És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Doncs sí, un divendres més.
Comencem aquesta aventura en què
conversem abans anomenada aventura de la vida,
ara ja amb aquestes darreres edicions
anomenada l'aventura de conversar.
Consisteix, per si algú encara no ho sap,
en un espai radiofònic cada divendres
que dura aproximadament 45 minuts
i que dona sortida, dona veu,
amb aquells continguts que han treballat
diferents centres educatius.
Continguts sobre què?
Sobre la salut, en el sentit més ampli de la paraula,
però molt, molt ampli.
Continguts que es desenvolupen a classe,
que ara ens expliquen aquí els diferents alumnes
i que tot plegat s'organitza,
tots els materials es donen
i tot es fa amb coordinació amb l'àrea de serveis de la persona,
l'àrea de serveis de la persona de l'Ajuntament,
també d'ensenyament
i amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
El resultat d'aquest aprenentatge,
d'aquesta reflexió sobre diferents temes de salut
i de la vida, en definitiva,
el veiem cada divendres en boca
dels diferents estudiants que hi participen.
Per aquí, per Tarragona Ràdio,
passen diferents grups, diferents col·legis
i el d'avui,
l'aventura de conversar d'avui,
ens ha portat cap al col·legi Badruna Sagrat Cor
i parlarem ara tot seguit
amb els nens i nenes de tercera primària.
Són una seixantena d'alumnes,
més o menys, 58 m'han dit per aquí,
a qui saludem en general,
a la de 3,
me dieu bon dia, d'acord?
Un, dos, tres...
Bon dia!
Tenen els pulmons ben preparats, ben a punts.
A veure, potser hauríem de començar,
estan molt preparadets,
perquè us situeu,
estem en una mena de sala d'actes,
em sembla que és la sala d'actes del col·le.
Bona part d'aquests alumnes de tercer,
de tercer A i tercer B,
estan asseguts.
Ara ho estic explicant per la gent que està a casa
que no us veu.
Me miren tots amb una cara estranya,
dient què fa aquest aquest xerratant.
Clar, amb la ràdio no és la tele,
no ens veuen.
Llavors jo he d'explicar com esteu posats,
d'acord?
És una sala molt gran,
en què hi ha cadires,
estan molt ben assegudets,
nens i nenes,
m'assembla que les bates blaves
són d'una classe
i les bates vermelles són d'una altra.
No?
A veure, aquí em vinc jo,
vaig a saco, eh?
Qui m'ho explica?
Què és això de que us porteu bates blaves
i les altres vermelles?
Li ha tocat amb ella!
Perquè...
No ho sé...
Ostres, ostres!
Bueno, doncs espera't i m'ho explicaràs després.
Les bates blaves són de l'any passat
i les vermelles d'aquest any.
Vale, no té més secret que aquest, no?
No.
Doncs aquí tenim nois i noies
amb bates blaves i vermelles,
asseguts en el que és el pati de butaques,
i després, com si fessin una conferència,
quants n'hi ha?
Una vintena?
De nens i nenes,
16,
que heu estat triats
per fer una mica de portaveus de la classe, no?
M'hauríeu de començar,
primer, algú que m'expliqui,
encara que no estigui al guió,
qualsevol persona que m'expliqui
com és que heu triat aquest tema.
Com ha anat això?
Sí?
Gerard, tu parlaràs...
Mira, la Susana m'ajuda.
La Susana és una de les mestres.
Deixa'm-ho presentar a les dues tutores.
Susana Frances i Olga Fortuny,
que m'han dit que no parlarien.
Però si estem apurats, sí, no?
Que parlareu?
És que m'han dit,
diu, els nens ho saben tot.
Ja els hi pots preguntar.
Javier, com és que heu triat les llaminadures?
Hem triat aquest tema
perquè a la gran majoria ens agraden
i volíem saber més coses.
De què estan fetes i coses així.
A veure, i al final,
heu trobat que heu après més coses
sobre llaminadures?
Sí.
Sí, en general?
Sí.
Sí? Tots diuen que sí.
A tothom li agraden les llaminadures?
Sí.
A la majoria...
Hi ha algú que no?
A tu no...
Axel.
Axel.
Axel, vine aquí,
que estàs molt lluny.
Mira, podia venir la Susana,
de fet, amb el micro inalàmbric.
Axel, a tu no t'agraden les llaminadures?
No.
I això, com és?
Perquè des de sempre
no m'ha agradat molt la sucre
i sempre ha sigut així.
Però un tros de xoriço,
una entrapada...
Això sí, eh?
Això ja m'agrada més.
Molt bé, molt bé, Axel.
L'Axel, en aquest sentit,
potser no té el problema
que teniu altres,
que us agraden molt
i què us diuen els pares?
Que no mengeu tant.
Que no mengeu tant, no?
Sí.
Sí? I costa deixar de menjar?
Llaminadures?
Sí, molt bé.
Vinga, ara que ja hem entrat
una mica en calor,
després intentarem més o menys
sentir la veu de tothom,
d'acord?
Ara que ja hem entrat en calor,
anem a descobrir
què heu treballat aquests dies a classe
i què heu après
sobre les llaminadures.
què considerem llaminadures?
Què són les llaminadures?
A veure, perquè un podria dir,
no ho sé,
que un caramel fet de fruita natural
potser no és llaminadura.
Gerard, com heu definit
el que és una llaminadura?
Són com unes coses
que fan gust a les...
a les...
a les...
i...
fan gust i sabor.
Unes coses que tenen gust i sabor?
Ves...
Sí, Susana, tu m'ho de, Roger.
Normalment és dolça,
amb poc o cap valor nutritiu
amb proteïnes, vitamines i minerals.
El seu contingut en sucre o en greix
pot ser molt alt.
