Comença Toquem Pedra, un espai en col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, ICAC.
Avui, programa número 33 de l'espai Toquem Pedra a Tarragona Ràdio.
L'arqueologia vista des de les dues especialitats, la restauració i l'arqueozoologia.
En parlarem amb Anna Bertral, conservadora, restauradora, especialitzada en arqueologia i formada a l'ICAC.
De fet, va fer el màster en arqueologia clàssica.
I amb Lídia Colomines, investigadora postdoctoral, que s'ha incorporat a l'ICAC aquest mateix mes de març,
especialitzada en arqueozoologia i que ha fet diverses estades a l'estranger.
Què, Toquem Pedra?
Doncs vinga, Toquem Pedra un dia més des de l'ICAC, des de la plaça d'en Rovallat,
a la seu de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
Avui, programa número 33.
Avui parlem, com deia el Miquel, d'aquestes dues disciplines, de la restauració,
especialitzada en arqueologia i també, doncs, d'aquesta altra, que ens explicaran també les convidades d'avui, l'arqueozoologia.
Comencem saludant les dues convidades que ens acompanyen.
D'una banda, tenim la Lídia Colomines. Lídia, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Tu ets l'experta en arqueozoologia. És la que ens explicaràs, a més a més, amb unes mostres reals que has portat, no?,
i amb les quals treballeu de forma molt minuciosa, no?
Sí, i tant. Després expliquem més coses.
Ella, per ser, també és per una mica de referència, doncs, del seu periple a nivell internacional en diferents zones del món,
on també, doncs, ha estat recentment en diferents viatges estades a l'estranger.
I l'Anna Bertrà, l'Anna, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Parlem, en aquest cas, de la restauració, una disciplina en la que en arqueologia és important,
tot i que no tots els centres tenen una restauradora, restauradors en plantilla, no?,
per tal de fer aquesta feina, que és que, dalt, no només un cop s'investiga qualsevol gestiment,
sinó també en el gestiment pròpiament dit, no?, en el moment de l'excavació.
Sí, crec que és una de les parts més importants per poder fer bé la nostra feina després al laboratori.
És una feina també, la vostra, en aquest cas, molt minuciosa, no?,
molt de detall, de paciència, no?, d'anar fent mica en mica, no?, de no tenir presses.
No, no, no. La pressa amb la restauració no és bon conseller,
però, bueno, és el que dius tu, paciència.
I és també una feina, doncs, de molta meteorologia que també explicarem.
Intentarem, doncs, fer una pincelada generada perquè tot tingui molt clar, doncs,
en què consisteix aquesta feina de restauració.
És de fer també una especialitat, és a dir, tu estàs també especialitzada en aquest món,
el món de l'arqueologia.
Sí, vaig estudiar Història primer, després vaig fer els tres anys de restauració
a l'escola d'aquí de Catalunya, i em vaig especialitzar en restauració d'arqueologia.
I res, doncs, a treballar tot el que es pugui.
Aquí a l'ICAC, en concret, què és el que estàs fent?
I ara, a més a més, crec que acabes d'arribar d'un jaciment, no?,
que està encara allà treballant-se, per tant, no explicaré gran cosa, no?,
però vull dir que et véns d'un jaciment.
Què fas exactament aquí a l'ICAC?
Aquí a l'ICAC col·laboro puntualment.
Vam fer fa poc un seminari sobre restauració i arqueologia,
i, bueno, treballo, doncs, amb el Josep Maria Palet,
i ara aquesta excavació que dius és la que he fet amb el Jaume Noguera i la Carme Belarte.
I és una excavació que és una necròpolis ibèrica,
que està a Ull de Cona, i ara vinc d'allà.
O sigui, tinc la motxilla aquí al despatx.
Pràcticament la motxilla sempre a punt, no?, amb les eines.
Sí, sí, amb les eines, amb les eines.
Amb el meu tàper, amb el meu bisturí, el meu ganivet,
totes les meves coses, sí, sí, per poder treballar in situ.
Quin tipus de material treballeu i quin diries que és el més complex
o delicat a l'hora de treballar?
Tots som complicats.
A la seva manera, cadascun té les seves petites coses,
llavors és intentar treballar-ho de manera global
i poder intentar extreure tots els materials que es pugui
de la millor manera perquè després, quan estiguin al laboratori,
sigui més fàcil la nostra feina.
