Comença Tarragona Història, una secció de Tarragona Ràdio
amb el suport del Museu d'Història i l'Àrea de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona.
Aquest dimarts de dol, a la mitjanit, arrenca la caresma, amb el toc de quera a la catedral.
En un mes i pocs dies estem vivint de ple la Setmana Santa.
Avui en parlem de la nostra Setmana Santa al Tarragona Història,
amb un diàleg entre l'arqueòleg municipal Joan Menchon i l'historiador Josep Ignasi Boada.
Avui, amb aquest so de la cor romana dels armats de la sang de Tarragona,
comencem el Tarragona Història, perquè, com us dèiem, volem parlar d'aquestes dates que ja pràcticament s'acosten
i que ja començarem a veure, properament ja n'hem vist, algun dels actes previs a la nostra Setmana Santa.
Joan Menchon, avui hi ha el diàleg amb el Joan Menchon, l'arqueòleg municipal.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
I, novament, amb el Josep Ignasi Boada, historiador.
També ja vam parlar amb algun dels Tarragona Història, de la nostra Setmana Santa.
Ja vam parlar una mica dels orígens, de la singularitat.
i avui també volem aprofundir una mica més en aquest àmbit.
Josep Ignasi Boada, molt bon dia, benvingut.
Hola, bon dia.
De la Setmana Santa en podem dir moltes coses, de com som, de com és, de com ha arribat fins aquí.
També de què ens diferencia d'altres Setmana Santa també d'arreu, Joan,
perquè n'hi ha moltes de molt diferents, cadascuna amb la seva singularitat.
Aquest so que escoltaven, per exemple, n'és un exemple, per això és d'aquí, de casa nostra.
Sí, aquest és el pas dels nostres armats, els armats de la sang que obren la processó cada divendres sant,
i tenen un toc molt característic, amb uns tocs de timbal molt determinats,
com els avisos dels instruments de vent, o aquest clic-clic dels cascabells,
o la rascada de les sabates o les esperadenyes al terra.
I això ens identifica, perquè automàticament, quan sentim això, sabem que és Tarragona.
Amb un digiloní no sabrà aquesta Tarragona, però nosaltres ho sabem, no?
I són d'aquells elements que formen part, siguem clars, del nostre discurs identitari.
Clar, perquè, per exemple, algú que se'n vagi a, no sé, a Can Portrón, a Verges, no?, a Villpuig,
a altres llocs d'aquí, de casa nostra, de Catalunya, doncs aquest so probablement no l'escoltarà, no?
A Verges mateix el que sentiràs i et vindrà el toc d'aquelles matraques de la dansa de la mort.
En altres llocs t'ho coneixes millor que jo, hi ha altres elements que t'identifiquen.
Els armats, per exemple, quasi cada ciutat tenen un toc semblant, però diferent.
O sigui, els de Girona, jo particularment, Modèstia a part, els identificaria perquè els he pogut sentir i veure'ls in situ a Girona,
i tenen la seva característica igual que els de Reus, també.
Els de Torredembarra, que els podem veure cada any, són semblants de Tarragona, però són diferents.
Els de Constantí, que els tindrem els pagesos al divendres de Dolors.
Cadascú té una cosa que els fa diferents.
Mira, a part de Torredembarra, les sandàlies que porten la Torredembarra són del mateix autó que les que porten els de Tarragona, per exemple.
És a dir, que hi ha també artesans que estan al voltant d'aquest món de la Setmana Santa, que confueixen també, coincideixen.
Sí, hi ha tota una artesania, encara, a nivell de tot l'estat, de tot Espanya, en què hi ha una part important de persones que es dediquen a aquest tipus d'artesania.
més del que ens pensem.
Poder aquí a Catalunya és un dels llocs on s'ha perdut més, però tota la part de València n'hi ha a d'ojo.
Què diu que ha passat des dels anys 70 fins avui a la nostra Setmana Santa?
És a dir, quina ha estat una mica l'evolució, el punt d'inflexió des dels anys 70 fins a l'actualitat i on som ara?
Ja ha recorregut, queda recorregut per fer, Josep Ignasi? Ens queda camí per recórrer?
Això últim és difícil. A veure, hem recorregut un camí bastant important dels anys 70, finals dels 70.
