És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber, junts en aquesta aventura.
Quin amic! Tots inventarem més motius per poder gaudir de la vida.
Us explicarem mil històries per poder xerrar.
És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
És l'aventura de la vida.
Doncs si no us heu equivocat d'hora, passen 13 minuts de les 10 del matí.
Obrim nova hora dins el matí de Tarragona Ràdio,
però aquesta secció que normalment ens ocupa els divendres a les 11,
aquesta setmana, avui, l'hem hagut d'avançar.
Tindrem aventura de conversar, aventura de la vida.
Tindrem aquests alumnes de cinquè de Sant Pere i Sant Pau,
ara, durant tota aquesta hora,
perquè després venen...
Continuem amb la tanda d'entrevistes polítiques.
Deixeu-me, doncs, saludar i despertar-nos una miqueta tots
amb aquests nois i noies de cinquè, com dèiem,
de l'escola Sant Pere i Sant Pau.
Bon dia!
Bon dia!
Però ja vam venir la setmana passada de cinquè, no?
Em sembla, de Sant Pere i Sant Pau?
Sí.
Sí? I vosaltres qui sou?
De cinquè.
Ah, i els que vam venir l'altre dia, què eren? De cinquè B?
Sí.
Cinquè S.
I falten cinquè B, doncs?
Sí.
Però quants nens sou, a Sant Pere i Sant Pau, a l'escola?
Moltíssims.
Tres ems!
Tres classes!
Tres classes, tres ens en diuen molts, eh?
Escolta, molta gent, no? De cinquè B, quants anys teniu?
Onze!
Deu onze!
Deu onze, sí?
Vale.
I pel que estic veient, cada classe heu tractat,
com a tema especial de l'aventura de conversar,
una cosa diferent.
Sí.
Sí?
Doncs vinga, qui em fa la introducció?
Qui m'explica de què parlarem avui?
L'Andrea.
Bon dia!
Som el grup de cinquè A de l'escola Sant Pere i Sant Pau.
I voldríem donar les gràcies a la Ràdio de Tarragona
per donar-nos l'oportunitat de parlar en aquest programa.
També voldríem recordar als nens i a les nenes de la classe
que no han pogut vindre per problemes d'espai.
Naomi, Cristian, Mario, Aisa, Patrick, Drena, Juan Antonio, Eloi i Daniela.
Avui parlarem de les preocupacions de la classe de cinquè A.
Els punts dels quals parlarem avui seran,
en primer lloc parlarem de les inquietuds dels nens de cinquè A.
En segon lloc tractarem l'enquesta a una mostra de la població
del barri Sant Pere i Sant Pau sobre les mancances del nostre barri.
El tercer punt és l'actuació del grup de cinquè A de primària.
El quart punt és què hem après
i per acabar tractarem la nostra valoració.
I aquí us paro.
Ens han parlat l'Andrea i el Sergio.
Ara anava a parlar la Hapi.
Vec que ho teniu tot guionat, tot escrit, no?
Sí.
Sí? Enrique, David, vosaltres no teniu res escrit?
Improvisareu?
Ai, diuen, jo no, jo no.
A veure, ens heu fet una miqueta d'introducció,
però a part de llegir m'agradaria que m'ho expliquéssiu.
Què vol dir que parlareu de les preocupacions del barri?
Les mancances que falten al nostre barri.
Ah, sí? I com ho heu fet, això?
Heu fet una llista, primer?
Sí.
Com, dins de la classe?
Sí, em van pensar entre tota la classe.
Molt bé. Vau seure, vau dir, vinga, fem una llista.
Quantes mancances van sortir en total?
La llista que era molt llarga, curta, més o menys?
Sí, és bastant llarga.
Més de 10?
Sí.
I estàveu tots més o menys d'acord amb el que faltava?
Sí.
Si voleu, després ja anirem punt per punt,
però ara digueu-me alguna d'aquestes mancances que us en recordeu
que vau dir en aquell dia, que estaven a la llista.
Alguna de les mancances del barri.
No cal que llegiu, només digueu-me el que us en recordeu.
Alguna de les mancances va ser la il·luminació,
perquè hi ha vianants que no s'enten segurs perquè no veuen.
D'acord, Esther, però això us ha passat a vosaltres o us ho han explicat, gent del barri?
A mi sí que m'ha passat.
M'ha passat alguna vegada que no sabia si passar o no passar perquè no veia.
Molt bé, Lídia.
No, Esther, Lídia.
Ho ha canviat el nom, molt bé.
Doncs la il·luminació seria una mancança de barri.
Qui me'n diu algun altre?
Noa.
També hi ha mancances, per exemple, de farmàcies,
perquè hi ha més farmàcies al centre, més cap avall i més cap amunt,
però a la part alta del barri no hi ha tantes.
Molt bé.
Per això.
Molt bé.
Il·luminació, farmàcies, ostres, però per arreglar aquestes coses...
Bueno, no sou vosaltres ben bé qui ho ha d'arreglar, no?
Sí, ja.
És una mica difícil.
A veure, qui me diu per aquí?
Xicos, sector xicos.
Pau?
L'he encertat, sí?
Agafa el micròfon, Pau.
I també falta d'aparcaments.
L'inalàmbric, el Pau té l'inalàmbric.
Falta d'aparcaments.
Molta gent creu que no hi ha suficients.
Aparcaments?
Sí.
Farmàcies, il·luminació, aparcaments.
Vinga, un últim punt.
Després ja anirem més a fons amb alguns altres, eh?
Quique.
Falta d'escombraires.
Escombraires, sí?
Sí.
Quan tu obres, mires a les broses,
se'n veu que no s'han recollit i n'hi ha per terra.
Val, val.
O sigui, manca de neteja també una miqueta el barri.
Molt bé.
