...
Gairebé són tres quarts de dotze.
Seguim endavant dins el matí de Tarragona Ràdio,
ara amb aquest espai mensual
que dediquem a parlar sobre ensenyament,
sobre educació, sobre el que passa dintre,
al voltant i fora dels centres escolars.
Per tant, una temàtica que pot afectar
a molts dels que ens esteu escoltant,
perquè possiblement hi teniu familiars,
fills, parents, cosins, germans,
nets o nebots que estan en centres d'educació.
Justament, si les vostres criatures
estan cursant tercer o quart d'ESO,
possiblement us hagin parlat d'un programa
que es diu Servei Comunitari,
és el que ens ocuparà en aquesta tertúlia
que avui compartirem amb moltíssima gent.
Saludem primer que torna a Esther Ferrer,
ella és coordinadora del Centre de Recursos Pedagògics.
No, no, jo sóc una simple treballadora del Centre de Recursos Pedagògics.
Ens coordina la secció, però.
El que coordina és la secció.
Molt bé, molt bé.
Bon dia, Esther.
El meu cap és el Manel Castanya,
que va venir el primer dia ja.
Doncs l'Esthera, en tot cas,
això ens porta als temes i als convidats
des del Centre de Recursos Pedagògics,
i avui una de les convidades és una companya seva,
la Rosalina Ponce.
Rosalina, bon dia.
Bon dia.
Des del Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès,
tu pertanyes al que és això,
al servei comunitari,
amb el tema que ens ocupa avui.
Bé, diguem que coordino els projectes
de servei comunitari de la comarca del Tarragonès.
Ara parlarem també amb persones, alumnes,
que han prestat aquest servei comunitari,
alumnes i també un professor del Col·legi Joan Roig.
Mira, ja de fet us saludo,
i així ja estareu presentats.
Salvador Calvet és professor del Col·legi Joan Roig.
Salvador, bon dia.
Bon dia.
Ens consta que la vostra escola és de les
que més en sèrio esperen això del servei comunitari.
Doncs que més participeu.
Crec que vam ser, no de les primeres,
evidentment, però de les primeres d'aquí Tarragona, sí.
Sí, és cert, sí.
I no sé si en aquestes primeres promocions
hi va participar la Raluca Repsiu,
ella és alumna, exalumna, perdoneu, del Col·legi Joan Roig.
Sí, sí que vaig participar.
Va ser dels primers cursos que ho van fer?
Sí, sí, van ser el primer curs que ho van fer.
Amb ells parlem de l'experiència de prestar aquest servei
i també volíem conèixer l'altre vessant,
no qui rep aquest servei comunitari.
Una de les entitats que el reben és la Montanyeta,
en aquest sentit ens acompanya la directora
del Taller Grasol a Montanyeta, l'Àngels Estupinyà.
Àngels, bon dia.
Hola, bon dia.
I també a la David Borràs,
monitor d'aquest Taller Grasol a Montanyeta.
David, bon dia.
Hola, bon dia.
Bueno, doncs anem a PAMS,
què és el servei comunitari?
Estera o Rosalina, qui m'ho explica?
En què consisteix i quant de temps fa que està implantat?
El servei comunitari és un projecte del departament
que va néixer fa dos o tres anys
i l'objectiu és que tots els alumnes que hagin passat per l'ESO,
és a dir, tots els alumnes,
hagin tingut l'oportunitat de fer un mínim de 20 hores de servei comunitari.
Llavors, això significa que els centres i entitats de l'entorn
i del seu context més immediat,
que necessiten un cert recolzament social,
reben aquest servei comunitari dels alumnes dels centres educatius
i, per altra banda, els alumnes també és una eina
perquè puguin copsar quina és la seva realitat pròxima,
quines necessitats hi ha,
puguin experimentar la sensibilització, el compromís
i això és una cosa fonamental en la societat que tenim
i llavors el departament es proposa que tots els centres
hi participin en un màxim de temps de generalització de cinc anys.