Perquè abans ho comentàvem, hi ha vegades que els arqueòlegs
fan la seva feina de la seva manera
i si no hi ha un restaurador in situ,
a vegades es treuen les coses com es poden
i llavors arriben allà al laboratori i és,
apa, fes miracles, i tampoc és això.
I per això intentem que hi hagi una sinergia
entre les dues disciplines, arqueologia i la restauració.
Sovint diem que les peces arqueològiques parlen
per si soles, no?, contenen molta informació.
També hi ha tota la informació que està al mateix lloc
on es troba la peça, no?, al voltant.
A l'hora de fer restauració també interveniu en aquest aspecte,
és a dir, documenteu allò que trobeu
en funció del lloc, la situació, l'entorn?
A veure, això és més feina dels arqueòlegs,
però, bueno, si un restaurador està allà
també pot veure les condicions amb les que ha estat el material
i llavors també pots extreure conclusions
que després et serviran per fer els processos de restauració.
Això sí, però la feina de la interpretació
i tot això és cosa dels arqueòlegs.
Nosaltres ajudem, els ajudem a extreure els materials
de manera que després em puguin extreure
el màxim nombre d'informació
i ja està, aquesta és la nostra feina.
Com és el procés de restauració? Per on es comença?
Doncs incito al jaciment mateix
perquè és un dels moments més importants
perquè, clar, tu depèn de com extreguis aquelles peces
després podràs treure més informació o menys
perquè potser t'arriben d'una manera que ja no pots fer-hi gran cosa.
Llavors és això, aquest és el procés.
Extreure és molt important, llavors després arriben al laboratori
i ja depèn del tipus de material
es fan uns processos o uns altres.
El material, com dèiem, al començament és molt variat,
cada material és un món.
No deu ser mateix, per exemple, treballar en ceràmica
que treballar en pintures, en murals, no?
Sí, sí, sí, varia bastant.
El que passa és que hi ha com unes pautes molt marcades
que més o menys segueixen tot el procés
de qualsevol tipus de material,
però, clar, després cada material es requereix
uns treballs específics o un tipus d'intervencions diferents.
En un mosaic, per exemple,
imaginem-nos un mosaic al terra de grans dimensions,
com s'hi treballa, com s'actua?
Uf, a veure, depèn de si el mosaic s'ha de quedar in situ
o si s'haurà d'extreure, perquè pel que sigui aquella excavació
es decideix que s'han de treure tots els materials,
doncs, clar, el treball serà diferent.
Més o menys és això, fer una neteja,
fer una consolidació d'aquells elements que es puguin desprendre,
si s'ha de quedar in situ,
i si s'extreu, doncs, és tota la tasca d'extracció d'un mosaic
que és feina dura, però, bueno, si s'ha de fer es fa,
i llavors, al laboratori, doncs, treballar tot l'envers i el revés,
les dues cares, i intentar donar-li un nou suport
perquè pugui estar en les millors condicions possibles.
Clar, si s'ha d'extreure, doncs, s'ha de tenir una consistència, no?,
perquè s'ha de trajadar, transportar, protegir, no?
Sí, sí, has de fer caixes per...
Bueno, primer, depèn de les dimensions del mosaic.
Si és un mosaic molt gran, el que es fa és anar-lo tallant amb trossos,
com si diguéssim, encara que soni fort,
però s'ha de fer així, perquè, si no,
treure'l tot sencer és bastant impossible.
Llavors, això, es van fent trossos i després es porten al taller,
i allà el taller es tracta a cada un d'ells
i després, al final del procés de neteja i de tractament del mosaic en si,
el que es fa és traspassar-ho tot en un suport nou,
que sigui estable,
i llavors allà s'acaba d'onar els acabats
i es presenta al mosaic sencer un altre cop.
Aquests dies, a través del llibre del Martí Gironell, Estrapo,
hem conegut, bé, molts grans, suposo que també hauran conegut,
aquesta tècnica que s'utilitzaven al romànic
per estreure els murals d'esglésies romàniques del país.
La feu servir de tècnica, també?
És a dir, quan teniu que treure, per exemple,
un mural que estigui a una pintura, a una paret?
Sí, el que passa és que la tendència últimament
és intentar deixar les coses in situ.
