Comencem com cada dimecres l'espai de cuina
amb el Francesc Lledó del restaurant Quim Quimà.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Avui tornem al directe.
Portem unes tres setmanes o així remetent programes
perquè el restaurant, no venies a la ràdio
perquè teníeu el restaurant tancat i pintant, remotant-lo, arreglant-lo tot.
Sí, sí, fent una miqueta de manteniment perquè estigui sempre al dia
i estigui la mar de bé.
I com hem dit també, arreglant una miqueta la terrassa
amb les palmeres i tot això, però ja està.
Ja està tot en marxa.
Ens falten els toldos, com també deia, de les terrasses
de cara a l'estiu, de passar pel sol.
Però, bueno, a poc a poc.
Heu obert ja aquest cap de setmana, ja teniu obert regularment
i és obrir, vaja, arribar i moldre, que et diuen.
Arribar i moldre, sí, sí.
Perquè tots us obriu i us fiqueu de ple amb el festival Dixi,
el Quim Quimà participa.
Sí, primer que res, demà a la tarda tenim una presentació d'uns cigars.
Nosaltres tenim, m'he tret la llicència per vendre cigars al restaurant.
Com que tenim a la terrassa, doncs es pot fumar fora la terrassa.
Llavors fem una presentació d'uns cigars de la marca Quesada,
juntament amb l'Estanc Núria, d'aquí de l'Avinguda Catalunya.
Doncs fem una fumada, diguem-ne, de vuit a nou i mitja demà dijous a la nit.
Hi ha una miqueta de pica-pica, una copeta de destil·lat i tastarem aquest cigars.
Com es fa una fumada, un tast de cigars?
Bé, doncs, normalment s'ajunten fumadors, aficionats,
i junt amb la persona que porta aquesta marca, en aquest cas és Quesada,
doncs bé, el representant de Quesada ens explicarà una miqueta, doncs,
en què consisteix aquest cigars, doncs, d'on procedeixen cada una de les capes del cigars,
quin tipus de fumada es fa, tot això.
Després farem una miqueta, res, dos tonterietes per picar
i una bona copa de destil·lat de ron,
llavors l'encendrem i el fumarem i comentarem entre tots, doncs,
què ens sembla i, bueno, és una miqueta, doncs, per conèixer una nova marca
i això ho anem fent, doncs, avui toca a Quesada,
un altre dia pot tocar, doncs, Quesada, avui a Monterrey o pot tocar una altra marca.
Que hi ha un club o un grup instituït a Tarragona,
amant dels cigars o encara no?
Instituït no, el que passa és que, doncs, a través de l'estanc Núria
i a través dels meus clients, doncs, ajuntem esforços
i jo tinc clients, doncs, aficionats, ell té clients molt aficionats també
i llavors fem un mailing i qui li interessa bé
i com vam fer també, no fa gaire, vam fer un sopar al novembre
amb cigars i farem més coses.
No parem de fer coses sobre aquest món perquè és un món que m'agrada molt
i que el local ens permet, doncs, de tenir a la terrassa,
poder fumar a fora tranquil·lament i amb tranquil·litat.
Molt bé.
Després també hi ha Vela Dixi, com deies, divendres i dissabte.
De fet, sou dels veterans que hi participeu?
Jo diria que som els més veterans, junts amb algú altre,
però som els que hem estat cada any, hem sigut nosaltres
i potser algú altre, però no gaire més.
Comencem divendres a les 10 de la nit, tenim una actuació en directe
i dissabte una altra actuació directa també a les 10 de la nit.
Aconsellem que la gent vingui a partir de les 9
perquè ja els hi prenguem nota i tot i puguin estar després ja pel concert
mentre sopen, que serà superxulo.
Cada any ha sigut un èxit, és molt bonic la música Dixi, com tots sabeu,
i és un honor poder participar un any més en el festival de Dixi de Tarragona.
Molt bé.
Ho feu amb concert musical?
Amb concert, sí, sí.
Fem música en directe, ve en un petit grup,
cada dia són diferents i toquen allà mentre la gent està sopant allà en directe.
Com sempre, el restaurant no és un teatre,
llavors es posen on poden, però és molt divertit
perquè hi ha molta proximitat i molta realitat en l'actuació, és molt bonic.