Això, aquest servei, funciona a tot Catalunya?
Està començant a tot Catalunya,
el que passa és que els centres hi entren a poc a poc.
L'objectiu és que en cinc anys
se generalitzi a tots els centres educatius.
I aquí a Tarragona hi participen tots
o encara estem en fase d'introducció?
No, estem en una fase encara inicial.
Crec recordar que són set centres
que hi estan participant en aquest moment d'una manera oficial,
el que no vol dir que no hi hagi...
Tarragona o província, m'estàs dient?
No, Tarragona, comarca.
Tarragona, sí, comarca, perdona.
El que no vol dir que no hi hagi centres educatius
tant de primària, aquest és un projecte específic de secundària,
però tant de primària com de secundària,
que facin activitats d'aprenentatge servei
o de col·laboració en entitats,
però que no compleix encara totes les prerrogatives
que requeriria per homologar-se com a servei comunitari.
És a dir, que no hi hagi totes les hores,
que no siguin tots els alumnes, etcètera.
Però l'objectiu és que això es generalitzi en cinc anys.
Molt bé, amb quines entitats treballeu
o es presta aquest servei comunitari?
Bé, depèn, depèn cada centre.
En teoria, doncs, ha de fer una anàlisi del seu context
i veure quines són les necessitats que hi ha.
A vegades el context és el més immediat,
és a dir, el propi centre, a la millor, té algunes necessitats.
Per exemple, hi ha molts centres que el que fan
és que els alumnes més grans ajuden i col·laboren
en algunes tasques relatives a alumnes més petits.
És una forma molt inicial de servei comunitari,
però es comença per coses petites.
D'altres centres, doncs, bueno, analitzen el context,
detecten quines són les necessitats que hi ha,
veuen quines són les possibilitats de col·laborar
i amb això fan un projecte i el porten a la pràctica.
Clar, tot això és un procés que requereix el seu temps
perquè la principal dificultat de la implantació ràpida
d'aquest projecte, que té grans avantatges
i que és molt ben valorat pels centres que hi han participat,
és que requereix la implicació dels equips directius
i de bona part, la col·laboració de bona part del claustre.
Llavors, a vegades això no és tan senzill.
En quin sentit requereix la participació d'aquests professionals?
No és simplement un tema de coordinació, de gestió de trucats?
És un tema de coordinació i és un tema que, clar, no pot ser una cosa puntual.
És a dir, un centre que porta a la pràctica un projecte de servei comunitari
vol dir que té aquest valor incorporat com a centre i, per tant,
quantes més parts del professorat implicat, millor,
perquè es pot fer un projecte més ric, més transversal.
Part del pla educatiu, també hi ha una formació.
No és només anar a les 20 hores, en aquest cas, per exemple, a la Montanyeta,
sinó que hi ha una prèvia i després una valoració.
Ells us ho explicaran molt millor que jo, que em sembla que parlem massa ja.
Ara els hi preguntaré.
Els protagonistes són els que...
Una mica d'introducció, en tot cas, per entendre'ns,
aquest Arragona, entitats que participen d'aquest servei comunitari.
La Montanyeta?
L'Ajuntament, també, el benestar social a través d'algunes llars d'avis.
Bé, doncs no m'havia preparat aquesta pregunta.
No, però és per fer-nos una idea, eh?
Però pot ser qualsevol, vull dir, pot ser qualsevol.
Simplement que els nens vegin o els xavals vegin que hi ha alguna necessitat.
Pot ser inclús que no una entitat institucionalitzada.
Salvador Calvet, el tornem a saludar.
Ell és professor del Col·legi Joan Roig, un dels col·legis pioners
i que, doncs, més alumnes ha proporcionat també per aquest servei comunitari.
Salvador, com és que el Col·legi Raig vau dir si nosaltres ens hi posem
quan encara això estava al començament?
Si té de ser sincer, va ser de rebut.
