Comença el pont de mou.
Amb Jordi Mena, Josep Maria Bonacci, Ricard Fernández i Òscar Cadià.
Parlem amb Francesc Bailón, antropòleg i viatger polar del seu llibre,
Los Inuit, Cazadores del Gran Norte.
Amb ell i amb l'Òscar Cadià us explicarem com fer un bon iglú a la neu.
Llavors que el farem de fer motors de cara a una sortida del proper mes de febrer a la Molina,
on podreu practicar vosaltres mateixos.
També avui el Jordi Maria Bonacci ens farà recomanacions de cara a fer una sortida d'emsemaraquetes de neu.
Tindrem també temps per caminar per la sempre imponent serrada de Montserrat.
Amb la companyia Ricard Fernández us avançarem de fet el contingut d'un programa de sanderisme,
de 50 centímetres, que la Dolce de Turista Espanyola matarà el proper dissabte.
També us recomanarem anar a fer cagar el tio a la mola de Coll de Jou, amb en Bonacci.
I amb la Montse Puig, la nova incorporació a l'acordat del programa,
companyia periodista, professora i nef, farem alguna de les 17 excursions a pel Baix Camp,
que ha publicat en cosetana edicions i que, a més a més, es presentarà properament el dia 15 d'aquest mes de desembre.
Parlarem amb el companyia periodista Ernesto Pérez del programa d'alpinisme La Cabra al Monte, d'Aragon Ràdio.
El Ricard també es llegirà avui un fragment d'un text clàssic de muntanya,
avui de l'escriptor suís Charles Goss.
Benvinguts al Pont de Mauma.
Llosa Maria Bonacci, molt bon dia.
Bon dia.
Com va?
Bé, podria anar millor, però va bé.
Sempre pot anar millor, no?
Sempre, sempre pot anar millor.
Ricard Fernández, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Òscar Cadillac, bon dia.
Bon dia.
Montse Puig, bon dia.
Bon dia.
Jordi Mena, que moltes gràcies a la saudació, també.
Jordi Mena, l'altre company de cordada.
La Montse, que per cert s'ha incorporat ja també a la cordada del programa.
Per tant, li podem donar la benvinguda.
La vam entrevistar la setmana passada, fa 15 dies, per parlar d'un llibre.
i us anunciem ja oficialment també a través d'aquest micròfon,
que s'incorpora a la cordada.
Per tant, benvinguda.
Gràcies.
Saps que anirem a fer programes fora, no?
Algun dia.
Això espero, això espero.
A veure, a veure, on em porteu?
Ara tenim l'Òscar, de moment hem d'anar a fer iglús, no?, a la Molina, al febrer.
Bueno, sí, hem d'anar a fer iglús, el que passa és que els ossos qui els porta,
perquè he vist que em vas enviar una foto que es veu l'iglú,
i un ous que està investigant a dins de l'iglú, a veure si pot entrar.
Seria bonic, eh?
Bé, penseu que ja va sortir una notícia d'uns escaladors amb una cascada de gel,
no sé si va ser el Canadà o Alaska, que van acabar la cascada de gel
i es estava esperant un grizzly que els va fotre una queixala de la cama,
que Déu-n'hi-do la feina per sortir corrent d'allà.
Vull dir que ja els ossos comencen a configurar part de la geografia de la muntanya
una altra vegada, no?
O sigui que ja sabeu, si feu una cascada de gel,
vigileu a veure qui us espera a dalt.
Tu, Òscar, que vas subint per allà, per Vilamós, per la Vall d'Aran,
allà hi ha ossos.
Hi ha ossos que baixen al poble, fins i tot a nit, en alguna ocasió.
Sí, els pobles de més avall.
Sembla ser que en tenen controlats set,
que estan visquent en aquelles contrades,
que un d'ells va baixar fins al poble d'Obert,
que va gratar la porta,
que tenia gana.
Llavors, els conservadors del parc
que el van localitzar,
li van posar un xip,
llavors aquest oss ja va quedar pel bosc
i se li deuria infectar
i el van trobar mort.
Aleshores, sembla ser que ara n'hi ha sis,
però també he sentit comentaris
que n'han tornat a néixer una parella de nous
i llavors, doncs, bueno, tot és un nen crònic.
Jo no els he vist mai.
Cada any hi vaig a veure si els trobo,
però no els he pogut veure.
He vist les petjades, per això, eh?
De tota manera, algun cop per la muntanya,
tu i el Ricard, no sé si també eres tu,
Jarema Rigueva,
van notar una presència, no?
Quan va ser amb el Ricard
baixant de la tallada
per una zona que ja era quasi de nit,
bueno, era de nit, no?,
pràcticament, Ricard.
Sí.
I vam notar una cosa pel bosc,
que no era un senglar,
una cosa molt sospitosa.
I vam tirar avall sense mirar massa
perquè va fer respecte al soroll
que vam sentir.
Si féssiu com la Montse,
que se'm va bobaixcar,
no us passaria ni les coses.
Això s'ha de saber.
Com a molt alguna cabra,
algun gos, no?,
que et surt d'alguna masia.
El tanto que hi ha els dips.
El tanto, el tanto.
Hi ha els dips, eh?
Sí, sí, sí.
I estan ben presents, encara,
per allà baix.
Bé, sí, tant.
Sí, la gent del Prat.
Nosaltres baixant de la mola
de colla de joug,
de poc ens enganxen.
Sí, eh?
No se'n recordeu.
I el toixó,
també ha sortit de...
Un toixó, un toixó i tant,
que també de poc
se'ns empotren el cotxe
i ens va mirant amb una mala cara.
I hi ha fauna, eh?
Ja fauna.
Sí, Déu-n'hi-do,
quina fauna,
corre per la muntanya.
Pot ser que amb aquestes 17 excursions
que dius, Montse,
17 excursions pel Baix Camp,
que no trobem un port senglar,
perquè l'altre dia,
baixant per allà,
de la Mossara al vespre,
a la nit,
que a vegades hi anem de nit,
perquè durant el dia
a la mió no podem,
doncs va sortir un senglar.
Però bueno,
parlo de l'any passat, eh?
Però n'hi ha, n'hi ha.
Sobretot si no fas soroll
i vas baixant,
els sorprèn's.
Al vespre i a les matinades,
els sorprèn's.
Bueno, de fet,
som naltros, no?
Els que ens belluguem per casa seva,
llavors ja està bé
que estiguin,
que surtin
i que els respectem, no?
I com més,
com comentes tu, no, Òscar,
que com més en silenci estiguem,
doncs moltes vegades
és un privilegi, no?
Veure com et surt
tota la família
i això és bonic.
Correm o baixem
amb una espècie de peus de gat,
que no són peus de gat,
que és el que fem servir per escalar,
però que no fan soroll.
I com que allà hi ha molta pedra fixa,
vas saltant de pedra en pedra,
no et sent ningú,
a no ser que rasquis una branca o alguna cosa així.
I llavors te sorprèn's tu mateix.
Sí, de tota manera,
el que diu la Montse
té molta raó.
Moltes vegades
tenim una tendència,
sobretot,
si anem amb colla,
i tractant-se d'un fet
que també és social,
com és l'excursionisme,
de fer molta tabola
quan caminem
i potser
anem per una banda
de l'aspecte de l'excursionisme,
que és l'aspecte social,
parlar, comunicar-nos,
però potser abandonem
una part d'integració
en tot el que és el territori
per on passem
i
perdem l'oportunitat
de poder
interactuar
o visualitzar
alguns altres elements vius
de la muntanya,
això també és cert.
Bé, els anglars també estan per aquí,
no sé si han arribat fins a Camp Bonatxí,
però s'acosten molt
a la zona.
Quan s'acostin a Camp Bonatxí
veuràs tu,
fins a l'estofat que farem.
