Tothom, amb el suport de Dau Chemical.
35 minuts sobre les 12 del migdia.
36 ja sobre les 12 del migdia.
Aquest és l'espai Tothom, a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Un espai que també us emetem habitualment els dilluns,
a partir de les 11 del matí,
però aquesta setmana hem fet aquest petit canvi d'hora
i, per tant, tot seguit us l'oferirem.
Aquesta setmana ens centrarem en dos eixos,
en aquest espai que ja ho sabré que parla sobre capacitats diverses,
sobre el col·lectiu de persones amb discapacitat.
el passat dissabte se celebrava el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries.
N'hi ha més de 7.000, segons l'Organització Mundial de la Salut,
i el passat dijous també conversàvem amb la Merche Forte.
Ella és una tarragonina que pateix una d'aquestes rares malalties minoritàries.
Durant aquesta setmana i la vinent a l'espai tothom ens encarregarem
de parlar d'aquestes malalties.
Avui recordant aquella entrevista que li fèiem a la Merche Forte del passat dijous
i la setmana vinent parlant-vos de la síndrome de Williams,
amb una de les pacients també a la demarcació de Tarragona.
Així que escoltarem aquesta entrevista amb la Merche Forte
i després, com no, la col·laboració que mensualment ens ofereixen
els companys de la Fundació Privada Orada,
els usuaris del taller de premsa que avui entrevisten
un dels seus monitors, també aquí a l'espai tothom.
Tothom.tr és el nostre perfil al Twitter, facebook.com barra tothom
i la nostra adreça de correu electrònic, tothom arroba tarragonaradio.cat.
Avui a la part tècnica, com sempre, ens acompanya Lluís Começ,
qui us parla el Miguel González.
Anem, doncs, a recordar l'entrevista amb la Merche Forte.
El proper 28 de febrer se celebra el Dia Mundial de les Malalties Rares.
Segons la Unió Europea, es considera una malaltia rara
quan afecta a menys de 5 de cada 10.000 persones
i una malaltia ultra-rara quan afecta a menys d'un de cada 50.000 persones.
En la seva gran majoria, aquestes patologies són greus, invalidants,
amb un gran impacte en la qualitat de vida
i poden arribar a causar la mort del pacient.
Actualment, segons l'Organització Mundial de la Salut,
hi ha prop de 7.000 malalties rares diferents.
Si ve per separar la seva incidència, és molt baixa.
En conjunt, afecten a moltes persones,
concretament al 7% de la població.
Això es tradueix en més de 3 milions de persones a Espanya,
30 milions a Europa o 350 milions al món.
Avui en volem parlar amb una tarragonina
que pateix una d'aquestes malalties rares o ultra-rares.
Merxa Forte, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per atendre la trucada de Tarragona Ràdio
en motiu d'aquest 28 de febrer,
el Dia de les Malalties Rares.
És important, no, Merxa,
que se'n parli d'aquestes malalties
i que es donin a conèixer aquestes malalties
amb la poca afectació a nivell de població
que tenen i la desconeixença,
suposo generalment que hi ha, no?
Sí, per nosaltres és molt important
donar conèixer la nostra malaltia,
que la gent ens senti parlar,
sobretot perquè hi hagi un diagnòstic més precoç,
perquè la gent, si té un símptoma, el puguin detectar.
Bé, és important que la gent conegui la malaltia, no?
Suposo que, clar,
sent malalties d'aquestes que deia, mare,
no sé si la teva està considerada rara o ultra-rara.
No sé si feu aquesta distinció també entre les malalties rares.
La meva malaltia va ser, com si diguéssim,
és el síndrome hemolític, urèmic atípic,
que aquesta està catalogada com a ultra-rara
perquè afecta a dos casos per milió d'habitants.
Però després, als sis mesos, això va ser l'abril de l'any passat,
que vaig debutant aquesta malaltia,
i després, sobre l'agost, setembre,
em van diagnosticar una altra que està catalogada com a rara,
ja no ultra-rara, sinó rara,
que es diu sarcoidosis.
Clar, aquestes malalties, imagino, Merxa,
que es coneixen poc i, per tant,
és molt complicada la seva diagnosi, no?,
el seu diagnòstic.
Sí, sí, sí.
El síndrome hemolític, urèmic atípic,
bàsicament el primer que et detecten
és una insuficiència renal,
però no saben a què és degut.