Doncs això és la participació del restaurant Quim Quimó,
un dels veterans que participa amb el festival de Dixi de l'anar
afegint aquest punt extra, si hi aneu a sopar,
que trobareu música a Dixi en directe.
Francesc, va callar?
Va callar, vinga.
Torna a Setmana Santa, torna al bacallà.
Torna al bacallà.
Mira, bacallà, primer que res,
comentar una miqueta les propietats que té,
que és un peix baix amb greixos
i els pocs que té són rics en un omega 3,
o sigui que ho té tot, bo, en aquest aspecte.
Molt ric en proteïnes, també,
i molt ric en vitamina A.
Això què vol dir?
Que, per exemple, afavoreix molt el creixement,
o sigui, pels nens és molt indicat,
tant per l'omega 3 com per la vitamina A,
consumia aquest producte.
A més, jo crec que és un peix que agrada als nens,
vull dir, en general, és un peix que no és...
Jo, per exemple, de petit, és dels pocs que em menjava,
això i els calamars i la sèpia.
Mira, jo la gran pega que li he sentit dir a la gent del bacallà,
el gran hàndicap, és que em queda estallós,
queda estallós i llavors queda estupent i no es pot bastar.
Massa cuit.
És que aquí no té problemes,
si amb els consells que dona el Francesc queda estupendo.
Ja ho veurem, ja.
Perquè quedi bé, només és una qüestió de cocció.
I també és molt indicat per les dones que donen pit,
per les dones que donen lactància,
perquè porta molta proteïna,
i aquest omega 3,
i això és molt bo en aquest moment de la vida.
Per tant, porta proteïna,
seria com el xuletorro del mar.
Sí, sí, sí, el que passa és que són proteïnes de mar,
diguem-ne, que són molt sanes en aquestes etapes.
Molt bé.
M'agradaria comentar també ràpidament els talls
que coneixem del bacallà,
el morro, el llom,
que seria el més noble, el més doble,
que seria sense espines normalment,
i amb bacallars normalment que fan 5-6 quilos,
que surten aquestes peces.
Després hi ha el morro clàssic,
que seria l'altre morro més primet,
que no és aquell morro tan doble,
sinó una miqueta més primet.
Podria ser la mateixa peça d'un peix més petit,
o podria ser la peça que ve a continuació d'un peix més gran.
Després ve la penca o vendresca,
que serien les ales,
les dos laterals del bacallà,
que és una peça més rica en greixos,
amb aquest omega 3,
i que és molt melosa
i molt agradable també per consumir.
S'ha d'anar al tanto,
a vegades porta espines,
aquesta peça s'hauria de netejar.
Després ve la cua,
que és una peça que a mi m'agrada molt,
per fer la cassola,
o inclús per fer l'escaixada.
La tripa,
la tripa de bacallà,
que en realitat no és un budell,
li diem tripa,
però en realitat és la vejiga natatòria,
que n'hi diuen en castellà,
és el que fa servir el peix per flotar o no flotar,
o enfonsar-se,
o una miqueta d'aquells dipòsits dels submarins,
complen d'aigua o buiden per pujar i baixar,
doncs això seria la vejiga natatòria del bacallà,
que li diem la tripa,
que la tripa és fantàstica,
té un gust intens i molt agradable,
amb una textura molt interessant,
i que va superbé per fer amb llenties,
amb cigrons,
amb un plan més estufadet i això.
I per últim,
les cocotxes o les galtes,
que també és un producte
que queda superbé amb una salsa verda,
són petits,
són unes peces petitones,
però molt meloses i molt agradables de gust.
No ho sé,
m'he portat unes quantes receptes ara,
per dir,
una, per exemple,
que jo no havia explicat mai,
que és molt, molt senzilla de fer a casa,
perquè no oblidem mai,
doncs,
que aquí el que estem fent són receptes
perquè pugueu fer vosaltres a casa.
Jo no l'he explicat mai,
i m'agradaria explicar-la,
que és la salsa verda,
que és potser la manera més típica de fer el bacallà,
que amb les cocotxes, per exemple,
i les galtes,
que eren fantàstiques amb salsa verda.
Per fer-la,
el que faríem seria daurar uns alls laminats,
laminem uns alls,
els daurem amb oli d'oliva,
i quan els tinguem ja dauradets
hi afegim un bitxo,
hi donem dos tombs,
hi tirem una miqueta de farina pel damunt,
més o menys,
per fer per quatre persones,
seria una cullerada sopera de farina,
hi donem dos tombs,
perquè la farina s'abegui una miqueta l'oli
i s'amoroseixi bé,
perquè no se'ns talli ja
i no se'ns facin grumolls després.
