Comencem l'espai de cuina al restaurant Quim Quim al carrer de les Coques,
però que el traslladem aquí cada dimecres a Tarragona Ràdio
a través del seu responsable, el Francesc Lledó.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Passa que avui me vindria d'august veure com t'ha quedat el restaurant, la Terrassa.
Quina novetat tens?
Hem tingut un problema amb les palmeres, perquè hi ha aquesta plaga del picudo,
que és un escarabat que se les menja, que és un desastre, i ha resat.
S'està corcant per dins i no et pots despistar perquè insecte cau la palmera.
Sí, i les ha mort totes, han quedat totes les palmeres mortes.
Llavors hem fet una reforma al jardí, que ha quedat molt bé,
hem posat unes veles d'aquestes tensades, i té un canvi diferent,
i hem posat moltes plantes, i hi ha una terrassa totalment renovada,
interessant i xula per passar tot aquest estiu que ens espera,
que serà molt bonic.
Jo crec que és més espaiosa, i ha quedat molt bé, estic molt content, la veritat.
Molt bé, doncs ja teniu una excusa més per visitar el Quim Quima.
Avui parlem amb el francès sobre el peix.
El peix, sí. El peix que tenim ara mateix a l'abast.
A veure, aquests dies està sortint una miqueta de tot,
és els barcos que surten a pescar, hi ha barrejadet,
però així el protagonista ara és el peix blau, que està sortint força bé,
sardiner i xaitó, i les sèpies, que és un altre producte que ara està empurada,
que està a tiro de preu, i amb una qualitat espectacular,
com sempre, la sèpia d'aquí de Tarragona.
I parlarem una miqueta d'això, amb alguna manera, doncs una miqueta diferent de consumir-ho,
així com recordar, doncs, les maneres típiques i tòpiques per fer-ho.
Ja que tenim aquesta sèpia tan bona, doncs és moment, doncs, de fer arrossos,
de fer fideuars, de fer totes aquestes coses que sempre fem,
i no ens n'oblidem que ara tenim pèsols, com vam parlar ja en algun programa,
i doncs la sèpia amb pèsols és un clàssic, però és que, ostres,
una sèpia de Tarragona fresca, amb uns pèsols allò recent nets de la vaina,
bé, és que jo crec que hi ha poques coses millors en aquesta vida,
vull dir, que amb aquests productes estan així de temporada,
a més el pèsol ens hem d'espavilar perquè és temporada molt curta,
el pèsol dura dues, tres, quatre setmanes màxim, no dura gaire més,
i llavors, doncs, val la pena ara, que estan a bon preu,
doncs, comprar-ne i consumir-los perquè a nivell nutritiu, a nivell de gust,
no té res a veure amb el pèsol congelat, vull dir, val la pena,
val la pena, i sobretot a mi també m'agrada deixar-los una miqueta durets.
Si es poden menjar està cru, el pèsol que hi ha de bé.
Exacte, és que inclús cru, aquests dies,
jo no he estat comprant, jo ara al restaurant n'estic,
hem fet uns pèsols de la catalana que han quedat boníssims,
els menjava crus mentre els netejava,
i és que eren dolços, és que t'invitava, no paraves,
era com si menjessis pipes o menjessis avellanes,
vull dir que estaven molt bons, us aconsello,
compreu pèsols que estan molt bons,
i doncs aprofiteu també per fer-los amb sèpia,
que seria el típic i tòpic, no?
Però com?
un sofregiret, un sofregiret de ceba,
quan tinguem el sofregiret ja fatet,
hi posarem la...