El pronòstic era que la tradició de la Setmana Santa a Tarragona es perdria com s'estava perdent a altres llocs.
O sigui, no haguéssim estat un cas extraordinari que s'hauria perdut.
Hi ha molts llocs que va haver poc més, poc menys, dos, cinc, 17 anys sense sortir les procons al carrer.
Aquí ho vam aconseguir mantenir amb uns difícils finals dels anys 70, 78, 79,
quan hi havia l'inici de la transició democràtica.
S'arrossegava també una mala interpretació del Consell Vaticà II.
Això de les procons no es portava.
La gent tenia altres paràmetres.
Hi havia molta gent que no es quedava a Tarragona durant la Setmana Santa,
sinó que marxava de viatge.
Algú semblant el que passava anys enrere,
i ho comparo amb que hi havia gent que el dia de Santa Teca marxava a Barcelona de botigues,
perquè a Tarragona les festes eren unes festes, diguem-ne...
Passa que també ho hem de contextualitzar, no?
Estem...
L'any 75 mor el general Franco,
s'engega el procés de transició,
encara que el Gabriel Cardona en parlava més bé de transacció.
que, clar, sectors més progressistes a l'Església,
en part, com diu el Josep Ignasi,
per aquesta interpretació del Consell Vaticà,
no estan d'acord amb aquestes demostracions
de cultura, religiositat popular,
en podem parlar clarament,
juntament amb un altre aspecte.
El vincle que va tenir la jerarquia eclesiàstica
o determinats sectors de l'Església catòlica amb el règim
també va fer aflorar un sentiment,
jo no sé si diria anticlerical o aclerical,
d'un cert rebuig de determinat tipus de tradició religiosa,
però que aviat queda compensat
perquè la ciutat necessita,
o el ciutadà necessita,
un discurs identitari que és molt important.
Què és?
A partir de les tradicions,
a partir de la llengua,
a partir de la cultura,
el que estem buscant és una cosa que ens identifiqui
i la cultura o les tradicions
és allò que ens identifiquem entre els mateixos
i ens diferencia d'altres,
sigui el discurs nacional
o sigui el discurs local.
Pensem que passem d'una època
en què el municipalisme
ha estat molt de capa caiguda,
la ciutat ha quedat,
malgrat allò de família, municipi o sindicato,
ha quedat molt en tercer pla
i la gent necessita identificar-se amb la seva ciutat
i buscar les seves arrels o inventar-se-les.
I aquí què tenim?
Tenim, sí, gairebé la resurrecció de la Setmana Santa
acompanyada de la resurrecció d'un santa tecla
quan s'estava primant
durant una sèrie de temps per temes turístics
Sant Magí,
que llavors han deixat massa enraculat Sant Magí
i la recerca d'aquests elements
com els castells,
com aquestes tradicions,
que aquí ha sigut això,
ara anem a altres ciutats,
per exemple, a Reus,
el que tenim és una resurrecció
o una reinvenció del Carnaval
i en altres llocs hi ha altres tradicions
que s'han creat, s'han inventat
o s'han recuperat
i això ho hem de purificar-ho en aquest context.
I així ens fixem,
moltes vegades els agents
que estan fent aquesta part més visual
de la recuperació,
i estic pensant en gent a files
o en gent portant passos
o gent fent d'armat,
després els vostraràs
amb la camisa dels castells per Santa Tecla
o els voràs vestits d'elements
als entremesos del seguici
o amb el teixit associacionisme fent sardanes.
És una cosa bastant més complexa
per una simple explicació lineal
de clericalisme,
no clericalisme,
religió o fe,
etcètera, etcètera.
I això penso que és un tema sociològic
bastant interessant.
Sí, a veure,
és una pregunta,
perdona,
és una pregunta sociològica,
però se sap,
s'ha estimat
a quin percentatge d'una població
d'una ciutat com Tarragona,
per exemple,
Tarragona o qualsevol altre,
pren part d'aquest associacionisme,
és a dir,
se sap més o menys
quina part de la població
forma part d'una entitat,
de l'altra,
si no és d'aquesta,
doncs a l'altra.
Els que ens coneixem,
si ens mirem
quan hi ha actes
a Tarragona,
ens acostumem
a trobar
sempre els mateixos,
per exemple,
associats a les cofreries
de Setmana Santa,
podem calcular,
que en total,
sumant totes les cofreries,
podem ser uns 10.000,
més o menys.