És a dir, sí, una mica, s'ha d'anar a fer un curset.
Qui hi va? És que és per tercer i quart.
Doncs ja et toca.
Després de la bufada inicial de dir, uf, ara ja hi tornem a ser,
vam anar a fer la formació i, cert, que cada vegada que fem,
cada dimecres hi anàvem, el company Marc, pobra...
Això és el profes, eh, però no?
Sí, dos profes.
El Marc, que està de baixa, per cert, pobra,
i un servidor vam anar allà i ens vam engrescar, la veritat.
Quines avantatges hi vau veure per un col·legi?
Perquè ara ens parlava la Rosalina de la fanyada
que dona això als professors, però quines avantatges hi veieu?
Més que fanyada, sí que és fanyada i tal, però sota la il·lusió, no?
I ja t'explico per què.
Nosaltres havíem anat a la muntanyeta, però de visita de metges.
Vèiem allò i marxàvem una vegada a l'any i tal.
I se'ns va acudir que, doncs bé,
per què no fer una activitat d'aquestes a la muntanyeta?
Tot i que és arriscat, perquè la muntanyeta és un centre
de persones amb paral·lici cerebral
i la societat això costa de digerir, no?
I era una aposta molt arriscada,
perquè podíem trobar rebuig en els alumnes, no?
Però ens hi vam tirar amb il·lusió
i als nens va costar.
Al principi, recordo més d'un alumne histèric.
Perquè quants anys tenen els nois i noies de tercer i quart?
Estan entre 15 i 16.
A algú que li agrada molt en T17 i s'hi queda allà.
Es queda un any més, no?
Sí, es queda allà. Està molt a gust amb naltros.
Però sí, no, no, és...
Tot i que són els més grans de l'escola,
doncs l'impacte hi és, no?
I això ja ho havíem parlat,
tant en direcció de la muntanyeta
com amb el David, per exemple, el monitor i això.
què passaria si hi havia rebuig?
És que és normal.
Normal no vol dir...
O sigui, habitual, diguéssim, que pot passar aquest rebuig, no?
Va costar, va ser una mica difícil al principi,
però la veritat és que, bueno, ja ho dirà la Raluca,
al final va ser espectacular.
Raluca, què havíeu d'anar a fer?
Què us van explicar que aniríeu a fer a la muntanyeta?
20 hores cadascú, no?
Sí, o sigui, al principi ja ens havien avisat
que podria ser molt difícil,
que alguns podríem, no sé,
que alguns potser ens tiraríem cap enrere,
però que, sobretot, segurament ens aniria molt bé
perquè aprenríem coses que no sabíem
sobre les persones que pateixen paràlisi cerebral.
I els profes sí que ens deien
que hauríem d'estar molt preparats,
mentalitzar-nos que podria ser un projecte
que ens faria créixer com a persones.
I, no sé, jo crec que va ser una experiència
molt positiva per a nosaltres.
Què hi fèieu?
Anaveu en grup, anàveu sols?
Sí, hi havia vegades que anàvem en grups,
però també hi havia vegades que cadascú
anava amb una persona sola
i fèiem activitats com pintar
o sortir al parc, que hi havia al prou de la muntanyeta,
i fèiem jocs i moltes activitats
dirigides pels monitors i amb els professors.
Com va caure això des de la muntanyeta,
Àngels i David, de que de dir,
escolta, us vindran un grup de nois i noies,
15 a 16 anys?
Bueno, en principi pot arribar a ser una afanyada, també, no?
O una nosa.
Nosaltres, al principi,
quan el Salvador i el Marc ens van presentar el projecte,
el vam veure força interessant,
perquè nosaltres, de fet,
ja intentem fer algunes activitats
que intentem estar oberts.
Sempre us agrada donar aquesta visibilitat, no?
La visibilitat pensem que és vàlida
i no ens hem de quedar tancats allí, no?