Farem
estofat a senyales.
Qualsevol animal
que estigui correlat,
és perillós.
Tota aquesta introducció animalesca
al cap i la fes
per poder dir
la cabra al monte,
la cabra tira al monte
perquè és el programa
d'Aragon Radio
del que volem parlar ara.
En Aragon Radio
la cabra al monte
con Ernesto Pérez.
Farem una cosa
que no havíem fet fins ara,
que és fer un duble
i segons un altre programa
de ràdio,
d'Aragon Radio.
El connectarem amb ells
ara mateix,
tenim allà l'Ernesto Pérez.
Ernesto, què tal?
Què tal, com estàs?
Bon dia.
Bon dia.
Buenos días.
Bon dia.
Buenos días a todos.
Oye, te vamos a golpear la sintonía,
que nos ha gustado mucho.
Es cañera, está bien.
Son cabras de verdad,
¿no estas?
Sí.
Son cabras aquí,
autóctonas del Pirineo,
las que cogimos,
le pusimos el micro delante
para hacer la sintonía
del programa, así es.
Es un programa de opinísima
también de la escalada
de la montaña,
la cabra al monte.
Bueno,
cuéntanos un poco, Ernesto,
cuántos programas lleváis.
Nosotros llevamos hoy,
mira,
48 programas,
el Pond de Mahoma,
que por cierto,
el nombre tiene mucho que ver
también con vuestras tierras,
¿eh?
Sí, sí,
desde luego.
Y bueno,
la primera vez que pude hablar contigo,
Josep,
ya te dije, ¿no?
Digo,
oye,
cómo habéis tirado un nombre
de Aragón,
¿eh?
Para un programa ahí
en Tarragona Radio.
Pues llevamos,
nosotros nacimos un poquito
después que vosotros.
Llevamos dos años en antena,
emitimos los sábados
cada 15 días
y llevamos 27 programas,
20 en la primera temporada
y 7 desde este mes de septiembre
cuando empezó la segunda temporada.
Dígame, Oscar.
No,
nosotros el primer día
tuvimos debate de una hora
con el Pond de Mahoma
porque ya sabes
que es Pond de Mahoma
o Paz de Mahoma
y aquí el experto,
Ricard,
Ricci,
pues nos investigó
la procedencia del nombre
y bueno,
creo que lo podemos retomar,
¿no?
Sí.
Él se acuerda perfectamente,
¿no, Ricard?
Sí,
¿qué tal?
¿Cómo estás, Ernesto?
¿Qué tal?
Buenos días.
Mira,
yo soy el responsable
de haber hecho de notario
de la justeza
del nombre de nuestro programa
porque fuimos a buscar
el origen justamente
pues del relato
de Frank Eville
que fue uno de los primeros
ascensionistas de la Neto
y en él,
y en él pues el relato.
Él habla perfectamente
del puente de Mahoma,
¿no?
en una época
como era en el siglo XIX
que todos los temas orientales
incluso del Islam
pues tenían una componente
muy exótica
y todos iban un poco ilustrados,
pues él hizo referencia
a la figura del Al-Sirat
que es el puente de los justos,
¿no?
Por donde pasan los justos
que es estrecho
como el filo de una navaja
y bueno,
hizo este símil
y hablaba de este puente de Mahoma
es el único que nos separa
de nuestro éxito final,
que tanto deseábamos.
Y es duro, ¿verdad?
Supongo que lo conoceréis,
¿no?
Habréis pisado el pont de Mahoma
y después de pasar
todo el vaciar de la Neto,
¿verdad?
Te encuentras con esa última dificultad
que a muchas personas
les obliga a darse la vuelta incluso,
o sea,
no todo el mundo lo pasa.
Podemos hacer un programa,
Ernesto,
arriba,
y subimos los dos,
las dos sintonías
o los dos programas
subimos a la cumbre de la Neto.
Podemos,
no,
deberíamos.
Deberíamos hacerlo,
deberíamos hacerlo,
ya nos emplazamos.
Sería el acuerdo de los justos,
que podríamos llamarle así.
Por cierto,
que aprovecho para saludar a Óscar,
Óscar Cadiat,
¿qué tal?
¿Qué tal?
Buenos días.
Que ha sido uno de los entrevistados,
de los muchísimos entrevistados catalanes
que hemos tenido aquí
en la cabra del monte.
Sí,
sí,
sí,
sí,
pues sería una buena ocasión
que pudiéramos repetir esto
en invierno
y luego abajo celebrarlo
con un buen arroz
y un símbolo de social
y de amistad.
Sí,
desde luego
porque no es fácil
encontrar programas especializados
en esta materia
en España,
¿verdad?
Y yo,
bueno,
de hecho,
creo que Pond de Mahoma
y la Cabral Monte
son dos ejemplos muy claros,
¿no?
Y muy necesarios,
¿no?
porque hay que hablar de estos temas también
y que además cada vez interesan
a más gente.
La escalada a la montaña
podemos decir que está muy de moda,
sobre todo a raíz del resurgimiento
del trail running,
en verdad,
de correr por montaña
que hasta hace poco
íbamos por el monte
y íbamos andando tranquilamente
y ahora cada vez son más las personas
que nos adelantan corriendo,
¿no?
y, bueno,
son temas que están muy actualizados.
Aquí hay debate,
¿eh?
Ernesto,
aquí hay debate,
¿eh?
Sí,
¿qué opináis?
Yo tengo mis dudas,
¿eh?
Yo.
Hay pros y contras,
¿eh?
Bueno,
yo pienso,
yo defiendo mi tesis
de que todo el mundo
de la montaña,
el alpinismo,
la escalada,
el senderismo
proviene
de las fuentes
de la ilustración,
por lo tanto,
tiene una base muy humanista
que no se puede,
no se puede abandonar
y el humanismo
implica
un conocimiento
que a veces,
pues con la velocidad
casa muy poco
y tenemos textos
muy antiguos.
El otro día estaba
repescando un texto
del año 25
que ya hablaba justamente
de los come kilómetros,
¿no?
O sea que
es una tendencia
que va muy pareja
con la sociedad,
desde luego la montaña
va muy relacionada
con todos los impulsos
de la sociedad
en la que vivimos
y por lo tanto,
pues la teoría
del crecimiento continuo
pues tiene una línea
de transmisión directa
con la montaña,
siempre hay que superar
y más rápidos,
más, más, más.
El ritmo,
el ritmo,
ella lo dice muy fiel,
pero el capítico
se trata de que si ve
algún corriente
si tú vas fent escornisme
no et faci apartar del camí
perquè ell va corrent
i tú vas a un altre ritme.
Sí, que no te pida pista
como se hacía
antiguamente en el elitismo,
que te decían
pista
y tienes que apartarte
porque si no te...
La verdad es que yo pienso
que cada uno
a la montaña
la puede disfrutar
como le dé la gana,
que para eso está la montaña,
para disfrutarla,
respetarla.
Efectivamente,
siempre que sea con respeto.
Pero sí está claro
que corriendo
te pierdes muchas cosas.
Yo creo que cuando voy a la montaña
me gusta disfrutar
de cosas que si voy corriendo,
porque alguna vez lo he hecho,
no las veo.
Y entonces, bueno,
cada uno que lo haga
como quiera,
pero por favor
que no te pidan pista.
Lo que ves
y lo que compartes,
porque cuando vas corriendo
no paras a hablar.
Yo soy de los que hablan
con las piedras
y me gusta conversar
con otros montañeros
y por dónde es
y por dónde ha sido
y cómo está.
Y sobre todo
el tema del riesgo,
porque hay que diferenciar,
hay gente que es montañera,
que conoce el monte,
que está preparada,
que corre por él,
que conoce sus riesgos
y luego está
lo que yo llamo
el corredor de carril bici
de toda la vida
que de repente
se ha ido a correr
a la montaña.