Jo crec que aquí
podem contemplar
diferents coses.
una és la multiplicitat
d'actes,
de festes
que tenim aquí.
A altres ciutats,
la Setmana Santa
ha estat
i és,
i per el que sembla ser,
serà sempre
la festa major.
O sigui,
la resta de l'any
hi ha ciutats
que buscar ara
una habitació,
bé,
si agafes la targeta
i la deixes que tiri,
doncs,
val,
però estan ja
amb uns preus exorbitants,
si els trobes.
Si els trobes.
Aquí,
en canvi,
tenim una multiplicitat,
o sigui,
Santa Tecla.
Clar,
què era Santa Tecla
als anys 70?
Sortien els gegants
i els nanos,
la vigília,
donaven un tomet
per la rombra,
el dià de Santa Tecla
pujava en ofici,
baixaven,
les dues colles
de castells
feien el que podien
i per la tarda
la processó.
Ah,
i el castell de focs
a la nit,
ja està.
El dia de la Mercè
hi havia els pilars
que la gran majoria
de vegades
no aconseguien arribar,
per la fruixesa
que hi havia en aquells moments
de les colles,
que per això
el patronat municipal
dels castells
va fer unir-les
amb una sola,
i la Setmana Santa,
doncs bé,
en part per la religiositat
que hi havia
en aquells moments,
en aquells anys,
però ja anteriorment
a la Guerra Civil,
o sigui,
els anys 20,
principi dels 30,
la Setmana Santa
era una gran festa
per Tarragona,
venia gent de fora,
o sigui,
ho tenim documentat,
l'arribada de cotxes,
de carros,
amb gent que venien
de fora de Tarragona,
els trens,
famosos trens
des de Barcelona
que venien a veure
la processó,
a passar el dia
a Tarragona,
però com,
sí,
diguem-li,
com un gran espectacle
que hi havia
com una gran festa.
Clar,
avui un dia
hi ha un munt de festes,
una de les baixades
que diem
de la Setmana Santa,
o un dels culpables
de la baixada,
en diem els 600,
perquè va possibilitar
que la gent agafés
i marxés,
dijous, divendres,
dissabte, domingi
fins dilluns,
a la parcel·la,
que em sembla
molt respectable,
però clar,
tot això
facilita
una dispersió,
i clar,
estem amb aquesta dispersió.
Fixem-nos en una cosa,
per exemple,
ara
s'està veient
un cert descens
a la gent
a les files
el divendres sant,
per un tema,
em semblarà un tòpic,
un tema de generació,
vull dir,
fa 10-15 anys,
persones de determinada edat
anaven
amb els nets,
aquestes persones
d'aquesta determinada edat
ara són molt més grans,
alguns ja no hi són,
i aquests nets
tenen 15,
16,
17,
18 anys,
alguns sí que estan,
per exemple,
a les bandes de timbals,
però els altres
ara no volen bacallar,
prefereixen
altre tipus d'activitat,
no?,
o altre tipus de relació,
i això vulguis o no,
doncs són mimes
que es veuen
a la processó,
i és veritat,
el tema de les parcel·les,
o el tema dels 600,
doncs,
pesa molt més,
no?
Sí,
perdona,
si els nostres avis,
ja tira una generació,
que ja no hi és,
els haguessin dit
que el divendres sant
l'anaven a passar
a Port Aventura,
per exemple,
bueno,
bueno,
hagués hagut,
home,
recordem que la fira
que venia per Setmana Santa,
dijous sant o el divendres sant,
no sé què es feia,
fins dissabte,
no començava la fira,
fins dissabte de l'òria,
com era aquesta fira?
Una fira de cavallets
i els autos de xoc,
aballs del miracle,
aballs del miracle,
una fira,
una fira d'atraccions,
d'atraccions,
sí,
sí,
sí,
i antigament es veu
que havia estat posada
a el que avui en dia
és a Badellano.
Sí, senyor,
a Badellano.
Clar,
ha canviat aquesta societat.
Si n'hem estancat.
Si n'hem estancat.
Aquesta societat ha canviat.
Clar,
abans,
nosaltres encara
hem estat
bastant obedients
als nostres pares.
Ara,
els que tenim fills,
doncs moltes vegades
tenim que dir
no a ment,
però no,
transaccionar.