I la sarcoidosis,
de vegades es confon amb un possible càncer linfàtic,
que, clar, quan te diuen que no és càncer,
que és sarcoidosis,
et quedes més tranquil, evidentment,
però no deixa de ser una malaltia també
que et fa patir.
De la banda, respires més tranquil,
però tampoc no saps, fins i tot en un primer moment,
de què es tracta o en què consisteix, no?
No, no, no.
Molt bé.
Merxa, quan comences a detectar tu
que hi ha algun problema,
que passa alguna cosa?
Fins i tot abans que et diagnostiquin
aquestes malalties,
que ara definirem i de les quals en parlarem,
perquè també les puguem conèixer tots una mica més.
Sí.
Bé, jo realment,
el 2010,
durant el meu embaràs,
el vuitè mes,
em va pujar la pressió arterial
i, bueno,
no sabien si era per l'embaràs
o per què era degut,
però em van dir que, bueno,
que possiblement,
després de tenir el crió,
em normalitzaria, no?
I, realment,
aquests valors
no es van normalitzar,
vaig tindre la pressió arterial molt alta
arrel d'aquell moment,
ja em va quedar per sempre,
després vaig tindre molta anèmia
i així vaig estar tres anys
en tenia marcadors inflamatoris
a les analítiques,
tenia com a reaccions al·lèrgiques,
però no havia debutat en la malaltia en si.
Quan vaig debutar va ser l'any passat,
el 17 d'abril,
quan, bueno,
jo em vaig anar a dormir bé,
jo no tenia cap símptomes de res,
i a les dues, així,
o les tres de la matinada,
bueno, vaig començar amb vòmits,
diarrea,
una fatiga exagerada,
que no és una cosa que diguis
estic una mica cansat o no,
no, és que no podia moure'm bé,
tenia taquicàrdies,
sabia que no era una gastroenteritis
ni una malaltia comú,
com si diguéssim.
Imagino que el primer que fas
és acudir al metge
i allà què et diuen.
Sí, vaien a urgències a l'hospital
i, bueno,
allà em van fer una analítica
i llavors ja van vindre
i em van dir que
tenia una insuficiència renal aguda.
I és on hi ha aquesta primera confusió,
perquè, clar,
no funcionen els ronyons,
però per què?
Per què no se m'han parat els ronyons?
Clar, no sabíem.
I, bueno,
arrel d'això
em van ingressar immediatament
i m'han trigat
quatre dies
a donar-me el diagnòstic definitiu
perquè el síndrome hemolític urèmic atípic
el que fa és que
hi ha un descens a les plaquetes
a la sang
perquè la sang comença a hemolitzar,
a fer,
ara no s'ho dirà en català,
trombos.
Sí.
Hemolitza la sang
i fa trombos.
Això fa que les plaquetes baixin.
I a mi em vaig tardar quatre dies
en aquesta reacció
de les meves plaquetes
llavors
no podien acabar
de fer el diagnòstic.
Fins que no es van produir
aquestes trombosi
no van poder determinar
que el teu era
aquesta síndrome
hemolítica urèmica atípica.
I encara
m'imagino, Merce,
que van tardar poc
dintre del que deu ser habitual
per diagnosticar
aquestes malalties
perquè, clar,
fins i tot
per molt,
diguéssim,
al dia
i per molt atents
que estigui l'equip mèdic,
clar, són malalties
que són tan atípiques,
o tan rares,
que per això porten aquest nom,
que fins i tot
sovint s'escapen
i produeixen
aquests moments
de confusió
i aquestes estones,
fins i tot
de no saber exactament
què li està passant al pacient.
A mi m'ho va diagnosticar
molt ràpid.
També, bueno,
jo he de dir
que vaig tindre molta sort
perquè l'equip metge
que em va
em va tractar,
bueno,
de seguida
van tindre aquest dubte
si podia ser o no
i, bueno,
van estar pendents
perquè el que necessitem
els malalts
d'aquesta malaltia
és un diagnòstic
molt ràpid
per a ser
tractats ràpids
perquè
els primers dies
és on corre perill
la vida
de...
Realment
és una malaltia
molt greu.
A l'estat espanyol
només hi ha
150 persones
entre lents i adults
que comparteixin
amb tu
el debut
com tu ho has dit
d'aquesta malaltia,
no, Merche?