Jo m'agrada posar-hi primer la sèpia,
donar-hi dos toms per donar-hi una miqueta de color,
la trec, hi poso la ceba, caramelitzo,
llavors quan la tinc caramelitzada hi torno a posar la sèpia,
llavors hi afegeixo els pèsols crus, desveïnats,
els dono dos tomets,
fas una bona picadeta,
amb elles avellanes d'allet i olivert,
que és el típic,
també li donem dos tomets,
i senzillament, si voleu,
hi podem posar un palet de farina,
o afegir-hi una miqueta de galeta o de pa a la picada,
li donem dos tomets,
hi posem una miqueta d'aigua,
o un caldo de verdures,
i deixem que faci un xup-xup,
res, la sèpia penseu que el ser fresca queda tova de seguida,
la sèpia jo aconsellaria quan la fem així de no netejar-la,
o sigui, no treure-li la pell,
netejar-la així, treure-la de dins, la boca i tot això,
però deixar la pell de la sèpia,
perquè té mil gustos,
quan és una sèpia així fresca,
la pell acaba de donar molts gustos,
i senzillament això,
esperar que es colguin els pèsols que són 10 minutets,
a foc molt suau,
tapadet, xup-xup,
i ja està,
i tenim un dinar ràpid de fer,
i, bueno, espectacular a nivell de nutricional,
a nivell de preu també ara,
vull dir, molt de temporada,
és que ho té tot la sèpia,
si voleu també inclús a l'acabà
s'hi poden posar uns ous durs,
allà oberts,
i que facin un xup-xup junt amb el suquet,
vull dir que variants els que vulgueu,
la picada pot ser més complexa,
si hi ha qui li agrada posar una miqueta de vi blanc
i reduir-lo,
vull dir, n'hi ha mil de maneres de fer-la,
però tan senzilla com vulgueu,
us quedarà bona segur,
perquè és que no té més,
no té més,
i és una manera molt fàcil
i molt adient per la temporada
de fer la sèpia, no?
Molt bé,
doncs ja ho sabeu que deies també
que a la sèpia li queden dos dies, eh?
Comença la veda.
No ho sé exactament,
perquè encara ni els mateixos pescadors
no saben com va la veda,
la veda no és de tota l'hora,
i jo tampoc sé ara mateix
com ho faran,
què començarà primer,
quan ho sàpiga us ho diré,
us ho explicaré per antena,
però no és tota l'hora,
llavors ara no sé jo què és el que comença primer,
però sé que estan en ell o estan
de cara a la setmana que ve
potser ja ha de començar alguna veda,
no sé si és la d'arrastro,
no ho sé com va, eh?
Quan ho sàpiga,
en propers programes us tindré informats, eh?
d'aquest tema,
perquè és interessant de saber,
doncs,
el que hi haurà i el que no hi haurà.
Què més?
Una altra manera de fer la sèpia és amb arròs,
un arròs,
ara en aquest moment,
un arròs fet amb espàrrecs,
pèsols i sèpia,
sense res més, eh?
i si voleu posar una miqueta de perniglet,
boníssim,
un tipus paella,
però doncs fet amb aquests ingredients,
de veritat que senzill i boníssim,
no té més tampoc.
Però bé...
Què fem, el sofregit?
Fem el sofregidet,
sí,
la sabeta,
la sèpia,
i podem posar una miqueta de pebrot vermell,
si voleu,
o pebrot verd,
o les dues coses,
i llavors,
quan ja estigui tot ben sofregidet,
hi posem els espàrrecs,
que deixarem el brot de dalt llarg,
espàrrecs verds, eh?
deixarem el brot de dalt llarg
i la resta ho tallarem a rodanxetes
hasta que estigui dur,
que allò ho llançarem a la part de baix,
i els pèsols,
ho mullem tot,
i primer hi tirem l'arròs,
m'agrada tirar-hi primer l'arròs,
en aquest cas,
tindrem dos tomates de l'arròs
que quedi impregnat de l'oli del sofregit,
i tirem l'aigua,
en aquest cas amb aigua sola,
perquè vull que tingui aquest costat de la sèpia
i del pèsol i de l'espàrrec,
i ja està,
i deixar que redueixi l'aigua dos per una,
més o menys,
tinguin una miqueta a banda,
perquè depèn del foc i de com t'ho feu,
on hi podem afegir,
que se n'hi pot afegir una miqueta,
no passa res,
però sempre miquetes
i que no pari de bullir,
i ja està,
i buscar aquest gust del pèsol i de l'espàrrec,
acompanyat de la sèpia,
que bé,
amb arròs és per fer-se molt bé,
i amb un risotto també,
o sigui,
amb un risotto també és una manera més,
potser més fàcil de fer a casa,
perquè a vegades la paella a casa,
per tema de focs i d'espai,
no ens hi cap,
llavors potser el risotto és un recurs més fàcil
de fer a casa,
i també amb sèpia, pèsols i espàrrecs,
és que pot sortir un risotto espectacular.
