Comencem la tardolia d'actualitat d'aquest dimecres a l'equador de la setmana, 13 de maig.
Avui que diuen que les temperatures s'hauran de fregar als 39, 38, 39 graus, 40 graus en punts de l'interior.
Tenim aquest avís per part dels bombers amb risc d'incendi forestal a bon punt del territori.
De moment tenim boira, no sé, d'aquí el sol de moment encara no ha guaitat.
Ara parlem de diferents temes amb els companys Contartulis.
Seguim al director del Col·legi Sant Pau, Pablo Muñoz. Pablo, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Els advocats Anna Bozalongo i Xavier Escudé. Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
Xavier, bon dia.
Molt bon dia.
Escolteu-me, tenim una notícia que em treia aquest matí, de fet ahir ja sortia,
el concurs del projecte del Fórum de la Justícia.
Ho dic perquè n'hem parlat moltes vegades aquí.
N'hem parlat moltes vegades de la necessitat d'impulsar aquest projecte
perquè els que esteu en el dia a dia, deambulant, deixeu-me dir aquesta expressió així,
mitjant castellà, d'una banda cap a l'altra,
per les teus disperses, escolteu-me, tenir-ho centralitzat seria un gran què, no?
Sí, per nosaltres sí, però per la població encara més.
O sigui, és un problema més d'administrats que no pas dels professionals que no tenim altres remei
que anar de corrents cap aquí, cap allà i tindre-ho tot dispersat.
I és un tema que jo crec que encara ratlla, ratlla, ratlla, ratlla la prevaricació.
És a dir, tenim aquí, perquè, clar, això quan tu vas a una exposició d'art
i veus un quadre que, bueno, que val no sé quants milions i tal,
i jo, escolti, a mi no m'agrada.
Jo, vostè calli, vostè no hi entén.
I aquí passa exactament igual.
Aquí tenim la tabacalera i diu, no, no, no, això s'ha descartat.
S'ha descartat, jo suposo, per la incapacitat dels polítics de negociar-ho.
La tabacalera la tenim embolicada amb un drap verd que val un ou
i que hem rebut un munt de calés europea per no veure el que hi ha al darrere,
que s'està desintegrant.
Sembla que hagi passat una guerra, aneu-hi un dia.
Ho veureu.
És patètic.
Tenim 65.000 metres quadrats.
Preparats els forjats, el que són els sostres, per maquinària pesada,
perquè allà hi havia maquinària pesada.
Simplement una redistribució amb panels d'aquests que es posen ara de pla dur,
amb un aïllant, i passant totes les conduccions per dintre,
tenim una ciutat de la justícia impressionant.
Que al municipi no li costa un duro,
que està, a més a més, allí es poden posar tot.
No, no, no, això no pot ser.
Ja s'ha descartat.
Però és el tipus, per què s'ha descartat?
Expliqui-m'ho quina racionalització.
Fa anys va vindre aquí la senyora Tura
i va posar la primera pedra, que devia ser la pedra de Matxero.
Però no va posar res més.
I la ciutat de la justícia, com que se la va menjar,
la ciutat de la justícia, del que vam fer a Barcelona,
aquí ens van quedar sense res.
Ara ja parlem del fòrum.
Aviat parlarem, pregunto jo, del Sanedrin jurídic.
Però és que és una vergonya.
A mi m'agrada dir, què estem pagant?
Això ningú ho diu.
Què estem pagant de lloguer?
Tenim el marquès de Montoliu, tenim el Ramon i Cajal,
tenim la via Roma, però la via Roma en diversos llocs.
Ho tenim també davant de la iglesia de Sant Pau.
Montoliu, ja ho he dit, no ho sé.
Això és una vergonya.
Montoliu és de propietat, eh?
I els de Roma també.
És propietat.
I estem pagant.
Ah, heu portat al meu despatx el que és el registre civil.
Despeses de comunitat, moltes, moltíssimes.
