectiu ecològic o no.
No sé si en aquest exemple us explico una miqueta el que vol dir ecològic.
També és important que aquest objectiu sigui mesurable. És a dir, com sabràs que l'has assolit?
Què succeirà? Com ho notaràs? Quines accions creus que t'aportarà haver assolit aquest objectiu?
Qui serà la primera persona a part de tu que se n'adonarà que l'has assolit? Com creus que se n'adonarà?
Tot això ens permet veure que un objectiu no només és un propòsit,
sinó que també al darrere jo puc mesurar en quin nivell l'estic assolint, com si fes una escala.
Puc començar amb un nivell zero, i per anar pensant les sessions,
vaig fent accions que m'acostin a poc a poc, pas a pas, al ritme que tingui el client, mai forçant res,
senzillament respectant el ritme, el tempo i el compromís que cada un dels clients vulgui aplicar-se,
per a poc a poc anar arribant a aquest objectiu tal com s'ha especificat.
I sobretot l'objectiu ha d'aprendre de tu.
Hi ha a vegades clients que et demanen en aquesta primera sessió que aquella persona s'han a morir de mi,
o que aquell cap que tinc em reconeixi públicament el meu esforç professional.
Doncs ens trobarem que hi ha moltes accions que tu podràs fer,
potser perquè l'altra persona et faci aquest reconeixement
o perquè l'altra persona a nivell d'una comunicació persuasiva pugui venir cap a tu,
però ens trobarem que sempre l'última voluntat del temps de l'altre.
Per tant, un objectiu ha de dependre de tu al 100%.
Si no, entrarà en joc una confrontació de la voluntat teva i la voluntat de l'altre.
Aquestes serien una mica de les premisses del que es faria en una primera sessió.
Comentar quin seria l'objectiu, valorar si és realista, és ecològic, és mesurable i depèn de tu.
I a partir d'aquí començarem a establir un pla d'acció.
Un pla d'acció que dependrà, com he dit abans, de determinar petites accions.
Dic petites perquè a vegades poden ser petites però pel client poden ser molt grans.
I aquí és on entra una miqueta el compromís i proposem reptes.
Proposem reptes i el que valora si és ajustat o no és ajustat.
A vegades s'ajusta, a vegades els reptes es canvien.
I a vegades és el mateix client que reajusta aquest repte.
El que ens interessa és la paraula, el compromís, no?
Que el client se'n vagi de cada una de les sessions amb un pla d'acció,
amb uns petits compromisos amb ell mateix que sap que pot assolir.
I que no són grans reptes que potser encara el que faran serà que l'incrementi més la necessitat.
Per exemple, si algú diu, mira, el que m'agradaria és començar anar al gimnà.
Doncs li preguntem, quants dies creus que a la setmana hi podries anar?
que sigui realista.
Home, és que potser només un.
Bé, però ja és un.
I hem fet un pas, no? Com comentes, una petita acció.
Exacte, ja és més que els 7 dies de la setmana.
Vull dir que potser serien 3.
El que et sembla més raonable, 3.
El teu ideal serien 5.
Doncs comencem per un que ja és més que 0.
És a dir, sempre que sigui el client que acabi marcat una miqueta el seu compromís
i el que es fa en la següent sessió és valorar com ha anat.
En el moment en què un client es compromet ell mateix a fer determinades accions,
aquesta responsabilitat recau directament sobre un.
I això fa que moltes vegades hi posis molta més força i molta més energia i voluntat
a dur a ser-me a buscar aquell espai, aquell moment per motivar-te a dir
avui te parògines.
Molt bé.
Simplement a vegades perquè m'he compromès.
En el moment en què un compromís és setmana rere setmana
la que hem establint com un avi.
I això és el que empoderà una persona a veure que allò que ha decidit,
allò en què s'ha compromès ja no només amb el coach sinó amb ell mateix,
és el que el permet autovalorar-se cada vegada més,
a veure que té capacitat, voluntat i evidentment li augmenta l'autoconfiança
i això senzillament li genera la inèrcia per cultura moderna.
Molt bé.
I una pregunta, Rosa, perquè parles molt del compromís, de les petites accions.
Com arribes?
Tu ara tens un client al davant.
Com arribes durant una sessió que suposo que et duraran entre una hora,
una hora i dos quarts aproximadament?
Com arribes a que al final d'aquesta sessió hi hagi un compromís, hi hagi una acció?
