Fins demà!
Molt bon dia! Moltíssimes gràcies i benvingut al Curar-se en Salut. Avui volem parlar amb vostè perquè s'apropa el Dia Mundial de l'Activitat Física. 6 d'abril, no? Si no anem equivocats?
Exacte, és el 6 d'abril.
Per què cal fer un Dia Mundial de l'Activitat Física, doctor González?
Aquesta és una anomalia que no hauria de ser-hi, però per desgràcia hi és, i sempre que hi ha una data d'aquestes vol dir que no fem les coses com hauríem de fer-les.
Això vol dir que encara tenim molta, molta gent que encara no entén que nosaltres som màquines que hem nascut per bellugar-nos, moure'ns i funcionar i d'alguna manera evitar problemes en aquest sentit.
Hi ha molta gent sedentària.
Fem poca activitat física, doncs, en general, o no podem generalitzar?
Nosaltres considerem una persona inactiva aquella que no fa una quantitat de minutja a la setmana o diaris, que concretament no arriba ni a 30 minuts de caminar diaris, i estem parlant de quasi el 60% de la població.
És a dir, que per estar dintre dels límits tothom hauria de caminar una mínima de 30 minuts al dia?
O fer alguna activitat física?
Aquest és un dels resums més importants. 30 minuts al dia, com a mínim 5 dies a la setmana, però cada vegada més les guies, vol dir tots els dies.
30 minuts de forma activa, moderada, si no suant, gairebé suant.
Un dels lemes que ens pot, que una de les frases que ens pot explicar millor també aquest problema és el lema del Dia Mundial d'Henguany,
que és sedentarisme igual malaltia, activitat física igual salut.
Suposo que si no fem activitat física som més vulnerables, o molt més vulnerables, vaja.
Sí, hi ha una relació directa entre inactivitat física, insisteixo, nosaltres som màquines que estem genèticament preparades per ballugar-nos,
és com un cotxe, si tu el cotxe el deixes a un grat i no el treus durant sis mesos, el cotxe no funciona.
Nosaltres estem, d'alguna manera, dissenyats per ballugar-nos, i quan no balluguem, doncs tenim una sèrie de problemes a tot tipus,
cardiològics, respiratoris, de tensió, de diabetes, etcètera, etcètera.
Parlem d'acumular 30 minuts d'activitat física cada dia, però tot el que fem, per exemple, si caminem amb normalitat,
ja es considera activitat física o no? Per no fer allò la trampa, el parany.
A veure, qualsevol moviment que fem és activitat física, però vol dir que estem fent una despesa energètica.
Quan fem una activitat física de forma mantinguda amb un objectiu com és millorar la salut,
com podria ser el cas que estem parlant ara, parlem exactament d'exercici físic i és saludable quan ja fem com a mínim 10 minuts.
O sigui, si nosaltres ho fem per períodes de 10 minuts, ja ens compta com a exercici físic saludable.
Llavors cal consciència a la població d'aquesta necessitat, imaginem, de fer exercici físic també per millorar la salut.
És absolutament obligatori i possiblement hauria de ser legislat per la idea que fos obligatori fer-ho.
Què passa si no ho fem? Perquè parlem del sedentarisme, però també imaginem que això desemboca en obesitat i causa d'altres malalties.
Doncs a veure, podem tenir molts problemes, però els principals problemes en aquest moment,
que són malalties cròniques, d'alguna manera modificables pels hàbits, com podria ser el colesterol,
com podria ser la hipertensió arterial, com podria ser la diabetes tipus 2, com podria ser alguns tipus de càncer,
d'alguna manera estan relacionats amb el sedentarisme en si.
I com a conseqüència del sedentarisme tenim un altre problema, que és l'acúmul d'energia en forma de greix,
que és l'obesitat, que en aquest moment ja es considera una malaltia important,
i l'obesitat, de la seva manera, comporta una altra vegada més sedentarisme.
És un cercle viciós i això podria ser que representa la majoria del gasto sanitari en aquest moment en la societat actual moderna.
Per prevenir tot això, és tan senzill, o semblaria a priori tan senzill, com potenciar l'activitat física?