Hem hagut d'adaptar aquells locals, amb totes les mesures.
Jo penso que és una barbaritat.
Benvingut sigui, si ve aquí el fòrum.
Però, mentrestant, se'ns està caient de vell.
L'estem tapant.
L'estem emmascarant.
I és una vergonya, perquè és una obra, jo crec,
que emblemàtica i molt maca.
Els usuaris es perden, eh?
Que deieu abans, els usuaris,
la gent que t'ha quedat, doncs, es perden.
Perquè per aquí l'Avinguda Roma sovint ens pregunten
amb el paper a la mà, doncs, on està el jutjat tal, el qual.
Hem de quedar al carrer i davant de no sé què,
vull dir, amb referències, perquè és que si no, no saben...
I a més a més duplicant serveis,
perquè pensa que cada una d'aquests...
Aquestes dependències judicials necessiten
un mosso d'esquadra, o tres mosos d'esquadra,
o seguretat privada,
maquinària per poder
pujar i baixar a la gent
que va en cadira de rodes...
Tot això s'ha hagut de fer, s'ha hagut d'implantar
tot el tema informàtic, això és una vergonya.
És una vergonya.
Jo penso que és el que dius, no? Tot el que sigui millorar la ciutadania,
no? Aquest accés és bo.
Ara, si tenim altres opcions, no?
més econòmiques, doncs també hauríem de posar a la balança
aquesta racionalitat, no? De l'economia
i alhora, doncs, la facilitat a la gent, no?
Si s'hi pot dir o no, això s'ha descartat.
Bueno, escolti, però expliqui-m'ho.
Bueno, per ara tenim eleccions, potser ara...
Ara tenim una promesa.
D'això en parlen, d'això en parlen.
Home, sí, sí, sí, cada...
De la façana marítima, de la tabacalera
i del banc d'Espanya, que tots en parlen
que tenen idees.
El que passa és que les idees es tenen de...
de consolidar, no?
I traslladar.
I convertir en realitats, perquè idees en tenim tots.
Però això ha de ser traduïble al dia 25, no?
Al dia 25 aquestes idees hi han de dir
miri, jo per poder fer això necessito això.
I, a més a més, ja que estem en campanya electoral,
el compromís, no de les meves sigles
o de les sigles teves i de les meves
i de no sé què, escolti-me,
això és un projecte de país,
de país de Tatarragona.
I, per tant, aquí, escolti,
interessa o no interessa això?
I llavors, escolti, tots hi guanyem amb això, no?
Ara que si és la meva capelleta,
jo no ho he dit jo primer,
no, però jo necessito dues persones
a no sé quina cofraria,
que també estiguin aquí dins.
Amb això no farem res, no?
Jo, la veritat, vull dir, no sé,
ara no en parlem de la...
i visc que hi ha, hi falta pistonada, no?
Jo penso que...
Eh, que si hi falta pistonada,
dic jo, en general, no, no, no,
no estic pistonada, no?
I després tenim,
que segurament serà una cosa fragmentada,
serà un govern molt fragmentat
amb diferents sigles
i amb diferents sensibilitats, no?
Que, evidentment, reflectirà
el que la societat és, no?
però de molt difícil gestió
per poder...
tindrem que tindre un esforç, no?
Tindrem que ser homes d'Estat,
homes de ciutat,
homes de...
de...
de sumar.
Haurà de ser el compromís polític,
o sigui, la fragmentació
jo no crec que sigui dolenta
dins de la política.
El problema de la fragmentació
és que tothom hauria de ser capaç
de cedir una mica
les seves postures
pel bé comú.
Clar.
I això és el que costa la política.
O sigui, un Parlament fragmentat
o un Ajuntament fragmentat
no és dolent
sempre que tothom
sigui capaç d'arribar a consens
perquè llavors vol dir
que la societat està millor representada
perquè una única força política
mai pot representar
tota la ciutat
però també jo crec
que el ciutadà espera
que es treballi pel bé comú
i que tothom ens posem d'acord
que això és el que s'està demanant
sempre a tot arreu.