Val, doncs a veure,
que això que ha llegit també el Roger,
m'hauríeu d'explicar,
no hauríeu de llegir tant, eh?
M'hauríeu d'explicar una miqueta.
És una cosa dolça, no?
Com deia el Gerard,
que té molt...
és molt dolç.
No?
Seria el bàsic.
Una llaminadura, si no és dolça,
no és llaminadura.
Tot i que n'hi ha que piquen, no?
N'hi ha de picar-picar.
I quin és el problema?
Que diu que no tenen cap valor nutritiu.
Què vol dir això?
Bé, Susana, per allà...
Fem una cosa.
Quan fem preguntes sueltes de guió,
agafem els nens que estan per allí,
perquè ells ja tenen la seva participació
i així que parli a tothom.
Per exemple,
què vol dir que no tenen valor nutritiu?
Que no pot, que no hi ha...
Que no hi ha de...
Que no té aliment.
Aquí, que no té aliment.
Que no té aliment,
però té una miqueta d'aliment,
molt poc.
D'acord.
Per tant, té més sucre que aliment.
Escolta,
i que us han dit si van bé per alguna cosa?
Serveixen per alguna cosa?
Abans ho fèiem amb mel i això a vegades anava bé.
Ho feien, perdona?
Amb mel.
Ah, si la dolça ve de la mel ja és...
Ja té una mica...
nutritiu.
Ja té una mica d'aliment, no?
Que dèiem.
D'acord.
I allò que potser a vegades el sucre dona energia?
Que us ho han explicat d'alguna manera?
Diu, menjar sucre dona energia?
Algú que no hagi parlat?
Anem, Nanna.
Perquè li agrada el paladar?
Clar,
el paladar diu
quin gust també és bo de sucre.
Però el sucre és bo o és dolent?
Home,
no va bé menjar...
no va bé menjar molt,
però de vegades sí.
La mesura, no?
De no passar-se.
Tornem a les preguntes pactades.
Ja veieu que teniu una sèrie de preguntes
que heu treballat, no?
I que a partir d'aquí després parlem entre tots.
Sí?
A veure,
clar,
la cosa és,
és un problema menjar llaminadures?
És saludable?
És bo per la salut o és dolent?
Alvaro.
Menjar-ne molt sovint
és un hòbit dolent en els nens.
per provocar problemes de salut
com a l'obesitat,
diabetis,
inepetència,
càries.
Obesitat vol dir
que s'acumula molt de greixer al cos
i a diabetis vol dir
que tens sucre i a sang.
I a inepetència
és la manca de gana
i a càries
és una manentia infecciosa
que afecta els dents.
A veure,
tothom sabia
què volien dir aquestes malalties,
aquestes paraules?
Sí.
Sí?
O hi ha alguna paraula
que heu après de nou?
Hi ha alguna paraula
que heu après de nou?
Hem dit inepetència,
diabetis...
Diabetis.
Diabetis és nova?
Sí.
Sí?
Coneixeu algú que tingui diabetis?
No.
Ui!
Sembla que sí que...
Pec moltes mans alçades, eh?
És igual.
Anem parlant,
anem parlant tot.
Sí,
pec moltes mans alçades.
el teu germà.
El teu germà té diabetis
i què vol dir
que tingui diabetis?
Doncs que tens sucre a la sang
i no pots menjar sucre.
Representa que el teu cos
no sap com...
I abans de menjar tens de punxar.
S'ha de punxar, no?
Sí.
Els que tenen diabetis,
per sort,
hi ha aquesta manera d'arreglar-ho.
Diguem que s'han de punxar
i és una mica pesat, no?
Cada dia es deu haver de punxar?
Sí.
Sí?
Molt bé.
Ja els has explicat això,
als teus companys,
ara parlant de llaminadures,
o no ho havies explicat?
Alguns ho saben i alguns no.
Mhm.
Mhm.
Doncs mira,
diabetis és una de les repercussions
que pot tenir menjar massa sucre.
Hem dit obesitat.
Obesitat,
massa greix acumulat.
D'això teniu problemes,
algú de vosaltres?
Us preocupa això d'arribar a estar obesos?
Sí?
El meu tiet,
a vegades,
com li agrada molt menjar molt de greixos,
té molta...
Té obesitat.
Té obesitat.
Té greix acumulat.
Sí.
Clar,
representa que a les llaminadures,
abans hem dit que agraden molt als nens
i que pot ser un problema als nens,
però pels grans també,
no,
a vegades?
I els bocates de chorizo,
Axel,
també.
Això serà una altra cosa.
Què més ha sortit?
Diabetis,
obesitat,
Àlvaro,
ajuda'm,
quines malalties hem dit més?
Inapetència.
Ja està,
ja està.
Inapetència?
Què vol dir inapetència?
Allò que us diuen a vegades,
suposo,
de no mengeu abans de dinar.
que et treu com hi ha gana.
Que et treu la gana,
no?
Que et treu la gana
de menjar coses més nutritives,
més importants.
I càries.
La càries sí que la teniu com a molt clara a tots.
A veure,
qui m'explica què és la càries?
Algú que no hagi parlant,
anem distribuint.
La càries és com un bitxo que tenim aquí a les dents,
que normalment estan als caixals,
i si mengem molta sucre,
es mengen la sucre i ens poden fer una càries a la dent.
A la dent es va trencant, no?
Les dents són els caixals.
I els caixals es van trencant, no?
Es van anar menjant,
el sucre es va menjant el caixal.
A part de controlar les llaminadures,
anem menjant gaire,
què és el que va millor contra la càries?
Què és el que heu de fer a diari?
Rentar-se les dents.
Bé,
respallar-se les dents.
Ja ho feu, això?
Sí.
Quantes vegades al dia?
A veure.
Tres dies a la vegada.