Som obedients
amb els nostres fills.
Els nostres fills.
És una altra dinàmica.
Anem sumant.
Escolta'm,
una qüestió.
Si un tarragoní,
per exemple,
se'n va
a la Setmana Santa
d'Andalusia,
d'un poble d'Andalusia,
i té un parent allà,
és molt probable
que,
tot i que sigui
la primera vegada
que hi baixi,
acabi desfilant
amb aquell parent,
amb una caperutxa
i amb un...
o no.
És a dir,
aquí això
també funciona així?
Passa allà,
no passa aquí?
Aquí pot passar,
jo crec,
amb més facilitat.
Allí són
més estrictes
amb aquestes coses.
O sigui...
Has d'estar introduït.
Has d'estar introduït.
Hi ha alguna parcel·la
perquè aquesta gent que...
O sigui,
per aquest tarragoní
que se'n va a la Setmana Santa
de fora,
hi ha algun terreny,
alguna parcel·la
que pugui ocupar
en aquest ritual?
Doncs,
ho tindrà...
A veure,
aquest amic,
aquest familiar
tindrà que moure fils
perquè
aconseguir...
Bé,
l'hàbit és...
Dintre de tot
és el més fàcil d'aconseguir,
no?
Es fa i està.
per aconseguir
la papeleta de sítio
que diuen
i que pugui sortir
perquè
ja són faves comptades.
Fem al revés.
Una persona
que vulgui venir aquí
el divendres sant
i vulgui sortir
a files
d'una
cofredia,
segurament
el divendres sant
uns dies abans,
no podrà
perquè
les vestes
estan llogades
i tenim en compte
la majoria de vestes
són de propietat.
Anar a portar
un misteri,
escolta'm,
els llocs
estan ja presos
perquè són d'un any per l'altre
i hi ha els assajos,
etcètera,
etcètera.
També té una lògica,
no?
Una persona
vulgui
sortir a les files
de la processó
o participar
d'aquesta manera
de la part diguant
més tradicional
amb previsió de temps
no és tan difícil.
Ara,
és conèixer l'enllaç
com a tot arreu.
Queda que m'hi parla
a recordar,
doncs, eh?
Sí.
Depèn.
Segons com tu miris,
sí.
O ja està bé com està,
eh?
No ho sé,
tindant en compte
que parlem d'una festa
declarada
d'interès nacional,
doncs,
en diferents reconeixements
de l'Estat,
de la Generalitat,
és a dir,
per tant,
ben situada,
ben ubicada.
alerta que
estem confonent
la part amb el tot,
com amb Santa Tecla.
I a mi m'agrada molt
fer el símil Santa Tecla
i
i Setmana Santa.
Santa Tecla
no és tan sols
la Santa Tecla Petita,
el Cercavila,
l'anada ofici,
la processó.
Això són els himnes,
diga-li,
més tradicionals
que hi ha al carrer.
Hi ha els concerts,
hi ha els actes,
hi ha les presentacions.
Setmana Santa
no tan sols
és la processó
del divendres sant
o els viacrucis.
Hi ha una sèrie
d'actes litúrgics
i d'actes
de tipus social
com és
el pregó,
etcètera,
etcètera,
que hauríem d'avaluar
quanta gent hi va realment,
quanta gent va a la processó
però quanta gent va
al sermó de les set paraules
o al sermó de la bufetada
o a la vella pasqual.
El sermó de la bufetada
encara està bastant
bastant
transitat,
diguem-ne,
perquè recorre...
És una hora
inhòspita,
les sis del matí.
Acabem a quarts de vuit
la gent,
jo crec que és un dels
aspectes
que encara aguanta
la idiosincrècia
primitiva.
És un lloc de trobada
també,
de relació,
però
les altres coses...
Les presentacions
de busques,
sí,
està molt bé.
Sempre acostumem a ser
més o menys els mateixos
i amb tots els respectes
per tots els amics
i companys
que han fet
presentacions
de busques,
que jo també n'he fet.
A vegades
no ens repetim
amb els tòpics.
És difícil
fer una cosa
diferenta.
És difícil
tenir
l'atenció
del públic.
Actes litúrgics,
molt poca gent.
Molt poca gent.
encara dijousant,
encara se'n salva.