També fem les activitats de teatre,
també fem activitats culturals,
moltes de les activitats que es fan a Tarragona
i participem activament,
perquè pensem que no ens hem de quedar allí tancats, no?
Que la visibilitat és un dels nostres...
Per tant, quan ens vam plantejar el Salvador
de tirar-ho endavant,
vam veure que era un projecte interessant,
ho havíem d'incorporar dintre del centre ocupacional,
a fi efecte,
de poder donar-li encapuda
als activitats que portem a terme,
però pensem que l'intercanvi és bo
i l'intercanvi amb aquelles persones
que estan a aquesta edat adolescent, no?
És bo pels nostres nanos
en quant a interacció, no?
I vam començar a organitzar el projecte
i aquí estem,
i aquest és el segon any, no?
El segon any.
El segon any, sí.
David Quanz,
el David és monitor, eh?
Del taller Grasol a Muntanyeta.
Per tant, tu estaves un meca...
Tu t'autoritzaves,
eres el mitjencer, no?
Entre els alumnes del Col·legi Roig.
Sí, una mica amb els professors,
els alumnes,
les persones que estan allí al centre,
una mica la coordinació de tot.
Molt bé.
No sé quines cares els hi veies,
què preguntaven.
Bé,
era normal,
ja els havíem avisat els professors
i els alumnes
que els primers dies
potser impactaria una mica
el fet de compartir aquestes activitats amb ells,
però que era qüestió de temps
i trobar les activitats
i la manera de poder-ho compartir
i poder gaudir tots junts.
Quines activitats, per exemple?
Què hi feu allà, al taller?
Doncs, quan se'ns va proposar el projecte,
amb els professors vam coordinar
la programació anual del servei
i una de les activitats,
doncs, bueno,
ensenyar teràpies i activitats
que fem allí al centre,
des d'artístic amb les coses que fem per vendre el Nadal,
les teràpies de massatges,
algun taller de castells
i el més important és el fet de dinamitzar l'exterior,
o sigui, fer dinàmiques a l'exterior del centre,
que era una necessitat més real que tenim al taller.
De fet, vau cobrir amb aquests alumnes,
vau cobrir alguna necessitat,
o sigui, ells es van nodrir de l'experiència,
de prestar un servei social,
però vosaltres vau cobrir alguna necessitat
que té el centre?
La necessitat més real que tenim allí al taller
és el fet de poder fer activitats a l'exterior
pel volum de professionals
i era perfecte,
perquè els alumnes ens van col·laborar
a dinamitzar les activitats a l'exterior
i així va ser.
Reluca, què recordes?
A veure si recordes algun dia,
algun moment concret,
alguna anècdota?
Fins i tot, possiblement al començament
n'hi havia bastantes.
Sí, sí, al començament,
sobretot quan van venir al col·legi
a presentar-nos,
sobretot recordo que hi havia alumnes
que sí, estaven molt nerviosos
i no sabien com reaccionar,
perquè era una cosa nova per a nosaltres.
Però al final,
dels que més nerviosos estaven
són els que més van estar a gust
i van dir que va ser una experiència
que els va agradar molt
perquè s'han adonat coses
que no s'haurien adonat
si no haurien participat en aquest projecte.
Possiblement sobre la malaltia mental, no?
Doncs possiblement no sabíeu...
No, sí, això.
Paràlisi cerebral i tot això us devia sonar
com una cosa una mica estranya.
Sí, i sobretot hem après que moltes vegades
aquest prejudici que té la gent de...
Hòstia, una persona així...
I nosaltres vam aprendre que això no ha de ser un obstacle
per no interactuar amb ells
i ajudar-los a tot que puguem.
Quanta gent va participar si...
O des del col·legi Roig, eh?
Amb aquestes dos anys que fa que hi participeu, pot ser?
Sí, sí, dos anys i...
Quants alumnes heu...
Bueno, la classe, depèn de cada curs,
la classe de quart d'ESO
és la que hi va.