Tres dies a la vegada.
Això va ser al revés.
Tres vegades al dia.
Molt bé,
després de les menjades.
Molt bé.
Doncs vinga,
ja sabem els problemes de les llaminadures,
si són saludables o no.
Que en principi,
per el que deia l'Àlvaro,
no gaire.
Són molt bones, no, Gerard?
Dèiem abans que són molt bones,
però que no,
saludables no gaire.
De què estan fetes?
Sucre segur que en tenen.
Ah, que sí.
Això ho tenim clar.
Sucre o algunes les bones mel?
Però de què estan fetes més?
Maria.
Les llaminadures estan fetes de sucre,
aigua, gelatina, glucosa i sirope.
Primer es barreja el sucre amb l'aigua
i després s'afrageix la resta d'ingredents.
La gelatina per donar textura,
la glucosa per donar més sabor,
el sirope per fer-les més flexibles.
tenen la textura gomosa
perquè s'utilitzi gelificants
que renten l'aigua i proven
la pell d'animals i cartíl·legs.
Uf, això segur que no ho sabíeu, no?
A veure, qui m'explica?
Abans de fer aquesta recerca
de què us pensàveu que eren les llaminadures?
De què es pensaven que estaven fetes?
Susana, que avui te faran fer la marató.
Berta, digues.
Sucre.
Sucre ja ho sabies.
I què més te pensaves que portaven, Berta?
No ho sé.
Jo per aquí no he sentit que diguin que portin fruita, eh?
No?
Moltes tenen gust de fruita, que sí.
Però es veu que no...
Digues, digues, de què pensaves que estaven fetes?
Suc de fruites i sucre.
D'acord.
Jo crec que alguna cosa de suc de fruita
deuen portar.
Però pel que veig, deu ser el de menys, eh?
Sí.
Alguna entreidea sobre què estaven fetes les llaminadures?
Sucre, fruita i greixos, que m'ho va dir el meu pare.
T'ha de dir greixos, també?
Sí.
Val.
Bé, ja veieu que porten coses perquè siguin tubetes,
perquè siguin elàstiques, no?
Perquè tinguin aquesta textura i aquest gustet.
Per cert, ha arribat aquest punt de què estan fetes.
Digueu-me tipus de xutxes, de llaminadures.
Vinga.
Ah, quins tipus coneixem?
Més que la pregunta, Núria.
Digues, digues.
Hi ha molts tipus.
Alguns són caramels durs, núvols, xiclets, gominoles i regalècies.
Els caramels durs tenen forma de pastilla o vareta
i estan fets de pasta de caramel a la qual s'afegeix alguna essència.
per exemple, els xupa-xups o les piruletes.
Els núvols estan fets de sucre i gelatina i tenen una textura esponjosa.
Els xiclets tenen forma llargada, de pastilla o de boleta.
Estan fets de goma, sucres, colorants i altres ingredients.
Les gominoles són de diverses formes, porten sucre, aromes i colorants.
Les regalècies tenen una textura similar a la goma.
Poden tenir forma de pastilla, de tub o d'espiral.
N'hi ha de negra i de vermella.
També es poden considerar llaminadures, els pastissets comercials, els gelats i els bombons.
Uf, moltes, no?
Com ho vau fer per fer aquesta llista?
Jo m'imagino que vau fer una llista entre tots i tothom devia pensar en llaminadures.
Tothom devia pensar en alguna.
Com la vau fer aquesta llista? A veure.
Mirant vídeos a la classe.
Ah, sí? Vau treballar amb vídeos també, eh?
Sí.
Amb vídeos que què explicaven aquests vídeos?
Com es feien les xutxes, quins tipus de xutxes hi havia, què portaven...
Molt bé, així vau veure com es feia el procés de barrejar això que dèiem, no?, dels diferents ingredients.
Abans que dèiem que hi havia... que es podia...
Vaja, que ens pensàvem que les llaminadures estaven fetes de fruita, perquè tenen gust de fruita, no?, algunes d'elles.
Però per aquí he sentit que hi posen essències, que potser és el gustet i l'olor, però que no és fruita.
En definitiva.
A veure, algú que m'expliqui més com s'ha treballat tot això, perquè ara ha sortit el tema dels vídeos.
Què més heu fet per treballar les llaminadures a classe?
Amb la pissarra digital de la classe hem vist uns quants vídeos que expliquen el procés d'elaboració d'algunes llaminadures.
Per exemple, els ossets de gelatina de Haribo, les regalícies i els xiclets.
Ens ha agradat molt perquè ho hem trobat molt curiós i interessant.
Uns quants nens i nenes han preguntat als seus avis si quan eren petits hi havia llaminadures de quin tipus eren i on les compraven.
i ho han explicat a la resta de companys de la seva classe.
També hem fet una fitxa d'un esquema de tot el que hem après.
M'interessa molt el procés que heu fet a classe, que és a través de vídeos en què heu vist com s'elaborava tot plegat.
Llaminadures, a més que molts deveu haver menjat.
I m'interessa molt això que heu dit, que alguns heu preguntat als avis.
A veure, d'aquests nens que tenim per aquí, qui ha preguntat als avis si quan eren petits els seus avis hi havia llaminadures o no?
Li vaig preguntar si existien les llaminadures i on les compraven.
I em van dir que les compraven en tendes, que hi havia de tot.
I quan eren petits hi havia senyors que anaven pel carrer i anaven venent.
I senyores a la porta del cinema, quan s'acabava la pel·lícula o el començament, abans de començar,
que venien xutxes per recollir diners i perquè la gent no estigui sense menjar, veient la pel·lícula.
Molt bé, bona experiència aquesta dels avis d'una altra generació en què em sembla que tantes llaminadures tan diferents no en devien tenir.
A veure, què et van explicar els dos avis?