Però aquesta part,
doncs, és el que diem, no?
Aquesta és la meva parcel·la
i no s'adiré res.
Sí, sí, sí.
Però al final
aquesta pluralitat
acaba
i ho estem veient
i ho hem vist
des de fa molt de temps.
Què em dónes?
Què em dónes?
Quin càrrec m'adones?
Al final acaba amb això
i la ciutadania
mai guanya
amb aquest fragment.
A veure, ara estem en mal accions.
A mi no m'agrada, eh?
Jo penso
que tothom, evidentment,
és legítim
que porti la seva samarreta, no?
Uns del PP,
els altres del Ciu,
l'altre el que sigui, no?
Tothom va molt bé.
Però a partir del dia 25
hauria de treure's tothom
aquesta camiseta,
aquesta samarreta
i posar-se-la del nàstic.
Tots.
Per dir alguna cosa, eh?
Sí, sí, sí.
Tots.
Tarragona.
Tarragona.
Senzillament Tarragona.
Que sigui una anècdota
que aquest senyor
que ha proposat allò
que això és
el nou amàs
per la ciutat,
és de Ciu,
o és d'aquí,
o és d'allà,
m'és igual.
Que sigui d'on vulgui,
o que sigui de...
Però,
que sumem.
I això jo penso
que tindríem que fer
aquest això, no?
Aquest...
sóc home,
no?
Sóc un regidor
i he de regir,
i he de regir els destins
de la ciutat
amb criteris
d'home d'estat,
no?
De lideratge.
Mira, només tens
de donar un tom
per Tarragona
per veure
que això
és impossible.
Com tenim la tabacalera,
com tenim el banc d'Espanya,
com tenim el mercat.
Fa vuit anys
que els comerciants
estan allà.
Bé, i ara corrents,
corrents.
I ara corrents,
corrents.
Ara estem pavimentant.
Estem pavimentant.
Per què?
Per què?
Vull dir,
els que estan a la carpa
no volen anar al nou
perquè no tenen calés,
perquè els hi cobren molt.
Vull dir,
no calia,
no calia un aparcament
sota del mercat.
Calia fer una façana bonica
al mercat,
que de fet ha quedat
molt bonica.
De fet ha quedat
molt bonica.
Però ja la teníem.
Però és que ja la teníem.
L'han arreglat,
l'han arreglat,
però li tocava,
amb condicions.
Però l'altre dia
parlava amb gent
i em deien,
és que realment,
realment,
com ha estat Tarragona
amb vuit anys?
Si ho mires,
ha guanyat Tarragona.
Sincerament,
ha guanyat Tarragona.
Tenim tot a mitges,
tot a mitges.
És que no tenim res acabat.
El Ballesteros
no ha acabat res.
O sigui,
i no vull,
i a mi com a persona
em cau molt bé,
però penso que
no he gestionat bé.
Bé,
ara pel 2017
tenim un repte important.
importantíssim,
que també en surt avui
al diari,
que és ja el concurs
de les obres
i de l'anella
i tot això.
Jo crec que és un repte
importantíssim
per Tarragona,
per això el que et deia,
tots portar després
del dia 24,
doncs el dia 25,
siguin quins siguin
els pactes que es puguin fer,
la camisa tan nàstica,
perquè realment
aquí ens hi juguem molt
i no sabem
si ens hi podem jugar o no.
Jo penso que és un repte
importantíssim,
de manera que
o és un èxit
i xampany i pastes,
o han de dimitir
tota la causa política.
que no faran,
però que ho has vist
alguna vegada
que ho facin així?
Ho tenen que fer.
Que ho has vist?
Però jo jo entenc
que hi hagi,
per exemple,
un alcalde,
el que sigui,
el que surti,
que negociï
i que aquests 17 milions
que han promès
de l'Estat
no arribin.