Sí, efectivament.
Calculem
uns 150 persones
a Espanya, sí.
Com afecta això
a la vida diària
d'una persona?
T'ha canviat radicalment.
T'ha canviat radicalment.
Bueno,
cada cas
hem de dir
que cada cas
és un món
perquè hi ha malalts
que els han donat
el tractament
de seguida
i llavors
han recuperat
bastant
la seva funció
renal,
la seva sang
se'ls ha estabilitzat
perquè
hem de partir
que aquesta malaltia
no en té cura.
És una malaltia
en base genètica
com si diguéssim
és una mutació genètica
que afecta
el sistema immunològic
de la persona.
Llavors,
no en té cura
però hi ha
un tractament
que el que fa
és enmascarar
o frenar
aquest hemòlisi
de la sang.
Llavors,
si t'ho posen
a temps
i aconseguissis
recuperar bastant
la funció renal
perquè el primer
que et fan
aquests trombos
el primer que et fan
malbé
són els ronyons.
És el primer òrgan
que es veu afectat.
Llavors,
si recuperes
la funció renal
diguem que
amb el temps
pots
fer una vida
bastant normal,
no?
En el meu cas
la meva funció renal
ha quedat
molt danyada
i, bueno,
jo ara mateix
ja no faig diàlisi,
he estat uns mesos
fent diàlisi
i jo ara tinc
una funció renal
del 28%
aproximadament
i llavors
una vida normal
ara mateix
no la porto,
jo continuo
de baixa encara.
Amb l'impacte
també que això suposa
de cara
a la teva vida laboral,
la teva vida social,
la teva vida personal,
no?
Vull dir que
evidentment això...
He aconseguit
que aquesta medicació
m'estabilitza
la sang de moment
i he millorat
bastant la meva funció renal
perquè va ser un col·lapso,
els ronyons
no tenia,
estava a zero
el de funció renal
i, bueno,
el 17%
vaig sortir de diàlisi
i ara ja
estic en un 28%.
És el que dèiem
que és una malaltia
molt greu
i que pot arribar
a causar fins i tot
la mort
si no es diagnostica
i es tracta
a temps.
Clar,
el tractament
i la diagnosi,
el diagnòstic
i el tractament
i disculpa
que torni a fer
especial èmfasi
en això,
és el que vosaltres
també,
els pacients
d'aquestes malalties
reivindiqueu
que hi hagi
un diagnòstic
i un tractament
el més ràpid
i el més precoç possible.
Sí,
és vital,
és vital.
Això és complicat,
clar.
En aquesta malaltia
és vital.
Jo he de dir
també que
jo vaig debutar
a l'abril
i al febrer
aquí a Tarragona,
bé,
feia 40 anys
que no hi havia
cap cas
d'aquesta malaltia
a la província
i casualment
l'any passat
al febrer
va haver-hi un cas
i jo a l'abril
i les dues
vam acabar
a l'hospital
de Tarragona
jo en 23
i llavors
hi havia un cas
molt recent
abans del meu
i llavors això
volguis-ho notar
en alerta
també a l'hospital.
Clar,
també va posar en alerta
i va accelerar
una mica
el diagnòstic
però m'imagino
que en alguns altres casos
i parlant d'altres
malalties rares
o d'altres
malalties minoritàries
dèiem al principi
que n'hi pot haver-hi
fins a 7.000
ha de ser molt complicat
no?
També
m'he de trobar
aquest diagnòstic
i saber exactament
el que s'està tractant.
Sí,
a més que
són malalties
que et poden donar
símptomes
com
bàsicament
jo aquella nit
el que tenia
era diarrea
i vòmits
i hi ha hagut
amb aquesta malaltia
del síndrome
hemolític
hi ha hagut
companys
de l'associació
perquè molts
estem associats
que expliquen
que el primer diagnòstic
va ser una gastroenteritis
i
Esteu associats
al voltant
de les malalties minoritàries
o al voltant
d'aquesta síndrome
en concret?
Bé,
tenim una associació
que és l'associació
nacional de síndrome
hemorítico-enémica
típic
però pertany
a l'associació
de malalties rares.