Jo vaig preguntar-li a la meva àvia si existien els núvols i ell em va dir que no.
Que em sembla que els núvols deu ser una llaminadura que a tu t'agrada molt.
T'agraden molt els núvols, a tu?
Sí.
Li vas preguntar per això, no? Perquè eren els seus preferits.
Sí.
I què, i què? I et va dir que els núvols no?
No.
I hi havia altre tipus, no?
Sí.
Quins tipus? Potser més aviat caramels?
Que caramels durs, pot ser?
Sí.
Sí, no? Jo m'imagino també més caramels durs que no pas perquè tot allò, tot aquest gelificant que hi posen ara,
perquè sigui tovet i tot, potser no hi eren.
deuen al·lucinar una mica, eh?, els avis amb les llaminadures que mengeu avui dia, no?
Sí.
Ara, mentre li preguntem a una altra noia el tema dels avis, us pregunto una cosa.
Us compren moltes llaminadures, els avis?
No.
Sí.
Què passa a vegades que els pares no us en volen comprar i els avis sí?
Sí.
No.
Bé, hi ha de tot.
Hi ha de tot.
Qui més m'explica experiències amb els avis i les llaminadures?
A veure.
Jo li vaig preguntar a la meva àvia que com es deia la regalícia a la seva època i em va dir que es deia pegadolça.
Sí.
Sí, sí, sí.
I fins i tot hi havia una pegadolça, una regalècia, que és de branca, que representa que és l'original, que es mastegava, no?
Era com una branca que havies de mastegar i després escupir-la.
Més experiències amb els avis.
Que jo també li vaig preguntar a la meva àvia i em va dir que els regalius també es menjaven molt abans.
Regalius?
Sí, també es menjaven una miqueta abans.
També n'hi havia.
Bastants.
Sí.
Per tant, hi ha eliminadures noves, no?
Noves i sorprenents i diferents i n'hi ha que són potser de tota la vida.
I abans n'hi devia haver menys, segur.
Jo li vaig preguntar al meu avi si existien els xupa-xups i ella em va dir que existien,
però no tenien part i era una boleta que es xupava.
Molt bé, tipus caramel.
Caramel, l'invent de...
Vinga, i l'última, l'última experiència amb avis?
Que jo li vaig dir a la meva àvia si existia als regalices me va dir que sí i que sol eren negres, no existien als vermells.
Molt bé.
Veig que heu preguntat molt sobre la regalècia, eh?
També és una de les eliminadures que hi havia abans.
Seguim endavant amb més preguntes.
A mi me'n quedava una de...
Bé, acabem d'aclarir el tema de com heu treballat tot això a l'escola, sí?
Amb el Javier.
És que et porten un guió fet i jo l'estic saltant contínuament.
I passa, ens ha de parlar el Javier sobre això.
Més maneres en què hem tingut de treballar-ho a l'escola.
Abans ens ho deia la Chiara, que no l'hem presentat.
La Chiara, doncs ara el Javier.
A la classe d'anglès també hem treballat la història dels caramels.
Hem après que abans d'utilitzar el sucre, els caramels es feien amb mel i es prenen com a medicina.
Al primer caramel americà se li va posar el nom de Rock Candy.
Al començament eren només per la gent rica.
Però amb la revolució industrial es van crear moltes fàbriques de caramels i ja en va poder comprar i menjar tothom.
També hem treballat com es fan i els noms d'unes quantes.
per exemple, regalícia, licorais, gominoles, jelly beans, piruletes, lollipops,
ossets de goma, gummy bears, nubus de sucre, cotton candy i xiclets, gom.
Però Javier, que bé pronuncies.
Sí, sí, que us agrada fer anglès.
Sí, sí, sí.
Que sabíeu algun d'aquests noms?
Sí.
Sí?
Molt bé això, eh? Ara ja no sé què preguntar, m'heu deixat de perdre amb tot això.
Us digues, digues.
Jo sabia el nom de l'holipop.
Sí? Per què? On ho has sentit?
Moltes vegades ho he sentit.
Molt bé.
A la tele i...
Geli, potser també sonava, no?
Sí.
Geli beans.
Que el gel i vins normalment estan en una capsa i llavors això normalment estan a les tendes de llaminadures i llavors allà fiques 50 cèntims o a vegades un euro, després el fiques a dins, hi ha com una... per girar, ho gires i després cau unes quantes.
Ahà, això ens portarà a parlar ara d'on es poden comprar, que abans ja han sortit una mica els temes, però deixeu-me primer que us... que us pregunti, ara m'ha marxat la pregunta del cap, eh?
Què us anava a fer?
Doncs igual, seguim endavant. Ja em tornarà.
On es poden comprar? Les llaminadures.
Marc, aquí parlaven d'unes màquines exponedores en què poses un dineró i et cau.
Em sembla que és bastant fàcil comprar llaminadures, no? Es troben per tot arreu?
Sí.
N'hi ha per tot arreu.
Hasta els llocs que no t'ho penses, els nens teniu com un especial sentit per detectar les llaminadures, no?
Sí. El Marc, però, té més detalls. Marc.
Les podem comprar, les llaminadures, en molts llocs diferents.
Botigues especialitzades, mercats, supermercats, cinemes...
Hi ha dos tipus que podem comprar.
Podem comprar en granel o empaquetades.
Granel vol dir que podem agafar les que ens agradin i totes les que vulguem.
i empaquetades...
I empaquetades...
Ja van empaquets?
Van empaquets, sí.
A granel pots agafar una mica d'aquí, una mica d'allà, no?
I fer-te tu la bossa.
Molt bé. On les compres, Marc, normalment?
Jo les compro al supermercat o a esquioscos.
Vale.
I sobre els hàbits de compra és interessant, suposo que n'heu parlat també.