Doncs ara sí, Javi, pots continuar,
perquè heu fet la llista
i després explicarem com heu allargat aquesta llista
i què més heu fet que és molt xulo.
Abans de començar amb les mercances,
volíem dir unes coses que ens agraden del nostre barri.
Ens agrada molt viure en aquest barri
perquè ens hi hem acostumat.
Tenim molts amics i família.
Té molts serveis públics
que contribueixen al bé de la comunitat.
Per exemple, transport públic, botigues,
CAP, zones verdes, etc.
Doncs ara us torno a parar amb això que deia la Javi.
Clar, ara veurem les mercances,
que és el que heu treballat vosaltres,
però quines coses xules trobeu que té el vostre barri.
Què me diu, Noa?
Sí, jo crec que també té uns parcs bonics,
però falten també més arbres en aquests parcs.
Parcs bonics que poden encara ser millors.
Andrea, agafa el micròfon.
Serien les botigues.
Botigues.
Sí, botigues de quin tipus?
De roba, de quioscos,
també hi ha cafeteries.
Diguem que trobeu de tot, no?
Per si necessiteu comprar alguna cosa.
Sí.
Més o menys trobeu de tot.
Coses bones que té el barri.
La gent, que és maca, a Sant Pere i Sant Pau.
Sí.
Sí.
També és molt amable.
Ah, sí?
Sí.
Que hi ha molta...
Mira, per aquí és que tinc el Rubén.
Qui és el Rubén?
I tu ets el Pol.
Doncs el Rubén i el Pol.
Agafa el micròfon.
Ai, per cert, que no hem presentat a les tutores,
professores que els acompanyen,
perdoneu, eh?
Això ha sigut molt poc protocolari.
L'Alba Vallverdú és una de les professores també de cinquè
i la Imelda Martín és la tutora d'aquest grup concretament.
Imelda, agafa el micròfon potser del Pau,
que ens volies comentar que quan van fer l'enquesta...
Sí, quan van fer l'enquesta uns cent veïns del barri de Sant Pere i Sant Pau,
van tenir col·laboració per part de la majoria.
i van venir molt contents.
Hi havia algun que, bueno, que tenia pressa,
avui no se pot parar, tal,
però de normal tots van col·laborar.
Molt bé.
Ens explica que venien de l'escola de Sant Pere i Sant Pau,
que estàvem fent un estudi sobre les preocupacions que tenien
i la majoria van ser tots molt positius, sí.
Us van ajudar, doncs, eh, els veïns?
Sí, sí.
Cap problema.
Pol i Rubén, quin tipus de gent viu a Sant Pere i Sant Pau?
Gent gran, gent jove, nens?
Hi ha gent gran i també gent jove.
Però hi podria haver més gent gran.
Pot ser que hi hagi més gent gran que gent jove?
Sí?
Molt bé.
Alguna cosa més del barri que us agradi?
Això del transport que dèieu?
Està ben comunicat, hi ha autobusos?
Sí.
Sí, està molt ben comunicat,
perquè hi ha autobusos que et pot portar a qualsevol part.
Esther, estàs molt callada.
Diu, sí.
Escolta, i que baixeu molt a Tarragona, a centre?
O feu molta vida de barri?
Sí.
Jo, no molt, perquè jo visc a Sant Pere i Sant Pau,
però hi ha vegades que vaig.
Ah, però per allà al barri, doncs ja fas molta vida de barri, no?
Qui baixa bastant a Tarragona?
Sí, el Sergio.
Jo sí, perquè tinc l'àvia a Tarragona i baixo a menjar.
Ah, fa molt menjar?
Sí.
Què fa, què fa de menjar?
De tot.
Molt bé, després us preguntaré pel menjador del col·le, que sempre ho pregunto.
M'he acostumat a preguntar en aquesta temporada.
Hombre, Pol, digues, digues.
Jo també vaig molt a Tarragona perquè ahir tinc els meus avis i els diumenges i els dissabtes vaig a dinar.
Molt bé. I el Rubén?
Jo vaig a Tarragona perquè vaig a una acadèmia d'inglès.
Molt bé. Digues, digues.
Jo també vaig a una acadèmia d'anglès, però això també baixo i a vegades els dimarts o els dijous també vaig a casa l'àvia a dinar.
Ah, val. Escolteu, m'ha dit una cosa el Lluís, el nostre tècnic, eh?
Que no toqueu el micròfon, sisplau, si no aneu a parlar.
Perquè a casa se sent cum, cum, cum.
Se sent tot molt fort, val?
Quan hagueu de parlar us l'apropeu.
És que estan compartint micròfon, imagineu-vos, són tanta gent.
Però si no heu de parlar encara no el toqueu, val?
Molt bé.
Perfecte. I el David, que et veig molt callat també, tu baixes molt a Tarragona o no?
No.
Vaja, i qui baixa a Tarragona bàsicament és pels avis, no?
Sí.
L'última intervenció, l'Ester? No.
Lídia.
Lídia.
Jo baixo a Tarragona perquè la meva tieta treballa al cor d'inglès.
I clar, doncs hi ha moltes vegades que la tenim que baixar.
Clar, i l'acompanyeu o la veniu a veure.
Lídia, poseu el cartell de la Lídia aquí a prop dels altres,
perquè li estic dient estretot a l'estona, pobra, perquè no li veig el nom.
Doncs volíem parlar també de les coses positives del barri de Sant Pere i Sant Pau.
Qui continua? Em sembla que li toca parlar a la Noa, sí?
Sí.
A pesar de les coses positives que ha dit la nostra amiga Happy,
també tenim coses preocupants.
Falten també serveis públics al barri, com per exemple autobusos, taxis, cafeteries, etc.
Falta de policia, la gent se sent una mica insegura.
Falta d'aparcaments.
Falta també de carril bici.
