Title:

Evolució i Identitat de la Setmana Santa a Tarragona

## Evolució i Contextualització Històrica El diàleg entre l'arqueòleg **Joan Menchon** i l'historiador **Josep Ignasi Boada** analitza com la Setmana Santa de Tarragona ha passat de trontollar als anys 70 a convertir-se en un **discurs identitari clau**. Després de la mort de Franco i la Transició, hi va haver un rebuig cap a determinades manifestacions religioses pel seu vincle amb el règim, sumat a una interpretació errònia del *Consell Vaticà II*. No obstant això, la ciutat va recuperar aquestes tradicions per la necessitat social de trobar **arrels pròpies** i diferenciar-se d'altres poblacions. ### El Paper de l'Associacionisme • S'estima que unes **10.000 persones** a Tarragona formen part activament de les confraries. • Existeix una *transversalitat* en la participació: molts dels que surten a la Setmana Santa són els mateixos que participen en castells, sardanes o al Seguici Popular. • La Setmana Santa a Tarragona conviu amb altres grans festes com Santa Tecla, a diferència de ciutats on és l'únic esdeveniment major de l'any. ## Canvis Sociològics i Reptes de Futur L'aparició del cotxe particular (el popular *600*) i les noves opcions de lleure (com Port Aventura) han fragmentat la participació, provocant que molta gent marxi de la ciutat durant aquests dies. A més, s'observa un **relleu generacional complicat**, on els joves prefereixen participar en les bandes de timbals però mostren menys interès pel rigor de les files. ### La Pèrdua de l'Essència Religiosa Els ponents reflexionen sobre si la festa s'està convertint en una **"carcassa social"** sense subratllat espiritual: > "Si no mantenim el substrat religiós, la Setmana Santa perd la seva essència i esdevé una simple fórmula de socialització." • **Èxit d'actes socials**: El Diumenge de Rams o la processó de Divendres Sant són massius pel seu caràcter visual. • **Crisi d'actes litúrgics**: Els oficis i la Vetlla Pasqual pateixen una baixa assistència. • **Singularitat sonora**: Elements com el *clic-clic* dels cascabells dels Armats o el soroll de les espardenyes rascant el terra identifiquen immediatament el so de Tarragona. ## Comparativa amb altres Tradicions Es tanca el debat parlant del *relativisme cultural*. Mentre que a Andalusia (Sevilla o Màlaga) la Setmana Santa es viu amb un caràcter passional i multitudinari que atrau molts joves, a Catalunya el caràcter és més sobri o *eixut*. Tot i això, totes dues formes són expressions vàlides i necessàries per a la identitat dels seus respectius pobles.

['Tarragona', 'Setmana Santa', 'Història', 'Armats', 'Confraries', 'Tradicions', 'Identitat', 'Processons', 'Transició']