Bàsica diferència entre el risotto i la paella,
el tipus d'arròs,
la manera de fer,
la manera de fer que es va afegint l'aigua
a mesura que se la va...
La paella la coneixem tots,
com se fa en el cas del risotto,
el que faríem seria començar amb el sofregit també de ceba,
i la podem fer, per exemple,
és una manera, n'hi ha moltes,
però aquest sofregit de ceba i sèpia,
hi afegiríem també els espàrrecs i els pèsols,
hi tiraríem l'aigua,
deixaríem que bullís,
que se'ns cogués una miqueta,
que fes una miqueta de xup-xup,
i llavors hi afegiríem l'arròs,
que ja ho hem parlat aquí alguna vegada,
ha de ser un arròs bomba,
si el voleu fer el purista,
l'autèntic,
doncs ho fem amb aquest arròs bomba,
i anem remenant, remenant,
en aquest cas són tres parts d'aigua
per una d'arròs,
i anem remenant
fins que se'ns redueixi,
se'ns quedi ben espacet,
no cal posar-hi ni nata ni res,
només amb una miqueta de parmaçà molt bo,
poc i bo,
i ja està,
ja tenim un risotto espectacular,
però aquest porta a la feina de remenar,
si sou una miqueta més droppos,
o diguem-ne que teniu menys temps,
o voleu fer diverses coses alhora,
el que va bé és agafar aquest arròs bomba,
l'escaldeu primer,
res,
30 segons,
o sigui amb aigua bullint,
tirem l'arròs,
esperem 30 segons,
i l'escorrem,
el deixem a refredar,
l'escampem,
o si el fem servir al moment,
doncs el farem servir tal qual,
i llavors el tirem dintre d'aquest caldo,
diguem-ne que ja té la sepia,
els pèsols,
llavors,
en aquest cas,
com que l'almidó,
que porta el propi arròs l'ha perdut,
el rentar-lo,
el fer d'escaldada,
no caldrà que estiguem remenant tot el rato,
però sí que caldrà després afegir-hi una miqueta de nata
per tal d'espacir,
o sigui,
haurem perdut,
per un cantó haurem guanyat,
en què no hem de remenar,
però per l'altre cantó haurem perdut
aquest midó que ens faria espacir
de manera natural el risotto,
llavors hi hauríem d'afegir una cosa
que ens ajudi a espacir,
que en aquest cas seria la nata,
i inclús en aquest cas potser ens tenim una miqueta més de formatge
per donar-li una miqueta més de consistència de risotto,
de cremositat.
Els dos queden molt bons,
i potser en aquest cas,
anar a buscar aquest pèsol fresc i tot això,
potser en la manera tradicional,
sense la nata,
jo crec que disfrutaríem molt més,
encara que el pèsol i la nata som grans amics,
o sigui que també ens pot quedar molt bé.
És una manera senzilla de fer i fàcil.
Què més? La sèpia.
A mi m'agrada molt amb aquesta línia moderna de la cuina
quan la tracten com si fos pasta,
com si fossin tallarines,
el que fan és,
netegem la sèpia,
en aquest cas sí que hi podem treure la pell,
i llavors la congelem una miqueta,
amb que estigui 10 minuts al congelador,
perquè ens quedi una miqueta dureta,
n'hi ha prou,
tampoc cal congelar-la del tot,
perquè a més també ens perdria,
o sigui, val la pena que ens agafi una miqueta de rigidesa.
Llavors la tallem ben fineta,
amb un ganivet,
fem talls de dalt i baix,
tot el que és el cos de la sèpia,
i llavors això són com unes tallarines,
llavors aquestes tallarines les tractem com vulguem.