Bueno,
doncs escolta'm,
jo ho tinc que dir-ho
a la població,
i dir,
miri,
escolti,
doncs no me'ls donen
i com que no me'ls donen
això no és factible
i com que no és factible
doncs el que sigui.
i aquí tenen
la meva vara d'alcalde,
que la vara d'alcalde
també és per deixar-la
i per donar
un cop de puny
de quan en quan, eh?
Per això.
Penso que és el que li ha faltat.
I la gent,
això ho entén.
Un cop de puny.
I el dia següent eleccions,
una altra vegada.
I aquest senyor
torna a sortir
amb més autoritat
perquè ara només tenim poder.
Poder és molt fragmentat,
a més a més.
Penso que
aquesta dicotomia
del poder i l'autoritat
has de tindre l'autoritat.
Has de tindre el lideratge.
I pots fracassar.
I pots fracassar.
Però el fracàs
és el fracàs.
Però és la diferència.
L'autoritat i el poder
és molt diferent.
L'autoritat es guanya
sent coherent.
És a dir,
allò que jo dic
és allò que jo faig.
I aquí es guanya l'autoritat.
L'autoritat,
els mestres,
no?
doncs en saben una mica
perquè clar,
tu pots tenir poder
com a mestre
però si no tens autoritat
amb els alumnes
la cosa no tira endavant.
Doncs això és el que li falta
als líders polítics.
Dius,
soc un líder ja
però et falta
aquesta autoritat amb la gent.
Com es guanya?
Doncs és molt senzill.
Si només es tracta
de ser coherent.
Que jo he dit això
i faig això.
No enganyo,
no dic mentides.
Em comprometo
i després tiro endavant.
No ho puc fer.
Però això és la diferència
entre el jefe i el líder, no?
Exacte.
El jefe utilitza el poder
i el líder utilitza la convicció.
de qual cosa...
Són jefes
en aquell moment
perquè són alcaldes,
són presidents de govern
i fan el que ells volen
però no són líders,
no glutinen.
Però el lideratge
ja s'ensenya a les escoles?
És a dir,
no sé si ha canviat això
els últims anys.
S'ensenya a ser líders
quan són petits?
Hi ha programes específics.
O sigui,
a nivell curricular,
o sigui,
a nivell d'una matèria concreta
no existeix.
Si és cert,
doncs que des de la Generalitat
s'està impulsant l'emprenedoria
i dintre de l'emprenedoria
es parla del lideratge,
no?
Perquè l'emprenedoria
no és només muntar una empresa
sinó és tota una actitud
i, clar,
el que passa és que
moltes vegades
es confonen la societat.
No,
estàvem fent emprenedoria,
no,
emprenedoria no és només
doncs quins papers
necessites per una empresa,
d'això pots tenir
tots els gestors
que vulguis
en un moment determinat,
sinó és una actitud a la vida
i a partir d'aquí
aquesta actitud
es treballa
amb una sèrie de valors.
El que passa és
que això és residual,
o sigui,
aquest és el gran canvi
que ens falta l'educació,
no?
No només centrar-nos
en qüestions
molt mecànicas,
però cada vegada més,
ara la meva filla
havia d'agafar
les optatives
a tercer d'ADE
i una era
intel·ligència emocional
i l'altra era
lideratge,
vull dir,
són dues assignatures
que són força importants,
però per tot,
no cal ADE,
enginyeria,
vull dir,
em sembla que
això és el que
s'està intentant
promocionar,
no?
Perquè a tot arreu,
clar,
a tot arreu la gestió
amb les persones
és bàsica,
és bàsica,
és l'essencial,
o sigui,
no hi ha una altra cosa
perquè les màquines
saben treballar soles,
però les persones
amb les que has de treballar
necessites,
doncs,
aquest control emocional,
treballar...