És important també
el tema
de l'associacionisme
de les entitats
perquè també els pacients
us posem en contacte
uns amb altres
perquè algú
quan li determinen
que li diagnostiquen
aquesta síndrome
pugui començar a buscar
i trobi gent
que almenys
tot i que és una malaltia
minoritària
trobi aquesta minoria
que també la té
i suposo que és important
donar suport també
a aquestes persones
que comencen
o que els estan diagnosticant
o que estan preocupats
perquè saben
que tenen alguna malaltia
d'aquest tipus,
no Merche?
Sí,
en el meu cas
va ser fonamental
el suport que jo vaig rebre
de Aixoa
mentre jo estava ingressada
perquè l'any passat
vaig estar molt de temps
ingressada
mentre jo estava ingressada
no era realment conscient
però sí que el suport
que van donar
a la meva família
perquè quan donen
un diagnòstic
d'una malaltia
com aquesta
és molt traumàtic
per la família
perquè realment
jo vaig estar ingressada
i la meva vida
corria perill
i llavors la meva família
es va moure molt
i per internet
van localitzar
aquesta associació
els van donar
molta informació
els van posar
en contacte
amb metges
amb altres pacients
els van orientar
què havien de fer
la veritat
que van donar
molt suport
i molta calma
De fet en quant
també aquest dia
de les malalties
vol retromenatge
als milions
i milions
de pares
mares
germans
avis
dones
marits
famílies
en certa manera
que també
pateixen
o les vides
d'aquestes persones
es veuen afectades
diàriament
i són les que
dia a dia
també viuen
i treballen
colze a colze
amb una persona
afectada
per una malaltia
minoritària
és també important
donar suport
a la família
que és qui
d'alguna manera
no evidentment
com el pacient
però també
afecta aquesta malaltia
no Merche?
Com ho viu
la teva família?
Evidentment
l'impacte familiar
és brutal
perquè
a veure
jo vaig deixar
evidentment
vaig agafar
porto un any
de baixa
ara
al principi
el meu pare
està jubilat
però
els meus pares
no treballen
però la meva mare
havia de vindre
cada dia a casa
a fer el dinar
a mi m'ho havien
de fer tot
i ara començo
a caminar
una mica
perquè clar
amb aquesta funció
Renald
jo tinc
agotament
tinc fatiga
no puc pujar escales
estic molt limitada
però ja començo
a fer coses
però
al principi
no res
m'havien de fer el dinar
m'havien de fer tot
el meu marit
m'havia de banyar
o sigui
està totalment
de fet
tinc una minusvalia
reconeguda
o sigui
que les malalties
moltes vegades
són també invalidants
és a dir
provoquen aquests graus
de discapacitat
que s'han de reconèixer
jo de moment
no estic incapacitada
laboralment
perquè no he passat
pel tribunal metge
i no m'agradaria
amb 34 anys que tinc
faré tot el que és possible
perquè ho he d'intentar
jo he d'intentar
tornar a la feina
però la discapacitat
sí que realment
tinc una discapacitat
reconeguda
bastant important
sense entrar
en la teva vida
massa laboral
l'empresa
per la qual treballes
o el lloc
pel qual treballes
han entès
que tens una malaltia
minoritària
que tens una malaltia
rara
ho dic perquè potser
hi ha gent
que sovint es troba
amb aquest tema
que l'empresa
que el lloc de treball
no acaba d'entendre
exactament
què li passa
o què és
aquella malaltia
que té el treballador
sí, sí
jo no tinc cap queixa
i quan jo realment
sàpiga com puc tornar
i amb quines limitacions
intentaran adaptar-me
a un puesto de treball
a una feina
el meu puesto
que jo feia abans
evidentment
tenia
unes necessitats físiques
que ara no les puc
no podria tornar
a aquesta feina
però bueno
sí que
m'adaptaran
a una feina
a la meva discapacitat
és important
merger el teu testimoni
perquè ajuda
i contribuix a difondre
i a conscienciar
doncs
sobretot
a donar a conèixer
aquestes malalties
però suposo
que continueu reivindicant
també des de l'associació
des de les federacions
que es continuï
cercant
que s'afavoreixin
i que es continuï
promouent
la recerca
en aquest tipus
de malalties
que seria el que
al canvi a la fi
acabaria
doncs
promulgant
un diagnòstic
encara més precoç
i encara millor
malauradament
avui en dia
a Espanya
no s'està
invertint
diners
en projectes
d'investigació
i un exemple
és que
per la nostra
malaltia
vam estar
al novembre
desembre
fins al gener
recaptant
fons
perquè
a Espanya
només hi ha
un investigador
que investiga
aquesta malaltia
bueno
diguem que al món
n'hi ha 12
un d'ells
està a Espanya
que és l'únic que hi ha
i bueno
va promocionar
un projecte d'investigació
que no estava subvencionat
i llavors vam estar fent
actes benèfics
i maratons
i bueno
vam fer de tot
en 3 mesos
per recaptar
els diners
que calien
per aquest projecte
d'investigació
del síndrome demolític
o sigui que
realment
no se subvencionen
aquests projectes
d'investigació
i ara
amb els socis
l'associació
i
doncs vam promoure
molts actes
per recaptar fons
no?