I de moment, ni l'any passat ni aquest,
hem tingut rebuig.
Per tant, vull dir, molt bé.
Mentre tu li preguntaves a la Raluca
quina activitat et va sorprendre,
jo me'n recordava d'una molt especial
i és que una de les teràpies que ens va ensenyar el David
i la gent de la Montanyeta
era molt curiosa
i és que ens fèiem massatges relaxants uns als altres, no?
I anaven, no sé, dels meus alumnes
amb els de la Montanyeta i al revés, no?
I me'n vaig fer creus de la naturalitat
amb què els alumnes feien massatges,
aixecaven la camisa de persones que...
Que, bueno, sí que coneixien, evidentment, no?
Però no importava el grau de discapacitat que tenia.
Ho feien naturalment.
I després hi ha una altra vegada
que era, recordo, que estava al jardí
i amb una de la Montanyeta, una noia, recordo,
li caia la bava.
i un noi que no donaria...
No donaries, a veure, era un noi normal,
que no massa implicat,
es va treure el mocador seu de la butxaca
i li va aixugar la bava.
I em vaig quedar...
Bueno, de fet, vaig fer una foto.
Perquè no, no, em vaig quedar molt impactat.
És a dir, et sorprèn molt.
Sempre tens por,
i això ho animo als altres professors i a altres centres,
sempre tens por, no?
A veure, els meus alumnes això no ho fan.
I precisament el que deia la Raluca,
els que més nerviosos estaven,
els que menys predisposat els veies,
al principi, bueno,
una mica més la gent de la Montanyeta els hi fa una ola.
Perquè no, no, és veritat,
eren els que més treballaven,
els que més il·lusió hi posaven.
És aquesta sensació també, Raluca,
la que et queda quan parleu amb els excompanys.
Sí, sí, sí.
Deuen coincidir tots, no, d'hòstia?
Encara recordeu aquells dies.
Sí, sí, van ser...
Jo suposo que l'últim curs que vam passar, junts,
ha sigut molt diferent dels altres,
perquè amb aquest projecte i tot,
i ho recordem d'una manera diferent,
i ens va agradar moltíssim aquest projecte.
Jo li volia preguntar una cosa a la Raluca.
Ara quan t'aproximes a una persona
que pot tenir paral·lisi cerebral
o qualsevol altra limitació,
que pot anar en cadira de rodes,
els veus d'una altra manera?
O sigui, sí.
Perquè com he conviscut amb ells
i hem fet activitats junts,
ja no hi ha aquells prejudicis
que podrien haver abans
que potser tenen persones
que no han fet aquest tipus d'activitats.
I sí que ara ho veus encara més normal.
Sí que ara abans era normal,
però ara, com hem convivit amb això,
no ens trobem amb aquells prejudicis
que podríem tenir.
Surten vocacions professionals d'això?
Hi ha algú, tu o els teus companys,
que ara es vulgui dedicar, per exemple,
a aquest camp més social?
Sí, sí.
Jo tinc els companys que diuen
que sí, que els agradaria treballar
en aquest tipus de projectes,
perquè els semblen que els serveis comunitaris
i tot això els semblen una cosa molt positiva
per a les persones.
De fet, la interferència entre aquest servei comunitari
i el món laboral va ser,
recordo jo, al començament,
fa 3-4 anys,
quan es parlava d'aquest projecte,
va ser una mica motiu de crítica
per segons quins sectors.
No sé si ja estareu d'acord,
a mi em sona haver sentit veus discordants
que deien, home, és que això molt bé pels alumnes,
però en realitat ve a tapar una manca de professionals
amb algunes d'aquestes entitats.
Sí, aquesta és una crítica que va sorgir
i també va sorgir la crítica a l'obligatorietat
del servei comunitari en els centres d'aquí 5 anys.
A veure, són crítiques, diguem-ne, sensates,
perquè sí que és veritat que algun projecte,
i, bueno, coordinant i llegint sobre projectes,
doncs algun projecte veus que potser sí,
que és una mica pels pèls.