Marc, quan ho compres?
Tu compren els pares quan van a fer la compra o ho compres al sortir del col·le?
A vegades ho compro al sortir del col·le o, quan estic a casa, els meus pares van a comprar.
Molt bé. T'ho porten. Molt bé.
Maria?
Jo les compro quan normalment anem a comprar a vegades o, si no, quan anem als aniversaris i se'ns donen.
Doncs aquestes són les que ens vengem.
Hmm, això dels aniversaris és molt típic. I això d'acompanyar els pares al super, no? I com que aneu al super amb ells, aneu omplint el carro.
Això també passa.
Més a persones que em vulguin parlar sobre on i com compren les llaminadures. Javier, sí, sí.
Jo només en compro quan anem al mercat o al cinema.
Val, mercat i cinema. Ja són com a dos llocs molt típics, no molt clars.
A veure, Núria, t'ho has portat? Perdoneu, perdoneu. La Núria, què li passa avui a la Núria?
És l'aniversari! Felicitats! La felicitem a la de tres? Vinga, una, dos, tres!
Felicitats!
Quants anys fas, Núria? Que no hem dit quants anys teniu.
Faig vuit anys. Nou anys.
Nou anys, eh? Esteu tots entre vuit i nou anys a tercera primària.
Núria, i que has portat llaminadures per convidar els companys, no?
Em sembla que això als col·les no es pot fer, no? Digues, Núria.
He portat coca per esmorzar amb els meus companys.
Em sembla que sí, que demaneu des de les escoles que si s'ha de fer celebració d'aniversari, llaminadures no.
Coca. El que passa és que sempre acaben llaminadures per l'aniversari, no?
Sí.
Sí? Bueno, Gerard.
Jo porto llaminadures quan és el meu cumpleans.
Sí?
Al col·le.
Bueno, cap problema. Cap problema. És un dia especial. Però que en menges cada dia, Gerard?
No.
No. Bueno, doncs així, un dia especial és un dia especial. Ai, ja m'he desviat de la pregunta, eh? A veure, Mar.
A mi normalment me les caga el tio.
Ah, això també és un típic. A veure, anem per aquí atenent aquests nens, sobretot qui encara no hagi parlat, sisplau.
Us pregunto on, quan, per què compreu llaminadures. Mira, per aquí ha sortit aniversaris, tio, al cine, al supermercat, quan acompanyeu els pares, a la sortida del col·le, no?
A vegades, si us venen a buscar els avis.
Jo només compro quan sortim del col·le, anem a la penaderia i agafem tres o dos.
A la penaderia. Suposo que també agafes una mica de berenar, potser.
Sí.
I el complement de la llaminadura. Perquè les llaminadures tenen la gràcia que estan a tot arreu, és allò que dèiem. Vas a comprar el berenar i pam, tu ho trobes.
A mi me les regalen pel meu aniversari i quan vénen els reis i el pare Noel.
Molt bé. Clar, hi ha moments de l'any que són una mica gairebé... que ja les espereu.
I després d'aquelles llaminadures, la gràcia és saber com les administrem durant tot, durant tot l'any, que ara d'això en parlarem també.
A mi, quan és el meu cumple, que compro xutxes per al meu equip de futbol i quan un dia vaig a veure una pel·li, me compro palomites i això per no comprar allí.
Molt bé. Això del cinema menjant alguna cosa, també veig que triomfa, eh?
Quan ve la meva àvia a buscar-me al col·legi.
Allò que deia jo abans dels avis. Els avis.
T'envio de pregunta perquè veig moltes mans alçades. A veure, una altra pregunta.
Ara ja sabem més o menys quan les compreu i com.
Les llaminadures aquestes que acaben una vegada l'any, les del pare Noel, les del tió, les de l'aniversari, quan en teniu moltes, on s'aguarden i com es va administrar en això?
Qui us va dient quan us les podeu menjar? Perquè si us mengeu totes les del tió juntes, me sembla que acabareu mal de panxa.
A veure, gent que no hagi parlat encara. Intentarem que parli tothom.
A mi, a mi, la meva mare me diu que m'ha de menjar dos o tres o quatre al dia.
Dos o tres o quatre. És molt això.
Bueno, bueno.
El meu papa i la meva mare.
Ells te diuen com ho has de fer, lo dels llaminadures, no?
Sí. I com ho has de fer? Una al dia, després de dinar, com va això?
Una al dia, o després de dinar.
Sí, tal qual.
Bueno, fa una cara aquest nen de... No en tinc prou. No en tinc prou. A veure, per aquí.
Qui més m'explica com s'administren això de les llaminadures?
M'assembla que per aquí hi ha... La Mar, tenim... Mar, digues.
Hem fet una enquesta als companys de P5 fins a 6è de primària per saber una mica sobre el consum de les llaminadures.
I hem fet tres preguntes.
T'agraden les llaminadures? Molt, poc o gens?
Quines t'agraden més?
Els hem dit que podien escullir caramels, novos, xiclets o gominoles.
Quants dies en menges a la setmana? Un, dos, un, dos o tres o més de tres.
A la classe de matemàtiques hem fet uns gràfics de barres amb els resultats de l'enquesta.
L'enquesta ha sortit que a la gran majoria dels nens i nenes els agraden les llaminadures.
Això ja ens ho esperàvem, però ens ha sorprès molt que la llaminadura més votada a totes les classes ha sigut el xiclet.
Pensàvem que serien les gominoles.
També ens ha sorprès que la majoria ens han dit que només en mengen un al dia a la setmana.
Pensàvem que ens dirien més dies.
Això vol dir que ho fan bé.
Hi ha hagut respostes que us han sorprès.
Vosaltres, si us haguéssim preguntat això, també diríeu el xiclet o no?