Efectivamente.
Y lo vemos,
pues yo,
por ejemplo,
en el Pico Anayet,
lo he contado
en mi programa
en esta pasada primavera,
pero primavera,
en abril,
todavía con mucha nieve,
2.800 metros,
me encontré gente
corriendo con zapatillas,
pantalón corto
y una camiseta
por nieve,
a 2.800 metros,
que no te pase nada,
porque si te pasa,
a lo que lleguen los rescates
has sufrido una hipotermia,
si no es algo más grave.
Es que Ernesto es...
Entonces,
hay que saber
dónde te mueves
y Kilian Jornet
en esta ha hecho mucho mal,
porque claro,
Kilian es Kilian,
pero claro,
no todos somos Kilian Jornet.
Exacto.
Y hay que tener
muchísimo cuidado con ese.
Monse,
Monse,
que no diurras.
Bueno,
hola Ernesto.
Hola Monse,
¿qué tal?
Buen día.
Buen día.
La verdad es que yo comparto
tu opinión,
¿no?
Y de Kilian Jornet
evidentemente hay uno
y es muy bueno
y es, bueno,
es un ídolo
para mucha gente,
¿no?
Lo que pasa es que
estamos dejando un poco
de tocar de pies al suelo
y dejando de echar
esa mirada introspectiva
y de respirar,
¿no?
Cuando vamos a la montaña
tenemos mucha prisa
y como decía Ricard
es un poco el ritmo
que llevamos ahora mismo
en la sociedad.
Bueno,
quizás cada uno
que lo haga un poco
como quiera
o como lo sienta,
¿no?
También va un poco
en función de los momentos
personales de cada cual,
pero sí que es verdad
que vale la pena
bajar ritmo
y pararte a respirar,
¿no?
Y hablar
y sobre todo a mirar
lo que tienes alrededor
que muchas veces
no somos conscientes
de todo ello.
Y es que he bebido
de una montaña lenta,
¿no?
Una montaña
que me enseñó mi padre,
¿no?
De pantalón de pana
y camisa de franela
y bota de vino
y almuerzo con los amigos
y observación del paisaje
y fotografías.
Yo es lo que he vivido
y por lo tanto
es lo que me he amado
y por lo tanto
a lo mejor
es lo que a mí me gusta,
¿no?
Y como yo siento la montaña
y para mí la montaña
tiene mucho de,
como decías,
de humanista,
de filosófico incluso,
¿no?
Y yo la siento así.
También me gusta
moverme rápido
por el monte
muchas veces,
¿no?
Sobre todo cuando,
a lo mejor cuando voy solo
y vas más a una forma
de entrenamiento,
pero de la alta montaña
sobre todo
no me gusta.
O sea,
me gusta vivirla
al ritmo de montañero,
al paso de montañero,
es que el hecho
entiendo yo
y lo insisto muchas veces
en esta paradoja,
hay que entender
la montaña
como un medio natural,
no como un equipamiento
deportivo,
porque estamos asimilando
un espacio
a una urbanización,
estamos intentando
hacer habitable
algo que no nos pertenece,
la montaña
es un excipiente
sobre el que arrojamos
nuestras propias inquietudes,
es algo inerte,
vivo en sí mismo,
tiene su propia dinámica
y sus propias leyes,
una urbanización,
un equipamiento deportivo
está sujeto
a unas normas deportivas
que imponemos los humanos,
y no es el caso
de la montaña
o del medio natural.
Es un símil
con el mundo vertical,
con el debate también,
que al fin y al cabo
es el mismo debate,
pero en otro medio
que es el sobre equipamiento
de muchas vías clásicas,
por ejemplo aquí en el Midi,
en Francia en el Midi Osoy,
o en Ordesa
y en tantos sitios,
es un poco lo mismo
desde otro punto de vista,
¿no?
O sea,
gente que ha escalado
toda la vida
en una escalada clásica,
en ese sobre equipamiento,
pues ven una manera
de alterar,
¿no?,
el estado natural
de la montaña
y yo creo que es un poco
el mismo debate.
Sí,
el problema está en que
esto se está poniendo de moda,
nos guste o no,
en Cataluña se hicieron
60 carreras de montaña
y en un año ha pasado
a 600.
Fíjate,
ese dato es de moda.
El otro día había un debate
en la radio
que estuve escuchándolo
sobre ya la gente,
propiedad de terrenos
que están pidiendo
que se les compense
económicamente,
porque estas organizaciones
que montan estas carreras
están cobrando
para que la gente corra,
con lo cual
el que no cobra
es el propietario del terreno,
que es el que debería
en principio cobrar.
Y hay ya todo un debate
sobre este tema, ¿no?
Incluso ya está hablando
la Federación Catalana
de limitar
este tipo de carreras
en el monte
porque está siendo
un verdadero boom.
Que mucha gente
esa que corre en montaña,
el día que deje de correr
no irá al monte,
o sea,
va a correr.
Una cosa
que tú lo has dicho muy bien,
hay el montañero,
montañero de toda la vida,
que le gusta practicar
el deporte de montaña,
puede ser que algún día
vaya a correr
o otro día vaya a hacer montaña
y hay el que exclusivamente corre
y el día que no pueda correr
no irá a la montaña
porque lo que busca
es este reto
de correr en el monte, ¿no?
Yo tengo un compañero
que de hecho
muchas veces alucino con él, ¿no?
Porque alguna vez
hemos compartido monte,
él no siente la...
Y me lo ha reconocido como tal,
me dice,
yo es que no siento
esa montaña que tú sientes, ¿no?
Él ve desniveles,
minutos, tiempos...
Yo le digo,
tío, es triste, ¿no?
¿Cómo no puedes sentir
lo que te está rodeando,
¿no?
Y él no lo ve,
no porque es lo que os decía yo,
no sé si es muy despectivo,
pero yo ya le digo,
es un corredor de carril bici,
¿no?
De parque,
de Huesca,
de aquí,
de Zaragoza,
pues que...
Pues que ha dado el paso
a la montaña
porque está de moda.
Yo hace cuatro o cinco años
subiendo a Monteperdido
me llamó la atención,
estoy hablando hace solo
cuatro o cinco o seis años,
no,
nada más,
que me adelantaron
dos personas corriendo
y nos los quedábamos mirando,
¿no?
Bueno,
pues el año pasado
cuando me habían adelantado
más de cincuenta personas
corriendo,
para de contar.
en cuatro años
a más grupos de diez,
doce,
corriendo
y sobre todo
que a todos les veo
que van con poquita equipación,
¿sabes?
Bueno,
a mí me adelantaron
subiendo la neto
en esta
la famosa piedra del Marqués,
me adelantaron
dos tipos corriendo,
iban en bambas,
te lo digo ahora,
y me acuerdo
que iba con un compañero
y le dije,
usted,
¿dónde van estos tíos
que no llevan ni crampones?
Había una mochilita
justo con el agua.
Bueno,
me los encontré
en el portillón,
ahí sentados
decidiendo
si iban a pasar
por el glaciar o no.
No sé si
por la gente
que estábamos ahí
nos hicieron caso
y desistieron de...
Pero iban
con la intención
de subir a la neto
en bambas.
Sí,
los hay
cada vez más,
¿eh?
Claro,
eso nos lo encontraremos
un poquito
porque
de Kilian
solo hay uno,
como has dicho antes.
Si ven al Kilian
correr por encima
de los Alpes
en bambas,
por encima de la nieve
y ven esta serie
de cosas,
pues
la gente
que no es de la materia,
que no entiende
sobre la montaña,
se cree que esto
se puede hacer
porque...
Deixeu-me
deixe-me trencar
una mica el gel.
Deixeu-me dir
una cosa nova,
és que l'Ernesto
té una roda de premsa,
és company partidista,
de la ronda de premsa.