L'OMS el 2004 ja ho va dir.
Nosaltres en les societats modernes, en les societats civilitzades, en les quals tot està mecanitzat,
que nosaltres anem a tot arreu en cotxe, que anem...
Doncs cada vegada hi ha un problema molt important, que és l'excés de calories i, d'alguna manera, la mancança d'activitat física.
I va generar una estratègia mundial, que és d'obligado cumplimiento, a nivell nacional es diu Estratégia Naos,
i aquí a Catalunya és el pla d'activitat física i alimentació saludable,
i d'alguna manera el que està proposant és dient, escolta, això és un tema, una responsabilitat de tothom,
i tothom, les administracions, i en aquest cas el Departament de Salut i nosaltres els metges,
tenim l'obligació que tots, tots d'alguna manera facin activitat física per evitar problemes de salut.
Clar, i de fet, vosaltres, o aquest pla ho pot recomanar, però després imagino que la decisió, evidentment, és de cadascú
i també cal començar a incidir, no sé si és també un dels objectius d'aquest pla, amb la població infantil.
La població infantil és expressament una població vulnerable, sensible,
i el Departament de Salut és molt conscient, inclús en aquest moment,
d'un dels objectius bàsics és recollir l'activitat física i sobretot el pes dels nens, l'obesitat infantil.
Els nens obesos, que per desgràcia Espanya representa, som els tercers d'Europa, de més pes,
doncs evidentment serà una població amb molt de risc, amb molta probabilitat de ser adults obesos,
i amb persones que tindran molts problemes de salut, com relativament o d'alguna manera relacionats
amb l'obesitat i el sedentarisme.
Cal receptar més activitat física? És a dir, que tu vagis al metge i que el metge et recomani,
o entre comentes et recepti, activitat física?
Mira, jo soc un dels principals, bueno, n'hi ha uns quants, n'hi ha molts,
jo soc un dels que l'activitat física per mi, evidentment, pot ser una cosa de lleure,
pot ser alta competició, com pot ser jugar a futbol, però amb persones que tots tenim alguna cosa,
estructurat d'una forma determinada, és un fàrmac, és un medicament,
i és un medicament que d'alguna manera està a l'abast de tothom,
i que evidentment els metges i les infermeres, en general els especialistes,
però sobretot a l'atenció primària, que és on veiem la majoria de problemes,
d'alguna manera s'haurà d'ensenyar i ensenyar perquè recepten exactament igual que qualsevol altre fàrmac.
Si dius que caldrà ensenyar, és que encara no es fa prou, o no es fa amb certa normalitat?
Exacte, estem parlant que en aquest moment, o fa relativament poc,
s'ha començat a sensibilitzar i a formar persones en termes de què ressignifica activitat física,
com es mesura l'activitat física, com se pot registrar l'activitat física en una història clínica,
com se valora el risc de no fer activitat física,
i com s'ha d'aconsellar programar o prescriure activitat física
en funció dels problemes o els condicionals mèdics de cadascú.
Evidentment això ho han d'entendre els metges, els facultatius, però també els pacients,
que tu vagis al metge i et recepti o et recomani, doncs mira, faci vostè 30 minuts al dia de caminar
o 40 d'activitat física i que no digués, ostres, jo volia un fàrmac, volia un medicament,
sinó que també ho entenguem bé, suposo, per haver-hi aquest canvi.
Ho has dit perfecte. Jo el que vull és que l'activitat física sigui un fàrmac.
I el tema està en que, a veure, el pacient no té per què saber el paracetamol,
quina és l'estructura química del paracetamol, sinó que ha de saber com fer-ho,
i algú li ha d'explicar com ho ha de prendre, i en aquest cas igual,
el metge ha de dir d'alguna manera vostè ha de fer aquesta activitat
i l'única cosa que haurem de generar seran llocs, farmàcies,
on el pacient pugui anar a agafar un fàrmac que en lloc de ser un químic
sigui d'activitat física. Pot ser una instal·lació esportiva on sigui,
amb objectius de salut, amb persones formades,
que bàsicament generen el fàrmac i l'adjudiquen al fàrmac.