O sigui, és en casos molt extrems
que es fan aquests estrapos
o aquestes extraccions de les pintures.
Ara el que s'intenta és que el bé es quedi allà on pertany.
Llavors, normalment es fa així.
En altres casos, sí que, per exemple,
el jaciment de la Sagrera s'ha hagut de retirar
tots els materials que s'han pogut
perquè aquell jaciment no serà visitable.
S'ha extret molta informació,
però, clar, tots els mosaics, les pintures, el material,
i tot això s'ha hagut de treure i portar al museu.
La vostra feina, tot i que és minuciosa,
suposo que també està molt marcada pel tempo,
per la llotja, és a dir, que segurament us fan
a córrer més del que voldríeu, per tal de dur a terme,
perquè, clar, una excavació té una dada d'inici,
una dada final, la vostra feina s'incorpora,
allà s'incrusta, allà al mig, no?,
i suposo que tothom apreta, no?
Sí, a vegades sembla que fem una mica de nosa,
però bé, és la nostra feina,
intentem fer-ho el més ràpid que podem.
Jo també, com que també soc arqueòloga,
vulguis que no, intentes entendre uns
i entendre els altres.
Llavors és quan el meu cap fa una mica l'explosió aquesta
d'ostres, he d'intentar contentar uns,
però també he d'intentar contentar els altres.
Llavors és lo maco, també,
o sigui, intentar ajudar i que tots traguem
bon profit del que s'està fent.
I, per exemple, aquests dies aquí a Oll de Cona,
s'havien d'extreure les urnes que estàvem descobrint,
i sí, amb el temps que vaig tenir,
vaig dir, bueno, va, has d'anar una mica,
o sigui, has de tenir paciència,
però com que tu ja tens les eines
i més o menys l'experiència per fer-ho més ràpid,
doncs ho vas fent i, al final, tots contents,
que és el que interessa.
S'ha de buscar un equilibri, no?
Quan una peça està molt desmembrada,
aquí imagino també que si us trobeu,
les peces que estan allò fragmentadíssimes,
aquí també hi ha una feina adicional, no?
Sí, bueno, no, és la nostra feina.
O sigui, si està molt disgregat
i creiem que és millor extreure-ho tot en bloc,
que seria agafar la terra del voltant també
i portar-ho al laboratori,
llavors el treball ja es fa al laboratori,
amb més calma i més tranquil·litat.
Hi ha vegades que s'ha de fer en plan urgència
i has d'intentar fer el màxim que puguis
a dintre de l'excavació,
consolidar el que faci falta
i a partir d'aquí, llavors,
quan t'arriba al laboratori
és quan ja pots fer la feina més tranquil·lament
i almenys ja tens una primera fase feta
i t'ajuda més a poder fer la teva feina millor després.
Ara estem veient alguna imatge de teva en acció,
crec que això és un mural, no?
Sembla un mural que...
És un mosaic,
és el que et deia d'un arrencament d'un mosaic
en un jaciment, sí, sí.
Estem aquí fent la fase de l'engassat
perquè, clar, per poder-lo extreure
primer l'has de consolidar a engassar-lo,
engassant-lo,
llavors es pot extreure
perquè si no s'entenien les tasseles
que no estaria bé.
Llavors és això, s'engassa,
aquesta foto és el que es veu,
que estic aquí engassant el mosaic
per després tallar-lo i extreure'l.
Engassar-lo vol dir que fa gasa, no?
Gasa quirúrgica, eh?
d'altres dimensions,
una mica necessitant que per envenar-te un braç, no?
I fer tota una extensió amb algun producte també,
amb alguna cola?
Sí, normalment fem servir paraloids
o resines sintètiques
per poder que s'enganxi,
que quedi ben consistent,
llavors a l'hora d'aixecar-lo
no es desmunti.
Realment va molt bé.
O sigui, hem pogut aixecar fragments
que pesen 100 quilos tranquil·lament,
bueno, entre unes quantes persones, evidentment,
però sí, sí, no hi ha gaires...
O sigui, no hi ha desperfectes.
Quin és el material més...
Permetem, eh?
Més punyetero per treballar, no?
De tots els que treballeu vosaltres?