Llavors, tot seguit ja hi podem tirar
una miqueta d'avi blanc,
reduïm i tirem un caldo,
un caldo de peix,
un fumet,
o aigua,
si no tenim res més.
Ho deixem coure una mica
i mirem que la lligassó de la farina
sigui la correcta,
o sigui,
que l'espessor que m'ha aconseguit
sigui el desitjat.
Si ens queda massa clar,
sempre ho podríem rectificar
amb una miqueta de maicena
desfeta amb aigua freda,
perquè si tiréssim farina
ens faria grumolls,
o també podríem desfer
una miqueta de farina amb oli,
a banda,
i afegir-lo.
Però doncs el més fàcil en aquest cas
seria la maicena.
Llavors,
el que farem ja
quan tinguem ja el suquet
i tirarem les cocotxes a dintre,
que les cocotxes poden ser
només amb una aigua,
per rehidratar-les
i que tinguin aquell punt de sal,
perquè al no haver-hi posat sal
fins ara,
el fumet seria sense sal,
tot sense sal,
la sal ens donaria
la pròpia cocotxa
i seria molt més gustós,
perquè el de salar
el bacallà
també estem perdent gust,
de part del sal
estem perdent gust,
l'estem rentant,
diguem-ne.
I en aquest cas,
a més amb una aigua
perdem poc gust
i aquesta sal
l'aprofitarem després
perquè ens quedi bona la salsa.
En pic,
i tirarem les cocotxes,
es tracta de coure-les,
sempre a foc suau,
molt suau,
el bacallà,
perquè no ens quedi sec
com tot el peix, eh?
Es tracta de temperatures
molt suaus,
ha de ser un xup-xup
molt lleu
o inclús,
a vegades,
el que va molt bé
és tirar les cocotxes,
esperar que arrenqui el bull
molt suaument
i apagar,
tapar i deixar que es confitin.
Un cop les tenim confitades
i tirarem el juliol arpicat
pel damunt,
bastant,
com a un parell
de cullerades soperes,
allò que quedi bé,
i deixem reposar
amb el juliol i tot
uns 5-10 minutets
i ja està.
És molt senzill de fer,
com veieu,
i queda una salsa verda
que també la podeu fer
després un altre dia
amb almejas,
amb navalles,
inclús amb llús,
hi ha molts peixos
que admeten aquesta salsa
tan coneguda,
típica del nord d'Espanya.
Però escolta,
es recomana fer-ho només
amb cocotxes
o amb qualsevol altra part
del bacallà?
Amb qualsevol altra part
del bacallà
amb salsa verda
es pot fer amb la cua,
es podria fer amb morro,
també,
es pot fer amb qualsevol
de les parts.
El que passa,
doncs,
que potser les cocotxes
amb salsa verda
potser són les més típiques.
Molt bé,
molt bé.
Què més?
Els típics tòpics,
els carpaccios de bacallà,
que l'únic que hem de fer
és comprar,
jo aconsello comprar
peces econòmiques
ja desalades
de la plaça
o d'una bacallaneria
o bé comprar el bacallà
i desalar-lo tu,
però no cal que siguin
peces nobles,
morro i tot això
per fer el carpaccio,
sinó,
doncs,
amb peces més senzilles,
més econòmiques.
Després,
el que farem
quan les tinguem ja
al punt de sal
és embolicar-les
amb un paper
d'aquests de film,
de transparent.
No traiem la pell.
La pell, sí, sí,
evidentment,
la pell i les espines.
No hi ha d'haver ni pell
ni espines.
Encara que quedin trossos
no passa res,
l'emboliquem
amb aquest paper film,
fem com si fos un embotit,
un caramel,
que regulem pels dos cantons
i muntarem una peça macissa.
Això ho posem al congelador,
ho deixem que agafi cos
i després ho tallem finet
i en tindrem un carpaccio
de bacallà perfecte
i econòmic
per fer, doncs,
moltes coses.
El més senzill,
potser,
seria posar una miqueta
de tomàquet ratllat pel damunt
a extra sal i pebre
i després, potser,
acompanyar-ho
amb una amanida
o amb unes escaroles
tant en romesco
com amb olivada negra.