ens hem de buscar
una mica la vida
clar
és la situació
l'afectació
de les persones
de les persones
afectades
amb malalties rares
amb malalties minoritàries
com és el cas
de la Merche Forte
que
ho explicàvem al principi
pateix una d'aquestes
malalties ultra rares
concretament
la síndrome
hemolítica
urèmica atípica
la XUA
que n'hi dieu vosaltres
no?
amb les sigles
amb aquest acrònim
Merche Forte
moltíssimes gràcies
per acompanyar-vos
aquest matí
per donar-vos
el teu testimoni
per ajudar també a donar a conèixer aquesta malaltia
i a difondre
i a reivindicar també la veritat de recerca
perquè els equips mèdics
també doncs puguin diagnosticar
d'una manera més precoç
aquest tipus de malalties
una forta abraçada
gràcies a vosaltres
igualment
gràcies
bon dia
gràcies a vosaltres
l'escripció
bon dia
aviants de Tarragona
de ràdio
de nou
amb tots vosaltres
aquest mes de febrer
saludem
el locutor
del programa
que gràcies a ell
podem realitzar
aquesta activitat
bon dia
Miguel
avui tenim amb nosaltres
un monitor
de la Fundació Onada
en Diego
bon dia Diego
hola
bon dia
laia
quantos anys
lleves treballant
en Fundació Onada?
pues mira
empecé en septiembre
del año 2000
y primero estuve en tiempo
unos meses
como monitor auxiliar
y ya me pusieron
me pusieron de monitor
y bueno
y hasta ahora
ya me pusieron de monitor
cambié de categoría
y bien
y aquí estoy
llevo ya
14 años
en septiembre
era 15
y nada
y encantado de la vida
¿en qué consisteis
la teva feina?
bueno
la meva feina
és
donar-vos
a tots vosaltres
un servei
de teràpia ocupacional
mitjançant tasques
i activitats
que fem al centre
ja ho sabeu
i fora del centre
clar
fem piscina
els dimarts
fem taller de premsa
retallem fotos
dels diaris
sobretot
del diari de Tarragona
i el gratuït
també és Tarragona
i bueno
comentem notícies
importants
jo què sé
també d'aquí
o de fora
que passin al món
un terratrèmol
un incendi
un accident
abans de treballar
a la Fundació Onada
has treballat
en altres llocs
semblants
o diferents
jo de jovenet
ja vaig treballar
als estius
quan tenia 17
i 18 anys
estava de salador
a la Creu Roja
allà al vingut
de la Maria Cristina
ja desapareguda
ja no existeix
com a tal
hi ha una residència
no sé què hi ha
als estius
després
vaig fer una baixa maternal
talla Baix Camp
a Reus
de monitor
d'ocupacional
i després
vaig estar
bueno
vaig fer el servei militar
al 905
i al 96
vaig treballar
a la Residencia
al Socios Sanitario
La Merced
que perteneix
a Santa Tecla
què valoras
al treballar
amb persones
amb discapacitat?
a veure
a mi sobre todo
me gusta
conocer a les persones
i saber
què és el que
realment necessitan
sus gustos
sus aficions
i mirar
si és possible
llevar a cabo
sus gustos
o preferencias
i si se puede
activar
pues se activa
por ejemplo
jo qué sé
que
os gusta ir en bicicleta
a un grupo
de 6 o 7
pues
se habla con la Marisa
y decimos
oye
¿podemos hacer un grupo
de una bicicleta?
o un grupo
de senderismo?
que vayan 6 o 7
de personas
caminar
como veis
con el Joan
¿no?
¿no veis con el Joan?
Sí
¿eh Mario?
