Gairebé 10 minuts
sobre les 11 en punt del matí.
Encetem aquesta cinquena hora del magasí matinal a la ràdio de la ciutat
amb l'espai Curar-se en Salut.
El passat diumenge va ser el Dia Mundial de la Hipertensió.
Sota el lema Coneixeu les vostres xifres,
l'objectiu és sensibilitzar la població
sobre la importància del control de la pressió arterial.
Avui ens acompanya el doctor Ramon Font,
ell és metge especialista en nefrologia
de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona
i membre del grup d'investigació en risc cardiovascular
de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili.
Doctor Font, molt bon dia.
Bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Cal tenir clares les xifres,
cal controlar-se,
però no cal obsessionar-se, no?
No, no hauria de ser una obsessió.
Hi ha aquesta gent que s'està mirant
tot el dia, a totes hores, no cal.
Sembra, amb l'aparell per mirar la hipertensió,
que té un nom realment complicat,
jo ara no m'atreveixo ni a dir-ho,
aquell aparell que et poses al...
L'esfingomanòmetre.
Exacte, l'esfingomanòmetre.
Sí, ho hem dit bé.
Doctor Font, què és la hipertensió?
A què ens referim quan parlem d'hipertensió?
Doncs és una definició numèrica, no?
És allò, les xifres de pressió arterial sistòlica,
el que a nivell de carrer es diu
la màxima o l'alta que sigui superior a 140,
14, és el que comenta la gent del carrer,
i una diastòlica o baixa superior a 90.
Llavors, són valors que s'utilitzen
de manera mundial en la pràctica clínica
per facilitar el que és el diagnòstic.
I què defineixen exactament aquests valors?
Quan estem parlant de 14, 9 o de 140, 90,
a què ens estem referint?
Pressió arterial, però...
És la pressió que necessita el cor
per vèncer a nivell de les artèries.
Les artèries han de tenir un nivell estàndard
i si les artèries tenen una tensió per damunt,
doncs al cor li costa més vèncer aquella resistència
per poder fer que la sang corri per tot el cos.
Si estiguessin per valors massa superiors parlaríem d'hipertensió
i si estiguessin per valors inferiors d'hipotensió.
D'hipotensió, exacte.
A partir de quins valors podem considerar que una persona és hipertensa?
Quins són els valors normalitzats que no hauríem de sobrepassar?
Són els que hem comentat ara.
No hauríem de passar en cap cas de 140, 90.
Sí que és veritat que ja segons quin tipus de pacient
poden tenir altres...
Per exemple, els ancians, no?
Els ancians que són gent fràgil,
que poden patir el que nosaltres diem hipotensions,
doncs si estan entre 140 i 150,
és un valor que ja s'accepta.
I, per exemple, els diabètics que tinguin
el que nosaltres diem una excreció a l'orina de proteïnes,
el que nosaltres diem una proteïna uria elevada,
doncs la pressió diastòlica no hauria de sobrepassar els 85
més que els 90.
És a dir, que els valors normalitzats serien 140, 90, 14, 9.
Això que sentiríem al carrer, eh?
Exacte.
Entenc que hi ha, però, algunes patologies, com vostè deia,
que sí que variarien una miqueta els nivells
o que es consideraria normal altres nivells, no?
Exacte.
Abans, les guies d'hipertensió de fa 3 o 4 o 5 anys
eren una miqueta més estrictes
i llavors s'ha vist amb el temps
que es pot ser una miqueta més laxa.
Abans, gent que tenia, per exemple,
pels dies cardiovasculars ja establertes,
s'aconsellaven nivells una miqueta més baixos.
Però sembla que això, a poc a poc,
s'ha anat estandarditzant els 140, 90.
Entenc, però, també que aquests valors varien
al llarg de la nostra vida?
És a dir, no és el mateix, els valors
que mesura una persona jove que una persona més anciana?
No, no exactament.
Per exemple, amb nens, a l'edat infantil,
o inclús a la primera edat de l'adolescència,
sí que és veritat que les xifres es poden canviar
i el que és baix per percentils,
això ho fan més els pediatres.
Però a partir d'una certa edat,
podem posar els 18, 19 o 20 anys,
els valors són tots fins a qualsevol època de la vida.