Canviaríem el fàrmac per recursos per fer activitat física, no?
No, no, per mi és un fàrmac.
Sí, sí, però canviaríem el...
Possiblement, no vol dir canviar-lo,
però possiblement reduir bastants tipus de fàrmacs segur, eh?
Perquè fins ara quin tractament es recomanava o quin tractament se seguia?
Davant de patologies cròniques, bàsicament,
se donen consells, se donen medicaments, se donen fàrmacs,
i a vegades n'hi ha una mica més de formació en alimentació saludable,
metges i sobretot en fermeria,
doncs donen molts consells d'alimentació,
i en aquest moment d'activitat física no es donen tants,
perquè no es coneix, s'hauria d'aprendre.
Integrar, doncs, la pràctica de l'activitat física com a eina terapèutica
amb aquest sistema de salut.
Ara ho comentava també el doctor González,
l'alimentació és molt important i, de fet, segur que ja reben,
donen els metges consells,
però què li passa al nostre cos i al nostre cervell
quan practiquem esport o quan no ho fem?
Home, el cervell és un dels parts que a vegades està oblidat.
Nosaltres pensem que quan fem esport millorem la força,
millorem la resistència, millorem la flexibilitat,
millorem l'equilibri, millorem moltes altres coses,
però jo sempre dic que algun dia una de les coses més importants
de l'activitat física,
i si nosaltres veiem molta gent que són els executius,
és que és antiestrès,
una de les principals coses és que genera una cosa que són endorfines,
que fa que ens trobem millor,
i una altra cosa és que d'alguna manera cremem algunes substàncies químiques
que ens provoquen estrès,
com poden ser les catecolamines,
la famosa adrenalina, que la cremem,
i d'alguna manera una vegada després hem fet
una hora d'activitat física important,
estem absolutament relaxats,
és ansiolític, l'esport és ansiolític,
és antidepressiu,
i recentment s'estan fent molts estudis
en el sentit de dir,
funcionant per prevenir l'Alzheimer, per exemple,
o es produeix una proteïna
que inclús pot augmentar el règim a nivell intel·lectual,
pot augmentar d'alguna manera la intel·ligència,
i d'alguna manera,
curiosament, quan més activitat física,
després és més productiu, no estàs més cansat,
sinó que fas més coses.
Lògicament és un dels beneficis que augmenta també,
avui en dia,
seguint els índexs d'estrès que hi ha amb la societat,
seria lògic que tothom hauria de fer
aquesta activitat física que vostè comenta,
els beneficis que destaca.
és un dels recursos o un dels fàrmacs,
l'activitat física o l'exercici físic
en un determinat consell,
per persones amb problemes,
la majoria és de problemes psiquiàtrics i psicològics.
Beneficis no només per al cos,
sinó també per al cervell, com deia,
no només per al cos.
Sí, sí, exactament.
És a dir, no només físicament,
com ara comentàvem,
sinó també per al cervell.
Dèiem abans el tema de l'obesitat infantil
i de l'esport i de l'activitat física infantil.
Els nens es mouen poc?
O es mouen massa poc?
Els nens es mouen massa, massa, massa poc.
Tres vegades.
Massa poc.
I nosaltres aquí,
en els nostres entorns,
encara estem més o menys privilegiats,
però en entorns com grans ciutats,
com Barcelona,
és que no es mouen res.
Estan normalment en cases petites,
en un entorn, d'alguna manera,
en pocs recursos econòmics,
i l'activitat física obligatòria a nivell escolar,
que nosaltres exigim o demanem que sigui
el que diu l'OMS,
l'OMS exigeix o proposa
que sigui una hora d'activitat física intensa cada dia,
els nens,
doncs...
Això actualment no s'assoleix.
No, perquè a nivell escolar,
inclús en aquell moment,
l'horari escolar són dues hores a la setmana,
de les quals,
possiblement,
aprofitem una hora,
una hora i quart,
a la setmana, eh?
Estaríem molt per sota
del que recomana l'OMS
en funció d'activitat física a les escoles.
Absolutament anys llum.