Recordo un projecte, per exemple,
que era fer un estudi de celebritat
d'una riera pròxima a un centre
en què una empresa donava totes les eines
i la feina la feien els alumnes.
Clar, si no s'hagués fet aquest servei comunitari,
doncs no s'hagués fet aquesta anàlisi.
Llavors, en aquest cas, jo crec que és bastant clar
que això no era un servei comunitari,
sinó que era una altra cosa.
I en quant a la...
O sigui, en la tria de projectes
és on està una mica la diferència.
Sí, amb el criteri del professorat,
amb el viscut que sigui el projecte,
amb la detecció prèvia que s'hagi fet,
hi ha un munt de factors,
per això es fa la formació prèvia,
per elaborar un bon projecte de servei comunitari.
I l'altra crítica era la crítica sobre l'obligatorietat.
Van sortir inclús acudits,
de com pot ser obligatori una cosa voluntària.
El voluntariat, com pot ser obligatori?
Clar, és un error fàcil,
perquè se creu que el servei comunitari és voluntariat.
I no és exactament així.
El servei comunitari és un intercanvi.
Per tant, Raluca i els seus companys
van contribuir a fer la vida més agradable
i més rica als alumnes de la Montanyeta
i ells van rebre també coneixement, sensibilitat.
És a dir, és una cosa...
Un voluntariat és una persona que té molt de temps
i que porta la seva feina.
Llavors, diguem-ne que jo crec que és una escala diferent.
De fet, la nomenclatura aquesta d'aprenentatge servei
potser ho defineix bastant.
Sí, aprenentatge servei és una metodologia de treball.
Per això que us deia que hi ha molts centres educatius
que estan fent projectes ja d'aprenentatge servei,
que hi ha una part d'aprenentatge i una de servei.
I que és bidireccional.
És a dir, allà on vas a tu fer el servei,
també reps un aprenentatge.
I aquesta és la clau.
Encantat, suposo, Àngels,
de continuar rebent alumnes només del Col·legi Roig
o d'altres escoles?
Bé, de moment nosaltres hem començat amb el Col·legi Roig
i estem oberts més endavant
que pugui sortir d'alguna altra escola,
però la col·laboració amb el Col·legi Roig
pensem que pot continuar.
Vaja, per les dues parts estem encantats.
A més, em sembla que de feina,
per desenvolupatat això en tindreu,
perquè m'han dit que ja en previsió,
no sé en quina fase està,
l'edifici blanc,
la construcció de l'edifici blanc de bona vista.
De bona vista.
Com esteu?
Estem ara ja,
bueno, ja s'ha fet tot l'an d'arrocament,
ja tenim pendent,
bueno, estem pendents del pressupost de cara a l'any vinent,
però les obres ja estan en marxa
i pensem que si es comença s'ha d'acabar.
I per tant, estem ja en via
que en un parell d'anys pugui estar,
en any i mig,
en una previsió d'any i mig, dos anys,
ampliació de centre ocupacional
i creació de 12 places més de servei residencial.
Aquesta és la idea.
Ja és el termini que preveia,
un any i mig, dos anys.
Sí, un any i mig, dos anys.
És el que pensem que...
Igual s'allarga una mica més,
però vaja,
un any i mig, dos anys,
ja ha de poder estar a les noves instal·lacions.
Molt bé.
Esperem que així sigui.
Pregunta-li, pregunta-li.
A veure com tenim el tema.
Tots en tenim ganes,
tots en tenim força ganes, sí, cert.
Molt bé.
Nois, què ens hem descuidat de preguntar,
d'esmentar?
Entenc que això ha de ser bé,
però ha anat també per fer una crida, no?
Amb aquells centres educatius del Tarragonès
que encara no s'han llençat a la piscina
i que ho hauran de fer,
perquè en cinc anys
això ha d'estar implantat a tot arreu?