La motivació,
la incentivació,
que és el que els falta
gairebé
a la majoria de jefes,
perquè són això,
jefes,
perquè tenen l'autoritat,
però no tenen el lideratge.
Llavors...
De altres formes,
clar,
perdona,
hi ha moltes vegades
que amb el currículum
que la gent presenta,
les empreses
valoren cada vegada més,
a part dels teus coneixements
i dels màsters i tal,
i a vegades
inclús els has d'amagar
perquè si no
diuen que
pot haver-hi problemes
inclús de lideratge
dintre de la...
No?
Valoren
que activitats
que realment
no tenen res a veure,
però que sí,
com per exemple,
doncs,
haver sigut
cap d'un
moviment
escolta
o...
o monitor
de nens.
O monitor,
o monitor,
o monitor.
Per què?
Perquè saps gestionar,
saps coaginar...
El treball en grup,
el treball en grup.
I saps arrencar
de la gent
aquesta adhesió,
eh?
I, per tant,
això els interessa moltíssim.
No pas que tu tinguis,
doncs,
no sé,
un diploma molt maco
d'una universitat,
o no sé,
que potser encara li fa
dentetes al senyor
que t'ha de triar
i lluassi
i te quedes a casa.
El principio de Peter,
no?
Eh?
Esclar.
El principio de Peter.
Pensa que nosaltres
som una escola concertada
i, per tant,
nosaltres hem de fer
un procés de selecció
com qualsevol altra empresa.
Els currículums
són molt bons,
sempre.
Les entrevistes
són perfectes.
Tothom
et dirà tot el que
tu vols sentir,
però el primer any
és quan es demostra tot.
Llavors,
a l'hora de mirar currículums
és cert,
descartem
aquelles persones
que potser
no tenen un expedient brillant,
perdó,
agafem aquelles persones
que potser no tenen
un expedient brillant
però sí que han treballat
a voluntariat.
Creu roja,
caos,
esplais,
és gent que ha destinat
la seva vida als altres
perquè té fusta.
Exactament.
I per tant
és bobleable.
I després,
el primer any
t'ho diu tot d'una persona.
I de fet,
ara els ensenyen
a crear un currículum,
a fer un currículum.
No sempre
t'asserveix
posar-ho tot
perquè depèn
del lloc de treball
on vols anar
no t'interessa
que sàpigues
molt d'informàtica
perquè potser
hi aniràs a fer
financiera,
vull dir,
això és el primer
que t'ensenyen.
No posar-ho tot
sinó posar
el que convé
al lloc de treball
que estàs.
Sí,
però això són estratègies
per poder,
anem a dir,
evidentment,
entrar...
No,
però és que és així,
eh, Xavier,
és així.
Però el camp de l'ensenyament
jo penso que és molt important
perquè d'alguna forma
estan formant
els formadors.
Imagina't si és important això,
valgui la redundància.
estem formant
els formadors
i per tant
ha de tindre vocació,
té tot vocació.
No de dir,
escolta'm,
és que jo ara
m'he de guanyar la vida.
Bueno,
està molt bé,
però tu creus en això?
Imagina't un músic,
un músic que entri
en una gran...
Bueno,
pot tindre la tècnica
que vulgui,
però aquest senyor
ha de vibrar
de poder saber
que anirà amb aquella,
no?,
que anirà pujant
i que té la vocació
i que sap que hi ha
un molt de servir.
Tu veus a la teva escola,
sincerament?
Ho veus aquesta vocació
aquesta dels mestres d'abans?
És clar,
gràcies a Déu,
gràcies a Déu.
És clar,
o sigui,
el que passa és cert,
no?,
que veiem,
doncs,
que al jovent en general
els hi falta,
no?,
una volta de rosca,
hem de roscar una miqueta més
i és la gran reivindicació
que tenim a les escoles,
sobretot amb l'administració
a l'hora de fer
les proves d'avaluació,
les proves en general,
no?,
o sigui,
diem,
una característica essencial
en el nostre món
és el treball en equip.