Es podria fer, doncs,
una escarola en romesco
pel damunt,
així fer com un boquet
o bé, doncs,
aquesta mateixa escarola
amanir-la amb una olivada negra
que seria fantàstic.
Una altra manera
és aprofitar aquest carpaccio
per fer, doncs,
diguem-ne,
com uns canelons
però en vez de la pasta
del caneló
seria el bacallà.
Llavors, el que es fa
és que es posa en un drap,
un drap net
damunt del taulell
de la cuina.
Es posen els trossos
tallats del carpaccio
finets
lleugerament solapats
un al costat de l'altre
i es fa, doncs,
com si fos la placa
del caneló
però a trossos,
diguem-ne,
anant solapant,
sobretot és important
solapar una miqueta
una peça amb l'altra.
A dintre hi posem
el que vulguem,
doncs, jo, per exemple,
hi poso una tira
de, com hem dit abans,
d'escarola, per exemple,
amb romesco
o d'escarola amb olivada negra
i llavors,
tot aixecant el tovalló,
carregulem
aquest caneló
de manera que
ens quedarà el bacallà
per fora
i a dintre
aquesta farsa
doncs,
molt lleugera
degut a l'enciam
i molt gustosa
degut al romesco
o a l'olivada negra.
Això, després,
amb una pala
es posa els plats,
pel damunt
s'hi pot tirar
la mateixa salsa
de romesco
o d'olives
i teniu un plat
original,
fresc
i també
molt bo
per fer, no?
A mi,
plats clàssics
que m'agraden molt,
per exemple,
és el bacallà
amb caragols.
Jo crec que és una combinació
molt bona,
encara que no és de quaresma.
No l'has explicat mai,
m'ha semblat, Francesc.
No l'ha explicat mai, aquest.
El que passa
és que no és de quaresma
perquè els caragols
ja es consideren carn
i encara que no ho sé
si és un animal
que no és un mamífer,
o sigui,
ni vedella ni tot això.
No ho sé
com està considerat
però doncs queden
molt i molt bons.
Si vols us les explico,
no són difícils de fer,
tampoc.
Es tractaria de fer
un sofregit
amb una ceba
i un pebrot verd
i un parell de porros
o calçots,
ara que és època,
ho piquem tot
i fem un bon sofregidet
que hi afegirem també
una fulla de llure
i un cap d'all sencer.
Ho sofregim
que ens agafi
una miqueta de color,
allò d'auredet,
i en pica
ho tinguem d'auredet,
agafem uns 200 grams
de tomàquet ratllat
o de sofregit de tomàquet
que ja el tinguem,
els hi afegim
i llavors agafaríem
4 enyores
que les hauríem remullat
el dia abans,
o sigui,
el dia abans
les posem amb aigua
perquè se'ns remullin,
se'ns hidratin
i al moment
de fer-la servir
doncs senzillament
les obrirem per la meitat
i les posarem dintre també.
Els donem dos tomets
a l'enyora
amb tot aquest sofregit
i llavors
ens hi posarem
els cargols
que aquí en aquest cas
hi va molt bé
que sigui un cargol bober
i que ja estigui bullit,
o sigui,
el bober el bullirem com sempre
amb aigua freda,
farigola i sense sal,
amb picarranca el bull
i afegirem la sal,
som aproximadament
una mitja hora de cocció
i llavors
ens els traiem els cargols
i els posem aquí,
un cop hi ha cuits.
Ho cobrem tot junt,
res,
5 minutets,
els cargols
amb tot això
i tot seguit
hi afegirem
el bacallà
amb una miqueta
de pebre vermell dolç,
d'acord?
en aquest cas
el bacallà
hi va molt bé
la cua,
una cueta de bacallà
o inclús el morro,
d'acord?