Com funciona això dintre d'una sessió?
Molt bé.
Un cop algú s'ha proposat algun objectiu,
una de les qüestions que li faig és
què creus que podríem començar a fer per arribar a aquest objectiu, no?
Molt bé.
O sigui que la fas passar a l'acció.
Sí.
Sí.
Un petit canvi.
Tot que sigui petit,
perquè imaginem-nos que algú que vol potenciar la seva assertivitat,
la seva comunicació més directa,
no sent tan passiu ni sent tan agressiu.
Hi ha molta gent que visualitza el seu objectiu de ser assertiu.
És com conduir un cotxe.
Se'n va directament a conduir el seu Ferrari de l'assertivitat.
És a dir, es visualitza directament amb aquella persona
amb la que sap que li costa més ser assertiu, no?
I per habilitar-nos en una competència el que hem de començar és
amb aquestes accions que em permetin ser assertiu,
com per exemple haver-la dir no,
demanar ajuda, entre altres coses,
però com si estiguéssim conduint el cotxe de gamma més baixa.
Un cotxe que saps que tu el pots tenir per mà.
Aquest és fàcil.
O sigui que la primera vegada que et posis a ser assertiu
agafes aquest Ferrari i la primera cantora t'estampi.
l'únic que fa això és que amb un mateix
es queda bloquejat i desmotivat
i amb poques ganes de ser que hem de donar el projecte.
Per tant, en cada una d'aquestes sessions
veiem quines són per petites que siguin,
que no deixen de ser petites,
són grans accions perquè ens mobiliten al canvi,
doncs per petites que siguin
alguna acció que creu que es podria dur a terme.
a vegades hi ha clients que es queden bloquejats i no ho sé.
No passa res.
I com els ajuda?
Si un client està amb tu en una sessió
i tu li has fet aquesta pregunta, no?
Com creus que podem aconseguir arribar a aquest objectiu que t'has marcat?
I et diu, no ho sé.
Com segueixes? Què passa aquí?
Jo li proposo, escolta,
què et sembla si provem de fer això?
I evidentment, jo sempre els comunico en aquesta primera sessió
que estem fent un coaching col·laboratiu.
És a dir, jo puc ser expert en coaching,
però l'altra persona és experta en la seva vida.
Molt bé.
Per tant, en el moment en què aquesta persona es queda bloquejada,
jo li puc proposar alguna acció.
i com estem parlant de coaching col·laboratiu, jo li diré,
tu sempre tens total dret a dir-me
que et sembla una proposta massa arriscada.
Per tant, reduirem el nivell o la intensitat.
O al revés, em pots dir,
home, em sembla molt fàcil això.
Bueno, et sembla que incrementem el nivell,
però no ho fa.
Per exemple, algú que tingui dificultat a l'hora de relacionar-se amb les persones,
i costa, és una persona tímida,
que té neguit a l'hora d'haver una conversa,
una de les accions que se li pot proposar és,
si per exemple cada dia agafa l'autobús,
o agafa un trastorn públic,
doncs que la parada midi de parlar amb alguna persona,
o de fer alguna pregunta.
Llavors, la pregunta inclús es pot concretar,
preguntar-li sobre l'hora,
preguntar-li si fa molt que ha passat l'autobús.
Podem concretar fins i tot l'acció.
I pot ser una cosa molt petita,
però per aquesta persona implica un esforç molt gran.
I en el moment en què veu que és capaç,
que al llarg d'una setmana o de quinze dies
ha pogut dur a terme tres o quatre intervencions comunicatives
amb algú altre, això l'empodera.
L'empoder li permet seguir fent-ho
i alhora entrar de nou en altres accions
que siguin un nivell més.
Molt bé.
Comences per aquestes accions,
que dius, visualitzes,
primer de tot allò que deies,
visualitzes com et veus
i comentes que fem petites accions,
petits reptes,
perquè a vegades si féssim una acció molt gran,
si vols pujar unes escaletes puja d'una en un,
si en puges tres potser pots caure.
I has comentat en més d'una ocasió
això de l'empoderament.
I quina relació té això de l'empoderament,
l'empoderar-se amb el món del coaching
i amb aquest procés de coaching que una persona pot fer?
Doncs l'empoderament és un dels resultats
que s'estira en cada una de les accions
que fa el client sobretot,
perquè aquest empoderament és una automotivació,
és una autovaloració
i és que ell o ell mateix es pugui veure capaç
de fer coses,
coses que inicialment el portaven a la consulta.