Oye,
de campaña o no?
La roda de campaña,
supongo.
Sí, sí,
sí, campaña electoral
a tope.
Escucha,
Simón de Toro
ya lo has entrevistado,
¿no?
Simón de Toro
lo tuvimos por aquí
el pasado sábado,
un máquina,
un máquina.
Se va ahora mismo
al Nanga Parvat
a intentar
en el que sería
su cuarto
ocho mil invernal.
Sabéis que este año
además va a haber
cinco expediciones
en el Nanga Parvat
y por cierto
Ferrán La Torre,
catalán,
¿no?
Se ha desenganchado
de...
Sí, ahora yo
que va un macabro.
Y compañía,
o sea,
cinco expediciones
van a atacar
al Nanga Parvat,
una de ellas
la de Simón de Moro
con Tamara Lunger.
Estaba ilusionado
el hombre,
estaba ilusionado.
También nos dijo
una cosa
bastante interesante,
no va a intentar
el K2 invernal,
aunque le salga
el Nanga Parvat,
nos contaba
que su mujer
ha soñado
varias veces
que Simón de Moro
iba a morir
intentando el K2 invernal
y que iba a respetar
ese sueño
y que si conseguía
ascender el Nanga Parvat
sería su último
8.000 invernal.
Nos dijo
que iba a seguir
yendo a la montaña
en invierno,
pero ya 8.000
es su último intento,
digamos.
Bueno,
va con Tamara Lunger
que es una auténtica máquina.
Sí.
Óscar también
la conoce
de unas cuantas veces
que se la ha encontrado
por ahí
y yo me acuerdo
perfectamente
verla entrar
en el hotel
de Islamabad
con dos petates
de más de 25 kilos
cada uno
cargándoselos
a la espalda
los dos a la vez
de un solo golpe
espectacular
la mujer esta
tiene una capacidad
impresionante
o sea que va
con una compañía
encima
de un humor
con una personalidad
muy peculiar
¿no, Óscar?
Sí, me acuerdo
muy bien
de su sonrisa
nos conocimos
en el Broad Peak
el año
que yo estaba
en el K2
y fue a la inversa
ella nos subió
al Broad Peak
que se fue
un poquito defraudada
porque llegó
ya un poco tarde
en la expedición
ya estaba iniciada
realizó un intento
y se fue
y en cambio
al año siguiente
que yo estaba
en el Broad Peak
yo no subía
al Broad Peak
y ella subió
al K2
entonces
hicimos como
una especie
de intercambio
y bueno
sonriente
y ahora pues
muy bien
si prueba
estas cumbres
creo que el año pasado
ya estuvo
en el Nanga
pero en Nanga
una vez más
pues no se dejó
forzar en invierno
y bueno
parece que este año
pues van a volver
por lo que tú
nos estás contando
yo lo que espero
es que estos cinco
equipos internacionales
que van
que no compitan
entre ellos
que unen fuerzas
porque así será más fácil
pero bueno
el año pasado
no fue así
el año pasado
hubo una cierta competición
y un poco
incluso de polémica
ya veremos este año
a ver qué pasa
bueno Ernesto
yo creo que el año pasado
de la montaña
tenía las mejores condiciones
tal vez desde hace décadas
para ser ascendida
en invierno
hubo un problema
ahí con el
con el pakistaní este
¿no?
que por lo visto
lo tuvo mal de altura
desorientó al equipo
de Chicón
no pudieron llegar
a la cumbre
a ver
a ver
yo tengo mis dudas
¿eh?
yo tengo mis dudas
y bueno
solo hay que ver
lo que ha pasado
este verano
en Karakorum
¿no?
que mejor que Oscar
para contarlo
¿no?
que con unas condiciones
nefastas
poquísimas
contadas con los dedos
de una mano
las ascensiones
este año en Karakorum
a ver este invierno
cómo se da
Ernesto
Josep
oye que tienes
que tienes una rueda de prensa
de la primera igual
Ernesto
sabes que deberíamos
es que cambiar montañeros
por políticos
de verdad
me cuesta levantar
el culo de esta silla
sabes que deberíamos
hacer
para poder conversar
un buen rato
o un buen día
es esto
unir
la cabra al monte
y el pont de Mahoma
en una excursión
que podría ser muy bien
el pico de Aneto
porque está situado
en Aragón
un paraíso
para los montañeros
un Pirineo excepcional
y yo pienso
que hay más difusión
de lo que tú crees
porque tenéis
por ejemplo
el tema de los periódicos
que yo creo
que están trabajando
con el tema
de la montaña
si no me equivoco
aquí todos los jueves
tanto Heraldo de Aragón
como Diario de Alto Aragón
tienen secciones fijas
de montaña
efectivamente
y por tanto
yo creo que es muy bienvenido
que ahora estáis haciendo
este programa
la cabra al monte
y bueno
yo creo que podríamos
aunar esfuerzos
encontrarnos
y debatir
todo este tema
de los corredores
y que no hay que confundir
la velocidad
con el tocino
yo os agradezco
que lo consiguieras
hacer en Aneto
pero yo os agradecería
más hacerlo en Valderán
porque no lo conozco
es un hueco
ahí en mi currículum
tenemos hasta un refugio
y todo allí
en el baile
podemos hacerlo
y me encantaría
ir con vosotros
a los Besiberris
al Comodoro
a algún piquito de estos
porque creo que es precioso
ese parque natural
de Aguastortes
y de verdad
no tengo vergüenza
de no conocerlo
lo reconozco
o sea
conozco mucho
el Pirineo Navarro
los Cense
por supuesto
de Cabo Arrago
pero
hacemos la cita en Heridas
¿es parece o qué?
Sí, sí
Perfecto
Oye
un placer
haber estado
este rato
en Pond de Mahoma
de verdad
que bueno
cuando yo
comenzaba a pensar
en La Cabra del Monte
empezaba a buscar referencias
y es lo primero
que encontré
Pond de Mahoma
y escuchándose un poquito
con el poco catalán
que controlo
de cuando veía dibujos
en TV3 de niño
que aquí en Huesca
acabo en TV3
la bola del drag
y un school man
y todo esto
yo os entiendo
el catalán
pues eso
que habéis sido
una referencia
que con Josep
desde el primer día
que hablamos
hay muy buen rollo
y que bueno
que aquí me tendréis
para hablar de montaña
siempre que sea necesario
¿vale?
igualmente
un fuerte abrazo a todos
cuidaros
que no nos quedaran días
el calendario
porque anem marcant
anem posant creuetes
no quedaran días
ho han de fer això
sent compromesa
sent compromesa
a la Vall d'Aran
a fer una sortida
la Cabra al Monte
i al Pont de Mahoma
de la Vall d'Aran
anirem a la Neto
no siguis
ja comencem
ja comencem
però primer havíem de passar
per Masella
també
no?