I també falta de personal sanitari, com per exemple infermeres, metges...
Diuen que el temps d'espera al cap és molt llarg.
Molt important també falta de pisos socials per a la gent sense recursos.
Falta de seguretat al barri.
Quan estic a casa no puc obrir la porta tranquil·lament.
I falta de farmàcies obertes el cap de setmana i dies festius.
Home, doncs heu dit una gran llista de falta de coses que falten també.
Sí.
O coses que hi són, però que s'haurien de millorar.
Sí, però encara no en falten més.
Ai, Déu me'n.
Que me n'has de dir unes quantes més que falten, Esther.
Tu de què ens has de parlar?
Ara li toca la Happy. Més, més coses que falten, Happy.
El paviment de les voreres està en mal estat, caldria millorar-ho.
Les carreteres estan mal asfaltades.
M'han quedat acollida per a gossos i gats abandonats.
Manca d'escombraries al barri.
La policia haurà de controlar el nivell de contaminació acústica,
ja que hi ha persones que no poden dormir a la nit.
Falta d'il·luminació al barri i provoca inseguritat al via d'anar.
Manca de semàfors, ja que hi ha molt de trànsit.
Manca de responsabilitat per part de ciutadans.
Ja està.
N'ha tenim més de coses que falten, no?
A veure, jo veig una llista molt llarga.
Com l'heu fet? No l'he fet vosaltres sols, aquesta llista de coses que falten, no?
Sí, Pau.
Sí, ho van fer tots sols.
Tots sols?
I llavors, m'ha semblat que vau fer una enquesta.
Vau anar a preguntar als veïns?
Sí? A veure, com es fa una enquesta?
Com se preparen les preguntes?
El treball de camp consisteix...
Bueno, a veure...
Vas preguntant tu, no?
Per exemple, a un veí i li preguntes una sèrie de preguntes.
Però les preguntes les vau pensar vosaltres?
Sí.
Entre tots.
Entre tots, sí?
Sí.
Digues, digues, m'anaves a llegir, Esther, sobre el treball de camp, que seria això.
Digues, llegeix, jo després ja te pregunto molt.
El treball de camp consisteix en fer una sèrie de preguntes als ciutadans de Sant Peri i Sant Pau.
La població en aquesta edat va ser a cent veïns.
Les preguntes serien les següents.
A veure, les preguntes, atenció, eh, que interessa molt.
Depèn de què pregunteu, també surt d'una manera o d'una altra.
La primera pregunta.
Quines coses al barri milloraria?
La resposta majoritària és la neteja del barri.
Evitar que hi hagi gent conflictiva.
Respectar les normes de convivència.
La il·luminació, que hi hagi més seguretat.
Col·locar femàfors al barri per evitar accidents.
La col·laboració i el respecte entre els ciutadans.
I que hi hagi més aparcaments.
Escolta, va començar amb una pregunta molt general, no?
Quines coses milloraries?
Això és molt, molt general.
I el que va contestar la gent, més o menys,
ja era el que valtros havíeu pensat, també.
Sí, la majoria.
Sí, així que no hi va haver gaire sorpreses.
Valtros ja ho havíeu pensat, tot això.
Sí.
Cent persones, vau anar preguntant?
Sí.
I com va ser això?
Anaveu amb la llista de preguntes?
Anaveu pel carrer?
Sí, anàvem pel carrer amb una llista de preguntes.
I anàvem preguntant a la gent que,
si, per exemple, no podien,
no ens entenien,
però normalment sí que ho feien.
I anàvem en grups de 3 o 4 de nens.
Sí, i bastant persones també ens van dir que no,
que tenien presa,
però la majoria ens va dir que sí.
Us va contestar.
I llavors anàveu apuntant les respostes, Pau?
Sí, les anàvem apuntant
i després en classe les van posar en comú.
Cent persones són moltes, eh?
Sí.
A quantes persones vau entrevistar cadascú, més o menys?
Jo vaig entrevistar 50 persones en total.
Sí?
És molt.
I els d'altres?
Jo a unes 30.
Jo a unes 20, més o menys.
Amb una altra milla.
Ja quasi que les tenim a la cent.
Sí.
Molt bé, molt bé.
Doncs ja comencem amb això, no?
La primera pregunta era quines coses milloraries del barri.
i han sortit coses com, per exemple,
la neteja, respectar les normes de convivència,
la il·luminació,
però escolta, que és un barri molt conflictiu,
Sant Pere i Sant Pau.
No.
El que passa que sempre,
bueno, si ens posem a millorar,
sempre podem millorar, no?
Sí.
Bueno, doncs aquesta era la primera pregunta.
Molt bé.
Ens ho han explicat l'Estè i la Lídia.
Més preguntes tenim?
Sí.
La segona pregunta.
Pensa que hi ha molt de soroll al barri?
La majoria considera que a la nit
és quan hi ha més contaminació acústica
de cotxes i festes.
Molt bé.
Però escolta,
si vau preguntar justament pel soroll,
que és una pregunta així com l'altra era molt general,
no?
Què milloraries?
El del soroll és molt directe.
Hi ha soroll?
És que vosaltres notàveu que hi ha molt de soroll?
Sí.
Sí?
Sí.
Ells van dir a la nit.
I vosaltres què diríeu quan hi ha soroll?
A la nit.
A la nit.
A la nit, sí.
Sí.
Sí.
Quin tipus de soroll?
De soroll.
Pau.
De partits de futbol, de bars, de festes.
Ah, de terrasses i de...
Sí.
Pol, Pol, que anaves a dir alguna cosa.
No, és el mateix que ell.
Sí?
Cotxes, terrasses...
Quique?
Jo, per exemple, tinc un veí que a les 9 o per allà se'n posa a jugar
i tarda molt en anar-se.