Hi aniria fantàstic,
tot això
ho posem dintre,
tapem,
baixem el foc,
el foc molt suau
i deixem que es confiti
tot junt
el bacallà
amb els cargols
i la salseta,
si voleu
hi podeu afegir,
si no us queda
prou líquid
doncs una miqueta
d'aigua,
si veieu que queda
una miqueta curt
de salsa
hi podeu afegir
tranquil·lament
una miqueta d'aigua
o una miqueta
de vi blanc
o inclús una miqueta
de vi ranci
i res,
aquest xup-xup
de 5 minutets
i ja està,
ja tenim els cargols
amb què estaven cuits
el que es tracta
és de moros gustos
tant bacallà
com cargols
com el sofregit
i veureu que és un plat senzill
i que, bueno,
els que els agraden els cargols
que jo sóc un d'ells
per xupar-se els dits
Home,
la combinació
té bones
a punta manera
són dos gustos intensos
i molt complementaris
i és fantàstic
o sigui,
el cargol
quan combina bé
per exemple
en peus de porc
el cargol combina de meravella també
perquè també són dos gustos intensos
i molt ben compenetrats
quan combina bé el cargol
és una delícia
i ara doncs
que és bona època
per consumir-ne
doncs jo crec que
que és un bon moment
doncs
per aprofitar i fer-ho
Què més?
bunyols
tinc una recepta de bunyols
diferent de la que havíem explicat
alguna vegada
els bunyols de bacallà
en aquest cas
en vez de ser de pasta xiu
són d'un altre tipus de pasta
una massa més senzilla
mireu
els bunyols en aquest cas
partiríem de 300 grams
de bacallà esqueixat i remollat
o sigui 300 grams
de bacallà ja a punt
de fer servir
dos ous
dels quals separarem
els robells de les clares
un got de llet
150 grams de farina
4 grams d'all
mig sobre de royal
d'aquest llevat químic
3 cullerades soperes
de julivert picat
i una miqueta de sal
llavors el que fem
és preparar primer
la base de la massa
que seria
els robells
sol
junt amb el got de llet
i la farina
això ho treballem bé
amb unes varilles
amb un bol
que faci una pasta llisa
ben uniforme
i tot seguit
amb un morter
picarem els alls
ben picats
que quedin ben pastosos
i llavors aquests alls
els tirarem
a dintre d'aquella massa
junt amb el julivert picat
i el llevat
aquest
royal
que hem dit
aquest mig sobre
de llevat
ho remenarem
i afegirem
el bacallà
que el desfarem
com si fos
escaixat
amb els dits
el desfarem
ben desfet
i ho barrejarem
tot bé
amb la massa
aquesta massa
la deixarem reposar
mitjoreta
perquè ens deixi anar
el gustet de l'all
el gustet del bacallà
s'amoroseixi tot
hi hagi una unificació
de gustos
i llavors
tot seguit
tot preparant l'oli
calentant un oli
que pot ser oli
de girassol
si voleu
amb una paella
hi afegirem
les clares
muntades
muntarem les clares
els hi afegirem
i tastarem
per a veure com està
de sal
si li fa falta
una miqueta de sal
en aquest cas
el bacallà
que podem fer servir
seria un bacallà
de dos aigües
o inclús un de tres
però anant al tanto
que tingués un puntet
de sal
perquè així
no caldrà
afegir-hi sal
al preparat
i sempre tindrem més gust
però escolta
hi afegim
quan ja hem deixat
reposar aquesta mitjoreta
encara després
hi afegim
les clares
muntades
muntades al punt de neu
si poséssim les clares
abans del repòs
les clares se'ns baixarien
i no ens pujarien tant
els bunyols
o sigui la clara d'ou
sempre s'afegeix
just abans de fer-la servir
llavors el repòs
és amb el royal
la farina
i tot això
i després
just abans de fer servir
muntem les clares
li afegim
l'incorporem amb cura
i passem
amb una cullera
o amb una màniga
a tirar els bunyols
dintre de l'oli
anar-los fregint
i anar-los assecant
amb un paper absorbent
al costat
una altra manera de menjar
jo potser em sembla
que més clàssica
i ja molt ràpid
perquè se'ns acaba el temps
seria a mi
la que m'agrada
a mi m'encanta
jo l'he viscut tota la vida
que són el bacallà
la cassola
amb ous d'ús
que podem partir
d'un romesco
podem fer un romesquet
i senzillament
afegir-hi el bacallà
i els ous d'ús
i ja està
jo també us aconsello
posar-hi
ara que és època
ara comencen les faves
comencen els pèsols
i bueno
és indescriptible