No, el xicleto.
Hi ha de tot?
Sí.
I només una llaminadura a la setmana, voleu dir?
Això és el que us han dit, Mar? Que menjaven una llaminadura a la setmana?
Escolta, això és bastant increïble, no?
Bé, potser els grans, és veritat el que diu el Miquel, potser els grans porten un altre ritme,
perquè quines classes ho heu fet, Mar? A quin curs?
De P5 fins a 6è.
Clar, els P5, els de P5, deuen menjar, bueno, deuen tenir un altre hàbit i els grans, i clar, heu fet la mitja, no?
Heu fet la mitja.
Molt bé, doncs així ha sigut una altra manera de treballar.
O que havíeu fet mai una enquesta? Havíeu preparat mai una enquesta abans?
O és la primera enquesta que feu?
No.
És la primera que feu?
Sí.
I què tal, això d'anar preguntant a la gent? Com ho heu fet? Heu deixat el paper a les classes o heu anat a les classes?
No, hem anat a les classes i els hi hem preguntat.
I heu anat apuntant el que deien?
Sí.
Sí, i que és xulo.
Sí.
Passa que després, quan ja tens tota la informació, quan tens tot el que ha dit la gent, ho has de resumir,
ho has de posar amb aquest gràfic de barres, què heu fet?
Ja, però primer vam anar a preguntar i després, el dia de mates, ho vam fer.
Molt bé, així ho heu treballat també. Ja veig que ho heu treballat en anglès, ho heu treballat a mates,
i heu aprofitat per treballar-ho des de totes les matèries. Mar?
Que a l'enquesta, com els de quart no estaven, estaven d'excursió, no els hi van poder fer.
Devien estar d'excursió menjant llaminadures a tope a l'autobús. Me'ls imagino. Els de quart són els pitjors, ja us ho dic.
Roger, no?
Molt bé. A veure, més preguntes. Ara entraríem a preguntar, bueno, primer, una que ens hem deixat molt enrere.
Per què ens agraden tant les llaminadures? Per què ens atrauen?
Com és que tot i que sabem que hem d'anar en compte, que no n'hem de menjar gaires, que tenen sucre, que se fan mal les dents,
per què ens agraden tant? Gerard?
Les llaminadures ens atrauen pels colors, per la forma, pel sabor, per l'olor i per la textura.
Tenen la textura tova i gomosa, tenen el sabor moldós i afruitat, i n'hi ha de tots els colors i totes les formes.
Entre les més consumides hi ha els que tenen forma de cor, ossets, plàtan, ampolla, tot això, ou ferrat i cuc.
Molt bé. Escolta, per aquí tinc l'Helena, que està molt calladeta, la Madalina, sí?
I el Miquel, que s'està entorrant de calor, teniu molta calor?
Sí? Sí.
Sí? Doncs escolta, jo, que no sóc la profe ni res, diria que si teniu calor seieu per aquí, eh?
Sin problemes, val?
Si esteu molt acalorats, que l'Helena feia una careta d'estar calorada, l'Helena tens molta calor.
Sí? Vols seure per aquí?
No? Estan bé? Si no, t'aixeques i t'asseus a terra, eh? Que ningú et dirà res.
Vinga, que les veig molt, fa molta calor aquí sota de la finestra.
Nois, què us ha passat alguna vegada? Que us compreu la llaminadura, us atrau pels ulls, per la vista, la veieu?
I dieu, ai, quins colors més xulos, me la menjaria.
Que amb això en saben molt, eh? Quan fan les llaminadures, donar-li colors bonics, empaquetar-ho amb un paquet ben xulo.
Qui s'hi ha trobat una llaminadura que li agrada pels colors que té, pel paquet que porta?
Ves, ves cap allà, anem cap allà, que parli tothom.
Hi ha nens que encara no han parlat i vull sentir la veu de tothom.
El núvol.
Els núvols t'agrada per l'aspecte que tenen?
Sí.
Sí? De quins colors són?
rosa i blancs.
I n'hi ha d'altres colors, també em sembla, eh?
Sí?
I quant als menys s'estan bé de gust, t'agraden també o no?
Sí.
Vale. Més persones que puguin dir que les llaminadures li atrauen pels ulls.
Els ositos haribus.
Clar, que són de diferents colors, no?
Perquè són molt bonos i tenen colors diferents.
Però ja ho sabeu, que això de fer com tota la vida, de fer les coses ben boniques als ulls, és perquè les compreu.
perquè us vingui més de gust menjar-ne i és un pel·ligro? Perquè llavors en mengeu més, que no pas la gana que teniu?
Les gominoles. A mi m'agraden les gominoles perquè a vegades tenen diferents formes.
Tenen diferents formes les gominoles.
I jo porto parells.
Tu portes parells? I quin problema tens?
Doncs que no em puc menjar.
Gens, gens, gens, gens ni mica.
Ni dolços, ni caramels.
Alguns sí.
Alguns sí. Però moltes llaminadures, com que es podrien enganxar, segurament no, no?
I què? Que et fa molta ràbia.
No.
O ho portes bé?
Bé, sí.
Ho vas controlant?
Sí.
Ho portes bé.
Molt bé. Mira, hem parlat abans de problemes associats.
el fet també de portar parells, és veritat que et limita a l'hora de menjar llaminadures.
Els xiclets.
Els xiclets t'entren pels ulls.
Sí, perquè m'agrada molt el sabor de tots els xiclets.
Els de la duixa, els de la menta...
Ja no és una qüestió d'entrar pels ulls, que també, sinó que el gust també t'agrada.
Però el gust, ja hem vist que el gust són uns líquids que hi posen perquè tingui gust fort.
No? Vull dir que tampoc molt natural no és.
Escolta, i passem a la propera pregunta.