Per tant, és una força d'energia,
és una força de voluntat i de positivisme
en veure's un mateix capaç i amb recursos
per tirar endavant allò que s'ha marcat com a compromís.
Molt bé.
O sigui que podríem dir que és la gasolina,
una mica la gasolina que ens ajuda a tirar endavant
moltes vegades en aquests processos de coaching, no?
Exacte.
I quan un porta el seu dipòsit ple de benzina
doncs sap que pot fer trajectes més llargs.
Molt bé.
i quan la teva més baixa
doncs, bueno, hem d'anar...
Hem d'anar a apostar.
Hem d'anar a projectes més cortets, eh?
I anant segurs en aquests trajectes
sabent que arribaràs,
que no t'arribarà aquesta benzina
que té el dipòsit.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs hem parlat una miqueta d'això,
d'aquestes petites accions, sí?
I...
O sigui, una persona està aquí a la consulta, no?
Va venint amb tu, s'ha marcat aquest objectiu,
que com comentaves, no?
Que sigui realista, ecològic, mesurable,
que depengui d'un mateix, no?
I que en petites accions, doncs,
ens anem apropant, no?
Amb aquest objectiu.
Com veu la persona, no?
Que s'està apropant?
Com són factibles aquests petits resultats
abans d'arribar directament, no?
Amb aquest objectiu marcat?
Doncs el que fem moltes vegades ja en aquesta primera sessió,
en el moment que marquem l'objectiu, marquem com un escalat, no?
És a dir, en quin nivell es troba ara?
I conforme anem avançant les sessions,
anem avaluant, en números del 0 al 10,
doncs, en quin nivell es troba, a dia d'avui,
d'apropament cap a aquest objectiu?
I què li permetrà al proper pas,
fins a quin nivell li permetrà arribar, no?
O què creu que hauria de fer per pujar,
si ara està al nivell 5,
o què creu que hauria de fer per arribar
una miqueta més munt?
Ja si que 6 o 5 i mig,
ja és quelcom més que 5.
Per tant, què creu que hauria de començar a fer
perquè pugis una miqueta més?
Llavors, quan torna a la següent sessió,
el primer que es fa és avaluar,
en quin nivell creus,
després d'haver aplicat tot el que has aplicat,
perquè a vegades es troben moltes sorpreses,
persones que pretenen fer dues petites accions,
i de volta comencen a fer-les,
s'enten tan capaços que en fan moltes més,
ja que a vegades les següents sessions,
que han de trobar-se,
en els 10 i mig o en els 6,
es troben a les 8.
I això, evidentment,
encara els empoderà molt més.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
O sigui, que aquest escalat,
aquest rànquing numèric,
ajuda, no?,
també a clarificar, no?
Sí.
Podem tenir per ajudar,
però, evidentment,
com aquest objectiu també implica
tenir molt clar,
com deia de ser mesurable,
què és el que veuré,
què és el que succeirà,
què és el que passarà,
què és el que les altres persones veuran que succeeixen,
com aniré jo sentint,
com serà molt específic,
molt definit,
que a vegada que el client assoleixi
algun d'aquests reptes,
doncs,
que,
mesurablement,
haurem arribat.
Què has vist?
És allò que havies previst que deies,
per tant,
podem dir que hem arribat a aquesta part del objectiu
que volies assolir.
És a dir,
el client en tot moment determinarà
com canvia la seva vida
cada vegada que assoleixi
un d'aquests reptes
que ens marquem en cada una de les sessions.
Ens comentes això del canvi, no?
I sabem,
les persones que estem ficades en aquest món
i que treballem amb el coaching,
no?
Que aquesta paraula canvi
té molta implicació
dintre del que és el coaching
i d'un procés de coaching.
Com ens ho explicaries tu,
des de la teva experiència,
aquest canvi?
Quin impacte té en un procés de coaching?
Té un impacte a 360 graus.
Primer,
perquè en aquest procés de coaching
el que estem fent
és un procés de canvi
de l'estat actual
en què es troba la persona
a l'estat futur desitjat que vol arribar.
Per tant,
a haver-hi un canvi,
sinó no hi ha procés de coaching.