Home, mira,
si em dius ara així pim-pam,
com que vinc d'Ull de Cona,
allà a la necròpolis aquesta que hem estat,
hem trobat alguns metalls
i, clar, hi havia una diferència molt gran
entre el que eren els ferros,
l'estat de conservació en què es trobaven,
i els bronzes.
Els bronzes estaven molt fets caldo,
parlant malament,
però, bueno, també és un repte,
o sigui, també vulguis que no,
et trobes una cosa que està molt bé,
doncs intentes...
Bueno, amb el que està més malament,
doncs estàs allà més estona
i també després és més gratificant.
Però, bueno, els bronzes, a vegades,
o els metalls són un material
bastant complicat de tractar.
Estàs aquí a l'ICAC,
col·laborant aquí a l'ICAC,
però també amb l'IPES, no?
És a dir, que estàs a caballa
o has estat també a l'IPES,
ja no hi ets?
Com està?
Bueno, és que la meva feina és una mica...
Soc autònoma normalment
i llavors vas col·laborant.
O sigui, amb l'IPES vaig col·laborar
durant bastants anys
i sí que tinc relació
i si es pot fer alguna cosa es fa.
Aquí a l'ICAC igual,
treballo per empreses de restauració.
La vida dels restauradors
és una mica nòmada
i una mica allò...
Mira, es fa el que es pot.
La veritat és que sí.
Ets freelance, eh?
Sí, sí, freelance total.
Si vol una restauradora arqueòloga,
aquí en tenim una.
Quan vas decidir emprendre aquest camí
i especialitzar-te?
Què va ser primer?
L'arqueologia?
La restauració?
Van anar de la mà?
Primer va ser l'arqueologia.
Primer vaig fer la llicensatura d'història,
especialitzant-me en arqueologia
i després quan vaig acabar vaig dir
i ara què faig?
I mira, vaig fer alguna assignatura
d'introducció a la restauració
i vaig dir, doncs mira,
crec que és una manera de combinar
dues coses que m'agraden
i que s'ajuden un a l'altre
i llavors vaig decidir fer això
i la veritat és que estic molt contenta
d'haver-ho fet.
De quina peça estàs més contenta?
De les que s'has restaurat?
N'hi ha alguna que llueixi especialment?
Allò que m'ha sentit explicat la paraula.
No, totes,
perquè al final estàs tantes hores amb elles
que els agafes carinyo totes.
Pot semblar estrany,
però al final són com els teus nens
i no pots fer distincions.
La veritat és que no.
Estic contenta.
El que estic contenta és de poder treballar
o intentar-ho amb allò que m'agrada.
La veritat és que sí.
Sou gaires amb aquesta especialitat?
És a dir,
arqueòlogs i restauradors al mateix temps?
Quan jo vaig fer la diplomatura
sí que hi havia gent que venia
o d'història de l'art o d'història
i normalment sí que hi ha bastanta gent
que fa aquest camí.
Primer fa història
i després fa restauració d'arqueologia
o hi ha altres especialitats.
També hi ha escultura, pintura i document gràfic.
Vull dir que més o menys
tothom potser té una formació al principi
i després s'especialitza en això.
Però és com una mica global.
És una cosa que va lligat una cosa amb l'altra.
Veus algun paral·lelisme
entre la teva especialitat
i la que té la següent convidada,
la Lídia Colominas,
l'arqueosologia?
Hi ha algun lligam aquí?
Alguna connexió?
Home, tots intentem ajudar
i extreure informació
perquè l'estudi arqueològic en general
doni fruits.
La veritat és que som com dues disciplines
que ajudem.
Seria el nostre punt d'unió.
En principi, però,
una peça que tu toquis
se pot confluir també?
Pot ser que també la toqui ella o no?
O emparcaments diferents?
No, sí, sí.
Perquè nosaltres els acondicionem les peces
perquè després ells puguin fer l'estudi.
O sigui, la nostra feina
és com d'anexa
entre el que seria l'excavació
i després l'estudi que es fa posteriorment.
Llavors és la nostra feina, sí.
També li preguntem a ella.
Hola, Lídia Colomines.
Lídia, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Això jo volia només fer un petit incís
que a Badalona,
no és que va això de Badalona,
va sortir un pou
en ple de gossos i de cavalls
sense ser ficats a dins.
Jo vaig fer l'estudi arqueològic,
diguem,
i la restauradora després va estar intentant
perquè els cranis
estaven tots desfets
i el que va anar fent
és anar-ho restaurant tot
per després poder estar al museu
en una vitrina.