és que
no no
és que
tenim feina
tenim feina
i ara parlarem
també de fer un iglú
el dia 20 de febrer
si no marro
amb el Francesc Bailón
a la Molina
per tant
tenim ja
unes quantitates
al calendari
això ho hem de fer
el que passa
que jo la Neto
des de la part d'aquí
no l'he fet mai
no l'engresquis
no l'engresquis
vés donant carnassa
engresquis
que necessitarem 3 dies
Ricard
tenim un fragment
de seguida
a parlar amb el Francesc Bailón
que allà el tenim al telèfon
tens un fragment
d'un llibre
que avui ens portes
a parlar
d'un referent
d'un suís
Charles Goss
Charles Goss
era un articulista
escriptor suís
molt enamorat
de la muntanya
molt enamorat
de la muntanya
curiosament
busques referències
a la xarxa
i trobes poquíssimes
molt poques
i jo penso que
és una persona
que ha escrit
un parell de llibres
clàssics
clàssics
clàssics
de la muntanya
que van ser recollits
en les edicions
dels anys 50
de l'editorial Juventut
i és el que
parlava jo
és que a part
potser hi ha un component
sentimental
perquè va ser
el primer llibre
que vas llegir
era de Charles Goss
es deia
Tragedies Alpines
imagina't tu
que me'l va deixar
un mossèn
un jesuïta
que potser pensava
aquest noi
aquest noi
va massa embalat
potser que
li posem
una mica
de seny
i també hi ha
un altre llibre
seu
que a mi
m'agrada
moltíssim
que es diu
Alpinisme Anecdòtic
que mostra
un grandíssim
coneixement
i una bona tasca
de documentació
d'aquesta persona
amb aspectes
molt antics
de referents
antics
de l'alpinisme
però ara
el text
que vull llegir
és molt més sensible
justament hem parlat
de si es va sol
d'aquestes sensacions
quan vas a la muntanya
la distinció
entre unes persones
que hi van o no
i una vegada més
doncs mira
dius
ves
doncs llegirem
aquest trosset
i a veure què us sembla
No sé si es deu
a la meva senzilla
vanitat d'alpinista
o a l'amor
que tinc a la llibertat
o a la felicitat
de bagarejar sol
per muntanyes
i valls
però
sigui com sigui
hi ha alguna cosa
que em fa suposar
que la muntanya
parla als homes
un llenguatge
més fascinador
que qualsevol altre
paisatge del món
prats i boscos
terteres
congestes i roques
són paratges
on experimentem
noves emocions
una part diferent
del nostre jo
es manifesta en ells
i la muntanya
d'aspecte feroig
i desolat
per al profà
està plena
de poesia
consoladora
per a nosaltres
i desolatges
i desolatges
i desolatges

és curiós
m'ha fet molta gràcia
que ara estàvem parlant d'això
deixar-te impregnar
per al que deia la Montse
tot lliga
tot té sentit
tot lliga
tot lliga
la Montse Parcena
farà de seguida
una recomanació
d'aquestes 17 excursions
a Pau Baix Camp
però anem a segure
d'abans
el Francesc Bailón
l'antropòleg
viatger polar
amb el que ja hem parat
en alguna ocasió
el programa
i que el tenim també
l'altre costat de fil telefònic
Francesc
què tal?
molt bon dia
hola
molt bon dia
com estem?
bé
molt bé
vosaltres?
aquí mira
bé també
esperant que arribi ja
el fred
perquè el fred
sembla que no arriba
i jo crec que arribarem
a cap d'any
amb calor
sí
com seguim així
la veritat és que
encara hem fet
camp banyador a la platja
bé
a Groenlàndia
segurament la temperatura
és molt diferent
no?
sí
bé
les darreres notícies
més o menys
és que estan
entorn als 10-20 graus
sota 0
de totes maneres
a l'àrtic
els mesos més freds
són normalment
febrer
però sobretot març
ens imagineu vos
el Francesc
presentarà properament
el seu llibre
Los Inuit
de Cazadores del Gran Norte
hem vist també
un documental
a través del Youtube
La sonrisa del Sol
on has portat
on heu portat
a les sillas canàries
alguna part
d'aquesta població
d'Oscinuit
i hem pogut experimentar
tots els canvis
que hi ha
des del seu poble
a la seva zona
en viuen
a Groenlàndia
a la calor
i el clima
temperat
i càlid
de les sillas
sí
bé
de fet
són amics meus
que tinc
a la costa
és de Groenlàndia
amb els quals
jo treballo
amb expedicions
i viatges
que fem
en aquest indret
i era gent
doncs
aquests
11 inuits
la majoria
no havien sortit
mai
de la seva illa
i era una oportunitat
única
perquè poguessin
conèixer un altre món
un altre clima
una altra cultura
completament diferent
a la seva
i realment
ha estat una experiència
molt bona
no només per ell
sinó per nosaltres
per tot l'equip
perquè
hem gaudit moltíssim
de veure
les seves emocions
les seves reaccions
i també
per suposat
les nostres
perquè
penso que aquí
tots
érem un equip
i hem gaudit
molt d'aquesta experiència
que tal francès
bon dia
sóc l'Òscar
bon dia Òscar
com estem
en primer lloc
clar
està fent aquesta calor
jo crec que de moment
els iglús que vas anar a fer
l'altre dia
que vam parlar
devrien ser
els primers
que podies aconseguir
perquè ara
amb aquesta calor
que fa
potser es fonen
ja tots els iglús
que es puguin fer
no?
sí
la veritat és que
no sé
si
jo
bueno
no sé si
quants dies
va durar en peu
però
jo calculo que
dos o tres dies
màxim
i després
els hauria
de fondre
sí
realment
és complicat
ara
poder fer iglús
a més a més
es necessiten
unes condicions
tu ja ho saps
adequades
i a més a més
també està el tema
de la neu
és a dir
una de les coses
que sempre recomanem
és que
la neu
que utilitzes
per fer un iglú
ha de ser
d'una mateixa caiguda
si hi ha
diversos dies
que ha anat
caient la neu
doncs
tampoc és gaire bo
ens formen capes
la part de damunt
pot ser que estigui dura
la de sota
està a pols
i aleshores
és molt difícil
fer bocins
però bueno
esperem que pel 20 de febrer
si no recordo malament
aquesta data
ens trobarem
tothom
que estigui interessat
i viure una jornada
que s'ajunteu
totes les associacions
de constructors d'iglús
i us trobeu la molina
no?
sí
bé
realment
és
tota la gent
que sàpiga
construir
iglús de neu
estiga en una associació
en una entitat
o simplement
per lliure
i pot participar
normalment
acostumaran a venir
unes 200 persones
i
llavors
més o menys
arriben a construir
uns 25
30 iglús
i podríem dir
que un 90%
passa la nit
dins dels iglús
jo vinc
amb el compromís
que em quedo a dormir
l'iglú
això segur
i inclús
doncs
també
d'ajudar
a construir
i bueno
i de
fer campanya
per aquest
magnífic documental
que ens vas
que
em vas passar
l'altre dia
i que
realment
va ser
molt emotiu
i aquesta idea
que vas tenir
de transportar
aquests amics teus
des de Groenlàndia
fins
a un lloc
que per ells
era totalment desconegut
un clima diferent
i com
assaborien
la sorra
de les Illes Canàries
i la gent
i el turisme
com van viure
això
aquesta experiència nova
i la emotivitat
que té aquest documental
no?
Sí
la veritat
és que
penso que
ens ha quedat
un documental
força maco
sobretot
respectuós
perquè
penso que
això és el més important
el respecte
per altres cultures
per altres pobles
i una de les curiositats
és que
no només
aquests 11 inuits
que van anar
a les Illes Canàries
sinó
tot el que és
la costa
és de Groenlàndia
doncs és
un grup
que es diuen
els Amassalamuit
un grup inuit
que mai han construït
iglus de neu
jo els hi ensenyo
amb ells
perquè
una de les
una de les coses
que sempre s'ha dit
és que
l'iglu de neu
és la casa representativa
d'aquest poble
i no és veritat
vull dir
només
van construir
iglus
com a cases
permanents
a l'àrtic central
canarenc
en canvi
en altres indrets
només es utilitzaven
quan anaven
a caçar
o pescar
i en el cas
de la costa
és de Groenlàndia
mai van arribar
a construir
els iglus de neu
sinó que dormien
en cases
de pedra i torba
i jo els hi ensenyo
amb ells
a construir iglus
el llibre
per cert
el presentes
a Girona
no properament?