Divendres
ja baixa molt
i
la vetlla pasqual
fuixa
del tot.
Sí que
la vetlla pasqual
hi haurà
qui dirà
que
es fa
molt llarga,
que es fa pesada.
El divendres
diran
que
l'ofici
del divendres
que tenen feina,
que tothom
té feina.
diumenge
de Rams
no s'hi cap
a la Catedral.
Això podeu estar
per segurs.
No dic res més.
També hi ha una part
d'acte social,
no?
I no vull dir
que amb això
sigui bo o dolent,
sinó que aquesta
és la realitat
que tenim.
Ara a comprar
la mona
i anirem tots.
Ara a cantar
caramelles.
Es va intentar
dos anys
fer
un acte
a nivell
de cofreries
intern
de formació
d'anar
a tractar
el tema
de Setmana Santa.
Un any
van ser
totes les
cofreries
de Tarragona
que es van juntar
amb tots els conciliaris
i la cosa
no va funcionar
gaire bé.
I el següent any
van fer portar
va venir
un primer espasa
que es diu
a nivell
de les cofreries
a nivell
d'Espanya
un monjo
de Montserrat
i poder
érem
dotze persones.
Allò que passa
és vergüenza
ajena
que es diu
de la poca
presència
de gent
amb una persona
molt intel·ligenta
i
que el que va dir
ho va dir
molt bé.
Allò que es fa
fàcil
d'escoltar.
Llavors davant
d'aquestes coses
et planteges
qüestions
i dius
bé
què és el que volem
exactament.
Perquè sí
la Setmana Santa
està molt bé
és una tradició
però hi ha
un substracte
religiós
que si no el mantenim
perd la seva essència.
Perd la seva essència.
No sé.
El que passa
és que clar
si es mira
des del punt de vista
veus que la part
diga-li
religiosa s'ha perdut
es manté
la part de socialització
la part de relació
la part
diguem-ne
tradicional
però fredament
és el mateix
que a Santa Tecla
o és el mateix
que a Sant Vegí.
Potser
estem en un procés
en què
la part
original
de tipus
religiós
s'ha anat perdent
i s'està convertint
i es pot acabar
convertint
en una simple carcassa
que no serveix per res
o es pot arribar
convertint
en un acte
que originàriament
o una sèrie
d'actes
tenien
un rerefons
religiós
que ha quedat
bastant reduït
i té unes altres
significacions
digue-li
més socials
o més culturals
o més relacionals
no ho sé
és complicat
de dir-ho
però és la realitat
que és bo
o és dolent
això que cadascú
s'ho respongui
sí
a veure
d'alguna manera
aquest
substracte religiós
sempre el tindrà
que és aquell
que
quan parlem
que les processons
és una catequessis
al carrer
hi haurà
molta gent
que jo
ho respecto
que el seu únic
contacte
amb la religió
serà
aquesta processó
amb aquests passos
amb aquestes imatges
que
quan surt pel carrer
i que ell mateix
els hi té
un gran respecte
i que ho contempla
amb un gran respecte
dius
bueno
és que
jo no hi crec
jo
em declaro agnòstic
i quan
passo
passa
les imatges
aquestes pel carrer
o la teva imatge
o el teu pas
no
ell
ho contempla
i
doncs està
respectuosament
i altra gent
que sí
que es considera
més o menys
creient
encara que no
practiquen
que bé
que allò és
la rabifalla
que té cada any
quan veu
les imatges
d'alguna
cofredia
que ell
pel que sigui
per raons familiars
o per raons pròpies
doncs li té
una certa tirada
cap i a la fi
l'element religiós
és una part intrínseca
de la nostra cultura
i és tan intrínsec
i és tan dintre nostres
ser creients
com ser ateus
o agnòstics
perquè
si no existís
ja ni ens ho plantejaríem
no?