Que hi ha llaminadures bones? Que hi ha llaminadures saludables?
Ai, per aquí, sí. Això ho havia preparat. Ens ho explica la Marina.
Si hi ha llaminadures saludables estan fetes amb xarop d'exabarà,
malassa de cereal i concentrats de fruites.
No aporten additius ni colorants artificials.
no produeixen mal de panxa ni càries, però també cal menjar-les amb moderació.
Després de treballar aquest tema sabem que amb moderació menjar dolços no és dolent.
Així que totes estan els ingredients, no?
Segons deia la Marina, perquè siguin saludables o no les llaminadures depèn de què estan fetes.
Per aquí abans parlàveu de la mel, ara ha sortit el xarop de... Marina, com ho has dit això?
Xarop de exabarà.
Molt bé. I que tenen potser suc de fruita. I què és això de menjar-ne amb moderació?
Què vol dir menjar-ne amb moderació? Quantes? Quantes a la setmana? Quantes al dia?
No menjar-ne molt del compte.
No menjar-ne massa. Parlant de quan mengeu llaminadures, que abans em dèieu bé una vegada al dia, dos o tres...
Que vegades us donen llaminadures com a premi? D'acord, com que això ho heu fet bé, llaminadura.
No menjar-ne moltes al dia. Tenim que menjar una, per almenys, o una a la setmana.
I que te'n donen com a premi a vegades, si fas una cosa ben feta.
A vegades.
Sí? A veure, quantes llaminadures? Aquesta noia que m'ha saludat tan efusivament quan he entrat, tan simpàtica, com te dius?
Irene.
Irene. Quantes llaminadures menges tu?
Dos o tres.
Al dia?
Sí.
Sí? I quan?
Els divendres, per la tarda.
Ah, això passa! Hi ha un dia a la setmana que podeu menjar llaminadures?
Sí.
Ah, xicos. Jo em pensava que era allò, després de dinar, o algun dia que he fet alguna cosa especial.
Així hi ha un dia, el divendres és el dia de la llaminadura. El candy, el candy day, podríeu dir-li.
Sí. Que jo, jo a la setmana, algunes setmanes jo no menjo.
Si no et ve de gust?
Per què no te'n donen?
A veure, a veure, que acabem la conversa.
Que n'altres, sol al cinema, o algunes vegades el divendres.
Ja veig que això cada família s'ho munta com vol, eh? A vegades hi ha qui diu, mira, jo el dia del cinema, n'altres quan anem al cine.
I hi ha qui diu, bueno, doncs divendres a la tarda podem fer. Que les teniu guardades amb una capsa, amb una bossa, que en teniu moltes o no en teniu i les compreu quan en voleu?
A mi m'agraden però no en menjo. I sol per Halloween tinc com una caraba sana, que allí guardo els caramels.
Escolta, esteu, us veig molt equilibrats a tots. Els tinc però me'n vaig menjant pocs. A veure, realment, qui creu que això de les llaminadures no pararia mai de menjar-ne?
Qui creu que no se n'ha de menjar però que en menjaria moltes? Per qui és un problema això de les llaminadures? Perquè no pot parar.
Per mi, perquè no sé, m'ha costat molt. Si mira que la meva mare o el meu pare o algú sempre em diu no me'n mengis tantes, que tindràs caries o alguna cosa, però és que m'ha costat molt.
Perquè com més n'ha menjat ja no puc ni parar de menjar-ne.
Això passa. I llavors què penses? Penses que no es vol per la salut i que més vol parar, no?
Sí, però és que m'ha costat.
A qui li costa també parar de menjar? Perquè li passa això de que com més menja més gana té.
De menjar-ne, clar. D'això se'n diu addicció.
Jo només en compro, jo mai en compro. Les que m'ha cagat jo, les que quan el Reis Max a la cabalgata,
jo les que agafo me les guardo jo amb una capseta i les del cagat jo o les que vaig amb Halloween me les fico amb una capsa en forma de tostadora.
Però llavors tu no tens problema amb menjar-ne massa?
Una mica.
Ah, vale. Allò les guardes a la capsa, però quan obres la capsa és un no parar.
Seguim endavant perquè hem d'anar acabant el guió.
I us preguntaria ara pel tema de que sou a Escola Verda, que sí?
Què vol dir que sou a Escola Verda i com heu treballat això dins de que sou a Escola Verda?
Mira, l'Helena ara ens parlarà.
Treballem els esmorzars saludables. El dimecres és el dia de la fruita.
Tenim una mascota que és un plàtan i es diu Cames Llargues.
La mascota la va dibuixar una nena que ara fa segon d'ESO i el nom se'l va inventar un nen de la nostra classe.
La recollida és selectiva de paper, plàstic i piles.
Hem treballat una mica la importància d'evitar l'ús de paper d'alumini i portar l'esmorzar embolicat amb paper film o carmanyola.
El malbertament alimentari també estem treballant el projecte al nostre jardí.
Al col·legi tenim un jardí molt gran i bonic i cada cicle té apadrinat un per terra.
Amb aquest projecte volem aprendre quines són les plantes que tenim a l'escola i aprendre a respectar el nostre entorn i la natura.
Molt bé, Miquel, malbaratament. Aquesta paraula que t'ha costat tant de dir. A veure, digue-la, malbaratament.
Malbaratament. Perfecte. Què vol dir?
Home, sí. Dius, hem d'evitar el malbaratament de menjar, no?
El mal ús del menjar.
El gastar-lo, no? El llançar-lo. Molt bé. Molt bé. Més persones. El Roger vol parlar.
El malbaratament vol dir que hi ha cert menjar, que ara molt de menjar podria arribar a gent pobra.
Escolta, li vull preguntar...
I el malbaratament.
Molt bé, Roger, li vull preguntar també a l'Helena, que ens introduïa el tema.