140, 90 serien aquests dos nivells.
Què passa si sobrepassem aquests dos valors?
Per què és perillós tenir la pressió alta?
I, clar, no sé si podem superar, per exemple,
la màxima, la mínima o amb dues.
Bé, la hipertensió es defineix com superar els 140
i o superar els 90.
És a dir, hipertensió és qualsevol moment
en què superem qualsevol de les dues.
Qualsevol de les dues valors.
Exacte.
I llavors és perillós.
Hi ha diferents estudis que han demostrat
que hi ha una relació directa
entre l'elevació de la pressió arterial
i les complicacions cardiovasculars i renals.
És a dir, ja sigui en quant a malaltia
o en quant a mortalitat, no?
Entre aquestes complicacions,
hi ha l'ictocerebral,
l'infarregut de miocardi,
una mort sobtada,
una malaltia arterial perifèrica,
inclús una insuficiència renal.
Llavors, hem de pensar que aquestes complicacions
de la hipertensió són la causa
de quasi 10 milions de morts a l'any
a tot el món.
És a dir, la hipertensió és causa com a mínim
de 45% de les morts per cardiopatia,
del 50% de les morts per accident serovascular,
vull dir que és una patologia important.
Potser totes aquestes complicacions
és el que porta al que dèiem al principi
en començar l'entrevista, no?
Que molta gent al final s'obsessiona una mica
amb el control de la pressió arterial.
Doncs probablement sí.
Són aquella gent que interioritza molt
el que si està alt pot haver-hi complicacions,
però el fet que jo me l'estigui mirant
cada dia, cada dia, cada dia,
no em salvarà ni em canviarà.
En tot cas, si detectem hipertensió,
que normalment suposo que és un tema
que es detecta a la mateixa consulta,
no?, amb alguna revisió.
Sí, últimament el que estem veient
és que moltes són les revisions d'empreses,
aquelles que fan revisions anuals,
i malgrat tot, encara que els diguin
que té la pressió una miqueta alta,
moltes vegades no fan cas,
i aquest diagnòstic es va retrasant.
Però sí que ens ajuda molt
les revisions d'empresa.
Suposo que davant d'un quadre d'aquest tipus
no ens hem d'alertar,
però sí acudir al especialista,
al metge de capçalera en principi, suposo,
perquè ens determini què passa
i realment posar-nos en tractament,
que després en parlarem
dels possibles tractaments.
Parlem ara de complicacions
que ens pot portar a la hipertensió,
però quines són les causes?
Bé, les causes, més enllà del 90%,
és el que diem idiopàtica,
és desconeguda.
És a dir, hi ha una història familiar
positiva al darrere,
si el pare és hipertens,
o la mare, els avis, algun germà,
i en aquest cas,
els factors genètics
poden arribar a estar a un 50%.
Hi ha una minoria de pacients
que venen a la consulta
en els que hauríem de descartar
el que diem una hipertensió secundària.
És a dir, hi ha una causa clara
d'aquesta hipertensió, no?
I com ho podem saber, això?
Doncs fent una bona història clínica
i segons història clínica
demanar alguna prova determinada,
una analítica, un TAC...
És a dir, també hi haurien diverses patologies
que ens portarien a patir hipertensió.
Sí, sí, sí.
Com, per exemple,
hi ha desconeguts,
per exemple,
els anticonceptius que poden prendre
les dones joves,
els antiinflamatoris que són d'ús habitual,
causes una mica més rares
com l'amnea de la son,
hi ha causes més estrictes
com algun tumor al ronyó...
Bé, hi ha moltes causes,
però, per sort, són poc freqüents.
Llavors, quan hi ha un quadre d'hipertensió,
el que es fa és una diagnosi, no?,
d'on prové la causa
i quin és el possible tractament
davant d'això, no?
El primer que intentes és
veure que si els signes no són,
no tenen signes d'alarma,
tu entens que és com una hipertensió
essencial,
que és la mal anomenada benigna,
i llavors tu comences un tractament,
que ja comentarem,
i en el cas que hi hagi
algun símptoma associat
que no et quadri,
llavors és quan tu ja has d'investigar
altres possibles causes.
Parlem d'incidència
a la població
de la hipertensió.
A qui afecta?
Hi ha dades, en aquest sentit?