O sigui, si tenim una recepta de pasta de l'àvia
o de casa de la mare,
o que a mi em surt la pasta molt bé així,
doncs tractes la sèpia com si fos pasta,
i la fas amb aquella recepta,
i et quedarà boníssima.
Jo us puc donar,
per exemple,
a mi m'agrada molt,
una manera molt senzilla i molt fàcil de fer,
amb una cassola de test,
o amb una cassola normal,
i farem com si fesim les gambes a l'ajillo,
que diuen en castellà,
amb all i bitxo,
doncs agafarem un oli d'oliva verge extra ben bo,
hi posem uns allets laminats,
i una miqueta de caiena,
o bitxos d'aquests frescos,
i els deixem confitar,
aquests alls amb els bitxos i l'oliet.
Quan ho tinguem ja confitat,
com si fessin amb angules,
i afegim aquesta sèpia tallada,
com si fossin tallarines,
i tapem i deixem que es confiti.
Tampoc cal anar més lluny,
anem a deixar que es confiti,
com les angules,
bueno,
queden espectaculars,
per xupar-se els dits,
aquesta sèpia.
I si no,
doncs amb una carbonara,
o amb salses,
sobretot salses que no siguin,
la bolognesa,
per exemple,
quedaria molt bona,
també la sèpia,
perquè penseu,
la sèpia amb mandonguilles,
també és un tema que pot quedar molt bé.
Però doncs qualsevol recepta de pasta
us pot funcionar molt bé,
i és una manera molt diferent,
i si no,
senzillament saltejada,
la paella,
amb una miqueta d'allà i julivert,
tallada així fineta,
ben saltejada amb allà i julivert,
i acompanyada amb un arròs,
que pot ser un arròs salvatge,
que ja el tenim bullit,
i llavors,
quan ja tinguem la sèpia saltejadeta,
a punt de menjar,
hi afegim l'arròs,
i donem dos toms també,
amb l'arròs i la sèpia tot junt.
Bueno,
és un arròs amb sèpia saltejada,
fàcil de fer,
i boníssima.
Aquest arròs,
arròssos d'aquests,
que es tinguin un puntet de cru,
perquè a l'acabal de saltejar,
li acabarem de donar aquell punt.
Si és arròs salvatge,
que estigui ben cuit,
perquè l'arròs salvatge
aguanta molt bé les coccions,
i llavors,
l'acabem amb aquest toc de sèpia,
i allà i julivert,
ben senzill,
i ben bo.
I per últim,
una recepta
diferent,
que és també econòmica
i fàcil de fer,
però ja pot ser una miqueta més de diumenge,
allò per quedar bé,
si un dia tenim invitats,
que serien uns carabassons farcits,
amb sèpia.
Podríem fer,
senzillament,
una semfaina,
si volem fer-ho molt ràpid,
doncs una semfaina
que ja podem tenir feta d'un altre dia,
senzillament,
saltegem la sèpia,
ho barregem,
farcim els carabassons,
i posem una miqueta de formatge
d'aquest de cabra,
de rulo,
pel damunt,
i ho posem al forn tot junt.
Deixem,
mentre s'afona el formatge,
se'ns cobrarà el carabassó de fora,
i ja tenim molt fet.
I això al forn,
que són 10 minuts?
Al forn,
potser una miqueta més,
potser 15 minutets,
perquè el carabassó
ens quedi cuitet,
i amb la mateixa grassa del formatge
se'ns anirà coient el carabassó de fora.
Boníssim.
El podem fer amb una obergínia,
també,
farcida,
en aquest cas,
però,
potser quedaria millor fregit,
o sigui,
el que passa és que és complicat
fregir un tronc d'obergínia,
tallar un tronc d'obergínia,
això, per exemple,
hi ha un restaurant japonès
a Barcelona,
el Xunca,
que fa una obergínia fregida
espectacular,
que ens hi càpiga aquest tronc,
perquè allò,
el que interessant seria
fregir l'obergínia
ja buidada,
i després farcir-la
un cop ja fregida
amb aquesta farsa de sèpia,
i potser,
doncs,
posar-li el formatge,
si voleu,
al damunt i gratinar-la.