Bé, no sé si es poden fer plans
a tan llarg termini últimament,
però sí, aquesta és la idea del departament.
Llavors, bé,
jo animo els centres
a que comencin per un petit projecte,
que s'ho planteixin,
engresquin a la resta de professorat,
perquè es requereix una certa cohesió d'equip
per fer tot això,
però crec que és els centres que ho han fet,
com el Joan Roig,
el Salvador,
es pot dir quins són els avantatges.
Penso que el Salvador
és una persona d'aquelles
que encoratja.
Jo no el coneixia,
vam anar a preparar el programa
i són aquestes persones
que porten com una torxa, no?
I aquest és un element important
en una escola.
Tenir aquests personatges
en els llocs claus
i després,
com ho fas tu per engrescar claus?
A veure,
tractar-me així no s'hi vol.
Això és veritat.
Serveix per engrescar
la gent que ens escolta
i que poden...
Ah, ui,
a la gent que em coneix
dir-te,
tu engrescar a què?
Però sí,
no, la veritat,
no, a veure,
jo t'ho he dit al principi
i per ser sincer
vaig anar allà una mica
com, bueno,
perquè hi havia d'anar.
Però la gent que em va formar
ho va fer molt bé.
Com us formen, però,
a Salvador?
Perquè entenc que és una formació genèrica.
Després tu t'encamines a...
Sí, llavors has de triar tu
l'activitat, no?
I se'ns va acudir això, no?
Però sí,
vam dir,
bueno,
ja que hi som...
Depèn molt de la paraula
que està en grascà,
m'agrada molt aquesta paraula.
Perquè si tu han d'explicar
una altra,
ja no és el mateix,
i has d'anar.
Si tu vas a un lloc
a formar-te
i la gent que ho fa,
no llegeix papers,
perquè això també ens he trobat
moltes vegades,
de dir, bueno,
aneu fent,
aneu fent què?
Sí, ja us diré
si està bé o no està bé.
Això no és formar la gent.
En canvi,
aquelles dues noies
que m'han vindre
ens van engrescar,
m'han anat molt bé
i, bueno,
sí que costa,
sí que costa
i és cert, no?
T'has de trencar dinàmiques,
els professors sempre diem
una altra cosa
i on t'ho poso?
I el llibre,
quan l'acabo?
Clar, perquè representa
que feu la...
Transversalment,
no es tracta
el que serà després
l'intervenció
a la muntanyeta.
En aquest cas,
ho vau tractar
amb diferents assignatures
però en detriment
d'altres.
Ho vam centrar
en l'assignatura d'ètica
a quart d'ESO
perquè, evidentment,
era la que,
si es caia més bé,
implica organitzar horaris
per quadrar,
has de parlar
amb el centre,
en aquest cas la muntanyeta,
per veure quan us va bé.
llavors,
en funció que a ells
els hi vagi bé,
doncs tu te fas l'horari
i clar,
això costa,
jo ho entenc que costa.
Tot era dins d'hores escolars?
Aquestes 20 hores que he dit?
En el nostre cas, sí,
normalment depèn,
la majoria de gent
en principi ho fa fora
però nosaltres,
clar,
per la edició
en crècia de la muntanyeta
ho havíem de fer
al mateix horari.
I, bueno,
tampoc es va anar bé
perquè ens agafa el pati,
no els importa,
la veritat,
en principi no els importa,
anem esmorzant pel camí,
arribem allà,
esmorzats,
ja ens esperen,
no,
és,
no,
i la veritat,
el primer dia pujàvem tots
molt prucs,
però ja l'últim dia,
bueno,
vam anar a més a la Fira d'Entitats
a la Rambla
i vam estar per Tarragona,
a més vam fer una cosa
que l'any passat no vam fer
que és anar per mig de Tarragona
amb les cadires,
el que deies tu,
no,
observes la gent com te miren,
com els miren,
com comenten,
bueno,
també és una formació això
i també els nens se n'adonen
que, bueno,
que potser ells també ho feien
i a partir d'ara ja no ho faran.