Bé, la hipertensió
té una prevalença
a nivell mundial
d'aproximadament
entre el 30 i el 45%
de la població.
I afecta més,
és a dir, la prevalença
és més elevada
a mesura que ens n'hem fent grans, no?
No hi ha una diferència
clara entre homes i dones,
sinó que
pràcticament a l'edat joves
potser és un palet més alta,
un 55-45,
amb homes,
però a mesura que
es fan grans les dones
i arriba la menopausa,
aquesta s'iguala bastant,
inclús les dones
poden arribar a superar
els homes.
Però estaríem parlant
que gairebé
la meitat de la població
pot tenir-ne.
Diagnosticada,
estem parlant
de quasi un 45%,
entre un 30 i un 45,
però nosaltres pensem
que,
o a nivell mundial,
es pensa que hi ha
molta hipertensió
que no està diagnosticada.
O sigui,
un 50%
pràcticament segur.
Perquè no hi ha
simptomatologia?
Doncs perquè la gran majoria
dels pacients hipertensos
no dona símptomes,
la majoria.
Sí que és veritat
que altres símptomes no,
pot ser el mal de cap,
el mareig...
Però viuen
amb aquella patologia,
amb la hipertensió
i no...
Però associen
aquest mal de cap
a una cosa habitual.
Dèiem que no hi ha distincions,
massa distincions
entre homes i dones,
és a dir,
no afecta d'una manera
clarament diferent
a homes i dones.
Nens i joves,
dèiem que també
poden patir-la.
Els nens també
poden patir
la hipertensió,
malgrat és
molt menys prevalent.
Estem parlant
que potser
un 3%
dels infants
poden tenir hipertensió.
Clar,
hi ha molta diferència
entre els nens,
infants
i la gent gran,
no?
Doctor Font,
cal que ens prenguem
la pressió
d'una manera regular?
A veure,
les recomanacions
des de petits,
no hi ha una cosa
molt establerta,
però sembla
que hi ha un concès
en quan la primera vegada
és a la consulta
del pediatre
a partir dels 3 anys,
després de manera
més o menys regular
a l'adolescència
i a partir
dels 18-20 anys
com a mínim
una vegada,
a partir dels 30
cada 4 anys
i a partir dels 40
és anual.
Molt bé.
Com a mínim
una vegada a l'any.
Una vegada a l'any
com a mínim.
No obsessionar-nos
com dèiem al principi
amb la pressió arterial.
Clar,
dèiem que hi ha
alguns casos
que no hi ha
simptomatologia,
però com podem notar
que tenim hipertensió?
Quins són els possibles
símptomes?
Parlava el doctor Font
de mal de cap,
per exemple.
Poden ser molt variats,
no?
Des d'un simple
mal de cap,
a vegades
si tenim la pressió
molt alta
pot haver-hi
dificultats
a la respiració,
mareig,
dolor toràcic,
palpitacions,
inclús a vegades
petites hemorràgies
de salts,
és molt variat.
I com es diagnostica
un cop arribem
a la consulta,
el nostre metge
de capçalera?
A veure,
avui en dia
s'utilitzen
els aparells
electrònics
i el que van comentar
amb l'esfinglometre
de mercuri.
Llavors,
el que sí que s'està veient
amb el temps...
És aquell aparell,
pel que els...
ja ens ho entenguin,
que es posa a l'avantbràs
i que mesura
aquesta...
Mesura les xifres,
no?
I llavors,
el que sí que,
segons l'OMS,
com que el mercuri
és tòxic,
el que es recomana
és eliminar progressivament
els aparells
que utilitzen el mercuri
i utilitzar-los
per aquests aparells
electrònics
que l'OMS té a casa seva
de manera habitual.
Són igual de fiables
aquests aparells?
Sí.
El que passa
que sí que és veritat
que es recomana
que periòdicament
hi hagi un calibratge
de l'aparell
perquè amb el temps
es poden fallar.
Però sí,
són...
Són...
El que més es recomana
sobretot són els de braç,
els que estan homologats.
Malgrat que els de canell
també mesuren
i mesuren de manera fiable,
els homologats
són els de braç.
Els de braç,
aquests que es posen
a l'avantbràs.
Molt bé.