Se'n posa a jugar a casa?
No, no, no.
Se'n posa a jugar avall per els que peguen crits i de tot.
Vale, i se sent molt, no?
Bueno, clar.
Es juga molt al carrer?
Hi ha molta vida de carrer?
Sí.
Sí.
I clar, també hi ha soroll.
Vale.
És curiós perquè és això, heu anat directe a fer la pregunta del soroll
i us molesta perquè els nens feu soroll.
Perdoneu que us ho digui, però...
Sou sorollosos i jugueu i tal.
I fins i tot a vosaltres us molesta?
Sí.
Sí? Fins al no poder dormir?
Sí.
A vegades.
No, no, moltes vegades.
Bueno.
Sorolls de baralles?
Sí.
De gossos també.
De gossos.
Sí, de gossos també molt.
Noa.
Jo tinc uns veïns de dalt que tenen ara una nena petita i és normal, però és que damunt el gos que està, que tenen dos, el més gran no para de bordar tota la nit perquè la nena plora.
Ostres, aquí...
No puc dormir, quasi.
Clar, jo crec que els pares tampoc, però, eh, pobres?
Perquè fa una mica de pena, això.
Vull dir que fa temps, o més o així, els meus veïns de dalt sempre estaven movent mobles cap a les 10 o 11 i no deixaven dormir ni res.
I què devien fer?
No ho sé.
Per què la gent mou mobles a la nit?
Per molestar?
No, mai.
Això és un fenomen poltergeix que s'hauria d'estudiar sociològicament, eh? Perquè és veritat. No ets la primera persona que li passa, a Pol. Gent que a les 10 o les 11 es posa a moure mobles.
Sí, sí que passa, això. Happy.
Que jo tinc uns veïns a baix que tenen gossos i aquella casa només l'utilitzen per als gossos, quasi sempre ells mai estan i deixen els gossos i com tenen por, doncs borden tota la nit.
Ja depèn del... Per exemple, l'estiu borden molt i hi ha nits que no podem dormir.
Mare de Déu. Escolta, ja veig el tema del soroll, que el teníeu com a molt clar.
I els veïns us van dir quina va ser la resposta dels veïns quan vau preguntar si pensaven que hi havia molt de soroll al barri? Això, que sí, que de nit?
Sí, van dir que a la nit perquè, clar, després de tot el que han dit els meus companys, doncs jo també crec que a la nit és quan hi fa més soroll.
Vau arribar a Sapiguer, o això ho deixem per després, com es pot arreglar tot això?
Ho deixem pel final?
Sí, millor.
Número 3.
Tercera pregunta.
Consideres que els serveis públics al barri són suficients? Hauria d'haver més neteja, escombraires, etc.
Ah, la neteja.
Tothom ha contestat que hauria d'haver més serveis públics, escombraires, pediatres...
Serveis públics. Neteja, i abans ha sortit el tema i ara també de la salut, no? Del CAP, dels més personal sanitari, més metges, més infermeres...
Sí. Sí que teniu alguna experiència en aquest sentit d'anar al CAP, haver d'esperar molt...
Sí. Sí, de vegades.
Jo de vegades, per exemple, ara fa poc que vaig anar al CAP perquè em feia mal la panxa, vaig estar de les, no sé, potser les 5 o les 6 fins a les 8 i pico, quasi les 9 no vaig sortir del CAP.
Ostres. No me'n van atendre.
No era molt urgent. Però, bueno, clar.
Bueno, anàvem a urgències, però, clar, hi ha molta gent i...
Dos hores i mitja, Déu-n'hi-do. David, i després l'Enrique i després la Lídia.
Jo tenia unes guins al dit i me'n vaig esperar dues hores al CAP.
Un munt.
Sí, quan te fa mal són dues hores o molt, i quan no et fa mal també.
Quique.
De que jo, és que vaig tindre unes guins i encara m'estan mirant el que és, perquè no són unes guins,
però és que l'última vegada que vaig anar al metge em vaig passar 3 hores perquè m'atendessin
i després em van citar en una altra entrevista unes altres dues hores.
I al final se'm va passar com si fossis l'hora del col·le.
I quasi que se't va passar el mal i tot, dius, ja no cal.
Ja m'he cobrat sol.
I la Lídia.
Jo, com soc molt... jo sempre em trenco alguna cosa, soc molt pupàs.
No, que és veritat.
Sí, sí, és veritat.
Quan vaig a l'hospital perquè m'ho miren, sempre passo moltes hores.
Hi ha hagut dies que m'he passat fins a les dues de la madrugada perquè no hi havia ningú que em pogués atendre.
Déu-n'hi-do.
Això és en Perissa Pau, eh?
Perquè quan us feu mal allà, què dona que aneu a urgències al cap?
Jo moltes vegades vaig al cap i sempre em diuen, no, no, tens que anar a l'hospital.
Aquí no, aquí no podem fer res.
Ah, llavors t'envien cap aquí a l'hospital.
Clar, perquè no tenen tot el que és por per mirar.
Clar, que segons què t'ho han de mirar bé.
Clar.
Bueno, bueno, així la Lídia és una mica pupàs.
Sí.
Bueno, veig que tant us heu d'esperar si esteu al cap com si us envien aquí a l'hospital de la Tarragona.
Sí, més o menys és el mateix.
Vinga, doncs seria una de les grans mancances.
Escolta, i això que deia de les escombraries, de més neteja, diríeu en general que és un barri brut?
O bueno, de tant en tant, doncs hi ha una mica de papers.
Una mica, eh?
Perquè la gent no posa la brossa als cubos de la neteja, els posa fora.
Llavors, després, depèn on viguis, potser fa olor i tot això.
Ah, sí?
Sí, de vegades sí.
Però, per exemple, vas per carrer i et trobes un colxon o una butaca al costat dels contenidors.