També hi va haver un comiat molt maco,
no?
Ah, l'any passat,
sí,
molt xulo.
Que l'expliqui la relu.
Sí,
l'han passat
quan ja arriba
al final de curs
vam decidir
entre totes les alumnes
i els professors
que podríem fer un regal
al centre de la muntanyeta,
però un regal simbòlic
amb tota l'experiència
i vam fer un mural molt gran
amb fotos
de totes les activitats
que vam fer
i tot
i l'últim dia
el vam portar
però també vam fer
com una minifesta
amb tots,
amb els alumnes de la muntanyeta,
amb els monitors
i els profes
i vam compartir
menjar i tot.
Va estar molt bé.
doncs aniríem
tancant ja
aquesta secció
que avui hem dedicat
amb aquest programa
d'aprenentatge servei,
el que és el servei comunitari.
David,
que t'hem sentit poc la veu
i tu estàs allà
el peu del canó,
eh?
amb aquest centre ocupacional
de la muntanyeta.
de la muntanyeta.
No ho sé,
perquè us recomanaries
quina experiència
que té de positiu
això
per als vostres usuaris?
Doncs,
jo trobo que
en l'àmbit
de la discapacitat
és el fet
de visibilitzar
el món
a l'exterior
la discapacitat,
normalitzar
totalment
les seves
discapacitats
i tractar-los
dignes
com a persones
que són
i aquesta és una eina.
El fet de rebre alumnes
que després fan una mica
d'emissaris, no?
Després escampen
el que veuen allí
ho viuen en primera persona
i jo suposo que a casa
Raluca
després ho devíeu explicar
i ho devíeu escampar
per allot d'arreu.
Sí, sí.
Fèieu d'altaveus
del que havíeu vist allà.
Molt bé.
Sí?
Ho deixem així?
Molt bé,
doncs tornem a saludar
els nostres convidats d'avui.
Hem estat parlant
d'aquest servei comunitari
impulsat
i promogut
des del Centre de Recursos
Pedagògics.
En aquest sentit,
ens ha acompanyat
la Rosalina Ponce,
referent de servei comunitari
del Centre de Recursos Pedagògics
del Tarragonès.
Rosalina, gràcies.
A vosaltres.
També hem comptat
amb representants
del col·legi Joan Roig,
un dels col·legis
superimplicats
aquí a Tarragona
en el que és
el servei comunitari
i el seu professor
Salvador Calvet
ens ha acompanyat.
Gràcies, Salvador.
A tu.
També una exalumna,
la Raluca Repciu.
Raluca, gràcies per venir.
A vosaltres.
I un dels centres
que s'ha beneficiat
i es beneficia encara
d'aquest servei comunitari
és la Montanyeta,
de l'Àngels Estupinyà,
directora del Taller
Grasola Montanyeta.
Gràcies, Àngels.
Gràcies a vosaltres.
També hem parlat
amb un dels monitors,
el David Borràs.
Gràcies, David.
Gràcies a tu.
I no res,
Esther Ferrer,
moltíssimes gràcies
i us he de dir
bon Nadal a la secció, no?
Bon Nadal a la secció
i fins al 2016
que us portarem
alguna altra notícia
interessant
perquè en el món
de l'educació
sempre n'hi ha
perquè és un món
de persones,
de relacions,
de sentiments,
d'aprenentatge
i sobretot això,
jo pensava
que parlàvem dels prejudicis
i tal,
doncs,
bàsicament són
per desconeixement,
no?
Quan s'aprèn,
quan un s'obre,
quan un entra a un espai
i coneix,
desapareixen,
desapareixen els prejudicis
i això és el que
a mi m'ha semblat veure,
no?,
a la cara de la Raluca
mentre es parlava
i m'ha agradat molt.
Doncs us retrobem
el 2016.
Bon Nadal a tothom.
Bon Nadal.