I gràcies a qui tenim altres organitzacions,
que podria ser l'activitat física extraescolar
o els clubs esportius amb l'esport,
en molts llocs de que tenen la capacitat de fer-ho,
però és que si no, no arribaríem.
Ja dic,
a Espanya som els tercers d'Europa
en nombre de nens obesos.
Llavors hem de plantejar també l'exercici físic
d'una manera diferent,
en funció de les edats,
en funció dels infants,
en funció de les persones joves
o fins i tot en funció de les persones grans,
que després també en parlarem,
que no per fet de ser major,
doncs hem de deixar de fer esport.
També pot ser beneficiós.
No, no pot ser,
és que és obligatori.
És obligatori.
D'alguna manera,
l'activitat física,
l'exercici físic,
fa que cada vegada,
doncs,
allarguem molt més
el nostre període de vida activa
o el que és igual,
en bones condicions
i sense dependència.
Per tant,
amb totes les edats
i amb totes les circumstàncies
o amb la majoria de les circumstàncies
i amb totes les capacitats.
Ho dic perquè
algú que ens estigui escoltant
que no hagi fet mai esport
pot dir
ostres,
però és que a mi ara això
de començar
a fer activitat física cada dia
doncs em fa una costa amunt.
Suposo que veurem
els beneficis ben aviat,
no?
Sí, sí.
A més a més,
no solament en funció de l'edat,
sinó a més a més
en funció de les patologies.
Nosaltres aquí a Catalunya
som pioners
i vam fer una guia
d'activitat física
d'exercici físic
per la salut
amb 50 patologies.
Nosaltres hem fet un fàrmac
adaptat d'alguna manera
a 50 patologies
cardiorespiratòries,
neumològiques,
endocrines,
etcètera, etcètera.
A més,
un recurs o un fàrmac
com deia,
moltes vegades gratuït
i moltes vegades
a l'abast de...
Bé, gratuït,
possiblement,
quan estem parlant
de temes molt concrets
i orientats,
possiblement això no existeix.
Ja, però amb un tema més general...
Evidentment...
i tothom podem sortir
30 minuts a caminar
cada dia, per exemple.
De moment no ens fan pagar
per això.
A l'altra banda,
tindríem l'excés
en la pràctica esportiva,
un tema que també
pot ser prejudicial,
és a dir,
si ens passem
de l'activitat física, no?
A veure,
a mi m'agradaria pensar
que la majoria
de la feina que faig
com a metge de l'esport
fos d'alguna manera
per promoure
l'activitat física
amb totes les avantatges
que podríem dir
que hauria de ser
el 90% de la nostra feina.
Per desgràcia,
a nosaltres es venen
quan hi ha problemes,
evidentment,
jugar a futbol
pot lesionar-te,
fer alguna activitat
que et pots passar
pots tenir problemes
i nosaltres fem revisions mèdiques
per evitar
aquest tipus de problemes.
Per què?
Perquè en funció de cadascú,
de les condicions
de cadascú,
passar-te
pots donar...
És igual que el cotxe,
si estic apretant
l'accelerador a tope,
depèn de quin cotxe
no puc anar fent-lo
i moltes vegades
he de determinar
quins són els punts
en els quals
jo no m'he de passar.
Si m'he de passar,
puc tenir problemes.
En aquest sentit,
quines serien les recomanacions
més adients
a l'hora de practicar
un exercici físic
de fer-ho bé
i de fer-ho
de manera correcta
i sense que tinguem
aquests problemes
que comenta?
A veure,
en termes generals,
per exemple,
si estem dient
que hem de fer
com a mínim
30 minuts
d'activitat física
moderada,
quan dic moderada
vol dir
el màxim possible,
sempre i quan
encara puguem parlar,
per exemple,
dintre d'un ritme
que puguem parlar,
però amb més intensitat
millor.
i si fem més de 30
i fem 60,
fantàstic,
o sigui,
no hi ha problema.
El que passa
és que hem d'intentar
això d'alguna manera.
Podem fer-ho en marges
o en períodos
de 10-15 minuts
i això seria cada dia,
cada dia a la setmana
o com a mínim
5 dies a la setmana.
Per què 5?