I en aquest canvi
entra doncs
tot un canvi
de trencament
de creences,
d'esquemes mentals
que una persona té
que fan que dia d'avui
els resultats que obté
en el seu dia a dia
siguin els que té
precisament perquè actua
i pensa així.
Per tant,
en el moment que comencem
a canviar els pensaments,
comencem a canviar
i obrir unes creences
amb més flexibilitat,
la persona s'està permetent
obrir-se a un canvi
que alhora
es traspassa
doncs
en la seva forma
de comunicar-se,
en la seva forma
de relacionar-se
amb els altres,
en la seva forma
de relacionar-se
amb un mateix.
I per tant,
això ja li està possibilitant
fer coses diferents.
I en el moment
en què fem coses diferents
tenim resultats diferents
i ens sentim segurament
de forma també
bastant diferent.
Bastant diferent.
Molt bé.
I això que hi diem,
no?
Que canvia creences,
que canvia pensaments,
diferents, etcètera.
Però clar,
molta gent et pot dir
que ells potser
no volen canviar, no?
Perquè normalment,
allò que se sap,
que quan es canvia
es perden coses
i se'n guanyen d'altres, no?
Llavors és aquell equilibri, no?
Com jugues
amb aquest equilibri, no?
Quan una persona
té aquesta por
o incertesa al canvi, no?
Seran coses
que probablement
no hagi fet
o no hagi provat mai, no?
Sí,
ens podem trobar
amb dos tipus de persones,
persones que venen
a un procés de coaching
i no estan disposades al canvi,
no per por,
perquè creuen que no ho necessiten.
Per exemple,
et pots trobar, doncs,
amb alguna empresa
que et fa enviar
algun dels seus executius
i aquest executiu
no és gens conscient
del que ha de canviar,
no ho troba ni necessari,
val?
Per tant,
quan parlem de canvi
parlem de voluntat,
quan parlem de process de coaching
estem parlant de compromís i voluntat.
Si no hi ha voluntat
per part de l'altra,
no hi ha cap procés a fer.
que no hi ha cap procés a fer.
Clar.
Clar.
seria el que m'estaves comentant.
Què passa
quan hi ha algú
que té por,
por a perdre,
por a perdre
per guanyar,
por a perdre
o a deixar de fer coses
per assolir-ne d'altres, no?
Aquí s'han entra
a valorar
el que en diem
l'equilibri de l'objectiu.
Fins a quin punt
l'objectiu que hem marcat
té prou força
com per desestabilitzar emocionalment això.
Podem treballar la por
des de tècniques de liberació emocional.
Podem treballar la por
des que un mateix comenci a confrontar
o a afrontar
aquestes situacions,
per petites que siguin,
en les que vegi que és capaç
i té recursos
per gestionar aquesta por.
I en un moment
que no es veu capaç
de gestionar-la
li és molt més fàcil tirar endavant.
Per tant,
a vegades ens hi hem d'encarar,
a vegades l'hem de treballar
des d'una gestió emocional
i a vegades evident
hem de valorar
que la persona vol
o no vol tirar endavant aquest canvi.
Perfecte.
Perfecte.
Doncs,
ara Rosa,
que sabem tot això
que hem vist,
que ens has explicat,
com comença,
com funciona aquest procés,
un procés de coaching,
un procés de canvi,
que hi ha el compromís,
que hi ha d'haver aquesta voluntat,
que hem de fer canvis,
hem de prendre decisions,
reptes,
petites accions...
Com acaba un procés?
Com saps quan ha acabat?
Què passa aquí?
Quin és el resultat final
de tot això?
Ok.
Com en la primera sessió
ha determinat l'objectiu
al que volem arribar
i s'ha especificat molt bé
què és el que s'obtindria
o s'assoliria
quan s'arriba aquest objectiu,
en el moment en què l'evidència,
és a dir,
les accions que fa aquesta persona
i els resultats que té
són els que havíem identificat
inicialment en l'objectiu
que podríem dir
que el procés de coaching
queda tancat.
Per tant,
o bé,
per proposta del coach
o inclús per iniciativa mateixa
del coaching,
és a dir,
seria la persona que ve com a client,
doncs es proposa
que hem acabat
i si més no,
el que fem després
és fer un seguiment,
un follow-up,
un seguiment
al cap d'uns mesos,
aproximadament,
deixem sempre que el follow-up
l'acabi marcant també.