Els mobles aquells que movien, eh? A casa del Pol, segur que és que els vagin al carrer.
Pau.
Això del...
Jo moltes vegades veig gent que llença papers a la brossa
i altres vegades que ho fan a terra perquè els dona igual on ho llencin.
Gent gran o gent jove?
Gent jove.
Sí?
I tant gran mai he vist ningú que llençin papers a terra.
Mhm, mhm, mhm.
Aquí què?
Eh, sí, de que...
Però és que em sembla a mi que deixen...
És que sempre que passo per les brosses, com que la brossa d'embasos té l'entrada aquella que és rodona,
no hi pot entrar i la bossa, i per això ho han de deixar.
A vegades no els hi entra, no? I a més de fer l'esforç ho deixen fora.
Sí.
I ala, tot per allà a terra.
Noa.
Jo vull dir que també la gent jove, per exemple, els 13 o 15 anys, sempre que van pel carrer no s'ho poden aguantar i llencen un escupit ajo a terra.
i després allò se queda allí i la gent ho va trepitjant i és un fàstic.
Bé, passen, suposo, a netejar, passen a recollir la brossa, però potser voldríem més, no?
No només que passin més, sinó per allò que em dieu són problemes que la gent no es comporta bé.
Sí.
Potser sí que hi ha escombriaires, però potser és que la gent hauria de ser una mica més neta.
també moltes vegades vas pel carrer, jo quan vaig a l'escola sempre, hi ha un munt de caques de gossos i la gent, no sé, però les deixa i, clar, després potser passen dues o tres vegades a la setmana els escombriaires
i, clar, la majoria del temps tu vas pel carrer i et pots trobar potser deu caques.
Ah, clar. I Pol?
Vull dir que hi ha una zona de terra davant del Mercadona, d'una entrada del Mercadona, i allí, si no hi ha 100 caques, no ho sé, però has d'anar esquivant-les perquè hi ha un munt.
Ah, sí? Clar, és una zona de terra, potser tothom porta els gossos allà, però clar, ningú recull.
Bueno, escolta, i només anem per la tercera pregunta, eh?
Vinga, la quarta, i ara voldré sentir més aviat a l'Andrea i al David i al Rubén, que no estan xerrant massa.
No? Andrea, estàs molt calladeta aquí al meu costat.
Sí.
Ha estat tens el micro, caigut i tot. Avorrit.
Com que no parla, diu jo, jo me'n vaig a dormir.
Vinga, aquí m'explica, però, la quarta pregunta. L'Èster.
La quarta pregunta diu, creu que al barri hi ha ciutadans amb comportaments incívics?
La majoria va contestar que hi ha ciutadans amb comportaments inadequats, sobretot els joves.
Ah, sí?
Sí.
I vosaltres esteu d'acord?
Sí!
Bé, ja hem dit alguns comportaments inadequats, no? Que serien aquests de tirar-ho tot per terra i escopir i tal.
Algun altre comportament que no us agradi que que heu vist pel barri?
Per exemple, que no sé si passa amb els joves, però que hi ha persones que maltraten els animals, els fan mal, només per diversió.
Sí?
Sí.
Al barri, això?
Sí.
Això és molt seriós.
Per exemple, els gats abandonats del parc que alguns nens cuidem, hi ha uns altres nens que agafen canyes i comencen a llençar-se els gats i també pedres.
Andrea?
Que també hi ha, quan hi ha un jove, per exemple, que està enfadat, com no sap què fer, dona cops a coses i les trenca i llavors es queden les coses trencades i això, encara que tu estiguis enfadat, no pots trencar les coses que no són teves.
Algun altre comportament incívic que heu observat?
Bé, després parlem de solucions, de què hem de fer tot això, Sergio.
El grafiti, que també hi ha.
Hi ha grafitis?
Sí, per on?
Sí, uns quants.
Hi ha grafitis que hi ha pels portals de les cases.
Sobretot a les... que ara no en sumo, les...
Percianes?
Perets?
Sí, per les persianes i els gats també se n'hi veu.
Sí? I per la cara que feu no són bonics?
Perquè a vegades els grafitis són xulos, eh? A vegades hi ha pintades superxules.
Sí, però en aquest cas no.
Digue'm, Javi.
Que normalment, per exemple, de vegades va la gent i o per exemple als parcs, quan hi ha una cosa d'aquelles per tirar tot el tobogán o el que sigui,
doncs allà fan els grafitis i després van els nens i clar, no s'hi agrada.
Clar, perquè és el seu lloc de jocs, no?
Vinga, cinquena pregunta.
Pensa que els ciutadans se'n insegura al barri.
La meitat de la gent se'n insegura, l'altra meitat se'n insegura.
Hm, mig-mig.
O sigui, empat.
I llavors vosaltres què diríeu?
Vosaltres com us sentiu al barri?
Segurs o insegurs?
Insegurs.
Insegurs.
Insegurs.
Depèn del moment del dia.
Sí.
Sí.
Jo crec que depèn del dia, perquè a la nit et sents insegurs i al dia com et veus bé, doncs no.
Sí.
Insegurs.
A la nit més insegurs.
Sí.
Sí.
Perquè també, com hem dit abans, també hi ha falta d'il·luminació i això també ens provoca inseguretat.
I a més a on vic jo, fa ja un temps, van entrar a robar i ja per la nit no estic tan segur.
Mhm.
Sí.
Vull dir que per la part on vic jo, i bueno, i d'aquí també viuen més, com a Jiquet, Ruben, Alnua...
Sí, apropa't a micropòl.
Doncs va haver una temporada que entraven a robar les cases i deixaven marques als interfons.
Ah, sí?
Sí.
Sí, sí.
Per exemple, al meu veí van trencar-li el cotxe i li van robar la càtera.