Té una feina complementària també,
no?, en certa manera.
És a dir, es complementeu.
Sí, sí, totalment.
És una feina en equip.
És el que diuen ara
que està molt de moda
les equips pluridisciplinars.
Seria això,
que cadascú té la seva faceta
i cadascú contribueix
a que l'estudi al final
sigui el millor possible.
La peça, però,
qui la indexa?
És a dir,
qui posa aquestes numeracions
tan petitones?
Ho feu vosaltres,
restauradors, arqueòlegs?
Això ho fa l'arqueòleg.
Sí, sí.
Això es fa...
Una vegada s'ha tret
el material del jaciment,
es neteja i s'inventaria.
Llavors, cada peça,
sigui os, ceràmica,
el que sigui,
té un número d'inventari
per després tu saber
en el teu inventari
poder-la trobar
quan la busques,
la peça en concret.
Sigui això,
os, metall, ceràmica,
el que sigui.
Després intentarem
escriure algun d'aquests
jerolífics,
perquè aquí hi ha,
a veure,
hi ha números,
bàsicament numeració,
no veig si no hi ha lletres,
no és una combinació
de números,
bàsicament.
Lletres,
que és una mica
les sigles del jaciment
i després números,
que són primer la UE,
que és l'estrat
on s'ha trobat
el que sigui,
la resta,
i després el número just
de la peça.
Escolta'm,
has viatjat molt,
m'han dit,
has anat per molts llocs
de la geografia,
no sé si mundial,
però has tombat molt
per formar-te.
És el que toca també ara,
ens fan això
de la fuga
d'investigadors,
doncs és que és real.
Una vegada
que vas al doctorat,
aquí no trobes feina
normalment
i et demanen
més formació
i el que fas
és marxar fora,
que sí que trobes
possibilitats
de formar-te fora,
que ja va bé.
Realment,
és una experiència
molt maca
que jo també
recomano a tothom
perquè serveix
per conèixer
altres maneres
de fer recerca
en el teu camp,
però després
t'ha de tornar,
perquè aquí tens
la família una mica
i està bé
estar fora,
però no sempre,
almenys és el meu cas
i jo en el meu cas
m'ha sortit bé
i he pogut tornar
i a veure si m'hi queda
una temporada ara,
perquè ja porto
uns quants anyets fora,
sí, sí.
On has après més
de fora,
de l'exterior?
Bueno,
en aquest cas
a Cambridge,
que és on he fet
la meva estrada
més llarga,
que han sigut dos anys
i, bueno,
a més allà
vaig fer
una especialitat
dins de la meva especialitat,
diguem,
vaig aprendre a fer,
bueno,
vaig aplicar
les anàlisis
d'ADN antic
en restes d'animals
i realment
ha sigut molt interessant
perquè és un camp realment
diferent
del que jo estic fent
a l'arqueologia realment,
clar,
és fer anàlisis genètiques
totalment diferent,
però ha sigut una passada,
ha sigut molt interessant,
sí, sí.
M'ha deixat una mica
pensatiu,
és a dir,
a veure si t'ho pregunto,
això,
és a dir,
es pot treure l'ADN
d'una peça de fa,
d'una peça no,
suposo que d'una peça
d'aquesta característica,
és a dir,
de procedència animal,
no?
Des de,
amb quina cronologia?
Bueno,
aquestes no són tan antigues,
són d'economia ibèrica i romana,
que és el ventall temporal
que jo normalment estudio
i no hi ha cap problema.
No és un problema
tant de l'antiguitat,
sinó de la preservació
de les restes.
Si estan en cova
o en llocs així més o menys
es preserva millor l'ADN
i en canvi,
si és en llocs a l'exterior
i on toqui molt el sol,
com és aquí,
normalment els jaciments
de Catalunya,
doncs la preservació
no és tan bona,
però normalment
es preserva l'ADN,
vull dir que pots
trobar algunes coses,
sí, sí.
I d'on s'estreu?
És a dir,
com es fa això?
Quina és la tècnica?
Uf,
és un procés
superllarg
i supercomplicat,
comences extraient
una mica,
fent un tallet a l'os
o...