En el meu cas jo ho faig,
doncs jo que el marqui també
el client,
però l'acaba sent
la seva responsabilitat
de quan ho necessiti
en un plaç d'aquests tres mesos
que m'envie un mail
o que es posi en contacte
o que ho torni a venir a consulta
i veiem una miqueta
un seguiment
de com han anat aquestes accions.
Rosa, si et sembla
que podem continuar parlant
d'aquest tema tan interessant
en properes ocasions
que ens agradaria
tornar a repetir
aquesta experiència
de parlar amb tu
i moltíssimes gràcies
per estar amb nosaltres
i pel teu temps.
Una abraçada.
Moltes gràcies a vosaltres, Emma.
Molta sort.
Gràcies, Emma.
Molt bé, com us hem comentat,
després d'aclarir
què és això del coaching,
aquestes visions,
d'aquestes dues expertes,
de la Cristina i de la Rosa,
de com s'aplica
i d'esbrinar una miqueta
el procés i el funcionament,
tenim el plaer aquí
de tenir una persona
que en el seu dia
va decidir que volia aprovar-ho
i que va decidir
que volia portar a terme
un procés de coaching
per anar al darrere
dels seus objectius,
de les seves històries,
deixem-ho així.
I tenim avui
amb nosaltres a la Susi
una lluita dura
que tenim el plaer
de tenir aquí amb nosaltres
i de poder preguntar-li
la seva pròpia experiència.
Hola Susi, molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Doncs bé, com hem dit,
la Susi va decidir en el seu moment
que volia començar
un procés de coaching
i llavors nosaltres
li volíem preguntar
i com vas arribar
amb aquesta decisió?
Què et va fer, no?
Què va passar perquè tu,
la Susi, diguessis
jo vull començar
un procés de coaching?
Bueno, vaig començar
perquè estava una mica
enfonsada.
Llavors vaig decidir,
dic,
jo tinc de canviar,
tinc de fer alguna cosa
i llavors,
doncs bueno,
va ser una mica d'empenta,
vaig dir,
doncs,
hi ha algú que m'ha d'ajudar
i a partir d'aquí,
doncs bueno,
vaig venir aquí amb la Gemma,
vaig dir,
doncs vinga, som-hi,
a veure què passa, no?
Doncs a partir d'allí,
doncs,
vaig començar
a fer les sessions,
però super, super, super bé.
Molt bé.
O sigui,
que vas,
tu mateixa vas dir que,
ja, no?
He de decidir,
he de canviar.
Comentava la Rosa,
l'experta, la psicòloga i coach,
la importància d'aquesta voluntat,
d'aquest voler canviar
i això,
com ens comenta la Susi,
queda claríssim en el seu testimoni,
aquestes ganes de dir,
prou,
jo fins aquí vull canviar, no?
Vull,
i necessito que algú m'ajudi, no?
Perquè moltes vegades,
potser,
o sols,
o no sabem,
o no podem,
o no ho veiem clar, no?
Potser et trobaves en aquesta situació, Susi?
Això mateix.
Sí, sí, sí, sí.
Necessitava fer un canvi a la meva vida,
me notava bastant enfonsada,
vull dir,
sóc una persona ja amb una edat,
necessitava jo fer un canvi a la meva vida,
per tirar endavant,
vull dir,
necessitava veure alguna llum, no?
De dir,
bueno, jo què faig, no?
Tinc una edat,
necessito fer alguna cosa,
però ja.
I vaig dir,
doncs vinga, som-hi, no?
Molt bé.
I a partir d'aquí,
doncs, bueno,
vaig començar, no?
Molt bé.
I durant aquest procés, no?,
que vas tenir de coaching,
que ets trobar dificultats,
és fàcil,
és difícil,
reptes, no reptes,
com va anar això?
Bueno,
al principi vaig pensant,
no sé si me n'en sortiré, no?
Però, bueno,
de mica en mica,
en qüestió de les sessions i tot,
doncs,
vaig anar aprenent de les coses,
de les ajudes que em vas anar donant,
i tot això,
doncs,
vaig anar aprenent molt, no?
I a partir d'ara,
bueno, a partir d'ara,
dels dies que vaig venir i això,
doncs,
vaig veure jo que anava evolucionant molt bé,
vull dir,
creia en mi mateixa, no?
Vaig dir, doncs,
jo puc,
jo sé fer moltes coses.
Molt bé.
Vale?
I llavors,
jo mateixa em sentia bé, no?
Sortia d'allí supercontenta.