la combinació
del romesquet
aquest de bacallà
ous d'ús
i pèsols
és increïble
o amb faves
vull dir
no s'ho perdeu
perquè li dona
molt de frescor
li dona
molta intensitat aromàtica
combina molt bé
aquí sí que ho hem de feixir
abans
ha de bullir
una estoneta
jo el que faig en aquest cas
és
preparo el romesquet
i afegeixo una miqueta d'aigua
i coca els pèsols
o les faves
amb aquest romesquet
i en pic
el tenim els pèsols
i al seu punt
i afegeixo el bacallà
i els ous d'ús
tapo
i deixo confitar
jo és que el bacallà
mai
el bullo
el fa-hi coure
sempre és més aconsellable
tenir el foc molt suau
o apagat
ben tapat
que conservi la calor
perquè el bacallà
en 7, 8, 10 minuts
depèn del gruix
depèn de la peça
es cou, es confita
i d'aquesta manera
mai us quedarà estallós
és com a l'hora de fregir
si mai voleu fregir el bacallà
a mi no és de la manera
que més m'agrada
però doncs
si ho voleu fer
el que va bé
és controlar
la temperatura de l'oli
depenent una miqueta
de la peça de bacallà
si és morro
si la peça és molt doble
no és massa aconsellable
per fer-lo fregit
encara que segons
com ho vulguem presentar
després
pot quedar molt bé
però doncs
si la peça és molt doble
la temperatura de l'oli
l'hem d'abaixar una miqueta
per donar-li temps
a que penetri
i no se'ns cremi de fora
si la peça és primeta
tipus cua rebossada
o alguna cosa així
al revés
l'oli ben calent
perquè amb un cop
pam pam
només se'ns faci cruixent de fora
i de dintre
quedi completament cru
que només amb el calor residual
mentre se'ns asseca
damunt del paper secant
se'ns confiti
i no ens quedi estallós
perquè si la temperatura
no és correcta
amb un de prim
se'ns assecarà
distrena tota l'aigua
i ens quedarà molt estallós
la peça de bacallà
parlant de peces
hem trobat també
un dibuix molt clar
i molt esclavidor
a internet
entenc que el morro i el filet
són els talls més dobles
i més nobles
i després la penca
i la cua
es poden autoritzar
més com a residuals
però són més finets
són més finets
aquí en aquest cas
és l'avantresca
i les cocotxes
diguem-ne
les dues parts nobles
que no són llom
val
bacallà de proximitat
no en trobarem
no
el bacallà
la proximitat que té
és la història
del consum nostre
vull dir
la Catalunya sud
Catalunya pobra
molta tradició
perquè abans era un producte
molt econòmic
per la gent pobra
però és un producte
que ve del nord
ve d'Islàndia
ve de mars freds
i que tenia l'avantatge
a la seva època
que es podia conservar amb sal
i no es feia molt bé
llavors s'aguardava molt bé
es comercialitzava molt bé
i tenia un preu molt baix
avui en dia
és menjar de rics
i ara és el mateix
per tant
bacallà fresc
que a vegades en veiem al mercat
el bacallà fresc
no té res a veure
amb el bacallà salat
o sigui és un altre peix
diguem-ne
és el mateix peix
evidentment
és broma
però a nivell gustatiu
és com si em diguessis
és el mateix el pernil
que la cuixa de porc
per molt que desalem
el salat
no és el mateix
perquè hi ha un procés d'oxidació
hi ha un procés d'evolució
és com el pernil
exactament
vull dir
si tu agafes una peça de porc
no té res a veure amb un pernil
perquè el pernil
ha passat un procés
de curació
d'oxidació
hi ha una sèrie de canvis
químics i físics
sobre el producte
que fa que no tingui res a veure
per això aquell gust
que té tant el bacallà
com la moixama
com no ho sé
tots aquests productes salats
no té res a veure
amb el mateix producte amb cru
és un altre món
és una altra història
avui hem tornat a fer un tastet
sobre el bacallà
i és que és el que toca
estem en setmana santa
i no ens cansem de descobrir
la versatilitat d'aquest producte
Francesc Lledó
moltes gràcies
recordeu que el Quim Quim
al Cré de les Coques
segueixen bé
acaben d'obrir
amb restaurant renovat
i oferim-vos
a participant
dels concerts
de Dixiland
també aquest cap de setmana
aquest divendres
i aquest dissabte
no s'ho perdeu
perquè estarà superbé
molt bé
Francesc moltes gràcies
vinga
fins la setmana que ve