Sí,
fent un tallet a l'os
que tu vulguis analitzar
o a l'ADN,
extreus una mica de pols
i llavors comença
un procés químic
llarguíssim
que no te l'explicaré ara,
bueno,
si vols l'ho intento explicar,
però és molt llarg,
molts passos.
Primer estreus,
bueno,
fas diferents processos químics
i al final acabes obtenint
l'ADN
i l'analitzes,
llavors l'analitzes
en un laboratori
i t'envien la seqüència
i llavors amb aquesta seqüència
el que fas
és trobar seqüències
similars a la teva
per saber,
en aquest cas
tu ja saps l'espècie
perquè soc especialista
en arqueologia
i llavors ja sé l'espècie
però el que et donen
és l'espècie
i a partir d'aquí
els diferents,
actualment serien com
les diferents races
d'aquella espècie
i llavors a nivell genètic
tu pots tenir informació
en aquest cas filogenètica
per exemple
d'on ve l'animal
en el passat
si s'ha mogut o no
si ve del pròxim orient
si ve d'Àfrica
per exemple
en el passat
no just aquesta peça
sinó els seus descendants
això és un tipus
d'anàlisi genètica
també es pot fer una altra
que encara és més complicat
que és l'ADN nuclear
que és molt més difícil
encara d'extreure
perquè es preserva molt poquet
i aquest per exemple
la informació que et dona
és de gaire
fenotípic
de les característiques externes
de l'animal
et diu
el sexe per exemple
el tipus
el color de la pell
pots arribar a saber
les característiques
de l'animal
tot això
és al·lucinant
és un món totalment
per mi
és espectacular
molt interessant
jo no sé
per mi
els ullets
no ho sé
però jo m'he quedat
a les paraules
només d'imaginar-m'ho
és a dir
que podem saber
un animal de fa dos milions d'anys
l'espècie
el color de la pell
i tot això
sí
i això va en un ritme vertiginós
i els avenços
van en un ritme vertiginós
vull dir que d'aquí res
sabrem
tot
d'una resta d'os
de fa els anys que siguin
sí sí
podràs treure
molta molta molta informació
sí sí
aquí què ens has portat
què tenim aquí
quines peses són aquestes
bueno això és just
una bossa
que ve
bueno està tot
és una bosseta
això vol dir que és de la mateixa
unitat estratigràfica
que és un de
que ve del jaciment de Líbia
de la Cerdanya
que és un jaciment
d'economologies romanes
i bueno
és el que normalment
a mi m'arriba
com a especialista
en aquest cas
en arqueosologia
és el que a mi
em pot arribar
al laboratori
que són bosses així
amb les restes dels ossos
com podem veure
és això
aquí té una petita sigla
que és per saber
doncs el nom del jaciment
normalment és la campanya
l'any d'excavació
i la UE
i llavors
bueno
normalment és això
m'arriben restes fragmentades
com pots veure
llavors en aquest cas
això és una tíbia d'ovella
tot el que normalment
trobem
en les excavacions
tot no
però la major part
de restes de fauna
que es documenten
en les excavacions
són restes
són deixalles de consum
de processament i de consum
són restes d'animals
que són animals
que es van consumir
i una vegada les deixalles
doncs
que queden d'haver-se consumit
l'animal
s'han d'abocar
s'han de gestionar
d'alguna manera
i s'aboquen
en una zona
del poblat
i després venen els arqueòlegs
i és el que escaven
i llavors
bueno en aquest cas
per exemple
és una falange de bou
això és això
una tíbia d'ovella
aquí hi ha una dent
a veure miren de què és
aquesta és una dent
de cavall
per exemple
d'èquid
i res
estan fragmentats
pel processus
postdeposicionals
després de l'excavació
però també per
fractures
i traces
que es van fer
quan es van processar
l'animal
quan aquest animal
es va partir en trossos
per poder-lo cuinar
i per poder-lo consumir
i llavors
a partir de l'estudi
que nosaltres fem
el que documentem
és això
quins animals
es van consumir
les edats
d'aquests animals
si eren adults
si eren vells
si eren juvenils
com es va processar
aquest animal
si es va partir
en trossos
diguem
si es va consumir
sencer
si és un animal petit
es pot consumir
sencer
també
o el pots dividir
com fem ara
les carnisseries
que el que trobes
són parts d'animals
també traces
també per exemple
com es va cuinar
perquè hi ha algunes restes
aquestes no
però hi ha algunes
que poden estar
afectades pel foc
això vol dir
que també es van
es van cuinar
el tipus de cuinat
que es va poder fer
i bueno
això pel que fa
tema dieta
tema alimentació
però amb l'estudi
de les restes de fauna
també podem tocar
altres temes
com per exemple
la ramaderia
són restes d'animals
són animals
que abans
estaven vius
i per tant
també podem treure
informació
de l'animal viu
també
dels ramats
que hi havia
en aquella època
com eren els ramats
si eren extensos
si eren petits
si eren animals joves
animals vells
si hi havia
quins ramats
tenien
per què
els tenien
aquests ramats
si s'explotaven
per treure
per treure carn
per l'obtenció
de llet
per l'obtenció
s'utilitzaven
per força de treball
tot això
ho podem arribar
a saber
carai
tot una bossa
eh
tot una bossa
de plàstic
escolta'm
hi ha opcions
o hi ha
no sé
en el teu camp
hi ha l'esperança
de trobar
alguna nova espècie
algun dia
o no?