Mhm.
Jo vull dir que tenim un veí una mica problemàtic a baix i una vegada a la nit jo ja estava dormint i me van despertar
perquè hi havia un home amb banyador que estava cridant a baix, al portal, i llavors tots els veïns estaven
estaven dient-li que se n'anés i llavors aquell veí va dir que va ser culpa del veí problemàtic.
i llavors el dia següent i llavors al dia següent, quan vam anar a baix, vam veure l'interfono trencat, la càmera d'interfono trencat.
i aquell, com que no li van veure la cara perquè estava fosc, doncs no vam poder fer res.
Rubén.
Rubén.
Rubén.
perquè jo tinc un veí al costat que totes les nits està cridant i no ens deixa dormir perquè ja són les 11 de la nit o les 12 i estan encara cridant i amb la tele...
A tope.
A tope.
Sí.
A mi això també em passa perquè les tinc a dalt i s'escolta molt molt fort.
Sí.
Ja podeu anar pensant en solucions, eh? Ara ens hem posat una mica tristos.
Esther.
Que fa, no me'n recordo quan va passar, però al supermercat de baix i al bar de baix que tinc a casa i van entrar a robar i al bar van robar les teles i...
i...
A veure, això són coses que quan passen te'n recordes, perquè dius, te passen, passen i ho has sentit a parlar, però això no passa cada dia, que no?
No.
És que ara les estem dient totes juntes i sembla que això hagi passat tot junt...
No, no.
Ahir, eh?
No.
Però bé, són coses que van anar passant i que clar, quan passen te'n recordes.
Sí, sí.
Bé, parlàvem de la seguretat, doncs hi hauria d'haver més policia, això era la cinquena i ens falta una pregunta. Vau fer sis preguntes.
Una que... a veure aquesta.
L'última pregunta, si hi ha suficients aparcaments al barri?
Depenent de la zona del barri, un 75% pensa que sí hi ha aparcaments i un 25% considera que hi hauria d'haver-hi més.
Vale, per tant, això dels aparcaments, si fem cas a la majoria, no és un problema, perquè 75% pensa que ja està bé.
Sí.
No? Per què vau fer aquesta pregunta? Ho creieu vosaltres, que hi havia pocs aparcaments?
Alguns dents de classe pensaven que... els que tenen cotxe pensaven que no hi havia suficients aparcaments, sobretot per la seva zona d'on viuen.
Però, després d'una vegada de preguntar-ne a la gent, doncs va dir la majoria que sí.
Sí.
Vale, per tant, aquesta pregunta està bé, perquè llavors una cosa és el que vosaltres penseu i l'altra és després el que us diu la gent, no?
I potser el que vosaltres penseu que és un problema, però la majoria no ho és.
Pau.
Per la zona que jo visc, sempre hi ha aparcaments, no és cap problema.
És una qüestió de zones, per el que dieu.
Potser hi ha una zona concreta en què no, en què en falten.
Sí.
Val.
Bueno.
Perquè els edificis potser són més grans, i clar, doncs, on la gent que va per allà, o per exemple per la zona del Mercadona, no hi ha molt de lloc,
perquè com allà va molta gent a comprar, doncs la gent que aparca per els costats, després la gent que vol anar a comprar o viu allà no pot aparcar.
Chicos, fins aquí les preguntes i el que us han contestat, solucions.
Com ho arreglem, això?
Heu parlat de maneres de solucionar-ho? De què s'ha de fer amb aquests casos?
Sí.
A veure, com ho fem? Qui comença?
Vau?
La nostra reflexió ha sigut que com som nens de cinquè no tenim molt poder per fer moltes coses.
No com, per exemple, l'alcalde que vindrà després, que parlarà després.
Nosaltres hem reflexionat quins aspectes podem millorar una mica.
Com, per exemple, que cadascú es responsabilitzi de la caca del seu gos,
o a partir de les 10 de la nit baixar el volum de la televisió i no tocar cap instrument per millorar la convivència entre els veïns.
Pau, què vol dir això de que l'alcalde parlarà després?
Eh...
Ah, que parlarà després, aquí.
Ah, vale, vale.
És que ara dic que potser m'està explicant una cosa...
Potser m'estaves dient que va venir al vostre col·le a parlar.
No.
Ja m'agradaria.
No, no, no.
No, no, no.
Bueno, bueno.
Val, o sigui que el que podeu fer vosaltres són petites coses.
Sí.
Comportaments cívics.
Sí.
Sí.
Arran de tot això, hi ha alguna cosa que hagueu canviat?
Tipo, que abans llencessiu el paper terra i ara sou més conscients que no ho heu de fer.
El tema del soroll, que a vegades us diuen baixeu la tele del volum...
Happy.
Sí, que ara, per exemple, la majoria tenim una buseta al costat de la taula
i així quan hem de, per exemple, llençar un paper la posem allà, no la posem a terra
o no ens hem d'aixecar, perquè si estem fent alguna cosa de plàstic o el que sigui...
Ah, us heu fet una paperera improvisada.
Sí, no, una buseta.
Una buseta, sí.
Vale.
Sergio, i ara vaig per tu, Andrea.
Això de la televisió em passa a mi perquè la meva àvia em diu que si estic sort
perquè la poso molt forta.
La teva àvia, que normalment les àvies no hi senten.
Sí.
Mira.
La meva àvia sí, i ella diu que això és molt fort.
I què?
I tu ara potser dius...
Sí, el tinc a baixar.
Val, val.
Home, clar, si quan te fixes que tu et molesta llavors vas amb compte de no molestar.
Andrea, agafa el micròfon i digue'm.
Jo després de fer això em vaig adonar i després vaig començar a no llençar coses,
per llençar-les a la paperera.