Home,
els altres dos dies
el podríem aprofitar
per fer altres tipus
de treball,
per exemple,
el treball de força,
pot ser aixecar-se
i agachar-se
d'una cadira mateix,
per exemple,
sobretot gent gran,
i hauríem de fer
altres tipus de treball
com podria ser
equilibri,
coordinació,
perquè quan són grans
un dels problemes
més importants
són les caigudes.
Però bàsicament
seria una mica,
globalment seria això,
cada dia intentar fer
el màxim possible
i d'alguna forma
no està assegut
més d'una hora a seguida.
Això hauríem de fer
cada hora,
3 o 5 minuts caminant
i ballugant-nos
i d'alguna manera
tenir tot un rellotxet
que ens piti
fins que no se'ns apaguin
5 minutets
no ens torni a deixar seure.
Una hora asseguts
i 3-4 minuts
caminant
o movent el cos.
Suposo que, clar,
també hem de tenir cura
ara no només
de moure'ns
sinó també
d'altres aspectes
com l'equilibri,
la coordinació
o la força
que potser també
ho deixem
en un segon terme, no?
Sí, moltes vegades
això no ho tenim
com a tal
però és una de les coses
molt més importants
perquè quan som petits
fem tombarelles
i correm i saltem
però aquestes capacitats
les perdem
i això ens provoca
problemes com per exemple
caigudes, fractures
quan són més grans
i això també s'ha d'anar treballant
i això ho podem treballar
simplement fent ball
o per exemple
amb una colxoneta
ajudant a espitxar-nos
i caure a la terra
o anant a la platja
o simplement
seient a terra
i aixecant-me
ràpid.
Són petites coses senzilles
que inclús
quan tinc 70 anys
o 80
puc fer-ho igual
i m'hi poden estalviar
molts problemes.
D'això suposo
que se'n parlarà
i se'n deu parlar
cada any
cada 6 d'abril
com a mínim
evidentment vosaltres
ho parleu cada dia
i són recomanacions
que les hem de tenir en compte
no només aquest dia
sinó tot l'any
ara ens va bé
per recordar-ho
aquest dia mundial
de l'activitat física
que se celebra
aquest 6 d'abril
com dèiem.
Correcte
el que passa
que la gent ha d'entendre
i ho ha de saber
i els que estiguin escoltant
que totes les coses
que es fan durant el mes d'abril
es consideren
com a part de la
com un mes d'activitat
més saludable.
Seria com un mes de la salut
diguéssim.
Seria com un mes de la salut
i ja està bé
com a mínim
ja allarguem un dia
a un mes
d'aquí uns quants anys
intentaré fer 6 mesos
i més endavant
serà tot l'any
ara ja tenim un mes
i a més tornant a aquest tema
de caminar 30 minuts diaris
simplement pel fet de caminar
estem en una zona
molt bona
per fer esport
i per sortir a passejar
i per sortir a caminar
no doctor González?
Estem en una zona
absolutament privilegiada
amb una climatologia
fantàstica
amb una temperatura
templada
amb un lloc del planeta
meravellós
que tenim aigua
que tenim muntanya
que tenim mar
que tenim absolutament
tot el que volem
i més
i no ho sabem
però tenim totes les possibilitats
podem anar amb bici
podem anar caminant
podem córrer
podem fer pàdel
podem fer tenis
podem fer futbol
podem fer molts esports
moltes coses
hi ha molta gent
que pot fer moltes coses
i no ho ha provat
simplement
intentem provar-ho de petits
i quan siguin grans
tindrem més opcions
En quant a molts dels reptes
d'aquest dia
de l'activitat física
superar les més de 200.000 persones
que van participar
l'any passat
el 2014
s'han plantejat
actes
aquí
a les nostres
a les nostres contrades
al nostre territori?