sí
demà
el presento
a la llibreria
Ulissus
i bueno
és un llibre
que parla
sobre la història
d'aquest poble
des dels seus orígens
fins a l'actualitat
un poble
que continua
sent pescador
i caçador
amb essència
també molt tradicional
però que malgrat això
ha aconseguit
d'una manera o altra
autogovernar-se
perquè per exemple
el cas de Groenlàndia
que ja té signat
la independència
respecte a Dinamarca
altres governs autònoms
que podem trobar
al Canadà
o inclús autogoberns
i penso que
és un exemple
de com un poble
fa front
a totes les circumstàncies
que els estan presentant
com el canvi climàtic
la contaminació
medioambiental
o la invasió
agressiva
per dir-ho
una manera
de l'home blanc
i han aconseguit
sobreviure
adaptar-se
a tots aquests
canvis
i a més a més
poder ser
els dirigents
del seu present
i del seu futur
crec que és una història
fantàstica
us recomanem aquest documental
La sonrisa del sol
si feu una cerca
al Google
busqueu Francesc Bailón
i el documental
La sonrisa del sol
trobareu l'enllaç
i és espectacular
està molt bé
a més tot el que transmet
tots els valors
perquè
són amics teus
tu diràs
tu
va ser que has de dir
no els teus amics
però
m'agradaria destacar
la humanitat
que transmeten ells
la senzillesa
la humanitat
jo veig també
certa noblesa
no sé si és
per la zona
on viuen
perquè allí tothom
coopera amb tothom
la solidaritat
és molt present
per exemple
a l'hora de pescar
o de caçar
que caçen per tots
Sí
a veure
està clar
que a l'àrtic
que reuneix
unes condicions
extremes
i dures
de vida
doncs
el que predomina
és la cooperació
pensar amb el grup
i no mai
individualment
per exemple
paraules com egoisme
entre els inuit
no existeixen
i
ells saben
que només
amb la solidaritat
amb l'hospitalitat
amb la cooperació
entre ells
doncs
poden aconseguir
adaptar-se
i sobreviure
a aquestes condicions
extremes
això
no només
ho van fer
per exemple
ho fan a l'àrtic
sinó
que per exemple
a les Illes Canàries
doncs
vam viure
moments com aquests
moments en què
per exemple
els venia de gust
menjar una nit
unes pizzas
i la vam voler
compartir amb nosaltres
malgrat que nosaltres
ja havíem
ja havíem sopat
no?
és a dir
ells això
ho tenen molt clar
i sempre
s'estan ajudant
els uns als altres
per això
penso que també
és un exemple
d'aquest poble
a seguir per tothom
de seguir aquest exemple
i que moltes vegades
en altres
sembla que se'ns hagin
oblidat
aquests trets bàsics
de la convivència
per tant
caldrà
veure el documental
i llegir
llegir el llibre
que segur que serà
un bon aprenentatge
per tots plegats
digue'ns el lloc
de Girona
per si agusta
per Girona
demà divendres
Los Inuit
Cazadores del Gran Norte
on han d'anar
a Girona?
és a la llibreria
Ulissus
Ulissus
sí
està al centre
de Girona
i jo diria
que és la llibreria
més coneguda
de la ciutat
almenys
en tema
de viatges
i de muntanya
molt bé
doncs
és aquest llibre
que trobareu
a Los Inuit
Cazadores del Gran Norte
ens veiem
al febrer
Francesc
ens veiem al febrer
amb els cil·lus
i tant
això està fet
i a veure
com deia l'Òscar
a veure si
les condicions
són bones
i podem fer
una bona trobada
construir molts iglús
tenim el rècord
del 2006
d'haver construït
45 iglús
esperem que
almenys
ens puguem apropar
a aquesta xifra
l'any que ve
una abraçada
Francesc
fins aviat
una abraçada
que vagi bé
gràcies
adeu
adeu
adeu
no heu dormit
a un iglú mai
o no?
heu dormit
a...
tu sí
tu?
jo heu dormit
en un iglú
no
en una cova
en una cova de gel
i tu
Llora Maria
una...
jo no
a mi m'agrada
estar calentet
a veure
ara t'explico una cosa
i tu Montse?
no no
jo tampoc
a veure
estàs calentet
perquè a fora
pot estar 30 i pico
27 sota 0
i jo recordo
dormir en una fossa
no era ningú
fossa amb esquís
i ponxo damunt
neu tapat
i dins
amb un espelma
estàvem a 0 graus
a l'exterior
27 sota 0
això darrere
mira
a la vall d'Aran
darrere de pistes
allà
un forat de terra
sí sí
és que és un ponxo
i bueno
podríem fer
0 graus
és ni fred ni calor
no?
sí sí
per això
és un terme mig
és important
és important
el que estem parlant
ara mateix
no és un tema lúdic
és un tema
fins i tot necessari
per tots aquells
que vagin a la muntanya
a l'hivern
s'insisteix molt
el fet de portar
una pala
i una sonda
no tan sols
per el tema
de les allaus
sinó perquè una pala
i una sonda
et serveixen molt
per poder fabricar
un refugi
en un moment determinat
doncs a la neu
està demostrat
que l'ús d'una pala
en relació
amb el bec
i la pala
d'un piolet
doncs
dona un rendiment
infinitament superior
i sobretot
en situacions d'emergència
això
és la diferència
entre la vida
i la mort
doncs que sapigueu
que almenys
a la mola
de Collajou
n'hi ha una de pala
amagada a la cova
i allà sí que podeu fer l'aigua
si neva
si ja neva
ha nevat a la mola
moltes vegades
Montse que tens alguna excursió
per perrossar-nos
i per cert
la guia la presenteu
el dia
el dia 15 de desembre
el dia 15 a Montroig del Camp
a les 7 de la tarda
a la biblioteca
i aquest dissabte
a la plaça
al fòrum
al bar
a Escretxas
a les 6 de la tarda
és a dir
aquest dissabte
a Tarragona Ciutat
i el proper dimarts
a Montroig del Camp
a veure si trobem
una sintonia
que hem buscat
per la secció
de la Montse
una sintonia
que el company
de realització
ens buscarà de seguida
que és la sintonia
nova
de fet hi ha una nova
que és per la secció
que la trobarem de seguida
però mentrestant
el Josep Marí
també ens farà
una mica de recomanació
per fer sortida
amb raquetes de neu
properament
properament
bueno
aviam
per fer raquetes de neu
vaig trobar
un lloc
bastant interessant
a la zona francesa
del Cap Circ
per a tots
els que estiguin
endreçats
poden buscar
informació
sobre el pic
de Madrès
bé
la meitat
del recorregut
és per pista
vull dir
que no té cap dificultat
i la segona part
de l'ascensió
és més ja
per muntanya
està molt ben indicat
està indicat
com a GR
del tur
del cap circ
farien 960 metres
de desnivell
i 14 quilòmetres
han d'anar
i tornar
que Déu-n'hi-do
té unes vistes
espectaculars
és un pic
de 2.469 metres
les vistes
són impressionants
ja us ho dic ara
es veu des del mar
fins a la zona
de la Maladeta
vull dir
és impressionant
les vistes
d'aquest pic
que és un altiplà
tipus la mola
de Gol de Jou
i es quedareu sorpresos
és molt recordable
és el pic
de Madrès
a la zona
del Cap Circ
perquè us feu una idea
està a la carretera
de
de
de
Puigcerdà
cap a
diu que és
Formigueres
uns 40 minuts
hem d'anar
cap a
la dreta
del
del
pantà
o del llac
aquest
de Puig
Bador
i
en fi
si algú està interessat
la sortida es fa des del
poble d'Odelló
val la pena
de veritat
és una zona molt segura
jo vaig fer
vaig anar sense raquetes
per tant
vaig durar
tardar molt més
però