I amb la televisió, a partir de les 10 ja, si no és tan car la que la mirin els meus pares,
baixar el volum per tenir una bona convivència amb els veïns.
més coses que heu canviat.
Abans el meu pare se'n passava molta estona amb la guitarra i s'arribava a pujar massa el volum perquè no se'n donava a comptar de l'hora.
i ara quan veig que fa massa xivarri, que ja no és propi de ell, que ja ho ha canviat, li dic que vaig ser el volum.
Toca la guitarra al teu pare?
Sí.
Toca bé, però...
Sí.
Sí, passa que clar, amb una guitarra elèctrica fa soroll, no?
Sobretot si són de rock.
Clar, per molt que toquis bé, potser ja ja.
Noa, és que no veia bé el cartell.
Jo vull dir que abans movem els mobles, perquè si teníem algú a sopar, normalment sopàvem a la cuina, però quan tenim massa gent sopem al menjador.
I clar, tenim que preparar la taula amb els cadires i no paràvem d'arrossegar-les.
I llavors jo quan vaig ser so, quan vam estar fent-hi so, llavors ja els vaig dir que aixequessin i ho fiquessin al lloc, que no resseguessin.
Perquè abans també hi ha una veïna que és mossa d'esquadra i té un gat que és molt dolent.
i no el volem molestar.
Ah, d'acord, perquè teniu por del gat.
Anaves a dir que té molt mala llet, no?
Sí.
Ja ho pots dir, que si és un gat no hi ha problema.
Així anàvem amb les cadires, amb el soroll.
Això és el que podeu fer vosaltres, no?
Sí.
Quan hi ha soroll a la nit, quan hi ha algun comportament que no us agrada, què feu?
Crideu l'atenció, crideu fins i tot la policia, els Mossos, truqueu, truquen els pares.
Què passa? Qui us pot ajudar en això?
Gent que no hagi parlat. Ara fem ronda, però deixeu-me primer potser la Lídia.
A mi m'ha passat. El veí que tinc al costat es baralla amb la seva dona i agensen els plats i tot a terra a la nit.
I donen cops a la paret i tot.
I al final un dia la meva mare i el meu pare van tindre que trucar a la policia i no va ser molt agradable el que vam veure, perquè la dona estava morta, no?
Perquè de tantes baralles i de tot havia acabat morta.
perquè el veí que teníem tenia problemes. I clar, al final...
Això sí que és una història d'aquelles que te'n recordes.
Sí.
En fi, això no passa cada dia.
Això no passa cada dia.
No.
Recordem-ho. Recordem-ho perquè ara estem ajuntant moltes coses.
Pau.
La meva veïna sempre està cridant els seus fills i pegant el seu marit. Un dia van sortir al passadixos de l'escala i estava la dona donant-li la sartén al cap al seu home. Es va trencar l'ascensor la dona i vam trucar a la policia perquè...
En fi, en fi. Bueno, ja ve que... A veure, a veure, no vos expliquem més cases truculents? Que això a primera hora del dematí no pot ser bo de cap manera.
Que no és un mai exemple.
Escoltem-me una cosa. En tot cas, la policia, els Mossos, a vegades és necessari, crideu, però quan veieu una persona, no ho sé, que tira un paper a terra, que no recull la caca, dieu alguna cosa?
Sí, que us reculli.
Sí? I us fa un cas o no?
De vegades sí.
No.
I els pares? Que els heu canviat alguna cosa, els pares?
No.
El meu pare no ho fa.
Bueno, tu la guitarra, Quique.
No pusis tant el volum.
No, perquè els meus pares sempre ho han fet bé, sempre ja han llençat, nunca han llençat a terra.
Vale. Ja no hi ha aquest problema, no?
No.
Molts dels temes que m'heu dit, però, l'enllumenat, el tema de la llum, també m'heu dit coses sobre, a veure, que hi hagi més serveis, més personal sanitari, tot això dels aparcaments.
No només depèn de vosaltres, dels que teniu a prop, dels pares, de qui pugueu dir-li, això depèn sobretot de l'alcalde, en definitiva.
Xicos, depèn de l'alcalde, no? Tot això també, de les autoritats municipals, és una qüestió política també.
Què farem amb aquesta llista? Heu pensat fer-la arribar al futur alcalde o què?
Sí.
Sí.
A través de la ràdio.
Sí.
Bueno, no sé si tants escolten tant, eh? Però vaja, en tot cas heu fet un recull, un recull molt xulo, una llista molt bonica, i què fareu amb aquesta llista?
Posar-la en pràctica, si podem.
Sí.
És a dir, que intentar que no ho facin tant en aquestes coses, i que hi hagi més serveis.
Bé, això ho fa de calde, però nosaltres ho intentem una mica, no? Perquè som nens i...
Intenteu fer el que està a la vostra mà, no?
Sí.
Ja sabeu que fent aquesta enquesta, no sé si sou conscients, fent aquesta enquesta segurament heu fet pensar
els habitants de Sant Brei i Sant Pau que els heu preguntat, els heu fet pensar en coses que necessita el barri.
Sí.
I vosaltres sou nens, però potser doncs heu mogut, eh?, els ciutadans perquè demanin.
Sí.
Perquè siguin una mica millors.
Què heu après?
He vist un quart punt en aquesta llista que m'heu fet, amb una mica de guió, i el quart punt, a part de la valoració que és el cinquè, hi posa què hem après?
Coses que heu après?
Coneixer-nos a nosaltres mateixos.
Coneixer-nos a vosaltres mateixos, no?
Sàpiga com actueu i què feu?
Sí.
Controlar els impulsos.
Controlar els impulsos?
Sí, perquè també, eh, que hem dit abans que maltraten els gossos i també hi pot haver-hi pelees de borratxos.
Molt bé. Controlar els impulsos.
També seria bo posar-se en la pell dels altres.