Ja vinc jo. Helena, què em deies sobre el... el dimecres és el dia de la fruita? Explica'm-ho, no m'ho llegeixis.
El dimecres és el dia de la fruita?
Sí.
Què vol dir això?
Doncs que tenim que intentar portar fruita.
Per esmorzar, portar fruita. I això què vol dir? Què porteu?
Peres, pomes...
En vés del bocata, és el dia que des de casa es posen una carmanyola amb fruita tallada?
Sí.
Sí.
Dimecres, això. Miquel.
Que també intentant les professors que la majoria d'alumnes portin fruita el dimecres per no menjar tot,
per a veure quants em porten la fruita.
i després fent com un gràfic de barres...
Per...
Per veure quin porten més.
Per saber quan hem portat.
Això dels gràfics de barres, veig que esteu abonats, eh?
Veig que us agraden molt els gràfics de barres.
Fins aquí hauríem acabat amb el tema de l'escola verda.
Ens queda encara... Sí, l'escola verda ja està.
Ens heu parlat de l'hort, ens heu parlat de com heu treballat, no?
Des d'aquesta escola verda.
I aquestes tres noies que estan juntes?
La Madalina encara no ha parlat.
Ah, és que abans de demanar-vos el compromís final, m'he saltat una pregunta expressament.
M'han dit que heu fet un lema, una frase, pel que fa a les llaminadures.
Sí, que teniu un lema, una frase.
Qui l'havia de llegir, la Marina?
Amb moderació, menjar dolços no és dolent.
Home, és un gran lema.
Sí, estaríeu d'acord?
Sí, doncs mira, tots aquells que no podeu parar, feu l'esforç.
Per cert, una cosa, una pregunta que no ha sortit.
Què fem amb la xocolata?
Jo no he sentit parlar de xocolata per aquí.
És llaminadura? No és llaminadura?
Se li ha de donar un altre tractament?
Com és que no ho inclou la xocolata?
Qui m'ho explica?
Qui m'ho pot explicar?
Vinga, que vinc.
Aquí em queda més a prop, eh?
Sí que són llaminadures perquè porta fruita.
Sucre.
Porta sucre.
Sí, però no me'n parlen massa de xocolata.
Seria una altra història o considereu que és el mateix?
Alguns ho consideren com a laminadures i alguns no.
Molt bé, això potser, com que els ingredients també són una mica diferents,
ni que porti sucre també porta altres coses, no?
Potser s'ha de tractar d'una manera diferent.
Perquè com la xocolata està feta amb llet i això també és animal,
i perquè posen ingredients com sucre i farina o ou o el que sigui,
hi ha matèria que és elaborat i també pot ser que sigui una xotxa.
Depèn de com s'atracti, sí, depèn dels ingredients.
Anem acabant ja.
Algú veus una pel·lícula que es diu Charlie i la fàbrica de xocolata?
Sí, jo, jo, jo.
Creieu que és interessant veure aquesta pel·lícula per aprendre coses,
maneres no només de menjar xutxes i de no menjar-ne,
sinó maneres de comportar-se?
Javier, te va agradar la pel·li?
Sí, molt, perquè és molt xula i tots són de llaminadures i de xocolata.
Sí, però em sembla que hi ha uns càstigs, no?
Per uns nens que són una mica gulafres i malcarats i que fan abús,
que abusen d'aquestes coses.
Oi que hi ha una nena que tot el dia que menja xiclet?
Sí?
I què? I què aquesta nena?
Agafa un xiclet que no t'hauria d'agafar,
se'l posa i es torna de color lila i molt gràcia.
S'infla com una bombolla de xiclet, no?
I aquesta nena potser se'n recorda d'aquell nen al començament de la pel·li
que menja tanta xocolata que cau al riu.
Sí.
No?
Bueno, una pel·lícula...
La recomaneu per parlar de les llaminadures?
Sí?
Per aquest tema que esteu tractant.
Doncs vinc, ara sí, la Madalina, la Berta i la Laia ens expliquen
un desig final que heu fet entre totes les dues classes, no?
Entre tothom.
I elles són les portaveus i ens expliquen els desigs finals sobre les llaminadures.
Hem après moltes coses i a partir d'ara intentarem menjar menys llaminadures dolces.
Després de menjar-les, procurem rentar-nos les dents per evitar que ens surtin càries.
i que no tinguem mal de panxa.
No canviarem les llaminadures per un àpat normal.
Recordarem que hi ha llaminadures saludables.
Molt bé, és important això de no canviar llaminadures per un àpat normal, no?
Que la llaminadura sigui el postre.
No que us ho deuen dir moltes vegades, abans de dinar no.
Després, primer mengeu el que alimenta i després la llaminadura.
Escolta, ens heu deixat molt bon gustet de boca, un gustet molt dolç de boca,
perquè veig que els nois i noies de tercer, de primària, de l'escola Sagrat Cor,
ho heu treballat molt bé, n'heu tret molt bones conclusions.
I ara, a més, a més de veure el vídeo, de parlar-ne, de fer aquests gràfics de barres
que us agraden tant, enquestes i tot plegat.
A més, diu que heu preparat una cançó, que voleu cantar una cançó junts, sí?
Vinga, que posem la música a la de tres i la canteu vosaltres, perquè jo no la conec, eh?
Una, dos, tres, l'escoltem.
Més fort, més fort.
Més fort, més fort, més fort, més fort.
Més fort, més fort, més fort, més fort.
Més fort, més fort, més fort, més fort.
Fins aquí aquest concert improvisat dels nois i noies de tercer de primària del Col·legi Sagrat Cor.
els haguéssim hagut de veure com ballaven.
Nois, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta de ràdio que hem passat.
Ens dieu adeu, bon dia, adeu!