Però,
si no,
si voleu fer allò expressament,
doncs tallarem
la sèpia a douets petits,
i la dourarem
amb una miqueta d'oli d'oliva.
Tot seguit,
hi afegim una miqueta
de pebre verd,
una miqueta de ceba,
i la farsa
que m'ha buidat
del carabassó,
ho fregim tot,
li afegim una miqueta
de sal i pebre,
i a mi m'agrada
llorer,
farigola,
també per donar-li
aquest toc més mediterrani,
i un cop tingui ja
el coloret,
tot això,
tota aquesta verdura,
hi afegirem
un tomàquet
tallat a douets,
a poder ser
sense pell
ni llavors,
i uns alls laminats,
també.
Li donem dos tons,
i llavors això
és el que posarem
a dintre dels carabassons,
amb el formatge damunt,
i és una altra manera
de fer-ho,
una miqueta més laboriosa,
però...
Però és un primer
i un segon tot junts,
eh?
Sí, sí, sí,
pot ser un plat,
allò de dir,
un pica-pica,
a més,
com que queden
els carabassons farcits,
jo els farciria
no a l'ullarg,
sinó tallat a tubos,
d'acord,
un trosset,
i doncs queda molt xulo,
perquè pots posar
una sapata...
Són conegots de xupitó.
Exacte,
i és una manera
de fer un pica-pica
un diumenge,
tenir diverses coses,
doncs una d'elles
podria ser perfectament això.
I per què no,
doncs,
aprofitar també
aquest peix blau
que ara tenim,
aquest saitó
i aquestes sardines,
per fer-los,
en aquest cas,
avui parlaré
de sardines
i saitó crus,
sobretot perquè,
doncs,
fregides,
o fent llibrets,
o rebossades,
tot això ja
el tenim més per la mà,
i en canvi,
és una manera,
una gran manera
d'aprofitar
aquesta gran qualitat
que tenim
amb aquest producte
aquí a Tarragona,
i perquè això,
amb poques sardines
ho podríem fer,
perquè si és,
per exemple,
la sardina del nord,
costa una miqueta...
A veure,
està boníssim també,
però la d'aquí
és molt més elegant,
és molt més fina,
la sardina,
els pescadors
també la porten
molt fresca,
perquè l'enterran
de s'aïdèm gel,
i ens permet
disfrutar plenament
del gust
d'aquest peix blau
tan econòmic,
a més ara en aquest moment,
i tan increïble
que tenim aquí
a Tarragona.
Recordar breument
el saitó tradicional,
com el fem
per marinar-lo,
perquè si no
el marinem bé
ens quedarà en tou
els saitons,
llavors la gràcia
és estar amb la proporció
de sal i vinagre
a l'hora de fer el marinat,
d'acord?
En aquest cas serien...
Serien els bucarons,
això que em digues ara.
Els bucarons,
serien els bucarons,
serien el saitó
convertit en bucaró,
d'acord?
El que faríem
és la barreja de sal
i vinagre,
la mateixa
que faríem servir
per les olives,
o sigui serien
nou parts de vinagre
per una de sal,
o sigui agafem un got,
doncs nou gots de vinagre
i un got de sal.
Amb això
aconseguirem
que ens quedin
al punt just
de durs,
si us agraden
més durs
s'hi posen una miqueta
més de sal,
com més sal
li poseu més durs
quedaran els bucarons,
en aquest cas
quan estiguin acabats
perquè llavors
ja li direm bucaró.
Això
en 24 hores
amb aquesta barreja
ja se'ns marinaran
suficient
i després
per conservar-los
els posem
amb un plàstic,
amb un tàper
a la nevera
posant oli
al tàper
primer carrer,
llavors anem posant
els saitons
i que quedin
sempre coberts d'oli,
això ho guardeu
a la nevera
molt de temps,
és un encurt.
Tipo de vinagre?
Home,
a mi m'agraden
més vinagres de vi,
ja ho sabeu,
o vinagre de Jerez
que seria fantàstic
per fer aquest plat.
No és aconsellable
fer-ho amb vinagres
de Módena
ni d'aquests balsàmics
perquè aquests continguts
de sucre
i tot això
ens emmascararan
una miqueta el gust.