hi havia molta traça
de raqueta
hi ha molta gent
qui va
hi ha dos refugis
entre mig
per poder-se refugiar
si es sorprèn
amb el temps
equipats
completament
em vaig quedar sorprès
inclús equipats
estar amb lectura
amb llibres
per si voleu llegir
amb llenya
amb estufa
vull dir
molt bé
molt bé
vaig
crec que és una zona
molt
recomanable
recomanable
la zona
dels estany
de les Bulloses
de la Cerdanya
francesa
el poble
d'Elló
i passant
per l'estany
de Pullvalador
i després
continuar
fins al pic
és un poblet
que s'acaba
a la carretera
és el poblet
aquest d'Elló
que s'acaba
a la carretera
està molt
a prop
de Formigueres
quant dura
l'excursió
més o menys
l'excursió
crec que pot durar
4 horetes
si vas amb raquetes
i si vas sense raquetes
més
una matinal
sí
sí
al Cadors
tenim raquetes
al Cadors
no a la muntanya
a la botiga
al Cadors tenim raquetes
preparades
noves
aquest any
i bueno
esperem que hi hagi neu
s'han de fer servir
les raquetes
quan hi ha neu
també a vegades
es prepara
una excursió
sortida de raquetes
comença a fer
un temps
de molta calor
i quasi que vas
millor
sense raquetes
o en gran pont
si està gelat
llavors ha de ser
una mica
interpretar
el terreny
en el moment
que es fa
l'excursió
si cal
posar-se
les raquetes
perquè hi ha neu
acumulada
neu profunda
llavors s'utilitzen
les raquetes
i si no
és tan important
també portar
les raquetes
com els bastons
per mantindre
l'equilibri
i si no
cal portar-les
també amb una
motxilla
preparada
no pel sol fet
que la sortida
siguin raquetes
s'ha d'anar obligatòriament
amb raquetes
perquè de vegades
també pots anar pitjor
amb les raquetes
llavors és una eina
bastant
necessària
tot i que la raqueta
ha vingut
dels països nòrdics
de les grans
extencions
on hi havia
molta neu acumulada
inclús
les raquetes
eren de dimensió
més gran
clar
avançar
per aquests territoris
i enfonsar-te
fins a les aixelles
era molt difícil
i aleshores
aquesta inventiva
és la que ha permès
avançar
i comunicar-se
entre grans
extencions
i poblacions
i aleshores
s'ha traslladat
aquí
en el Pirineu
i en els Alps
però potser
s'ha convertit
en uns circuits
que si més no
hi ha veritables paradisos
com el que acaba
d'explicar
el Josep Maria
on poder
fer les raquetes
perquè són
terrenys més aviat
planers
amb petits llums
petits cims
en els quals
també abans
he comentat
hi havia una gran visibilitat
que podies veure
el Canigó
es veia el mar
perfectament
es veia el Canigó
Puigmals
però no oblidem
que les raquetes
són
per uns terrenys
més aviat
planers
no per fer
grans ascensions
sinó
ja que donar-li
ja un tractament
com són
els esquís de muntanya
o també
amb les raquetes
que ja has de començar
a fer diagonals
has de començar
a fer
les igazagues
per pujar
a dalt
dels cims
i tot i que
les raquetes
evolucionen
no arriben a ser
tampoc
com els esquís
no estan inventades
per fer ascensions
amb molta pendent
a partir de 30 graus
no és recomanable
podríem parlar
un dia d'esquís
de travessida
i de pill de foca
per parlar una mica
de la tècnica
d'aquest material
per fer
les ascensions
més verticals
i està preparat
físicament
això és molt important
potser
Montse
que hem trobat
hem de fer escalfament
també
Montse
això és important
i estiraments
com es fa això
què hem de fer
abans de començar
la temporada
Montse
no sabem
el que hem de fer
i a vegades
la gent
necessita
una mica
recuperar
aquests inputs
la primera cosa
bàsica
és tindre
una certa
condició física
és a dir
no podem passar
d'estar
en ciutat
o de viure
en un poble
a pujar
enfilar-me
a 2.000 metres
com si res
vull dir
aquí hi ha d'haver
una preparació
i hem de
treballar
tota aquesta base
a nivell cardiovascular
en funció
de l'activitat
que anem a fer
preparar més
un tipus de musculatura
o una altra
amb uns exercicis
més específics
que no necessàriament
ha de ser
tancar-nos
en una sala
d'un gimnàs
vull dir
tenim molt de camp
tenim molta muntanya
i podem
simplement sortir
a caminar
sortir a córrer
fer-nos farlecs
o el que faci falta
el que sí que és important
és abans de quedar
explica-lo del farles
perquè hi ha molta gent
que potser ens escolta
i diu
hòstia
què és això?
són aquests canvis
de ritme
que fem
en els entrenaments
que pot ser
simplement
el canvi de velocitat
quan el terreny és pla
o mantenint
tota l'estona
el mateix ritme
però el que et canviï
és el terreny
de passar de pla
a que hi hagi
una miqueta
de pujada
aquí evidentment
el treball cardiovascular
és diferent
i la despesa energètica
del teu cos
també
llavors
en tot aquest entrenament
sí que s'ha de ser
també una mica conscient
d'abans de qualsevol activitat
fer un bon escalfament
és a dir
posar punt el cos
de la mateixa manera
que potser
engeguem el cotxe
i li donem
aquests 3-4 minuts
perquè s'escalfi bé
el motor
doncs una mica
el nostre cos
necessita exactament
el mateix
una mica
d'estiraments
i de permetre'ns
aquest
començar
perquè després
ens trobarem molt millor
segurament podrem evitar
moltes estrebades
musculars
que a vegades
som fruit d'això
de tindre el cos
encara fred
i de pensar-nos
que ja estem preparats
per rendir el 100%
una cosa
que ja que tenim en compte
quan ja
a la muntanya
ja introdueixes
alguns elements
tècnics
o específics
per fer l'activitat
com poden ser
les raquetes
els grampons
els esquís
els bastons
tu comences
a bellugar
músculs
del teu cos
diferents
que no els has bellugat
mai amb la teva vida
perquè has d'adaptar-te
a fer uns moviments
a la meva
la passa de l'esquí
ha de ser més allargada
ha de ser una passa
patinadora
combinat
amb un moviment
d'impacte
llavors
el cos teu
treballa
en altres musculacions
que l'endemà
hi ha gent
que queda
totalment trinxada
perquè no
tenen
lesions
importants
perquè han tingut
que forçar
uns músculs
que no havien
fet servir mai
llavors
això
requereix
d'una preparació
prèvia
no?
Sí
d'una preparació
i també
el que és ideal
és fer una transferència
de moviments
no?
si jo per exemple
si jo per exemple
puc sortir
a patinar
en línia
aquest moviment
aquest moviment
que jo faig
patinant
sobre asfalt
no?
em pot servir
perfectament
després
quan vaig a fer
esquí nòrdic
i faig
el pas
de patinador
no?
vull dir que
buscar
a cada temporada
aquelles activitats
que tinguin
una certa
coherència
el cos
té una base
que ho agraeix
no?
perquè
és com natural
és a dir
no estem forçant
tot i que l'endemà
evidentment
quan fem una activitat
que fa temps que no fem
ens comencen a fer mal
parts del nostre cos
que ens pensàvem
que n'hi teníem
no?
això ens passa
a tots
però insisteixo molt
en l'escalfament
en la posada a punt
això és com quan anem
al Pedraforca
a l'estiu
i acabem esquiant
per la tartrera
sense neu
no?