Arribava a casa i el meu marit me deia,
ostres,
però si t'ho veig superfeliç.
Sí,
de veritat.
I jo mateixa,
me'n recordo que,
clar,
jo venia a l'autobús,
i anava a l'autobús i jo mateixa em pensava,
ostres,
que bé,
és que me sento feliç,
me sento bé,
superalegra,
li he fet això,
li he explicat això,
i podré fer això,
i ho faré,
i ho faig,
i ho estic fent,
naturalment,
i faig el que més m'agrada en aquests moments.
Molt bé,
molt bé,
molt bé,
Susi.
Sí, i tant,
i tant.
Jo de nou te donaré l'enhorabona
perquè jo puc fer,
i tot això que ens comentes,
aquestes ganes,
aquesta motivació pròpia
que tu mateixa et vas anar donant,
no?
i com comentes ara això,
hi ha un abans i un després de la Susi?
I tant.
Com has notat tu aquest abans?
A part de que ens deies això,
d'aquesta felicitat,
d'aquesta alegria,
inclús el teu marit,
que et comentava,
és que estàs contenta,
estàs més feliç, no?
Com ho veus tu això,
com aquest abans i aquest després?
Si miressis una fotografia,
com era la Susi abans
i com és la Susi ara?
Si vols que et digui de veritat,
me miro ara.
Mhm.
No me miro a l'abans.
Molt bé.
No me vull mirar a l'abans.
Perfecte.
Ai, el que era jo abans,
ja no me'l vull mirar.
Molt bé.
Me miro el que sóc ara.
Molt bé.
Més m'estimo,
perquè penses,
per què recordar com era jo abans?
El que sóc ara,
sóc feliç,
i estic supercontenta
i faig el que m'agrada.
Perfecte.
I com que sé que
estic ara superbé,
superfeliç,
i superalegre,
i estic fent el que jo vull,
doncs,
per què vull més?
Molt bé.
O sigui,
que l'abans i el després,
descaradament,
podem dir que sí,
que hi ha aquest abans,
que hi ha aquest després,
i que et quedes amb aquesta foto
d'aquest després,
de tota aquesta feina que vas fer,
de tot això que ens comentes,
d'aquesta felicitat,
de com estàs ara,
d'aquests canvis,
sí?
I d'aquest procés
que vas fer,
i d'aquesta millora
i d'aquest creixement
que vas fer tu mateixa.
Sí, sí, sí, sí.
Perfecte.
Doncs,
moltes gràcies, Susi,
per aquest testimoni,
per aquesta experiència pròpia teva,
i enhorabona
per les teves decisions
i pels teus canvis,
i sobretot per aquesta Susi
que has descobert
i que ara mateix hi ha.
gràcies.
Gràcies a vosaltres,
gràcies a tu,
i encantada de poder ajudar
i poder estar aquí com a testimoni.
Molt bé.
Moltes gràcies, Susi.
Bona tarda.
A vosaltres.
i a vosaltres.
I a vosaltres.
Aquí acabem aquest programa,
aquest programa de dijous,
aquest dijous abans
d'aquestes festes d'aquest Nadal.
Hem parlat del coaching,
hem parlat amb la Cristina,
amb la Rosa i amb la Susi,
des del seu punt de vista
d'expertes,
de testimonis
i de gent que ha experimentat
aquest món del coaching.
i bé, no res, només dir-vos que disfruteu
que disfruteu amb família, que aprofiteu aquests dies
d'estar tots junts, de viure
i bé, potser també fer una mica de plantejament
de què ha passat en aquest any que acaba
i de marcar-vos aquells objectius
i aquells reptes per aquest any que comença
i per acabar avui us volem regalar aquesta cançó
aquesta cançó de Nadal, aquesta cançó amb dosis d'energia
també positiva, amb dosis d'energia nadalenca
i no res, molt bones festes
molt bon Nadal i que comencem aquest any 2014
amb il·lusió, amb molta energia i amb optimisme
molt bones festes, una abraçada per tots
aquí la Gemma i fins l'any que ve, ens veiem


a la Gemma i fins l'any que veiem
a la Gemma i fins l'any que veiem
a la Gemma i fins l'any que veiem
a la Gemma i fins l'any que veiem
a la Gemma i fins l'any que veiem
a la Gemma i fins l'any que veiem
a la Gemma i fins l'any que veiem
Fins demà!
Gràcies!