Però no vinagre blanc.
També es pot fer
amb vinagre blanc.
A veure,
de fet,
el saitó tradicional
es fa amb vinagre blanc,
però a mi m'agrada
aquest color
de carn vermella
que queda
amb el vinagre de vi.
Potser no és
aquell tan bonic blanc,
aquell saitó,
aquell boquerón
tan tradicional blanc
que seria fet
amb vinagre blanc,
però aquesta part
més vermella,
més carnosa,
sembla més fresca,
sembla que mengis
sardines,
crues,
i m'agrada
aquest toc de color,
però això ja és
el gust de cadascú.
Canviant el color
del vinagre,
l'únic que considerem
és el saitó blanc
completament
o que tingui
aquest toc més rosadet.
Seria l'única diferència
al final.
Després,
a l'hora de menjar-los,
doncs si voleu tirar
una miqueta de vinagre
de bon dia
i anar pel damunt,
llavors sí,
llavors sí que
hi pot donar
aquest toc de gradols
i aquestes coses.
En aquest oli
que per guardar-los
s'hi pot posar
espècies,
si voleu,
alli i juliver,
el que vulgueu.
A mi m'agrada
no posar-hi res
perquè tingui el gust neutre
i després a l'hora
de servir-los
ja li dono el toc
al moment
segons convingui.
Si el volem fer servir
amb una amanida de saitó
o el volem fer servir
amb un canapé
o el volem fer servir
doncs amb menjat
amb pasta,
per exemple,
amb una amanida de pasta
amb saitó
ens també queda boníssima.
Ara que ve el bon temps,
doncs unes elitxes
o uns macarrons
d'aquells grossos
barrejats amb saitó
i unes olives negres,
per exemple,
ah, i unes olives verdes
o negres,
ens pot quedar també
una amanida
de saitó
ens pot quedar boníssima.
L'originalitat també
seria la sardina,
la sardina consumida crua,
menjada crua.
En aquest cas
us proposo també
un tartar,
un tartar de sardines.
Tartar de sardines?
Sí.
Ostres.
Un tartar de sardines.
És atrevit
però està boníssim,
us ho aconsello.
El que fem és,
evidentment,
treure les espines
de la sardina
i en pic
tinguem els filets nets,
els posarem
en una safata
i tirarem pel damunt
vinagre,
un vinagre de Jerez
si no us agrada
el vinagre
o en voleu posar menys
hi podem tirar
una miqueta
primer de suc de llimona,
després vinagre
i unes gotes de soja.
Això ho podem deixar
reposar
una horeta
perquè se'ns encorteixin
una mica,
tampoc cal gaire
i si voleu posar
alguna herbeta
l'hi podeu posar.
Jo el que no aconsellaria
en aquest cas
és posar-hi sal
perquè ens assecaria,
ens deixaria anar
una miqueta el gust
de la sardina.
I no cal que estiguin cobertes,
no?
No cal que estiguin cobertes,
només es tracta
de mullar-les una miqueta.
Llavors,
en picotinguem,
agafarem per un altre cantó
una miqueta de cibolet,
aquelles branquetes verdes
que són brots tendres
d'una espècie de ceba,
alls tendres,
cebes tendres
i tomàquets madurs
d'aquests bons,
buscar un cordobou
o buscar un tomàquet
d'aquests
que ja començarà a haver-hi,
una miqueta
de carn carnosa.
Llavors,
piquem
doncs el cibolet,
els alls,
les cebes tendres
i els tomàquets,
a mà,
amb el ganivet
i quan els tinguem picats
hi barrejarem
la sardina
que haurà reposat
aquesta aureta,
doncs ho continuarem
picant tot
amb la sardina.
Amb això farem
una pasta,
però que no quedi pastosa,
sinó que sigui tallada
amb el ganivet
i amb això
doncs
va molt bé
amb uns motllos
d'aquests rodons,
buits,
a baix hi podeu posar
una base
de llenties,
agafeu llenties bullides,
senzillament llenties bullides
i prou,
a més fredes,
i damunt
hi posem
aquesta pasta
de sardines
i verduretes.