Tothom està d'acord amb això,
tothom absolutament,
ho preguntis o on preguntis,
tu s'ha de treballar en equip,
has de poder gestionar emocions,
has de poder liderar
diferents rols,
però després,
clar,
primer,
no s'ensenya,
costa molt,
o sigui,
hem de fer un esforç,
no?,
per ensenyar-ho,
perquè trobes amb unes proves
d'avaluació,
és igual a les que posis,
quarta, primària,
tercer, cinquè,
sisè,
després aquestes revàlides,
que són proves individuals
i pràcticament totes de memòria,
no?,
dius,
ostres,
doncs,
si tu has de preparar els alumnes
per aquelles proves
o els que han d'accedir a la universitat,
on està el treball en equip,
on està,
per què dius,
has de preparar els alumnes
pel futur,
per què no permetem
fer una prova d'equip,
i llavors avaluem
el treball en equip,
no avaluem la prova en si,
sinó com aquesta persona
treballa en equip,
i és difícil això,
això és molt difícil de fer,
però,
clar,
s'ha de pensar moltíssim,
però hauríem de tendir
a anar cap aquí,
hauríem de dir,
doncs no,
les matèries s'han de fer
de forma cooperativa de treball,
el que passa és que estem més còmodes
avaluant individualment,
hauríem de fer entrevistes,
a veure com et relaciones
amb els altres,
perquè això és bàsic,
no només la teva capacitat,
això,
el Howard Gardner,
de les intel·ligències múltiples
que sempre en parlem,
li diu,
una de les intel·ligències
de la persona és la interpersonal,
aquesta capacitat de relació,
i les escoles tradicionalment
només treballen dues,
la lingüística,
la lògic o matemàtica,
i dius,
ja,
però és que a la vida
necessites totes les altres,
i la interpersonal,
doncs...
Gairebé necessites més
les altres per la vida
que aquestes.
Intel·ligència emocional,
que això és d'un psicòleg
que es diu Coleman,
no,
doncs ell ho posa en dues,
la interpersonal,
la capacitat de conèixer-te
a tu mateix,
i la interpersonal,
la capacitat de relació.
És que aquestes les necessites
en el dia a dia,
tu has de saber com et sents
per poder reaccionar correctament,
has de poder relacionar-te
amb els altres
de forma,
doncs,
raonable,
com se senten els altres
per poder tractar-los...
Aquesta capacitat d'empatia,
tot això,
però això no s'ensenya
a cap lloc,
això se suposa
que tu ho has d'autoaprendre,
ningú ha ensenyat
a treballar en equip,
ara comencem a ensenyar
a treballar en equip
perquè les metodologies noves
d'innovació
parlen del treball cooperatiu
o col·laboratiu
a l'hora d'ensenyar les classes.
Això és bàsic.
Això és virtual,
quasi,
dins del que és l'escola,
perquè realment,
després,
quan surten a la societat,
et trobes que realment
les fàbriques,
les empreses,
estan fragmentades
amb comandos,
per dir-ho,
departaments o seccions,
i evidentment
és com les pel·lícules aquestes
que, doncs,
bèl·liques,
que cada un té una feina,
i com tu la pifis,
tot allò se'n va fer punyetes,
i per tant hi ha d'haver-hi
una harmonia,
una coordinació,
i evidentment
un senyor que sigui molt brillant
no vol dir que aquella persona,
bueno,
serà molt brillant,
però sabrà cohesionar un equip?
Bueno, sí.
Normalment,
els números uns de les facultats,
potser són molt individualistes
treballant, eh?
Són molt individualistes treballant.
Escolti,
vull resultats,
escolti,
els resultats,
però escolti,
és que hi ha de fer una taranyina
de complicitats.
I no saben aglutinar el seu equip.