són les tres grans preguntes
que som
que agafem aquí
d'on venim
i on anem a parar
vull dir
vulguis o no
ho tenim dintre
també
em dóna la impressió
a vegades
que hi ha molta gent
que no està de moda
dir que creus
i encara
menys de moda
anar a missa
però
algú
sempre
sempre
hi ha una
inquietud
i veritablement
moltes vegades
això
s'exterioritza
de forma
més o menys
dissimulada
amb el divendres
sant
sigui al carrer
o sigui a la intimitat
sinó
mirar amb la tele
què ens posen
a la tele
el Benur
que és un clàssic
les sandàlies
del pescador
totes aquestes sèries
totes aquestes grans pel·lícules
moltes d'elles
el cinema americà
amb els seus
però escolta
el cinema bíblic
vulguem o no
un canal o altre
ens caurà per Setmana Santa
i hi ha canals
sobretot del sud
que
mira
vaig a fer propaganda
Canal Sur
que et retransmet
tota la nit del dijous
sant
la madrugà
de Sevilla
sencera
de cau a rabó
i quins són els indes
d'audiència
són elevats
elevats
i les televisions
a nivell estatal
dijous
divendres sant
sempre tenen
alguna cosa
per llil mig
i jo em pregunto
la gent s'ho deu mirar
perquè si no
no ho faríem
la musicalitat
la vistositat
la tradició
la novetat
l'esclat de la primavera
són molts elements
que s'estan juntant aquí
i quanta gent
d'aquí a Catalunya
o d'aquí a Tarragona
no estaran aquí
però estaran
a Sevilla
o a Màlaga
o a Múrcia
o a Valladolid
o a Zamora
o a León
o a Valverde de la Vega
uns quants eh?
molta gent
assumeix
que a Tarragona
doncs ja li queda
petita
diguem-ne
i se'n van
a veure altres coses
o hi ha gent
que per exemple
hem anat
a Verges
el dijous sant
a la nit
per veure
la processó in situ
per veure-ho
a veure
i marxar
altres dies
un diumenge
de Rams
a Tortosa
o el divendres
de Dolors
a Bell Puig
o el diumenge
de Rams
al Vendrell
dijous
sant
a la nit
a Badalona
anar a veure
altres
altres qüestions
per no marxar d'aquí
tota la setmana santa
perquè no ens atrevim
aquells que estan
joan
en aquestes ciutats
que has dit ara
que s'han numerat
i quan tornen
cap aquí
què expliquen?
és a dir
què els hi donen
aquestes altres processons?
diferències
per començar
si volen anar a Santa Juerga
no se'n van a Sevilla
el divendres sant
digue-li una curiositat
hi ha un respecte
hi ha unes ganes
de conèixer
com viuen
la setmana santa
o tot aquest procés
en altres llocs
hi ha molta gent
que intenta
submergir-se en això
i entendre
les seves dinàmiques
això ja et demostra
que hi ha
unes ganes
de conèixer més enllà
segurament
perquè molta part d'aquesta gent
ja coneix les d'aquí
i vol conèixer altres coses
hi ha un punt d'admiració
hi ha un punt de respecte
hi ha un punt potser
de crítica
en el sentit constructiu
i després hi ha
coses
ostres
això també ho podríem fer
Tarragona
o això
on ho fem així
hi ha també
una part de reflexió
això penso que és interessant
no sé com ho veus
és anar a descobrir
altres coses
perquè
a veure
el teu
t'ho estimes
jo m'ho estimo molt
personalment
li tinc molt de respecte
però també m'agrada
poder comparar
amb altres llocs
m'agradarà més
o m'agradarà menys
però m'ho miro
amb molt de respecte
algú
ara pensarà
algun ollet
dirà
mira que va de viatge
bueno
en guany vaig estar
vaig tenir la sort
de poder anar
a Sevilla
a veure la sortida
extraordinària
de la Macarena
i vaig veure una cosa
sí
allò és una festa
i li criden guapa
i guapa
i el que vulguis
però el moment
que passava
el pas
de la Macarena
per davant
el grup aquell
de gent que estava
guardava
un silenci
allò que dius
què passa
allò que
es fa el silenci
quan marxava
la Mare de Déu
tornava
i tinguem en compte
que va sortir
a les 8 del matí
i va tornar
no sé si van ser
a les 5 o les 6 del matí
a la seva església
vaig estar
també
a Màlaga
veient
la sortida
extraordinària
del Jesús Cautivo
que és
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
guarda silenci
o canten
una saeta
o prooren
