La Bonaia
Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Con pasos que el Digüen
nos indican
donan la surtida
al programa Habaneras, des del balcó, des de Tarragona Ràdio.
Avui, programa 511.
En una triste y oscura Bartolina lo vi encerrado y me saludó.
Me llevan pijo con rumbo a Chafarina o a las desiernas playas de Fernando Pó.
En una triste y oscura Bartolina lo vi encerrado y me saludó.
Me llevan pijo con rumbo a Chafarina o a las desiertas playas de Fernando Pó.
Si ves a mi madre, que algo en lleno vaya, pues me es muy triste, me ve a partir.
Y si sucumbo del África en las playas, tan solo en ella, tan solo en ella,
pensaré al morir.
Si ves a mi madre, que algo en lleno vaya, pues me es muy triste, me ve a partir.
Y si sucumbo del África en las playas, tan solo en ella, tan solo en ella, pensaré al morir.
Habanera corta, habanera sentimental, habanera crec, que bastant maca para molta gent,
una de las millors habaneras, aquesta que nos ha interpretado los sabandeños,
anónima cubana del siglo XIX, i el títol El Espatriado.
O en una significació que ja el títol ja ho diu tot, i més, si hem sentit una mica la lletra.
Doncs bé, d'aquí passem al grup Peix Fregit,
i de Josep Maria Clara Bepés.
I Ricard Viladesau, aquesta manera, et dono la mar.
Tinc una barca a la platja
I un mar molt blau sense fi
Si no et fan por les onades
Et portaré mar en dins
Et portaré mar en dins
I fugirem de la costa
Que amb la distància s'esmull
I ens mirarem la Pineda
Cada vegada més lluny
Si les onades t'espanten
Dorma llunyant tot neguit
Jo et vetllaré la dormida
Arropideta
El meu pit
Ara ja et veig més valenta
D'aquest camí que faràs
Tot s'ha vestit com de festa
Per què m'agafes del braç?
Quan aquest vent mou la vela
Tota la mare és camí
No tu pensaves que l'aigua
Ni festegessis així
Així
Ara no es veu ja cap rima
I no ens fa nos a ningú
Com que res més puc donar-te
Tota la mare és per tu
Ara ja et veig més valenta
D'aquest camí que faràs
Tot s'ha vestit com de festa
Per què m'agafes del braç?
Quan aquest vent mou la vela
Tota la mare és camí
No tu pensaves que l'aigua
I festegessis així
Així
Ara no es veu ja cap rima
I no ens fa nos a ningú
Com que res més puc donar-te
Tota la mare és per tu
Tota la mare és per tu
Si tota la mare és per tu
També aquestes habaneres es poden acompanyar en un bon cremat
El cremat que és un costum que els mariners de la costa brava portaren als segles XVIII i XIX des de Cuba
S'aplegaven al voltant de la cassola i cantant melodies que havien après a l'Havana
I enllestit ja el cremat
Doncs lògicament passaven a degustar-lo
Del ron cremat gran part de l'alcohol és crema lògicament
I resta una beguda meravellosa, aromàtica que teniu que tastar
Com se prepara el ron després, us ho diré
Ara la veu de Alfredo Krauss, habanera de Manuel María Ponce
No se sabe exactamente si és el autor o com es dedicaba a estudiar, a recopilar melodías
Podria ser i també
I és una versió no exactamente de manera la que ens porta el tenor canari
A la orilla de un palmar o a la sombra de un palmar
A la orilla de un palmar
A la orilla de un palmar
Llorí de una joven bella
Su boquita de coral, sus ojitos, dos estrellas
Al pasarle pregunté
A la orilla de un palmar
A la orilla de un palmar
A la orilla de un palmar
Llorí de una joven bella
Su boquita de coral, sus ojitos, dos estrellas
Al pasarle pregunté
Que quién estaba con ella
Y me respondió llorando
Solo vivo en el palmar
Su boquita de coral, sus ojitos, dos estrellas
Soy guerrfanita, ay
No tengo padre ni madre
Ni un buen amigo, ay
Que me venga a consolor
Solita paso la vida
A la orilla de un palmar
Y solita voy vengo
Como la solas del mar
Solita paso la vida
Solita paso la vida
A la orilla de un palmar
Y solita voy vengo
Como las solas del mar
Després d'aquesta meravellosa veu d'Alfredo Krauss
El grup Norain es porta de Casanovas i Bastons
El meu secret
No serà tan secret quan el sentirem, oi?
Conec una caleta reserada
Que el vent hi arriba sense fer remor
Que el maco roc no gosa destorbar-la
I el temps s'hi atura si parlem d'amor
Jo sé d'una caleta reserada
Que ningú més no sap per on s'hi va
Si vols t'hi portaré, noia estimada
I al teu costat el temps s'aturarà
T'ensenyaré els racons d'aquella cala
T'explicaré els secrets que hi guardo jo
Sabràs com és de dolça una vessada
I quanta màgia té una nit d'amor
Si véns amb mi a conèixer aquell paratge
T'estimaré com mai ningú va fer
D'un la fina sorra de la platja
Coneixeràs el goig del meu secret
T'ensenyaré els racons d'aquella cala
T'explicaré els secrets que hi guardo jo
Sabràs com és de dolça una vessada
I quanta màgia té una nit d'amor
Si véns amb mi a conèixer aquell paratge
T'estimaré com mai ningú va fer
D'un la fina sorra de la platja
Coneixeràs el goig del meu secret
Jo sé d'una caleta reserada
Que ningú més no sap el seu camí
On guardo aquell secret no hi estimava
Que a prop de Palamós vas descobrir
Amb mi
A Palamós
Balses, boleros, balades, habaneres, cançons de taverna, cançons de la mar
Aquí, amb vosaltres, des de Tarragona Ràdio
I deia que el meu secret no, no és tan secret
Parlem de com es pot preparar el cremat
Doncs una fórmula molt senzilla
S'aboca el ron en una cassola
Preferentment això sí de terrixa
Pot ser també metàl·lica
Se afegeix un bril de canyella i de pell de mitja llimona
En una cullera es posa una mica de sucre
Que es mulla amb el ron i s'encén
Es passa el foc a la cassola i es va remenant lentament
Quan les flames ja van escasellant
S'apaga afegint-li un raig de cafè
I ja es pot servir per a degustar-lo
Tot seguit
I això sí, acompanyada de cançons marineres
Cançons de taverna
Com o no?
Entre elles, les sabaneres
Se n'anem ara amb Enrique Chia
Per tant, instrumental
De colores, calavera
De colores, se visten los campos
En la primavera
Títulos que sigo
Un mes de un de vosaltres, Conec
Andavan
En la primavera
c jokes
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
a càrrec des d'Estats Units,
de Artie Show!
La Paloma!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Calla en la Habana, con su sonrisa en medio galana, tabaco y ron, tabaco y ron, tabaco y ron.