Sí
aquí a Tarragona
concretament
s'han planificat
molts actes
el que passa
és que molts
s'han estructurat
i altres
estan planificant
i segurament
seria interessant
venir
al mes de maig
per veure realment
quan s'han fet
però
s'enregistren
i teòricament
el Departament de Salut
té una pàgina
que és el Pafes
que d'alguna forma
és un lloc
on s'intenta registrar
totes aquestes iniciatives
fins i tot
s'ha editat
fins a un centenar
de trucs
que podem fer
per ser més actius
i per evitar
o per trencar
el sedentarisme
veig aquí
també
la publicació
que s'ha fet
des de la Generalitat
Sí, sí
nosaltres tenim
tota una sèrie
de trucs
per anar a la feina
per anar a casa
el que podem fer
al lloc de lleure
a la universitat
etcètera
que bàsicament
el que fem
és intentar
com a mínim
10 trucs
per ser més actius
en cada un d'aquestos indrets
i d'alguna forma
és fer allò
que estem fent
d'una altra manera
i d'alguna manera
pensant que té
una utilitat diferent
de la que tenim
no és un pes
sinó que a més
pot ser una oportunitat
per millorar la salut
Podem posar algun exemple?
Doncs per exemple
venim aquí
i en lloc d'agafar l'ascensor
a baix
que són un pis
podem pujar
per les escales
Podem anar a l'hospital
Aquest el tenim assolit
doncs
Podem anar a l'hospital
però hi ha molta gent
que no
L'hospital és capaç d'esperar
dos minuts
que baixi l'ascensor
per després pujar
unes escales
que en 10 segons
es pot pujar
i has perdut dos minuts
per fer això
per exemple
Podem anar
podem aparcar
a mig quilòmetre
de la feina
Podem anar
i el cafè
el podem prendre drets
per exemple
Podem aprofitar
en lloc dels 5 minuts de cafè
per anar a caminar
una mica 5 minuts
Són petites coses
que no ens plantegem
i que en realitat
ens poden ajudar
a fer més moviment
i a potenciar
l'activitat física
que fem cada dia
Sí, sí
inclús en el cas dels nens
una de les propostes
que ara si m'estan escoltant
és el departament d'ensenyament
que suposo que sí
és dir
jo no conec cap nen
que després de mitja hora
o tres quarts d'hora
sigui capaç
de mantenir
l'atenció d'un professor
i podíem fer classes
perfectament
de tres quarts d'hora
i una quarts d'hora
de mobilització
i amb això
que entre classe i classe
ja tenim l'hora
com a mínim
d'activitat física diària
i això
s'hauria de poder incorporar
dintre dels col·les
o per exemple
no penalitzar
la possibilitat de fer
esport
d'activitat física
intensa
als recreus
perquè suen per exemple
o anar per exemple
prohibir que els pares
aparquin justament
a cinc metres de la porta
que si no
deixar mig quilòmetre
per exemple
peat o anar
perquè la gent
pugui anar caminant
etcètera
són coses
que aquí
no solament
implica anar als nens
implica els pares
implica tothom
o sigui
si nosaltres
podem anar fent
petits puntualitzacions
de 10-15 minuts
durant dos o tres vegades
al dia
ja ho tenim fet
és que no
no és gaire més
no és gaire
o almenys
no sembla a priori
gaire complicat
acabem doncs
amb aquesta proposta
per potenciar
la salut
mitjançant
l'activitat física
que també
és l'objectiu
d'aquesta jornada
que com dèiem
se celebra
el 6 d'abril
avui n'hem parlat
amb el doctor
Manel González
doctor González
moltíssimes gràcies
jo per finalitzar
només una cosa
diria
que tothom
tenim un telèfon
intel·ligent a la butxaca
i tots tenim podòmetre
i si no se'l compreny
però la idea seria
jo activo el podòmetre
tot el dia
que està activat
i simplement
he d'arribar
a 10.000 passes
intentem fer el propòsit
de dir
tothom ha de fer
10.000 passes
faig-ho com ho faci
ja està
i amb això
segur que els metges
home jo penso
que tindrem feina
però diferent
tindrem més feina
per ensenyar a fer coses
millor
no per veure
tots els problemes
que puguem tenir
activarem el podòmetre
i farem l'exercici
i el proper dia
que ens vingui a visitar
comentarem
a veure si ho hem aconseguit
o no
doctor González
moltes gràcies
moltes gràcies
gràcies
gràcies
gràcies