A partir d'aquí,
quan acudim a la consulta
ens farien aquesta prova,
ens mesurarien
la pressió arterial
i aquí ja diagnosticaríeu
si hi ha una hipertensió.
Bé,
amb una sola mesura
no n'hem de tenir prou.
No.
No ens hem de quedar
amb una mesura
i llavors el que es recomana
és que el mateix
propi pacient a casa
faci
durant diversos dies
diverses medicions.
Llavors,
que ens porti a nosaltres
el que ha vist ell
a casa seva
i llavors,
davant de qualsevol dubte,
tenim una prova
que és bastant fiable
que és el que nosaltres
anomenem el MAPA,
que MAPA és
les cicles de medició
ambulatòria
de la pressió arterial,
que és un aparell
electrònic
que es posa al braç
i que mesura
que el pacient
s'emporta a casa posat
i que mesura
durant 24 hores
aquestes xifres d'atenció.
Mesuraríem les xifres,
mesuraríem les variacions,
faríem una mena de control,
ja sigui amb el MAPA
o sigui amb les medicions
a casa
del propi pacient,
perquè no sé
si és un mite
o una realitat
aquesta hipertensió,
no sé com n'hi diuen exactament,
si és hipertensió
de bata blanca,
sol recordar,
que és aquella hipertensió
que només tenim
quan acudim a la consulta.
Exacte.
Causada pot ser
pels mateixos nervis
d'estar a la consulta
o per què?
Bé,
hi ha pacients
que quan arriben a la consulta
doncs es posen més nerviosos
i són aquells pacients
que a casa seva
sempre et diuen
que l'atenció la tenen bé
i quan ve la consulta
doncs sí,
són pacients
amb xifres per damunt
de 140-90.
Per això tenim el MAPA
que és per descartar,
entre altres coses,
per descartar
la hipertensió de bata blanca.
Molt bé.
Tenim ja aquesta hipertensió
diagnosticada,
a partir d'aquí
és moment, suposo,
de buscar una causa
i un possible tractament.
Sí,
dependrà molt de les xifres inicials
que tinguem
perquè no és el mateix
estar a 145,
150 de màxima
o estar a 180.
El que sí que és bàsic
és que en primer lloc
s'han de realitzar
els canvis en l'estil de vida.
Encara que aquests canvis
en l'estil de vida
no han de retrasar mai
un tractament farmacològic
en aquells que ho necessitin,
sí que és veritat
que és la primera cosa
que s'ha de fer.
Canvis en l'estil de vida,
n'hi ha quatre o cinc
de molt clars.
Un és la restricció
de la sal a la dieta.
Estem parlant
de sal màxima
de 5 grams al dia.
Altres coses,
s'ha de moderar
el consum d'alcohol,
s'ha de fer exercici físic,
es recomana
uns 30 minuts al dia
entre 5 i 7 dies
a la setmana.
Es recomana també
una dieta mediterrània,
que no hi hagi greixos,
una sèrie de coses
que més o menys
ja hauríem de fer tots
de manera habitual.
Que això suposo
que són també canvis
en l'estil de vida
que ens ajudaran
a prevenir
també precisament
aquesta hipertensió.
Però això,
és el que comentàveu.
No són coses que
teòricament
ja hauríem de fer
de manera habitual.
No ho hem de fer
quan ja ens han detectat
la hipertensió,
sí que no ja ho hauríem
de fer abans.
Abans.
Sí,
són coses que
l'home hauria de fer
no per prevenir
només la hipertensió,
sinó qualsevol altra
patologia cardiovascular.
Diabetes,
angina de pit,
qualsevol altra, no?
És a dir,
que més enllà
d'aquesta medició,
el pacient també
ha de comprometre's
a canviar
aquests hàbits
perquè la hipertensió
millori.
El primer que ha de tenir
el pacient present
és que ha d'entendre
que aquesta malaltia
la té,
que hi ha molta gent
que això no ho té clar,
és a dir,
quan tu li dius
que és hipertens
hi ha molta gent
que diu
això jo no ho tinc.
El primer que has d'intentar
és que el pacient
entengui
que aquesta malaltia
sí que la té.
I a partir d'aquí
és ell mateix
ajudat
per qui sigui,
pel metge,
pel metge de família,
la infermera,
a la que ha de començar
a canviar
tots aquests hàbits.