bueno
clar
això és més paleontologia
també
amb tema més
de dinosaures
i coses així
i després
hi ha tema
també
amb biologia
sí clar
el que fem nosaltres
no és allò
és fem
tu camps
molt diferents
som arqueòlogues
però és això
ella restauració
jo coses de biologia
i coses
en aquest cas
ADN
llavors
en el meu cas
no
perquè jo treballo
en cronologies
ibèriques i romanes
i noves espècies
no crec que en trobem
però bueno
gent que treballa
en cronologies
més antigues
sí que pot ser
o vinculades més
amb biologia
també pot ser
amb petits rosegadors
o micromamífers
i coses així
sí que
sí que hi ha
altres equips
sí que hi ha
el biòleg
que pot fer
aquesta figura
sí que pot fer
aquesta feina
tu que treballes
habitualment
o sovint
amb l'ADN
és cert
que el nostre ADN
no és gaire diferent
al de les mosques
per exemple
o és un tòpic això?
ho sabia
la veritat
vull dir
que m'has deixat de pedra
però bueno
podria ser
no m'estranyaria
a nivell exterior
poders
som molt diferents
però a nivell genètic
poders som molt semblants
sí sí
no tenia ni idea
tu quan veus
les seqüències
no sé
d'un animal
d'una ovella
i un cavall
posem per cas
són molt iguals
són molt iguals
sí sí
el que es diferencien
és només alguns genomes
que és el que et dona
la diferència
sí sí
són molt iguals
realment
i en el cas nostre
els humans
són molt diferents
d'altres espècies
d'animals
o no?
clar
i d'humans
no en sé gaire
perquè és això
que molt he descobert
ara
però bueno
pel que diuen
no gaire
vull dir
realment
amb els
amb els ximpancers
i això
hi ha molta
vull dir
realment
són molt propers
diuen que en el futur
poder
ens farem creus
a com tractem
els ximpancers
vull dir que
sí sí
poder no som tan diferents
està clar
sí sí
avui hem descobert dos mons
dos mons
de la restauració
arqueològica
i aquest món
que hi ha
darrere d'aquesta disciplina
l'arqueociologia
amb l'ADN
com a matèria prima
això no es fa només
el CSI
sinó també
que l'investigació
també és una matèria
del dia a dia
gràcies per acompanyar-nos
per fer-nos aportar-nos
lluny sobre aquestes matèries
que avui hem vol conèixer
en aquest programa
d'interessa
de l'Auto Can Pedra
Anna Bertral
gràcies
moltes gràcies a vosaltres
i recordem
si algú vol
arqueològia
i restauració
en una mateixa persona
doncs aquí la teniu
l'Anna Bertral
i també doncs
a la Lídia Columines
que ens ha obert
d'aquest món
del fenotip
l'ADN
de les seqüències
doncs que també
configura la nostra essència
gràcies
moltes gràcies a vosaltres
Tanquem l'Auto Can Pedra
número 83
com sempre
producció
Carme Badia
unitat mòbil
Joan Maria Bertranos
a parlar
Josep Sunyer
estudis centrals
a Lluís Comas
Tanquem
fins aquí 15 dies
adeu-siau
recordem
inte de durs
esqueció