Tot això,
amb el motllo
se'ns aguantarà,
traiem el motllo
i ens quedarà
com una hamburguesa
de dos colors
amb les llenties a baix
i el tartar al damunt.
Senzillament,
tal qual està,
boníssim
i si no,
doncs podem fer
una vinagreta de mostassa
fent senzillament
amb un got
de vidre
amb tap
i posem
oli,
vinagre,
sal,
pebre
i mostassa
d'aquest amb gra,
ho sexem ben sexat
i tirem pel damunt.
Ben senzill,
acompanyat amb unes fulles
de creixems
o amb uns brots tendres
d'aquests
o amb un mezclum
amb alguna fulla verda
d'aquesta de colors
que sigui
una miqueta amarga
o inclús
hi pot anar molt bé
doncs ara que és el moment
doncs uns brots
d'espàrrecs
d'aquests verds
donar-hi dos cops
de paella
inclús servir-los calents
jugar amb el calent
ni fred en aquest cas
per acompanyar
aquest tàrtar
de sardines
ben diferent.
Que curiós, no?
Sardina crua
però que clar
ja té el cortit
té que t'encortit
perquè no sigui...
Que ens tindria igual
si ho féssim amb salmó.
Amb salmó, sí, sí.
Seria més o menys...
Podria quedar molt semblant.
Però el que passa
que amb salmó
jo potser faria el següent
el que us vaig explicar ara.
Ah.
D'acord?
Perquè en aquest cas
faríem unes sardines
encortides
que el que faríem
és també el mateix
agafaríem els filats
de sardina
i anets
els posaríem
en una safata
o en un tàper
per poder-los marinar
i llavors agafaríem
tapres
olives verdes
cogombres d'aquests
amb vinagre
i cebes amb vinagre.
Tot això ho piquem bé
fem una pasta
i enterrem les sardines
les sardines
en aquest cas
posaríem la pell amunt
i les cobriríem
amb aquest encortit.
Llavors pel damunt
hi tiraríem una miqueta d'oli
i ho deixem
ho deixem reposar una miqueta
també una horeta
o així
perquè ens ataquin
una miqueta
les sardines
i llavors
amb això
podem fer el que vulguem
una amanida
per exemple
agafem l'amanida
i amb el mateix encortit
allargat
amb una miqueta d'oli
podria ser la vinagreta
de manir
l'amanida
i si no
també queda boníssim
amb uns tomàquets
o bé a rodanxes
o bé a farcir-los
amb aquesta barreja
d'encortit
i sardines
que llavors
si els farcim
donem dos talls
de ganivet
que queden grosses
les sardines
en aquest cas
no les picaria
i trobar la sardina
barrejada
amb aquest encortit
que a més
el podríem rebaixar
una miqueta
si us hi agrada
amb cebes tendres
si us agrada
el gust de la ceba
si hauria de ser al migdia
perquè a la nit
costa més de pair
i si no
amb tomàquet
o amb enciams
amb alguna cosa
podríem farcir
aquests tomàquets
ben bé
i si no
a rodanxes
els tomàquets tallats
de rodanxes grosses
i el damunt
i cobrim
amb aquestes sardinetes
i posem
l'encortit
aquest arreglat
amb un oli
d'oliva verge extra
per acompanyar
tot això
és una mica
també l'ús
que li donaríem
a la tonyina
a la tonyina
de llauna
que les sardines
que vindria a ser
una cosa semblant
podria substituir
perfectament
estic veient
Francesc
que m'he de posar
el xip de primavera
que jo encara tinc
la casa plena
d'ingredients
d'hivern
i no
ara ja toca
ingredients de primavera
ara ja toca primavera
ara toca anar
als mercats
a veure els mercats
que comencen a fer
molt de goig
i veureu
tota aquesta verdura
que està començant
a sortir tan maca
toca xip de primavera
perquè el temps
també hi acompanya
i tant
ostres que xulo
Francesc Lledó
a consumir peix avui
moltes gràcies
a vosaltres
fins la setmana que ve
hei