Imaginem
que hem canviat
aquests hàbits
però que la hipertensió
no millora
o que sí que
duem terme
aquests estils de vida
però que la hipertensió
no millora.
Aquí hi hauria
un tractament farmacològic
també?
Sí, i tant.
I és,
a part d'aquests canvis
d'estil de vida
per nosaltres
és bàsic
el tractament farmacològic.
Comentàvem abans,
no?
Tensions,
clar, és que la classificació
de la hipertensió
va per segons graus
segons les xifres inicials
i, clar,
tensions per damunt
de 16,
de 160
de pressió alta
ja pràcticament
t'estàs assegurant
que ja has de començar
en tractament farmacològic,
no?
O aquells pacients
que ja tenen
alguna patologia cardiovascular
establerta
o pacients diabètics,
clar,
són un tipus de pacient
que pràcticament
segur,
segur,
han de començar
en tractament farmacològic.
Tenint en compte
que, evidentment,
pot estar associada
a altres patologies
com a Aradema,
imaginem que el tractament
i aquest seguiment
del pacient
deu necessitar,
doncs,
l'expertesa,
la participació
d'experts,
d'especialistes
en funció de cada cas,
és a dir,
que al final
el tractament
també és molt individualitzat,
entenc.
Sí,
a veure,
la hipertensió,
malgrat que és una malaltia
que és crònica,
que això és molt important,
i que es pot donar
a qualsevol moment
de la vida,
sí que és veritat
que és més prevalent
en gent gran
i aquesta gent gran
té altres patologies
associades,
sigui diabetis,
sigui cardiopatia isquèmica,
tipus infarts,
angines,
i això vol dir
que aquest tipus de pacient
s'haurà de portar
també segurament
amb algun endocrino,
amb el seu metge de família,
amb algun cardiòleg
i és molt important
que hi hagi sintonia
entre diferents especialistes.
Imaginem que per explicar
tot això
que hem estat fent nosaltres
ara,
per fer pedagogia,
per posar,
per clarificar
tots aquests temes,
és que existeix
el Dia Mundial
de la Hipertensió,
en guanyem el tema
amb el tema
Coneixeu les vostres xifres,
era això
el passat diumenge,
aquests dies
funcionen,
perquè la població
n'estigui al corrent,
n'estigui al cas
i sobretot
faci les coses bé,
intenti canviar
aquests estils de vida
també que dèiem.
És important
que hi hagi
algun dia així
puntual
que la gent
no per recordar-ho,
el que és molt important
és que la gent
després
al cap d'uns dies
no s'oblidi,
sinó que sàpiguen
entendre
que
se'ls va la salut
i que són
xifres
importants
en quant a
després
tot el que pugui venir,
el que és complicat
és que la gent
després
se'n segueixin recordant,
per això
hi ha els metges
de família
que han d'anar insistint
a mesura que els pacients
vagin a les consultes
que incideixin
en aquest tipus
de malaltia.
Per anar
tancant la entrevista,
doctor Font
és membre
del grup
d'investigació
en risc cardiovascular
de l'Institut
d'Investigació
Sanitària
Pere Virgili.
Exactament
en què
s'ocupa
aquest grup?
Bé,
són
diferents
nivells
d'investigació
i que
nosaltres
el que
volem mirar
o intentar
és a veure
si
podem
d'alguna manera
muntar
una unitat
de risc
cardiovascular
que seria interessant
de cara
al que comentàvem
de prevenir
i a la llarga
si s'ha de tractar
de manera
més
global
amb aquell pacient
amb diferents
especialistes.
Això
estava encara
una miqueta
pendent.
Estan treballant
perquè això
sigui
algun dia
en algun futur
sigui
realitat.
Doncs avui
n'hem parlat
de la hipertensió
de les causes
del tractament
de la diagnosi
sobretot
d'aquests consells
que ens donava
avui
el nostre
especialista
el doctor
Ramon Font
metger especialista
com dèiem
en
nefrologia
de l'Hospital
Joan XXIII
de Tarragona.
Doctor Font
li agraïm moltíssim
la seva presència
als estudis
de Tarragona Ràdio
fins la propena
molt bon dia.
Moltes gràcies.
d'acordat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.