jo no ho dic per ningú
si hi ha aquesta tartrera
més val que no
les mantingui
a pobra
clar
és que
ha canviat una mica
l'itinerari
estàs fent transferència
ara s'ha de passar
per una part adequada
el que sí és cert
que totes les activitats
que es fan a l'hivern
i d'això
en som conscients tots
el cos
ja de per si
pel fred
surt contracturat
i que sí
el necessites
escalfar una mica
a vegades
dos flexions
una miqueta
de torsions
i tal
t'atreu aquest fred
de sobre
abans de començar
a caminar
va bé
perquè surts
a vegades
l'altre dia
que vam anar
a fer aquesta sortida
del madrés
sortíem del cot
bueno
encara tronats
del fred
i si comences
fort
i allò
amb ganes
pot ser molt dolent
si no pots escalfar
almenys
començar amb un ritme
molt fluix
molt a poc a poc
i deixar que el cos
vagi afant temperatura
que és el que fas
quan vas a pujar a la metro
surts dos refugis
a les quatre al matí
i vas
la gent surt d'un tranquil
mare de Déu
uuuh
tranquil
i llavors d'aquella filiera
de llum
però és curiós
que veus molta gent
que et passa
i després tu a poc a poc
és com el cuento
de la lleure
i la tortuga
tu a poc a poc
els vas enxampant
i els veus allà tirat
i a la baixada
hi ha autèntics
i a la baixada
hi ha drames
anem a l'excursió
que ens queda encara
hem de parlar de Montserrat
i que sigui breument
estem fora de temps ja
a sintonia
Després com vulguis
anem d'excursió
per la baixada
Vinga va
aprofitant
el suggeriment
que feia també
el Josep Maria
us recomanaria
anar cap a la mola
i mirar-la
per les quatre cares
i és un tomb circular
amb punt d'inici
i final
al bonic poble
de Colldejou
on tenim
el primer punt d'aigua
del recorregut
des d'aquí
ens aniríem
enfilant
cap al Coll del Guix
i a partir d'aquest punt
anem
cap a
la Font de la Vallà
des d'aquí
seguirem
un corriol
molt ben marcat
gràcies a
tot el grup
de gent
de Pratdip
que estan recuperant
camins
de manera
totalment
altruista
i després
pel camí
de Massanes
anirem avançant
ja una mica
per la cara
més oest
d'aquesta
gran mola
que tenim aquí
al Baix Camp
ens enfilarem
pel PRC 58
i baixarem
cap al poble
de la Torre Fontauvella
trepitgem
doncs
Priorat
és una ruta
que comparteix
dues comarques
Baix Camp i Priorat
en aquest poble
a la Torre Fontauvella
tenim el segon punt d'aigua
i és important
carregar-ne
perquè ja no en tornarem
a trobar fins
fins al final
de la ruta
que tornarà
a ser
a Colldejou
després d'haver passat
pel Pla d'Encervera
és una ruta
que en total
surten
13 quilòmetres
400 metres
hi ha un desnivell
acumulat
de 1.196 metres
i fent-la
a un ritme tranquil
sense comptar
les aturades
surten
unes 3 hores
i mitja
aproximadament
si ens aconselles
una volta circular
sí
faríem una volta circular
pel peu de la Mola
contemplant aquesta muntanya
des de les 4 cares
que això m'agrada molt
la idea
està molt bé
el que passa
que també tenim
una sortida
ara en el club
sí
el dia 19
es fa la sortida
del club
justament a la Mola
anem a posar el Tió
recordant una miqueta
la tradició
del club
en què el nostre amic
desaparegut
el Jordi Frisac
cada any
la seva dona
feia un Tió
i el pujàvem a la Mola
no hem volgut perdre
aquesta tradició
volem continuar
de parell
i pel club
i el dia 19
pujarem
el Tió
poden informar-se
la gent que vulgui
acompanyar-nos
al Club Alpicadós
a la web
al Facebook
o inclús
a la mateixa botiga
de l'Òscar
al K2 Esports
parlant de la Mola
sí que volia dir
una cosa
el camí
que va
per la cara nord
que és un caminet
que va
des del canal
del migdia
fins a la
fins a la portella
de la cova
és un camí
molt xulo
és impressionant
de bonic
per donar la volta
a Mola
de Coldejou
si hi ha cabres dalt
és perillósíssim
i cauen pedres
s'ha d'anar molt al tanto
perquè jo allí
he viscut
moments
de perill
tornem a aparèixer
de les cabres
ja ho diu
la cabra
al món
és perillós
en sèrio
que és perillós
cauen pedres
com a melons
i s'ha d'anar molt al tanto
en aquesta ruta
que us he comentat
aquest caminet
que tu dius
no el fem
perquè baixem més
per baixar el poble
de manera que
no només anem
a la muntanya
sinó que
tots aquests
poblets
i tots aquests
poblets
que tenim aquí
que semblen
pintats
de tan bonics
que són
doncs val la pena
també passar-hi
aturar-se
fer un cafetó
al bar del poble
i patar una mica
la xerrada
anem a passar una mica
el dia
i fem rutes maques
on quan acabem
evidentment
ens fa una mica
de mal
tot plegat
però sobretot
a gaudir-ne
amb seguretat
molt bé
doncs el fet
perquè la gent
per exemple
que miri aquest llibre
que el compri
i faci aquestes rutes
també sàpiga
que són rutes
ben estudiades
ben mirades
i que
parlant de
perdó
parlant de
recomanacions
què tens aquests dies
al restaurant
tens algun menú especial
o no
que ara
si algun em present
escolta
i vol venir
i fer una mica
de res
ens està obrint la gana
ja
no
el Nadal
els Nadals
jo el dia de Nadal
l'he fet
tinc tancat
camp Bonacci
jo no abuso de la gent
jo els dies especials
fa la mateixa carta
que tinc tots els dies
perquè
tinc obert
tinc obert per tothom
tinc clients molt habituals
i tampoc tinc per què anar escanyar-los
amb un menú supercar
perquè és el dia de Sant Esteve
per tant és un bon joc per anar-hi
sí sí
Òbviament
primer anar a caminar
i després anar a menjar
bé
això
lliga molt bé
Ricard
que el dia 19
et veurem per la tele
per la 2 de la entrevista espanyola
amb un reportatge sobre Montserrat
sí
de 80 centímetres
no es diu així
el programa de la 2
compartint amb Edu Soto
doncs un itinerari
senzill
per Montserrat
i l'endemà
ells també
doncs el que ofereixen
una altra
una escalada també
a la vitlla
de la zona d'agulles
vas viure amb el nen de Castefa o no?
bé
molt interessant
per trencar tòpics
i realment
molt interessant
poder accedir
personalment
amb l'Edu
i poder comentar coses
des del pla
diguem
professional
i personal
que és l'oportunitat
que es dona sempre a la muntanya
no?
i realment
va ser una bonica experiència
amb els càmeres
i tot
tothom va quedar molt content
i ja veurem
tot just
l'estan muntant
m'han dit que segurament
el dia 19
si tot va bé
a dos quarts de 9 del vespre
a la 2
doncs sortirem per allà xerrant
molt bé
doncs serà aquest program
per cert
el 24
és festiu
el 31 també
per tant
tornem ja el 2016
a programa
és l'últim de la temporada
sí
bueno
doncs llavors
ens hem de prendre
deixar fer-ho a dues hores
a la temporada
i d'an
dessinjar-li
a tots els ullens
un bon Nadal
unes bones festes
i a caminar
i a caminar
i a caminar
per fer els corrons
i a fer salut
i a èxits
pel proper any
i tant que sí
molt segurs
molt sèxit
per l'any que ve
primavera
que hem de parlar
moltes coses
a per l'últim 8.000
parlarem
gràcies
com sempre
Ricard Fernández
Jura Maria Bonacci
gràcies a tu
Òscar Cadillac
al company Jordi Mena
que el saludem també des d'aquí
i a la Montse
que s'ha incorporat
la Montse Puig
que ja fa una part
que ja era hora
que tinguéssim una dona
al programa
que és veritat
i us com a la part tècnica
gràcies
i ens veiem bon any
bon any
all right