Clar,
però si científicament
tenim demostrat
que el treball cooperatiu
o col·laboratiu,
aquest treball en equip real,
és més profitós
que els grans talents
individuals aïllats,
mirar els hospitals,
els grans avenços mèdics,
els grans avenços científics,
és perquè hi ha col·laboració
entre les universitats.
Bueno,
ara estem veient aquí
el futbol, no?
Imagina.
Quan un equip està ple
de figures
individualistes,
no van enlloc.
Jo vull tirar la pilota,
és el dir,
però...
I tothom vol
posar el gol,
no?
La pilota dintre de la porteria,
no?
És quan fan equip,
és quan més resultats
o més positius...
I fixeu-vos ara
la relació
amb l'inici
de la tertúlia,
no?
Sí, sí.
És que aquest treball
en equip
és el que hauria de fer
l'Ajuntament.
A l'Ajuntament,
als polítics,
el govern...
Perquè no fan...
La camiseta,
la camiseta del Masi.
Ja hem lligat,
no?
El que més odio
de tot
és que
no me donen solucions
i només
se dediquen
a criticar
l'altre
i jo més
i tu més
i tu més
i tu més.
No, perdona,
dóna'm solucions.
El que ha passat
ja ho sabem.
On estem,
ja ho sabem.
Jo vull saber
d'avui per endemà
què és la solució
que tu proposes
i a mi
encara
ningú me l'està donant.
Encara ningú me l'està donant.
Tarragona o la medalla?
La medalla que t'has de posar.
Ja, claríssim.
Queden una setmana i mitja
de campanya encara,
és a dir que
encara queden propostes
per fer.
Però és que la precampanya...
Tornant al que dèieu
d'això,
d'aquests valors,
dels valors
i del treballant equip,
d'això que cada cop
demanen més
les empreses
a nivell curricular
i que cada cop
es valoren més
perquè de fet
és sinó
de productivitat.
És a dir,
un equip cohesionat,
un equip
on imperi
la intel·ligència emocional,
el tracte personal
interpersonal
fomenta
la productivitat.
És a dir,
l'empresa és més productiva
si s'estan motivats
i treballen millor
i més.
Més i millor.
I que s'entengui un tres.
Sí,
jo diria
l'èxit.
L'èxit
pot ser la productivitat,
però l'èxit.
L'excel·lència.
L'excel·lència
és
on hauríem d'anar.
No només
a passar
la prova
de presentar
el meu currículum,
oh,
quina sòria hi ha entrat,
sinó
aquí dins
què faig jo,
què puc fer,
com me puc
desenvolupar
com a persona.
I penso que
moltes vegades
també
les persones
mirem
la immediatesa.
El meu nen
ja treballa,
oh,
ja treballa on?
A la caixa,
oh,
doncs ja està.
Aquest senyor ja,
escolta'm,
però sí,
escolta'm,
ara,
els llocs de treball,
els llocs de treball.
Per tant,
s'ha de modular la gent,
ha de voler saber
què vull ser jo
quan sigui gran.
Què vull ser jo?
Doncs bueno,
doncs,
en principi,
hauríem de tindre
la voluntat de ser un referent
o un sigui,
eh,
amb una empresa de gas
o que tothom
te vingui a buscar,
perquè tothom
li puguis explicar el que és.
i les empreses,
evidentment,
estan formades,
el seu objectiu
és minimitzar costos
per tindre grans beneficis,
això ho sabem,
però també pot ser
un motiu
de desenvolupament personal,
doncs sí,
i aquests valors
que tu has explicat abans,
que a les escoles,
doncs,
té que ser la fragua
on s'ha de gestionar,
clar,
i després entres tu
a l'universitat
i a l'universitat
està sola,
això és inapel·lable.
A l'universitat
te quedes sola.
Hauria de ser inapel·lable.
Això és inapel·lable,
vaja.