Sí
¿hi ha algun motiu
que t'hagi impulsat
a treballar
amb persones
amb discapacitat?
a mi sempre
m'ha agradat
el tema
d'anar
d'ajudar la gent
jo sempre
estic predisposat
a ajudar la gent
la gent gran
indiscapacitada
i jo
quan era petit
me'n recordo
i és que
m'ho mare sempre m'ho enseña
que feia metges
de dibuixos
de metges
amb la inyecció
i la creurrolla
pintada
com una bata
¿piensas que
la percepción
de la sociedad
en lo que se refiere
a las personas
con discapacidad
han cambiado
en los últimos años?
a ver
poco a poco
ha habido
una evolución
en la sociedad
¿no?
no es lo mismo
de cuando yo era pequeño
que me acuerdo
en el Morey
que yo vivía antes
pues es que
tenían a los chicos
de signo mediador
los tenían
encerrados en casa
es que no salían
es que
ha habido una evolución
bestial
a mejor
claro
¿para ser monitor
de talleres
de personas
con discapacidad
qué formación
debes hacer?
a ver
yo hice la EGB
en el Morey
siempre he vivido en el Morey
hasta el año 2000
que me casé
entonces yo hice
FP primer grado
asociera de clínica
en el Calipolis
que estaba en la laboral
bueno ya no está
lo que pasa
que ahora ya han cambiado
los módulos
los estudios
han cambiado todo
después hice FP
segundo grado
educador de disminuidos
psíquicos
¿vale?
en el Calipolis
en la laboral
que ahora ya
ya no están
esos estudios
ahora
se llama
integración social
que es un grado superior
y es formación profesional
aquí en el Vital Barraqué
aquí cerca
y nada
y estoy desde
septiembre del año 2000
como os he dicho antes
llevo ya 14 años
y pico
Diego
¿te agrada esta feina?
muy
me agrada muy
me agrada muy
trabajar en personas
en personas
con ciertas dificultades
es un repta
cada día es un repta
cada día es un color diferente
cada día es un repto diferente
porque no sabes
lo que
lo que puede venir
con esto acabamos
damos las gracias
primeramente a Diego
por esta entrevista
también queremos saludar
a los compañeros
de Tarragona
y de La Torre
también recordar
que nos podéis encontrar
en
www.fundaciononada.com
blogspot.com
y la página de Facebook
Fundación Onada
para acabar
quería deciros que muchas gracias
por entrevistarme
Laia
de verdad estoy muy contento
de que me hayas entrevistado
y tú Mario también
bueno
gracias
para acabar
convidamos los niños
a participar
a participar en las activitats
del Parc Francolí
tindremos testes musicals
els segons i sabtes
de cada mes
a partir de març
el primer
el primer serà
el 14 de març
a Baurup
el Triste
tindrem la festa
del color
per primera vegada
a Tarragona
el Holi
festa de benvinguda
de la primavera
el 21 de març
i finalment
el 28 de març
la búsqueda
dels ous
de Pasqua
tot
al Parc Francolí
gràcies
a continuació
nos deixamos
con el tema
de James Brown
i el Feel Good
I feel good
I knew that I would not
I feel good
I knew that I would not
So good
So good
I got a year
I feel nice
A sugar in spine
I feel nice
A sugar in spine
So nice
So nice
I got a year
I got a year
I got a year
When I hold you
In my arms
I know that I can't do no wrong
And when I hold you
And when I hold you
And when I hold you in my arms
My love won't do you no harm
And I feel nice
A sugar in spine
I feel nice
I feel nice
A sugar in spine
So nice
So nice, so nice, I got you
When I hold you in my arm
I know that I can't do no wrong
And when I hold you in my arm
My love can't do me no harm
And I feel nice, like sugar and spice
I feel nice, like sugar and spice
So nice, so nice, but I got you
Wow, I feel good
I knew that I would not
I feel good
I knew that I would
So good, so good
But I got you
So good, so good
But I got you
Amb la música que han escollit els nois i noies del taller de premsa de la Fundació Privada Onada
Us diem adeu, tornarà tothom però el dilluns vinent a partir de les 11 en punt del matí
A la sintonia de la Ràdio de la Ciutat
So nice, so nice, but I got you
Wow
Tothom, amb el suport de Dau Chemical
I got you
It's been a good
You
I
I
I
I
I
I
I
I
I