o li canten
una saeta
i una altra cosa
va sortir a les 5 de la tarda
va donar tot el ton
pel seu barri
va tornar a les 12
en quart d'una de la nit
en quart d'una de la nit
a la plaça aquella
i al carrer
on guardaven el pas
més que gent
de la
de la meva edat
perquè anava
amb uns altres
amics
hi havia una gran
quantitat
de joves
i
inclús
vam estar
parlant
amb ells
com és que
estais
aquí
esto es lo mejor
de Màlaga
a Murcia
quan surten
els
alcillos
o a Valladolid
amb els
barroquetes
o
a Màlaga
mateix
sembla que és el
dijous
sant
quan surta
el cristo
de la
bona
muerte
allò
s'omple
que nosaltres
potser no ho entendrem
perquè és el cristo
que treuen els lesionaris
té unes càrregues
digue-li
de tipus
determinat
però allà hi ha una veneració
i hi ha un respecte
però tens que anar a veure
a la seva capella
veuràs una capella
impecable
no és ostentosa
bueno
sí
perdó
clar
hi havia
una dotgena
de siris
amb el seu
corresponent
suport
amb tot de flors
amb gerros
suports
les palmatòries
i
els canelobres
perdó
i els gerros
tot de plata
tot de flors
totes
immaculadament
posades
i la gent
doncs
anant a resar
per això dius
és únicament
amb el Jesús
del
no
no
vas a l'altra esgrésia
i et trobaràs
també
inclús gent jove
que estan allí
doncs
bé
perquè hi ha l'esgrésia oberta
tenen la seva capella
amb el seu crís
o la seva mare de Déu
il·luminat
amb espelmes
amb fos
o sigui
no que nosaltres callem
quan està a punt
de carregar-se un castell
a la plaça
no hi ha un respecte
no hi ha
inclús una veneració
no quan estan a punt
de fer l'aleta
que si cau
que si no cau
doncs
traslladem aquesta tensió
o traslladem
aquest respecte
a la Setmana Santa
a molts altres llocs
són dinàmiques
que cada terra
té la seva guerra
no
i
ja tenen un aspecte
suposo
de caràcter
no
de manera de ser
no
de
sí
de cada lloc
no
potser aquí
no sé
no es vol generalitzar
ni es vol tirar de tòpics
però
potser són més ajuts
no
que
segons en què
o depèn
no sé
ells això
ho viuen molt
però per exemple
o sigui
jo m'hi vaig trobar
que vam anar
a visitar
la Macarena
el domenys del dematí
que ja havia arribat
a casa de matinada
i no havien pogut
desmuntar res
estava el pas
dins de la seva
capella
es van fer les 12
va sortir un germà
i va dir
senyores
silencio
por favor
vamos a rezar
l'àngelos
i l'església
que estava
així
que no es podien
donar un pas
va guardar silenci
i vam resar l'àngelos
o sigui
hi havia ambient
però el moment aquell
era el moment
de resar l'àngelos
poder
aquest
aquest
més eixuts
com nosaltres
hem d'anar a Castella
però clar
també
tenen un respecte
com nosaltres
que també el tenim
clar
però clar
cadascú
ho viu
d'una manera
diferent
es quedem amb aquest silenci
ja
ja
em recordava
ja
un concepte
que ens explicàvem
i suposo
tu també
com el
Josep Ignasi
jo vam fer la mateixa
carrera
amb anys diferents
a l'introducció
de l'antropologia
ens ensenyaven
una cosa
que és el relativisme
cultural
cada cultura
cada societat
cada lloc
té les seves maneres
de fer
que són les seves
i són tan bones
per ells
com les nostres
per naltros
i això és la base
d'entendre
els altres
i del respecte
no?
i si ens mirem les coses
no amb els ulls nostres
sinó amb els ulls
dels altres
que ho estan fent
ho havíem fet
en el passat
llavors podem entendre
la riquesa
i que tot
té una significació
i serveix per a alguna cosa
i llavors clar
des d'aquest punt de vista
llavors entens
moltes dinàmiques
nostres i d'ells
del passat
i del present
doncs
es quedem amb aquesta reflexió
del percent
del percent
però també
que pot ser
del futur
Joan Manchón
gràcies per acompanyar-nos
un de vosaltres
i també el Jurep Ignaci Boada
que encara ens podem tornar a veure
perquè queden molts dies
no gaires de fet
estem parlant d'aquí
res
43
43 dies
això passa volant
un demà
dimecres de cendre
gràcies
i fins la propera
també
fins la propera
moltes gràcies