I després que la voluntat
de la societat sigui
no delegar
com si fos el nen
que es miri
que aprengui violí,
que toqui violí,
no?,
amb els mestres,
sinó creure en els mestres,
donar-los l'autoritat
que han perdut,
que els han fet perdre,
perquè fixa't tu,
fa pocs dies
va sortir a la televisió
una senyora,
és igual,
de la etnia que fos,
entra a una escola
i li dóna dos bufes
ben donades
al davant de tota la classe
a tota la gent.
L'autoritat
que té la mestra
té la potestat,
la mare,
perquè,
home,
però s'han perdut el nord,
no?
Mira,
jo dos coses.
La primera,
sobre el que dius,
sobre les professions de mestres,
tothom en parla
que és la professió
o és molt reconeguda,
molt reconeguda relativament,
és molt reconeguda
en el discurs.
En la realitat,
aquest reconeixement
és més baix.
En la realitat econòmica,
encara més baix
respecte a qualsevol altra empresa,
o sigui,
que sempre posem a fil
a Filàndia,
però els mestres
finlandesos,
el seu sou,
és a dir,
duplica pràcticament
els mestres
de l'estat espanyol,
no?
Aquesta és una.
I l'altra,
el que deies a tots,
els valors,
això és l'emprenedoria.
Això és el que treballem
a les emprenedories.
A les matèries d'emprenedoria,
els programes d'emprenedoria
que fan moltes escoles,
es treballa precisament això,
focalitzant com ets,
quins valors
hauries de tenir,
per tant,
els has d'assolir
en tot un procés d'hàbits,
que ja el recorda Aristòtil,
i llavors es treballa això,
doncs anem a veure
com sóc jo,
què he de millorar
i a partir de com sóc jo
puc trobar el meu futur
i quines característiques
hauré de tenir en el futur
i llavors es treballen
aquests valors
del treball en equip,
l'empatia,
el lideratge,
l'assertivitat,
la capacitat,
doncs la resiliència
que diem ara,
la capacitat de reposar-te
els fracassos,
però després
moltes famílies,
no totes per sort,
però moltes
no en són conscients
d'això.
Eduquem amb la residència
què vol dir?
que eduquem
que quan hi ha un fracàs
tu t'has de reposar
perquè a la vida
no ho tindràs tot,
però moltes famílies
donen tot,
llavors
alguna cosa no quadra.
El nen no pot fracassar.
No pot fracassar el nen,
el nen vol una play,
la play,
no, escolta'm,
també li has de dir que no,
i aquest dir que no
moltes vegades costa
però perquè ens estimem
molt els nens.
Però tu estàs parlant
des de l'òptica
d'una escola,
anem a dir,
concertada,
que té un idiari,
que té uns...
Jo pregunto, eh?
Sí, sí, sí.
I l'escola pública?
Som funcionaris?
A les 5 de la tarda
ja agafo el cotxe
i deixo aquest poble
on me'n va
i s'acaba?
Jo, personalment,
la meva experiència
em diu
que a l'escola pública,
com a moltes escoles concertades,
n'hi ha de tot.
Hi ha mestres
que fan...
Ara, hi ha altres que sí,
que a les 5 se'ls cau el boli
i s'ha acabat.
Però, bueno,
és que jo crec
que a moltes concertades
alguns també se'ls cau el boli
a les 5 i ja està.
O sigui,
que la professió de mestre,
si és vocacional,
no acaba a les 5 de la tarda,
tu ets mestre 24 hores.
Però jo vaig
en aquesta altra part,
que és la corresponsabilitat
de les famílies.
Doncs, mira,
em doneu idees
per fer un dia en la tertúlia
i parlar dels mestres.
Dels mestres.
Dels mestres.
Dels mestres,
de pública i privada.
Tu tenies temes preparats?
Bueno,
el dia, el dia,
el dia que passa.
Gràcies per acompanyar-nos
a la moza Bongo,
Xerri Escudé.
Moltes gràcies a vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
Que vagi bé.