Sí, per poder-los entendre, no? Per saber per què passen les coses i, a més, així evitar baralles.
Més cosetes que heu après?
Aprender a estimar-nos als altres i a mi mateix.
A mi em sembla que tot això ja ho sabíeu, eh, que sou persones molt assenyades, no?
Sí.
Sí.
Jo no us veig gaire de fer bronques ni de fer baralles, eh, que no?
Vosaltres no, no?
Vosaltres no, no?
Vosaltres no hem vingut.
A veure, s'ha ordenat i polit.
Sí, perquè ja hem parlat de les escombrales.
I una cosa que no vendria d'això, seria que ja t'he comentat abans la brossa dels envasos,
que si es podria canviar de forma, perquè si no és una mica molest.
Tu trobes que és fàcil?
Bé, fàcil, vull dir que això és una cosa pràctica, no?
Però escolta, o sigui, tu què dius?
Que els contenidors, en vez de ser, que sigui el forat, més gran?
Sí, jo, que si no ho canvien a l'etapa que està sempre a paper i cartró.
Vale, perquè així el problema quin és, a Quique?
Que com que el forat és petit la gent no pot entrar.
Sí.
Sí?
Però escolta, Quique, canviar un contenidor, el forat de tots els contenidors, sí que es pot fer,
però, home, val uns diners.
Mentre que tu vols dir que si no t'hi esforces no podríeu entrar?
No, si jo ho faci.
Tu ja ho sé que tu fas.
Jo ho puc fer, però hi ha altres persones que, per exemple, no estan escoltant la ràdio,
no ho faran i això ja pot ser un problema.
Mireu, aquí tenim una qüestió.
Què és?
Que com que jo no m'esforço, si nosaltres no ens enforcem, dic nosaltres, eh?
Ja sé que vosaltres no.
Si nosaltres no ens enforcem una mica a entrar allò pel forat, que tampoc és tan impossible,
què hem de fer? Canviar tots els contenidors?
No, jo només estic dint el dels envasos.
El dels envasos?
Sí, que és el que tinc problemes.
Jo hi ha més gent.
Costa molt d'entrar?
Sí.
Sí?
Realment és un problema?
De vegades.
Sí?
De vegades, sí.
Una llista i cap a l'alcalde.
Jo el que faig no és tan carabosa, sinó la deixo oberta i els envasos els fico en un perforat.
Has de pensar una mica més, te les has d'empescar, però veus, això és una bona solució.
No és tan fàcil, clar, perquè has de deixar la bolsa oberta, a vegades regalim...
Bueno, Andrea.
Que a mi em molesta perquè jo abans vivia en un edifici on davant tenia les papeleres
i com la gent no les ficava a dins, les deixava al costat i a l'estiu teníem que obrir les finestres,
venia...
Tot l'aire de tot.
I ara tot l'olor venia a nosaltres i llavors vam decidir mudar-nos.
I ara estic en un edifici on no hi ha papeleres al costat i això és millor.
Sí, sí, sí, semblen coses tontes però realment afecten.
Sí.
Sí, sí.
Chicos, que se'ns està acabant el temps, Noa.
Jo vull dir que com que el Pol i el Rubén estàvem pensant i vam pensar en fer unes coses
i ara, clar, els hem saltat i pobres no han dit res.
Pol i Rubén, per favor, quines coses i tant. Gràcies, gràcies, Noa.
Actuació del grup de cinquè de primària.
Nosaltres, per a millorar la neteja de l'aula, de l'escola, hem fet les següents activitats.
En primer lloc, anar en grups de tres o quatre nens recollint els papers a l'aula.
A continuació, penjar una busset a la taula per anar recollint els papers, etcètera, de forma individual.
I, finalment, que als passadissos hagi papeleres, perquè el nostre espai de l'aula està ordenat.
Val, papeleres als passadissos.
Digue'm, Rubén. Agafa el micròfon, Rubén.
Per millorar la convivència entre els ciutadans, el que podem fer és, per exemple, a l'escola,
quan un nen està nerviós, intentar tranquil·litzar-lo perquè no faci alguna bestiesa.
Posar-nos en la pell de l'altre abans de fer mal o actuar malament.
I mantenir un debat respetuós, que això suposa escoltar atentament les opinions de l'altre,
no imposar la nostra resposta al sant la veu i contestar amb educació
i escoltar les opinions de l'altre encara que no t'agradi.
Qui ens falta per parlar, el David? Agafa micròfon, David. Sí, has de parlar.
Tothom la senyala amb ell i ell diu jo.
Què et falta, David?
La feina feta està molt positiva per a tot el grup.
Molt bé. Doncs escolta, mireu aquest rel·liotge que veieu allà, marca les 10.58.
Ens queda fins a les 11, un minut i mig.
Jo us volia agrair moltíssim que vingueu.
Estic molt contenta perquè m'he trobat un grup molt despert, amb moltes ganes de parlar,
molt participatiu i això, clar, la gent de casa no ho ha vist, però jo sí.
Teníeu el paper i heu llegit molt, però moltes de les coses me les heu explicat sense que estiguin apuntades
o que es notava que les havíeu apuntat vosaltres i que us ho creieu.
i, bueno, estic molt contenta que hi hagi gent com vosaltres de Sant Pere i Sant Pau.
Gràcies.
Gràcies.
Són els alumnes de 5A de Sant Pere i Sant Pau que volen acabar amb aquesta cançó que es diu Dangerous
i que és de David Guetta, que és xula.
Sí.
A veure, que us dic adeu.
Andrea, Sergio, Happy, Noa, Esther, Lídia, Pau, Pol, Rubén, David, Quique, m'he deixat algú?
No.
Gràcies per venir.
Gràcies.
A les professors.
I les professores, l'Alba i la Imelda, gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!